Departament d'Empresa i Ocupació

Etapa de Cervera a Castellnou de Seana

km 0  Cervera
La ruta surt de la ciutat pel costat de les restes de l’ermita de Santa Magdalena. S’hi arriba per la carretera de Rocafort de Queralt (L-214). Si heu fet nit a l’alberg podeu seguir el carrer Estudivell, passar pel costat dels Jutjats i per davant del Conservatori, sempre de baixada, fins trobar la carretera de Rocafort. Arribats a Santa Magdalena, es troba el camí que duu a Tàrrega. S’ha de seguir recte durant gairebé 10 quilòmetres sense fer cas a cap desviament ni cruïlla.
A mig camí del Talladell es passa prop de les restes de la Casa Torre Saportella, magnífic exemplar del gòtic civil del segle XII, en un lamentable estat de conservació. Queda a mà esquerra del camí i té l’aspecte d’una casa fortificada amb torres circulars. Abans d’arribar al Talladell hi ha el desviament que duu a la Móra. Tot i que l’itinerari no passa pròpiament per aquest lloc val la pena fer-ne esment, ja que la seva església, visible des del Camí, està dedicada a Sant Jaume.

km 9,5  El Talladell
El poblat, que depèn de Tàrrega, es travessa pel carrer Major. De camí a Tàrrega es passa pel costat de l’ermita del Pedregal, un petit edifici construït amb les restes romàniques i gòtiques d’un antic monestir cistercenc.

km 11,8 Tàrrega
S’ha de travessar la ciutat pels següents carrers: avinguda de la Generalitat, carrer de Jacint Verdaguer, pujar les escales que duen a la plaça d’Anselm Clavé, al carrer d’Agoders i a la plaça Major. Es passa per davant de l’església parroquial de Santa Maria de l’Alba i de l’Ajuntament i es segueix pel carrer d’Urgell fins confluir amb l’avinguda de Catalunya, que surt de la ciutat. Si s’ha fet nit a l’Alberg de Ca n’Aleix s’ha de sortir directament per l’avinguda de Catalunya i no deixar-la. Tingueu present que a Tàrrega també hi ha les sagetes d’una variant del Camí cap a Balaguer i Monzón i que passen per l’estació de tren.
El Camí de Sant Jaume abandona la ciutat per l’asfalt de la N-II fins a Vilagrassa, a 2 quilòmetres del centre de Tàrrega. En sortir de Tàrrega es passa pel davant de Cal Trepat, una antiga fàbrica que es vol convertir en museu de la maquinària agrícola i industrial. En un centenars de metres es deixa a la dreta la fàbrica d’olis Borges i es travessa el riu Ondara per un petit pont. Seguint per la carretera, sense cap possibilitat de pèrdua, s’arriba a Vilagrassa.

km 14,5 Vilagrassa
Les sagetes travessen la població pel carrer d’Anglesola on hi ha bones mostres d’arquitectura popular catalana. Sortint del poble es travessen successivament la via fèrria i l’autovia en direcció a una rotonda. Seguint recte, en uns centenars de metres s’arriba a la cruïlla d’accés a Anglesola.

km 16,8 Anglesola
S’ha de passar per la plaça de Santa Anna i seguir recte pel carrer Major, porxat. Es passa per davant de l’església i de l’ajuntament i es gira a la dreta per tal d’agafar el carrer Camí de Barbens per prendre una pista que surt del poble. En arribar a la porta de la finca La Morana s’ha de deixar el camí principal tot prenent una pista a mà esquerra. Durant 2,5 quilòmetres no hi ha pèrdua, fins a un pont sobre el Canal d’Urgell. Es creua el Canal i es segueix recte durant 300 metres. En arribar a una caseta distribuïdora d’aigua s’ha de girar a la dreta i caminar durant 3 quilòmetres fins que se surt a la carretera de Bellpuig a Barbens.
L’itinerari continua recte pel costat de Torre Palomas, una gran casa pairal. Més endavant, una nova cruïlla, en aquesta ocasió amb la carretera de Bellpuig a Ivars d’Urgell. S’ha de seguir a l’esquerra, per l’asfalt, durant 200 metres i, a l’alçada del punt quilomètric 2, agafar el camí a la dreta que baixa suaument. A 800 metres hi ha una cruïlla on el pelegrí ha de girar a l’esquerra. A 200 metres, en un nou desviament, es gira a la dreta seguint els pals de telèfon pel Camí de Tàrrega. L’itinerari no presenta ja pèrdua ni dificultat fins a Castellnou de Seana.

km 26,8 Castellnou de Seana
Accedim al poble pel carrer de Màrius Torres. En arribar a una petita rotonda seguim recte pel carrer Calvari que acaba a la plaça Major del poble.

En sortir del Talladell es troba l’ermita del Pedregal. Aquest petit edifici és el poc que queda del que fou una notòria abadia cistercenca. Durant el segle XII fou habitada per una comunitat de 13 monges provinents del monestir de Vallbona de les Monges. L’abadia adquirí renom ràpidament i les monges es permeteren la construcció d’un alberg amb la finalitat d’acollir els romeus que s’hi adreçaven. A partir del segle XVI començà una decadència de la qual mai no es recuperà. El monestir es va començar a malmetre i patí les conseqüències d’un espoli continu. L’edifici actual s’aixecà a finals del segle XIX fent servir alguns elements arquitectònics de l’antic monestir. Fou restaurat l’any 1991. A l’interior de l’edifici es venera la imatge romànica de la Mare de Déu de la Llet, peça gòtica del segle XIV.

 

La capital de la comarca de l’Urgell és, per la seva situació geogràfica, un important nucli comercial i de comunicacions entre les terres de ponent i Barcelona. Nascuda a la vall de l’Ondara, sembla que el seus orígens són romans. Posteriorment va tenir presència dels àrabs que desplegaren en aquesta zona tota la seva saviesa agrícola i aixecaren aquí una fortificació. Un cop reconquerida, fou la comunitat jueva la que va tenir un gran pes. Els repobladors cristians conviviren en pau amb una nombrosa comunitat hebrea fins a la destrucció del call local l’any 1350.
Al carrer del Carme, porxat, el visitant pot veure el campanar i el Palau dels Marquesos de la Floresta, obra mestra del romànic civil català de finals del segle XIII. Utilitzat en principi com a hospital, aquesta singular construcció passà, successivament, a mans de diverses famílies de la noblesa. Fou abandonat i quedà molt malmès durant la Guerra Civil. Fou derruït el 1940. El seu darrer propietari va cedir a l’ajuntament els elements arquitectònics per a la reconstrucció de la façana actual. Tota aquesta façana, dividida en tres parts, corresponents als tres pisos originals, és digna d’interès. L’any 1980 fou declarat Bé Cultural d’Interès Nacional.
Seguint pel carrer del Carme, on es poden veure nombrosos edificis gòtics, s’arriba fàcilment a la plaça Major de Tàrrega, on tenen seu l’Ajuntament i l’església de Santa Maria de l’Alba. Presideix la plaça la Creu del Pati, creu de terme gòtica, on sobresurt la imatge de Sant Miquel. Al seu davant s’alça la Paeria. Presenta una façana d’inspiració renaixentista, datada de l’any 1674, on destaca el conjunt escultòric de l’escut municipal que mostra les armes de la vila.
L’església de Santa Maria de l’Alba, a la plaça Major, és obra d’estil neoclàssic amb façana barroca i detalls gòtics a l’interior. Aixecada entre els segles XVII i XVIII, aquest notable exemple de l’arquitectura lleidatana, presenta planta basilical de tres naus i creuer.

És una vila agrícola de singular nucli antic que es ben mereix un assossegat passeig. S’accedeix al poble pel carrer Major, ample en el seu primer tram fins a la plaça de Santa Anna. És en aquest carrer on queden les restes de l’antic convent dels pares Trinitaris. Només es conserva un pany de paret fet de grans carreus i una porta dovellada amb l’escut dels Trinitaris.
Seguint el mateix carrer s’arriba a la plaça de Santa Anna. En una de les seves cantonades es conserva una creu de terme gòtica que marca l’entrada a la zona antiga del poble. La creu, de considerable alçada, s’aixeca sobre un pedestal amb tres graons. Al capitell del monument es poden distingir les figures de diferents apòstols, Sant Jaume entre d’altres.
El carrer Major, en el seu tram més antic, és porxat i en ell i en els carrers propers s’hi troben nombroses cases amb portals i finestres de pedra esculpida que conviuen amb cases de construcció més moderna. Aquí mateix es troba Cal Gassol, casa pairal catalana aixecada amb pedra ben treballada que acull una extensa col·lecció d’eines del camp. Per poder-la visitar cal trucar a l’Ajuntament al número 973 308 006.
L’església parroquial de Sant Pau de Narbona, s’aixecà durant el segle XVI aprofitant elements d’un temple anterior. És obra gòtica amb elements renaixentistes i mostra a la façana dues imatges dels apòstols Pere i Pau del segle XII. Una imatge de pedra policromada de Sant Pau de Narbona, del segle XIV, presideix  l’altar major. A la capella de la Santa Creu es guarda el reliquiari de la Santa Creu o de les Virtuts, amb fragments del Lignum Crucis que hom suposa portats de Terra Santa per un misteriós pelegrí.

Amb poc més de 700 habitants, Castellnou és un poble singular on el pelegrí desperta simpaties com enlloc del Camí Català. Presideix el poble l’església parroquial de Sant Joan Baptista, obra del segle XVII aixecada sobre un temple romànic anterior, amb un notable campanar i una elegant i antiga porta amb escalinata. A l’interior, a la dreta de l’altar, es situa la tomba de l’últim abat de Santes Creus que nasqué i morí a Castellnou de Seana. També s’hi troba una relíquia de Sant Blai, a qui els castellnouencs adreçaren les seves pregàries durant una època d’epidèmies. Al carrer Major, conegut aquí com carrer Avall, es troba cal Rafel, abans cal Blassó, casa pairal amb una notable façana d’estil gòtic dels segles XVI i XVII. Està situada davant de la plaça de l’Església. Aquesta plaça ha sofert un canvi espectacular molt recentment. S’ha remodelat tota la zona que envolta l’església convertint-la en un espai obert molt atractiu.

 

A la part més alta del poble s’alça la gran casa senyorial que fou el castell de Fonolleres. És de propietat particular i no és visitable i és una llàstima, perquè està en excel·lent estat de conservació.
L’església parroquial de Santa Maria conserva alguns trets romànics encara que està molt reformada.

El nucli de la Móra pertany a la vila de Granyanella. Amb la façana a l’oest, es pot veure l’església de Sant Jaume de la Móra. És una construcció romànica del segle XII d’una sola nau i dues capelles laterals. S’accedeix al temple per un portal d’arc de mig punt ornat per una arquivolta damunt el qual hi ha un ull de bou i un desproporcionat campanar d’espadanya de tres ulls. L’absis, a l’exterior, roman mig tapat per la sagristia, que s’adossa al costat sud.

A només 2 quilòmetres de Tàrrega, el poble és a la vora del riu Ondara. L’actual nucli, d’estrets i costeruts carrerons, es va anar formant sota un antic castell. El carrer Major està voltat de cases de pedra, la majoria ben conservades o restaurades amb força encert. L’edifici de l’església parroquial de Sant Pere, documentada ja al segle XI, combina elements barrocs i neoclàssics.

Originat probablement en una vila romana, aquest lloc surt esmentat en diferents documents des del 1059 com a petit nucli rural a la vora del Camí Ral de Barcelona a Lleida.
La construcció més important de la vila és, sens dubte, l’església. Hi destaca una brillant portalada romànica encaixada en un edifici de posterior construcció. Aquesta portalada fou traslladada a la façana nord des del seu emplaçament original, probablement al mur oest. Es tracta d’una porta amb una bellíssima decoració escultòrica poblada de motius vegetals, geomètrics i figuratius. Aquesta interessant portalada, com les d’Agramunt i Verdú s’integra dins el conjunt d’obres de l’anomenada Escola de Lleida. La seva datació pot situar-se a la segona meitat del segle XIII.

 El Talladell
Hi ha bar.
ALLOTJAMENT RURAL
Cal Pepito
Forn, 23 - Tel. (+34) 656 491 617. Fa un descompte presentant la Credencial.

 Tàrrega
Hi ha bars, restaurants i botigues.
ALBERG
Alberg Ca n’Aleix
Pl. del Carme, 5 - Tel. (+34) 973 313 053 / (+34) 607 250 153. Als pelegrins amb Credencial els apliquen la tarifa de temporada baixa durant tot l’any.
HOTELS
- Ciutat de Tàrrega ***
C. Sant Pelegrí, 95 - Tel. (+34) 973 314 689
- Pintor Marsà ***
Av. de Catalunya, 112 -Tel. (+34) 973 501 516

 Vilagrassa
Hi ha bar i restaurants.
ALLOTJAMENT RURAL
- Cal Faba
Pl. Major, 5 - Tel. (+34) 973 312 561. Fa un descompte presentant la Credencial.
- Cal Diego  
C. Mor, 5 - Tel. (+34) 973 311 465 / (+34) 619 071 726. Fa un descompte presentant la Credencial.
- Cal Valls
C. Anglesola, 2 - Tel. (+34) 679 126 611
HOTEL
Hostal del Carme **
Ctra. N-II, km 504 - Tel. (+34) 973 311 000. Fa un descompte amb la Credencial.

 Anglesola
Bars, restaurants i botigues.
ALLOTJAMENT RURAL
- Ca l'Isidre 
Estació, 49. Tel. (+34) 973 308 411. Fa un descompte presentant la Credencial.

 Castellnou de Seana
Hi ha bars i botigues.
ALBERG
Alberg de peregrins de l'Ajuntament. Cal trucar prèviament en horari d'oficina. Tel. (+34) 973 320 705
Serveis: lliteres i dutxes
ALLOTJAMENT RURAL
- Casa Olivé
Carrer Abat Carrera, 3 - Tel. (+34) 973 321 373. Cal trucar prèviament en horari d'oficina. Fa un descompte presentant la Credencial.
- Cal Puro
Pl. Església, 5 - Tel. (+34) 637 812 030 - (+34) 973 320 582.