Departament d'Innovació, Universitats i Empresa

Darrera actualització: 02/12/2009

Cada examen consta de dues parts de dos exercicis cadascuna.

• La primera part (dos exercicis) és comuna i tindrà una puntuació total entre 4 i 6 punts.
• La segona part (dos exercicis) té dues opcions (A i B), entre les quals cal triar-ne una.

Exercicis

• El primer exercici de la primera part estarà format per 5 qüestions amb 4 respostes cadascuna de les quals només una serà bona. No es podrà triar més d’una resposta per qüestió.
• La resta d’exercicis seran, en general, més de tipus resolutiu (“Determineu...”, “Representeu...”) que expositiu (“Expliqueu...”, “Raoneu...”), i sovint es demanaran resultats numèrics. Les dades numèriques aniran sempre expressades en unitats del Sistema Internacional amb els múltiples i submúltiples corresponents.

Puntuació

• Cada qüestió del primer exercici de la primera part ben contestada tindrà un valor de 0,5 punts, mal contestada -0,16 punts i no contestada 0 punts.

La resta d’exercicis es puntuaran entre 1,5 i 3,5 punts en funció de la seva dificultat i extensió. Dins de cada exercici podrà haver-hi diferents apartats amb la seva puntuació explícita compresa entre 0,5 i 1,5 punts.

• Valorar el coneixement de conceptes i lèxic bàsics de la matèria. (Es fa usualment de manera implícita amb la correcta interpretació dels enunciats: “L’energia consumida per una bomba de calor...”, “El carro portaeines d’un torn avança...”.).
• Valorar la capacitat d’aplicar els models matemàtics a l’anàlisi de situacions i artefactes relacionats amb aspectes bàsics i simples de la tecnologia. Uns i altres es presenten de manera que es puguin analitzar correctament per mitjà de models algèbrics. (Cal entendre, però, l’existència dels models diferencials.).
• Valorar la capacitat d’arribar a resultats concrets amb les unitats correctes: valors numèrics, gràfics, esquemes, etc.

Aspectes a considerar en l’avaluació

• Si es considera que un apartat es divideix en plantejament (“Tenim...”, “Es demana...”), desenvolupament (“L’aplicació del teorema amb aquesta hipòtesi permet...”) i resolució (“A l’expressió del teorema es substitueix... i simplificant s’obté...”) fins arribar al resultat, per obtenir puntuació de l’apartat cal presentar de manera endreçada i intel•ligible el desenvolupament. (Un resultat es desestima si no s’indica la procedència, però no s’ha de copiar o recrear l’enunciat.).
• Per obtenir la màxima puntuació cal, on sigui aplicable: Arribar al resultat numèric correcte amb unitats correctes (del Sistema Internacional amb els múltiples i corresponents). Presentar els gràfics indicant les escales amb unitats correctes. Presentar els esquemes, diagrames de blocs, etc. sense ambigüitats.
• Es valoren positivament la pulcritud, concisió, precisió i claredat en la presentació. És bo fer a part i separar esborranys, càlculs previs, etc., del desenvolupament i resolució que es donen per bons. Aquests, en general, només cal que incloguin comentaris concisos (“Suposant el frec negligible s’obté...”).

Per altra banda:

• Es penalitzen fortament de manera que poden arribar a anul•lar la puntuació en un apartat: Els errors dimensionals i conceptuals en els raonaments.
  Els resultats sense unitats o expressats en unitats no pertanyents al Sistema Internacional amb els múltiples i submúltiples corresponents.
• Els errors numèrics que portin a resultats raonables (p.ex. dins de l’ordre de magnitud del resultat correcte) només es penalitzen lleument. Altres errors numèrics, com per exemple un canvi de signe, poden arribar a ser considerats errors conceptuals (p.ex. una pressió absoluta negativa).

En preguntes encadenades no es penalitzen els errors derivats dels resultats anteriors, sempre i quan prendre aquests com a dades no representi un error conceptual i els resultats que se’n derivin siguin raonables.

El document de "Orientacions per a l'examen de tecnologia industrial" d'aquesta matèria es troba en format PDF en el document annex.  

• Orientacions per a l'examen de tecnologia industrial (32 Kb)