Departament d'Empresa i Ocupació

Etapa de Montserrat a Igualada

km 0   Montserrat
La ruta a peu comença seguint el Camí dels Degotalls que té el seu inici molt a prop del Restaurant Self-Service i de l’aparcament d’autocars. Aquí es troben les primeres sagetes grogues i una placa indicativa del Camí de Sant Jaume. Acompanyen l’itinerari tot un seguit de majòliques amb representacions de santuaris marians de Catalunya i diversos monuments en record d’artistes catalans insignes així com les marques del PR-C 19. S’ha de deixar el camí al peu de la majòlica de la Mare de Déu de les esglésies de Sant Pere de Terrassa, al costat d’una torre elèctrica, i baixar per un caminet que duu a la carretera de Can Maçana a l’alçada d’un lloc conegut com Sant Jaume el Blanc, on antigament hi hagué un pedró amb una imatge del sant. S’ha de seguir la carretera a l’esquerra, sense pèrdua, fins a Santa Cecília.
Els ciclistes hauran de fer tot el recorregut fins a Castellolí seguint les carreteres BP-1103, BP-1101, B-110 i N-IIz.

km 3,2  Santa Cecília
L’itinerari no té pèrdua, s’ha de continuar per la carretera durant 5,8 quilòmetres, fins a Can Maçana. Aquells caminants més ben preparats físicament poden seguir la traça del GR-172 que es pot agafar a pocs metres del monestir i que també duu a Can Maçana. S’ha d’advertir, però, que es tracta d’una alternativa feixuga enfront de la carretera amb contínues pujades i baixades i força pedra.

km 9  Can Maçana
S’ha de girar a l’esquerra seguint en direcció a l’A-2. De seguida  es deixa la carretera per un estret camí entre arbres, tot seguint les marques del GR-172 i les sagetes grogues. Aquest tram de la ruta és intransitable en bicicleta així que els ciclistes hauran de continuar per les carreteres BP-1101, B-110 i N-IIz i retrobar el camí senyalitzat al pont sobre l’autovia A-2.
A peu, un cop passada la torreta de guaita, es baixa per l’altre vessant de la carena tot seguint un camí amb força pedra. Després de passar pel costat d’un petit cementiri s’arriba a Sant Pau de la Guàrdia.

km 11  Sant Pau de la Guàrdia
Es travessa la urbanització Montserrat Park pel carrer Verge de Montserrat. En passar la casa La Pedrera es gira a la dreta pel carrer Castellolí. En acabar el carrer, s’avança entre els pins fins que, al peu d’una torre de vigilància forestal, les sagetes es separen del GR. El Camí de Sant Jaume surt momentàniament a l’antiga carretera del Bruc però només durant uns metres ja que molt aviat s’ha de girar a la dreta. Només deixar la carretera i prendre el camí, apareix una bifurcació. A la dreta es  baixa a un camp i a l’esquerra segueix la pista. Es segueix per la pista només 10 metres fins a una nova cruïlla. En aquest cas es gira a la dreta pel camí que baixa suaument tot travessant una zona deforestada recentment. Les sagetes guien els passos vers un pont sobre l’A-2. S’ha de travessar l’autovia pel pont (en contra direcció) i agafar el camí paral•lel. Només falten 1,4 quilòmetres fins a Castellolí.

km 17,2  Castellolí
S’ha de travessar la vila per l’Avinguda de la Unió i, seguint recte, passar el veïnat de les Cases de l’Alzina, un petit conjunt de cases amb encant.

km 18, 4  Les Cases de l’Alzina
L’itinerari segueix la traça de la N-II més antiga i passa pel costat de la masia Can Parera (restaurant Els Ceps) abans de passar per un pont sobre l’autovia. Tota aquesta zona s’està urbanitzant així que cal estar atent a la senyalització. Més endavant, la ruta travessa una petita zona boscosa. Al fons, dalt d’un turó i com a original decoració del paisatge, es retalla a l’horitzó el castell de la Pobla de Claramunt.  Finalment, en arribar a una rotonda, es pren la carretera en direcció al Bar Carpi que deixa el pelegrí a les portes d’Igualada, tot travessant la zona industrial.

km 25,7  Igualada
Travessar la ciutat d’Igualada no suposa cap dificultat. S’ha de seguir sempre de dret a totes les cruïlles per les avingudes de Montserrat i de Caresmar i pel carrer de la Soledat fins a la plaça del Rei, presidida per la font de Neptú.

Descàrrega de tracks

Montserrat és, sens dubte, una visita indispensable per a tots els catalans i per als foranis que tinguin a bé apropar-se al nostre país. Pocs indrets de Catalunya combinen natura, cultura i espiritualitat a parts iguals en un entorn tan singular.
No se sap amb certesa quan i on sorgeix la consideració de Montserrat com a muntanya santa. La primera referència documental que tenim de Montserrat data del 888 i dóna compte de l’existència de quatre capelles en aquest lloc: Sant Pere i Sant Martí als peus de la muntanya i Santa Maria i Sant Iscle als cims. A començaments del segle XI, l’any 1025, Oliba, abat de Ripoll i de Cuixà i bisbe de Vic fundà en aquesta muntanya el monestir de Santa Maria. A partir del segle XII Montserrat es convertí en un santuari marià que ha continuat fins avui atraient un gran nombre de pelegrins.
Es creu que fins al segle XIII el conjunt de Montserrat era de factura romànica i que es va perdre en els segles XIV i XV, encara que el cop definitiu no va arribar fins el segle XVI quan fou construït el nou temple gòtic. Durant la Guerra del Francès el monestir fou saquejat i cremat dues vegades; a la segona es va fer dinamitar el monestir. Un cop se n’havia volgut iniciar la recuperació, es decretà la desamortització, que ralentitzà el procés de recuperació per la manca de recursos econòmics. Però malgrat les dificultats, Montserrat va tornar a renéixer a mitjans del segle XIX, quan s’obria novament el monestir, i es nomenava un nou abat, l’abat Muntades.
Les destruccions del segle XIX van desfer pràcticament tota l’obra antiga, llevat de part del claustre gòtic (segle XV), el claustre-atri basilical del segle XVIII i altres restes disseminades pel conjunt del monestir. La rehabilitació que es va fer durant el segle XX va acabar produint la imatge del monestir que ens ha quedat avui dia.

Petit nucli de cases, presidit per l’església, primer edifici que troba el caminant en arribar. Fou bastida l’any 1740 sobre les restes d’un temple anterior i adossada al conjunt de cases. És de planta rectangular, amb quatre capelles laterals. Sobre la porta d’entrada hi ha un òcul i, més amunt, un campanar de planta quadrada que conserva les antigues campanes de Sant Pau Vell. Dins de l’edifici, a l’actual frontal de l’altar, hi ha una escena de la Conversió de Sant Pau, del segle XVII. Diversos rètols enganxats a les parets i als pals de la llum conviden a assistir a missa cada segon diumenge de mes.

El poble de Castellolí està situat en un lloc privilegiat, a recer de la collada del Bruc que antigament era un escull difícil de vèncer. La vila va créixer sota la protecció del seu castell, documentat des de l’any 961, excepcional punt de guaita escrutador del transcórrer quotidià de la comarca. A mesura que el Camí Ral prenia importància les cases començaren a construir-se al seu costat, per això les restes del castell queden relativament apartades del nucli actual. Del recinte del castell només se’n conserven alguns panys de muralla. En un turó proper, dominant la població, es situa l’església vella de Sant Vicenç. Edifici del segle XVIII d’una sola nau amb creuer, amb tres capelles per banda i campanar de torre. Féu les funcions d’església parroquial, en substitució de Sant Vicenç del Castell.

 

La ciutat d’Igualada va néixer al voltant de l’any mil, al marge esquerre del riu Anoia, que dóna nom a la comarca. El nom d’Igualada prové del llatí aqualata, que significa on el riu s’eixampla, un riu que al llarg de la història ha estat ben aprofitat per proveir d’aigua la indústria adobera o d’energia hidràulica els molins.
En aquest lloc on el riu es fa més ample hi hagué una fortificació avançada del Castell d’Òdena, situada a la part posterior de l’església de Santa Maria, actual plaça de Pius XII. La ciutat, però, deu bona part del seu desenvolupament a la proximitat del Camí Ral de Barcelona a Lleida. La capital de l’Anoia és una activa ciutat industrial, especialitzada en els sectors tèxtils, de la pell i del paper. La travessa de la ciutat s’allarga molt, amb tota la zona industrial i llargues avingudes que s’estrenyen paulatinament com més a prop del centre ens trobem. El paisatge urbà canvia radicalment a partir de la plaça del Rei, presidida per la font de Neptú inaugurada el 1832 per commemorar l’arribada d’aigües procedents de l’Espelt fins a Igualada. S’accedeix al nucli antic pels carrers de Sant Bartomeu i Sant Jaume. Molt a la vora hi ha la plaça de l’Ajuntament que conserva l’estructura porxada en dos dels seus costats. La plaça actual és el resultat de la unió de dues places medievals. L’edifici de l’Ajuntament, d’estil neoclàssic, fou  inaugurat l’any 1883.
Val la pena apropar-se a la plaça de Pius XII i a la imponent basílica de Santa Maria. El temple, de rotunda façana que dóna a la part de darrera de l’ajuntament, combina línies renaixentistes i elements gòtics. És d’una sola nau amb sis capelles per banda i grans contraforts exteriors amb gàrgoles. A l’interior hi ha un dels retaules barrocs més bells del país. Al costat mateix de la basílica de Santa Maria hi ha la Farmàcia Bausili. Fundada a finals del segle XV,  aquesta és la farmàcia més antiga d’Europa en funcionament. Conserva unes vidrieres emplomades de caire modernista. Una mica més al nord queda l’eix urbà principal, les Rambles, centre de la vida comercial i ciutadana. Finalment, a la plaça de la Creu, remodelada fa poc, trobem Cal Maco, edifici modernista de començaments del segle XX que acull l’Arxiu Històric Comarcal d’Igualada.

La primera documentació del monestir de Santa Cecília de Montserrat és de l’any 900. Quaranta-cinc anys després ja sembla haver-hi un cenobi en marxa, sota l’advocació de Sant Pere, Santa Maria i Santa Cecília, però que en poc temps ja fou reconegut com a monestir de Santa Cecília. L’any 956 fou consagrat el temple del cenobi. Poca cosa més se sap d’aquell període. El monestir de Ripoll era el propietari de les quatre esglésies que hi havia als peus i als cims de Montserrat però en aquells moments del segle X era molt més conegut el monestir de Santa Cecília, on s’aplegaven les donacions populars. Per aquest motiu foren diversos els bisbes que volgueren apropiar-se’l. L’abat i bisbe Oliba aconseguí el seu domini mercès a poderoses influències.

A partir del segle XIV hi ha una mena d’entesa entre els monjos de Santa Cecília i els de Montserrat, entesa que s’anirà convertint en dependència amb el pas dels anys fins que al segle XVI Santa Cecília passa a pertànyer a l’abadia de Montserrat i només hi queda algun sacerdot més els servents i pagesos que conreaven les terres. Durant la Guerra del Francès (1811 i 1812) el monestir fou incendiat i saquejat. Durant el mateix segle XIX se n’inicia la restauració, que culminà al segle XX. Acabada la Guerra Civil de 1936-39, hi havia encara vida monàstica, malgrat que la comunitat s’havia dispersat. Habitaven aquest lloc un grup de monges benedictines procedents de diversos convents catalans que havien estat espoliats. L’any 1950 l’abandonaren per traslladar-se al monestir de Sant Benet, aixecat prop de la Colònia Puig. Actualment només hi queda l’església del segle XI voltada de diverses edificacions.

 

Casa pairal situada al coll del mateix nom on conflueixen els camins procedents d’Igualada i Manresa. És també punt de partida o final de diversos itineraris per la muntanya de Montserrat. Hi ha una zona habilitada per deixar els cotxes molt concorreguda pels excursionistes de cap de setmana.

Molt a la vora d’aquest lloc s’hi troben les restes de Sant Pau Vell. Era un petit temple romànic bastit entre finals del segle XII i començaments del XIII. Durant els segles XVII i XVIII, moment en què es construí el nou temple a Sant Pau de la Guàrdia, s’utilitzà com a nucli eremític, i va quedar completament abandonat al segle XIX. L’any 2004 s’inicià una campanya arqueològica de neteja del conjunt de l’església de Sant Pau Vell per tal de preservar-ne les restes.

 

 

Petit nucli de cases, presidit per l’església, primer edifici que troba el caminant en arribar. Fou bastida l’any 1740 sobre les restes d’un temple anterior i adossada al conjunt de cases. És de planta rectangular, amb quatre capelles laterals. Sobre la porta d’entrada hi ha un òcul i, més amunt, un campanar de planta quadrada que conserva les antigues campanes de Sant Pau Vell. Dins de l’edifici, a l’actual frontal de l’altar, hi ha una escena de la Conversió de Sant Pau, del segle XVII. Diversos rètols enganxats a les parets i als pals de la llum conviden a assistir a missa cada segon diumenge de mes.

 

 Montserrat
Hi ha bars, restaurants i botigues.
ALBERG
Cal adreçar-se al Centre de Coordinació Pastoral (Pl. del Monestir s/n - Tel. (+34) 938 777 766). Podeu demanar el segell a la Credencial, la benedicció del pelegrí i acolliment per passar la nit. Serveis: lliteres i dutxes.
HOTELS
- Abat Cisneros ***
Pl. Monestir, s/n - Tel. (+34) 938 777 701
- Cel·les Abat Marcet
Pl. Abat Oliba, s/n - Tel (+34) 93 877 77 01

 Santa Cecília
REFUGI de la FEEC
Refugi Bartomeu Puiggròs
Monestir de Santa Cecília - Tel. (+34) 938 350 566 o bé Tel. (+34) 646 492 436.
Cal trucar per consultar el calendari d’obertura. Serveis: lliteres i dutxes

 Sant Pau de la Guàrdia
Hi ha restaurant.
ALBERG
El Celler de la Guàrdia 
Sant Pau de la Guàrdia
Tel. (+34) 937 710 323. Cal consultar prèviament el calendari d’obertura. Serveis: lliteres i dutxes
HOTEL
El Bruc ***
Autovia Barcelona-Lleida, km 570 - Tel. (+34) 937 710 036

 Castellolí
Hi ha bars, restaurants i botigues.
ALBERG
L’Ajuntament dóna acollida en un local municipal. Cal trucar prèviament en horari d’oficina.  Tel. (+34) 938 084 000. Serveis: es dorm a terra. Només hi ha lavabos.