Departament d'Empresa i Ocupació

Etapa de la variant de l'Estany d'Ivars

km 0 Anglesola
L’itinerari per dintre de la població és el mateix que si s’opta pel recorregut tradicional. Travessar el poble pel carrer Major i passar per davant de l’església i l’ajuntament.
S’ha de sortir d’Anglesola pel carrer Camí de Barbens seguint les sagetes grogues i els senyals verticals indicadors. En arribar a la porta de la finca La Morana, on es crien cavalls de raça anglesa, s’hi troba la cruïlla del Camí de Sant Jaume, a l’esquerra, amb la ruta que condueix a Barbens, a la dreta. És una ampla pista completament plana que duu el caminant a passar per sobre el Canal d’Urgell i a la cruïlla amb el camí de les Cases de Barbens.
Aquest tram és especialment agraït si es fa en bicicleta perquè la pista va fent una lleugera baixada i hom només s’ha de deixar caure suaument fins a Barbens. A peu ja és una altra història, i és que no hi ha ombra en tot el recorregut, cosa que fa especialment dura la travessa.

km 6,3 Barbens
Accedim a Barbens passant pel costat del cementiri. Hem de seguir recte, sabent que el nucli antic de la vila, que guarda diversos elements arquitectònics d’interès, queda a mà dreta, a uns centenars de metres.
La ruta cap a Ivars d’Urgell és senzilla de trobar, només cal seguir la carretera asfaltada fins a Ivars. No hi ha voravia; sortosament, el trànsit és limitat perquè aquesta via només enllaça aquests dos pobles.

km 9 Ivars d’Urgell
Només accedir al poble es troba la cruïlla que, a l’esquerra, duu a l’ermita de Mare de Déu de l’Horta; la ruta, però, continua tot recte en direcció al centre de la vila. S’ha de travessar el poble pel passeig de Felip Rodés i girar a la dreta pel carrer de l’Estany, que surt del poble. En acabar-se les cases encara s’ha de seguir per la mateixa via fins a una cruïlla on l’asfalt marxa a la dreta i la ruta senyalitzada a l’esquerra, per una bona pista. De seguida, en uns metres, es poden veure les aigües de l’estany.

km 12 Estany d’Ivars i Vila-sana
L’itinerari senyalitzat voreja l’estany pel costat sud. És un tram molt bonic, amb les aigües gairebé a tocar, però durant l’estiu pot ser molt dur per la manca d’ombra i la gran humitat que hi ha en aquesta zona fruit de l’evaporació de les aigües. A l’altra banda de l’estany, al costat oest, queda la Torre de l’Aragonés, granja fàcilment visible que pot servir de referent. Per la part de darrera de la granja passa el camí asfaltat que duu a Vila-sana.

km 15,8 Vila-sana
En accedir al poble es passa pel costat de la Casa Vella i la plaça Major. S’ha de seguir recte pel carrer Major fins a la cruïlla on es desvia el Camí del Palau. No hi ha pèrdua, un immens plataner serveix d’indicador de la ruta a seguir. El Camí no ofereix pèrdua possible, és una ampla pista que s’ha de seguir sempre recte i que passa prop de la Novella Alta. En sortir a la carretera de Linyola es segueix recte, ara per asfalt, tot passant pel costat de la Novella Baixa. Ja no hi ha pèrdua fins al Palau d’Anglesola.
km 20,3 El Palau d’Anglesola
Tot just abans de passar el pont sobre un canal auxiliar retrobem les sagetes grogues que havíem deixat a Anglesola.

És una antiga població esmentada ja des de finals del segle XI, amb un bonic i interessant nucli urbà. Pel terme transcorre la conca baixa del riu Ondara, habitualment eixut per la dura climatologia i l’aridesa del terreny. En aquest poble tot el terreny és absolutament pla, per això pels carrers hi ha tants vianants com ciclistes. A Barbens l’afecció per la bicicleta és, certament, proverbial. El poble comparteix alguns carrers i habitants amb Seana, que pertany a Bellpuig i queda a la part sud de Barbens.
El nucli primitiu de Barbens es pot situar a la plaça Major amb l’església, el castell i les cases que la volten. En aquest sector cal esmentar l’existència d’edificacions que disposen d’elements dels segles XVII i XVIII. L’església parroquial, dedicada a l’Assumpció de la Mare de Déu, és d’estil romànic del segle XIII. Molt a prop es troba l’Ajuntament, té la seu a l’antic castell dels Templers i mostra l’aspecte propi d’un casal residencial fortificat. El seu origen es situa a mitjan del segle XII tot i que fou restaurat durant el XVIII.

 

 

Només accedir al poble un senyal indica la direcció cap a una ermita, la de la Mare de Déu de l’Horta. Queda a mà esquerra, al costat d’un petit parc. Habitualment la porta és ajustada però oberta i es pot accedir a l’interior sense restriccions. L’edifici es va aixecar al segle XVIII després que, segons la llegenda, un pastor trobés una imatge als peus d’un om. L’home tenia la intenció de dur-la a un altre poble, però miraculosament la verge sempre tornava al lloc on, més tard, es va construir l’ermita. La Mare de Déu de l’Horta és invocada a la Plana d’Urgell per demanar pluja. Un exemple de la seva eficàcia el tenim l’any 1600, quan la processó que venia de Tàrrega va ser sorpresa per un aiguat que la va obligar a quedar-se a Ivars.
El nucli antic d’Ivars destaca pels seus espais amplis, places tancades i carrers poblats de cases històriques. En contraposició, la part moderna del poble mostra un aspecte desorganitzat urbanísticament. A més, el tràfec humà i automobilístic és gairebé constant i per això el nucli antic és un reducte de tranquil·litat. Potser el recorregut més lògic per travessar el poble és seguint el passeig de Felip Rodés i agafant el carrer de l’Estany però resulta interessant el desviament, ni que sigui momentani, cap a les places del Doctor Segarra i Homenatge a la Vellesa, ambdues al bell mig del nucli antic d’Ivars.

Els orígens de Vila-sana es remunten només al 17 de juliol del 1933, després que l’antic terme d’Utxafava, les masies de les Novelles (Alta i Baixa) i part dels Oberts aconseguissin fer-se independents de la veïna població de Castellnou de Seana i s’establissin com a municipi independent.
El nom d’Utxafava apareix en diferents documents des del segle XI. Entre els segles XIII i els inicis del XV va existir la baronia d’Utxafava, que després passà a pertànyer a la de Bellpuig. Sembla que durant el segle XIV, a causa de les pestes, el terme quedà despoblat i no tornà a estar habitat fins el 1695 quan s’edificà la Casa Vella. Poc a poc sorgiren altres cases pairals, la Casa del Dalt i la del Benefici, entre d’altres, però no fou fins a finals del segle XIX que es pot dir que Utxafava tenia nucli urbà. És per tot això que el poble no té un nucli antic d’època medieval.
Als afores del poble, en començar a enfilar el camí cap al Palau d’Anglesola s’hi troba un plataner que ha estat declarat Arbre Monumental a causa de la seva antiguitat i dimensions. És un bell exemplar que mereix ser visitat de prop. Al seu costat hi ha habilitada una zona arbrada amb barbacoes i taules molt concorreguda pels vilatans durant els caps de setmana.
Mentre fem camí cap al Palau d’Anglesola, el lloc on aquesta variant retroba el tronc principal del Camí, la ruta passa pel costat de la Novella Alta i la Novella Baixa. Una mica més al nord, a la partida de Sarsènit, s’han trobat restes arqueològiques de l’Edat del Ferro.

Al nord del terme de Barbens queda el Bullidor, agrupació de cases abandonada durant molts anys i on, actualment, viuen algunes famílies. El nom prové de les surgències d´aigua que afloraven ran de terra i es deia que “ l´aigua bullia”. Hi ha una antiga creu de terme de la qual només queda la base i una part del fust escapçat.
La visita a aquest petit nucli val la pena malgrat que es troba retirat del centre de Barbens. Trobarem les ruïnes de l’església que es construí sobre les restes d’un antic castell i de la qual només queden una arcada i part del campanar.

L’aproximació a l’estany des del poble d’Ivars d’Urgell és còmoda perquè la ruta senyalitzada fa una suau baixada per situar-se al nivell de l’estany. De seguida es poden veure les aigües que s’estenen per una superfície que d’est a oest és força més llarga que ampla. A les envistes de l’estany pel vessant est, crida l’atenció el canyissar que actua de filtre natural on brolla l’aigua que alimenta l’estany.
La formació d’aquest estany es remunta a milers d’anys enrera i es deu a les condicions geològiques d’aquesta zona: el relleu suau i planer de la comarca combinat amb un terreny impermeable provoca que, en moltes àrees tancades l’aigua s’entolli de manera que, antigament, hi havia moltes llacunes com ara l’estany d’Ivars i Vila-sana així com altres de menors. Normalment aquestes llacunes tenien poca fondària i extensió cosa que provocava que a l’estiu quedessin completament seques, formant-se dipòsits de sals que eren explotats comercialment des de l’època medieval. Aquesta situació canvià del tot amb l’arribada de les aigües del Canal d’Urgell l’any 1862 i la conseqüent aportació d’aigua del Segre a la Plana d’Urgell. Tota la zona es regava i l’estany era el receptor dels desguassos dels regs dels conreus d’aquesta àrea i de les zones circumdants. Aquest fet va provocar un augment important de la superfície i el volum d’aigua.
L’estany arribà a convertir-se en la llacuna d’aigua dolça més gran de Catalunya. Una transformació que va comportar l’aparició de la flora i fauna habitual d’aquests ambients. Tanmateix, l’espai es va convertir en un centre de la vida social i econòmica dels pobles de la vora. Era un indret idoni per fer celebracions, per passejar, per a la caça d’aus i per a la pesca.
L’any 1914 hi va haver un primer intent de dessecació de l’estany però no va tirar endavant perquè el regants de la zona s’hi van oposar. Però l’any 1951, novament en contra de la voluntat popular, l’estany sí que fou dessecat amb la intenció de fer servir els terrenys que ocupava per al conreu. El primer semestre del 2005 es van acabar les obres de condicionament per tornar a inundar la zona i comencà l’emplenament. A dia d’avui, les aigües estan a només 30 centímetres d’assolir el seu nivell màxim i l’estany i el seu entorn ja mostren un notable increment de la flora i la fauna.
La ruta senyalitzada per als pelegrins voreja l’estany pel sud. Al llarg de l’itinerari es troben diferents miradors on es pot gaudir d’aquest paisatge singular. També es troben passarel·les per damunt de l’aigua, plafons d’informació i aguaits -observatoris d’ocells- construïts amb terra i grava utilitzant el sistema tradicional d’aquest territori, anomenat tàpia. Des d’aquests aguaits, en silenci, es poden observar els ocells sense molestar-los; amb una mica de paciència es poden contemplar volant o aturades a les diverses illes fins a 150 espècies d’aus.

La Casa Vella és, sens dubte, l’edifici més important del poble. És una imponent obra en un excel·lent estat de conservació gràcies a l’encomiable dedicació dels propietaris. La casa i les construccions que la volten, la bodega o els jardins són tots racons deliciosos que, si es té l’ocasió, val la pena conèixer.  Dins del recinte de la casa hi ha la Capella de la Mare de Déu de la Cabeza. Sí, amb Z, perquè la duquesa de Sessa, Teresa de Cardona, portà aquesta imatge des d’Andújar (Jaén).
L’últim cap de setmana d’abril hi ha festa gran a la Casa Vella, la Confraria de la Mare de Déu de la Cabeza, agermanada amb l’Agrupación Cultural de Sevillanas de Capellades, celebra diversos oficis religiosos. Aquest dia s’alternen càntics religiosos en català amb d’altres de marcat caràcter andalús, una barreja que val la pena viure en primera persona. Durant les celebracions es poden visitar diverses estances de la casa.

 

 

 Ivars d’Urgell
HOTEL
Cal Modest*
Av. Catalunya,7 - Tel. (+34) 973 580 750
ALLOTJAMENT RURAL
Can Salvadó i Can Salvadó 2
Camí de Barbens, s/n - Tel. (+34) 973 310 758 o bé (+34) 676 978 788

 Barbens
ALLOTJAMENT RURAL
Cal Sinto
Camí de la Serreta, s/n - Tel.(+34) 973 570 714 o bé (+34) 675 234 863

 Vila-sana
ALLOTJAMENT RURAL
- Casa Utxafava
C. Major, 6 - Tel. (+34) 973 712 479 o bé (+34) 650 522 766
- Ca l’Andorrà
C. Lleida, 13 - Tel. (+34) 635 625 587 o bé (+34) 653 771 995
- Cal Pau 1 i Cal Pau 2
La Palma, s/n - Tel. (+34) 973 601 853 o bé  (+34) 620 071 731