Accés al contingut (Alt + 1)
Accés al menú de la secció (Alt + 2)
accés a destacats
accés a enllaços directes
accés a relacionats

Departament d'Empresa i Ocupació


La Xarxa de Turisme Industrial de Catalunya (XATIC): la posada en valor de la nostra història econòmica

Logotip Xarxa de Turisme Industrial de Catalunya

L’associació Xarxa de Turisme Industrial de Catalunya (XATIC) està formada per 22 municipis que, situats per tota la geografia catalana, tenen en comú un important i variat llegat industrial que permet conèixer a fons la revolució industrial al nostre país i, amb ella, la transformació del territori i de la societat de la Catalunya contemporània. Es va crear a partir del Pla de dinamització del producte turístic industrial i de la innovació tecnològica de Catalunya, signat conjuntament per la Direcció General de Turisme de la Generalitat de Catalunya, el Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç i dinou municipis l’any 2006, i ha finalitzat enguany. Aquest Pla és resultat de les orientacions del Pla estratègic del turisme de Catalunya 2005-2010.
 
L’objectiu d’aquesta xarxa de municipis és generar una línia d’actuació comuna com a instrument de projecció, d’atracció de visitants i de creació d’activitat econòmica i cultural a l’entorn del turisme industrial. En aquest sentit, els municipis associats, amb el suport del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya, fan palesa la voluntat de treballar de forma conjunta un Pla de dinamització turística.
 
Els municipis que formen la Xarxa són les dinou poblacions que van iniciar el Pla de dinamització del producte turístic: Àreu, Bellmunt, Capellades, Cardona, Castellar de n’Hug, Castelló d’Empúries, Cercs, Esparreguera, Granollers, Igualada, Manlleu, Manresa, Palafrugell, Puig-reig, Ripoll, Sant Sadurní d’Anoia, Santa Coloma de Cervelló, Terrassa, i Vilanova i la Geltrú, als quals s'ha afegit, el 2007, el municipi d'Esplugues de Llobregat, el 2008, el municipi de Guardiola de Berguedà, i el 2009, Palau-solità i Plegamans. Actualment, la XATIC té la seu a Terrassa.
 
El turisme industrial a Catalunya és encara poc conegut, a diferència d’alguns llocs d’Europa on ja és una opció turística consolidada. A països com ara el Regne Unit, Alemanya o França tant elements patrimonials de l’època industrial com la indústria en actiu formen part de l’oferta turística habitual amb un gran reconeixement i èxit de públic.
 
El turisme industrial, com qualsevol tipus de turisme cultural, connecta la realitat i l’evolució històrica d’un territori per comprendre’n la realitat actual d’una forma lúdica i amena. La multidisciplinarietat integra la història, l’arqueologia, la sociologia, l’arquitectura, l’urbanisme, la geografia i la tecnologia.
 
La visita a museus, els itineraris i les rutes industrials i els paisatges d’aquestes poblacions permeten apropar-se a la història sobre la revolució industrial, traslladar-se en el temps, introduir-se en les entranyes del món obrer, tant socialment com tecnològica i experimentar la sensació de convertir-se en miner, descobrir la sorprenent força de l’aigua, sentir el control social a les colònies, conèixer els secrets dels amos i dels obrers, l’evolució dels oficis i de la seva maquinària, fabricar paper amb les pròpies mans i molt més.
 
El turisme industrial és capaç de desvetllar fortes emocions tant a grans com a petits i permet conèixer una altra realitat, la societat catalana industrial que, per la proximitat en el temps, es torna fàcilment comprensible i apreciable. Aquesta és la gran descoberta de qui fa turisme industrial, poder copsar el món dels nostres avis o besavis, i sentir l’emoció de poder-los comprendre millor.
 
Els primers efectes del Pla han representat la creació i millora de productes turístics, accions de senyalització, creació de nous centres d’interpretació, exposicions divulgatives i la creació d’instruments de divulgació.
 
El nombre de visitants del conjunt dels centres d’interpretació que forma la xarxa ha assolit pràcticament les 400.000 visites l’any 2009, i els recursos esmerçats en aquest període 2006-2010 ha representat 1.500.000 €.