Departament d'Empresa i Ocupació

Etapa d'Igualada a Cervera

km 0   Igualada
S’ha de travessar el nucli antic d’Igualada pels carrers de Sant Bartomeu, de Sant Jaume (on hi ha una curiosa majòlica d’un Sant Jaume pelegrí), de Sant Miquel, de Sant Roc, de Sant Sebastià, la plaça de la Creu, i els carrers de Sant Simplici, de Sant Agustí i la plaça Castells. Finalment, seguint l’avinguda d’Àngel Guimerà, es surt de la ciutat en direcció a l’IES Milà i Fontanals per l’avinguda d’Emili Vallès. Continuant pels carrers de Marià Trulls i Algué, de Miquel Jordana i Puig i de l’Empordà, s’arriba a l’ermita de Sant Jaume Sesoliveres.

km 3 Sant Jaume Sesoliveres
Fent ziga-zagues per diferents carrers de la urbanització, ben senyalitzats, s’arriba al convent de clausura del Carme. Al costat del convent, unes petites escales entre una casa i el convent duen a la masia de Can Blasi. Des d’allà un camí que duu novament a la carretera. Aquest tram no es pot fer en bicicleta, per tant, el més recomanable per als ciclistes és baixar des de l’ermita a la carretera i seguir-la, pujant suaument, fins al punt on tornen a coincidir camí i carretera. La carretera passa sobre l’autovia. En arribar a una petita rotonda es gira a l’esquerra seguint el camí asfaltat que duu a Sant Genís.

km 6 Sant Genís
Es travessa el poble tot recte. A 600 metres de Sant Genís hi ha el desviament cap a l’ermita de Santa Maria de la Sala que queda a 1,4 quilòmetres del camí, un magnífic exemplar del romànic del segle XII. S’ha de continuar recte passant pel costat de les piscines i del camp municipal de futbol de Jorba.

km 7,5 Jorba
Per sortir de Jorba s’ha d’enfilar la travessia de la N-II (avinguda de Canaletes) fins a una rotonda sobre l’autovia. S’ha de prendre l’antiga carretera nacional paral•lela a l’A-2, que es conserva com a via de servei. A 3,3 quilòmetres de Jorba trobem un pont sota l’autovia. Passant per sota es seguiria la traça original del camí però és impracticable des que es va construir aquest tram de l’autovia. El més aconsellable, si es va a peu, és no passar per sota el pont i seguir les sagetes. Si aneu en bici passeu sota el pont i seguiu la via de servei que us durà, tot recte, novament a la N-II; si seguiu les sagetes us veureu obligats a seguir un tros de la N-II en contra direcció.
Es deixa el pont sota l’autovia a la dreta i es continua per l’asfalt de la via de servei, tot passant per davant d’una benzinera i de l’Hostal Jorba, i es continua recte en direcció a un altre pont sota l’autovia. En aquesta ocasió s’ha de passar per sota i, amb tota precaució, continuar recte per la voravia de la N-II. A poc menys de 2 quilòmetres la ruta es desvia a mà dreta en direcció a una fàbrica de sabates tot prenent una pista que duu a Santa Maria del Camí.

km 15,1 Santa Maria del Camí
El poble es deixa enrera per l’asfalt de la carretera. A 800 metres es troba el desviament que duu a Porquerisses. Abans d’arribar al poble, a la cruïlla amb el camí d’Albarells, es poden veure les restes d’un antic pou datat de l’any 1791.

km 16,5 Porquerisses
Sortint del poble, un passeig arbrat guia els passos del pelegrí. Abans d’acabar el tram arbrat i de sortir a la nacional comença a mà esquerra una pista que permet evitar la carretera durant uns centenars de metres i que acaba al lloc on antigament hi hagué el restaurant La Quinta Forca. Arribats a la cruïlla amb la carretera d’Argençola, ja no hi ha més opció d’evitar l’asfalt fins a la Panadella. La pujada a la Panadella per la N-II s’ha de fer amb compte. Hi ha pocs cotxes però són molt veloços a causa de la  baixada.

km 22,5 La Panadella
Al costat de les cotxeres de l’Hotel Bayona (per  darrera de l’ermita de la Mare de Déu del Bon Viatge) comença un camí en direcció a Pallerols que travessa una zona boscosa amb suaus ondulacions. A mig camí de Pallerols es deixa a mà dreta la Font de la Josepa, en força mal estat, sota un cobert amb una taula de pedra. Només hi ha silenci. Tot plegat, un dels trams més bonics del Camí de Sant Jaume.

km 27 Pallerols
La ruta entra i surt del poble pel carrer de Sant Jaume tot i que les sagetes es desvien uns metres per tal de fer passar el caminant pel costat de l’església de Sant Jaume.

km 28,5 Sant Antolí i Vilanova
Les sagetes segueixen per la carretera. Una rotonda presidida pel Bar l’Amistat marca el límit entre Sant Antolí i Hostalets.

km 29,2 Hostalets
Després de passar un petit pont de baranes de ferro s’ha de girar a la dreta tot deixant el camí asfaltat que, recte, duu a Rubinat. El nostre camí, també asfaltat, passa primer pel costat d’una granja i continua per una bonica zona de camps.

km 31,7 Sant Pere dels Arquells
Situats davant de la font de Sant Pere, es pot seguir a esquerra o dreta. A l’esquerra gira el GR-171, també senyalitzat amb les sagetes del Camí de Sant Jaume, fins a Cervera. Aquest recorregut no ofereix pèrdua possible i puja primer fins a un refugi de caçadors presidit per una altra imatge de Sant Pere. Al costat es troba una petita torre de guaita que permet dominar una bonica panoràmica de la vall de l’Ondara. La ruta, seguint una bona pista forestal per la carena, alterna corbes boscoses i planes de cereals.
A la dreta hi ha sagetes grogues que surten del poble en direcció a la N-II. Un cop a la carretera s’ha de girar a l’esquerra i seguir per l’asfalt fins a Cervera tot passant pel poble de Vergós. La N-II no té gaire trànsit, però tampoc no hi ha ombra i tot el recorregut fins a Cervera s’ha de fer caminant per la carretera. Aquesta opció només és recomanable per a ciclistes amants de l’asfalt.

km 37,7 Cervera
En arribar a les primeres cases de Cervera és recomanable preguntar la via més directa per arribar a la plaça Major, on retrobarem les sagetes i molt a prop de la qual es troba l’alberg, ja que la senyalització amb sagetes fa una llarga volta per tal de passar per la Universitat i la plaça Santa Anna.

Jorba és un petit poble situat als peus del Puig de la Guàrdia, turó coronat per les restes de l’històric castell de Jorba. Documentat des del segle XI, del castell només queden un munt de runes. Al costat del castell hi havia l’església de Sant Miquel, de la qual no queden vestigis. L’estat actual de ruïna del conjunt es deu a la important destrucció que patí durant la primera Guerra Carlina. Els elements més antics que es conserven del castell es guarden a l’església de Sant Sebastià i Sant Roc (capitell, sarcòfag, etc.).

L’església parroquial de Sant Pere, visible des de gairebé qualsevol punt del poble és un edifici gòtic del segle XVI. Dues gàrgoles i una petita rosassa ornen la façana. Un guardapols fet amb un arc flamíger corona la porta d’aquesta construcció on la pedra és l’absoluta protagonista.
A la plaça de la Font, al peu de la N-II, es troba la petita capella de Sant Sebastià i Sant Roc. Restaurada durant la primera meitat del segle XX encara mostra algun desperfecte provocat durant la Guerra Civil. Un minúscul campanar corona aquesta església del s. XVII que antigament servia de capella del cementiri parroquial, situat a l’actual plaça de la Font. A l’interior s’hi exposen diversos elements del patrimoni medieval de Jorba: un capitell del castell, un sarcòfag i una pica. El fet que tingui dos patrons es deu a que la fi d’una epidèmia de pesta coincidí amb la festivitat de Sant Roc de forma que la devoció popular agermanà aquest sant amb Sant Sebastià, patró original de l’ermita.

 

És una petita agrupació de cases amb dues esglésies que pertany al municipi de Veciana. El conjunt es travessa ràpidament per un únic carreró paral·lel a la N-II. Els metres finals del carrer estan coberts per volta.
Al peu de la carretera s’hi troben les dues esglésies, la més interessant, sens dubte, la romànica. L’edifici era una capella assistencial del Camí Ral de Barcelona a Saragossa. Durant la primera meitat del segle XIII es va convertir en priorat i va passar a dependre del monestir de Santa Cecília de Montserrat que hi va enviar alguns monjos. Durant el segle XIX va esdevenir el centre d’una parròquia fins l’any 1919 en què va deixar de tenir culte en favor de l’altra església. Actualment es fa servir com a magatzem. Restaurada cap a l’any 1975, exteriorment està ben conservada però el seu interior no és visitable. L’element decoratiu més singular és la finestra, d’estructura circular, que es conserva al centre de l’absis, feta amb dovelles radials. Especialment significatiu és l’escut heràldic de Montserrat que mostra la dovella central de la porta d’accés, tot recordant els seus orígens vinculats a Santa Cecília.
L’església nova, aixecada a principis del segle XX, és un edifici molt senzill de regust neoclàssic. Malgrat estar a només uns pocs metres de distància ja és en terme municipal d’Argençola.

 

Format per un únic carrer, Hostalets guarda en aquesta estreta artèria urbana el record d’un petit nucli de vells hostals aixecats al peu de l’antic Camí Ral. El pelegrí bolonyés més conegut, Domenico Laffi, que pelegrinà diverses vegades a Santiago, recull al seu llibre Viaggio in ponente a San Giacomo di Galitia e Finisterrae el pas per aquest lloc i li atorga el nom de Mesoncillos. La part més antiga del poble es concentra vora l’església de Sant Jordi, edifici del segle XVI. La febre constructora, però, també ha arribat a aquest petit nucli i per això s’alternen les cases antigues amb les noves construccions. A la façana de ponent de l’església hi ha una fornícula amb una petita imatge del sant i immediatament a baix una font, una senyera pintada a la paret, un petit banc i un canal de rec de nervioses aigües.

 

La ciutat de Cervera remunta els seus orígens als temps dels ibers. Durant la dominació àrab fou plaça fronterera dotada de castell. Reconquerida el 1035 per Guillem de Cervera, la ciutat passà a ser propietat de la Corona aragonesa. Arribat el segle XIII, el carrer Major ja s’havia configurat com el centre de la ciutat i ja hi havia dues parròquies, la de Santa Maria i la de Sant Ramon. Les cases s’alineaven al llarg del carrer Major, obertes únicament cap a l’interior, de forma que elles mateixes, un cop tancats ambdós extrems del carrer, establien la seva pròpia defensa. Avui dia és un important centre comercial i guarda per als seus visitants notables monuments i altres al·licients de diversa índole.
Les muralles, que s’estenen per tot el costat oriental de la ciutat, fou construïda per ordre del rei Pere el Cerimoniós durant el segle XIV.  Una recent restauració li ha tornat el seu aspecte emmerlat. L’edifici més conegut de Cervera és la Universitat que fou fundada arran del Decret de Nova Planta, l’edifici va esdevenir l’única universitat de Catalunya, ja que es van abolir les altres sis existents. Hi van estudiar importants personalitats catalanes com Jaume Balmes, Narcís Monturiol, Joan Prim i Milà i Fontanals. Vista per fora és una obra de dimensions excepcionals tenint en compte la ciutat on està ubicada. És un edifici sobri presidit per una imponent porta monumental profusament decorada a l’estil barroc que s’obre a la façana principal. La façana està rematada amb una corona de bronze com a símbol de la fundació reial d’aquesta institució. L’encertada combinació de pedra i decoració de bronze li atorga elegància i solemnitat. L’interior està distribuït entorn de dos patis separats pel paranimf, que té un esplèndid retaule barroc d’alabastre de Jaume Padró.
Tot just passar l’antiga església de Sant Bernat, es troba l’accés al carreró de les Bruixes, un dels més singulars de l’urbanisme cerverí. Es tracta d’un carreró medieval del segle XIII que s’allarga paral·lel al carrer Major, però per sota de les seves cases. Estret i ombrívol, en diversos trams només es filtra la llum d’algun pati, cosa que li confegeix un aspecte particularment tenebrós. Carrer Major endavant, de seguida es troba la plaça Major. Té tres costats porxats amb robustes columnes i al front en destaca la façana de la Paeria, seu de l’ajuntament aixecada durant el segle XVII i ampliada durant el XVIII. La façana, d’ínclita austeritat, mostra una impecable seqüència de portes, finestres i balcons. L’element més emblemàtic de l’edifici són les mènsules que suporten els balcons i que representen els oficis, els cinc sentits i el món de la justícia.
Fora de les muralles, prop d’on comença el camí que ens durà a Tàrrega es troba l’ermita de Sant Pere Gros. Construïda sota els cànons de l’arquitectura llombarda del segle XI, aquesta és l’església de planta circular més gran de Catalunya. D’una simplicitat extrema, els seus murs tenen més de dos metres de gruix i mostren dues úniques i estretes obertures. Aquesta església circular és l’únic que queda d’un priorat benedictí que depengué de l’Abadia de Ripoll després que el Monestir de Sant Pere de Rodes refusés fer-se’n propietari.

Als afores d’Igualada, mig amagada entre les cases d’una zona residencial es troba l’antiga església romànica de Sant Jaume Sesoliveres, Bé Cultural d’Interés Nacional. Va dependre del priorat de Santa Maria de Montserrat per una donació que van fer els senyors d’Òdena al monestir de Santa Maria de Ripoll. Es tracta d’un temple romànic que ha sofert successives reformes durant els segles XIV, XV, XVII i XVIII. L’absis mostra unes profundes esquerdes que alguns autors creuen causades per un terratrèmol que el 1428 sacsejà aquesta zona de la Catalunya interior. Conserva dues portes d’entrada, l’una a l’oest i l’altra al sud, coronades per arcs de mig punt adovellats. L’any 1993 començaren els  darrers treballs de restauració que s’allargaren durant dos anys.

És un petit poble sense serveis que es travessa per un llarg i estret carrer on es combinen construccions modernes amb antigues cases de pedra. A la sortida oest del poble es troba la petita església de Sant Genís sotmesa recentment a una acurada restauració. La trobem citada des del segle XIII, si bé l’actual edifici no conserva testimonis del seu origen romànic. És bàsicament un temple del segle XVII. El campanar actual és d’espadanya completament diferent al que es podia veure fa només uns pocs anys, que era de torre.

A mig camí entre Sant Genís i Jorba es situa la cruïlla amb el camí cap a l’ermita romànica de Santa Maria de la Sala. Documentada des l’any 1185 és un edifici d’una única nau coberta amb volta apuntada. L’element més significatiu és la porta de mig punt que s’obre a migdia, amb una excepcional decoració. El seu relatiu aïllament fa que es trobi  en un envejable estat de conservació. Els espais que volten l’ermita eren lloc de celebració d’aplecs i romeries que van arribar a ser de gran participació comarcal. Una creu commemorativa recorda l’aplec que es va celebrar l’any 1910.

Mentre anem pujant cap a la Panadella per l’antiga carretera, pràcticament sense trànsit, trobarem dos desviaments a mà dreta que permeten desviar-se cap a Montmaneu. El desviament resulta incòmode perquè suposa haver d’anar i tornar pel mateix camí o bé agafar la carretera des del poble fins a la Panadella. En qualsevol cas, val la pena fer esment d’un poble per on sempre passà el Camí Ral.
L’antic Camí Ral de Barcelona a Lleida creuava tot el poble d’un extrem a l’altre; des de l’ermita de la Mare de Déu de la Creu fins  a la sortida en direcció a la Panadella. Temps enrera, l’accés al poble era força complicat car el camí tenia molts trams tapats per la vegetació i travessava diversos rierols. Els accidents eren cosa freqüent. El risc arribà a ser tan gran que l’ajuntament i el bisbat de Vic habilitaren la casa annexa a l’ermita de la Mare de Déu de la Creu com a petit hospital per assistir els viatgers.
L’església parroquial de Santa Maria té un campanar que s’aixecà airós apuntant al cel. És un edifici d‘estructura renaixentista amb alguns detalls gòtics, com el campanar i les gàrgoles, i també romànics, com algunes restes de decoració llombarda.

Només hi ha dos atractius en aquest petit nucli mancat de serveis.  El primer són les restes d’un antic pou que es troben a la cruïlla amb el camí d’Albarells. Fet amb grans carreus, a la part posterior una pètria volta cobreix la mina per sota de la qual passaven les aigües.
L’altre element interessant del poble és la petita església de Sant Genís que centra el nucli de Porquerisses. És un petit edifici rectangular del segles XVII-XVIII de  senzilla façana. Al seu voltant es situen les poques cases del poble. Un poble on pràcticament no hi ha moviment i on els habitants només surten al carrer o a les finestres si senten algun soroll desacostumat. Per això el pas de gairebé qualsevol pelegrí sol atreure les mirades dels  veïns.

L’origen del que avui es coneix com Sant Antolí i Vilanova fou una plaça que es construí durant la segona meitat del segle XVI en un intent de convertir el poble de Sant Antolí en ciutat. Aquesta plaça, que havia de ser porxada, es situà a la vora del riu Ondara, una mica lluny del nucli vell del poble i se l’anomenà Vilanova. Avui aquest lloc es coneix amb el nom de plaça de la Constitució, s’hi accedeix mitjançant un pont sobre el riu.
Al final de la plaça, a mà esquerra, hi ha una font. És un espai ampli on, si disposem de temps, podem encaminar-nos i adreçar els passos cap a l’antiga església de Sant Isidre. Encimbellada a la part antiga del poble, és una construcció romànica dels segles XII i XIII. Ha estat sotmesa a una intensa restauració i actualment s’està acondicionant l’exterior. Les vistes des d’aquest lloc són sensacionals cap a la vall de l’Ondara. El més habitual és que el pelegrí només tingui l’ocasió de veure la moderna parroquial de Santa Maria construïda per la gent del poble l’any 1950 al peu del Camí, però la visita al nucli antic val la pena.

Sant Pere dels Arquells és un dels pobles més bonics de la ruta, poble de cases rústiques la majoria restaurades amb encert. L’església, documentada des de mitjans del segle XI, és l’edifici més emblemàtic. Durant el segle XIV s’enderrocà la primitiva església romànica per construir l’actual al mateix lloc. És una obra d’estil gòtic d’una sola nau amb un absis poligonal de cinc cares. Sobre la porta d’entrada d’aquest edifici declarat Bé Cultural d’Interés Nacional hi ha les claus de Sant Pere. Els primers amos del temple el cediren l’any 1100 al monestir de Santa Maria de l’Estany, que fundà un priorat agustinià en aquest lloc, cosa que propicià el naixement del nucli urbà que voreja l’església. Des del segle XII i fins al 1835 fou un priorat i passà a ser una església parroquial d’ençà de la desamortització. De l’urbanisme més primigeni, el que sorgí amb l’arribada dels monjos, en queda un grup de cases al voltant d’una placeta interior a la qual s’hi accedeix per un carrer cobert. Hom vol veure en aquest clos de cases l’àmbit d’un antic claustre del priorat.

Per sobre de la Paeria sobresurt el rotund campanar octogonal de la parroquial de Santa Maria, l’edifici religiós més important de la ciutat, notable exemplar del gòtic català. La torre, que s’alça en un extrem de l’església, despunta inconfusiblement sobre el perfil de la ciutat. En cadascuna de les seves vuit cares s’obre un ampli finestral gòtic ornamentat. De l’antiga construcció romànica de l’edifici tan sols en queda una interessant porta esculpida, aixoplugada per un pòrtic d’estil gòtic que rep el nom de porta de Sant Martí per la temàtica del timpà.
L’església té una gran nau central i dues naus laterals més reduïdes. A l’altar major es venera la imatge de la patrona de la població, la Mare de Déu del Coll de les Savines, talla en fusta romànica del segle XIII. Per la part de darrera de l’altar transcorre el deambulatori, zona de pas per als pelegrins que s’apropen a venerar la patrona de la població.
Al costat de l’església es troba la plaça del Fossar, antic cementiri, que ofereix unes vistes excepcionals sobre el paisatge ondulat i serè de la Segarra. Des d’aquest lloc es pot veure l’edifici del sindicat agrícola, construït per Cèsar Martinell, deixeble de Gaudí.

 Jorba
Hi ha bars, restaurants i botigues.
ALBERG
L’Ajuntament dóna acollida al gimnàs de les escoles. Cal trucar prèviament en horari d’oficina al tel. (+34) 938 094 000. Serveis: es dorm a terra. Només hi ha lavabos sense dutxes.
ALLOTJAMENT RURAL
Les Muntades
Autovia A-II sortida, 543
Tel. (+34) 938 090 080 / (+34) 639784125.
El Camí que porta a la casa està als afores de la població i surt de la benzinera que hi ha al costat de l’Hostal Jorba (a 4 quilòmetres de Jorba).

 La Panadella
Hi ha bars i restaurants.
PENSIONS
Bayona **
Ctra. N-II, km 532 - Tel.  (+34) 938 092 011. Fa un descompte als pelegrins acreditats amb la Credencial.
Hostal Vell **
Ctra. N-II, km 535 - Tel. (+34) 938 092 008

 Cervera
Hi ha bars, restaurants i botigues.
ALBERG
Al Col·legi - Residència Sagrada Família
Carreró Sabater - Tel. (+34) 973 530 805
Serveis: lliteres i dutxes
PENSIONS
Bona Teca **
Av. Mil·lenari, 49. Tel.  (+34) 973 531 393.
La Savina *
Av. Catalunya, 16. Tel. (+34) 973 530 027