Departament d'Empresa i Ocupació

Etapa de Castellnou de Seana a Lleida

km 0 Castellnou de Seana

S’ha de sortir del poble pel carrer Major deixant a la dreta l’església de Castellnou i fins a la carretera de Vila-sana. Es segueix per l’asfalt només uns pocs metres ja que, molt aviat, s’ha d’agafar el segon camí a l’esquerra deixant la carretera. En uns centenars de metres es deixa una granja a mà dreta. S’avança entre diferents cultius, amb un paisatge semblant al de la jornada anterior, fins a sortir a la carretera de Golmés a Vila-sana. Es continua recte, novament per pista fins a trobar la carretera de Mollerussa a Vila-sana. La ruta segueix durant 400 metres per camí fins a una nova cruïlla, ara amb la carretera de Mollerussa a Linyola (LP-3322). En arribar a aquest lloc ja falta molt poc per arribar al Palau d’Anglesola.
Abans d’accedir al poble es passa sobre un petit pont i és en aquest lloc on s’ajunten a la nostra ruta les marques de la variant del camí per Barbens i l’Estany d’Ivars i Vila-sana.

km 8 El Palau d’Anglesola
El poble es creua pels carrers Nou i de Sant Josep fins a l’església de Sant Joan. S’ha de passar pel costat d’una creu i seguir per la carretera de Fondarella (LV-3321) fins al punt quilomètric 2, on les sagetes conviden a prendre una pista agrícola asfaltada.
De seguida es troba la primera de les nombroses cruïlles d’aquesta etapa, s’ha de seguir a l’esquerra. El pelegrí ha d’anar molt amb compte amb la senyalització de les nombroses bifurcacions del camí. Prendre un ramal erroni pot suposar desviar-se de l’itinerari molts quilòmetres. Els ciclistes faran aquest tram en uns minuts; per als caminants és una nova prova de resistència.
A 2 quilòmetres del Palau d’Anglesola es travessa un canal auxiliar i es continua recte. En 500 metres més s’ha de girar a l’esquerra en una cruïlla tot prenent el camí que s’apropa gradualment a l’autovia. El panorama que ofereix aquest tram, entre camps de fruiters i blat de moro, està lligat a un canviant cromatisme que varia segons passen les estacions de l’any.
Finalment, es travessa l’autovia per un pont i es camina en paral•lel a l’A-2.  Les sagetes creuen la via del tren per tal d’accedir a Bell-lloc d’Urgell, l’última població abans de Lleida.

km 17,5 Bell-lloc d’Urgell
Les sagetes travessen la població pel carrer d’Urgell. En arribar a l’oficina bancària es gira a la dreta en direcció al carrer de la Mina. Es passa per davant del bar La Cultural i, a l’alçada de la plaça de Lluís Companys es creua la via del tren. Un cop a l’altra banda s’ha de girar a l’esquerra i immediatament a la dreta per anar a trobar el carrer dels Rosers, que surt de la població. En arribar a un transformador elèctric es gira a l’esquerra en direcció a un pont sobre l’autovia.
Novament per pistes de concentració parcel•lària, paral•leles a la N-II, el camí s’endinsa en zona de camps de cultiu, l’última, abans de Lleida. Ben aviat trenca l’horitzó l’esvelta torre de la Seu Vella. Encara és lluny i amb la zona industrial de Lleida encara sembla més llunyana.
A mig camí de Lleida, queda el desviament que permet aproximar-se al poble d’Alcoletge. El desviament pot resultar interessant especialment si es fa el pelegrinatge en bicicleta ja que en tot el tram de Bell-lloc d’Urgell a Lleida no hi ha cap tipus de servei.

km 32,5 Lleida
Just abans de l’empresa San Miguel, al polígon de Lleida, girem a la dreta per un camí que passa sobre la via del tren. Passada la via, seguim a l’esquerra deixant un accés al Parc de la Mitjana i continuant pel camí asfaltat. Passarem per sobre d’un canal i sortirem al Pont de Pardinyes, que dóna accés a la ciutat. Passat el pont es gira a l’esquerra per anar directes al centre de la ciutat, al qual s’accedeix passant sota l’Arc del Pont presidit per la imatge d’Indíbil i Mandoni.

A l’oest del Pla d’Urgell, Bell-lloc continua fent la seva tasca històrica d’establir el pont vers l’entorn immediat de la ciutat de Lleida. El poble ha estat lloc de pas des de temps immemorials, per aquí passava la via romana que comunicava Ilerda amb Barcino. Fins a la construcció del Canal d’Urgell la major part de terres del poble es dedicaven a la vinya. La fil·loxera acabà amb aquest conreu a finals del segle XIX. Llavors, les aigües del canal afavoriren el conreu del blat de moro i els fruiters. Actualment Bell-lloc està  en procés de transformació. La proximitat a la ciutat de Lleida i a l’autovia estan afavorint el desenvolupament d’una indústria que transforma els camps en polígons industrials.

La ciutat, situada a la riba del riu Segre i caracteritzada pel conjunt monumental de la Seu Vella, és la capital de la “terra ferma”, com digué Ramon Muntaner. És també la ciutat més gran de tot el pelegrinatge des de Montserrat i l’última que es travessa a Catalunya a falta només del poble d’Alcarràs. Malgrat la zona industrial que s’ha de travessar, les nombroses joies que guarda la ciutat per al turista, i també per als pelegrins que no siguin esquius, fan molt fàcil de pair l’intens tràfec humà i urbà de Lleida.
Totes les cròniques afirmen que els ilergetes foren els primers pobladors que s’establiren en aquests terrenys de la vall del Segre. Els seus líders, Indíbil i Mandoni, lluitaren amb força contra els seus enemics però no pogueren evitar la conquesta romana. Gairebé quatre anys van haver de lluitar els romans per sotmetre les tribus indígenes. Romanitzada i convertida en municipi per la situació estratègica que ocupava com a pas entre els Pirineus i la depressió ibèrica, la posterior ciutat visigoda en què es converteix Lleida fou ocupada pels sarraïns i passà a ser plaça important de la frontera nord d’Al Àndalus. Reconquerida l’any 1149, fins el segle XV visqué un gran creixement urbà. Però a partir d’aquest moment i fins al segle XIX Lleida patí un retrocés demogràfic gairebé continu causat per epidèmies, guerres i per l’emigració cap a Barcelona. Fou a partir del segle XX que Lleida començà a créixer novament fins a convertir-se en l’esplèndida ciutat que és avui.
Sigui per on sigui que s’hagi creuat el Segre, no hi ha millor accés al nucli antic que l’Arc del Pont. És l’única porta que queda de l’antic recinte emmurallat després que aquest fos destruït el 1868 per ampliar la ciutat. Destaca davant de l’arc el grup escultòric en bronze dels cabdills ilergetes Indíbil i Mandoni. Un d’ells sosté una cadena trencada, símbol de llibertat.Tot just passat l’Arc del Pont queden a mà dreta la plaça de Sant Joan i a mà esquerra el carrer Major, via peatonal que acull bona part del comerç local.
L’Hospital de Santa Maria és, com l’edifici de la Paeria, una de les millors mostres del gòtic civil català que es conserven. S’aixecà entre els segles XV i XVI amb la intenció d’agrupar els set hospitals existents a la Lleida medieval. Del conjunt de l’edifici val la pena destacar el pati central, d’estructura quadrada, equilibrades proporcions i dues alçades. Una escala noble dóna accés al pis superior.
Més avall del carrer de Sant Antoni queda, en discreta ubicació, l’església de la Sang, que mostra una excel·lent portada d’estil plateresc. En un turonet al sudo-est de la ciutat al peu del qual passa la carretera cap a Saragossa, s’alcen les restes del castell templer i de l’església de Santa Maria de Gardeny, conjunt remodelat recentment per acollir el centre d’interpretació de l’orde del temple de Gardeny.

Carrer Major avall, en la confluència amb el carrer Cavallers, es troba la capella de Sant Jaume o Peu del Romeu. Acull una imatge del Sant en memòria d’una de les llegendes més antigues del Camí de Sant Jaume, segons la qual l’apòstol va arribar a Ilerda romana amb ànim evangelitzador. En el camí va aixafar una bardissa i se li clavà una punxa al peu que li impedia caminar. Amb la foscor, foren inútils els intents per treure’s la punxa. Els gemecs del seu patiment van arribar a les oïdes dels àngels que acudiren en auxili del pelegrí amb fanalets de llum. D’aquesta manera Sant Jaume es va poder treure la punxa i continuar el seu camí.
Tots els anys, cada 24 de juliol al vespre, vigília de Sant Jaume, els infants lleidatans surten amb fanalets encesos i acompanyen en romeria la imatge del Sant pel trajecte que, segons la tradició, féu l’apòstol mentre canten cançons populars relacionades amb el sant:

“Sant Jaume ve de Galícia
Sant Jaume ve d’Aragó
portant-nos als fills de Lleida
la fe de Nostre Senyor”.

 

 

Situada al turó que domina la ciutat, és la joia arquitectònica del Segrià i ha esdevingut símbol indiscutible de la ciutat de Lleida. La construcció s’inicià l’any 1203 al lloc on s’alçaven una primitiva catedral paleocristiana i visigòtica i, posteriorment, la catedral de Santa Maria l’Antiga, la primera després de la conquesta cristiana del 1149. Les obres van durar 75 anys. Es considera obra de transició del romànic al gòtic, probablement constitueix la peça final de la rica tradició romànica a Catalunya.
El temple és de planta basilical de creu llatina, amb tres naus i originalment amb cinc absis d’estil romànic. L’exterior mostra nombroses portes, en destaquen la de Sant Berenguer, del segle XIII; la dels Apòstols, del segle XIV i entrada principal al claustre catedralici; la de l’Anunciata, de començaments del segle XIII i coneguda com “la porta de les núvies” i la porta dels Fillols, d’exuberant decoració escultòrica que rep el seu nom perquè servia d’accés als infants que anaven a ser batejats.
Tres grans rossasses fan que l’interior de l’edifici sigui especialment lluminós, a diferència de la majoria d’edificis romànics.
El claustre ocupa la cara principal del temple i fou concebut com un gran mirador sobre les terres de Lleida. Totes les arcades són diferents i el seu treball excepcional és una immillorable mostra de la bellesa de la traceria gòtica. És, sens dubte, el que més sorpren al visitant que s’apropa per primer cop a aquest monument.
En un dels angles del claustre s’alça el campanar, de 70 metres d’alçada. És l’únic campanar gòtic octogonal acabat que hi ha a l’antic territori de la Corona d’Aragó i és, també, el més alt de Catalunya. De les setze campanes que arribà a tenir en sobreviuen dues: la Mònica i la Silvestre. Si es té prou ànim per pujar els gairebé 250 graons que duen al cim del campanar es pot gaudir d’una inoblidable vista de la plana de Lleida.
A l’interior de la Seu Vella de Lleida es pot veure un singular conjunt de capitells que coronen les columnes de l’absidiola nord adjacent al presbiteri on es mostren escenes de Crist i de l’apòstol Jaume. Aquestes escenes representen el martiri del sant, el trasllat del seu cos i el seu sepulcre.

 

El Palau d’Anglesola deu el seu nom a un antic palau propietat de l’orde del temple i -a la seva dissolució- de l’orde dels hospitalers.
A la plaça Major destaca l’església de Sant Joan Baptista, edifici aixecat a començaments del segle XVIII en estil neoclàssic. La seva imponent façana presideix la petita plaça Major, lloc especialment concorregut els caps de setmana. Al carrer del Doctor Pont i Gol es situa Cal Massot, casa senyorial del segle XVIII, de la qual només es conserva la façana. Val la pena fixar-se en el treball de forja dels balcons. Just al costat del cementiri queda l’ermita de Santa Llúcia, de propietat particular, força ben conservada i que rep cada any la visita dels fidels el dia de la Santa.

Des de la llunyania, ja que el Camí de Sant Jaume no passa pròpiament per aquest poble, es pot veure que Alcoletge s’allarga sobre un turó. La proximitat a Lleida ha propiciat la construcció d’una important zona industrial i un desenvolupament urbanístic excepcional.
L’església parroquial de Sant Miquel Arcàngel és un bon exemple d’arquitectura barroca del segle XVIII. Presenta una façana amb elements propis d’aquest estil com rocalles, volutes, àmplies cornises i un parell de columnes sobre pòdium.  Al carrer Major es troba Cal Cortasa, singular casa pairal construïda durant la segona meitat del segle XVIII. Al cim del poble es poden veure les restes del castell d’Alcoletge. Aixecat durant el segle IX, fou una important fortalesa durant el període sarraí. Només es conserva part d’una torre quadrada que queda mig amagada entre diverses edificacions defensives de la Guerra Civil.

 

 El Palau d’Anglesola
Hi ha restaurants i botigues.
PENSIÓ
Sant Antoni **
C. Sant Antoni, 7 - Tel.  (+34) 973 602 158. Fa un descompte presentant la Credencial.

 Bell-lloc d’Urgell
Hi ha restaurants i botigues.
ALBERG
L’Ajuntament dóna acollida en un local municipal. Cal trucar prèviament en horari d’oficina al tel. (+34) 973 560 100.

 Lleida
Tot tipus de serveis.
ALBERG
Sant Anastasi
Rambla d’Aragó, 11 - Tel. (+34) 973 266 099. Tanca a l’agost. Serveis: lliteres i dutxes. Als pelegrins els apliquen la tarifa de temporada baixa tot l’any.
HOTELS
- A C Hotel Lleida ****
C. Unió, 8 - Tel. (+34) 973 283 910.
- Catalonia Trànsit ***
Pl. Ramon Berenguer IV, s/n - Tel. (+34) 973 230 008
- Condes de Urgel ****
Av. Barcelona, 21 - Tel. (+34) 973 202 300
- Goya *
Alcalde Costa, 9 - Tel. (+34) 973 266 788
- Ilerda **
Ctra. N-II, km 10 - Tel. (+34) 973 200 750
- Nastasi ****
Av. Rovira Roure, 214 - Tel. (+34) 973 249 222
- NH Pirineos ****
Pg. Ronda, 63 - Tel. (+34) 973 273 199
- Principal **
Pl. Paeria, 7 - Tel.(+34) 973 230 800
- Ramon Berenguer IV **
Pl. Ramon Berenguer IV, 2 - Tel. (+34) 973 237 345
- Real ***
Av. Blondel, 22 - Tel. (+34) 973 239 405
- Reina Isabel *
Ctra. N-II, pujada a Rufea - Tel. (+34) 973 260 151
- Sansi Park ***
A. Porqueres, 4 - Tel. (+34) 973 244 000
- Segrià *
Segon Passeig de Ronda, 23 - Tel. (+34) 973 238 989
- Zenit Lleida ****
General Britos, 21-23 - Tel. (+34) 973 229 191
HOTELS-APARTAMENT
Camparan ****
A. Porqueres, 6 - Tel. (+34) 973 244 000
PENSIONS
- Àlex *
Tallada, 33 - Tel. (+34) 973 275 629
- Gualda **
Ctra. Vielha, km 3 - Tel. (+34) 973 242 451
- Mode Lleida **
Lluís Companys, 38 - Tel. (+34) 973 275 492
- Mundial *
Pl. Sant Joan, 4 - Tel. (+34) 973 242 700. Fa un descompte amb la Credencial.
- Portal de Madalena **
Cristòfol de Boleda, 14 - Tel. (+34) 973 283 107
- Santiago **
Alcalde Costa, 15 - Tel.  (+34) 973 269 795 
- Sur *
Alcalde Costa, 65 - Tel.  (+34) 973 266 016