Departament d'Innovació, Universitats i Empresa

Darrera actualització: 28/10/2008

Estructura de l'examen

La prova parteix d'un text d'un filòsof i proposa que l'estudiant faci una redacció guiada per una sèrie de preguntes relacionades amb el text. Pretén avaluar, primer de tot, la maduresa de l'alumne i, en segon lloc, els coneixements més bàsics adquirits en l'assignatura cursada durant el batxillerat.

La prova inclou dues opcions, cadascuna amb un text i cinc preguntes associades. L'alumne haurà de triar una opció i respondre les preguntes corresponents. Poden aparèixer referències a activitats pròpies de tots els dominis procedimentals de l'assignatura (definició de conceptes i caracterització històrica de teories; anàlisi de termes, enunciats i argumentacions; identificació de la tesi i de les idees centrals d'un text; redacció de comentaris; expressió i argumentació d'idees i opinions pròpies o alienes).

Cadascun dels textos serà d'un dels cinc autors seleccionats, essent cada opció d'una època diferent (Filosofia Antiga: Plató; Filosofia Moderna: Descartes, Hume; Segle XIX: Mill, Nietzsche)

Els temes dels textos de la prova i de les preguntes corresponents seran d'algun o d'alguns dels tres blocs temàtics seleccionats:

1. Coneixement-ciència: Plató, Descartes, Hume, Nietzsche
2. L'ésser humà: natura i cultura: Plató, Descartes, Hume, Mill, Nietzsche
3. Ètica-política: Plató, Descartes, Hume, Mill, Nietzsche

Les preguntes de la prova tindran les característiques següents:

1. Explicar breument les idees principals del text, i com hi estan relacionades. (2 punts)
2. Explicar breument el significat d' algunes expressions del text. (1 punt)
3. Explicar les raons de l'autor a favor d'una tesi bàsica del text: per explicar aquestes raons, s'haurà de fer referència als aspectes pertinents de pensament de l'autor, encara que no siguin explícitament expressats en el text. (3 punts)
4. Comparar un concepte important en el pensament de l'autor (vinculat amb les idees del text) amb un altre, que pot ser d'un autor diferent. (2 punts)
5. Fer una avaluació raonada i personal sobre alguna de les tesis defensades en el text. (2 punts)

Autors seleccionats a partir del currículum per a les PAU de 2009.

• De l'època antiga i medieval: Plató
• De l'època moderna: Descartes i Hume.
• De l'època contemporània: Mill i Nietzsche.

Materials dels quals se seleccionaran els textos de les PAU de 2009.

Òbviament, la selecció només implica que els textos que sortiran a la prova de les PAU de 2009 seran dels capítols que es mencionen. Per tant, no implica que els alumnes hagin d'estudiar només aquests textos. Com mostra l'estructura de la prova, es manté el supòsit que l'alumne haurà de demostrar el coneixement general del pensament dels autors seleccionats. Així mateix, la prova exigeix demostrar una certa maduresa en la comprensió de conceptes filosòfics que requereix que l'alumne hagi estat exposat als aspectes més bàsics, si més no, d'una part important dels autors principals de la tradició filosòfica occidental.

GRUP A.
Fedó de Plató.

Grup B.
B1 Parts I, II, III i IV de les Meditacions Metafísiques de Descartes
B2 Resum ( "Abstract") del Tractat de la Natura Humana i l'Apèndix 1 ("Sobre el Sentiment Moral") de la Investigació sobre els Principis de la Moralitat de Hume.

Grup C.
C1 Secció IV de Sobre la Llibertat , i seccions III i IV de Utilitarisme de Mill
C2 Genealogia de la Moral (1era i 2ona part) de Nietzsche

En tots els casos hi ha edicions publicades en castellà i català.

Criteris generals d'avaluació

Primera pregunta
Explicar breument el contingut del text (2 punts).
L’objectiu de la pregunta és detectar el grau de comprensió del text. La resposta no cal que demostri que l’alumne coneix els detalls de la filosofia de l’autor. És important, però, que l'alumne no es limiti a enunciar idees sinó que mostri una mínima comprensió de l'estructura argumentativa del text.

Segona pregunta
Explicar el significat, en el text, de termes o expressions. (1 punt)
El que es demana no és donar definicions exactes o precises que hagin de ser vàlides per a qualsevol context d’ús de les expressions, ni tampoc que l’alumne utilitzi un vocabulari tècnic. El que l’alumne utilitzi un llenguatge sense cap tecnicisme, si no té incorreccions, no haurà de comptar en contra seva.

Tercera pregunta
Donar les raons de l’autor a favor d’una tesi: (3 punts)
L’enunciat demana referir-se al pensament de l’autor. En aquest respecte, s’haurà de tenir present que el que es demana no és una exposició general del seu pensament. Només es tindran en compte: les idees que siguin pertinents per a la afirmació que es vol explicar i les raons per les quals aquestes idees expliquen l’afirmació. Un bon examen serà aquell que trobi la justificació i el paper que l’afirmació particular juga en el conjunt del pensament del filòsof. Ara bé: de vegades una exposició general i correcta del seu pensament pot no respondre el que es demana, si no explica com el pensament general de l’autor justifica la tesi particular que és objecte de la pregunta.

Quarta pregunta
Comparar o relacionar un concepte o idea del text amb un altre. (2 punts).
S’ha de tenir en compte:

1. La identificació adequada i precisa dels dos termes (dues concepcions d’un problema o dos conceptes diferents) de la comparació demanada.
2. El contrast pertinent dels dos termes de la comparació que es demana.

En qualsevol cas: l’alumne és lliure de triar fer una caracterització de les dues concepcions o idees de manera prèvia i independentment a la comparació, o fer-ne la caracterització implícita en termes de les diferències mútues. També pot escollir fer una caracterització prèvia d’una de les dues concepcions –qualsevol d’elles- i descriure l’altra per contrast. L’estratègia escollida no pot afectar l’avaluació. Per tant, l’enunciat exacte de la pregunta s’ha d’entendre que no posa restriccions a aquesta llibertat en la resposta.

Cinquena pregunta
Consideració raonada de l’estudiant a favor o en contra d’una tesi (2 punts).
S’haurà de valorar només:

1. El grau de comprensió que es demostri sobre la tesi a discutir i la coherència de les raons per les quals podria ser versemblant i
2. La coherència i pertinència de les possibles raons que es puguin donar contra la tesi.

Si l’alumne decideix raonar a favor de la tesi, no cal que insisteixi explícitament en raons contràries: això implica que no es poden avaluar separadament els aspectes (a) i (b). Es pot donar la màxima qualificació, doncs, si una resposta defensa la tesi, tot mencionant coherentment raons que siguin pertinents. D’altra banda, l’acord del corrector amb la tesi defensada no pot tenir-se en compte, ni tampoc el fet que l’alumne ignori fets o arguments històricament importants.