Departament d'Empresa i Ocupació

Referents històrics de la ruta

El Camí de Sant Jaume de Montserrat a Alcarràs recupera, en bona part, el traçat de l’antic Camí Ral de Barcelona a Lleida. Aquest camí quedà sepultat per la Carretera Nacional II en la majoria de trams i en d’altres per l’autovia A-2. Al peu d’aquest camí s’establiren pobles i serveis, nasqueren la Panadella i Santa Maria del Camí o s’establiren les cases d’acollida de Montmaneu i Hostalets.

Igualada, situada a la vora de la cruïlla dels camins que provenien de la Catalunya Nova i la Catalunya Vella es desenvolupà al llarg d’aquesta via. A la ciutat es guarda força documentació municipal relacionada amb viatgers i pelegrins que passaren per aquesta població. Als afores de la ciutat es conserva l’ermita romànica de Sant Jaume Sesoliveres, on la tradició explica que es va aturar l’apòstol. Des d’aquest preciós indret contemplà Montserrat i va predir que la Mare de Déu seria molt venerada en aquell lloc. A Cervera, a començaments del segle XII, s’hi va fundar la primera comanda hospitalera de santjoanistes de Catalunya, especialment per a atendre pelegrins, i, més tard, una comanda antoniana, també al servei dels pelegrins, a la qual s’afegí el 1235 un hospital de pelegrins. Tot plegat contribuí decisivament a la consolidació del Camí de Sant Jaume. Durant tota aquesta època fou molt gran el nombre de nobles i cavallers amb dominis a la Segarra que emprengueren el viatge cap a Galícia.

Lleida ha estat històricament un lloc molt important en l’àmbit jacobeu, car aquí confluïen quasi totes les vies catalanes a Sant Jaume. Des dels primers temps de la pelegrinació a Sant Jaume, la ciutat de Lleida i les seves institucions caritatives i religioses estigueren íntimament vinculades a l’assistència als pelegrins. Des de la seva fundació, la Pia Almoina atengué, a més de pobres i captaires, als pelegrins. Les pintures murals gòtiques que ornaven la gran sala del menjador de l’Almoina, als edificis de la vella canònica, deixen ben clarament palès que el pelegrí, amb la seva petxina i la roba pròpia del qui fa via vers un lloc sant, no era un personatge gens estrany entre els pobres de l’Almoina lleidatana. Avui, aquestes pintures es poden contemplar al Museu de Lleida, Diocesà i Comarcal.