DECRET

142/2008, de 15 de juliol, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments del batxillerat.

La Generalitat de Catalunya, d'acord amb el que preveu l'article 131.3.c) de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, té competència compartida per a l'establiment dels plans d'estudi corresponents a l'educació secundària, inclosa l'ordenació curricular.

La Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació (LOE), estableix a l'article 6 que s'entén per currículum el conjunt d'objectius, competències bàsiques, continguts, mètodes pedagògics i criteris d'avaluació de cadascun dels diferents ensenyaments.

D'acord amb aquesta mateixa Llei, correspon al Govern de la Generalitat de Catalunya fixar l'ordenació curricular de l'educació secundària, tenint en compte els ensenyaments mínims fixats pel Reial decret 1467/2007, de 2 de novembre, i correspon als centres educatius, d'acord amb el principi d'autonomia pedagògica d'organització i de gestió que la Llei els atribueix, desenvolupar i completar el currículum establert per l'Administració educativa, a fi que aquest sigui un instrument vàlid per donar resposta a les característiques i a les diferents realitats de cada centre.

La Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística, a l'article 20 defineix la llengua catalana com la llengua pròpia de Catalunya i de l'ensenyament en tots els seus nivells educatius, com ja ho feia la Llei 7/1983, de 18 d'abril, de normalització lingüística a Catalunya.

L'Estatut d'autonomia de Catalunya determina a l'article 6 que la llengua pròpia de Catalunya és el català i que és també la llengua normalment emprada com a vehicular i d'aprenentatge en l'ensenyament.

El batxillerat és l'etapa de l'educació secundària postobligatòria que té com a finalitat proporcionar a l'alumnat formació, maduresa intel·lectual i humana, coneixements i destreses que li permetin progressar en el seu desenvolupament personal i social i incorporar-se a la vida activa i a l'educació superior.

D'acord amb el que preveu el capítol IV de la LOE, el batxillerat s'organitza en diferents modalitats, amb matèries comunes, matèries de modalitat i matèries optatives. Les modalitats s'organitzen en relació amb els grans àmbits del saber i amb els ensenyaments que constitueixen l'educació superior, tant universitària com no universitària, que es poden cursar després del batxillerat i han estat establerts a la Llei esmentada. Això permet, a més de la formació general de l'alumnat, una adequació a les seves característiques i interessos, i una preparació especialitzada per seguir estudis posteriors o incorporar-se al món laboral.

El centre educatiu és l'àmbit on es desenvolupa, aplica i completa el currículum, i és on se n'evidencia l'eficàcia, la coherència i la utilitat. És en l'aplicació del currículum, a cada centre i a cada aula, on s'han de concretar la flexibilitat i l'autonomia curriculars, en funció de les característiques del grup de joves, de l'equip docent responsable de la seva aplicació, de les característiques del centre i de l'entorn territorial on és ubicat, i de l'oferta d'estudis posteriors. Els nois i noies s'han d'esforçar per aprendre, les famílies han de col·laborar amb el professorat, que, per la seva banda, ha de crear entorns motivadors per a l'aprenentatge, i l'Administració educativa ha de facilitar els recursos necessaris per millorar l'èxit escolar i garantir la igualtat d'oportunitats. L'autonomia dels centres ha d'anar acompanyada de mecanismes d'avaluació i de rendició de comptes.

Aquest Decret defineix les competències que el jovent ha de desenvolupar i consolidar en finalitzar el batxillerat. Aquestes competències contribueixen al desenvolupament personal de l'alumnat, a la pràctica de la ciutadania activa, a la incorporació a la vida adulta de manera satisfactòria i al desenvolupament de l'aprenentatge al llarg de tota la vida.

Fomentar l'aprenentatge al llarg de tota la vida implica que el jovent ha de tenir una formació completa, tant en coneixements com en competències, que li permeti seguir aprenent i poder combinar l'estudi i la formació amb l'activitat laboral o amb altres activitats.

Els objectius del batxillerat, així com les competències, es defineixen per al conjunt de l'etapa. En cada matèria es descriuen les competències pròpies que cal assolir, així com la contribució que fa a l'assoliment de les competències generals del batxillerat, els seus objectius, els continguts i els criteris d'avaluació.

Des del seu vessant preparatori, el batxillerat ha de procurar l'adquisició de les tècniques i els procediments cognoscitius necessaris per poder-se adaptar adequadament a l'inici d'estudis posteriors. Aquesta funció propedèutica, però, no s'ha d'interpretar en el sentit que l'alumnat hagi d'adquirir uns coneixements que corresponen a estudis posteriors. D'altra banda, cal que la profunditat i l'especificitat d'aquesta preparació vagin acompanyades d'una visió global i contextualitzada del saber.

En l'aspecte orientador, el batxillerat ha de facilitar recursos perquè l'alumnat canalitzi les seves preferències i capacitats en un marc de referència apropiat i amb l'orientació adequada. Des d'aquest punt de vista, les activitats de tutoria, l'opcionalitat curricular, el treball de recerca, l'estada a l'empresa, etc., poden interpretar-se com a recursos que, amb independència de l'especialitat cursada, serveixen a aquesta funció orientadora.

Aquest Decret regula l'horari escolar per a les diferents matèries del batxillerat, els requisits d'accés, l'avaluació dels processos d'aprenentatge i les condicions de pas de curs i titulació de l'alumnat. Regula també la necessària adaptació d'aquests ensenyaments a les persones adultes, així com a l'alumnat amb una capacitat intel·lectual elevada o al que té necessitats educatives especials.

Aquest Decret s'ha tramitat segons el que disposen l'article 61 i següents de la Llei 13/1989, de 14 de desembre, d'organització, procediment i règim jurídic de l'Administració de la Generalitat de Catalunya, i d'acord amb el dictamen del Consell Escolar de Catalunya.

D'acord amb el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora;

En virtut d'això, a proposta del conseller d'Educació i amb la deliberació prèvia del Govern,

Decreto:

Capítol 1

Disposicions de caràcter general

Article 1

Principis generals

1. El batxillerat forma part de l'educació secundària postobligatòria i es distribueix en dos cursos acadèmics. Es desenvolupa en diverses modalitats, s'organitza de manera flexible i, si cal, en vies diferents dins de cada modalitat, de manera que pugui oferir una preparació especialitzada a l'alumnat d'acord amb les seves perspectives i interessos de formació o que en permeti la incorporació a la vida activa una vegada finalitzat.

2. Els alumnes i les alumnes poden romandre al batxillerat en règim ordinari un màxim de quatre anys, consecutius o no.

Article 2

Finalitats

El batxillerat té com a finalitat proporcionar a l'alumnat formació, maduresa intel·lectual i humana, coneixements i habilitats que li permetin desenvolupar funcions socials i incorporar-se a la vida activa amb responsabilitat i competència sense els condicionants de gènere. Així mateix, ha de capacitar l'alumnat per accedir a l'educació superior.

Article 3

Objectius del batxillerat

El batxillerat ha de contribuir a desenvolupar en els alumnes i les alumnes les capacitats que els permetin:

a) Exercir la ciutadania democràtica, des d'una perspectiva global, i adquirir una consciència cívica responsable, inspirada en els valors de la Constitució espanyola, de l'Estatut d'autonomia de Catalunya i en la Declaració Universal dels Drets Humans, que fomenti la corresponsabilitat en la construcció d'una societat justa i equitativa i afavoreixi la sostenibilitat.

b) Consolidar una maduresa personal i social que els permeti actuar d'una manera responsable i autònoma i desenvolupar el seu esperit crític. Preveure i resoldre pacíficament els conflictes personals, familiars i socials.

c) Fomentar la igualtat efectiva de drets i oportunitats entre homes i dones, analitzar i valorar críticament les desigualtats existents i impulsar la igualtat real i la no-discriminació de les persones amb discapacitat.

d) Refermar els hàbits de lectura, estudi i disciplina, com a condicions necessàries per a l'aprofitament eficaç de l'aprenentatge i com a mitjà de desenvolupament personal.

e) Dominar, tant en la seva expressió oral com escrita, la llengua catalana i la llengua castellana.

f) Comprendre amb eficàcia una o més llengües estrangeres i expressar-s'hi amb fluïdesa i correcció.

g) Usar amb solvència i responsabilitat les tecnologies de la informació i la comunicació.

h) Conèixer i valorar críticament les realitats del món contemporani, els seus antecedents històrics i els principals factors de la seva evolució. Participar de manera solidària en el desenvolupament i la millora del seu entorn social.

i) Accedir als coneixements científics i tecnològics fonamentals i dominar les habilitats bàsiques pròpies de la modalitat triada.

j) Comprendre els elements i procediments fonamentals de la investigació i dels mètodes científics. Conèixer i valorar de manera crítica la contribució de la ciència i la tecnologia en el canvi de les condicions de vida, així com refermar la sensibilitat i el respecte vers el medi ambient.

k) Refermar l'esperit emprenedor amb actituds de creativitat, flexibilitat, iniciativa, treball en equip, confiança en si mateix i sentit crític.

l) Desenvolupar la sensibilitat artística i literària, així com el criteri estètic, com a fonts de formació i enriquiment cultural.

m) Utilitzar l'educació física i l'esport per afavorir el desenvolupament personal i social.

n) Refermar actituds de respecte i prevenció en l'àmbit de la seguretat viària.

Article 4

La llengua catalana i el tractament de les llengües

1. El català, com a llengua pròpia de Catalunya, serà utilitzat normalment com a llengua vehicular d'ensenyament i aprenentatge i en les activitats internes i externes de la comunitat educativa: activitats orals i escrites de l'alumnat i del professorat, exposicions del professorat, llibres de text i material didàctic, activitats d'aprenentatge i d'avaluació, i comunicacions amb les famílies i l'alumnat.

2. L'aranès, variant de la llengua occitana, s'imparteix a la Vall d'Aran amb les assignacions temporals i en els àmbits d'aprenentatge i les matèries que el Consell General de la Vall d'Aran, d'acord amb el Departament d'Educació, determini.

3. Les administracions educatives poden autoritzar que una part de les matèries del currículum s'imparteixin en llengües estrangeres sense que això comporti modificar els aspectes bàsics del currículum regulats en aquest Decret. En aquest cas, han de procurar que al llarg de tots dos cursos l'alumnat adquireixi la terminologia bàsica de les matèries en ambdues llengües.

4. Els centres que imparteixen una part de les matèries del currículum en llengües estrangeres han d'aplicar, en tot cas, els criteris per a l'admissió de l'alumnat que estableix la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació, els quals no poden incloure requisits lingüístics.

5. Els centres establiran mesures d'ús de la llengua que possibilitin a l'alumnat adquirir eines i recursos per implementar canvis per a l'ús d'un llenguatge no sexista ni androcèntric.

Article 5

Accés

1. Pot accedir als estudis de batxillerat, en qualsevol de les seves modalitats, l'alumnat que estigui en possessió del títol de graduat/ada en educació secundària obligatòria.

2. Així mateix, hi pot accedir l'alumnat que hagi obtingut qualsevol dels títols de tècnic/a a què fan referència els articles 44.1, 53.2 i 65.1 de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació, en les condicions que estableix aquesta Llei.

Capítol 2

Currículum

Article 6

Currículum

1. S'entén per currículum del batxillerat el conjunt de competències, objectius, continguts, mètodes pedagògics i criteris d'avaluació d'aquests ensenyaments.

2. Els centres educatius han de desenvolupar i completar el currículum del batxillerat establert en aquest Decret, concreció que, en les seves línies fonamentals, ha de formar part del seu projecte educatiu.

3. Les activitats educatives en el batxillerat han d'afavorir la capacitat de l'alumnat per aprendre per si mateix, per treballar en equip, per aplicar els mètodes d'investigació apropiats i per continuar formant-se al llarg de la vida.

4. En les diferents matèries s'han de proposar activitats que estimulin l'interès i l'hàbit de lectura, així com la capacitat d'expressar-se correctament en públic i d'usar les tecnologies de la informació i la comunicació.

Article 7

Competències del batxillerat

1. S'entén per competència la capacitat d'aplicar els coneixements i les habilitats, de manera transversal i interactiva, en contextos i situacions que requereixen la intervenció de coneixements vinculats a diferents sabers, cosa que implica la comprensió, la reflexió i el discerniment tenint en compte la dimensió social de cada situació.

2. El currículum del batxillerat inclou les competències generals que es determinen a l'annex 1 d'aquest Decret.

3. Al currículum de cadascuna de les matèries hi han de constar les competències específiques que es treballen en la matèria en qüestió, la contribució de la matèria a l'adquisició de les competències generals de l'etapa, els objectius, els continguts i els criteris d'avaluació. A l'annex 2 s'estableix el currículum de les matèries, tenint en compte la distribució per cursos que figura a l'annex 3 d'aquest Decret.

Article 8

Objectius, competències específiques, continguts i criteris d'avaluació

A l'annex 2 d'aquest Decret es fixen els objectius i les competències específiques de les matèries comunes i de modalitat, així com els continguts i els criteris d'avaluació de cada una.

Article 9

Horari

A l'annex 3 d'aquest Decret s'estableix l'horari escolar per a les matèries comunes i de modalitat del batxillerat, i la seva distribució entre els dos cursos.

Capítol 3

Organització dels ensenyaments

Article 10

Estructura

1. Les modalitats del batxillerat són:

a) Arts.

b) Ciències i tecnologia.

c) Humanitats i ciències socials.

2. El batxillerat s'organitza en matèries comunes, en matèries de modalitat i en matèries optatives.

3. La modalitat d'arts s'organitza en dues vies, una referida a arts plàstiques, disseny i imatge, i l'altra a arts escèniques, música i dansa.

4. En tot cas, els alumnes i les alumnes poden triar entre la totalitat de les matèries de la modalitat que cursen. A aquests efectes, els centres han d'oferir totes les matèries de les modalitats que imparteixen. En el cas de la modalitat d'arts, els centres poden optar per oferir només les matèries d'una de les vies. Aquesta oferta es pot presentar a l'alumnat en forma d'itineraris formatius.

5. El Departament d'Educació determina en quins casos i amb quins procediments els centres educatius poden limitar l'elecció de matèries per part de l'alumnat quan hagin estat escollides per un nombre reduït d'alumnes, i sempre en relació amb el projecte educatiu del centre. El Departament d'Educació ha de facilitar que, quan l'oferta quedi limitada per raons organitzatives, l'alumnat pugui cursar alguna matèria mitjançant la modalitat d'educació a distància o en altres centres educatius.

Article 11

Matèries comunes

1. Les matèries comunes del batxillerat tenen com a finalitat aprofundir en la formació general de l'alumnat, augmentar la seva maduresa intel·lectual i humana i aprofundir en aquelles competències generals que tenen un caràcter més transversal i afavoreixen l'aprenentatge continu.

2. Les matèries comunes del batxillerat són les següents:

Ciències per al món contemporani.

Educació física.

Filosofia i ciutadania.

Història de la filosofia.

Història.

Llengua catalana i literatura I i II.

Llengua castellana i literatura I i II.

Llengua estrangera I i II.

Les matèries d'història i història de la filosofia s'han d'impartir al segon curs.

En el batxillerat en règim nocturn i en el batxillerat a distància no es cursa la matèria d'educació física.

Article 12

Treball de recerca

Tot l'alumnat ha de fer un treball de recerca. Aquest treball, que ha de contribuir decisivament a assolir la competència en recerca, es computa entre les matèries de segon curs.

Article 13

Matèries de modalitat

1. Les matèries de modalitat del batxillerat tenen com a finalitat proporcionar una formació de caràcter específic vinculada a la modalitat triada que orienti en un àmbit de coneixement ampli, desenvolupi les competències que hi tenen més relació, prepari per a una varietat d'estudis posteriors i afavoreixi la inserció en un camp laboral determinat.

2. Les matèries de la modalitat d'arts són:

a) Via d'arts plàstiques, imatge i disseny.

Cultura audiovisual.

Dibuix artístic I i II.

Dibuix tècnic I i II.

Disseny.

Història de l'art.

Tècniques d'expressió graficoplàstica.

Volum.

b) Via d'arts escèniques, música i dansa.

Anàlisi musical I i II.

Anatomia aplicada.

Arts escèniques.

Cultura audiovisual.

Història de la música i de la dansa.

Llenguatge i pràctica musical.

Literatura universal.

Literatura catalana.

Literatura castellana.

3. Les matèries de la modalitat de ciències i tecnologia són:

Biologia I i II.

Ciències de la Terra i del medi ambient I i II.

Dibuix tècnic I i II.

Electrotècnia.

Física I i II.

Matemàtiques I i II.

Química I i II.

Tecnologia industrial I i II.

4. Les matèries de la modalitat d'humanitats i ciències socials són:

Economia.

Economia de l'empresa I i II.

Geografia.

Grec I i II.

Història de l'art.

Història del món contemporani.

Llatí I i II.

Matemàtiques aplicades a les ciències socials I i II.

Literatura universal.

Literatura catalana.

Literatura castellana.

5. Els alumnes i les alumnes han de cursar en el conjunt dels dos cursos del batxillerat un mínim de sis matèries de modalitat, de les quals almenys cinc han de ser de la modalitat triada.

6. Amb caràcter general, les matèries de modalitat de nivell I s'han d'impartir a primer curs de batxillerat i les de nivell II, a segon. No obstant això, les matèries de modalitat de nivell I també es poden oferir a l'alumnat de segon curs, en el marc del projecte de centre.

7. Les matèries de nivell II s'han de cursar després d'haver cursat les matèries de nivell I corresponents. Excepcionalment, i amb el vistiplau del director o directora del centre, l'alumnat pot cursar en el segon curs de batxillerat matèries que tinguin continuïtat en els dos cursos, per més que no les hagi cursat a primer. En aquests casos el centre l'ha d'orientar pel que fa a la matèria no cursada.

8. En tot cas, les matèries que es vinculen a les proves que regula l'article 38 de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació, s'han d'incloure en el segon curs.

9. Si en matricular-se de segon curs l'alumne o alumna decideix canviar de modalitat, el centre pot modificar-li el currículum, però s'ha d'assegurar que cursi tres de les matèries de la nova modalitat corresponents a segon curs i que en finalitzar l'etapa hagi superat quatre o més de les matèries pròpies d'aquesta nova modalitat.

10. Les matèries de matemàtiques i matemàtiques aplicades a les ciències socials es consideren equivalents a efectes de canvis de modalitat.

Article 14

Matèries optatives

1. Les matèries optatives en el batxillerat contribueixen a completar la formació de l'alumnat aprofundint en aspectes propis de la modalitat escollida o del centre, o ampliant les perspectives de la formació general. Els centres oferiran un nombre suficient d'optatives que permeti la possibilitat d'opció de l'alumnat.

2. Dintre de l'oferta de matèries optatives, els centres de dues o més línies han d'oferir una segona llengua estrangera amb una assignació horària global de 140 hores.

3. Entre les matèries optatives del centre s'ha d'oferir una estada a l'empresa. Aquesta estada a l'empresa ha de tenir una durada mínima de 140 hores, de les quals es poden utilitzar fins a 70 per desenvolupar continguts teoricopràctics al centre educatiu. Els i les alumnes que acreditin, mitjançant els documents que s'estableixin, una experiència laboral igual o superior a 280 hores poden sol·licitar-ne l'exempció, amb la presentació prèvia d'una memòria, que es considera corresponent a la matèria optativa d'estada a l'empresa. Els centres també han d'oferir la matèria optativa de psicologia i sociologia, de 140 hores, que s'atribueix al professorat de l'especialitat de filosofia.

4. En una de les franges horàries de modalitat de cada un dels dos cursos de l'etapa, els centres educatius poden proposar i oferir matèries optatives. Aquestes matèries, a més de la segona llengua estrangera, l'estada a l'empresa, la psicologia i sociologia i les matèries d'altres modalitats, poden ser matèries optatives dissenyades pels centres educatius, que han de tenir una assignació horària mínima de 70 hores.

5. És possible distribuir les matèries optatives en els dos cursos de batxillerat a raó de 70 hores cada curs. En aquest cas es comptabilitzen com una matèria en cada curs.

Capítol 4

Acció tutorial i orientació

Article 15

Principis

1. L'acció tutorial abraça el conjunt d'activitats d'orientació personal, acadèmica i professional que s'adrecen a l'alumnat per tal d'afavorir-ne la maduresa i el creixement personal i la preparació per a una participació responsable en la societat. També l'ha d'orientar per prendre decisions dins l'opcionalitat que ofereix l'estructura mateixa del batxillerat i, en acabar-lo, respecte a la continuïtat dels seus estudis o l'accés al món laboral, tot considerant els seus interessos i els punts forts i febles del seu perfil personal. L'acció orientadora ha de permetre identificar i desenvolupar les capacitats de l'alumnat mitjançant la superació d'estereotips i patrons de gènere.

2. L'acció tutorial l'exerceix el conjunt de professors que intervé en un grup d'alumnes amb la coordinació del professor tutor del grup.

3. L'acció tutorial s'ha de programar cada curs tenint en compte el conjunt de tota l'etapa. El centre ha de concretar, en relació amb l'acció tutorial, els objectius i les activitats que preveu dur a terme i ha d'incloure, en l'horari de cada curs, una hora de tutoria setmanal, durant la qual s'han de fer activitats amb tot l'alumnat d'un grup i atencions individualitzades. Aquesta orientació pot tenir el suport dels serveis especialitzats.

Capítol 5

Atenció a la diversitat

Article 16

Principis

L'atenció a la diversitat de l'alumnat s'ha de fonamentar en tots els elements que constitueixen el currículum, principalment en la planificació i l'aplicació d'estratègies metodològiques i organitzatives i en la provisió de les ajudes tècniques necessàries per facilitar l'accessibilitat als aprenentatges a tot l'alumnat.

Article 17

Alumnat amb necessitat de suports específics

Per a l'alumnat amb una capacitat intel·lectual elevada, identificada mitjançant una avaluació psicopedagògica en els termes que determini el Departament d'Educació, s'han de preveure les mesures necessàries d'adaptació de la resposta educativa a fi d'afavorir el desenvolupament de la seva potencialitat intel·lectual i creativa i la seva socialització positiva. També es pot flexibilitzar la seva escolarització en els termes que determini la normativa vigent.

Per a l'alumnat amb trastorns o dificultats específiques d'aprenentatge o que presenta discapacitats, a fi de facilitar-li l'accés al currículum, s'han de preveure i facilitar les ajudes tècniques necessàries, i s'han d'adaptar els materials d'aprenentatge i el calendari, si cal, tant de les activitats d'aprenentatge com d'avaluació. Sens perjudici de les adaptacions que el centre educatiu pugui decidir en aplicació dels criteris d'atenció a la diversitat de l'alumnat establerts en el seu projecte educatiu, el Departament d'Educació ha de determinar el marc normatiu dels plans individuals al batxillerat.

Capítol 6

Avaluació i pas de curs

Article 18

Avaluació

1. L'avaluació de l'aprenentatge de l'alumnat ha de ser contínua i diferenciada segons les matèries, tenint en compte els diferents elements del currículum.

2. L'equip docent, integrat pel professorat del grup d'alumnes i coordinat pel professor o professora que exerceixi la tutoria, ha d'actuar com a òrgan col·legiat en tot el procés d'avaluació i en l'adopció de les decisions que en resultin, i valorar l'evolució de l'alumne/a en el conjunt de les matèries i la seva maduresa acadèmica en relació amb els objectius del batxillerat, així com, al final de l'etapa, les seves possibilitats de progrés en estudis posteriors.

3. Cada professor o professora ha d'aportar informació sobre el procés d'aprenentatge de l'alumnat en la matèria o matèries que imparteixi.

4. L'equip docent, en la valoració dels aprenentatges dels alumnes, adopta les decisions per consens. En cas de no arribar-hi, s'ha de fer per les majories que es determinin per a cada cas. Cada professor o professora de l'equip pot emetre un únic vot, amb independència del nombre de matèries que imparteixi. El vot del/de la tutor/a serà diriment en cas d'empat.

5. La sessió d'avaluació és la reunió de l'equip docent, coordinada pel professor o professora que exerceix la tutoria, per intercanviar informació i adoptar decisions sobre el procés d'aprenentatge de l'alumnat. També poden participar en les sessions d'avaluació altres professors o professores amb responsabilitats de coordinació pedagògica i altres professionals que intervinguin en el procés d'ensenyament i aprenentatge de l'alumnat.

6. Per valorar els aprenentatges de cada alumne/a i el desenvolupament per part del professorat del procés d'ensenyament cal fer, almenys, una sessió d'avaluació trimestral.

7. En les sessions d'avaluació, l'equip docent ha de prendre les decisions que consideri pertinents respecte a les actuacions necessàries per facilitar el procés d'aprenentatge de l'alumnat.

8. La persona tutora ha de coordinar i presidir les reunions d'avaluació del seu grup d'alumnes, aixecar l'acta del desenvolupament, fer-hi constar els acords presos, i vehicular l'intercanvi d'informació amb els pares, mares o representants legals dels i les alumnes, quan correspongui.

9. El professorat ha d'avaluar tant els aprenentatges de l'alumnat com els processos d'ensenyament i la pròpia pràctica docent. Un dels elements d'aquesta anàlisi del professorat el constitueixen els resultats de les sessions d'avaluació.

Article 19

Avaluació final del curs

1. El professor o la professora de cada matèria decideix, al final del curs, si l'alumne/a ha assolit les competències i n'ha superat els objectius, prenent com a referent fonamental els criteris d'avaluació.

2. En el cas de les matèries de l'àmbit de llengües, l'avaluació final de cada matèria comptabilitza de manera explícita l'expressió oral.

3. Els resultats de l'avaluació de cada matèria s'expressen mitjançant qualificacions numèriques compreses entre zero i deu sense decimals, de manera que es consideren superades les qualificacions iguals o superiors a cinc.

4. Amb posterioritat a l'avaluació final del curs, el centre ha de realitzar les proves extraordinàries de recuperació, ja programades prèviament, de les matèries suspeses, que es regularan per la normativa corresponent.

Article 20

Pas de curs

1. Els alumnes i les alumnes passen al segon curs quan han superat totes les matèries de primer curs o tenen avaluació negativa en dues matèries com a màxim.

2. L'alumnat que passi al segon curs sense haver superat totes les matèries s'ha de matricular de les matèries pendents del curs anterior. Els centres han d'organitzar les consegüents activitats de recuperació i l'avaluació de les matèries pendents.

Article 21

Permanència d'un any més en el mateix curs

1. Els alumnes i les alumnes que no passin a segon curs han de romandre un any més en el primer curs, el qual han de tornar a cursar complet si el nombre de matèries amb avaluació negativa és superior a quatre.

2. Els alumnes i les alumnes que no passin a segon curs i tinguin avaluació negativa en tres o quatre matèries poden optar per repetir el curs complet o matricular-se de les matèries de primer amb avaluació negativa i ampliar aquesta matrícula amb dues o tres matèries de segon sempre que no coincideixin amb matèries de primer curs no superades. El centre educatiu ha d'orientar l'alumne/a en aquesta selecció. L'alumnat menor d'edat ha de tenir l'autorització dels pares, mares o qui n'exerceixi la tutoria legal per a aquest règim acadèmic singular.

3. L'alumnat que en finalitzar el segon curs tingui avaluació negativa en algunes matèries es pot matricular d'aquestes matèries sense necessitat de tornar a cursar les ja superades.

4. Els alumnes i les alumnes que hagin de repetir curs i tinguin superat el treball de recerca o que tinguin superada l'estada a l'empresa o n'hagin obtingut l'exempció, no els han de repetir.

Article 22

Flexibilització de la durada del batxillerat

Per tal d'afavorir l'èxit escolar, els centres poden flexibilitzar el nombre de matèries que l'alumnat hagi de cursar cada any, de manera que pugui optar a cursar les matèries de batxillerat que preveu aquest Decret amb menys quantitat de matèries per curs. Els centres educatius han d'establir els criteris i valorar, a partir de l'avaluació inicial de l'alumnat, la conveniència d'aquesta via per a determinats alumnes, via que en qualsevol cas ha de ser voluntària i tenir l'acceptació de les persones interessades i del respectiu pare, mare o representant legal, en cas que siguin menors d'edat. En tot cas, la proposta acadèmica ha d'anar acompanyada d'una proposta curricular adaptada a les necessitats educatives de l'alumne/a. El Departament d'Educació ha d'establir el procediment per tal de fer efectiva aquesta flexibilització.

Article 23

Títol de batxiller

1. Els alumnes i les alumnes que cursin satisfactòriament el batxillerat en qualsevol de les seves modalitats reben el títol de batxiller, que té efectes laborals i acadèmics.

2. Per obtenir el títol de batxiller és necessària l'avaluació positiva en totes les matèries dels dos cursos.

3. D'acord amb el que estableix l'article 50.2 de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació, l'alumnat que finalitzi els ensenyaments professionals de música i dansa obté el títol de batxiller si supera les matèries comunes del batxillerat.

Capítol 7

Desenvolupament del currículum i autonomia dels centres

Article 24

Autonomia dels centres

1. El Departament d'Educació fomenta l'autonomia pedagògica i organitzativa dels centres, afavoreix la feina en equip del professorat i estimula l'activitat investigadora a partir de la seva pràctica docent.

2. Els centres educatius desenvolupen i completen el currículum i l'adapten a les característiques de l'alumnat i a la seva realitat educativa.

3. Els centres han de promoure, així mateix, compromisos amb l'alumnat i amb les seves famílies en què s'especifiquin les activitats que uns i altres es comprometen a desenvolupar per facilitar el progrés educatiu.

Disposicions addicionals

Primera

Documents oficials d'avaluació i mobilitat

1. Els documents oficials d'avaluació del batxillerat són l'expedient acadèmic, les actes finals d'avaluació, l'informe personal per trasllat i l'historial acadèmic de batxillerat.

2. El Departament d'Educació ha de determinar els models d'aquests documents i establir els procediments oportuns per garantir l'autenticitat dels documents oficials d'avaluació, la integritat de les dades recollides en els documents i la seva supervisió i custòdia.

3. Pel que fa a l'obtenció de les dades personals de l'alumnat, a la cessió d'aquestes dades d'uns centres a uns altres i a la seva seguretat i confidencialitat, cal ajustar-se al que disposa la legislació vigent en matèria de protecció de dades de caràcter personal i, en tot cas, al que estableix la disposició addicional vint-i-tresena de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació.

Segona

Educació de persones adultes

1. D'acord amb el que disposa l'article 69.4 de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació, el Departament d'Educació ha d'organitzar periòdicament proves perquè les persones més grans de 20 anys puguin obtenir directament el títol de batxiller, sempre que demostrin haver aconseguit els objectius del batxillerat, establerts a l'article 33 de la Llei esmentada, així com els fixats en els aspectes bàsics del currículum regulats en aquest Decret. Aquestes proves s'han d'organitzar de manera diferenciada segons les modalitats del batxillerat.

2. El Departament d'Educació ha d'adaptar la seva oferta de batxillerat al principi de flexibilitat que regeix l'educació de persones adultes.

Tercera

Batxillerat nocturn i a distància

1. El Departament d'Educació ha d'establir les condicions i els requisits per tal de poder oferir el batxillerat en horari nocturn en determinats centres.

2. El Departament d'Educació ha de regular les condicions i la manera en què s'oferirà el batxillerat a distància.

Quarta

Ensenyament de religió

1. Els ensenyaments de religió s'inclouran en el batxillerat d'acord amb el que estableix la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació.

2. El Departament d'Educació ha de garantir que els i les alumnes majors d'edat i els pares, mares o tutors legals de l'alumnat menor d'edat puguin manifestar la seva voluntat de rebre o no rebre ensenyaments de religió.

3. L'alumnat que opti per cursar religió té assignades dues hores setmanals en el seu horari lectiu en un dels cursos del batxillerat dintre de la franja horària d'optativitat.

4. La determinació del currículum de l'ensenyament de les diferents confessions religioses amb què l'Estat espanyol ha subscrit acords de cooperació en matèria educativa és competència de les autoritats religioses corresponents. Aquest currículum ha de respectar els principis, els valors, les llibertats, els drets i els deures constitucionals i estatutaris.

5. L'avaluació de l'ensenyament de religió es fa en els mateixos termes i amb els mateixos efectes que la de les altres matèries del batxillerat. A fi de garantir el principi d'igualtat i la lliure concurrència entre tot l'alumnat, la qualificació obtinguda en l'ensenyament de la religió no s'ha de tenir en compte per al càlcul de la qualificació mitjana de batxillerat a efectes d'accés a l'educació superior ni en les convocatòries per a l'obtenció de beques i ajuts a l'estudi en les quals entrin en concurrència els expedients acadèmics.

Cinquena

Alumnat que cursa estudis de música o dansa

1. Als alumnes i les alumnes que, cursant una de les modalitats del batxillerat, estiguin cursant alguns dels sis cursos dels ensenyaments de música o dansa de grau professional en un centre oficial, se'ls podran reconèixer fins a dues matèries optatives i una de modalitat al llarg del batxillerat.

2. L'alumnat que cursi els ensenyaments professionals de música o dansa en centres oficials pot cursar les matèries comunes de batxillerat. En el cas que superin aquestes matèries i el grau professional esmentat, els alumnes i les alumnes obtenen el títol de batxiller, a proposta del centre on hagin cursat les matèries comunes de batxillerat.

3. El Departament d'Educació establirà les mesures oportunes per a la simultaneïtat dels estudis de batxillerat amb els estudis de música o dansa cursats en escoles autoritzades.

Sisena

Equivalència amb determinades matèries de modalitat establertes al Reial decret 1467/2007

A efectes d'establir equivalències entre les matèries pròpies de modalitat que estableix aquest Decret i determinades matèries pròpies de modalitat que estableix l'article 7 del Reial decret 1467/2007, de 2 de novembre, es considera que:

Haver superat conjuntament les matèries de física I i de química I es considera equivalent a haver superat la matèria de física i química.

Haver superat conjuntament les matèries de biologia I i de ciències de la Terra i del medi ambient I es considera equivalent a haver superat la matèria de biologia i geologia.

Haver superat la matèria de física II es considera equivalent a haver superat la matèria de física.

Haver superat la matèria de química II es considera equivalent a haver superat la matèria de química.

Haver superat la matèria de biologia II es considera equivalent a haver superat la matèria de biologia.

Haver superat la matèria de ciències de la Terra i del medi ambient II es considera equivalent a haver superat la matèria de ciències de la Terra i mediambientals.

Haver superat la matèria d'economia de l'empresa II es considera equivalent a haver superat la matèria d'economia de l'empresa.

Setena

Correspondència amb altres ensenyaments

1. Les normes que es dictin per establir el currículum dels respectius títols de formació professional, en els termes que preveu el Reial decret 1538/2006, de 15 de desembre, pel qual s'estableix l'ordenació general de la formació professional en el sistema educatiu, han de concretar el règim de reconeixement recíproc entre matèries del batxillerat i mòduls de formació professional.

Mentre no es dictin les normes esmentades cal aplicar les convalidacions establertes a l'annex IV del Reial decret 777/1998, de 30 d'abril, pel qual es desenvolupen determinats aspectes de l'ordenació de la formació professional en l'àmbit del sistema educatiu.

2. Així mateix, les normes que es dictin per regular els respectius títols d'ensenyaments professionals d'arts plàstiques i disseny, en els termes que preveu el Reial decret 596/2007, de 4 de maig, pel qual s'estableix l'ordenació general dels ensenyaments professionals d'arts plàstiques i disseny, han de concretar el règim de reconeixement recíproc entre matèries del batxillerat i mòduls d'arts plàstiques i disseny.

Vuitena

Limitacions a l'oferta de modalitats de batxillerat

El Departament d'Educació ha d'establir el nombre mínim d'alumnes que es requereix perquè un centre imparteixi els ensenyaments de batxillerat. El Departament d'Educació ha de regular el procediment per fer efectiva aquesta limitació, que ha de tenir en compte les característiques demogràfiques i la complexitat social de cada zona educativa. Tots els centres que imparteixin aquests ensenyaments han d'oferir com a mínim dues modalitats de batxillerat.

Disposició transitòria

Validesa del llibre de qualificacions de batxillerat

Els llibres de qualificacions de batxillerat tenen els efectes d'acreditació que estableix la legislació vigent fins a la finalització del curs 2007-2008. Es tanquen mitjançant diligència oportuna en finalitzar el curs en qüestió i s'inutilitza la resta de pàgines. Quan l'obertura de l'historial acadèmic comporti la continuació de l'anterior llibre de qualificacions de batxillerat, cal reflectir la sèrie i el número del llibre en l'historial acadèmic. Aquestes circumstàncies també s'han de reflectir en l'expedient acadèmic corresponent.

Disposició derogatòria

Derogació normativa

Queden derogats els decrets següents:

El Decret 82/1996, de 5 de març, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments de batxillerat (DOGC núm. 2181, de 13.3.1996).

El Decret 22/1999, de 9 de febrer, pel qual s'adequa l'organització dels ensenyaments de batxillerat al règim nocturn (DOGC núm. 2826, de 12.2.1999), a excepció dels articles 5.1, 7.2 i 10.

El Decret 127/2001, de 15 de maig, pel qual es modifiquen determinats aspectes de l'organització curricular de l'educació secundària obligatòria, del batxillerat i del batxillerat nocturn (DOGC núm. 3398, de 29.5.2001).

El Decret 182/2002, de 25 de juny, pel qual es modifiquen el Decret 82/1996, de 5 de març, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments de batxillerat, i el Decret 22/1999, de 9 de febrer, pel qual s'adequa l'organització dels ensenyaments de batxillerat al règim nocturn (DOGC núm. 3674, de 10.7.2002).

Queda també derogada qualsevol altra norma de rang igual o inferior en allò que s'oposi al que estableix aquest Decret.

Disposicions finals

1. El calendari d'aplicació del que estableix aquest Decret és el següent:

L'any acadèmic 2008-2009 s'implantarà la nova ordenació dels ensenyaments de batxillerat al primer curs.

L'any acadèmic 2009-2010 s'implantarà la nova ordenació dels ensenyaments de batxillerat al segon curs.

2. S'autoritza el Departament d'Educació per dictar les disposicions que siguin necessàries per a l'aplicació del que disposa aquest Decret.

3. Aquest Decret entrarà en vigor l'endemà de la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

Barcelona, 15 de juliol de 2008

José Montilla i Aguilera

President de la Generalitat de Catalunya

Ernest Maragall i Mira

Conseller d'Educació

Annex 1

Competències generals del batxillerat

Les matèries del batxillerat s'orienten i estructuren en coherència amb les etapes educatives anteriors i els ensenyaments superiors, a partir del concepte de competència, entesa com l'aplicació de coneixements i destreses en la resolució de problemes i en situacions complexes, mobilitzant recursos diversos adquirits en diferents moments del trajecte acadèmic, que sovint depenen de diverses disciplines o de l'experiència adquirida.

La competència implica comprendre la lògica interna dels recursos dels quals es disposa, sospesar-los com a mitjans per a l'acció i triar aquells que, en cada cas, s'acosten més i millor a l'objectiu. Això significa posar en marxa tàctiques de racionalitat pràctica a l'hora de prendre decisions i actuar. Des d'aquest punt de vista, la persona competent sap què vol, coneix les seves aptituds, entén la situació en què es troba i actua de la millor manera possible per aconseguir el que es proposa. Per tant, la competència inclou sabers i destreses, però també un grau elevat d'iniciativa personal, responsabilitat, flexibilitat i capacitat crítica.

L'assoliment de competències avança paral·lelament a l'adquisició de coneixements, destreses i actituds. Així, doncs, ser competent pressuposa haver adquirit coneixements i destreses i haver construït diferents actituds que poden anar des de la gestió de les pròpies emocions fins al desenvolupament de les habilitats socials.

La competència és, fonamentalment, acció, i només s'arriba a ser competent posant en pràctica els propis recursos. L'alumnat hauria de poder aplicar els continguts que aprèn a mesura que els va aprenent, a través d'exercicis en què hagi de resoldre problemes progressivament complexos, integrar coneixements i transferir-los d'un context a un altre.

Així mateix, l'enfocament competencial subratlla que el principal mecanisme de fixació del que s'aprèn és la vivència de la seva utilitat. S'aprèn el que funciona a la pràctica, el que és útil i vàlid per a la construcció de la pròpia vida. L'alumnat hauria d'experimentar la utilitat d'allò que aprèn, resolent qüestions significatives, i adonant-se que allò que ha après és la condició que li permet continuar aprenent.

Atès que una competència comporta seleccionar els recursos més adients per a cada cas, l'alumnat hauria de conèixer l'entramat d'allò que aprèn i entendre les possibilitats del seu ús. Ha de tenir consciència, doncs, de la relació que existeix entre els diferents continguts d'aprenentatge i les condicions per usar-los.

Normalment, la resolució de problemes implica la integració de diferents tipus de sabers; per aquesta raó s'haurien de proposar activitats que relacionessin les àrees del coneixement i mostressin la utilitat d'usar el que se sap en altres contextos. Transferir coneixements d'un context a un altre és la finalitat principal de l'aprenentatge per competències. I ja que les competències són capacitats que poden aplicar-se a qualsevol realitat, cal treballar-les de manera transversal.

Tanmateix, com que la competència és acció i l'acció es dóna sovint en un context social, cal integrar la reflexió moral i l'educació en valors en el treball de qualsevol matèria. També cal afavorir la interacció social i, per tant, proposar a l'alumnat la resolució de qüestions en què hagi d'aplicar els seus recursos en col·labora-ció amb altres companys o companyes.

Els continguts (conceptuals, procedimentals i actitudinals) que hi ha al darrere dels quatre sabers que conformen les competències (saber, saber fer, saber ser i saber estar), vénen definits pel currículum. L'enfocament competencial d'aquests continguts recomana treballar-los de manera que l'alumnat en comprengui la lògica interna i sàpiga emprar-los, de manera selectiva i raonada, quan els necessiti, evidenciant així que és competent.

Per tot això, convé idear tasques educatives en què l'alumnat pugui aplicar allò que sap, en contextos diferents i en relació amb qüestions diverses, significatives i funcionals. Ensenyar i aprendre per competències pressuposa accentuar en la didàctica de cada disciplina aquelles activitats d'ensenyament i aprenentatge susceptibles de produir coneixements, destreses i actituds que puguin ser mobilitzats en situacions concretes com, per exemple, pràctiques de treball en grup cooperatiu, tutorització de recerques, resolució de qüestions en grup, plantejament de situacions que comportin l'expressió i interacció oral, etc. En definitiva, ensenyar i aprendre per competències implica, doncs, accentuar la dimensió pràctica i alhora global de l'aprenentatge.

Aquestes recomanacions serveixen també per a les activitats d'avaluació, que han de ser coherents amb l'enfocament competencial dels aprenentatges. En aquest sentit, haurien de mesurar les competències per mitjà d'activitats en què l'alumnat hagi de triar els coneixements, les destreses i les actituds més adients per resoldre-les, construir la seva resposta i, si escau, explicar el procés que ha emprat en la resolució.

També implica emfatitzar, en les activitats d'avaluació, la mobilització dels diversos coneixements adquirits davant de situacions noves tot i que similars a les treballades a l'aula. I, de manera compartida amb els membres de l'equip docent, identificar i programar conjuntament tant com es pugui les activitats d'aprenentatge que contribueixin a desenvolupar i consolidar les competències generals que preparen per a la incorporació a la vida adulta i per continuar aprenent al llarg de la vida.

Competències generals del batxillerat i competències específiques de les matèries

Una persona és competent quan actua a la pràctica activant de manera conjunta el seguit de competències que posseeix. Sovint les unes no tenen sentit de ser sense les altres. A la pràctica, les persones competents combinen les capacitats derivades de la pròpia formació tècnica o acadèmica amb el correcte comportament social, l'aptitud per treballar en equip o la facultat d'emprendre iniciatives i fins i tot de córrer riscos calculats. Tanmateix, resulta pertinent distingir les competències en dues gran tipologies: les competències generals del batxillerat i les específiques de cada matèria, que es presenten en el desplegament curricular de cadascuna.

En el batxillerat cada matèria posseeix una epistemologia pròpia: el seu objecte de coneixement, el mètode que utilitza, els valors que fa intervenir i els resultats que obté juntament amb les seves finalitats o aplicacions. Encara que les realitats naturals, humanes o socials són úniques i integrades, el seu coneixement al llarg de la història s'ha construït a partir de mirades específiques sobre aquestes realitats. D'aquests punts de vista o esguards particulars sobre la realitat en neixen les anomenades competències específiques, que són les que es deriven de l'epistemologia pròpia de cada disciplina i que estan referenciades en els seus currículums respectius.

Però també és cert que totes les disciplines desenvolupen directament o indirecta un conjunt de competències que tenen un caràcter transversal o comú. Tota matèria del batxillerat promou, per exemple, l'obtenció d'informació o la seva comunicació a través de la llengua oral o escrita, proposa l'adquisició d'informació a través d'Internet i la seva comunicació a través de tecnologies digitals o bé estimula en l'alumnat la regulació del propi aprenentatge i la interrelació amb els altres.

En el batxillerat s'identifiquen com a competències generals i comunes les sis competències següents: competència comunicativa, competència en recerca, competència en la gestió i el tractament de la informació, competència digital, competència personal i interpersonal i competència en el coneixement i la interacció amb el món.

Aquestes competències generals continuen el desenvolupament de les competències bàsiques de l'etapa educativa anterior i preparen per a la vida activa i per actuar de manera eficient en els estudis superiors.

Els currículums de les matèries expliciten les competències específiques que s'hi treballen, així com la contribució de la matèria al desenvolupament de les competències generals.

A continuació es descriuen els aspectes nuclears de les competències generals del batxillerat, que caldrà exercitar en tots dos cursos i des de totes les matèries, la tutoria i les diferents activitats del centre per aconseguir un aprenentatge competencial global.

Competència comunicativa

La competència comunicativa es fonamenta en l'ús de les llegües en contextos comunicatius diversos. Aquesta competència suposa mobilitzar els recursos lingüístics orals i escrits per poder-los aplicar a les diverses circumstàncies acadèmiques i socials i constitueix una competència imprescindible per aprendre, per relacionar-se i per interaccionar amb el món. És una competència de totes i cadascuna de les matèries del batxillerat, ja que totes les disciplines utilitzen necessàriament l'expressió oral i escrita com a instrument per comunicar la informació i per transformar aquesta informació en coneixements cada cop més complexos. Aquesta competència suposa que al final del batxillerat l'alumnat sap relacionar-se amb els altres en català i castellà .i almenys també en una llengua estrangera. oralment, per escrit i també a través de l'ús dels llenguatges audiovisuals, tot fent servir, quan calgui, la comunicació no verbal i les tecnologies de la informació i la comunicació.

Posseir la competència comunicativa significa ser capaç de mobilitzar totes les capacitats d'expressió quan cal en els diversos contextos acadèmics i socials. En algunes circumstàncies caldrà expressar fets, conceptes, idees i pensaments i, en altres, convindrà expressar correctament emocions i sentiments. La competència comunicativa implica també una actitud d'estimació de la creativitat implícita en l'expressió d'idees, experiències o sentiments.

La competència comunicativa, a més, afavoreix i participa en el desenvolupament de les altres competències generals, com la personal i interpersonal, la competència en el coneixement i interacció amb el món i la competència en la gestió i el tractament de la informació, atès que amb la comunicació es relacionen les accions de cercar i gestionar la informació, treballar cooperativament, interpretar la realitat, habitar el món i conviure-hi i desenvolupar el pensament i identitat propis.

Per bé que hi ha diversos llenguatges (plàstic, musical, corporal, etc.), tots els aprenentatges requereixen, poc o molt, la comunicació oral i escrita. Totes les matèries del currículum sense excepcions utilitzen l'expressió oral i escrita com a instrument de comunicació i com a mitjà imprescindible per a la descripció, l'explicació, la justificació, la interpretació i l'argumentació dels coneixements específics de cada disciplina. La llengua també resulta imprescindible per a l'organització i autoregulació del propi pensament, i també per a la gestió de les pròpies emocions i la conducta.

La competència comunicativa possibilita el diàleg i la interacció adequada amb altres persones i facilita l'aproximació a altres cultures. L'ús no sexista del llenguatge permet representar la realitat des de la diversitat i riquesa de les dones i els homes. És un instrument essencial per compartir el coneixement i per desenvolupar les diverses activitats d'aprenentatge, en les quals hi té un paper fonamental l'expressió oral. A través de l'estudi de cada disciplina cal aprendre a parlar, escoltar, exposar i dialogar sobre la base del contingut específic de cada aprenentatge. El diàleg és un bon recurs per iniciar els temes, per compartir els coneixements i per discutir i contrastar opinions de manera eficient en el treball en grup.

Aprendre a comunicar abasta l'ús dels registres lingüístics i també dels llenguatges audiovisuals i els mitjans de comunicació, tant des del vessant de proporcionar eines a l'alumnat per descodificar-los, com de disposar d'eines per comunicar de manera creativa i personal els resultats d'una recerca o problema plantejat en el context de qualsevol matèria del batxillerat, incloent-hi el treball de recerca. Implica també una formació en cultura audiovisual que permeti que l'alumnat complementi la comunicació lingüística amb altres estratègies comunicatives no lingüístiques, que requereixin la mobilització de les principals tècniques, recursos i convencions dels diferents llenguatges artístics en el seu vessant comunicatiu i d'expressió d'idees, experiències i sentiments.

En síntesi, el desenvolupament de la competència comunicativa comporta el diferent domini de llengües, tant oralment com per escrit, en múltiples suports i amb el complement, quan calgui, d'altres llenguatges (audiovisual, corporal, musical, plàstic, etc.) en varietat de contextos i finalitats, com a eina per aprendre a aprendre.

Competència en gestió i tractament de la informació

La competència en gestió i tractament de la informació és el conjunt de capacitats i destreses que permeten mobilitzar recursos per trobar, reunir, seleccionar i analitzar informacions procedents de fonts diverses i en diferents suports, tant en l'àmbit acadèmic com en la vida quotidiana. Constitueix una competència important per obtenir coneixements útils o, en la seva pràctica inicialment guiada, arribar al punt de ser autònom en els processos d'aprenentatge al llarg de la vida.

Aquesta competència inclou la capacitat de distingir entre els diferents tipus de fonts i suports i de fer ús de les biblioteques tradicionals o electròniques, incloent-hi les destreses de cerca d'informació a les xarxes de tota mena (Internet i intranets). També contempla la capacitat de valorar si la informació obtinguda és pertinent d'acord amb les preguntes formulades o en funció dels objectius proposats, com la facultat de convertir-la en coneixement.

En el batxillerat les activitats centrals per a l'adquisició d'aquesta competència són les que es desenvolupen d'una manera especial en les activitats experimentals o de recerca de cada matèria i en tota mena de treballs acadèmics autònoms, en particular tot el potencial que es vehicula per mitjà del treball de recerca. Tot i que analíticament és una competència clarament distingible de les altres, es relaciona de manera directa amb la competència en recerca i amb la competència digital, atenent al lligam entre l'accés, la gestió i la difusió de la informació i les TIC.

Existeixen dos nivells en l'adquisició d'aquesta competència, que en un cert grau ja han estat treballats en les etapes educatives anteriors: d'una banda, el maneig de la informació i, de l'altra, la gestió d'aquesta informació per tal de generar coneixement.

Pel que fa al maneig de la informació, cal destacar en primer lloc la necessitat de construir acadèmicament cada matèria mitjançant les activitats d'aprenentatge pròpies que integren la capacitat d'interpretar la demanda per tal de decidir quina mena d'informació cal cercar o bé de definir de manera clara quin és el problema a resoldre per tal d'indagar-ne la solució. Caldrà, en segon lloc, desenvolupar el conjunt de procediments genèrics adequats seguint aquests passos: identificar i localitzar la informació, seleccionar la que és directament rellevant i necessària per resoldre la demanda o el problema, accedir al ventall de fonts que calgui i, finalment, avaluar-ne la qualitat i la fiabilitat.

En relació amb la gestió de la informació obtinguda per tal de generar coneixement, les activitats d'ensenyament i aprenentatge de totes les matèries han de contemplar de manera comuna la construcció d'una seqüència clara per tal de permetre que l'alumnat assoleixi les capacitats d'ordenar i classificar la informació, tant a través dels mitjans convencionals com de les TIC; analitzar, contrastar i interpretar la informació obtinguda aplicant les tècniques i els conceptes que caracteritzen cada font i l'epistemologia pròpia de cada matèria; i, finalment, sintetitzar i comunicar els resultats obtinguts a través dels mitjans convencionals o de les TIC. Aquesta competència es relaciona, doncs, de manera significativa amb les competències comunicativa, digital i en recerca i s'adquireix en el marc de totes les matèries i, d'una manera especial, en el treball de recerca.

Aquesta competència fa possible que l'alumnat prengui consciència de la dimensió ètica en el maneig i ús de la informació, és a dir, de conèixer la forma adequada de respectar els drets d'autoria, la manera de citar adequadament les fonts consultades i l'ús ètic de la informació obtinguda.

Competència digital

L'alfabetització digital constitueix avui una necessitat prioritària. El seu dèficit o absència contribueix a l'empobriment de les possibilitats personals tant en el món acadèmic .en què el coneixement digital ja resulta pràcticament imprescindible. com en el personal i, sobretot, en el laboral. En l'anomenada societat del coneixement, la ignorància digital pot provocar situacions de marginació i d'injustícia social.

La competència digital és la facultat de mobilitzar en situacions singulars diverses, de caràcter acadèmic, social o personal, el conjunt de capacitats i destreses derivades dels coneixements teòrics i pràctics bàsics de la societat de la informació, de la seva cultura i dels seus productes, així com de les bones pràctiques del seu entorn.

Per al desenvolupament d'aquesta competència digital cal que les activitats d'aprenentatge de les diverses matèries del batxillerat emprin i actualitzin els aspectes bàsics de les eines tecnològiques, el tractament de la informació i les possibilitats comunicatives i creatives de les xarxes virtuals. Per assolir aquesta competència cal disposar de capacitat i recursos tecnològics i utilitzar-los en el tractament i la gestió de la informació.

A més de l'ús individual actiu o passiu de les eines telemàtiques dins o fora de l'aula, cal introduir-se en els entorns no presencials de la comunicació digital i potenciar-los. Aquestes noves eines possibiliten, a més, la comunicació personal i també la interacció i la cooperació. Mitjançant les activitats d'aprenentatge de les diverses matèries del batxillerat, convé iniciar la creació de petites comunitats de treball no presencial que permetin compartir coneixement sempre a partir de bones pràctiques i de conductes ètiques en el seu ús.

En l'horitzó d'una alfabetització digital bàsica i coherent, aquesta competència pressuposa orientar els esforços d'aprenentatge per mobilitzar-ne els recursos derivats de la seva adquisició, tant en l'ús estrictament operacional (obtenir informació i comunicar-la) com també en una utilització productora de coneixement o de productes culturals. En aquest sentit aquesta competència cal que sigui operacional i funcional.

Competència en recerca

S'entén per competència en recerca la facultat de mobilitzar els coneixements i els recursos adients per aplicar un mètode lògic i raonable per tal de trobar respostes a preguntes o per resoldre problemes rellevants que encara no s'han solucionat en el nivell i en l'àmbit adequat als coneixements, destreses i actituds que es posseeixen.

Aquesta competència implica la construcció, dins l'epistemologia de cada matèria del batxillerat, de la capacitat d'elegir amb criteri propi, d'imaginar projectes i de portar endavant les accions necessàries per desenvolupar les opcions i els plans .en el marc dels projectes individuals o col·lectius. amb responsabilitat, rigor i perseverança. La capacitat creativa i de recerca per imaginar projectes i desenvolupar-los amb l'ús de les tècniques adequades comporta un grau d'autonomia que s'adquireix dins el marc de l'etapa del batxillerat i amb l'orientació i guia del professorat.

La competència en recerca està íntimament relacionada amb les competències comunicatives i de tractament i gestió de la informació, ja que inclou el desenvolupament de la creativitat i l'esperit de recerca, que equival a imaginar i formular-se preguntes, ser emprenedor i prendre decisions, planificar la metodologia de recerca, actuar, avaluar i autoavaluar-se, i extreure'n conclusions.

Al llarg del batxillerat l'alumnat ha de desenvolupar la competència en recerca i ha de ser capaç d'exercir-la en les diferents matèries del currículum. Cal, doncs, que els procediments lligats a la recerca .formulació d'hipòtesis o d'objectius, tractament de la informació obtinguda, argumentació i interpretació, redacció de conclusions en funció de la hipòtesi i els objectius i exposició oral o escrita de resultats. siguin presents i s'exercitin des de les diferents matèries. El procés creatiu també participa de la competència en recerca, ja que les activitats creatives es construeixen des de la memòria d'allò viscut i experimentat prèviament, que és el que permet assentar els processos creatius i cercar nous camins.

A banda de les activitats d'aprenentatge de cada matèria, que inclouen certs procediments de recerca quantitativa i qualitativa, és prescriptiva al batxillerat la realització d'un treball de recerca, que esdevé un model de tasca o conjunt de tasques en les quals es posen en joc recursos i simultàniament s'aprèn a mobilitzar-los. Aquests recursos vindrien constituïts .a més de la facultat de formular-se preguntes, hipòtesis i objectius i de determinar el mètode a seguir. per la realització de treballs de camp o experimentals, la recopilació i selecció de la informació pertinent, l'avaluació dels resultats, l'ajustament dels processos i les metodologies, si escau, i l'elaboració i comunicació del treball final amb el contingut i la forma adients.

La finalitat educativa del treball de recerca no consisteix solament a trobar resultats als interrogants inicials plantejats sinó a saber-los formular clarament i aplicar un mètode per respondre'ls i comunicar la investigació feta encara que els resultats finals siguin reduïts o parcials. Les virtuts educatives de l'esforç que suposa realitzar el treball de recerca i els resultats d'aprenentatge que se'n deriven .si el procés es fa adequadament. són d'un valor indiscutible per consolidar de manera coherent l'esperit d'iniciativa i l'autonomia de l'aprenentatge. El treball de recerca, en definitiva, i la competència que desenvolupa resulten particularment útils per determinar si l'estudiant ha après a treballar de manera autònoma, una de les finalitats més importants d'aquesta etapa educativa.

Competència personal i interpersonal

La competència personal i interpersonal és la facultat de mobilitzar el conjunt de capacitats i destreses que permeten, d'una banda, l'autoconeixement i el coneixement dels altres i, d'una altra, treballar en entorns col·laboratius.

El desenvolupament de la competència personal i interpersonal resulta imprescindible en la concepció de l'educació per a tota la vida, ja que en el món d'avui les persones han d'adquirir flexibilitat i versatilitat per adaptar-se a entorns d'aprenentatge canviants, han de mostrar autocontrol, creativitat i esperit emprenedor, han de saber treballar en equip i disposar d'habilitats dialògiques i de mediació i, finalment, han d'exercir la ciutadania activa, és a dir, actuar amb compromís per millorar l'entorn des de la seva acció individual. El procés creatiu també es relaciona amb determinats factors personals i interpersonals, com la capacitat d'autocontrol emocional i de superació de les pròpies limitacions, la sensibilitat per captar i interpretar estímuls, l'esperit emprenedor per posar a la pràctica accions, però també la capacitat de treballar en equip i de reflexionar sobre la pròpia pràctica, que ha de contribuir a la millora de la societat.

Es tracta d'una competència que es relaciona de manera significativa amb la competència comunicativa i també amb la competència de recerca, en tant que desenvolupa la capacitat de l'alumnat per treballar de manera autònoma juntament amb la presa conscient de decisions. Igualment, proporciona la dimensió ètica de la resta de competències: aprenem a ser, estar, fer i actuar per viure en comunitats més justes i equitatives. Aquesta competència s'adquireix en el marc de totes les matèries, de la tutoria i de les activitats dins i fora del centre.

La competència personal i interpersonal es construeix, en primer lloc, per mitjà de les activitats d'aprenentatge de cada matèria que ajuden més a cultivar la intel·ligència emocional, és a dir, l'autoconeixement, la comprensió dels sentiments propis, l'habilitat de reflexionar sobre les pròpies experiències i la capacitat de fer-se una imatge ajustada de si mateix. Així, les activitats com ara escriure dietaris sobre el propi procés d'aprenentatge, distingint allò que s'entén i allò que queda confús en constitueixen un exemple. Aquesta competència és imprescindible per desenvolupar la capacitat d'autoregular els propis aprenentatges i construir el propi projecte vital, per prendre decisions i assumir-ne els riscos i per adquirir un esperit de superació.

En segon lloc, es construeix per mitjà d'aquelles activitats que mobilitzen diverses capacitats, destreses i valors interpersonals, entre les quals destaquen les habilitats socials, la capacitat de treballar en equip i de fer projectes en comú, la capacitat assertiva i dialògica, la mediació en la resolució pacífica de conflictes, l'acceptació de la diferència i de la diversitat cultural i la capacitat d'escoltar i d'aprendre dels altres a través d'activitats d'aprenentatge i d'avaluació que ajudin a fonamentar aquest conjunt de recursos.

Atesa la transversalitat d'aquesta competència, cal des de totes les matèries i activitats del centre crear entorns d'aprenentatge que propiciïn la proactivitat, entesa com la capacitat de prendre decisions durant el propi procés d'aprenentatge, adquirir les eines per intervenir de manera dinàmica i activa en entorns col·laboratius, descobrir per si mateix les solucions als problemes, conèixer les fites a assolir i validar en conseqüència el propi aprenentatge, i incrementar alhora la seva motivació per aprendre més.

Competència en el coneixement i interacció amb el món

Aquesta competència general està relacionada amb les diferents àrees de coneixement, ja que regula els sabers que es consideren bàsics de cada camp d'estudi, matèria o grup de matèries i que es vehiculen, en gran part, per mitjà de fets i conceptes, però també de bases metodològiques i valors i actituds. Per tal de destriar quins d'aquests coneixements (conceptuals, metodològics o actitudinals) són veritablement competencials, caldrà veure de quina manera ajuden a posar en joc els coneixements adquirits per enfrontar-se a la comprensió integral i integrada del món natural, social i cultural, a fer-se preguntes sobre el seu funcionament, a aplicar el coneixement a la resolució de problemes plantejats i a fer servir els aprenentatges més eficaços per donar resposta a les situacions, independentment de la disciplina de què provinguin.

Aquesta competència mobilitza diferents sabers escolars, referits, d'una banda, al món físic i a la interacció entre les persones i la naturalesa; i d'una altra, a la societat i als valors de la ciutadania, que tenen per objecte la comprensió i interacció amb la societat i el món on es viu i es creix, per tal de dirigir reflexivament les accions cap a la seva millora.

En la dimensió d'interacció amb el món físic aquesta competència ha de permetre que l'alumnat aprengui a utilitzar de manera responsable els recursos dins d'una consciència de sostenibilitat del medi ambient i adquireixi hàbits racionals de consum i de gestió de la salut individual i col·lectiva. També li ha de servir per comprendre fenòmens de caire espacial, essent conscient de la incidència de l'activitat humana en el medi. A tot plegat, cal afegir-hi la capacitat d'integrar conceptes i principis bàsics procedents de camps diversos, per entendre la complexitat de les relacions entre la humanitat i el medi (producció, tecnologia, ciència, consum, sal, etc.) i per aplicar el marc teòric en la resolució de problemàtiques reals o simulades, basades en aspectes de la vida quotidiana, del món laboral o de contextos més globals.

Aquesta competència, derivada del coneixement de totes les disciplines, li permet mostrar un esperit crític en l'observació de la realitat, contrastar la informació de l'àmbit disciplinari amb informacions d'altres contextos, valorar la diferència entre el coneixement científic i altres formes de coneixement, sense oblidar l'aplicació i defensa de valors i criteris ètics associats a la ciència i al desenvolupament tecnològic.

Pel que fa a la dimensió cultural, social i cívica, aquesta competència ha de permetre que l'alumnat comprengui críticament la realitat social que l'envolta, analitzi els problemes socials des d'un punt de vista local i alhora global, tot contemplant la multiplicitat de factors explicatius. També li ha de permetre tenir una consciència de la diversitat de perspectives per analitzar la realitat, de la necessitat de dialogar per apreciar els diferents punts de vista i consensuar elements comuns, valorant el treball col·laboratiu com a forma d'enriquiment personal.

La percepció a través dels sentits proporciona informació de la realitat, a la qual s'ha de donar significat. Aquesta percepció depèn de l'experiència acumulada de la persona i de la seva actitud davant els estímuls. Cal desenvolupar entre l'alumnat una actitud proactiva per atendre la diversitat d'estímuls externs, així com una disposició personal oberta per afrontar i superar obstacles i experimentar nous camins, fent ús de la llibertat d'elecció, de la intuïció i de l'experiència o memòria creadora. Aquesta motivació és especialment important en els processos creatius relacionats amb les activitats artístiques. El procés d'elaboració d'una obra d'art implica concebre una idea, escollir els procediments adequats per vehicular-la, organitzar les tasques que cal realitzar, comunicar determinats continguts o propostes estètiques i reflexionar sobre la pròpia pràctica.

Aquesta competència també comporta la mobilització de recursos ètics de manera que en els valors de referència s'actuï i es defensi el reconeixement de la igualtat de drets i d'oportunitats (en particular, entre homes i dones), es visualitzin les aportacions dels diferents col·lectius, es desenvolupi la conscienciació de la pertinença social i comunitària i s'apliquin els factors de cohesió social dins la diversitat. Finalment, aquesta competència s'orienta també a la construcció d'un sistema de valors propi, d'acord amb un model de societat plural, democràtica i solidària, al compromís social i ètic, i a la valoració crítica de les diferents manifestacions culturals i artístiques, evitant tota mena d'estereotips i prejudicis.

Annex 2

Matèries comunes

Àmbit de llengües

(Llengua catalana i literatura, llengua castellana i literatura, llengües estrangeres)

El batxillerat és la continuació de l'escolarització obligatòria i l'inici estructurat de la formació científica. Per tant, ha de tenir com a finalitat la consolidació dels aprenentatges bàsics que necessita qualsevol ciutadà o ciutadana per esdevenir participant crític en la vida social, i també ha de preparar l'alumnat per a la recerca i el tractament de la informació propis de l'ensenyament superior, tot garantint la necessària coherència i equilibri de la formació humanística.

En coherència amb els currículums de l'educació primària i l'educació secundària obligatòria, en el batxillerat també cal articular i coordinar els ensenyaments de les diferents llengües que s'ensenyen al centre. Per això, l'esquema del currículum és el mateix. Molts dels elements estan estretament relacionats i posen de manifest que l'objectiu central de l'ensenyament i aprenentatge de totes les llengües és el desenvolupament de la competència plurilingüe i intercultural.

Per a la consolidació dels aprenentatges bàsics realitzats durant l'educació obligatòria, les matèries lingüístiques, de llengua i literatura, s'han de centrar fonamentalment en els aspectes de la cultura humanística de la formació de l'alumnat i en el desenvolupament de les capacitats comunicatives afavoridores de les capacitats d'anàlisi, síntesi i crítica per a l'accés i elaboració de la informació que es genera en la nostra societat, cosa que es produeix sobretot en l'ús dels mitjans de comunicació de massa i les TIC; s'han de centrar també en el desenvolupament de la potenciació de les actituds positives davant la diversitat i pluralitat de la nostra societat.

Pel que fa a la iniciació en la recerca, cal una articulació eficaç de les propostes d'ensenyament dels recursos lingüístics des de les matèries lingüístiques i les no lingüístiques, a fi que aquest desenvolupament sigui el més harmònic i eficaç possible. Cal que, en finalitzar el batxillerat, l'alumnat esdevingui un bon receptor i emissor que participa en interaccions comunicatives. Per tant, és necessari que domini els diferents tipus de discurs però, de manera especial, els discursos acadèmics que li permetin interaccionar i construir el coneixement necessari en els àmbits social, científic, tècnic, cultural i literari. Es tracta de potenciar aquest domini en les llengües del país, però també en una o dues llengües estrangeres, amb un enfocament clarament funcional en els àmbits curriculars no lingüístics.

Els objectius d'aprenentatge lingüístic i comunicatiu no són exclusius del treball acadèmic de les matèries lingüístiques, sinó que han de ser compartits per totes les matèries i àmbits d'ensenyament i aprenentatge del batxillerat.

L'ensenyament de les llengües s'ha de fer a partir del seu ús en situacions comunicatives diverses que l'omplin de significat. Això suposa que, en les activitats d'ensenyament i aprenentatge de les diferents matèries cal considerar com a element central els continguts propis de cadascuna. En el cas de les matèries lingüístiques, el contingut específic és la literatura (oral i escrita) i les construccions lingüístiques i audiovisuals pròpies dels diferents mitjans de comunicació i tot allò que es pot relacionar amb la funció estètica de la llengua.

L'estudi de la literatura és un objectiu central de l'ensenyament i aprenentatge de llengües; a partir de la lectura, l'anàlisi, la reflexió, la interpretació i l'ús dels textos literaris serà possible mostrar les veritables capacitats de l'instrument lingüístic. El contacte i l'estudi de les obres més rellevants de la tradició literària dels nostres àmbits lingüístics ha de ser un motiu d'enriquiment que només el professorat de la matèria pot propiciar. A partir d'aquest context cal afavorir l'anàlisi i explicació dels fets literaris, situats en el seu context social, històric i cultural, per poder procedir a la crítica que representa la interpretació i presa de posicions. Les activitats es basaran sobretot en la lectura i la comprensió dels textos, la qual cosa farà possible la redacció d'anàlisis, comentaris, explicacions i crítiques. Així mateix, com a tasca complementària es poden tenir en compte també els exercicis de versionament i imitació.

Actualment l'aprenentatge lingüístic no pot oblidar el paper que hi tenen els mitjans de comunicació i les tecnologies de la informació i la comunicació. Cal facilitar les eines necessàries per comprendre i interpretar críticament els seus productes, com són la publicitat i els diferents programes o gèneres, amb una atenció especial a les especificitats de les llengües i els llenguatges audiovisuals amb què es construeixen les seves produccions. Això contribueix a construir també la capacitat per esdevenir productor i comunicador de missatges susceptibles de ser vehiculats mitjançant diferents mitjans i tecnologies (competència mediàtica i digital).

Un dels eixos fonamentals en les matèries lingüístiques (com ja s'ha vist en els altres nivells educatius) és la competència plurilingüe i intercultural, que ha de ser a la base de tots els processos d'ensenyament i aprenentatge de les llengües i la literatura; les propostes del Marc Europeu Comú de Referència han de ser el substrat sobre el qual construir l'ensenyament i aprenentatge de les llengües.

L'aprenentatge de llengües estrangeres, i més en un context de bilingüisme, contribueix decisivament a l'educació lingüística integral de l'alumnat de batxillerat, tal com es descriu en aquesta introducció, i aporta una perspectiva privilegiada per abordar la reflexió sobre el binomi llengua-comunicació des de la distància a la llengua objecte d'estudi, en què se situa el parlant-aprenent. Des d'aquest emplaçament distanciat, el parlant-aprenent es troba en posició per abordar, per exemple, les relacions entre llengua i cultura, reflexionar sobre similituds i diferències de tipus pragmàtic o cultural entre llengües, prendre consciència sobre les diferents interpretacions que des d'altres societats es fan dels mateixos fets, o de les diferents formes que llengües i cultures tenen de configurar les regles de funcionament del sistema lingüístic, ja siguin regles gramaticals, fonològiques, pragmàtiques o discursives.

La lectura de textos en llengua estrangera es conforma, també, com a entorn privilegiat per a la presa de consciència sobre estratègies de lectura i sobre formes diferents d'abordar textos diferents.

El currículum de llengües estrangeres participa dels mateixos objectius globals i fonaments metodològics integradors que el currículum de llengua i literatura (catalana i castellana). Tanmateix, la limitació en quantitat i intensitat de contacte amb la llengua meta circumscrita a unes poques hores a la setmana obliga a una gradació del conjunt de competències meta plantejades i a la priorització d'àmbits de competències per sobre d'uns altres. L'objectiu ideal a assolir no és el d'un parlant que s'acosti al parlant nadiu, sinó el d'un usuari eficaç de la llengua meta en activitats de comunicació real. Així, l'eficàcia en la comunicació dels significats desitjats pels parlants-aprenents es prioritza per damunt de la seva correcció formal. Les activitats d'interacció i producció oral es prioritzen per sobre de la producció escrita, i la comprensió funcional i crítica de textos autèntics es més rellevant per les necessitats dels usuaris que la lectura unívoca centrada en la descodificació literal de paraules, oracions i paràgrafs expressament construïts per exhibir determinats aspectes formals de la llengua meta.

El Consell d'Europa recomana que els països membres de la Unió Europea facilitin als seus ciutadans i ciutadanes formació lingüística funcionalment operativa també en una segona llengua estrangera. En les aules de segones llengües estrangeres, la gradació de metes és encara més urgent. Sembla convenient que des de la segona llengua estrangera es faci un esforç per aprofitar tots els coneixements i capacitats transferibles que els aprenents han adquirit o que estan en procés d'adquisició en les altres llengües de les quals tenen un nivell més avançat.

Competències específiques de l'àmbit de llengües

Una de les prioritats de tot el procés d'aprenentatge i, molt especialment, de les matèries lingüístiques és aconseguir dotar l'alumnat de competència comunicativa. El desenvolupament d'aquesta competència comporta el diferent domini de llengües, tant oralment com per escrit, en múltiples suports i amb el complement dels llenguatges audiovisuals. Per la seva naturalesa, ha d'esdevenir una eina important per aprendre a aprendre i ha de possibilitar la interacció eficaç amb l'entorn. El treball amb una bona varietat de contextos i finalitats determinarà l'assoliment d'aquest objectiu.

Aquesta competència es desenvolupa en totes les matèries i, per tant, demana la coordinació del professorat del centre per afavorir-la. A més, cal tenir molt en compte la importància de la mediació i interacció oral com a eines per a la resta dels aprenentatges. El Marc europeu comú de referència de les llengües és un instrument vàlid que contribueix a definir de manera operativa les diferents subcompetències i els diferents nivells d'assoliment de la competència comunicativa.

Les matèries lingüístiques tenen una responsabilitat plena en el desenvolupament de la competència estètica i literària, si tenim en compte que la literatura és la màxima expressió de les possibilitats d'una llengua i una eina immillorable per a l'anàlisi, el coneixement i la reflexió sobre l'experiència humana. Així mateix, avala les possibilitats expressives i creatives de les llengües i afavoreix el desenvolupament de la pròpia competència comunicativa. A més, és la base de construccions artístiques en altres formats expressius, com ara el cinema, les cançons, etc.

La competència plurilingüe i intercultural completa els plantejaments monolingües presents en moltes de les propostes .lingüístiques.. En l'àmbit de l'ensenyament de les llengües esdevé un nucli articulador dels seus aprenentatges, ja que planteja l'estudi de la diversitat i de la variació lingüística com un eix per desenvolupar el pensament propi i la pròpia identitat, i per aprofundir en la representació, la interpretació i la comprensió de la realitat que ens envolta. En aquest punt caldrà tenir en compte les propostes del Marc europeu comú de referència, substrat sobre el qual cal construir l'ensenyament i aprenentatge de les llengües.

Les matèries lingüístiques participen també, com la resta de matèries d'aprenentatge, en el compromís de dotar l'alumnat de la competència en la recerca i el tractament de la informació. Els aspectes propis de l'àmbit se centren en la recerca i reflexió sobre l'entitat de la llengua i els llenguatges, i els múltiples aspectes de la reflexió literària. Sens dubte serà necessària una tasca important de coordinació amb la resta de l'equip docent per consensuar estratègies i itineraris que facilitin els mètodes de recerca, la sistematització de la informació, l'ús de les diferents fonts i la planificació i elaboració del producte final.

Contribució de l'àmbit de llengües a les competències generals del batxillerat

L'àmbit de llengües contribueix de manera directa al desenvolupament de les competències generals comunicativa, de recerca i tractament de la informació. Així mateix, contribueix també en el desenvolupament de les competències digital, personal i interpersonal i en el coneixement i interacció amb el món, ja que en l'àmbit de llengües cal considerar l'ús de les tecnologies, eina imprescindible en qualsevol dels camps d'estudi, professionals o del treball; el paper que té la dimensió plurilingüe i intercultural en el desenvolupament de la competència personal i interpersonal, i el paper de la dimensió estètica i literària com a constructora de representacions de la realitat: la metàfora i la creativitat són eines necessàries, en general, per poder interpretar adequadament el món i actuar raonadament.

Estructura dels continguts

Els continguts de les matèries lingüístiques es presenten en quatre apartats: dimensió comunicativa; dimensió estètica i literària; dimensió plurilingüe i intercultural i dimensió de recerca i tractament de la informació.

Llengua catalana i literatura, llengua castellana i literatura

Els continguts de la matèria de llengua i literatura (catalana i castellana), en el primer curs, se centren en la dimensió estètica i literària. Aquesta dimensió és un dels apartats propis i fonamentals de la matèria i, tenint en compte la diversitat de suports en què es poden presentar les obres, ha de ser l'origen i motor de moltes de les activitats de la matèria. Els continguts tenen com a eix l'hàbit de la lectura i el desenvolupament de la competència de lector literari (aspecte fonamental i eix per a les activitats de reflexió i aprenentatge de la llengua i la literatura); els tòpics, els moviments i els gèneres literaris; i l'expressió personal.

En el segon curs, els continguts se centren en la dimensió comunicativa i la dimensió plurilingüe i intercultural. La dimensió comunicativa planteja els eixos per a l'ús comunicatiu de la llengua i dels llenguatges (elements compartits amb la resta de matèries) amb els recursos necessaris per a la participació en interaccions i la comprensió i producció de discursos orals, escrits i audiovisuals. La reflexió metalingüística necessària per al control, comprensió i correcció de les produccions apareix aquí com a clar referent de la funcionalitat que han de tenir aquests coneixements, superant una visió purament gramaticalista de l'aprenentatge d'una llengua.

La dimensió plurilingüe i intercultural, que cal treballar coordinadament amb els continguts de la llengua estrangera, pren com a punt de partença la reflexió metalingüística que afavoreix les transferències d'aprenentatges necessàries per al desenvolupament de la competència plurilingüe i intercultural. Els continguts se centren en els coneixements, procediments i actituds que cal emprar per afrontar la pluralitat de la nostra societat.

La dimensió de la recerca i tractament de la informació, present en els dos cursos, es pot considerar com una part de la dimensió comunicativa orientada a la iniciació en el camp de la investigació, que és un dels objectius centrals dels estudis superiors.

Per desenvolupar els continguts cal la coordinació entre el professorat de totes dues matèries de llengua i literatura. Cada centre ha de dissenyar un projecte propi, de manera que s'evitin repeticions i s'afavoreixin relacions significatives.

Llengües estrangeres

Els continguts de llengües estrangeres es presenten repartits en dos cursos. La seva organització no es presenta en llistes desvinculades, sinó més aviat com un conjunt de continguts que s'aborden preferiblement a primer o a segon i que es reprenen de manera cíclica en un procés d'augment progressiu de la complexitat de l'actuació de l'aprenent.

Els continguts de la matèria de llengua estrangera comparteixen amb les de català i castellà l'estructuració en quatre dimensions amb el benentès que, en el cas de la llengua estrangera, el treball s'organitzarà principalment a partir de la dimensió comunicativa.

Els continguts de primer i segon presenten petites variacions, i s'ha d'entendre que la progressió de primer a segon curs ve marcada principalment per la priorització a primer de batxillerat dels continguts integrats a l'àmbit de la comunicació oral; les millores progressives en fluïdesa, complexitat, cohesió, coherència, adequació i correcció formal dels enunciats produïts o descodificats per l'aprenent; la progressiva capacitat d'abordar temes més allunyats de la pròpia experiència personal, els quals poden ser presentats de manera més abstracta, i d'abordar tasques de més alta demanda cognitiva; i la lleugera disminució dels suports per a la comprensió i expressió de missatges durant la realització de les tasques.

En qualsevol cas, s'ha d'entendre que tots els continguts propis de primer de batxillerat són, per totes aquestes raons, continguts propis també de segon, i que el fet que determinats continguts estiguin situats preferiblement a segon no implica que a primer curs no es puguin portar a terme activitats introductòries que preparin l'estudiant per al treball més sistematitzat a segon curs.

Connexió amb altres matèries

Des de la perspectiva de la construcció dels sabers propis de cada matèria, totes les matèries s'han de plantejar el treball coordinat de la competència comunicativa. Per aquest motiu, tots els continguts d'aquesta dimensió s'han d'interpretar en la clau de cadascuna de les matèries.

Si es pren com a referència l'aprenentatge de llengües estrangeres, el seu domini facilita l'accés i la transmissió de sabers en els diferents àmbits de coneixement acadèmic, alhora que aquests coneixements poden prendre noves perspectives en ser abordats com a temes de discussió en les classes de llengua estrangera. Així, doncs, tots aquests aspectes s'han d'atendre d'una manera especial quan com a llengua vehicular de les matèries no lingüístiques s'utilitzi alguna altra llengua que no sigui el català.

El mateix que s'ha dit respecte a la dimensió comunicativa cal aplicar-ho a la dimensió de recerca i tractament de la informació. Entre tot el professorat cal consensuar els continguts pensant, sobretot, en la realització del treball de recerca.

La coordinació, i tant com es pugui la integració, de totes les matèries lingüístiques és el primer que cal fer d'una manera global per aconseguir un bon domini de les llengües. Com diu el Marc europeu comú de referència, els humans tenim una competència subjacent comuna, la competència plurilingüe i intercultural, el desenvolupament de la qual demana una coherent coordinació de tot el professorat. Hi ha un primer nivell de coordinació, bàsic i imprescindible, que consistiria en la informació del que es fa en cadascuna d'aquestes matèries lingüístiques. L'ideal, però, serà l'articulació dels objectius i continguts.

En aquest camp hi ha molts elements que es poden compartir, tot evitant les repeticions inútils. Per exemple, en aquests continguts: ús de les estratègies necessàries per prendre la paraula o intervenir en el moment adequat i col·laborant perquè la interacció sigui reeixida; i per defensar els punts de vista personals amb precisió i respecte vers les altres persones. Lectura i treball sistemàtic de textos de tipologia diversa, amb interpretació guiada de les idees complexes i posicionament crític davant del text literari, dels mitjans de comunicació o altres. Observació atenta de discursos de tota mena, identificació del registre lingüístic i del gènere o tipologia, si escau, i anàlisi pragmàtica dels discursos per a una captació rigorosa del contingut, a fi d'adoptar una posició crítica en la seva interpretació.

En un altre àmbit, les matèries lingüístiques tenen en comú amb l'àmbit de ciències socials l'aproximació a l'actualitat política, econòmica, social, cultural a través de la lectura de la premsa .impresa o en format digital. i el visionament de noticiaris. Aquestes activitats afavoreixen el debat sobre les causes i conseqüències dels esdeveniments del nostre entorn, amb la qual cosa s'ofereix un terreny de reflexió totalment compartit amb les matèries de filosofia i ciutadania, història de la filosofia i història. Amb aquestes matèries caldrà establir una coordinació eficaç que eviti repeticions i que afavoreixi les necessàries transferències de recursos, principalment de coneixements i de procediments.

Així mateix, el treball sobre les manifestacions artístiques de la literatura universal o sobre el cinema permet explorar temes, obres i autors per mitjà d'una llengua estrangera i presenta oportunitats per abordar el valor de les diferents llengües i cultures.

Consideracions sobre el desenvolupament del currículum

L'aprenentatge de llengües no és el resultat de l'acumulació de sabers superposats, presentats de forma lineal sinó que cal assegurar que es reprenguin en cada curs de manera cíclica els diferents continguts. Per això és important l'elaboració d'un projecte propi de cada centre educatiu que precisi els continguts de manera que s'evitin repeticions i s'afavoreixin relacions significatives, tot evitant que cada un dels continguts sigui tractat aïlladament dels altres.

Llengua catalana i literatura, llengua castellana i literatura

Per al desenvolupament del currículum és molt necessària la coordinació de tot el professorat. Es tracta d'afavorir l'enfocament comunicatiu i la recerca i el tractament de la informació en relació amb tots els continguts de les matèries. El fet que totes les llengües tinguin una mateixa estructura de currículum i que el català i el castellà prenguin, a més, els mateixos continguts, n'hauria de facilitar l'acord. Per això, la planificació coordinada entre tot el professorat de llengües i entre aquest professorat i el de les altres matèries és essencial per garantir una millora substancial en l'educació lingüística integral de l'alumnat de batxillerat.

La llengua s'aprèn mitjançant el seu ús en situacions que incitin a l'ús de recursos variats. Per això, cal plantejar unitats d'ensenyament i aprenentatge-comunicació que afavoreixin les interaccions per aprendre, la reflexió sobre l'elaboració dels discursos i el treball col·laboratiu per tal de comunicar el coneixements elaborat o assolit.

Un element complementari afavoridor de l'aprenentatge de llengües és la presa de consciència sobre la relació entre els significats i les formes lingüístiques que vehiculen aquests significats. El treball de sensibilització sobre formes gramaticals, marcadors discursius, efectes pragmàtics dels enunciats, de la sintaxi de la imatge, etc., cal fer-lo a partir de les activitats de comunicació en situacions reals o simulades, que es desenvolupen a la classe de llengua.

Segons això, les seqüències de continguts no s'han de fer a partir de la lògica de les teories lingüístiques, literàries o dels llenguatges audiovisuals, sinó a partir d'unitats comunicatives, per fer possible la construcció de la pròpia consciència dels mecanismes de funcionament de les llengües i els llenguatges dels diferents sistemes de comunicació que la vehiculen en la nostra societat.

L'estudi de la literatura ha de partir del contacte directe amb les obres, la qual cosa fa necessari disposar de material que ajudi a la contextualització i a la interpretació d'acord amb les coordenades del moment de la creació. El nucli del treball de cada matèria (català i castellà) ha de ser la lectura d'obres completes o antologies de diferents gèneres. A partir d'aquestes lectures i l'anàlisi i contextualització bàsica per al reconeixement de les seves característiques, cal elaborar treballs que podran ser en diferents suports i formats, amb la qual cosa s'afavoreix l'assoliment de les eines bàsiques per a la realització del treball de recerca de batxillerat.

La lectura d'obres de literatura, de la premsa, l'escolta de cançons i recitals de poesia, l'assistència a obres teatrals i cinema, el visionament d'audiovisuals o d'altres, ha de permetre establir relacions entre textos, idees i situacions socials i històriques, com a eina per a la construcció de la pròpia identitat en integrar-se en la cultura oberta, viva, actual i diversa de la nostra societat. Per tant, cal guardar l'equilibri que contempli les obres de reconeguda vàlua que facin presents diferents tòpics, moviments i gèneres literaris i que rastregi les manifestacions populars i més properes a l'alumnat per cercar-hi els elements que poden motivar-los.

Els objectius fonamentals del treball sobre els textos seran l'estudi dels mecanismes característics del llenguatge literari, la vehiculació de valors, la potència expressiva, així com l'acostament a la realitat actual i a l'experiència pròpia, per tal d'establir un diàleg que faci esdevenir ben viu el llegat clàssic. Amb aquesta finalitat, entre altres, sembla adient tant el treball de recreació i de transformació en altres gèneres i formats, com la comparació, anàlisi i crítica de les diferents versions existents de les obres que són objecte d'estudi.

Atès que l'element estructurador de les activitats docents és el conjunt de continguts relacionats centralment amb la literatura i també amb els mitjans de comunicació cal assegurar que en les diferents llengües i cursos es tinguin en compte les diferents perspectives de l'estudi de cada un d'aquests continguts: els diferents gèneres/formats, els tòpics, els moviments literaris, etc.

La matèria es desenvolupa en dos cursos, però en fer-ho en les dues llengües, cal articular els continguts de manera que no es repeteixin innecessàriament, sinó que s'estableixin relacions significatives entre els aprenentatges.

Llengües estrangeres

Les llengües estrangeres s'aprenen principalment mitjançant l'ús. L'aprenentatge de llengües segueix un procés no lineal on l'usuari-aprenent construeix, posa a examen, verifica i reconstrueix hipòtesis sobre el funcionament de la llengua meta. Durant tot el procés l'aprenent, en el seu intent de codificar en llengua meta els seus propis significats, crea enunciats que es desvien de la norma. El pas per fases de creació d'enunciats agramaticals és un pas necessari en el procés d'aprenentatge, i els errors produïts pels usuaris-aprenents en les activitats comunicatives s'han d'entendre com a estadis indispensables en el procés d'adquisició i, alhora, com a elements que aporten al professorat pistes sobre el treball metalingüístic que de manera més o menys conscient porta a terme l'aprenent-usuari.

La interacció entre aprenent i expert o entre aprenents és alhora objectiu i mitjà essencial per a l'aprenentatge de llengües, per la qual cosa el fet de garantir l'ús normalitzat de la llengua meta com a llengua vehicular de l'aula és un principi metodològic irrenunciable al batxillerat. L'elecció de temes de conversa i debat per a l'aula de llengua estrangera ha de defugir dels habituals tòpics triats per exemplificar estructures gramaticals predeterminades i d'assumptes inicialment interessants que queden desvirtuats per la utilització de textos inautèntics, i ha d'optar per abordar temes que interpel·lin el jovent de manera que aquest s'impliqui en les converses o debats.

L'acostament a l'èxit comunicatiu ha de guiar de manera determinant la selecció d'objectius, continguts i activitats a les aules de llengües estrangeres. Pel que fa a la segona llengua estrangera s'ha d'assegurar almenys la capacitat de l'aprenent per funcionar com un usuari bàsic d'aquesta llengua. En el cas de la primera llengua estrangera la meta ha de ser el parlant en vies d'esdevenir un usuari independent, que pot comprendre les idees principals d'una informació clara sobre temes relatius a la feina, a l'escola, a l'oci, etc.; afrontar la major part de situacions lingüístiques que poden aparèixer quan es visiten altres països o es reben visitants; produir un discurs senzill i coherent sobre temes que li són familiars o d'interès personal; i descriure fets i experiències, somnis, esperances i ambicions, així com donar raons i explicacions de les opinions i projectes de manera breu.

L'ús de temes procedents de les matèries de llengües i literatura com a objecte de discussió a l'aula de llengua estrangera és pertinent i enriquidor, i dóna peu a abordar de manera oberta continguts emmarcats en les dimensions plurilingüe i pluricultural, i estètica i literària de la matèria de llengua estrangera. Al seu torn, aquest procés contribueix de manera decisiva al desenvolupament de la capacitat de reflexió metalingüística i metadiscursiva de l'aprenent, la qual cosa repercuteix favorablement en la millora de les seves habilitats lingüístiques i comunicatives en les altres llengües que fa servir habitualment i/o que està en procés d'aprendre.

Semblantment al que es fa en català i castellà, cal aplicar estratègies de promoció de lectura extensiva a l'aula de llengua estrangera (biblioteca d'aula, book-crossing, etc.) amb obres .adaptades o no. interessants per als lectors i lectores als quals van adreçades que fomentin la lectura per plaer i millorin els hàbits lectors. A més, les activitats de lectura guiada de fragments d'obres literàries i la lectura d'algunes obres completes curosament seleccionades contribueixen al desenvolupament de la competència literària i estètica.

La finalitat comunicativa de les tasques proposades ha de ser compresa i compartida pels aprenents, únic camí perquè les activitats es portin a terme amb alguna garantia d'èxit. La inclusió de temes de conversa o debat a l'aula relacionats amb autors o personatges literaris pot ajudar a millorar la cultura literària i històrica dels aprenents.

Les diferents possibilitats d'accés a la llengua estrangera (activitats extracurriculars, viatges, etc.) dels estudiants d'una mateixa aula de batxillerat fan necessària la previsió d'ajustaments per atendre la diversitat a l'aula.

Avaluació de l'àmbit de llengües

En plantejar l'avaluació sumativa i certificativa, el criteri bàsic ha de ser la capacitat comunicativa, més concretament la necessària per al desenvolupament de les activitats d'aprenentatge.

Les dades sobre el progrés dels estudiants obtingudes a través de tasques d'avaluació formal .exàmens o altres formats. s'hauran de complementar amb activitats d'avaluació semiformal o informal, com ara l'observació sistematitzada de l'actuació dels estudiants durant les activitats d'aprenentatge, la valoració de dossiers de treball o altres.

Perquè es tasques d'avaluació formal acompleixin la funció d'aclarir les prioritats de la matèria, és essencial que inclogui, a més dels escrits, tasques d'avaluació de les competències orals productives.

Per objectivar el grau d'assoliment en cada àmbit de comunicació, oral, escrita i audiovisual es poden fer servir diferents instruments d'observació, com ara les llistes de control, les escales o les graelles d'observació. El Portfolio Europeu de Llengües ofereix un conjunt de descriptors de competències d'inestimable valor per a l'aprenent i el professorat.

Les activitats d'avaluació formativa o formadora són essencials perquè el professorat pugui ajustar progressivament la seva acció docent a les necessitats dels estudiants i perquè l'alumnat esdevingui agent del seu progrés. Les activitats d'autoavaluació i coavaluació, a més, són essencials per al desenvolupament de l'autonomia de l'aprenent, que li ha de permetre fixar-se metes realistes d'aprenentatge, i planificar i executar les accions convenients i necessàries per aconseguir-les.

 Les activitats d'autoavaluació i coavaluació són especialment profitoses si es presenten associades al sistema d'avaluació sumativa. Per aquesta raó, es recomanable que els estudiants aprenguin a fer servir les escales de descriptors que el professorat fa servir en l'avaluació sumativa, si cal, mitjançant versions simplificades.

Llengua catalana i literatura, llengua castellana i literatura

Objectius

Les matèries de llengua catalana i literatura i de llengua castellana i literatura del batxillerat tenen com a finalitat el desenvolupament de les capacitats següents:

1. Valorar les llengües com a mitjans per comunicar i per a la cohesió social, com a eines d'aprenentatge, i com a instruments d'accés a l'oci i al plaer estètic.

2. Llegir, analitzar, explicar, apreciar i valorar de manera crítica els textos literaris, per tal d'entendre'ls i d'interpretar-los d'acord amb els diferents contextos històrics i socials.

3. Potenciar la capacitat d'imaginació i d'abstracció, per descobrir la literatura com a via de representació i interpretació del món i de la vida, cosa que comporta un enriquiment personal directament relacionat amb la capacitat per gaudir del plaer estètic.

4. Expressar oralment, per escrit i amb l'ús d'altres mitjans complementaris, la reflexió que genera la lectura i l'anàlisi de textos literaris.

5. Participar de manera activa, reflexiva i crítica en interaccions comunicatives de diferent forma, necessàries per a la realització de les tasques, la construcció de coneixements o la participació en la vida social.

6. Comprendre discursos orals, escrits i audiovisuals propis dels diferents contextos de la vida social i cultural, i especialment dels àmbits acadèmics i dels mitjans de comunicació.

7. Emprar correctament la llengua i el llenguatge audiovisual en diferents situacions i amb diferents finalitats, especialment en l'àmbit acadèmic. Prendre consciència de la pròpia manera d'expressar-se per millorar l'eficàcia comunicativa.

8. Fer del coneixement gramatical una eina eficaç per aprofundir en la comprensió, anàlisi i comentari de textos i, en general, en la millora de l'ús de la llengua.

9. Obtenir, interpretar i valorar informacions de diversos tipus i opinions diferents, emprant amb autonomia i esperit crític les tecnologies de la informació i la comunicació.

10. Conèixer i valorar la riquesa de la realitat plurilingüe i pluricultural del món actual i més concretament de Catalunya i d'Espanya. Conèixer les característiques generals dels períodes de la literatura en llengua catalana i castellana, així com els autors i les obres rellevants.

11. Analitzar els diferents usos socials de les llengües i evitar els estereotips lingüístics que comporten judicis de valor i prejudicis.

Continguts

Primer curs

Dimensió estètica i literària

Participació en converses sobre textos literaris

Gestió fluida i espontània de les interaccions orals en la realització de comentaris literaris i per a la construcció del coneixement.

Ús de les estratègies necessàries per adequar-se en cada moment als altres participants en la interacció i per col·laborar-hi eficaçment.

Ús de les estratègies necessàries per prendre la paraula o intervenir en el moment adequat i col·laborant perquè la interacció sigui reeixida; també per defensar els punts de vista personals sobre literatura amb precisió i respecte vers les altres persones.

Participació en converses sobre literatura amb flexibilitat i eficàcia, matisant les opinions pròpies i responent adequadament en situacions d'humor, doble sentit, formals o de caire col·loquial.

Coneixement del registre oral formal i el seu ús en les exposicions individuals o de grup, en les manifestacions argumentades pròpies de la interacció.

Comprensió de discursos literaris

Lectura, anàlisi i comprensió crítica de textos literaris, per tal d'interpretar l'expressió de diferents contextos històrics i socials, i a fi que ajudin a l'enriquiment personal i a la descoberta del plaer estètic.

Lectura en veu alta i comentari d'obres breus i de fragments representatius de les diferents èpoques, gèneres i moviments, de manera que es reconeguin les formes literàries característiques, es prengui consciència de certs temes i de l'evolució de la manera de tractar-los.

Comentari interpretatiu de textos literaris rellevants de la nostra història, tot relacionant-los amb els corrents estètics i literaris en els quals s'inscriuen i per fer la comparació amb altres obres de la literatura universal.

Consolidació de l'autonomia lectora i valoració de la literatura per al coneixement d'altres mons, temps i cultures.

Utilització autònoma de la biblioteca del centre, de les de l'entorn i també de biblioteques virtuals.

Comprensió, anàlisi i caracterització dels recursos propis del món de la ficció (especialment de la literària) en la societat actual.

Producció de discursos orals, escrits i audiovisuals

Elaboració d'un discurs crític argumentat a partir de la lectura dels textos literaris, amb adequació, coherència, cohesió i correcció lingüística.

Elaboració de textos amb voluntat literària a partir de l'anàlisi i la imitació tècnica de models dels escriptors i escriptores que han estat objecte d'anàlisi.

Planificació de l'estructura del discurs en relació amb els gèneres tradicionals: prosa, poesia i teatre.

Composició escrita i audiovisual de breus seqüències de teatre, cançó, guió cinematogràfic, còmic, publicitat, etc., amb especial atenció al llenguatge literari.

Coneixement dels textos clàssics de la literatura

Coneixement de la tradició literària (oral i escrita) a partir del contacte directe amb el text i amb l'ajut complementari d'altres mitjans.

Identificació de la simbologia, dels estereotips i dels tòpics de l'imaginari col·lectiu en textos literaris, i amb l'ajut de recursos audiovisuals (cançons, pel·lícules, etc.).

Identificació i contextualització de manifestacions literàries diverses en l'estructura dels diferents gèneres literaris, tal com apareixen en els contextos històrics i culturals: narratius, poètics, teatrals o d'altres.

Reconeixement de les convencions, interpretacions i adaptacions d'obres representatives de la nostra història literària en el teatre, el cinema i en altres manifestacions estètiques.

Identificació de les formes retòriques que constitueixen els recursos més habituals del llenguatge literari.

Reflexió sobre els grans temes de la literatura, relacionant-los amb obres de gèneres diversos i focalitzant-ho, bàsicament, en autors i autores contemporanis.

Coneixement de les convencions, interpretacions i adaptacions d'obres representatives de la història literària en el teatre, el cinema i en altres manifestacions estètiques.

Literatura catalana

Continguts comuns amb altres matèries

Interacció, comprensió i expressió de missatges orals, escrits i audiovisuals

Criteris d'avaluació

1. Llegir, analitzar, comprendre, interpretar i comentar els aspectes contextuals, referencials i vivencials d'obres escrites o audiovisuals de reconeguda vàlua literària o estètica, en la mesura que estableixen una clara relació entre la ficció, l'artificiositat i la realitat humana i com a expressió del context històric i social al qual pertanyen.

2. Identificar els diversos gèneres literaris i les seves característiques, i també els grans temes de la literatura, les icones de l'imaginari col·lectiu i els recursos literaris en les obres de la literatura, tant dins la nostra cultura com en altres manifestacions culturals universals.

3. Elaborar textos escrits amb finalitat estètica, a partir de l'anàlisi, imitació o inspiració en models dels escriptors i escriptores que han estat objecte d'anàlisi, aportant elements de la pròpia creativitat i de la visió personal i col·lectiva de la realitat, utilitzant els gèneres que són pertinents en cada creació i planificant el discurs adaptant-lo a les característiques.

4. Conversar de manera raonada usant les estratègies necessàries per superar col·laborativament les dificultats que poden sorgir en les situacions comunicatives pròpies de les tasques acadèmiques, fent ús dels elements verbals i no verbals adequats a cada situació.

5. Realitzar treballs sobre temes literaris, tenint en compte els components d'un treball acadèmic i tenint cura de la comunicació dels resultats, nous coneixements o el producte final de forma oral, escrita o audiovisual de manera que respecti la formalitat pròpia d'aquests treballs.

6. Planificar la captació i selecció de ls informació amb les valoracions crítiques de les fonts emprades; elaborar i organitzar la informació obtinguda per tal que sigui susceptible d'anàlisi i discussió, i afavoreixi la construcció de nous coneixements.

7. Llegir significativament durant el curs les obres programades de les literatures catalana i castellana, tot valorant la capacitat de comprensió i d'interpretació, així com l'enriquiment personal aportat.

8. Cooperar amb els companys i companyes en la realització de tasques d'aprenentatge, tot demostrant capacitat d'organitzar-se, responsabilitzar-se, compartir la informació i avaluar el funcionament de l'equip de treball.

9. Aplicar sistemàticament els coneixements metacognitius, lingüístics, sociolingüístics, pragmàtics, discursius (adequació, coherència i cohesió) i de correcció en l'elaboració de textos orals, escrits i audiovisuals propis, de manera que es promogui l'assoliment de l'autonomia i el rigor en la correcció i autoavaluació de les pròpies competències comunicatives.

Segon curs

Dimensió comunicativa

Participació en interaccions orals, escrites i audiovisuals

Gestió fluida i espontània de les interaccions orals escrites i audiovisuals per a la realització de les tasques acadèmiques i per a la construcció del coneixement.

Ús de les estratègies necessàries per adequar-se en cada moment als altres participants en la interacció i per col·laborar-hi eficaçment, sigui quin sigui el domini que tinguin de la llengua.

Ús de les estratègies necessàries per prendre la paraula o intervenir en el moment adequat i col·laborant perquè la interacció sigui reeixida; també per defensar els punts de vista personals amb precisió i respecte vers les altres persones.

Participació en converses i discussions amb flexibilitat i eficàcia, matisant les pròpies opinions i responent adequadament en situacions d'humor, doble sentit, formals o de caire col·loquial.

Comprensió de discursos orals, escrits i audiovisuals

Observació atenta de la varietat de discursos, identificació del registre lingüístic i del gènere o tipologia, si escau, i anàlisi pragmàtica dels discursos per a una captació rigorosa del contingut, a fi d'adoptar una posició crítica en la seva interpretació.

Lectura i treball sistemàtic de diversos discursos, amb interpretació guiada de les idees complexes i posicionament crític davant el text literari, els mitjans de comunicació o altres.

Identificació i contextualització de manifestacions mediàtiques diverses, amb atenció especial a l'estructura dels gèneres literaris i periodístics.

Interpretació crítica de textos literaris, dels mitjans de comunicació i de la vida acadèmica on es desenvolupin missatges amb referències socioculturals complexes.

Utilització autònoma de la biblioteca del centre, de les de l'entorn i de les biblioteques virtuals.

Producció de discursos orals, escrits i audiovisuals

Cerca i elaboració de conceptes o idees útils per a l'organització i per al desenvolupament general del discurs, i posicionament o comentari crític sobre la informació elaborada.

Coneixement i ús de les tècniques de maneig de les idees per a l'elaboració de discursos, aplicant els coneixements adquirits també en altres matèries: presa d'apunts, pluja d'idees, ordenació en esquemes i mapes conceptuals, etc.

Planificació de l'estructura del discurs en relació amb els gèneres dins de cada registre, fonamentalment en els dels mitjans de comunicació.

Organització del discurs en funció de l'ús de recursos verbals i no verbals (audiovisuals) de suport, atenent al nivell d'interacció amb altres parlants (dialèctica, correcció, assertivitat).

Coneixement i ús de les tècniques de comunicació audiovisual, tot relacionant els elements verbals i no verbals amb l'expressió i la presentació de les idees, experiències o sentiments.

Elaboració de missatges orals, escrits i audiovisuals a partir de les estructures de cadascuna de les tipologies textuals o audiovisuals concretes.

Aplicació de la reflexió metalingüística i metacognitiva (adequació, coherència, cohesió i correcció) com a base de regulació en l'elaboració de les produccions pròpies i en la seva presentació final.

Coneixements per a la millora de la comprensió i expressió

Anàlisi i reconeixement de les exigències dels diferents tipus de text que possibiliti la interiorització de les diverses regles de funcionament i el seu ús conscient.

Aplicació reflexiva de les característiques lingüístiques segons les diferents necessitats discursives: persuasió, explicació, manament, expressió de la pròpia opinió, narració, descripció objectiva de fets o situacions, etc.

Ús de connectors, tant per fer front a les necessitats anafòriques per aconseguir la cohesió textual, com dels marcadors de les relacions entre els diferents segments significatius (adverbis, locucions, conjuncions, preposicions, etc.).

Anàlisi de les relacions significatives entre les paraules en relació amb la coherència dels textos i la seva adequació al context, amb una atenció especial als contextos acadèmics i socials.

Reconeixement dels diferents nivells d'ús de la llengua i de les necessàries convencions que cada ús comporta.

Ús de les normes ortogràfiques, gramaticals i tipogràfiques en la realització dels textos propis.

Reconeixement i ús dels recursos lingüístics i paralingüístics d'inclusió dels discursos i les aportacions dels altres en el propi (citacions, referències, etc.).

Reconeixement i ús de la correlació entre la imatge, el so, el gest i la paraula en els productes comunicatius orals i audiovisuals.

Capacitat d'usar els coneixements sobre el funcionament de la llengua per a l'autoavaluació i correcció de les produccions pròpies.

Dimensió de recerca i tractament de la informació

Elaboració de textos en la realització dels quals calgui la captació, selecció processament i interpretació de dades i la comunicació oral, escrita i/o audiovisual dels resultats.

Identificació i localització de la informació contrastant el rigor i la credibilitat.

Elaboració de continguts interpretant la vinculació entre diverses informacions i ampliant el coneixement.

Elaboració del producte final amb la forma i el contingut adients.

Comunicació pertinent del producte final i de les conclusions, a partir del coneixement dels canals de difusió.

Ús de les eines TIC per a l'elaboració i la comunicació del coneixement.

Consciència de la dimensió ètica del maneig i ús de la informació (conèixer la manera adequada de respectar els drets d'autoria, de citar adequadament les fonts consultades seguint alguna norma acceptada, d'ús ètic de la informació obtinguda, etc.).

Dimensió plurilingüe i intercultural

Coneixement del funcionament de la llengua i el seu aprenentatge

Estratègies per a l'anàlisi dels recursos verbals i no verbals de les llengües que s'utilitzen en la construcció de la comunicació o discurs oral, escrit o audiovisual.

Coneixement dels trets comuns i diferencials de les llengües, especialment de la seva organització en sistemes interconnectats: el so (i els sistemes d'escriptura), les paraules (creació i derivació, construcció de significats, els manlleus, les paraules internacionals, etc.), la manera d'organitzar-les i les oracions (ordre de les paraules, temps verbals, components de les oracions, etc.), i els discursos (connexions entre idees o els diferents tipus de text).

Reflexió sobre els usos socials de la llengua. La llengua i el poder: sexisme, violència i discriminació sociocultural en els usos lingüístics.

Coneixement de les llengües

Reconeixement i valoració de la situació de les llengües al món. Famílies de llengües i la seva evolució (naixement, vida i mort) i les polítiques que atenyen aquestes situacions.

Coneixement de la situació lingüística a Europa, Espanya i Catalunya: les famílies de llengües; llengües europees i les de l'emigració; les varietats dintre una llengua; territoris on es parlen les llengües europees.

Comunicació en situacions multilingües

Percepció de les dificultats de comunicació amb persones que parlen altres llengües, especialment amb les de l'entorn més proper. Ús de les estratègies necessàries per resoldre aquestes dificultats i altres que es poden produir en situacions d'interacció multilingüe o pluricultural, tot acceptant les peculiaritats de les altres llengües o cultures presents.

Identificació i adaptació a les característiques de les diferents cultures presents en situacions multilingües; gestió de l'alternança de llengües (o de les varietats d'una mateixa llengua) presents en aquestes situacions i de les rutines conversacionals segons les necessitats de comunicació, de manera que es faciliti la cooperació per dur a bon port la interacció.

Domini de la competència comunicativa en més d'una llengua per realitzar intercanvis comunicatius amb parlants d'altres llengües en situacions multilingües: quotidianes en els mitjans de comunicació, al carrer o en l'ús de les TIC, en especial per a la realització de tasques acadèmiques.

Ús del coneixement de les llengües romàniques com a bagatge que facilita l'accés a altres llengües de la mateixa família, especialment en la comprensió de textos escrits.

Actituds i llengua

Consciència de pertinença a una comunitat lingüística, social i cultural on el català és vehicle de cohesió social i per a la construcció de la identitat i de la cultura. Alhora sensibilitat per comprendre la complexitat i diversitat de relacions que cadascú manté amb les llengües i cultures.

Valoració crítica i rebuig dels prejudicis relatius a les llengües: llengües fàcils i difícils; llengües primitives i llengües de cultura; llengües sense gramàtica; llengües aptes per a la ciència; llengües superiors i inferiors; llengües riques i matisades, i llengües pobres.

Valoració positiva i respecte vers les persones que parlen altres llengües o varietat lingüística, amb interès per conèixer i apreciar la cultura, història, geografia, folklore, literatura i costums dels llocs d'origen de l'alumnat nouvingut a les aules.

Reconeixement i actitud crítica davant els missatges que suposin qualsevol tipus de discriminació rebuig o negació d'altri, i voluntat de superar els prejudicis. Ús d'un llenguatge no discriminatori i respectuós amb les diferències.

Consciència de les pròpies actituds davant les diferències de llengües i cultures, i valoració de la riquesa que comporta l'acceptació de la varietat lingüística i cultural.

Continguts comuns amb altres matèries

Interacció, comprensió i expressió de missatges orals, escrits i audiovisuals

Criteris d'avaluació

1. Comentar el contingut de textos orals, escrits o audiovisuals per tal de confrontar-los amb els propis coneixements o amb informació obtinguda en altres fonts, i adoptar una posició crítica, ben argumentada i constructora de l'opinió personal.

2. Realitzar exposicions orals on es desenvolupin temes d'un àmbit curricular, social, cultural o literari, després d'haver realitzat un procés de documentació, d'organització d'idees i de planificació de l'estructura del discurs, i adequar les tècniques de suport audiovisual a la dinàmica de l'exposició i a les especificitats dels destinataris i destinatàries.

3. Elaborar missatges escrits amb finalitats diverses, tot adaptant l'estructura de cadascun dels textos al tipus de discurs que més s'adigui amb les necessitats comunicatives, tot valorant la reflexió i l'aplicació dels criteris d'adequació, coherència, cohesió i correcció en el producte final.

4. Aplicar sistemàticament els coneixements metacognitius, lingüístics, sociolingüístics, pragmàtics, discursius (adequació, coherència i cohesió) i de correcció com a base de regulació en l'elaboració de textos orals, escrits i audiovisuals propis, de manera que es promogui l'assoliment de l'autonomia i el rigor en la correcció i autoavaluació de les pròpies habilitats comunicatives.

5. Realitzar textos sobre temes literaris o relacionats amb temàtiques d'actualitat social o cultural dels mitjans de comunicació, tenint en compte els components d'un treball acadèmic i tenint cura de la comunicació dels resultats, nous coneixements o el producte final de forma oral, escrita o audiovisual, de manera que respecti la formalitat pròpia d'aquests treballs.

6. Llegir significativament durant el curs les obres programades de les literatures catalana i castellana, tot valorant l'enriquiment personal aportat.

7. Planificar la captació i la selecció de la informació amb les valoracions crítiques de les fonts emprades; elaborar i organitzar la informació obtinguda per tal que sigui susceptible d'anàlisi i discussió, i afavoreixi la construcció de nous coneixements.

8. Cooperar amb els companys i companyes en la realització de tasques d'aprenentatge demostrant capacitat d'organitzar-se, responsabilitzar-se, compartir la informació i avaluar el funcionament de l'equip de treball.

9. Analitzar i valorar críticament l'ús de la llengua com a transmissora de pensament objectiu i subjectiu i, en aquest sentit, subjecta a les normes socials i de convivència, al dret de les persones, a les relacions d'igualtat i de tracte interpersonal, tot defugint els prejudicis associats a determinats usos lingüístics que representen exclusió, rebuig o negació d'altri.

10. Conèixer i valorar la riquesa lingüística que representa la realitat social de Catalunya i d'Espanya i establir relacions semàntiques, lèxiques i estructurals entre les pròpies llengües d'ús i les altres llengües de la comunitat lingüística internacional. Conèixer les característiques generals de l'espanyol d'Amèrica i algunes de les seves varietats.

Llengües estrangeres

Objectius

La matèria de llengües estrangeres del batxillerat té com a finalitat el desenvolupament de les capacitats següents:

1. Valorar les llengües estrangeres com a mitjans per comunicar, com a eines d'aprenentatge, tant per accedir a altres coneixements i informació, com per transformar-los o crear-ne de nous i com a instrument que obre possibilitats d'accés al lleure i al plaer estètic.

2. Participar en converses cara a cara, telefòniques o electròniques amb parlants nadius i no nadius sobre temes relatius a l'entorn on es mou l'aprenent, com ara els estudis, el lleure, el dia a dia o els temes d'actualitat, i fer front a la major part de situacions lingüístiques que poden aparèixer en el moment que la llengua objecte d'aprenentatge esdevé la principal llengua de comunicació (viatges, intercanvis, etc.).

3. Produir un discurs eficaç, senzill i coherent sobre temes que són familiars o d'interès personal i descriure fets i experiències, somnis, esperances i ambicions, i aportar raons i explicacions de les opinions i projectes de manera breu i entenedora.

4. Comprendre les idees principals d'informació oral i escrita clara sobre temes relatius a l'entorn on es mou l'aprenent: els estudis, el lleure, el dia a dia, i de temes d'actualitat.

5. Comprendre globalment i gaudir d'obres completes originals rellevants per als aprenents, com ara contes o novel·les breus, pel·lícules, documentals, còmics, cançons, produccions digitals, etc., fent servir, si escau, diferents tipus de suport (diccionaris, glossaris, subtítols, etc.).

6. Desenvolupar una actitud de reflexió sobre la llengua en la comunicació amb la finalitat de millorar les produccions pròpies i comprendre les dels altres, mostrant una capacitat de raonament pròpia i esperit crític.

7. Prendre consciència del propi procés d'aprenentatge, de les estratègies per aprendre i dels recursos a l'abast, i desenvolupar un grau d'autonomia tal que al final de l'escolaritat permeti prosseguir l'aprenentatge de les llengües estrangeres ensenyades al centre, i iniciar-se en l'aprenentatge d'altres llengües.

8. Valorar críticament diferents expressions culturals i artístiques lligades a la realitat lingüística i social de les comunitats que parlen la llengua estrangera, per tal d'aconseguir una millor comprensió de cultures diferents de la pròpia, i una millor comunicació amb els seus parlants, comprenent alhora el valor relatiu de les convencions socioculturals.

9. Conèixer i valorar la riquesa de la realitat multilingüe i pluricultural del món actual. Prendre consciència de les varietats d'ús de la llengua meta com a llengua primera, segona o llengua de comunicació internacional en diferents zones geogràfiques del món, i en diferents àmbits d'ús: comerç, ciència, lleure, relacions personals, etc.

10. Acceptar com a part ineludible de l'aprenentatge l'ansietat produïda quan es troben entrebancs en la comunicació en llengua estrangera. Desenvolupar estratègies per superar la inseguretat d'un mateix o mateixa, i sensibilitat envers les dificultats dels parlants al·lòctons quan parlen la pròpia llengua.

Primer curs

Dimensió comunicativa

Participació en interaccions orals, escrites i audiovisuals

Utilització de manera habitual de la llengua estrangera com a llengua vehicular a classe.

Participació activa en converses reals cara a cara i a través de mitjans electrònics, que abordin diverses situacions i temes rellevants per a l'aprenent.

Ajustament de la manera d'intervenir en la conversa tenint en compte el grau de familiaritat amb l'interlocutor i el grau de formalitat del context.

Presa i cessió del torn de paraula de manera apropiada.

Comprovació de la comprensió quan es troben dificultats en la conversa, i demanda i oferiment d'aclariments.

Participació activa en discussions o debats orals sobre temes familiars i rellevants per a l'aprenent, o en fòrums digitals, escoltant o llegint atentament, expressant de manera breu la pròpia opinió.

Correspondència informal simple amb finalitats diverses, tant en suport paper com per via electrònica, respectant les convencions de cada gènere i mostrant nivells de correcció formal suficients per a l'eficàcia del missatge.

Comprensió de discursos orals, escrits i audiovisuals

Alt grau de comprensió del discurs propi de l'aula tant oral com per escrit: instruccions per executar les tasques de classe, organització de la feina, explicacions del professorat i dels companys i companyes.

Comprensió bàsica de la funció i la intenció discursiva principal de diferents documents orals i escrits.

Comprensió dels elements centrals de narracions, explicacions i converses autèntiques enregistrades en àudio o vídeo amb durada, complexitat cognitiva, lingüística i discursiva limitades, en condicions determinades: situacions de la vida quotidiana, en varietats estàndard de la llengua, amb unes condicions d'audibilitat i intel·ligibilitat favorables.

Identificació de les idees principals i extracció d'informació específica principal de varietat de tipus de textos orals i escrits sobre temàtiques d'actualitat, d'interès general i de divulgació de diferents camps del saber provinents de mitjans no especialitzats.

Inferències a partir del context lingüístic, paralingüístic i no lingüístic, en textos orals i escrits.

Iniciació a la interpretació de titulars de premsa sobre notícies d'interès per a l'aprenent.

Lectura extensiva de novel·les graduades i d'obres amb valor literari accessibles, completes o adaptades.

Producció de discursos orals, escrits i audiovisuals

Narració oral o escrita simple i eficient d'episodis biogràfics, anècdotes personals i relats històrics o de ficció molt breus.

Descripció oral o escrita de persones, objectes i llocs amb una finalitat comunicativa.

Explicacions senzilles a l'entorn d'un tema interessant prèviament preparat, tot explicant raonadament les opcions personals, amb el suport d'elements visuals i/o d'un breu esquema.

Argumentació bàsica de les idees pròpies en debats o discussions a l'aula.

Exposició oral de treballs personals o de grup, elaborats amb anterioritat, on s'estableixen relacions de causa i efecte.

Recitació o dramatització de textos propis o aliens en actuacions en directe preparades amb anterioritat, o enregistrades en àudio o vídeo.

Coneixements del funcionament de la llengua i el seu aprenentatge

Reflexió a partir d'activitats de comunicació sobre algunes regles bàsiques de funcionament del sistema gramatical (fonologia, morfosintaxi, semàntica) i sobre normes pragmàtiques i discursives bàsiques, mitjançant processos d'inducció o deducció.

Interrelació i integració dels coneixements sobre la llengua i la comunicació adquirits en diferents contextos d'aprenentatge formal i no formal (classes de llengües primeres i estrangeres, classes d'altres matèries, vida escolar i privada).

Utilització eficient dels coneixements sobre la llengua i la comunicació adquirits en diversos contextos formals i no formals per millorar la comprensió i l'expressió en llengua estrangera.

Presa de consciència sobre els propis processos d'aprenentatge de la llengua, la utilitat de les estratègies desenvolupades en la comprensió i producció de missatges.

Autoavaluació de les pròpies fortaleses, dificultats en l'aprenentatge i competències en llengua estrangera assolides. Identificació dels progressos i d'àrees de millora prioritàries.

Presa de consciència sobre la influència dels aspectes emocionals en l'aprenentatge de la llengua estrangera, i desenvolupament d'estratègies per superar la inseguretat pròpia del parlant al·lòcton.

Dimensió de recerca i tractament de la informació

Interpretació d'informació presentada de manera gràfica, com ara en taules, diagrames o esquemes, similars als emprats en la vida quotidiana.

Ús eficaç de material de consulta tant per trobar informació (enciclopèdies, revistes, llibres de divulgació, pàgines web) com per millorar les capacitats de comprensió i expressió (diccionaris i gramàtiques).

Discriminació crítica de la fiabilitat de les fonts d'informació consultades.

Col·laboració per resoldre en equip tasques de tipus cognoscitiu o social, com ara resoldre un problema de lògica o decidir l'organització ideal d'un grup social, i autoavaluació de la capacitat per treballar en equip.

Elaboració, individualment o en grup, de treballs de tipus acadèmics sobre una àrea cultural o científica d'interès per a l'alumnat: història, literatura, música, ciència, tecnologia etc., respectant les característiques formals d'un treball acadèmic, després d'haver cercat documentació sobre el tema.

Redacció i posada en comú oralment d'informes breus i senzills explicant el procés que s'ha seguit per portar a terme una activitat determinada, com ara un petit experiment, i presentar públicament els resultats.

Planificació i execució, individualment o en grup, de petites recerques o fragments de recerques que impliquin la recollida, processament i interpretació de dades, i la presentació oral de resultats.

Ús de les eines TIC/TAC per a l'elaboració i la comunicació del coneixement.

Respecte pels drets d'autoria i citació de fonts segons algun dels estàndards acceptats per la comunitat acadèmica.

Dimensió plurilingüe i intercultural

Valoració de la riquesa de la realitat multilingüe i pluricultural del món actual i reflexió sobre l'efecte que l'ús de llengües d'àmbit internacional pot tenir en la preservació de la diversitat lingüística.

Presa de consciència sobre les varietats de la llengua meta en les zones geogràfiques on es parla com a llengua primera o segona; de l'ús que se'n fa com a llengua de comunicació internacional; i de la no-correspondència unívoca entre la llengua meta i les diferents cultures que utilitzen aquesta llengua com a vehicle d'expressió.

Sensibilitat envers les dificultats dels parlants al·lòctons quan parlen la pròpia llengua.

Coneixement i valoració dels elements culturals més rellevants.

Reflexió sobre les similituds i diferències significatives entre costums, comportaments, actituds, valors o creences que prevalen entre parlants de la llengua estrangera i de la pròpia.

Ús de registres adequats al context, a l'interlocutor, a la intenció comunicativa, al canal de comunicació, al suport, etc.

Interès per establir intercanvis comunicatius i per conèixer informació cultural dels països on es parla la llengua estrangera.

Valoració de la llengua estrangera com a mitjà de comunicació i entesa entre pobles, facilitador de l'accés a altres cultures, a altres llengües i com a enriquiment personal.

Reconeixement de la importància de la llengua estrangera com a mitjà per accedir a coneixements que resultin interessants per al futur acadèmic i professional de l'alumne/a.

Dimensió estètica i literària

Lectura amb comprensió suficient, facilitada per l'ús de glossaris o d'altres elements de suport, de fragments literaris curosament seleccionats pel seu interès per als aprenents, el seu valor literari o històric i la seva complexitat lingüística.

Lectura amb comprensió suficient d'alguna obra completa original, amb valor literari, adequada i accessible (novel·la curta, conte, etc.).

Reacció personal davant d'una obra de valor estètic (literària, cinematogràfica, còmic) expressada oralment o per escrit, usant com a suport anotacions, esquemes, etc.

Criteris d'avaluació

1. Comprendre sense gaire dificultat les explicacions, instruccions i indicacions detallades del professor/a i les que apareixen en el material de treball escolar.

2. Comprendre les idees principals i els detalls essencials de converses, debats, narracions o explicacions on participen nadius i/o no nadius, tant si s'hi assisteix en directe com si estan enregistrats, sempre que es parli amb claredat i en varietats estàndard de la llengua.

3. Comprendre el sentit general d'obres audiovisuals autèntiques en versió original amb subtítols.

4. Iniciar i mantenir converses informals senzilles amb parlants de la mateixa edat sobre temes d'interès comú.

5. Identificar les dificultats en el flux comunicatiu dins la conversa i desplegar recursos (reformulacions, demandes de repetició, etc.) per reparar els problemes detectats.

6. Prendre la paraula i cedir-la de manera apropiada en converses i debats.

7. Participar en converses i debats de classe per intercanviar idees i opinions, i arribar a acords argumentant breument la pròpia opinió.

8. Explicar amb relativa fluïdesa els propis interessos, experiències personals, plans i il·lusions.

9. Explicar històries, trets biogràfics i anècdotes .personals o no-, i descriure persones, objectes i llocs.

10. Fer beus presentacions orals públiques prèviament preparades sobre un tema d'interès (actualitat, contingut acadèmic, petita recerca, etc.) fent servir estratègies per captar i mantenir l'atenció de l'audiència.

11. Explicar breument el procés o el resultat d'un treball propi o de grup, amb el suport de breus anotacions.

12. Llegir amb velocitat i comprensió suficient lectures graduades o novel·les adaptades de nivell mitjà.

13. Comprendre detalladament textos de tipologia diversa i dificultat controlada i realitzar tasques relacionades amb la lectura.

14. Comprendre el sentit global de notícies autèntiques sobre temes rellevants per a l'aprenent, aparegudes en premsa tradicional o electrònica fent servir les informacions que aporten els elements textuals i icònics de la notícia: titular, entradetes, fotos, infograma, seccions del diari, etc.

15. Donada una finalitat determinada, trobar informació rellevant, avaluar la fiabilitat de la font i citar-la de manera adequada.

16. Redactar un text d'un o dos paràgrafs breus sobre un tema pròxim als interessos dels estudiants on s'expliqui de manera ordenada i coherent un fet, idea, opinió, etc., amb correcció formal (ortogràfica i morfosintàctica) bàsica.

17. Cooperar amb els companys en la realització de tasques d'aprenentatge demostrant capacitat d'organització, responsabilització, compartir la informació i avaluar el funcionament de l'equip de treball.

18. Utilitzar els coneixements adquirits a l'aula de llengua estrangera i en altres contextos formals i no formals per millorar l'actuació en llengua meta.

segon curs

Formen part del segon curs tots els continguts abordats a primer curs, amb nivells lleugerament superiors de fluïdesa, complexitat, correcció, cohesió, coherència i adequació, als quals s'han d'afegir els següents:

Dimensió comunicativa

Participació en interaccions orals, escrites i audiovisuals

Participació en converses simulades que introdueixin a l'aula una varietat de situacions comunicatives que l'aprenent pot trobar en el present o en un futur pròxim, com ara simulacions d'entrevista de selecció, converses telefòniques, presentació de reclamacions, demandes de serveis o d'informació, etc.

Participació activa en discussions o debats orals o en fòrums digitals, sobre temes d'alguna complexitat preparats amb antelació escoltant o llegint atentament, expressant acord o desacord i argumentant breument les opinions pròpies, tot respectant les convencions del gènere.

Impartició d'instruccions de manera que l'interlocutor pugui realitzar una acció de manera adequada en contextos cognitivament més exigents, com ara aprendre a fer servir una eina determinada, etc., adaptant la manera de parlar al grau de comprensió.

Correspondència informal i amb un cert grau de formalitat, amb finalitats diverses (demanar informació, demanar disculpes, formular una queixa, etc.), tant en suport paper com per via electrònica, respectant les convencions de cada gènere i mostrant nivells de correcció formal superiors.

Comprensió de discursos orals, escrits i audiovisuals

Comprensió crítica de la funció i la intenció discursiva principal de diferents documents orals i escrits.

Identificació de les idees principals i extracció d'informació específica principal de varietat de tipus de textos orals i escrits de més gran complexitat lingüística i discursiva sobre temàtiques d'interès general i de divulgació de diferents camps del saber provinents de mitjans no especialitzats.

Producció de discursos orals, escrits i audiovisuals

En presentacions orals, ús de recursos verbals i no verbals (gestuals, audiovisuals) per tal de captar i mantenir l'atenció de l'audiència, i de facilitar la comprensió del missatge.

Ús eficient del coneixement adquirit també en altres matèries sobre les tècniques de maneig de les idees per a l'elaboració de discursos: pluja d'idees, organització d'anotacions en esquemes i mapes conceptuals, etc.

Organització d'idees i planificació de l'estructura del discurs en paràgrafs ordenats segons la funció que cada un compleix en el conjunt del text.

Redacció de textos persuasius, com ara un assaig, article o discurs, recorrent a l'argumentació i la contraargumentació.

Redacció d'assaigs de tipus acadèmic a l'entorn d'un tema d'interès, on s'expressin raonadament les opcions personals, seguint un esquema o textos previs com a suport.

Composició bàsica de textos de gèneres específics que seran útils durant la vida laboral i/o universitària, com per exemple un currículum o una carta d'autopresentació amb organització de la informació, correcció formal i presentació adequades.

Familiarització amb els principals gèneres electrònics (correu, xat, missatgeria, SMS, fòrum, bloc, etc.) i amb les seves regles específiques de composició i cortesia.

Coneixements del funcionament de la llengua i el seu aprenentatge

Presa de consciència de les diferències entre el valor literal i el valor pragmàtic dels enunciats, i sensibilització sobre alguns aspectes diferencials en les maneres d'executar diferents actes de parla entre la llengua pròpia i la llengua meta (demanar favors, compliments, acord i desacord, queixes, donar ordres, etc.).

Identificació dels trets bàsics que caracteritzen un determinat context comunicatiu (relació entre emissor i receptor, finalitat discursiva, grau de formalitat i familiaritat, etc.) i de recursos elementals per adequar-hi el tipus de discurs generat.

Diversificació bàsica de recursos lingüístics per a l'expressió dels significats volguts: ús d'alguns sinònims, algunes formes alternatives bàsiques de codificar les relacions lògiques entre idees, breu selecció de frases fetes o modismes, etc.

Presa de consciència sobre les principals dificultats en la producció d'enunciats i textos, i ideació de formes autònomes de treball que facilitin la monitorització i l'autoedició de les pròpies produccions per tal d'aconseguir productes de més qualitat.

Presa de consciència sobre diferències bàsiques (lèxiques, fonològiques o d'altres) entre les principals varietats geogràfiques estàndard de la llengua meta i reconeixement de la seva legitimitat.

Dimensió de recerca i tractament de la informació

Explicació de processos històrics, tecnològics o científics estudiats, a partir d'anotacions, diagrames o altres tipus de recursos.

Planificació i execució, individualment o en grup, de breus recerques o fragments (per exemple, un fragment del treball de recerca oficial de batxillerat) que impliquin la formulació d'hipòtesis, recollida, processament i interpretació de dades, i la presentació de resultats oralment o per escrit, en llengua estrangera, d'una manera clara i precisa.

Dimensió plurilingüe i intercultural

Presa de consciència sobre les manifestacions culturals arreu el món i de les pràctiques socials diferenciades que es vehiculen per mitjà de la llengua objecte d'estudi.

Reflexió sobre els usos socials de la llengua i sobre les relacions entre llengua i poder.

Dimensió estètica i literària

Redacció de ressenyes crítiques senzilles sobre una obra literària o una pel·lícula, seguint un esquema o altres ressenyes crítiques com a suport.

Criteris d'avaluació

Tots els criteris d'avaluació explicitats a primer curs, amb nivells lleugerament superiors en fluïdesa, complexitat, correcció, cohesió, coherència i adequació, als quals s'han d'afegir els següents:

1. Comprendre críticament les principals idees dels noticiaris de ràdio i televisió, i en articles de premsa sobre temes rellevants per als estudiants apareguts en mitjans de repercussió internacional.

2. Comprendre el sentit general i les idees principals de còmics, històries, i altres tipus d'obres autèntiques d'extensió limitada.

3. Participar activament en discussions o debats orals o en fòrums digitals, sobre temes d'alguna complexitat preparats amb antelació escoltant o llegint atentament, expressant acord o desacord i argumentant breument les pròpies opinions i respectant les convencions del gènere.

4. Redactar textos de tipologia variada (narratiu, explicatiu, augmentatiu, epistolar, normatiu, dialogat, ressenya crítica, etc.) d'entre 100 i 200 paraules d'extensió sobre temes propers als interessos dels estudiants, temes d'actualitat, interès general o acadèmic, on s'expliqui de manera ordenada i coherent un conjunt d'informació, fets, idees o opinions, amb correcció formal (ortogràfica i morfosintàctica) bàsica, tenint en compte els elements essencials del context comunicatiu real o simulat.

Ciències per al món contemporani

Les ciències per al món contemporani són una matèria comuna que s'implanta al currículum del batxillerat en un moment en què s'està instituint un nou paradigma que el sistema educatiu no pot ignorar: la societat de la informació i el coneixement.

Aquesta matèria ha d'afavorir que l'alumnat de batxillerat adquireixi les competències necessàries per comprendre el món actual, tant en els aspectes relacionats amb el seu entorn immediat i vital com en aquells de caràcter global que governen el funcionament de la natura i el sistema social.

Un primer propòsit del currículum ha de ser el reconeixement del caràcter unitari .no compartimentat. de la ciència com un producte de cultura, com una obra col·lectiva del pensament i la imaginació que ens allibera de la ignorància i de la superstició, i com una activitat que fa possible, mitjançant les aplicacions tecnològiques, la satisfacció eficient de les necessitats humanes.

En segon lloc, cal fer comprendre i transferir a les aules, tant com es pugui, la manera de treballar dels científics. Aquest propòsit implica un currículum més fonamentat en les competències que en els continguts pròpiament dits. Aquesta opció exigeix una metodologia orientada cap a la recerca, que implica capacitats com ara descriure, mesurar, representar, argumentar i fer prediccions. En aquest marc, cal rebutjar la falsa atribució de la ciència com a generadora de veritats absolutes i proves irrefutables, presentada en un context sotmès a revisió permanent, a l'avaluació crítica i a la impugnació que la fa distingible de les creences i els mites. Per tot plegat, es tracta que l'alumnat adquireixi hàbits de treball, reflexió i respecte vers les idees d'altri que afavoreixin la seva inserció en la societat de la informació i el coneixement.

Competències específiques de la matèria

En funció de la vocació integradora de la matèria, les competències específiques de les ciències per al món contemporani s'imbriquen amb les competències genèriques del batxillerat, però es poden distingir tres competències específiques de la matèria, algunes de les quals són compartides amb altres ciències experimentals: la competència en indagació; la competència en la dimensió social i cívica de la ciència i la tecnologia; i la competència en la reflexió sobre la naturalesa de la ciència.

La competència en indagació comprèn tot el conjunt d'operacions que posen l'alumnat en situació d'explorar el món amb eines instrumentals i intel·lectuals definides, i implica capacitats com la de fer-se preguntes amb orientació científica sobre la natura i els fenòmens naturals, la de cercar evidències, la de realitzar inferències consistents amb aquestes i, en íntima relació amb la competència comunicativa, la d'argumentar de manera crítica, racional i lògica. L'educació científica basada en la indagació és un objectiu compartit per diversos sistemes educatius que, tot responent a la demanda social de crear ciutadans i ciutadanes amb capacitat per gestionar la societat del coneixement, tendeix a substituir la vella escolàstica expositiva. L'assoliment d'aquesta competència, comuna als currículums de les matèries experimentals, ha de ser un dels fils conductors de la matèria.

La competència en la dimensió social i cívica de la ciència i la tecnologia es pot definir com la facultat de comprendre la rellevància social de la ciència i la tecnologia, és a dir, la relació entre el paradigma científic i els models econòmics i culturals d'una època o territori. Implica capacitats com ara resoldre problemes relacionats amb la vida quotidiana dels individus, comprendre el paper de la ciència, per mitjà de la tecnologia, reflexionar sobre les intencions i les conseqüències de les accions humanes, individuals i col·lectives, i considerar els impactes ambientals i socials d'un determinat model tecnològic, situar el coneixement científic dins el context històric. Suposa, finalment, el respecte degut al medi natural i als éssers vius, dins la consciència de pertinença a l'espècie humana, que implica una participació activa, individualment i col·lectiva, en la preservació i salvaguarda del planeta.

Contribució de la matèria a les competències generals del batxillerat

Les ciències per al món contemporani contribueixen de manera cabdal a les competències genèriques del batxillerat i, de manera especial, a les comunicatives, les referides a la gestió i tractament de la informació, les personals i interpersonals i les del coneixement i interacció amb el món.

Pel que fa les competències comunicatives, el currículum de la matèria preveu la realització d'activitats que impliquin el desenvolupament de capacitats comunicatives que vagin més enllà de la simple eloqüència, com l'argumentació amb premisses clares, coherents i persuasives, l'ús dels símbols i codis lingüístics i matemàtics propis de la comunicació científica, l'elaboració d'eines de suport per a la comprensió del discurs científic (taules, gràfics, esquemes, etc.).

La implementació del currículum de la matèria requereix en moments diversos capacitats relacionades amb la competència en la gestió i tractament de la informació: recerca i selecció d'informació aplicada a l'estudi de casos, contrast de les valoracions fetes a partir de dades fruit de l'observació amb altres fonts, l'accés a bases de dades públiques, com és el cas de les procedents dels organismes internacionals i locals, i la preparació de suports de presentació i comunicació dels resultats.

L'assumpció de la manera de pensar dels científics com a estratègia curricular comporta el desenvolupament de la competència personal i interpersonal, que implica assolir la capacitat de crítica, la d'escoltar i posar-se en el lloc de l'altre, la de valorar la feina dels altres membres del grup, etc.

Finalment, pel seu caràcter integrador i globalitzador, la matèria de les ciències per al món contemporani contribueix significativament a la promoció de la competència en el coneixement i interacció amb el món, per mitjà de les activitats previstes en els diferents apartats en què s'han dividit els continguts, tant des de la dimensió del món físic com des de la dimensió social i cívica, àmbits que s'interrelacionen i complementen.

Estructura dels continguts

Les ciències per al món contemporani es presenten en cinc apartats, que no pressuposen una seqüenciació ni una temporalització, si bé es pretén orientar una programació d'aula coherent: origen i evolució de l'Univers; ciència, salut i estils de vida; desenvolupament humà i desenvolupament sostenible; materials, objectes i tecnologies, i Informació i coneixement.

Connexió amb altres matèries

La matèria de ciències per al món contemporani comparteix alguns temes, instruments i espais de reflexió amb la resta de matèries del currículum, especialment amb algunes matèries comunes, com la filosofia i la ciutadania, la història de la filosofia, les llengües i la història, així com amb diverses matèries de la modalitat d'humanitats i ciències socials, com és el cas de la història contemporània, la geografia, l'economia i les matemàtiques aplicades a les ciències socials, i de la modalitat de ciències i tecnologia, especialment amb la física, la química, la biologia, les ciències de la terra i el medi ambient, la tecnologia industrial i les matemàtiques.

El propòsit integrador i globalitzador fa possible que l'aprenentatge d'aquesta matèria serveixi de marc perquè els aprenentatges assimilats en el conjunt de les disciplines adquireixin sentit i es configurin com una xarxa competencial que permeti a l'alumnat reflexionar sobre el que l'envolta, qüestionar-se el que sap o creu saber, cercar una visió global i integrada dels diferents enfocaments científics sobre la condició humana i desenvolupar, en definitiva, una vida activa i crítica en l'actual context de la societat del coneixement.

Malgrat aquestes connexions, la matèria no constitueix en cap cas una recapitulació o síntesi dels continguts d'altres matèries, que sovint només són utilitzats a títol d'exemple o estudi de cas, ja que, per sobre dels continguts conceptuals, preval la consideració de les interrelacions entre els diferents camps del coneixement en un context científic global.

Consideracions sobre el desenvolupament del currículum

Mentre que en altres matèries adquireix més rellevància el seguiment de seqüències completes d'aprenentatge, en el cas de les ciències per al món contemporani, més que un tractament exhaustiu dels continguts de la matèria .la presentació dels quals té un caràcter obert i orientador, ja que s'han de concretar d'acord amb el context didàctic del centre o de l'aula. s'hauria de donar preferència a aquelles activitats que fomentin el discurs científic i la comprensió del paper de la ciència en la societat. Caldrà doncs seleccionar les temàtiques més rellevants i desenvolupar-les per mitjà d'activitats connectades amb els objectius de la matèria. D'altra banda, en el cas dels alumnes que han optat per cursar les matèries de la modalitat de ciències i tecnologia, caldria aplicar uns criteris de selecció adreçats a evitar la reiteració de conceptes formulats amb més profunditat en els continguts d'algunes d'aquestes matèries.

Igualment, per aquest caràcter integrador de la matèria, en el moment de dissenyar les activitats d'ensenyament i aprenentatge caldrà considerar, les implicacions tecnològiques i socials del treball científic, tant des del punt de vista de la rellevància de la ciència en aspectes de la vida quotidiana de cada persona (salut, alimentació, oci, etc.) com de la seva contribució a la construcció i explicació dels entorns i processos globals que defineixen la natura, la societat i la cultura.

També cal dissenyar activitats que permetin obtenir, calcular i interpretar sèries de dades i gràfiques, manipular de forma ordenada i crítica fonts diverses, formular interrogants i seleccionar evidències en suport de teories, realitzar inferències consistents amb la realitat observada, argumentar a favor o en contra de determinades hipòtesis, així com reconèixer les idees principals d'una explicació científica i diferenciar-la de la que no ho és. Aquests tipus d'activitats poden vehicular-se per mitjà de la realització de petites recerques o projectes d'intervenció en la comunitat, individuals i en grup, però també a través de la preparació i participació en debats.

Aquestes recomanacions han de servir també per a les activitats d'avaluació, que haurien de ser coherents amb l'enfocament dels aprenentatges. Per tant, i seguint els criteris d'avaluació que apareixen més endavant, caldrà mesurar el progrés de l'alumnat a través d'activitats integradores, en què s'hagin de triar els coneixements, les destreses i les actituds més adients per resoldre-les, en què l'alumnat hagi de construir la seva pròpia resposta, defensar el procés que ha emprat en la resolució i demostrar actituds de rigor, creativitat intel·lectual, cooperació i solidaritat.

Objectius

La matèria de ciències per al món contemporani té com a finalitat el desenvolupament de les capacitats següents:

1. Conèixer les relacions entre les diverses ciències i la seva contribució a la intel·ligibilitat de la natura i dels processos naturals, tot diferenciant entre la ciència com a activitat que genera coneixement i la tecnologia com a activitat destinada a satisfer necessitats.

2. Valorar i posar en pràctica actituds i hàbits relacionats amb el procés d'indagació, construint argumentacions amb l'ús de la simbologia, el vocabulari científic i els suports de comunicació adequats.

3. Plantejar-se preguntes sobre qüestions científiques i problemes d'actualitat socialment rellevants que tinguin incidència en la vida quotidiana, tot valorant de manera crítica la informació procedent de fonts diverses.

4. Conèixer les premisses generals de les principals cosmologies i teories científiques unificadores, el context històric i cultural en què es van formar i les controvèrsies vigents.

5. Reconèixer i avaluar la dimensió social de problemes i propostes científiques i tecnològiques en relació amb la salut, la biotecnologia, el medi ambient, els recursos naturals i les aplicacions de les tecnologies de la informació i la comunicació.

6. Argumentar i debatre sobre la relació entre el desenvolupament sostenible, els patrons de consum i el model energètic, identificant els conflictes associats a les diferents percepcions, estratègies i alternatives proposades per als problemes socioambientals a diferents escales.

Continguts

Origen i evolució de l'Univers i de la vida

Valoració del canvi de paradigma en relació amb la representació de l'Univers: del geocentrisme a l'heliocentrisme. Interpretació dels moviments aparents del cel nocturn. Diferenciació entre ciència i pseudociència en l'explicació del cosmos.

Connexió amb altres matèries

Biologia

Àcids nucleics. Mutacions.

Evolució.

Biodiversitat.

Salut i malaltia. Cèl·lules mare, clonació i biomedicina.

Balanç fotosíntesi/respiració.

Ecologia i medi ambient.

Ciències de la Terra i del medi ambient

Teoria de sistemes.

Estructura interna de la Terra i tectònica de plaques. Volcans i terratrèmols. Balanç energètic. Avaluació i prevenció de riscos.

Origen i evolució de la Terra. Mètodes de datació. Els temps geològics. Mètodes cartogràfics. Teledetecció.

Atmosfera i hidrosfera: composició, estructura i evolució, dinàmica i balanç energètic. Climatologia i meteorologia. Contaminació atmosfèrica.

Recursos naturals i reserves. El sòls. Els residus.

Gestió ambiental i desenvolupament sostenible.

Física

Espectre electromagnètic. Comportament de la llum.

Treball, energia i potència. Conservació i degradació de l'energia.

Moviments dels astres. Gravitació.

Astrofísica: evolució de l'Univers. El model estàndard.

Química

L'enllaç químic i les forces intermoleculars.

Relació entre estructura, propietats i aplicacions d'alguns materials.

Síntesi química. Valoració de les repercussions en la societat de la indústria farmacèutica.

L'equilibri àcid-base. Les reaccions redox.

El polímers.

Matemàtiques i matemàtiques aplicades a les ciències socials

Notació científica.

Funcions a partir de taules i gràfics. Els models exponencials.

Ús de la calculadora i del full de càlcul.

Probabilitat i estadística. Distribucions. Representacions gràfiques.

Tecnologia industrial

Els materials: classificació, descripció i aplicacions.

Fonts d'energia i recursos energètics.

Processos i tècniques industrials: impactes ambientals.

Procediments de reciclatge de materials.

Educació física

L'activitat física i la salut.

Filosofia i ciutadania

Dimensió biològica i sociocultural de l'ésser humà.

Relació lingüística i simbòlica de l'ésser humà amb el món.

Anàlisi i reflexió crítica sobre alguns conflictes latents i emergents de les societats actuals.

Geografia

Paisatge i acció antròpica.

Recursos i sostenibilitat. L'índex de desenvolupament humà.

Demografia i urbanització.

Economia

Externalitats.

Consumisme.

Globalització.

Pobresa i subdesenvolupament.

Àmbit de llengües

Participació en interaccions orals, escrites i audiovisuals.

Comprensió i producció de discursos orals, escrits i audiovisuals.

Criteris d'avaluació

1. Construir una argumentació completa que fonamenti una interpretació sobre un fet o procés natural formulada amb propietat i claredat, separant la teoria científica de les creences, opinions o interpretacions pseudocientífiques i usant diferents suports de comunicació.

2. Presentar exemples actuals o històrics on la ciència i la tecnologia es relacionin amb l'economia i l'organització d'una societat determinada. Valorar la influència de les teories científiques unificadores en la construcció de la societat moderna.

3. Identificar, a partir de la lectura de diversos textos seleccionats sobre l'evolució o sobre l'origen de la vida, l'adscripció del seu autor/a a diferents camps d'idees, tot reconeixent si l'argumentació és científica .basada en fets i dades observables. o especulativa.

4. Justificar l'adequació d'una dieta amb criteris qualitatius (funció energètica, plàstica, reguladora) i quantitatius (càlculs de la ingesta calòrica mitjana diària). Valorar la funció de la ciència, la cultura i les modes en l'establiment d'hàbits d'alimentació.

5. Diferenciar algunes de les malalties més freqüents i les seves causes valorant la importància de la prevenció i les possibles tècniques de diagnòstic per identificar-les. Valorar l'impacte dels estils de vida sobre la salut.

6. Identificar i analitzar (causes, processos i conseqüències) a partir de dades i/o gràfics alguns problemes ambientals de diversa escala, separant els agents naturals dels d'origen antròpic, i proposant mesures correctores dins un marc de desenvolupament sostenible. Valorar la contribució dels hàbits individuals o domèstics a l'agudització o mitigació dels problemes d'escala global. Argumentar sobre l'ús i l'explotació de recursos naturals i primeres matèries.

7. Relacionar serveis o objectes d'ús quotidià amb els materials i la tecnologia emprada per fornir-los o construir-los, els principis científics que els inspiren i els impactes generats sobre el medi ambient o els recursos naturals.

8. Reconèixer els canvis generats per les tecnologies de la informació i la comunicació en àmbits científics, polítics, socials i culturals, prenent en consideració els riscos que afecten la vida quotidiana dels individus. Valorar i aplicar alguns hàbits i tècniques que garanteixin la seguretat de les dades i la privacitat de la informació continguda als ordinadors.

9. Conèixer les bases científiques de la manipulació genètica i embrionària, valorar els pros i contres de les seves aplicacions i entendre la controvèrsia internacional que han generat, demostrant capacitat per fonamentar l'existència d'un comitè de bioètica que en defineixi els límits en un marc de gestió responsable de la vida humana.

Es tracta de constatar si els estudiants han comprès i valorat les possibilitats de la manipulació de l'ADN i de les cèl·lules embrionàries; si coneixen les aplicacions de l'enginyeria genètica en la producció de fàrmacs, transgènics i teràpies gèniques, i si entenen les repercussions de la reproducció assistida, la selecció i conservació d'embrions i els possibles usos de la clonació. Així mateix, han de ser conscients del caràcter polèmic d'aquestes pràctiques i ser capaços de fonamentar la necessitat d'un organisme internacional que arbitri en els casos que afecten la dignitat humana.

Educació física

L'educació física és present en el currículum de l'alumnat des de l'inici de la seva escolarització. En el transcurs de l'educació primària i d'acord amb el grau de maduració dels infants, la finalitat de l'educació física se centra en el desenvolupament personal a través de la millora de la forma física, la cura del cos i la salut, i l'organització constructiva del temps de lleure, mitjançant la pràctica d'activitats físiques i esportives individuals i col·lectives.

Al final de l'educació secundària obligatòria ja es tendeix a fomentar l'adquisició de les eines necessàries per organitzar la pròpia pràctica d'una manera autònoma, entesos els beneficis que comporta l'adquisició d'aquest hàbit, practicat sistemàticament i permanent per a la millora de la qualitat de vida. En el batxillerat es tracta de fer un pas més cap a l'autonomia de l'alumnat en la planificació, gestió i pràctica de l'activitat física, així com en la comprensió del món en què vivim, des d'una perspectiva holística de les activitats físiques i esportives que contempli l'aspecte físic i biològic, l'aspecte social i l'aspecte psicològic i emocional, amb la finalitat d'adquirir un estil de vida saludable.

Els nois i noies han d'esdevenir persones responsables, autònomes i integrades socialment, capaces d'intervenir activament en la societat des de l'àmbit de la seva realitat corporal i dels hàbits socials, i també pel que fa a l'activitat física i l'esport.

La nostra societat actual es caracteritza, entre altres aspectes, per l'augment progressiu del sedentarisme en les ocupacions laborals, pels elevats índexs d'estrès provocats pels ritmes de vida, pel desig dels homes i dones de mantenir al llarg de l'existència una bona salut i una bona qualitat de vida, per la necessitat de gaudir i relacionar-se amb els altres compartint activitats comunes, etc. No és d'estranyar, doncs, que hi hagi un creixent interès per la salut i la cura del cos, així com la necessitat d'ocupar el temps de lleure d'una forma activa, de manera que aquest temps exerceixi en molts casos una funció compensadora de les obligacions quotidianes. Per aquestes i altres raons les activitats físiques esdevenen una eina i un producte cada cop més generalitzats, al servei d'una demanda creixent. Semblantment, cada cop hi ha més gent que participa de l'esport i la competició com a espectadors i és desitjable que aquesta participació es caracteritzi per un comportament social responsable i respectuós.

Els joves s'han de beneficiar del que ofereix la cultura .i les activitats físiques i l'esport hi són incloses. per tal de participar d'una manera activa i crítica en la transformació de la societat. Han d'aprendre a valorar els aspectes positius de les activitats físiques, tant pel que fa a la salut com als valors implícits en l'esport (esforç, superació, cooperació i respecte) i ser crítics amb les pràctiques que hi incideixen negativament.

L'objectiu del currículum d'educació física del batxillerat és incorporar continguts amb major transcendència personal i social, que facin el nostre alumnat més competent i donar resposta a les noves demandes de la societat, així com procurar la formació integral tant dels nois com de les noies. Malgrat els canvis dels models tradicionals de gènere i, en concret, de situacions de desigualtat en l'àmbit de l'activitat fisicoesportiva, s'imposa una reflexió sobre certs estereotips de gènere que encara són presents .sovint de manera inconscient. en la societat i que comporten situacions de discriminació perquè les tasques o activitats considerades tradicionalment com a femenines .seguint els models tradicionals de gènere. han estat sovint infravalorades però a més aquests mateixos models han suposat per a moltes dones una limitació per a la seva formació integral com a persones. En conseqüència, cal implementar estratègies que afavoreixin la igualtat de gènere en l'educació física i l'esport, procurant incrementar la participació i incorporació de les noies a l'activitat fisicoesportiva, de manera que tothom hi trobi el seu espai.

Competències espcífiques de la matèria

Les competències que l'alumnat ha d'adquirir en el marc de la matèria d'educació física del batxillerat es poden sintetitzar en tres: la competència en el domini corporal i postural; la competència en l'adquisició d'un estil de vida saludable i la competència en l'ocupació activa del temps de lleure.

La competència en el domini corporal i postural implica l'autoconeixement, el desenvolupament de les pròpies capacitats físiques, la utilització de les habilitats i destreses motrius en diferents situacions i medis, l'expressió i l'autocontrol corporals i la capacitat per gaudir de l'activitat física.

La competència en l'adquisició d'un estil de vida saludable comporta el coneixement, la valoració i la pràctica dels hàbits saludables, així com el reconeixement dels riscos que impliquin els hàbits no saludables.

La competència en l'ocupació activa del temps de lleure permet la relació respectuosa de la persona amb el medi social i natural, ja que comporta l'aprofitament, l'organització i la gestió de l'activitat física com a recurs d'ocupació del temps lliure i facilita també la interiorització dels hàbits saludables a la vida quotidiana en general.

Contribució de la matèria a les competències generals del batxillerat

La matèria d'educació física contribueix al desenvolupament de les competències generals del batxillerat, especialment de la competència comunicativa, la competència personal i interpersonal i la competència en el coneixement i interacció amb el món.

En relació amb la competència comunicativa, l'educació física hi contribueix per tot el que fa referència a l'ús de les possibilitats d'expressió i comunicació d'emocions i sentiments mitjançant el gest, les postures i el moviment, així com per la creació i realització d'activitats físiques relacionades amb l'expressió corporal i la dansa.

La competència personal adquireix una gran importància en l'àmbit de l'educació física pel que fa a l'autonomia de l'alumnat envers la cura de la seva persona i l'adquisició dels hàbits de vida saludables; també pel que fa a la capacitat d'autoexigència per aconseguir superar-se; pel que suposa la presa de decisions i l'assumpció de les conseqüències; la feina i l'organització en equip, mitjançant les activitats físiques col·lectives i els esports d'equip; el respecte i la solidaritat; la resolució negociada dels conflictes; l'acceptació de les diferents capacitats i habilitats dels altres i el seu aprofitament per al bé comú, etc.

Pel que fa a la competència de coneixement i interacció amb el món, des de la matèria d'educació física es desenvolupa principalment amb l'observació de l'activitat física i l'esport com una pràctica social i cultural característica de la societat actual, pels valors i contravalors que se'n deriven i per la possibilitat de les persones d'inferir-hi.

Estructura dels continguts

Els continguts d'educació física del batxillerat es desenvolupen a primer curs per mitjà de tres blocs, a més d'un primer bloc comú: L'activitat física i la salut; L'activitat física recreativa i l'expressió corporal; i L'activitat física i l'esport. Tots tres àmbits .salut, lleure i esport. estan interrelacionats en molts casos, però aquí es presenten separats per tal de visualitzar la seva especificitat. La salut no es pot concebre actualment deslligada de l'activitat física, que ha de constituir una pràctica regular incorporada en la vida quotidiana. Igualment, el temps de lleure és l'espai on normalment podem realitzar activitats físiques amb un caràcter primordialment recreatiu, però també orientades cap a la competició esportiva.

Connexió amb altres matèries

L'educació física del batxillerat té connexions, en primer lloc, amb les matèries comunes de filosofia i ciutadania i ciències per al món contemporani, en la mesura que l'esport, l'activitat física i la salut formen part de la cultura que es genera en la societat actual. Es tracta de temàtiques d'actualitat que sovint plantegen debats sobre l'ètica de l'esport o sobre els hàbits saludables, on l'alumnat ha d'identificar i definir els conceptes que hi són presents, argumentar les opinions pròpies i contrastar-les amb les dels altres, sent capaços de presentar-les amb eficàcia, i usant, si escau, els mitjans tecnològics al seu abast.

L'enfocament que s'ha volgut donar a l'educació física en aquesta etapa es relaciona especialment amb determinades matèries de les diferents modalitats del batxillerat. En el cas del batxillerat d'humanitats i ciències socials, l'educació física té connexions amb les matemàtiques aplicades a les ciències socials, la història del món contemporani, l'economia, l'economia de l'empresa o la geografia, amb les quals comparteix l'anàlisi de la realitat social present, amb referència a les activitats físiques i esportives. Més concretament, en el cas de les matèries d'economia i economia de l'empresa, la condició de l'esport de competició com a agent econòmic ens permet estudiar conceptes lligats al consum, l'oferta i la demanda, l'organització empresarial i els recursos humans, entre altres.

Pel que fa al batxillerat de ciències i tecnologia, l'educació física comparteix amb la biologia continguts que es relacionen amb el cos humà, els hàbits saludables, els riscos i l'activitat física des del punt de vista terapèutic.

Finalment, l'educació física es relaciona amb algunes matèries del batxillerat d'arts, especialment d'arts escèniques, música i dansa. D'una banda, comparteix continguts relacionats amb l'expressió corporal, la música i la dansa i, d'una altra, amb l'anatomia i funcionament del cos humà.

Consideracions sobre el desenvolupament del currículum

La principal dificultat metodològica en la matèria d'educació física consisteix a mantenir la importància dels procediments i les actituds, pròpia de les etapes anteriors, i augmentar alhora l'exigència en les capacitats personals de l'alumnat pel que fa a la responsabilitat, autonomia i visió crítica de la realitat. La metodologia emprada ha d'implicar cognoscitivament l'alumnat per mitjà d'activitats que, de manera simultània a la pràctica física, potenciïn la reflexió, com per exemple fer preguntes durant el transcurs de les classes, demanar a l'alumnat que cerqui informació sobre algun aspecte treballat i el posi en comú, fer-lo participar en la gestió i presa de decisions al llarg de la sessió, fer-lo opinar sobre alguna qüestió determinada al llarg de la classe i utilitzar l'activitat física per analitzar valors socials presents i que adopti una actitud crítica El fet de combinar la reflexió amb la pràctica donarà sentit al que prèviament han viscut els alumnes. La interdisciplinarietat pot ser útil també per a aquest propòsit, de manera que l'educació física pot oferir instruments i contextos pràctics per treballar continguts més conceptuals i actitudinals que provenen d'altres matèries i de la tutoria.

L'alumnat ha de ser el protagonista del seu aprenentatge, mentre que el professorat ha de ser el facilitador d'aquest aprenentatge, guiant-lo i orientant-lo. Adquireix, per tant, una gran importància en aquesta etapa l'autonomia de l'alumnat en la gestió de les activitats físiques. L'autogestió dels continguts d'educació física pot resultar una metodologia molt enriquidora en aquest nivell: el mateix alumnat elaborant i portant a terme projectes o programes de condició física i salut, organitzant i participant en diferents tipus d'activitats físiques i competicions esportives en l'àmbit del grup classe i fins i tot del centre escolar, fomentant d'aquesta manera, el treball en equip, la socialització, la participació i la creativitat. Prèviament a l'elaboració d'aquests programes de condició física i salut, l'alumnat, amb la guia del professorat, ha de preparar proves de valoració de la condició física, que de fet seran la base que condicionarà l'elaboració i posada en pràctica dels programes, els quals també han d'incloure de manera coherent variables com la freqüència, la intensitat, el temps i el tipus d'activitats, així com l'aplicació de tècniques de relaxació.

És important fer propostes que motivin l'alumnat, generant actituds positives vers l'exercici físic, de manera que puguin interioritzar aquests hàbits i traslladar-los a qualsevol activitat de la seva vida quotidiana. També cal que reflexionin sobre les limitacions que els models socials o culturals els imposen, especialment en relació amb el gènere, i intentin superar-les per adquirir les mateixes oportunitats per millorar la condició física i la salut. La implicació de tota la comunitat educativa també és fonamental per a l'adquisició d'hàbits saludables, com la disposició d'espais adequats per a l'activitat física i la higiene i la implicació de l'alumnat en el manteniment i la cura d'aquests espais. També convé fer activitats fora del centre, on es valorarà principalment la capacitat d'obtenir informació prèvia sobre l'indret escollit, que inclogui factors tan diversos com els elements naturals i humans del medi, els mitjans i implements necessaris per al desenvolupament de les activitats, així com les mesures de seguretat. L'ús de les noves tecnologies i dels mitjans audiovisuals permet també la millora dels aprenentatges. Suggerim, en aquest sentit, la utilització de plataformes de discussió i debat que facilitin la relació entre professorat i alumnat, l'intercanvi d'experiències i l'elaboració de recerques. També cal potenciar el disseny i l'execució de composicions, preferentment col·lectives, que integrin l'expressió corporal i el ritme musical, valorant en aquest cas el procés de treball, el compromís dels diferents membres del grup i l'originalitat i creativitat en els resultats finals.

L'avaluació en educació física ha de permetre obtenir informació de diversa índole en relació amb el procés d'adquisició de les competències que s'han definit com a específiques de la matèria. Així mateix, ha de servir perquè l'alumnat l'integri en el seu procés d'ensenyament i aprenentatge, de manera que li permeti millorar aquest procés. En aquest sentit són útils els instruments que fan possible l'autoavaluació i la coavaluació, que impliquen l'alumnat en la presa de decisions i aporten a l'avaluació una dimensió central en el procés d'aprenentatge. Els instruments d'avaluació també han de permetre el professorat, més enllà de la qualificació de pràctiques concretes, valorar la progressiva adquisició d'autonomia i responsabilitat de l'alumnat pel que fa a la pràctica fisicoesportiva i hàbits saludables, a la cura del cos i a la integració de l'activitat física en la vida quotidiana. D'aquesta manera es posa en relleu el valor de l'educació física en el desenvolupament personal de l'alumnat i en la participació activa i crítica per a la millora de la societat.

Objectius

La matèria d'educació física del batxillerat té com a finalitat el desenvolupament de les capacitats següents:

1. Conèixer, experimentar i valorar els efectes positius de la inclusió de l'activitat física i les tècniques de relaxació en els hàbits personals, per a la millora de la salut i de la qualitat de vida i també per a la millora de les relacions interpersonals i socials.

2. Elaborar i dur a la pràctica un programa d'activitat física saludable, per a la consecució d'uns objectius, ajustats a les necessitats i característiques de les persones a qui estigui adreçat, a partir de l'avaluació de l'estat inicial.

3. Organitzar i participar en activitats físiques en el temps de lleure, valorant els seus aspectes positius i sent capaços d'optimitzar els recursos disponibles, resolent les dificultats i/o els conflictes amb el diàleg i el treball en equip.

4. Practicar habilitats motrius diverses i exercitar les capacitats físiques per resoldre situacions motrius diferents, aconseguir un bon domini i autocontrol del cos i constatar la importància de la responsabilitat, la perseverança i l'esforç per aconseguir una millora.

5. Participar activament en l'organització i/o realització d'activitats físiques en el medi natural, respectant el medi ambient i adoptant les mesures de seguretat adequades.

6. Adoptar una actitud crítica davant aquells aspectes de les activitats físiques i esportives que no siguin adequats per a un correcte desenvolupament personal i social, com les pràctiques nocives relacionades amb l'àmbit de la salut, la recreació, o relacionades amb l'esport i la competició.

7. Dissenyar i executar activitats d'expressió corporal, sent capaços de valorar-les com a mitjà de creixement personal i de comunicació amb els altres, respectant la seva diversitat.

8. Conèixer i valorar les sortides professionals relacionades amb l'àmbit de l'educació física i l'esport.

9. Valorar, conèixer i utilitzar les possibilitats que les tecnologies de la informació i la comunicació i els mitjans audiovisuals ofereixen en l'àmbit de l'activitat física i esportiva.

Continguts

Primer curs

Continguts comuns a tots els blocs

Descripció i experimentació de diferents tecnologies i implements per a la millora de l'activitat i la condició física.

Utilització de les TIC i les MAV per a la cerca, anàlisi i contrast d'informació relativa a l'educació física.

Identificació, descripció i valoració de les diferents sortides professionals relacionades amb l'educació física i la salut, el lleure i l'esport.

Rebuig de situacions de desigualtat i discriminació en l'àmbit de l'activitat fisicoesportiva.

L'activitat física i la salut

Connexió amb altres matèries

Filosofia i ciutadania

Els valors individuals i socials de l'esport.

Economia. Economia de l'empresa. Geografia

L'esport, un servei i un bé de consum.

Ciències per al món contemporani. Biologia. Anatomia aplicada

Estils de vida saludables i domini postural.

Arts escèniques. Llenguatge i pràctica musical.

Expressió d'idees i sentiments a través del llenguatge corporal, amb suport rítmic o sense.

Criteris d'avaluació

1. Realitzar i aplicar de manera autònoma un programa d'activitat física orientat a la salut, utilitzant els coneixements adquirits per valorar la condició física inicial i les característiques o condicions pròpies, establir objectius adequats, aplicar correctament els principis i mètodes d'entrenament i assumir els valors de l'esforç, la constància i la perseverança en la consecució dels objectius.

2. Organitzar i dur a terme en grup o de manera autònoma diferents tipus d'activitats físiques, aprofitar i optimitzar els recursos disponibles i consensuar les normes a seguir, en diferents àmbits (escolar, entorn, etc.).

3. Resoldre situacions motrius diverses i en diferents contextos, utilitzar adequadament els elements tècnics i tàctics dels diferents esports i respectar les normes del joc net i tenir cura dels espais i els materials.

4. Crear, organitzar-se i realitzar una composició expressivocorporal en grup, posant en joc els coneixements adquirits, mostrant capacitat d'abstracció i expressivitat pròpia, respectant i valorant l'aportació dels altres per a la consecució d'un objectiu comú.

5. Cercar informació referent a l'activitat física utilitzant diferents fonts, suports i mitjans, analitzar i interpretar la informació i reflexionar de manera crítica sobre diferents aspectes relacionats amb l'activitat física, la salut i els hàbits socials.

6. Conèixer i valorar, mitjançant la cerca d'informació, les sortides professionals que estan relacionades amb les activitats físiques en els diferents àmbits treballats: salut, lleure i esport.

7. Saber utilitzar i valorar les noves tecnologies de la informació i la comunicació i els mitjans audiovisuals en activitats a l'aula i/o activitats complementàries, com a suport per aconseguir els objectius de la matèria, així com identificar i valorar diferents aplicacions tecnològiques relacionades amb l'activitat física.

Filosofia i ciutadania

La matèria de filosofia i ciutadania es configura amb un doble plantejament: d'una banda, pretén ser una introducció a la filosofia i a la reflexió filosòfica; de l'altra, vol aprofundir en l'estudi, ja començat a l'etapa obligatòria, de la dimensió moral i ciutadana de l'ésser humà i les seves implicacions de caire social i polític.

Com a introducció a la filosofia, aquesta matèria ha de familiaritzar l'alumnat amb la manera de fer, crítica i radical, que caracteritza el pensament filosòfic, així com amb els seus resultats, sempre provisionals i incerts, però de gran ajuda per confegir la pròpia concepció del món. En efecte, al llarg de la història, la filosofia ha plantejat múltiples qüestions relacionades amb la realitat, el coneixement, l'ésser humà, l'acció, la moral, la vida social i la política i hi ha donat resposta, alhora que, com a activitat intel·lectual, ha anat creant una manera pròpia de reflexionar-hi: un enfocament crític i analític, basat en arguments i obert a la discussió. Des d'aquest punt de vista, l'estudi de la filosofia i la seva història pot acostar l'alumnat a la comprensió d'aquestes qüestions, dels seus canvis i vicissituds, i alhora facilitar-li l'adquisició d'algunes habilitats del pensament filosòfic, com la definició i l'ús rigorós de conceptes, l'activitat crítica, l'argumentació i el diàleg. Aquest potencial formatiu de la filosofia justifica la seva presència com a matèria comuna en el batxillerat, una etapa que perllonga i aprofundeix els aprenentatges assolits en l'educació secundària obligatòria, tot preparant l'alumnat per continuar estudis de caire especialitzat, en cicles formatius de grau superior o a la universitat.

No obstant això, la matèria de filosofia i ciutadania és també un mitjà per identificar els ideals, principis, valors i normes de la convivència ciutadana, les virtuts de l'ésser humà cívic, les exigències i els deures que imposa la vida en comú, i donar-hi una justificació racional. En efecte, tot i que molts d'aquests temes ja han estat abordats en cursos anteriors, resulta necessari fer-los presents al currículum de batxillerat, ampliar la seva fonamentació teòrica i obrir-los a la crítica. I encara més perquè l'alumnat d'aquesta etapa és a punt d'integrar-se en la societat com a ciutadà de ple dret.

Si durant l'educació secundària obligatòria l'alumnat ha tingut ocasió d'informar-se dels elements que conformen la cultura democràtica i ha desenvolupat les actituds i valors cívics compatibles amb la convivència, ara es tracta de comprendre la seva naturalesa, aportar raons i trobar arguments que els donin suport. En efecte, educar per a la ciutadania no equival a explicar com s'ha de viure, sinó a facilitar elements d'anàlisi per valorar les diferents opcions existents. L'alumnat d'aquesta matèria ha de conèixer que la ciutadania, a més d'una relació política de l'individu amb l'Estat, és una virtut moral i que, per tant, troba la seva concreció en l'ésser humà cívic. Per tant, ja no es tracta només de conèixer els drets i deures polítics, socials, econòmics i cívics dels ciutadans i ciutadanes, sinó de comprendre que, en relació amb qualsevol d'aquestes dimensions de la ciutadania, hi ha un catàleg d'exigències morals que obliga a tothom, com a membres d'un estat de dret, construït sobre la idea de justícia. Des d'aquest punt de vista, la matèria de filosofia i ciutadania pot col·laborar al desenvolupament de persones cíviques, és a dir, d'una ciutadania activa i responsable, amb consciència crítica, capaç de respectar els altres, col·laborar pel bé de la col·lectivitat i participar-hi.

En fer reflexionar sobre la condició de ciutadans i ciutadanes i els seus fonaments, la matèria de filosofia i ciutadania pot ajudar l'alumnat a comprendre la complexitat de la realitat humana i de l'acció, i propiciar el debat sobre els valors i normes que serveixen per ordenar la vida, així com afavorir el desenvolupament cívic i polític de l'alumnat, practicant la reflexió sobre un mateix i els altres, el diàleg i la negociació, l'argumentació moral i la participació en projectes comuns. Aquesta matèria compliria, doncs, el doble ideal filosòfic d'ensenyar a pensar i ensenyar a viure en la diversitat, rebutjant la intolerància i defensant de manera decidida l'equitat, la justícia i la llibertat. Cal en aquest punt considerar, fer visible i valorar la contribució de les dones en l'esdevenir històric, reflexionant sobre el procés de configuració dels papers socials assignats a les dones i els homes al llarg de la història i contribuint, en conseqüència, a una redefinició d'aquests rols en el marc d'una relació entre iguals.

Competències específiques de la matèria

Les competències específiques de la filosofia i ciutadania són essencialment dues: la competència reflexiva, crítica, dialògica i argumentativa, i la competència social i cívica.

És característic de la filosofia el seu enfocament (reflexiu i crític), el seu mètode de treball (anàlisi, raonament, discussió) i els seus resultats (conjunts d'idees argumentades que aspiren a la màxima racionalitat i a la veritat), tot i que, com és sabut, la filosofia mai no aconsegueix argumentar de manera concloent els seus resultats, per la qual cosa s'assembla més a una activitat de recerca intel·lectual que a un saber en sentit estricte. Per aquesta raó, si haguéssim d'identificar les competències específiques d'aquesta matèria hauríem de mencionar totes aquelles que tenen a veure amb la racionalitat teòrica i la racionalitat pràctica.

La competència reflexiva, crítica, dialògica i argumentativa implica la presa de consciència de la incertesa que envolta el món del coneixement, l'habilitat per identificar problemes filosòfics i abordar-los de manera filosòfica, per relacionar els coneixements en una concepció global del món i de les coses, per aprendre a pensar amb ordre i criteri i per exposar les opinions pròpies, respectant les dels altres i valorant-les si escau com a manera d'enriquir la pròpia visió de la realitat.

La competència social i cívica es refereix a la dimensió social dels comportaments humans, a saber viure en una societat globalitzada, a ser comprensiu amb els altres en un món on els intercanvis i la mobilitat de les persones comporten contactes amb gent de diversa condició física, mental i cultural, a disposar de formació en valors democràtics i exercir-los de manera constant en la pràctica. Des d'aquest punt de vista, doncs, la matèria de filosofia i ciutadania desenvolupa aquesta competència, compartida amb altres matèries, subratllant la capacitat d'anàlisi de les accions, les seves intencions, resultats i conseqüències, així com la reflexió crítica sobre els valors, les normes i les institucions. Ser cívic vol dir tenir criteri per decidir per compte propi ponderant les conseqüències de les decisions preses.

Contribució de la matèria a les competències generals del batxillerat

L'educació filosòfica en el batxillerat pot contribuir de manera cabdal a l'assoliment de les competències generals del batxillerat: la comunicativa, la referida a la gestió i tractament de la informació, la personal i interpersonal i la del coneixement i interacció amb el món, ja que es basteix sobre coneixements, destreses i actituds que fan possible el domini d'aquestes competències de caire transversal (obtenció i ús d'informació, estructuració del coneixement, comunicació d'idees, competències socials i cíviques), o de caire més específic, com la definició de conceptes, la reflexió crítica i l'argumentació i fonamentació d'idees. En aquest sentit, el currículum de la matèria de filosofia i ciutadania s'ha volgut orientar de manera competencial, relacionant els seus continguts amb aspectes de l'experiència i l'existència humana, subratllant la seva connexió amb altres àmbits del saber i mostrant la implicació de l'activitat filosòfica en el debat sobre la problemàtica social i política del món actual.

Per aquesta raó, la filosofia i ciutadania també pot facilitar l'adquisició d'una visió integrada dels diferents sabers i propiciar una reflexió sobre temes globals que equilibri la tendència cap a l'especialització del currículum, complint així una de les principals exigències de l'aprenentatge competencial: posar en relació els continguts de les diferents àrees d'aprenentatge i facilitar l'ús transversal dels coneixements. En aquesta mateixa línia, la pràctica de la reflexió filosòfica pot millorar la capacitat dels alumnes per definir conceptes i usar-los amb propietat, analitzar críticament les idees, argumentar i dialogar amb raons a favor o en contra.

Estructura dels continguts

Per complir aquestes funcions, la matèria de filosofia i ciutadania ha d'acostar l'alumnat de batxillerat a alguns dels grans problemes als quals s'ha enfrontat la reflexió filosòfica universal: el coneixement, l'ésser humà, l'acció moral, la societat i la política, i fer-ho amb una metodologia activa, reflexiva i crítica, que ensenyi a pensar i ajudi a orientar la pròpia vida.

Els continguts de caràcter metodològic i actitudinal s'expliciten en un primer apartat de continguts comuns que, a la pràctica, es treballen articulats en la resta de blocs. En segon lloc, s'analitza la problemàtica del coneixement humà, presentant la filosofia com un model de racionalitat teòrica i com una aspiració a la veritat. Alhora, cal mostrar el potencial de la filosofia en la vida pràctica, com a reflexió sobre interrogants relacionats amb els valors, el bé i la política, i formular respostes personals raonades als problemes plantejats.

El tercer nucli temàtic és dedicat a l'estudi de l'ésser humà, com a realitat intermèdia entre la natura i la cultura, subratllant la seva condició d'animal simbòlic que, per mitjà del llenguatge, es representa el món, pensa i es comunica. Aquest tema permet un acostament científic a l'ésser humà (biologia, psicologia, antropologia) i també una reflexió crítica sobre la seva naturalesa social i la seva condició de persona, revisant algunes concepcions filosòfiques sobre l'ésser humà que formen part del nostre bagatge cultural.

El quart bloc de continguts estudia la dimensió activa de l'ésser humà i la seva capacitat per obrar amb consciència i llibertat. L'anàlisi de l'acció humana permet introduir-nos en les peculiaritats de l'acció moral i política, parlant dels ideals i valors que l'orienten, així com dels principis i normes per mitjà dels quals s'expressa. Per donar-hi contingut i fonamentar-los es dedica un dels apartats a revisar algunes teories ètiques.

Finalment, el currículum preveu l'anàlisi de la dimensió política dels éssers humans: la vida col·lectiva i les estructures de poder que la fan possible, en especial, les idees de l'estat de dret i democràcia, on adquireix sentit la noció de ciutadania. En aquest apartat, doncs, s'estudien els fonaments filosòfics de l'estat de dret, els arguments que legitimen el poder polític en democràcia, les raons que donen suport a la idea de ciutadania activa, participativa i responsable, i la necessitat de complir els compromisos quan la relació entre drets i deures és, com en qualsevol societat democràtica, una relació recíproca.

Connexió amb altres matèries

La matèria de filosofia i ciutadania comparteix alguns temes i espais de reflexió amb la resta de matèries del currículum, especialment amb les ciències per al món contemporani, les llengües i les matèries de la modalitat d'humanitats i ciències socials, qüestionant els seus fonaments, reflexionant sobre tot allò que sabem o creiem saber i cercant una visió global i integrada dels diferents enfocaments científics sobre la condició humana.

Aquest horitzó integrador fa possible que l'aprenentatge d'aquesta matèria serveixi de marc a altres disciplines humanístiques, ja que l'objectiu últim del coneixement d'una matèria com la filosofia i ciutadania és la interdisciplinarietat. En altres paraules, aquesta forma de coneixement proporciona el marc adequat perquè els aprenentatges assimilats en el conjunt de les disciplines adquireixin sentit i es configurin com una xarxa competencial que ens permeti desenvolupar una vida activa i crítica en l'actual context de la societat del coneixement.

Consideracions sobre el desenvolupament del currículum

Aprofitant l'enfocament competencial dels continguts, el professorat ha de procurar que l'alumnat vagi adquirint més autonomia i criteri en el pensament, i millori la seva capacitat de diàleg, empatia i argumentació. L'adquisició d'aquestes competències es pot afavorir col·locant l'alumnat en situacions en què hagi de resoldre tasques significatives, complexes i, preferiblement, en contextos d'incertesa, en les quals pugui aplicar allò que sap i adonar-se de com s'hi enfronta i les resol.

D'altra banda, com que la competència es manifesta per mitjà de l'acció, la qual es dóna sovint en un context social, cal potenciar la reflexió de l'alumnat sobre la dimensió moral i cívica de les accions, així com el seu compromís amb els valors i normes en què es fonamenten la convivència i el civisme. També cal afavorir la interacció entre els alumnes i, per tant, proposar la resolució de qüestions en contextos on calgui aplicar els propis recursos en col·laboració amb altres companys i companyes i intercanviar experiències.

Aquesta funcionalitat educativa que la filosofia i ciutadania comparteix amb la resta de matèries del currículum aconsella, doncs, formular preguntes que facin pensar, que convidin a l'anàlisi i la crítica, que comportin la identificació i definició de problemes i el plantejament d'hipòtesis resolutives; així com estimular la manipulació ordenada i crítica de materials informatius .lectura, interpretació i contrast de textos filosòfics, entre altres-; la realització de treballs escrits i la preparació i participació en debats; la comunicació i avaluació de resultats, i les actituds del rigor, creativitat intel·lectual, cooperació i solidaritat.

Aquestes recomanacions han de servir també per a les activitats d'avaluació, que haurien de ser coherents amb l'enfocament dels aprenentatges. Per tant, i seguint els criteris d'avaluació que apareixen més endavant, cal mesurar el progrés de l'alumnat mitjançant activitats integradores, en què s'hagin de triar els coneixements, les destreses i les actituds més adients per resoldre-les, en què l'alumnat hagi de construir la seva pròpia resposta i, fins i tot, explicar el procés que ha emprat en la resolució.

Objectius

La matèria de filosofia i ciutadania té com a finalitat el desenvolupament de les capacitats següents:

1. Identificar i apreciar el sentit de problemes filosòfics relatius a l'ésser humà, l'acció, la moral i la política, i emprar amb propietat i rigor els nous conceptes i termes assimilats per a l'anàlisi i la discussió.

2. Adoptar una actitud crítica i reflexiva davant les qüestions teòriques i pràctiques que suggereix la matèria, fonamentant adequadament les pròpies idees i decisions.

3. Argumentar de manera coherent el pensament propi de forma oral i escrita, i contrastar-lo amb altres posicions i argumentacions.

4. Practicar el diàleg filosòfic i valorar-lo com a procés d'aproximació racional al coneixement i de cerca col·lectiva i individual de respostes als problemes plantejats.

5. Analitzar textos filosòfics, identificant els problemes que plantegen, així com els arguments i les solucions que proposen, i comentar-los considerant la seva coherència interna i el context històric al qual pertanyen.

6. Utilitzar procediments bàsics per al treball intel·lectual autònom: cerca i selecció d'informació, contrast, anàlisi, síntesi i avaluació crítica de la informació, promovent el rigor intel·lectual i l'originalitat en el plantejament dels problemes.

Continguts

Continguts comuns a tots els blocs

Obtenció, processament i anàlisi crítica d'informació.

Expressió argumentada, oral i escrita, d'idees.

Participació en espais de reflexió i intercanvi d'informació, cerca, contrast i expressió d'idees, aprofitant les tecnologies de la informació i la comunicació.

Participació en debats mitjançant l'exposició raonada del pensament propi.

Comentari de textos filosòfics o que suscitin problemes filosòfics, emprant amb propietat els corresponents termes i conceptes.

Racionalitat, empatia i respecte crític envers els plantejaments aliens, individuals i col·lectius.

Autonomia personal i sentit de la responsabilitat a l'hora de prendre decisions i actuar, assumint una visió crítica vers qualsevol forma d'injustícia i discriminació.

Posició crítica envers els valors, normes i actituds contràries als drets humans, la convivència pacífica i la defensa de la natura.

El saber filosòfic

Caracterització de la filosofia com a activitat de coneixement, diferent de la ciència, la religió i el coneixement ordinari.

Reconeixement i valoració de la racionalitat teòrica i pràctica de la filosofia en relació amb el coneixement, la veritat i els valors.

Identificació i plantejament d'alguns problemes fonamentals de la filosofia i de les seves principals solucions, com ara qüestions relatives a la realitat, el coneixement, la veritat, l'ésser humà o el seu comportament.

L'ésser humà: persona i societat

Descripció de la dimensió biològica i sociocultural de l'ésser humà, entenent que les nostres capacitats naturals es desenvolupen en societat i es modelen culturalment.

Caracterització de la relació lingüística i simbòlica de l'ésser humà amb el món.

Connexió amb altres matèries

Història de la filosofia

Les concepcions sobre l'ésser humà, l'ètica, la política i la societat al llarg de la història.

Ciències per al món contemporani

Comprensió i valoració de l'ésser humà en la seva interacció amb la natura i l'Univers.

Avenços cientificotècnics, societat de consum i impacte mediambiental.

Àmbit de llengües

Comprensió i producció de discursos orals i escrits.

Participació en interaccions orals i en formes de comunicació virtuals interactives.

Història. Història del món contemporani

Anàlisi crítica del nou ordre mundial, identificant els reptes de les democràcies actuals i de les diverses formes de participació ciutadana.

Anàlisi i valoració argumentada del fenomen de la globalització.

Criteris d'avaluació

1. Reconèixer l'especificitat de la filosofia i distingir-la d'altres sabers o maneres d'explicar la realitat, diferenciant el seu vessant teòric i pràctic i centrant-se en les seves preguntes fonamentals.

2. Raonar amb argumentacions ben construïdes, fer anàlisis crítiques i elaborar una reflexió adequada en relació amb els coneixements adquirits.

3. Exposar argumentacions i compondre textos propis en els quals s'aconsegueixi una integració de les diverses perspectives i s'avanci en la formació d'un pensament autònom.

4. Fer servir i valorar el diàleg com a forma d'aproximació racional al coneixement i com a procés intern de construcció d'aprenentatges significatius, reconeixent i practicant els valors intrínsecs del diàleg, com el respecte mutu, la sinceritat, la tolerància i, en definitiva, els valors democràtics.

5. Obtenir informació rellevant per mitjà de diverses fonts, elaborar-la, contrastar-la i utilitzar-la críticament en l'anàlisi de problemes filosòfics, sociològics i polítics.

6. Conèixer i analitzar les característiques específiques de l'ésser humà com una realitat complexa i oberta, amb múltiples expressions i possibilitats, aprofundint en la dialèctica entre natura i cultura, i entre individu i societat.

7. Conèixer i valorar la naturalesa de les accions humanes en la mesura que són lliures, responsables, normatives i transformadores.

8. Comprendre i valorar les idees filosòfiques que han contribuït, en diferents moments històrics, a definir la categoria de ciutadà i ciutadana, des de la Grècia clàssica fins a la ciutadania global del món contemporani, posant un èmfasi especial en l'etapa de la Il·lustració i en la fonamentació dels drets humans.

9. Assenyalar les diferents teories sobre l'origen del poder polític i la seva legitimació, identificant les que fonamenten l'estat de dret i la democràcia, i analitzar els models de participació i d'integració en la complexa estructura social d'un món en procés de globalització.

10. Reconèixer i analitzar els conflictes latents i emergents de les complexes societats actuals, els seus assoliments i dificultats, canvis i reptes més importants.

Història

La història és una disciplina científica que té per objecte l'estudi de les societats del passat a partir de la crítica de fonts primàries i secundàries. Actualment la història es considera una disciplina multidimensional perquè ha integrat moltes de les dimensions epistemològiques procedents d'altres ciències socials, de tal manera que avui tendeix a convertir-se en ciència de la complexitat de les societats humanes.

Pel mateix objecte del seu coneixement situa els esdeveniments en el temps i intenta proporcionar-hi un marc explicatiu complex i alhora globalitzador des d'una perspectiva dinàmica, és a dir, des de la persona fins al grup social i des de la concreció de la font fins a la construcció dels models explicatius. A partir de la seva metodologia i de la seva didàctica desenvolupa diverses habilitats intel·lectuals pròpies del pensament abstracte i formal, com l'observació, la comprensió, l'anàlisi, la síntesi, l'argumentació, la interpretació i l'expressió sobre les estructures i els processos dels diversos entorns socials. Se li reconeix un alt valor educatiu perquè, a més de les capacitats que desenvolupa, contribueix a la formació de ciutadans i ciutadanes responsables i conscients de les seves obligacions amb la societat i col·labora de manera eficient en la construcció d'una ciutadania amb criteri propi que comprengui críticament la identitat pròpia i la pugui contextualitzar en un món global.

Pel seu contingut i per les competències que pretén construir, la història col·labora en el procés de maduració intel·lectual i humana de l'alumnat, proporciona coneixements i habilitats que li permeten desenvolupar funcions socials per incorporar-se a la vida activa amb responsabilitat. En el sistema educatiu formal la història s'arrela tant en els coneixements introductoris de l'etapa de l'educació primària com en l'estudi dels continguts de ciències socials de l'educació secundària obligatòria. En aquesta nova etapa educativa es posa l'èmfasi en la consciència de la complexitat i la parcialitat de les aproximacions al passat per mitjà d'una posició crítica i alhora una sensibilització pel fet cultural que porti implícit el respecte per la diversitat, el rebuig de la intolerància i la defensa decidida de l'equitat, la justícia i la llibertat. Caldrà en aquest punt considerar, fer visible i valorar la contribució de les dones en l'esdevenir històric, reflexionant sobre el procés de configuració dels papers socials assignats a les dones i els homes al llarg de la història i contribuint, en conseqüència, a una redefinició d'aquests rols en el marc d'una relació entre iguals.

Els objectius fixats desenvolupen l'assoliment de les competències generals del batxillerat i a les competències específiques de la matèria i també hi col·laboren. En tots s'evidencia la construcció d'una comprensió de l'estructura global de la disciplina, alhora que es proposen finalitats explícites d'aprenentatge del mètode propi de la història, així com de la capacitat de comunicar aprenentatges i resultats de recerca. S'insisteix de manera expressa en les capacitats d'identificació, anàlisi i interpretació d'esdeveniments i processos socials en el passat i, finalment, s'afegeix la dimensió ètica i d'autoreflexió sobre el procés d'aprenentatge propi. S'entén que les competències específiques no s'assoleixen si en el procés didàctic no es mobilitzen també els aprenentatges obtinguts per comprendre els problemes socials rellevants de l'actualitat analitzats des d'una perspectiva històrica. Per aquesta raó, el plantejament curricular dóna prioritat als continguts d'història contemporània i, d'una manera especial, al segle XX, des del context de creació de la Segona República ençà, en les seves dimensions política, social, cultural i econòmica, amb un èmfasi especial en la situació a Catalunya, tot aplicant correctament algunes de les diverses interpretacions historiogràfiques actuals sobre aquesta etapa. Per construir de manera eficient les competències específiques, i a fi de facilitar el plantejament de problemes, davant el dilema entre amplitud i profunditat cal optar per la segona, raó per la qual també és pertinent centrar-se en pocs temes de la contemporaneïtat recent.

Competències específiques de la matèria

Les competències específiques de la història són essencialment tres: la competència en la dimensió temporal de l'experiència social humana, la competència en la crítica de les fonts històriques i la competència social i cívica.

La competència en la dimensió temporal de l'experiència social humana implica que l'alumnat conegui, identifiqui i apliqui a les informacions i fonts històriques les convencions cronològiques habituals, les formes de la seva representació i les categories temporals del temps històric (successió, durada, simultaneïtat i ritme). Això suposa, d'una banda, l'establiment de relacions entre els precedents i consegüents dels períodes del passat que s'estudien, així com les seves possibles connexions amb el temps actual, i, d'una altra, la iniciació en la capacitat de distingir i analitzar l'esdevenir històric de manera sincrònica, és a dir, la identificació de la interdependència de diversos factors històrics (econòmics, socials, polítics i culturals) en estructures i processos històrics concrets. Pensar en el temps també implica pensar en l'espai i tenir capacitat per relacionar els fets que es produeixen en un àmbit local amb situacions més generals.

La competència en la crítica de les fonts històriques pretén que l'alumnat, a més dels discursos estructurats sobre períodes històrics que s'ofereixen al seu coneixement, en verifiqui la veracitat mitjançant l'anàlisi de diverses fonts (textuals, icòniques, gràfiques, estadístiques, cartogràfiques, orals, etc.) i també que s'introdueixi alhora en el mètode de l'historiador intentant establir fets i interpretacions del passat a partir del contrast i comparació de fonts dins d'algun dels models de la historiografia actual. En definitiva, es tracta que l'alumnat sigui capaç de mobilitzar els coneixements obtinguts i les tècniques apreses davant de fonts de naturalesa primària i secundària dels períodes estudiats que siguin diferents a les presentades en les sessions lectives. Amb aquest aprenentatge l'alumnat haurà de disposar de les eines per accedir de manera lliure i crítica a fonts diverses i rigoroses per analitzar i comprendre la societat en què viu en la seva complexitat, interrogar-se sobre les causes dels problemes i plantejar possibles vies de solució.

La competència social i cívica es refereix al desenvolupament de la facultat de formar-se una consciència històrica, sentint-se partícips de la construcció de la realitat social mitjançant les diferents generacions, i de tenir interès a preservar les memòries plurals dels diferents protagonistes del passat. El fet de pensar-se com a éssers històrics implica saber-se membres d'un col·lectiu amb el qual es comparteix una història, un territori, unes tradicions i una determinada visió del món, oberta als altres. Aquesta competència implica, també, comprensió i respecte per la pluralitat i la diversitat social i cultural dins el marc de les institucions democràtiques. Aquestes capacitats tenen especialment raó de ser per orientar-se en un món globalitzat, complex i interconnectat, on cal cercar espais de referència comuns compatibles amb les diverses identitats personals i col·lectives. Finalment, la història ajuda al desenvolupament de la capacitat de previsió i adaptació als canvis, reforçant la voluntat de construir de manera activa societats futures més justes i equitatives.

Contribució de la matèria a les competències generals del batxillerat

La història, per naturalesa, contribueix de manera notòria a les competències comunicatives comunes del batxillerat en la mesura que la verbalització, oral o escrita, i les formes d'explicació o exposició estructurades constitueixen un element formal tant per les interrelacions com per a la construcció del coneixement de la disciplina. La història col·labora també en la competència en recerca i competència digital, en la mesura que planteja investigacions i resolució de problemes, dimensions comunes de la construcció d'un pensament crític i científic, i pot constituir un marc idoni per a l'elaboració del treball de recerca del batxillerat, a partir de fonts materials, fonts d'arxiu i fonts orals, entre altres. També es pot afirmar que les formes de comunicació i d'obtenció de la informació precisen sovint l'ús de tecnologies d'informació digital i de mitjans audiovisuals per tal d'accedir a un ventall ampli d'informacions. Finalment, atès que la història implica la descripció i explicació dels fenòmens protagonitzats per persones i grups socials d'altres temps i espais, facilita l'assoliment de la competència en el coneixement i interacció amb el món, que es concreta en l'aproximació empàtica a altres cultures i èpoques sense pretendre interpretar el passat de manera acrítica des de la pròpia percepció.

Estructura dels continguts

L'èmfasi sobre l'etapa contemporània en una matèria comuna per a totes les modalitats del batxillerat es justifica per la necessitat de contextualitzar els esdeveniments més immediats i de dotar de significat la informació més rellevant i decisiva del present que ens arriba en gran part mitjançant els mitjans de comunicació. Tot i que la història contemporània es relaciona forçosament amb un àmbit universal cada cop més interdependent, també és cert que els contextos més immediats constitueixen el marc de referència imprescindible per a la significativitat del seu aprenentatge. Per això, en el batxillerat, la matèria comuna es refereix a l'àmbit hispànic amb un enfocament particular sobre el marc nacional català. Per aquestes raons, el contingut s'ha articulat en un bloc de continguts comuns de caràcter metodològic i referits també a les actituds, que a la pràctica es treballen articulats amb la resta de blocs, els quals estan seqüenciats cronològicament en quatre apartats: un de dedicat als antecedents històrics del segle XIX i els altres al segle XX i al món d'avui.

L'estudi de qualsevol disciplina comporta l'aprenentatge de la mirada específica que sobre la realitat fan els seus especialistes. I aquesta manera d'observar la realitat es fa amb la metodologia pròpia de cada disciplina. En el bloc de continguts comuns s'han especificat de manera sistemàtica les tècniques i les habilitats cognoscitives derivades del mètode de l'historiador i que, adequats al nivell de l'alumnat, resulten d'interès en la seva formació, al costat de l'assumpció d'una capacitat crítica i uns valors per a la convivència cívica.

El segon bloc de continguts s'ha dedicat als esdeveniments del segle XIX, com a antecedents que permeten entendre moltes de les tensions i conflictes que marquen les particularitats de la nostra història. El tercer bloc està dedicat al primer terç del segle XX i emfatitza l'estudi de la Segona República i de la Guerra Civil. Finalment, els blocs quart i cinquè estan dedicats a l'estudi de la dictadura franquista i a la transició democràtica posterior, que desemboca en els temps actuals.

Connexió amb altres matèries

En primer lloc, la història té connexions amb les altres matèries comunes del batxillerat i, especialment, amb filosofia i ciutadania i amb ciències per al món contemporani, amb les quals comparteix continguts referits a la comprensió de la realitat social actual .construïda des dels processos històrics. en la seva complexitat, a l'assoliment d'habilitats per viure en societat segons els principis democràtics acceptats i al desenvolupament d'una responsabilitat cívica. Per la necessitat d'utilitzar correctament els registres orals i escrits de la llengua catalana, castellana i estrangeres en la selecció, procés i comunicació de resultats, la història vehicula, estimula i consolida també l'assoliment de les competències lingüístiques, especialment pel que fa a la descripció, exposició, interpretació i argumentació.

En sego lloc, l'estudi de la història contemporània d'Espanya en general, i de Catalunya en particular, col·labora directament a l'aprenentatge d'altres matèries de modalitat, com la història del món contemporani, la geografia, l'economia, la història de l'art, la història de la música i la dansa i les literatures, amb les quals comparteix en gran mesura les competències específiques. En la mesura que en els seus procediments s'utilitza la lectura de fonts gràfiques i estadístiques, així com d'escales gràfiques i numèriques de les fonts cartogràfiques i s'hi realitzen càlculs, la història precisa i col·labora també al coneixement matemàtic. Finalment, per la utilització dels llenguatges icònics i audiovisuals, tant en la lectura de les fonts com en la comunicació de resultats, la història col·labora tant en l'ús de les TIC i de la MAV com en les matèries relacionades amb el llenguatge plàstic.

Consideracions sobre el desenvolupament del currículum

L'ensenyament de la història s'ha de basar en l'ús de les fonts primàries i secundàries adequades al nivell de l'alumnat per tal de proposar vies d'accés al coneixement, per processar-lo activament durant les sessions didàctiques i en els moments d'aprenentatge autònom, i, finalment, per reforçar i per comprovar l'adquisició dels objectius didàctics proposats.

Cal evitar, doncs, tant com es pugui, l'abús de les classes expositives i, de manera especial, la transmissió tancada de les interpretacions dels fets. La història és per naturalesa epistemològica una ciència interpretativa i l'alumnat ha de contrastar opinions diverses i si s'adscriu a una ha de fer-ho d'una manera sòlidament argumentada. Cal tenir en compte que l'alumnat s'acosta a la valoració dels fets històrics, especialment els d'història més recent, no pas des del buit, sinó amb unes idees prèvies, ètiques i polítiques que sovint poden haver estat adquirides de manera acrítica. Per això resulta del tot important formar-se tant en la distinció entre els fets i les opinions com en la necessitat que les opinions en la interpretació històrica no siguin equiparables a intuïcions, sentiments o prejudicis, sinó enunciats que han d'estar fonamentats en arguments ben construïts a partir de la crítica de fonts concretes. En definitiva, davant la història ja escrita, es proposa estimular una forma d'ensenyament que fomenti un aprenentatge que faciliti les eines a l'alumnat per accedir a les fonts de coneixement històric, per tal de .dialogar. amb el passat i interpretar-lo críticament, i prendre consciència alhora de les limitacions d'una disciplina que està en revisió constant. En la mesura que s'aprofundeix en el coneixement del passat, també s'incorporen posicions crítiques fonamentades i s'adquireix una consciència progressiva de la complexitat dels processos històrics. La història, des d'aquest punt de vista, es constitueix en una eina intel·lectual de primer ordre per transmetre i fonamentar valors com la solidaritat, el respecte per la diferència, la multiculturalitat, l'educació per la pau i els drets humans i un posicionament decidit en pro de la justícia i de rebuig contra les diferents formes de desigualtat i discriminació.

És important, doncs, dotar l'alumnat d'eines per llegir tot tipus de fonts que permetin crear coneixement històric. La història es reescriu contínuament quan els historiadors i les historiadores replantegen els esdeveniments a partir d'una lectura renovada de les fonts o bé accedint a noves fonts d'informació fins aleshores desconegudes o ignorades. Així, doncs, l'alumnat ha de tenir accés als coneixements consensuats per la comunitat científica, alhora que s'ha de formar en la crítica de les fonts, tot plantejant-se'n la fiabilitat.

Per tot plegat és important que les unitats lectives contemplin sempre un espai d'intervenció de l'alumnat a proposta de diverses activitats sobre les fonts a fi que es puguin expressar i compartir els seus aprenentatges i també per identificar els components personals, socials i culturals que sovint condicionen les pròpies percepcions sobre els fets. També resulta important plantejar activitats d'indagació a partir de les fonts que comportin la necessitat d'arribar a conclusions, individualment o en grup, a partir de la formulació d'hipòtesis de partença o d'objectius senzills clarament formulats. Cal dedicar igualment un espai al llarg de les unitats lectives perquè l'alumnat pugui planificar les tasques que comporten un aprenentatge autònom, així com l'autoregulació del procés d'aprenentatge.

Pel que fa a l'avaluació, és del tot recomanable practicar l'avaluació inicial .que pot consistir en un diàleg sobre el contingut de la unitat didàctica. per tal d'identificar les idees prèvies sobre les quals l'alumnat en construirà de noves a partir del discurs del professorat. Convé també practicar l'avaluació formativa a fi de seguir el procés d'aprenentatge de l'alumnat; en aquest cas poden ajudar l'anotació del grau d'assoliment dels objectius en les intervencions i exercicis de l'alumnat o bé la realització de petites proves de correcció objectiva; finalment cal procedir amb regularitat a l'avaluació sumativa, seguint dos principis fonamentals. En primer lloc, l'activitat d'avaluació ha de ser similar a les activitats proposades per a l'aprenentatge i, en segon lloc, ha de referir-se a un o més objectius didàctics prèviament coneguts per l'alumnat. És important que l'alumnat, abans de procedir al procés d'aprenentatge d'una unitat didàctica, conegui els objectius que es proposa assolir el professorat i que aquests marquin clarament el grau de complexitat que es demana i la forma o tipus com aquest coneixement s'ha de mostrar, de manera que els recursos i les activitats d'avaluació siguin coherents amb la metodologia de treball a l'aula. També cal diversificar els instruments d'avaluació per tal d'interpretar i valorar l'assoliment dels objectius des de diferents punts de vista i contextos.

Objectius

La matèria d'història del batxillerat té com a finalitat el desenvolupament de les capacitats següents:

1. Identificar, analitzar i explicar, situant-los adequadament en el temps i en l'espai, els esdeveniments i processos històrics més significatius, tant en l'àmbit d'Espanya en general com de Catalunya en particular al llarg del segle XIX i, sobretot, del segle XX, valorant la seva significació en el procés històric i les seves repercussions en el present.

2. Interpretar de manera àmplia els principals processos econòmics, polítics i socioideològics, així com alguns dels principals problemes històrics que configuren la història de Catalunya en particular i la d'Espanya en general, tenint en compte els referents comuns i les particularitats, dins una visió respectuosa del caràcter plurinacional de l'estat.

3. Referenciar, en el context de la història europea i del món, els principals processos històrics esdevinguts a Catalunya i a Espanya durant el segle XX, tot relacionant-los, quan calgui, amb les arrels més pròximes del segle XIX.

4. Seleccionar, analitzar i interpretar informació històrica de fonts directes i indirectes, valorar les diverses interpretacions historiogràfiques i realitzar algunes activitats d'indagació i síntesi per obtenir conclusions raonades sobre alguns aspectes de l'evolució històrica de Catalunya i Espanya, aplicant la terminologia apropiada.

5. Conèixer les normes bàsiques que regulen les institucions democràtiques i participar activament, democràticament i críticament, en la cultura, la societat civil i les institucions democràtiques de Catalunya i d'Espanya.

6. Valorar la història com a disciplina i l'anàlisi històrica com un procés en constant reelaboració, i emprar el coneixement històric per argumentar les pròpies idees i revisar-les de manera crítica, tenint en compte nova informació i superant estereotips i prejudicis.

7. Realitzar activitats d'indagació i síntesi en què s'analitzi, contrasti i integri informació diversa, valorar el paper de les fonts i els diferents punts de vista dels historiadors, i comunicar el coneixement històric adquirit per mitjà de diversos suports i amb el rigor intel·lectual requerit.

8. Mantenir una actitud solidària davant els conflictes de la societat actual, tot rebutjant les desigualtats i la intolerància i valorant la pau, els drets humans i la democràcia com a drets fonamentals de tots els éssers humans.

Continguts

Continguts comuns per a tots els blocs

Localització en el temps i en l'espai dels processos, estructures i esdeveniments més rellevants de la història de Catalunya i Espanya, contrastant críticament algunes interpretacions historiogràfiques sobre un fenomen o procés. Identificació de continuïtats, canvis i retrocessos, així com de les relacions de simultaneïtat en la successió dels fets d'un mateix període històric.

Identificació dels components econòmics, socials, polítics i culturals que intervenen en els processos històrics i anàlisi de les interrelacions que s'hi produeixen per tal d'elaborar explicacions sobre els fets. Establiment de relacions entre fets locals i el seu context més general.

Identificació de les causes i les conseqüències dels fets històrics i dels principals processos d'evolució i canvi anteriors a l'època contemporània que permetin l'anàlisi de situacions posteriors, així com les particularitats de l'evolució històrica de Catalunya i d'Espanya.

Valoració del paper dels homes i les dones, individualment i col·lectiva, com a subjectes de la història de Catalunya i Espanya i exercitació de l'empatia històrica.

Realització de treballs d'indagació històrica .individuals o en grup. que comportin la recerca, obtenció i selecció d'informació a partir de fonts diverses. Processament i interpretació de la informació obtinguda, tot comprovant la validesa de les hipòtesis o objectius formulats i comunicació dels resultats, combinant diferents formes d'expressió, incloses les possibilitats que proporcionen les TIC, i elaborant un discurs rigorós fent ús del vocabulari històric pertinent.

Valoració de les consecucions de la democràcia a Catalunya i Espanya, identificant els reptes pendents. Rebuig de qualsevol forma d'injustícia, discriminació, domini o genocidi. Assumpció d'una visió critica vers les situacions injustes i valoració del diàleg i de la recerca del consens per a la resolució de conflictes.

Antecedents històrics i evolució general del segle XIX

Anàlisi i sistematització dels fets polítics més rellevants de la construcció de l'estat liberal a Espanya (1808-1874). Identificació de l'impacte de la guerra del francès i anàlisi dels punts més significatius de la Constitució de Cadis, en comparació amb altres textos constitucionals del segle XIX. Valoració argumentada de les continuïtats i canvis respecte de l'Antic Règim.

Anàlisi del procés d'emancipació d'Hispanoamèrica fins a la crisi del 1898 i identificació de les conseqüències socials i econòmiques del procés.

Descripció i explicació del procés d'industrialització, de les transformacions econòmiques i socials, i del canvi de mentalitats durant la segona meitat del segle XIX. Comentari de fonts estadístiques i gràfiques sobre la industrialització a Catalunya. Caracterització del naixement i evolució del moviment obrer durant la segona meitat del segle XIX.

Anàlisi i caracterització del règim polític de la Restauració i de les seves limitacions, així com de l'oposició al seu sistema. Anàlisi i caracterització de la consciència i recuperació de la identitat nacional catalana i dels orígens del catalanisme polític, així com d'altres nacionalismes, durant el segle XIX fins a l'època de la Restauració per mitjà de la valoració i comentari d'algunes de les seves fonts textuals més representatives.

Poder i conflicte al primer terç del segle XX: la Segona República i la Guerra Civil

Identificació i anàlisi dels elements que configuren la crisi de la Restauració i de les seves causes, des dels fets de 1898 fins a la Segona República Espanyola (1931). Identificació, anàlisi i valoració argumentada de l'evolució del catalanisme polític durant el primer terç del segle XX i, en particular, de les realitzacions de la Mancomunitat de Catalunya.

Sistematització de les fases polítiques de la Segona República i valoració argumentada de la política reformista i de les reaccions antidemocràtiques. Identificació de les continuïtats i canvis de la Constitució de 1931 respecte de les anteriors en el període liberal. Anàlisi de l'evolució política, els textos legals i de les realitzacions de la Generalitat Republicana.

Identificació de les causes de la revolta militar de 1936 i de les fases principals de la Guerra Civil. Descripció i anàlisi de l'evolució política i de la repressió social i ideològica a les rereguardes dels dos bàndols. Establiment de relacions amb la situació internacional.

Anàlisi de la situació de la Generalitat republicana durant la guerra i de la població civil. Explicació argumentada del desenllaç de la guerra i de les conseqüències del conflicte per mitjà del contrast crític de diverses fonts.

Catalunya i Espanya durant el franquisme (1939-1975)

Identificació dels elements que defineixen el règim franquista i anàlisi de la seva gènesi i dels seus fonaments. Sistematització de l'evolució política i econòmica des de la fi de la Guerra Civil fins al 1959. Anàlisi i interpretació de textos, gràfiques i estadístiques i altres fonts històriques.

Sistematització de l'evolució política i econòmica del franquisme des de l'expansió dels anys seixanta fins al 1975. Sistematització i anàlisi de les transformacions socials i econòmiques de Catalunya durant aquest període. Identificació de les principals continuïtats i canvis respecte de l'etapa anterior per mitjà de l'anàlisi, interpretació i contrast de diverses fonts històriques, entre les quals les fonts orals.

Anàlisi de la repressió política, ideològica i social en el conjunt d'Espanya i de la repressió identitària en els àmbits de les nacionalitats. Descripció i valoració de l'evolució de les diverses formes d'oposició al règim franquista i reconeixement del paper de la memòria històrica de la lluita per la democràcia, a partir de l'anàlisi i contrast de diferents fonts. Anàlisi de la dictadura franquista en relació amb l'àmbit internacional.

Identificació i descripció dels factors principals de la vida quotidiana, la cultura i les mentalitats a Catalunya i Espanya durant el franquisme. Anàlisi i interpretació de la condició femenina durant el franquisme i en relació amb altres etapes històriques.

La transició cap a la democràcia (1975-2004)

Descripció i interpretació dels fets més rellevants de la transició política (1975-1981). Anàlisi dels principis bàsics de la Constitució de 1978 i comparació amb els textos legals anteriors. Descripció del procés d'organització territorial derivat del principi constitucional que preveu i regula les autonomies.

Anàlisi del procés de restauració de la Generalitat de Catalunya i dels principis bàsics de l'estatut d'autonomia de Catalunya del 1979 en el seu context històric.

Sistematització dels fets i de les transformacions més rellevants de la història recent en relació amb l'evolució política i econòmica d'Espanya (1981-2004) dirigides pels governs democràtics. Valoració del procés d'integració d'Espanya a la UE i del paper de Catalunya dins el marc europeu. Anàlisi d'alguns processos en relació amb el context internacional.

Caracterització dels fets i de les transformacions més rellevants de la història recent a Catalunya (1980-2004) en relació amb la política, la societat, l'economia i la cultura, identificant els assoliments i els reptes pendents.

Reflexió sobre els reptes de la democràcia actual a Catalunya i Espanya i valoració de la necessitat del compromís individual i col·lectiu amb les institucions democràtiques. Reconeixement dels valors de la pluralitat i la igualtat i rebuig de les conductes discriminatòries i violentes.

Connexió amb altres matèries

Filosofia i ciutadania. Llatí. Grec

Caracterització del poder polític, l'estat de dret i la democràcia.

Ciències per al món contemporani

Anàlisi històrica de la relació entre societat, ciència i tecnologia.

Àmbit de llengües. Cultura audiovisual

Ús de tècniques i estratègies per organitzar i sistematitzar la informació.

Elaboració del discurs propi de la història a partir de les competències lingüístiques orals i escrites (descripció, explicació, justificació interpretació i argumentació) i de llenguatges icònics i audiovisuals.

Història del món contemporani

Localització en el temps i en l'espai dels processos, les estructures i els esdeveniments rellevants d'època contemporània a escala local, europea i mundial.

Geografia. Economia

Anàlisi de l'evolució històrica de l'economia catalana i espanyola a partir de la interpretació dels principals indicadors socioeconòmics. Funcions de les administracions públiques en la gestió econòmica i en la política social.

Caracterització del paper de Catalunya i Espanya dins les principals tendències de l'economia internacional i de la UE. Anàlisi dels fenòmens des de diverses escales geogràfiques.

L'organització territorial de l'Estat espanyol. Caracterització de Catalunya com a comunitat autònoma i nació.

Reconeixement de la cultura i la identitat catalanes com a factors decisius de l'evolució històrica i del present.

Història de l'art. Història de la filosofia. Història de la música i la dansa. Literatura catalana. Literatura castellana. Literatura universal

Context històric dels moviments i corrents filosòfics, estètics i literaris d'època contemporània a Catalunya i a Espanya.

Matemàtiques aplicades a les ciències socials

Obtenció i interpretació de fonts gràfiques i estadístiques aplicades a l'anàlisi de fenòmens històrics.

Criteris d'avaluació

1. Conèixer i utilitzar les tècniques bàsiques d'indagació i explicació històrica, seleccionar i contrastar informació procedent de diferents fonts, valorar críticament el seu contingut i comunicar els resultats amb rigor i usant el vocabulari adient. Relacionar la dimensió local dels fenòmens amb contextos més generals.

2. Reconèixer, situar cronològicament i valorar els processos i esdeveniments rellevants anteriors a l'època contemporània que permetin l'anàlisi de situacions posteriors i les particularitats de l'evolució històrica de Catalunya i d'Espanya.

3. Analitzar i caracteritzar la crisi de l'Antic Règim a Catalunya i Espanya, així com el procés de construcció de l'estat liberal, reconeixent l'abast dels canvis i les seves limitacions, i relacionant les fases particulars amb el context europeu i hispanoamericà.

4. Descriure i analitzar, per mitjà de les fonts estadístiques i gràfiques, la naturalesa i dimensió dels canvis socials i econòmics que tenen lloc al llarg del segle XIX, posant un èmfasi especial en les particularitats del procés industrial i del moviment obrer a Catalunya.

5. Descriure el sistema polític de la Restauració i identificar algunes de les realitzacions i fracassos de l'etapa. Caracteritzar els trets bàsics de les formulacions culturals i ideològiques del nacionalisme polític a Catalunya.

6. Valorar la transcendència històrica de la Segona República, identificant els projectes modernitzadors i les realitzacions, a partir del contrast de diferents fonts històriques. Caracteritzar i analitzar l'obra de la Generalitat republicana en el seu context històric.

7. Resumir les causes, desenvolupament i conseqüències de la Guerra Civil espanyola, amb un èmfasi especial en l'evolució del conflicte a Catalunya i la situació de la població civil, i identificar les implicacions internacionals de l'esdeveniment.

8. Identificar els trets definitoris de la dictadura franquista, les particularitats ideològiques i institucionals del règim polític i les fases principals de l'evolució social i econòmica. Valorar les conseqüències de la repressió política, ideològica, social i identitària en el conjunt d'Espanya i en l'àmbit català en particular, i analitzar les formes d'oposició al règim.

9. Descriure les característiques i dificultats del procés de transició democràtica i explicar els principis que regulen l'organització política i territorial de l'Estat espanyol. Conèixer el procés de recuperació de l'autogovern català i les funcions de les institucions que en formen part.

10. Valorar positivament el procés de recuperació de les llibertats i la necessitat de preservar la memòria de la lluita per la democràcia. Analitzar els problemes socials pendents des d'una visió crítica, proposant solucions per mitjà del diàleg i la cooperació, i superant estereotips i prejudicis.

Història de la filosofia

Amb la història de la filosofia culmina el cicle d'educació filosòfica en el batxillerat, raó per la qual s'ha de procurar que l'articulació d'aquesta matèria amb la filosofia i ciutadania de primer curs sigui rigorosa i coherent. Tant l'una com l'altra presenten .bé de manera sistemàtica, bé seguint el fil de la història. els grans temes de la filosofia de tots els temps: el coneixement, la realitat, l'ésser humà, l'acció i la societat. És funció d'ambdues crear el clima adient perquè l'alumnat s'exerciti en la reflexió sobre aquests temes i faci de la seva reflexió una experiència d'autonomia i creixement personal. Ara bé, és funció específica de la història de la filosofia afinar aquesta reflexió i ordenar-la per mitjà dels exemples i models que ofereix la història del pensament.

En aquest sentit, la història de la filosofia ha d'aprofundir en els conceptes i la dimensió històrica dels problemes ja analitzats el curs anterior, proporcionar a l'alumnat informació bàsica que li permeti contextualitzar les propostes teòriques dels pensadors, i completar la seva formació humanística per mitjà de l'estudi i l'anàlisi d'alguns dels textos més representatius de la filosofia de cada època.

La funció informativa, però, no s'ha de confondre amb una mera historiografia, i encara menys amb un catàleg d'autors o autores, ordenats cronològicament i presentats com a creadors d'opinions més o menys controvertides. Ningú no nega la conveniència que l'alumnat adquireixi una visió de conjunt de cada època, però aquesta informació, en el batxillerat i en el context d'aquesta matèria, ha de funcionar com un marc general on situar les idees d'un o dos representants del pensament de cada moment històric i analitzar-les. Per tant, els autors o autores que es puguin treballar amb més detall al llarg del curs seran els que, en darrer terme, faran d'enllaç i donaran sentit al curs d'història de la filosofia.

La història de la filosofia, si bé no abasta la totalitat de les manifestacions de la vida espiritual dels humans, es manté oberta a la interpretació dels esdeveniments socials i culturals més significatius de cada època, atès que el pensament filosòfic forma part de la cultura i influeix en la construcció de les concepcions del món en els successius moments de la història. Cal que aquesta aproximació al passat sigui crítica i alhora sensible pel fet cultural i porti implícit el respecte per la diversitat, el rebuig de la intolerància, i la defensa decidida de l'equitat, la justícia i la llibertat. Caldrà en aquest punt considerar, fer visible i valorar la contribució de les dones en l'esdevenir històric i cultural, reflexionant sobre el procés de configuració dels papers socials assignats a les dones i els homes al llarg de la història i contribuint, en conseqüència, a una redefinició d'aquests rols en el marc d'una relació entre iguals.

Els textos són la millor il·lustració dels diferents corrents de pensament i, per tant, convé acostar-s'hi, llegir-los, interpretar-los i comentar-los. Però en aquest nivell educatiu no podem fer de l'erudició hermenèutica l'eix del programa de la matèria. És convenient, doncs, un acostament al pensament dels autors i les autores per mitjà dels seus textos més accessibles i significatius, procurant mantenir viu l'interès dels alumnes per la matèria i atenent, sempre que es pugui, les peculiaritats que presenten com a alumnat de les diferents modalitats del batxillerat.

Sobre la base, doncs, d'una contextualització esquemàtica de caràcter historicocultural, la matèria d'història de la filosofia abordarà l'anàlisi d'alguns problemes tractats durant el curs anterior, explicats en el context dels corrents de pensament més importants de cada època, i tot això mitjançant una antologia no gaire extensa de textos que presentin de manera coherent i rellevant els problemes estudiats. Amb aquests recursos es pot completar aquest cicle d'educació filosòfica, coneixent la història de la filosofia en les seves grans línies de pensament, la qual cosa constitueix una base de formació humanística indispensable per a qualsevol alumne o alumna de batxillerat, amb independència de quines són les seves opcions futures.

Competències específiques de la matèria

Les competències específiques de la història de la filosofia són essencialment tres: la competència en l'anàlisi i síntesi crítica de textos filosòfics; la competència reflexiva, crítica, dialògica i argumentativa, i la competència social i cívica.

La competència en l'anàlisi i síntesi crítica de textos filosòfics implica que l'alumnat reconegui en els textos dels autors que són motiu d'estudi qüestions que es poden abordar de manera filosòfica; que sigui capaç d'analitzar-los i comentar-los en relació amb el moment històric i cultural en què s'han produït i, també, d'establir relacions amb altres posicions filosòfiques coetànies o bé anteriors o posteriors. Com a resultat d'aquesta capacitat, l'alumnat ha d'arribar a la conceptualització del problema plantejat pel text i ha de ser capaç d'elaborar una síntesi crítica o resum raonat del problema.

La competència reflexiva, crítica, dialògica i argumentativa implica la presa de consciència de la incertesa que envolta el món del coneixement, l'habilitat per identificar problemes filosòfics i d'abordar-los de manera filosòfica, de relacionar els coneixements en una concepció global del món i de les coses, d'aprendre a pensar amb ordre i criteri i d'exposar les opinions pròpies, respectant les dels altres i valorant-les si escau com a manera d'enriquir la pròpia visió de la realitat. Aquestes capacitats signifiquen també utilitzar els conceptes i els arguments filosòfics de manera adequada i, per tant, entendre com opera la filosofia i com intenta justificar les seves afirmacions.

La competència social i cívica es refereix a la dimensió social dels comportaments, a saber viure en una societat plural, on les persones tenen maneres de pensar diverses i poden enfocar les seves vides, també, de manera diferent. L'estudi de la història de la filosofia pot fer palès que aquestes diferències de criteri, de teories i de pràctiques vitals han estat una constant al llarg de la història i que és difícil establir de manera definitiva quines són les millors o les que estan més ben fonamentades. El coneixement del passat i, per tant, el debat sobre la diversitat d'opcions respecte a temes de gran importància per a l'ésser humà han de comportar en l'alumnat un desenvolupament de la seva capacitat crítica i, al mateix temps, de la comprensió envers altres maneres de pensar, tot alimentant els valors de la convivència i la ciutadania.

Contribució de la matèria a les competències generals del batxillerat

La història de la filosofia pot contribuir de manera cabdal a les competències generals del batxillerat: la comunicativa, la referida a la gestió i tractament de la informació, la personal i interpersonal i la del coneixement i interacció amb el món, continuant el treball específic iniciat en la matèria de filosofia i ciutadania i amb l'objectiu d'afavorir la maduració intel·lectual i humana de l'alumnat, potenciant la seva capacitat per adquirir i integrar nous sabers i habilitats, i una millor preparació per desenvolupar funcions complexes que impliquin assumir responsabilitats com a persones actives en la societat.

Estructura dels continguts

En els continguts d'història de la filosofia s'han seleccionat els problemes nuclears de la història del pensament i alguns dels seus màxims representants, amb el benentès que el seu tractament es pot completar amb l'estudi d'altres temes i autors. Serà preceptiu desenvolupar en profunditat com a mínim dos autors o autores de la llista proposada per a cada un dels apartats, atès que no hi pot haver comprensió i pensament genuí sense un aprenentatge conceptual.

En l'apartat de continguts comuns s'expliciten els continguts de caràcter metodològic i actitudinal que, a la pràctica, es treballen articulats en la resta de blocs. El segon bloc s'estructura a partir de dos temes bàsics del pensament filosòfic: el problema de la naturalesa i el coneixement i el problema de l'ésser humà com a subjecte d'acció moral i política, qüestions que van aflorar en la història del pensament des dels orígens. El tercer bloc planteja les relacions entre filosofia i ciència en la modernitat, el problema del coneixement i de l'acció humana i la justificació de la política en el context de l'Estat modern. El quart bloc dedica una atenció especial al tema de l'economia i el treball, la crisi de la raó il·lustrada i la idea de progrés, la nova problemàtica creada per la reflexió filosòfica sobre el llenguatge i la ciència al segle XX, a banda de presentar les últimes formulacions del pensament filosòfic.

D'aquesta manera, la història de la filosofia continua el treball encetat per la matèria de filosofia i ciutadania en el curs anterior, d'acostar els estudiants de batxillerat a alguns dels grans problemes als quals s'ha enfrontat la reflexió filosòfica universal: el coneixement, l'ésser humà, l'acció moral, la societat i la política, afegint-hi, però, la dimensió temporal i el context històric en què aquests problemes s'analitzen.

Tanmateix, la càrrega conceptual de l'assignatura no ens pot fer perdre de vista que l'objectiu cabdal continua sent afavorir la construcció per part de l'alumnat d'un pensament sòlid, crític i autònom, i que la millor manera d'aconseguir-ho és utilitzant una metodologia activa, reflexiva i crítica.

Connexió amb altres matèries

La història de la filosofia comparteix continguts amb diverses matèries comunes de caire històric i cultural i, també, amb matèries de la modalitat d'humanitats i ciències socials, com la literatura, la història contemporània i la història de l'art. Per arribar a comprendre la història de la filosofia cal establir contínues relacions amb la ciència, l'economia, la religió, l'art o la literatura de les diferents èpoques. Aquests aspectes, des de posicions diferents de les dels seus estudis específics, ofereixen un suport inestimable al treball d'anàlisi que és característic de la filosofia. És aquest horitzó integrador el que fa possible que l'aprenentatge d'aquesta matèria serveixi de marc a altres disciplines humanístiques, ja que l'objectiu darrer del coneixement d'una matèria com la història de la filosofia és la integració de coneixements diversos en una concepció global del món i de les coses. En altres paraules, aquesta forma de coneixement proporciona el marc adequat perquè els aprenentatges assimilats en el conjunt de les disciplines adquireixin sentit i es configurin com una xarxa de coneixements, destreses i actituds que ens permeti desenvolupar una vida activa i crítica en l'actual context de la societat del coneixement.

Consideracions sobre el desenvolupament del currículum

Com s'ha dit, els objectius plantejats comporten una metodologia activa i participativa, on l'alumnat ha de ser protagonista del propi procés d'aprenentatge, amb la guia del professorat, bé sigui aclarint i ajudant a remoure estereotips, oferint exemples i analogies, precisant conceptes i forçant a la sistematització i a la fonamentació d'idees, per exemple estimulant el pensament creatiu o afavorint un clima comunicatiu i de treball a l'aula, per tal de fomentar l'aprenentatge significatiu i funcional de la història de la filosofia.

La presentació del currículum per etapes històriques no pressuposa haver de treballar-ho necessàriament seguint l'ordre temporal, sinó que es pot optar per una ordenació diferent, bé sigui a partir de l'anàlisi de temes, preguntes o problemàtiques, en la mesura que aquesta presentació resulti més significativa per a l'alumnat. En qualsevol cas, la història de la filosofia no s'ha de plantejar com un producte acabat, que pugui respondre adequadament a totes les qüestions i que el professorat hagi de transmetre com un cos doctrinal. La filosofia al batxillerat s'ha de constituir en una activitat reflexiva individual i col·lectiva dels alumnes sobre preguntes i problemes significatius que els concerneixen. Així, doncs, la funció de la matèria d'història de la filosofia en el batxillerat ha de consistir en el perfeccionament de l'activitat filosòfica espontània que realitzen tots els éssers humans, donant suport a l'esforç dels i les alumnes per bastir un conjunt imprescindible de destreses cognitives, fomentar una actitud filosòfica envers els complexos problemàtics descrits, propiciant-ne l'aplicació en l'actualitat, i generar a l'aula una activitat pràctica individual i col·lectiva per assolir les competències específiques de la matèria. Amb aquest enfocament, la matèria pot contribuir a desenvolupar en els alumnes la capacitat de fer-se preguntes i plantejar-se qüestions importants per a la seva vida personal i col·lectiva, tant present com futura, i esdevenir protagonistes del propi procés d'aprenentatge.

Aquesta funcionalitat educativa que la història de la filosofia comparteix amb la resta de matèries del currículum aconsella, doncs, plantejar activitats que facin pensar, que convidin a l'anàlisi de teories filosòfiques i a la crítica, que comportin la identificació i definició de problemes filosòfics i el plantejament d'hipòtesis resolutives. També cal estimular la manipulació ordenada i crítica de materials informatius .lectura, interpretació i contrast de textos filosòfics, entre altres-; la realització de treballs escrits i la preparació i participació en debats; la comunicació i avaluació de resultats; i les actituds de rigor, creativitat intel·lectual, cooperació i solidaritat.

Aquestes recomanacions han de servir també per a les activitats d'avaluació, que haurien de ser coherents amb l'enfocament dels aprenentatges. Per tant, i seguint els criteris d'avaluació que apareixen més endavant, cal mesurar el progrés de l'alumnat per mitjà d'activitats integradores, en què s'hagin de triar els coneixements, les destreses i les actituds més adients per resoldre-les, en què l'alumnat hagi de construir la seva pròpia resposta i, fins i tot, explicar el procés que ha emprat en la resolució.

Objectius

La matèria d'història de la filosofia té com a finalitat el desenvolupament de les capacitats següents:

1. Identificar i comprendre els grans períodes en què es divideix la història de la filosofia, així com les diferents solucions que al llarg del temps s'han anat proposant als problemes filosòfics.

2. Contextualitzar els problemes filosòfics i proposar-hi solucions, amb la finalitat de contribuir d'aquesta manera a bastir un criteri personal sòlid i raonat.

3. Llegir de manera comprensiva i crítica textos filosòfics de diferents autors i autores, comparar-los i valorar la importància del diàleg racional com a mitjà d'aproximació a la realitat.

4. Desenvolupar i consolidar una actitud crítica davant les diferents opinions expressades pels pensadors i pensadores d'èpoques i corrents filosòfics que s'han succeït al llarg de la història, analitzant semblances i diferències.

5. Conèixer i valorar diversos mètodes de coneixement i investigació i usar-los per avançar en l'autoaprenentatge i elaboració del propi pensament, basant-se en el rigor intel·lectual, la lliure expressió d'idees i el diàleg racional davant de qualsevol forma de dogmatisme.

6. Exposar correctament, de manera oral i escrita, el pensament filosòfic dels diferents autors i autores i prendre consciència que un punt de vista personal i coherent només pot arribar a bastir-se mitjançant un exercici d'empatia amb la diversitat dels raonaments.

7. Apreciar la capacitat de la raó per regular l'acció humana individual i col·lectiva per mitjà del coneixement i anàlisi de les principals propostes filosòfiques elaborades al llarg de la història, consolidant d'aquesta manera la pròpia competència social i cívica.

8. Valorar el debat entre posicions contràries com un mitjà per practicar el respecte vers els altres i la tolerància positiva contra qualsevol forma de discriminació.

9. Judicar críticament les conceptualitzacions de caràcter excloent o discriminatori que han format part del discurs filosòfic, com l'androcentrisme, el sexisme, l'etnocentrisme, l'homofòbia o altres.

10. Desenvolupar una consciència cívica, crítica i autònoma, inspirada en els drets humans i compromesa amb la construcció d'una societat democràtica, justa i equitativa, i amb la defensa de la natura, desenvolupant actituds de solidaritat i participació en la vida comunitària.

Continguts

Continguts comuns a tots els blocs

Recerca, obtenció i selecció d'informació a partir de fonts diverses, entre les quals hi ha les TIC. Processament i anàlisi crítica de la informació.

Expressió argumentada, oral i escrita, d'idees i participació en debats per mitjà de l'exposició raonada del propi pensament i respectant l'opinió dels altres.

Comentari reflexiu de textos filosòfics o que suscitin problemes filosòfics, emprant amb propietat els corresponents termes i conceptes.

Racionalitat, empatia i respecte crític envers els plantejaments aliens, individuals i col·lectius.

Autonomia personal i sentit de la responsabilitat a l'hora de prendre decisions i actuar, assumint una visió crítica vers qualsevol forma d'injustícia i discriminació.

Desenvolupament d'una consciència crítica, compromesa amb la construcció d'una societat democràtica justa i equitativa.

La filosofia antiga i medieval

Plantejament del problema de la naturalesa i del coneixement en els inicis de la reflexió filosòfica, en Plató i Aristòtil.

Plantejament del problema de l'ésser humà, la moral i la política en els sofistes, Plató i Aristòtil.

Identificació dels principals corrents de pensament hel·lenístic i valoració de la importància de la ciència alexandrina.

Anàlisi de les relacions entre filosofia i religió en el període medieval.

Estudi del pensament d'almenys dos autors o autores d'aquest període, entre els quals hi ha Sòcrates, Plató, Aristòtil, Epicur, Sèneca, Agustí d'Hipona i Tomàs d'Aquino.

La filosofia moderna

Anàlisi de les relacions entre ciència, filosofia i religió en la modernitat.

Distinció entre racionalisme i empirisme en relació amb el problema de l'origen del coneixement i la veritat. Valoració dels intents per superar les visions contraposades mitjançant la síntesi.

Comparació de les teories ètiques i polítiques de diferents pensadors moderns.

Connexió amb altres matèries

Filosofia i ciutadania

Les concepcions sobre l'ésser humà, l'ètica, la política i la societat dins el context de l'època històrica.

Ciències per al món contemporani

Valoració del canvi de paradigma en relació amb la representació de l'Univers.

Anàlisi de les relacions entre ciència i pensament.

Àmbit de llengües

Comprensió i producció de discursos orals i escrits.

Participació en interaccions orals i en formes de comunicació virtuals interactives.

Història. Història del món contemporani. Història de l'art. Literatura universal. Economia

Anàlisi i interpretació dels corrents de pensament filosòfic dins el seu context i establiment de relacions entre els moviments artístics i literaris

Grec. Llatí

Valoració dels corrents de pensament grec i romà i de la seva incidència en diferents etapes de la història de la filosofia.

Criteris d'avaluació

1. Analitzar el contingut d'un text filosòfic, identificant els seus elements fonamentals i la seva estructura, i comentar-lo amb rigor metodològic.

2. Relacionar els problemes filosòfics estudiats amb les principals condicions socioculturals en les quals apareixen i a les quals han pretès donar resposta, situant-los adequadament en la seva època i correlacionant les seves característiques principals.

3. Ordenar i situar cronològicament les diverses respostes donades a les preguntes filosòfiques bàsiques, relacionant-les amb els filòsofs anteriors i identificant la seva influència i permanència en la reflexió filosòfica posterior.

4. Comentar i jutjar críticament un text filosòfic, identificant els supòsits implícits que amaga, la consistència dels seus arguments i les conclusions que planteja, així com la vigència de les seves aportacions en l'actualitat.

5. Comparar i relacionar textos filosòfics de diferents èpoques i autors, per establir-hi semblances i diferències de plantejament.

6. Aplicar en les activitats plantejades (comentari de textos, dissertacions, argumentacions, debats, etc.) el procediment metodològic adequat a l'orientació científica o filosòfica dels temes.

7. Obtenir informació rellevant des de diferents fonts, elaborar-la, contrastar-la i utilitzar-la críticament en l'anàlisi d'algun aspecte o pregunta de la història del pensament filosòfic.

8. Participar en debats o exposar-hi per escrit l'opinió sobre algun problema filosòfic del present, aportant-hi les reflexions pròpies i relacionant-les amb altres posicions d'èpoques passades prèviament estudiades.

9. Analitzar críticament les conceptualitzacions de caràcter excloent i discriminatori que apareixen en el discurs filosòfic de diferents èpoques històriques, assenyalant la seva vinculació amb altres plantejaments socials i culturals propis de l'època.

Treball de recerca

En el batxillerat, l'alumnat ha de consolidar la competència en recerca i saber-la aplicar en les diferents matèries del currículum. Els procediments relacionats amb la recerca, la gestió i el tractament de la informació obtinguda i l'exposició de resultats són presents, doncs, en les matèries del batxillerat i cal que s'exercitin en cadascuna. Atesa la importància que té el desenvolupament d'aquestes capacitats i el seu interès didàctic, en el currículum de l'alumnat figura també la matèria de treball de recerca.

El treball de recerca al batxillerat és un recurs amb el qual l'estudiant pot aplicar i contextualitzar els seus aprenentatges i, fonamentalment, desenvolupar competències generals per a la recerca, l'argumentació i l'expressió, i també és un recurs per a l'avaluació de l'alumnat.

El treball de recerca consisteix en un conjunt d'activitats estructurades i orientades amb vista a la investigació que realitza l'alumnat en un àmbit que ha escollit i ha delimitat, amb l'orientació del professorat. Això implica tant la realització d'activitats de laboratori o de camp com activitats de documentació bibliogràfica.

L'objectiu del treball és que l'alumnat posi en marxa determinats procediments, i que ho faci en àmbits de recerca que poden ser diferents d'aquells on els va adquirir, aprofundint sobre algun tema d'interès que estigui al seu abast. D'aquesta manera, l'alumnat es prepara per adaptar-se a situacions semblants de la vida acadèmica o professional posterior, en les quals hagi d'aplicar diferents procediments, fer transferència de coneixements d'un camp a un altre i mostrar capacitat per organitzar-se i planificar la feina de manera autònoma. En cap cas l'objectiu principal del treball és obtenir resultats científics nous i homologables a la recerca en àmbits educatius o professionals superiors, sinó que la finalitat essencial és aplicar un mètode lògic per a la resolució de problemes abastables que permeti l'aportació personal de l'alumnat i que sigui compatible amb la dedicació horària dels altres components del currículum.

El treball de recerca pot emmarcar-se dins l'àmbit d'una matèria o pot ser interdisciplinari o transversal, de manera que permeti a l'alumnat adquirir una visió integrada de les diferents àrees del saber.

El treball de recerca té un caràcter individual, llevat dels casos en què sigui necessari fer un treball de grup atesa la dinàmica mateixa de la investigació. En aquests casos, quan es faci el seguiment del treball, caldrà assegurar que cadascun dels membres del grup assoleix la competència en recerca d'acord amb els objectius plantejats, amb una avaluació individual de cada alumne/a.

Contribució de la matèria a les competències generals del batxillerat

La realització del treball de recerca contribueix de manera directa al desenvolupament d'una de les competències generals del batxillerat: la competència en recerca.

Al mateix temps, les peculiaritats d'un treball de recerca posen també en acció les competències de gestió i tractament de la informació (cercar, seleccionar i analitzar informacions procedents de fonts diverses), digital (cerca i ús d'informació en xarxes com Internet i Intranet), comunicativa (amb la presentació escrita del treball i l'exposició oral de la recerca), i també les competències personal i interpersonal (autonomia, emprenedoria, empatia i maneig encertat de les habilitats socials) i de coneixement i interacció amb el món (en els vessants natural, social i cultural).

Consideracions sobre el desenvolupament del treball de recerca

Durant la realització del treball de recerca, l'alumnat rebrà orientació sobre les tècniques habituals emprades en qualsevol recerca. Cal, doncs, col·locar l'alumnat en situacions que li permetin triar i delimitar una àrea de recerca concreta; analitzar l'àrea i distingir-ne els aspectes bàsics dels secundaris; identificar problemes i formular-se preguntes; plantejar l'objectiu o objectius que es persegueixen amb la recerca; esquematitzar el procés de realització de la recerca, planificar les accions que cal emprendre per assolir els objectius previstos; cercar la informació adequada al tema triat en els seus diferents aspectes i processar-la; proposar explicacions provisionals o hipòtesis resolutives, si escau, als problemes plantejats; plantejar estratègies de resolució; aplicar la metodologia i l'estratègia triada i recollir els resultats; processar aquests resultats i contrastar-los amb la informació de què es disposava a l'inici; arribar a conclusions i argumentar-les.

Si al llarg del procés l'estratègia de treball no ha reeixit o els resultats són minsos en relació amb allò que s'esperava, l'alumnat ha de ser capaç, amb l'orientació del professorat, d'explicar per què i articular l'estratègia més adient. I, finalment, presentar per escrit el treball realitzat i exposar-lo oralment en públic, de manera ordenada i coherent.

L'alumnat ha d'elaborar una memòria escrita del treball realitzat, que constarà d'una introducció, en la qual s'explicitaran la justificació i el procés de gestació del tema escollit; el desenvolupament de la recerca, amb l'explicitació de la metodologia emprada i els resultats obtinguts; elaboració de conclusions i referència de les fonts d'informació (bibliografia, centres de documentació, etc.).

L'exposició oral en públic que ha de fer l'alumnat ha de consistir en una presentació concisa, clara i rigorosa que sintetitzi el treball fet. L'alumnat ha d'utilitzar les eines i recursos propis d'aquest tipus de presentacions. És en si mateixa una part important del treball i no pot reduir-se a una simple lectura de la memòria escrita.

L'orientació a l'alumnat sobre el treball de recerca ha d'incloure la informació adequada sobre els objectius i la metodologia del treball de recerca, el calendari i els criteris d'avaluació.

La realització del treball de recerca comporta una dedicació de l'alumne/a d'una certa entitat, però no una exclusivitat que pugui suposar una fractura amb el treball continuat en la resta de matèries. La durada de la recerca hauria d'estar entorn de les 70 hores de feina per a l'alumnat.

Objectius

La matèria de treball de recerca del batxillerat té com a finalitat el desenvolupament de les capacitats següents:

1. Fer una cerca sobre un tema d'interès personal i que sigui abastable, durant un temps determinat i de manera constant i aprofundida.

2. Posar en pràctica els coneixements adquirits en les diferents matèries del batxillerat en relació amb la metodologia de recerca.

3. Aplicar la metodologia de recerca adequada als objectius fixats i seleccionar i tractar les fonts d'informació i documentació adients.

4. Treballar de manera autònoma, mostrar iniciativa i creativitat, esperit crític i consciència de la dimensió ètica dels processos.

5. Usar les TIC durant el procés de recerca, tractament de la informació, anàlisi i presentació final dels resultats.

6. Comunicar oralment i per escrit les idees principals amb coherència, cohesió i correcció lingüística i estilística i d'acord amb uns criteris formals de presentació dels treballs.

Criteris d'avaluació

1. Mostrar iniciativa en la formulació de preguntes, hipòtesis o objectius del treball.

2. Mostrar responsabilitat, constància i regularitat en el procés de realització del treball.

3. Planificar i temporitzar de manera rigorosa la feina d'acord amb els objectius plantejats.

4. Aplicar la metodologia de recerca adequada als objectius del treball, afrontar els problemes generats durant el procés de recerca i tenir capacitat per reconduir les estratègies.

5. Seleccionar de forma correcta les fonts d'informació, tot mostrant capacitat per accedir a fonts diversificades i contrastades, gestionar la informació i aplicar de forma rigorosa, crítica i objectiva mètodes d'anàlisi i interpretació de les dades.

6. Redactar un informe ben estructurat i amb rigor formal, on s'exposin les idees principals amb coherència, cohesió i capacitat de síntesi.

7. Elaborar les conclusions de la recerca de forma personal i avaluar críticament el propi treball.

8. Expressar-se oralment i per escrit amb correcció gramatical i estilística, tot dominant el vocabulari tècnic específic.

9. Exposar oralment els resultats de la recerca de forma ordenada, clara i concisa.

10. Emprar les TIC i els MAV durant el procés de recerca i presentació dels resultats.

modalitat d'arts

A) Arts plàstiques, imatge i disseny

Cultura audiovisual

Competències específiques de la matèria

La matèria de cultura audiovisual comporta el domini de conceptes, procediments i actituds relacionats amb la competència comunicativa visual i audiovisual, la competència en la sensibilitat estètica, la competència en la creativitat artística i la competència cultural artística.

S'entén per competència comunicativa visual i audiovisual el coneixement i utilització del llenguatge visual i audiovisual; dels processos de creació, producció, distribució i exhibició dels productes visuals i audiovisuals; l'ús de les tecnologies d'enregistrament i creació visual i audiovisual; el coneixement de les audiències i el context de recepció dels productes i creacions visuals i audiovisuals.

La competència en la sensibilitat estètica s'entén com la facultat de percebre les qualitats plàstiques i emotives dels productes visuals i audiovisuals. Aquesta competència permet identificar els valors sensorials, formals i expressius d'aquests productes i actua com a estimulant per al desenvolupament de noves sensacions. Cal fomentar una actitud desinteressada i receptiva de l'alumnat en el seu acostament a les experiències audiovisuals, que són un element essencial en la configuració i projecció de la pròpia sensibilitat.

La competència en la creativitat artística es refereix a l'autoconeixement i gestió del propi imaginari visual i audiovisual com a persones productores, consumidores i usuàries dins el context artístic i dels mitjans de comunicació de massa. En aquesta gestió és important la recerca de l'expressió original de la pròpia sensibilitat i ideologia, tenint com a objectiu final el desenvolupament de la pròpia personalitat en l'alumnat.

Finalment, la competència cultural artística s'entén com la capacitat de conèixer, comprendre, apreciar i saber analitzar des del seu context social i cultural, les diverses produccions visuals i audiovisuals. Inclou la interpretació, reflexió i actitud crítica envers els productes visuals i audiovisuals com a manifestacions que, a banda d'una vàlua estètica, tenen una dimensió social amb valors ideològics i culturals.

Contribució de la matèria a les competències generals del batxillerat

La matèria de cultura audiovisual, pel seu caràcter integrador i pluridisciplinari, esdevé un marc idoni per proveir l'alumnat dels recursos bàsics per assolir les competències genèriques del batxillerat.

Pel que fa a la competència comunicativa, es desenvolupa en la producció de missatges visuals i audiovisuals, amb el coneixement dels processos, estructures i produccions comunicatius i dels mitjans de comunicació de massa presents en la cultura audiovisual.

Igualment, la matèria contribueix a desenvolupar la competència en recerca, tant pel que fa a l'àmbit personal com metodològic, emprant estratègies per conèixer, interpretar i valorar els productes i les creacions de la cultura audiovisual i ajudant a establir relacions entre diferents tipus de llenguatges. També contribueix a l'adquisició de la competència en el tractament i la gestió de la informació com a mecanisme fonamental per aprendre i valorar les creacions i els productes visuals i audiovisuals i consolidar el pensament relacional, així com de la competència digital, entesa com a domini de l'instrumental bàsic necessari per a les creacions i produccions visuals i audiovisuals, però també cultural, pel que fa al coneixement de les convergències de continguts i mitjans que conformen el context social.

La creació i producció col·lectiva de productes visuals i audiovisuals, pròpies dels nous processos de comunicació, intercanvi i cooperació global que possibilita la cultura audiovisual, contribueixen a desenvolupar la competència personal i interpersonal. I, finalment, la utilització de les eines telemàtiques audiovisuals per al coneixement i la valoració dels fenòmens globals, d'identitat col·lectiva i intercultural que ofereix la cultura audiovisual, participa en l'adquisició de la competència en el coneixement i la interacció amb el món.

Estructura dels continguts

Els continguts de la matèria s'estructuren en cinc apartats: la imatge tecnològica fixa; la imatge tecnològica en moviment; la fotografia i la imatge audiovisual al llarg del temps; l'art, la informació i la comunicació en la cultura audiovisual; i la cultura audiovisual i la societat contemporània.

Aquests continguts preveuen l'anàlisi tècnica i formal i la interpretació de les imatges tecnològiques, fixes i mòbils, com a producte històric, cultural i artístic; l'ús de les tecnologies pròpies de les imatges fotogràfiques i videogràfiques; i la realització pràctica de treballs emprant els elements tècnics i narratius propis del llenguatge visual i audiovisual experimentant-hi. També pretenen desenvolupar en l'alumnat un esperit creatiu i curiós envers les manifestacions culturals audiovisuals, com poden ser les exposicions fotogràfiques, el cinema, la publicitat, els productes multimèdia, els videojocs o les noves tecnologies, tot afavorint una actitud crítica envers el món de la imatge tecnològica. Finalment, pel seu caràcter procedimental, els continguts abasten també la cura del material i l'entorn, l'autoreflexió sobre el procés de treball i la seva presentació, així com la responsabilitat individual en els treballs realitzats en grup.

Connexió amb altres matèries

La gran quantitat de productes visuals i audiovisuals de la nostra cultura i d'altres fa que la matèria de cultura audiovisual esdevingui força interdisciplinària i transversal, tant pel que fa als resultats procedimentals emprats per altres matèries com pel que fa a la recerca i gestió de continguts. Quant a les matèries comunes, la cultura audiovisual comparteix continguts amb les llengües, pel que fa al coneixement de la varietat dels discursos adaptats a les diferents finalitats comunicatives.

Tocant a les matèries de la modalitat d'arts (arts escèniques, música i dansa; i arts plàstiques, imatge i disseny), per bé que es podrien establir lligams amb gairebé totes les matèries, caldrà potenciar especialment les interaccions i connexions amb la matèria de disseny, sobretot pel que fa als processos d'ensenyament i aprenentatge relacionats amb la realització de projectes, i amb la matèria d'arts escèniques, enteses com a manifestacions culturals integradores de diverses expressions artístiques on els procediments audiovisuals esdevenen eines força significatives.

Consideracions sobre el desenvolupament del currículum

Pel caràcter interdisciplinari i transversal de la matèria, el seu ensenyament i aprenentatge suposa una metodologia basada en la implicació activa de l'alumnat i la responsabilitat en el seu procés d'aprenentatge. L'alumnat ha de comprendre que l'aprenentatge és també una activitat estratègica, planificable i controlable, i que és possible aprendre a aprendre. Cal fer un seguiment individualitzat, mantenint un diàleg constant amb l'alumnat al llarg de tot el procés d'aprenentatge. També cal tenir en compte la diversitat d'alumnat, els diferents nivells de coneixements previs i de capacitats de cada noi i noia i buscar la distància òptima entre allò que sap i allò que se li proposa, és a dir, fomentar l'aprenentatge significatiu.

S'ha de vetllar pel desenvolupament dels recursos propis de cada noi i noia, la qual cosa implica respectar i fomentar la diversitat d'estratègies d'aprenentatge davant d'una mateixa situació, i afavorir la pluralitat de respostes, entenent que la pràctica creativa i de recerca no comporta una solució única i correcta, sinó moltes de possibles. La valoració i l'anàlisi col·lectiva dels treballs pot ajudar a considerar aquesta pluralitat.

És molt important també acostar els coneixements que s'imparteixen dins l'aula a la realitat exterior en què viu l'alumnat, als seus interessos i a les seves expectatives, perquè prengui sentit allò que se li demana i que senti la necessitat d'ampliar els seus coneixements. Es tracta d'atorgar funcionalitat als seus aprenentatges i potenciar el pensament i les actituds relacionals.

També cal integrar els diferents continguts (conceptuals, procedimentals i actitudinals) en una mateixa activitat i vehicular així els continguts per mitjà d'explicacions i aportacions teòriques en iniciar les activitats, amb comentaris durant el procés de treball i amb l'anàlisi i la reflexió sobre els resultats individuals i col·lectius obtinguts. També cal diversificar les activitats d'ensenyament i aprenentatge (observació i registre, anàlisi i síntesi, treballs per projectes, etc.), així com la seva durada, i també les maneres de treballar: individualment, en grups reduïts, o col·lectivament.

L'avaluació de la matèria de cultura audiovisual ha de preveure el grau d'assoliment dels continguts i reflectir el procés evolutiu de l'alumnat. S'ha d'avaluar la capacitat per identificar l'evolució tecnològica i estètica dels diferents productes audiovisuals i la seva influència social i cultural; la comprensió, per part de l'alumnat, de les diferències entre la lectura objectiva i subjectiva de la mateixa imatge. Es tracta de comprovar si se saben distingir els diferents elements que conformen els missatges audiovisuals i que incideixen en les persones receptores i usuàries, tot emprant-los en la creació de petits projectes audiovisuals.

L'alumnat ha d'aprendre a emprar les eines tecnològiques bàsiques per a la resolució amb un mínim d'habilitat i destresa tècnica, a valorar el coneixement dels components essencials que intervenen en la producció de productes audiovisuals, i que permeten realitzar senzilles produccions d'imatge fixa i en moviment. Ha d'adquirir també l'actitud apropiada a la dinàmica i mètodes de creació i producció audiovisual.

Convé observar com l'alumnat assimila la utilitat i les oportunitats que li ofereixen els mitjans audiovisuals, avaluant els aspectes positius per a la creació, però també els possibles riscos, com la difusió de continguts il·lícits o il·legals. També, en fomentar una visió selectiva sobre l'oferta audiovisual dels mitjans de comunicació de massa, l'alumnat adquireix progressivament actituds i valors com a persones receptores conscients, selectives i crítiques enfront els missatges i les creacions audiovisuals.

Cal promoure mecanismes per desenvolupar un procés d'autoavaluació, analitzant, comentant i debatent amb tot el grup classe els treballs realitzats en les diferents activitats. També cal avaluar les sinergies que es generen amb les matèries amb què s'estableixen connexions per tal d'optimitzar el seu aprofitament i contrastar els aprenentatges assolits.

Objectius

La matèria de cultura audiovisual del batxillerat té com a finalitat el desenvolupament de les capacitats següents:

1. Conèixer els orígens i fonaments històrics de les tecnologies fotogràfica i audiovisual, i de les seves interrelacions, evolució i influència en el context cultural, social, artístic i comunicatiu.

2. Reconèixer i emprar amb propietat els codis específics del llenguatge visual i audiovisual, especialment els del llenguatge cinematogràfic, televisiu i multimèdia.

3. Conèixer i analitzar els aspectes estètics, expressius i tècnics dels mitjans de comunicació, per tal d'interpretar els productes visuals i audiovisuals.

4. Produir imatges tecnològiques fixes i mòbils amb correcció tècnica i expressiva, emprant tecnologia fotogràfica analògica i digital, videogràfica i altres tecnologies a l'abast.

5. Realitzar missatges visuals i audiovisuals de diferent naturalesa i suport (fotografies, espots publicitaris, animacions, realitzacions multimèdia, etc.), dins l'àmbit de la ficció i la no ficció amb els mitjans tecnològics a l'abast.

6. Cercar alternatives tecnològiques adequades a determinades situacions comunicatives per a la producció de missatges visuals o audiovisuals i apreciar les diverses tecnologies de captació i generació d'imatges, com un mitjà adient per a l'autoexpressió, la creació artística i la comunicació d'idees.

7. Valorar la importància dels missatges visuals i audiovisuals dels mitjans de comunicació de massa en la societat actual i mostrar una actitud crítica especialment envers els productes estereotipats, tant des del punt de vista de la persona emissora-creadora com de la receptora-consumidora.

8. Mostrar interès per les obres de creació realitzades o enregistrades amb mitjans tecnològics i descriure-les correctament emprant la terminologia específica.

9. Aplicar coneixements de producció d'imatges tecnològiques en la realització de projectes, desenvolupant diferents dinàmiques de treball individual i en grup, de manera activa, planificada i responsable.

10. Comportar-se de manera responsable a l'aula i als laboratoris, fent un ús adequat dels materials, estris i maquinari i mantenint en bones condicions les instal·lacions i els espais.

Continguts

La imatge tecnològica fixa

Identificació dels elements bàsics del llenguatge fotogràfic i dels seus codis: espacial, gestual, escenogràfic, lumínic, simbòlic i gràfic. Ús de metodologies per a l'anàlisi i la interpretació de les imatges fixes.

Reconeixement dels fonaments tecnològics de la imatge fotogràfica: la reprografia, la càmera analògica i digital, la il·luminació i el laboratori analògic i digital. Experimentació a partir de la creació i el tractament d'imatges fixes.

La imatge tecnològica en moviment

Identificació dels elements bàsics del llenguatge audiovisual i els seus codis: enquadrament, pla, moviments de càmera, transicions i seqüència. Ús de metodologies per a l'anàlisi i la interpretació de les imatges en moviment.

Reconeixement dels fonaments tecnològics de la imatge audiovisual: la càmera de vídeo digital i l'edició no lineal.

Caracterització del muntatge audiovisual i de la noció de temps: el guió, la narració i la continuïtat temporal i espacial. Experimentació a partir de la realització, edició i postproducció de documents audiovisuals senzills.

Caracterització de les tipologies, to i expressivitat del so en el mitjà audiovisual. Experimentació a partir de sistemes i equipaments de captura, registre, tractament i reproducció d'imatges i sons.

La fotografia i la imatge audiovisual al llarg del temps

Descripció i anàlisi de les principals etapes de la història de la fotografia: els pioners, la cronofotografia, el pictorialisme i la fotografia directa, les avantguardes artístiques, o el fotoperiodisme. Classificació i caracterització dels gèneres fotogràfics. Identificació de les noves possibilitats tècniques i estètiques de la fotografia contemporània per mitjà de l'anàlisi d'exemples.

Descripció i anàlisi de les principals etapes de la història de la imatge audiovisual a partir de l'anàlisi d'alguns exemples: de les activitats precinematogràfiques al cinema pioner; el cinema i les avantguardes artístiques; l'època daurada del cinema i els gèneres cinematogràfics actuals.

Caracterització de l'impacte de la televisió i de l'ús de la imatge publicitària. Identificació de les noves possibilitats tècniques i estètiques de la imatge audiovisual: videoclips, videoart, animació, imatge digital, videojocs, entre altres.

L'art, la informació i la comunicació en la cultura audiovisual

Reflexió sobre el pensament i la sintaxi visual i audiovisual. Valoració dels elements relatius a la percepció: sensació i memòria visual.

Identificació de les tipologies, característiques i funcions de la imatge. Distinció entre imatge natural, imatge creada i imatge registrada.

Criteris d'avaluació

1. Identificar els avenços tecnològics que s'han produït al llarg de la història dins els àmbits de la imatge tecnològica, fixa i mòbil, i en l'evolució estètica de les creacions, produccions i missatges audiovisuals.

2. Analitzar i interpretar els elements espacials, i temporals, així com els trets formals bàsics i els significats principals en la lectura d'imatges fixes i en moviment.

3. Reconèixer i justificar les diferents funcions dels mitjans de comunicació audiovisual, diferenciant els elements informatius dels que estan relacionats amb la capacitat de gaudi estètic i lúdic.

4. Saber utilitzar els recursos propis de la creació i producció de documents audiovisuals més adequats per a la resolució d'una tasca determinada o per als propòsits d'un objectiu concret.

5. Identificar els elements bàsics del llenguatge audiovisual i emprar-los en la lectura, anàlisi i valoració de determinats productes audiovisuals.

6. Analitzar les possibilitats de les tecnologies audiovisuals de la informació i la comunicació per a la realització d'un projecte, així com conèixer els riscos de l'ús inadequat de la xarxa.

7. Analitzar les produccions audiovisuals dels mitjans de comunicació de massa, així com les característiques dels diferents gèneres, distingint els estereotips més comuns presents en els productes audiovisuals.

8. Desenvolupar capacitats creatives i imaginatives tot valorant els productes audiovisuals com a manifestacions culturals i artístiques i saber emprar el lèxic i la terminologia propis del llenguatge audiovisual.

9. Mostrar hàbits de creixement personal, respectant les dinàmiques de treball individual i en grup i sent sensible a les tasques de cooperació pròpies del desenvolupament dels projectes audiovisuals.

10. Adquirir els hàbits i les rutines necessaris per al bon funcionament i manteniment d'espais i material tècnic audiovisual i conèixer algunes de les sortides professionals relacionades amb els mitjans audiovisuals.

Dibuix artístic

El dibuix artístic constitueix el recurs intel·lectual bàsic per a l'expressió gràfica del pensament visual i intervé en el medi cultural tant per transmetre coneixements com per contribuir a crear-ne. Permet elaborar imatges capaces de comunicar el resultat de l'anàlisi objectiva de les característiques formals observades o inventades i esdevé el vehicle sensible per a l'expressió gràfica de les idees personals, dels sentiments o de les emocions.

El dibuix, tant en el vessant artístic com en el tècnic, esdevé el llenguatge universal per a la comunicació i la representació gràfica de les experiències visuals. L'experiència sensorial quotidiana, però, és complexa i els estímuls visuals són seleccionats i filtrats amb criteris utilitaris. De tot allò que es percep només es reté el que interessa en cada moment, i bona part de l'entorn visual passa desapercebut. En el moment de fixar en imatges les percepcions visuals es posen de manifest aquestes omissions. Aleshores és quan el dibuix manifesta el seu potencial cognoscitiu com a concreció del pensament visual. Hom s'adona que sols es pot dibuixar allò que es coneix i alhora descobreix que és a través del dibuix com pot conèixer aspectes recòndits de l'entorn visual. Tant si es tracta de comunicar de manera objectiva un coneixement o una informació com si es vol expressar la sensibilitat imaginativa personal, el procés redunda en un enriquiment del bagatge imaginatiu. Per al productor del missatge, el dibuix esdevé el mitjà creatiu immediat i directe per indagar, explorar, analitzar i concretar els seus pensaments i així és usat per artistes, arquitectes, dissenyadors, escenògrafs, productors audiovisuals, etc. Per al receptor, les imatges percebudes li fan possible ampliar l'horitzó perceptiu i cognoscitiu del món visual en què viu, i així s'ha esdevingut a través de l'experiència aportada per les produccions visuals de les diferents manifestacions culturals i artístiques al llarg de la història.

Aquestes qualitats destaquen el valor formatiu del dibuix que incideix directament en la comprensió de la comunicació visual actual i, alhora, forneix l'alumnat de la destresa necessària per intervenir-hi de manera creativa.

En l'etapa de l'educació secundària obligatòria el dibuix ha contribuït a l'adquisició bàsica de les eines del llenguatge visual i plàstic. En el batxillerat és el moment d'aconseguir-ne la consolidació. Reeixir en aquesta formació permet avançar en la maduració intel·lectual i humana de l'alumnat i generar les garanties necessàries per afrontar amb èxit etapes formatives posteriors.

Competències específiques de la matèria

Les competències pròpies d'aquesta matèria són: la competència en la representació gràfica objectiva, la competència en la sensibilitat estètica, la competència en la creativitat artística i la competència cultural artística.

La competència en la representació gràfica objectiva es refereix a la capacitat de descriure amb dibuixos d'intenció analítica referents observats o imaginats. Aplicant la lògica dels sistemes de representació gràfica, l'alumnat ha de mostrar habilitat en la interpretació i transcripció de les formes visuals per comunicar les seves característiques estructurals, funcionals i d'aparença. Aquesta capacitat ha de permetre la resolució de problemes de representació gràfica de referents observats directament o retinguts en la memòria, i també d'aquells altres que són fruit de la invenció i la imaginació. En definitiva, es tracta de mostrar habilitat en l'aplicació de convencionalismes d'expressió gràfica per obtenir representacions objectives de caràcter descriptiu.

La competència en la sensibilitat estètica s'entén, d'una banda, com la facultat de percebre les qualitats plàstiques de les formes de l'entorn per tal de comunicar-les gràficament amb el llenguatge visual i plàstic; i, d'una altra, la capacitat de reconèixer la poètica que inspiren les obres artístiques de diferents moviments, estils i èpoques. Aquesta competència permet identificar els valors sensorials, formals i expressius d'un conjunt de dades visuals i actua com a estimulant per al desenvolupament de sensacions noves. Bona part del valor formatiu d'aquesta competència resideix en l'actitud desinteressada i receptiva que ha de mantenir l'alumne/a per acostar-se a fenòmens estètics que impulsin i perfilin la seva sensibilitat.

La competència en la creativitat artística es manifesta en la recerca per part de l'alumnat de l'expressió original de la seva sensibilitat. Es tracta de mostrar capacitat en l'ús adequat del llenguatge visual en la plasmació de pensaments, emocions i sentiments que posi de manifest la intencionalitat estètica i comunicativa perseguida. Aquesta capacitat ha d'orientar els seus tempteigs, il·luminar les seves troballes i empènyer-lo cap a una actitud plenament creativa. Aquestes competències apunten cap a l'objectiu final de fomentar en l'alumnat el desenvolupament de la seva personalitat.

Finalment, la competència cultural artística s'entén com la capacitat de conèixer, comprendre, apreciar i saber analitzar, des del seu context social i cultural, obres graficoplàstiques i visuals a partir dels diferents codis artístics emprats en cada època. Inclou la reflexió crítica envers aquestes obres com a manifestacions artístiques amb una vàlua estètica intrínseca, i dels seus valors tècnics i funcionals, així com de la seva consideració com a productes culturals i socials, mantenint una actitud respectuosa envers les diferents manifestacions com a part del patrimoni de la humanitat.

Contribució de la matèria a les competències generals del batxillerat

L'elaboració d'imatges per mitjà del dibuix contribueix de manera evident a desenvolupar la competència comunicativa. D'una banda, la descripció objectiva pretén comunicar les característiques visuals de les formes observades. D'una altra, l'alumnat troba en les representacions gràfiques subjectives la manera d'expressar i comunicar els seus pensaments, els seus sentiments i la seva imaginació. Aquest fet li permet descobrir que per a un mateix referent hi pot haver tantes respostes creatives com individus l'interpreten. Llavors la matèria incideix directament en la competència de recerca, ja que només un treball pacient i constant que explori els camins de la plasmació gràfica a partir del pensament divergent, la intuïció i l'atzar, pot desembocar en veritables creacions personals. I en la mesura que les solucions donades per altri són enteses, valorades i respectades, la competència personal interpersonal adquireix la justa correspondència.

L'acostament a les manifestacions artístiques ha de servir per desenvolupar la competència en la gestió i el tractament de la informació, ja que l'alumnat ha de reunir, analitzar i seleccionar la informació oferta per les fonts per comprendre la riquesa cultural de les diferents èpoques i societats. La competència digital i l'ús de les TIC afavoreixen aquesta investigació i recerca de la informació i, també, donada la presència de les noves tecnologies en moltes obres artístiques actuals, és indispensable per comprendre i interpretar les manifestacions estètiques d'avui. Tot plegat esdevé un conjunt d'eines d'interacció i d'interpretació del món que generen un procés cognitiu basat en el pensament visual.

Estructura dels continguts

Els continguts de la matèria s'articulen a l'entorn dels següents apartats d'interpretació del món visual: les formes planes, els objectes i els espais.

Els continguts de primer curs pretenen acostar l'alumnat a l'observació sistemàtica de formes planes i de referents simples i estàtics, que propiciï la seva anàlisi i la descripció objectiva per mitjà de representacions que assoleixin l'ús expressiu dels mitjans graficoplàstics. L'exploració dels efectes de llum i ombra, l'estudi de les qualitats cromàtiques i la representació codificada de l'espai complementen els aprenentatges.

Aquesta formació bàsica ha de possibilitar a segon curs abordar l'estudi de formes més complexes. La natura i la figura humana són els referents a partir dels quals la descripció de les formes visuals i la interpretació de l'estructura han de donar pas a representacions subjectives que fomentin l'expressió de la pròpia sensibilitat amb decidida intencionalitat creativa.

Connexió amb altres matèries

Els continguts de la matèria potencien la contribució a la formació de l'alumnat en el moment que s'estableixen lligams, en ambdós sentits de la connexió, amb altres matèries del currículum. Les més immediates i evidents són les matèries de la modalitat pròpia.

L'estudi de la geometria i les seves transformacions, com a identificació i concreció en el pla de les formes bi i tridimensionals, el coneixement i la pràctica dels sistemes de representació codificada de l'espai i l'elaboració processual de projectes esdevenen els nexes més notoris amb el dibuix tècnic, alhora que forneixen en aquesta matèria destreses en els mitjans graficoplàstics per a la plasmació intuïtiva i la croquisació.

L'exploració del llenguatge visual i plàstic, especialment pel que fa als determinants expressius dels diferents procediments, estableix un intercanvi fructífer amb la matèria de les tècniques d'expressió graficoplàstica. I aquesta mateixa dimensió s'estableix amb les produccions lligades als mitjans de comunicació de massa relacionats amb la cultura audiovisual.

El desenvolupament de la capacitat perceptiva permet consolidar les relacions que s'estableixen entre la forma visual, l'estructura i la funció pròpia d'un objecte. Copsar aquestes relacions o crear-les és el nexe que s'estableix entre el dibuix, el disseny i el volum.

El valor d'una manifestació artística és el resultat de la correspondència dels elements formals que la concreten amb la intencionalitat i el pensament subjacents. Aquest coneixement farà possible alimentar, d'una banda, el sentit crític i, de l'altra, el gust estètic. En aquest sentit, els continguts de la història de l'art afavoreixen la contextualització dels moviments, els estils i les tendències artístiques, així com la consolidació dels conceptes bàsics de la teoria de l'art.

Consideracions sobre el desenvolupament del currículum

Les activitats d'ensenyament i aprenentatge de la matèria tenen un caràcter essencialment pràctic, que necessita ser orientat i dirigit cap a l'adquisició i l'experimentació dels continguts conceptuals necessaris per a la formació artística.

Això implica l'aprenentatge de procediments i mètodes de representació que constrenyen el resultats però desenvolupen destreses necessàries. Aquest condicionant suposa sovint per a l'alumnat la percepció que la seva expressió es veu limitada. Cal fer veure la necessitat d'una aproximació al mètode com a pas previ a la seva superació. Per aquest motiu, cal culminar l'aprenentatge de cada apartat amb propostes obertes que, sense abandonar els continguts treballats, donin cabuda a l'expressió de l'imaginari individual.

Convé que cada proposta de treball vagi exemplificada amb una variada col·lecció d'imatges, reproduïdes o executades pel professorat, que ofereixin un ampli horitzó de les moltes respostes possibles. La referència constant als i a les grans artistes és sempre de gran ajut, però també poden resultar útils els treballs d'alumnes de cursos anteriors, que sovint són més propers i assequibles. S'ha d'insistir en la necessitat de l'experimentació per trobar la resposta adient als problemes plantejats. Concretar en imatges el pensament visual propi no es resol en la imitació i la còpia, sinó en un procés d'interiorització de les percepcions en el qual la imatge és l'element resultant. Això suposa la realització d'esbossos i d'assaigs perseverants a l'èxit dels quals ha de contribuir el professorat. Cal que tot aquest procés investigador culmini en cada apartat en un treball final per poder concretar amb solvència els resultats obtinguts.

En l'adquisició de conceptes estètics i de la teoria de l'art hi ajuda molt el comentari de textos d'historiadors o de crítics, i també ha de ser una pràctica habitual l'anàlisi i interpretació, de forma individual i col·lectiva, d'aquelles obres d'art més adequades en cada etapa de l'aprenentatge.

L'avaluació ha de partir dels coneixements previs de l'alumnat per tal d'adequar el procés d'aprenentatge i aconseguir l'assoliment dels objectius. A partir d'aquest moment l'avaluació formativa ha d'establir el grau de seguiment i d'implicació individual en les activitats. L'alumnat ha de saber que formen part de l'avaluació formativa l'organització i el mètode de treball, l'interès per les fonts d'informació icònica, la curiositat per l'anàlisi dels referents perceptuals, l'autoexigència en la recerca d'imatges plàstiques, l'ànim participatiu a classe, l'ús acurat de materials i utillatges, i la netedat i polidesa en la realització de les pràctiques.

Finalment, el procés avaluador culmina establint el grau d'assoliment dels objectius d'acord amb els criteris d'avaluació establerts. Cal que en cada activitat d'ensenyament i aprenentatge l'alumnat conegui els objectius concrets que ha d'assolir i els criteris que s'aplicaran en l'avaluació d'aquella activitat. D'aquesta manera, l'alumnat tindrà coneixement del nivell de dificultat que haurà de superar i el grau d'exigència que comporta, la qual cosa li permetrà efectuar l'autovaloració dels resultats que obtingui.

Objectius

La matèria de dibuix artístic del batxillerat té com a finalitat el desenvolupament de les capacitats següents:

1. Conèixer la terminologia i el vocabulari específic, els procediments tradicionals i les noves tecnologies, els materials i els estris propis, i saber-los emprar de manera adient en descripcions verbals o escrites i en realitzacions graficoplàstiques.

2. Aprofitar els mecanismes de la percepció aplicats a la memòria visual i la retentiva per distingir en la realitat observada els trets essencials dels superflus i enriquir el bagatge imaginatiu personal capaç d'impulsar la creativitat.

3. Descriure gràficament formes naturals i artificials, a partir de l'observació directa dels referents, tot atenent al seu aspecte visual, geometria i estructura d'acord amb la intencionalitat representativa pretesa.

4. Representar en el pla formes tridimensionals, reals o imaginàries, concretant-ne la posició en l'espai, les proporcions relatives i els efectes lumínics.

5. Conèixer els fonaments fenomenològics i físics del color i adequar la seva aplicació plàstica a la intencionalitat compositiva i expressiva de les representacions.

6. Compondre imatges amb mitjans graficoplàstics bidimensionals per obtenir resultats estètics creatius que permetin transmetre continguts mentals, sensacions o emocions provinents de la realitat exterior o de l'imaginari personal.

7. Desenvolupar habilitat i destresa expressiva en l'ús dels mitjans graficoplàstics, com a resultat de la recerca i l'experimentació constants, de manera que possibilitin la millora de la sensibilitat i facilitin el desenvolupament de la pròpia personalitat.

8. Saber identificar i explicar els elements formals i els valors semàntics presents en obres del patrimoni artístic, atenent al context social i cultural, per tal que esdevingui recurs propedèutic per a les pròpies creacions.

9. Mantenir una conducta respectuosa i una disposició participativa en el desenvolupament de les activitats d'aprenentatge que possibiliti l'intercanvi d'experiències creatives i promogui les diverses sensibilitats.

Continguts

Continguts comuns per als dos cursos

Representació graficoplàstica de la realitat i de les idees.

Ús eficient de la terminologia, els materials, les eines i els procediments propis de la matèria.

Aproximació als conceptes fonamentals de la teoria de l'art i a les obres rellevants del patrimoni artístic i cultural: diferents moviments, estils i autors.

Valoració de la necessitat de protegir i difondre el patrimoni com a herència cultural dels grups humans.

Recerca, experimentació i valoració de solucions creatives en les concrecions plàstiques.

Valoració reflexiva i crítica envers les realitzacions pròpies i les d'altri, i interiorització de les experiències.

Primer curs

Anàlisi de la forma

Connexió amb altres matèries

Dibuix tècnic

Realització d'activitats d'anàlisi i representació de figures planes bàsiques

Identificació i estudi de les posicions entre recta i circumferència

Estudi de la proporcionalitat i les transformacions geomètriques de figures planes

Representació creativa per mitjà de formes poligonals i composició amb corbes

Anàlisi dels fonaments dels sistemes de representació, de la projectivitat, de la seva reversibilitat

Representació gràfica axonomètrica de figures tridimensionals

Coneixement dels fonaments de la perspectiva cònica i establiment de les relacions amb la percepció visual i la fotografia

Variacions i tipologies segons posicions del pla del quadre i el punt de vista Construcció de perspectives còniques i anàlisi gràfica de figures i espais amb diferents mètodes

Tècniques d'expressió graficoplàstica

Identificació i caracterització dels elements bàsics del llenguatge visual i plàstic

Identificació dels materials, tipus de suport i de la tècnica emprada en diferents obres visuals i plàstiques, històriques i presents

Valoració de l'organització i el seguiment d'una metodologia de treball en la creació plàstica

Disseny

Aplicació dels principis compositius, estructurals i expressius bàsics en la resolució i presentació de projectes, utilitzant els elements bàsics del llenguatge visual (punt, línia, pla, color, forma i textura)

Reconeixement de la relació bidimensió-tridimensió

Anàlisi dels sistemes de representació de l'objecte tridimensional: objectes simples, objectes articulats, materials i tecnologia. Representació de la modularitat tridimensional

Resolució d'un projecte de disseny de l'espai habitable

Volum

Reconeixement dels elements de la composició tridimensional: modulacions; forma aparent i forma estructural

Identificació dels elements bàsics del llenguatge visual

Reconeixement dels elements visuals, estructurals, materials i dinàmics que configuren l'objecte o cos volumètric: moviment, ritme, tensió, proporció, orientació, llum i espai

Cultura audiovisual

Identificació dels elements bàsics del llenguatge fotogràfic i dels seus codis: espacial, gestual, escenogràfic, lumínic, simbòlic i gràfic. Ús de metodologies per a l'anàlisi i la interpretació de les imatges fixes

Identificació dels elements bàsics del llenguatge audiovisual i els seus codis: enquadrament, pla, moviments de càmera, transicions i seqüència. Ús de metodologies per a l'anàlisi i la interpretació de les imatges en moviment

Reflexió sobre el pensament i la sintaxi visual i audiovisual. Valoració dels elements relatius a la percepció: sensació i memòria visual

Criteris d'avaluació

1. Descriure els elements del llenguatge visual i plàstic com a aplicació pràctica dels procediments, materials i estris, fent un ús correcte de la terminologia i el vocabulari de la matèria.

2. Abstreure en la percepció visual els trets definidors de les formes observades i retenir-les en la memòria per descriure-les posteriorment amb el llenguatge visual i plàstic.

3. Descriure gràficament, i també oralment o per escrit, les formes naturals orgàniques i inorgàniques, atenent als seus elements estructurals interns i externs.

4. Representar amb caràcter descriptiu objectes senzills de l'entorn pròxim, determinar per mitjà de la línia la seva forma visual i l'estructura i distingir-ne les parts vistes de les ocultes.

5. Configurar representacions en el pla de formes volumètriques de l'entorn amb interpretació dels efectes de llum i ombra amb gradacions de valor.

6. Representar en el pla graficoplàstic espais reals interiors i exteriors amb l'ús de la perspectiva i dels indicadors de profunditat.

7. Aplicar els principis de la teoria del color en la representació d'objectes senzills i en l'elaboració de composicions amb diferents finalitats expressives.

8. Analitzar verbalment i/o per escrit, missatges visuals amb interpretació dels valors expressius transmesos pels elements formals i determinació dels significats d'acord amb el context artístic, social i cultural en què són produïts.

9. Mantenir una actitud oberta i respectuosa envers els resultats plàstics propers i els de les diferents tendències artístiques i manifestar interès per la conservació del patrimoni artístic català i el de caràcter universal.

10. Lliurar les activitats dintre dels terminis acordats amb un grau d'elaboració suficient que posi de manifest l'interès per l'experimentació graficoplàstica i la curiositat en la recerca creativa pròpies de la matèria.

Segon curs

Interpretació i expressió subjectiva de la forma

Anàlisi dels elements del llenguatge visual i plàstic i de la seva sintaxi, i identificació en obres d'art representatives. Interpretació dels significants i els significats en la lectura d'imatges.

Interpretació imaginativa de les formes (transformació, deformació, variació i juxtaposició) per a la recerca creativa de representacions gràfiques. Anàlisi dels antecedents històrics i estudi de les aportacions de les primeres avantguardes del segle XX.

Experimentació d'alternatives lliures a la representació realista: perspectiva per plans, estructuració geomètrica, construcció per mitjà del color, punts de vista múltiples, abstracció.

Realització d'expressions gràfiques com a resultat de la transferència de llenguatges, pensaments, idees i vivències.

Representació i descripció de la natura

Caracterització de les formes naturals inanimades i de les formes vegetals. Identificació de les formes i comprensió de la seva estructura.

Realització d'esbossos i estudis del natural, i posterior concreció sintètica de les anotacions.

Representació gràfica d'elements de l'entorn natural i urbà: el concepte i els tipus de paisatge. Aplicació de les lleis de la perspectiva i de la representació de la profunditat de l'espai en la construcció de paisatges.

Establiment dels vincles i diferències entre el dibuix científic i el dibuix artístic. Comprensió i diferenciació entre la representació graficoplàstica objectiva i l'expressió subjectiva.

Elaboració de representacions basades en la transformació plàstica de formes i entorns naturals amb finalitats expressives.

Anàlisi i representació de la figura humana

Caracterització de la representació del cos humà al llarg de la història (cànon i mòdul), mitjançant l'anàlisi d'obres d'art.

Exploració de l'estructura, les mesures i les proporcions de la figura humana.

Representació gràfica de la figura humana observada del natural.

Elaboració de composicions de figures en moviment.

Representació expressiva del cos humà.

Utilització i intervenció del propi cos en la generació de produccions graficoplàstiques a través de l'acció i la gestualitat.

Connexió amb altres matèries

Dibuix tècnic

Representació gràfica de tangents a corbes còniques

Estudi d'interseccions amb concreció gràfica de parts vistes i ocultes

Anàlisi i construcció de figures de revolució i poliedres regulars

Realització d'activitats d'exposició escrita i gràfica del procés projectual

Tècniques d'expressió graficoplàstica

Reconeixement de materials, eines, suports i formats no convencionals en diferents manifestacions artístiques contemporànies

Utilització de tècniques de relació, associació, comparació, analogia, metàfora, amb diferents materials, llenguatges i referents, en la creació artística

Disseny

Coneixement i aplicació pràctica dels elements estructurals i compositius del llenguatge visual: la repetició, l'ordenació i la composició modular, la simetria, el dinamisme i la desconstrucció

Anàlisi de manifestacions i projectes urbanístics i paisatgístics

Volum

Experimentació amb tècniques, canals i mitjans expressius no convencionals aplicats en les diferents manifestacions artístiques

Exploració sensorial de l'entorn natural i cultural proper i de la seva relació amb l'ésser humà, per tal d'observar i analitzar les formes tridimensionals i els espais

Cultura audiovisual

Identificació de les tipologies, característiques i funcions de la imatge. Distinció entre la imatge natural, la creada i la registrada

Història de l'art

Definició del concepte d'art en el marc de la seva evolució històrica. Identificació i valoració del significat de l'obra artística

Anàlisi i interpretació de les obres d'art dins el seu context, aplicant un esquema metodològic coherent i flexible, utilitzant correctament el vocabulari específic de la disciplina i desenvolupant la capacitat del gaudi estètic

L'art contemporani

Criteris d'avaluació

1. Mostrar habilitat interpretativa en les representacions i destresa expressiva en l'ús dels mitjans graficoplàstics a partir de l'experimentació i la recerca de plantejaments innovadors.

2. Abstreure en la percepció visual els trets definidors de les formes observades i retenir-les en la memòria per descriure-les posteriorment amb el llenguatge visual i plàstic.

3. Representar en el pla graficoplàstic espais reals interiors i exteriors, fent ús de la perspectiva i dels indicadors de profunditat en el pla.

4. Interpretar de manera lliure i imaginativa, amb diferents graus d'iconicitat, referents visuals que demostrin el desenvolupament de la pròpia capacitat creativa.

5. Representar gràficament formes naturals amb descripció dels elements estructurals i els valors plàstics, i modificar-les posteriorment amb diferents finalitats comunicatives tot argumentant-ne la intencionalitat.

6. Descriure gràficament l'anatomia del cos humà amb concreció de la relació de proporcions i l'expressivitat del moviment.

7. Realitzar composicions bidimensionals que transmetin determinats valors expressius a partir de la interpretació de referents reals o produïts per la imaginació.

8. Analitzar oralment i/o per escrit missatges visuals amb interpretació dels valors expressius transmesos pels elements formals i determinació dels significats d'acord amb el context artístic, social i cultural en què són produïts.

9. Mantenir una actitud oberta i respectuosa envers els resultats plàstics pròxims i els de les diferents tendències artístiques i manifestar interès per la conservació del patrimoni artístic català, espanyol i el de caràcter universal.

10. Lliurar les activitats dintre dels terminis acordats amb un grau d'elaboració suficient que posi de manifest l'interès per l'experimentació graficoplàstica i la curiositat en la recerca creativa pròpies de la matèria.

Dibuix tècnic

La matèria de dibuix tècnic desenvolupa les estratègies necessàries per a la comprensió i posterior solució gràfica dels problemes, amb un component de recerca i planificació dels processos. Els continguts de la matèria proporcionen a l'alumnat els coneixements propis del batxillerat i el prepara per afrontar estudis futurs més complexos. Pel seu caràcter instrumental, esdevé una eina imprescindible per a la formació acadèmica i també per a futures activitats professionals.

El dibuix tècnic és una eina amb un llenguatge propi, que s'utilitza en disciplines que s'ocupen principalment del disseny de la forma i la funció dels objectes i els espais, i esdevé en molts casos un instrument d'investigació i de creació de les solucions que demanen els projectes de disseny gràfic i industrial, d'arquitectura, d'enginyeria o d'urbanisme, entre altres.

El dibuix tècnic esdevé un instrument que concreta les formes i els espais en què viurem, i per aquesta raó el coneixement de les seves estructures, de les seves propietats i els seus processos de resolució i construcció és fonamental per entendre l'entorn ple d'elements i espais artificials. Aquest fet implica la interpretació i posterior racionalització de les formes que s'interrelacionen i estructuren en una realitat sempre complexa.

El camp d'actuació del dibuix tècnic és molt ampli. A més dels àmbits clàssics on s'acostuma a ubicar aquesta matèria, el dibuix tècnic té un paper important també en el món de les arts en general. Fugint de la dualitat de conceptes, com el d'art i tècnica, el dibuix tècnic s'integra en l'art actual principalment com a suport al procés creatiu.

Els continguts de la matèria desenvolupen la visió espacial, mitjançant l'estudi de les propietats geomètriques de les formes i les relacions que es produeixen sobre el pla i a l'espai. El seu ensenyament ha de contemplar el desenvolupament d'aquesta visió espacial i de les capacitats d'abstracció com a aspecte fonamental per a un assoliment posterior dels conceptes.

També desenvolupa la sistematització dels procediments per trobar solucions tècniques a les propostes d'activitats. La combinació entre teoria i pràctica, d'activitats inductives i deductives, el desenvolupament de projectes on la imaginació i el plantejament de problemes tenen un paper fonamental, esdevenen un conjunt d'elements pedagògicament motivadors que ajuden a la integració dels conceptes, dels procediments i de les metodologies en els processos d'aprenentatge i creació. El suport informàtic és una eina motivadora, enriquidora i productiva, és a dir, educativa.

El dibuix tècnic requereix una objectivació de les concepcions formals i funcionals dels espais i dels objectes mitjançant un llenguatge de representació normalitzat i universal, però incorporant en aquests processos l'actitud reflexiva i una visió crítica que contribueixi a formar la base d'un futur professional responsable amb la societat i amb el disseny ambiental.

Competències específiques de la matèria

Les competències pròpies de la matèria són la capacitat creativa per trobar relacions i incorporar elements de l'entorn i idees en les creacions i projectes de dibuix tècnic. També es considera una competència de la matèria l'adquisició i el reconeixement del llenguatge propi i universal del dibuix tècnic, així com la transferència en l'aprenentatge personal de les capacitats resolutives, representatives i comunicatives dels mitjans de les noves tecnologies aplicades al dibuix tècnic.

Contribució de la matèria a les competències generals del batxillerat

La matèria de dibuix tècnic contribueix a l'assoliment de les diferents competències generals del batxillerat. Els processos de reflexió i discussió prèvia al desenvolupament de projectes i activitats que requereixen un nivell d'abstracció important contribueixen al desenvolupament de la competència comunicativa.

Estructura dels continguts

El dibuix tècnic es desenvolupa en dos cursos. Cada curs s'organitza en àmbits diferenciats: dibuix geomètric, geometria descriptiva, i un apartat comú que s'integrarà, sempre que es pugui, en la resta d'apartats. El primer curs comprèn un acostament als conceptes i procediments de geometria plana i d'introducció a la geometria descriptiva, fent especial incidència en la representació tridimensional mitjançant les perspectives.

El segon curs amplia els coneixements impartits en el primer curs i aprofundeix en els continguts conceptuals i procedimentals més rellevants i fonamentals per tal de consolidar un nivell de coneixement idoni, amb l'objectiu que l'alumnat pugui afrontar amb èxit els reptes futurs, preparant-lo, d'una banda, per aplicar els coneixements rebuts amb prou competència i, d'una altra, per adquirir la maduresa necessària que li asseguri la continuïtat amb èxit.

Connexió amb altres matèries

La matèria de dibuix tècnic representa un suport important per a la comprensió de conceptes i plantejaments d'altres matèries que requereixen una visió espacial que ajudi a la conceptualització i abstracció dels elements que hi intervenen. En aquest sentit hi ha una convergència important amb la matèria de dibuix artístic. L'estudi de la geometria i dels sistemes de representació dóna suport a la configuració i ordenació raonada de les formes i els espais en la matèria de dibuix artístic. L'elaboració de projectes on es combinen les tècniques manuals i els processos tecnològics evidencia el desenvolupament de processos creatius similars amb concrecions pròpies i relacions importants en l'aprenentatge de les dues matèries. Tots dos currículums es desenvolupen amb continguts que contenen de manera implícita aquestes relacions, de manera que totes dues matèries esdevenen un conjunt d'instruments que, coordinats convenientment, contribueixen a una millor comprensió dels conceptes impartits en altres matèries del batxillerat.

El dibuix artístic i el dibuix tècnic tenen molts punts en comú i també es complementen. A partir de la comprensió de la forma i l'espai i la posterior concreció gràfica del pensament, el dibuix tècnic representa un pas més enllà cap a la concreció gràfica normalitzada, amb els aspectes geomètrics implícits i d'acord amb codis i procediments consensuats, aportant solucions funcionals i de disseny, amb l'objectiu de compartir, comunicar i fer reals aquestes concepcions mitjançant la seva fabricació i/o construcció.

Els principals aspectes comuns amb el dibuix artístic tenen relació amb els processos implícits en la percepció humana i el pensament visual. Es poden plantejar processos d'aprenentatge comuns que afavoreixen el desenvolupament de l'observació, de la visió espacial, i de la capacitat d'interpretació de les formes, per arribar a la comprensió de les propietats geomètriques d'aquestes, ser capaç d'expressar-les gràficament amb un llenguatge més personal en el cas del dibuix artístic i amb convencionalismes gràfics en el cas del dibuix tècnic. La seva pràctica, sovint conjunta, ajuda a portar a terme amb èxit la representació gràfica de les solucions que tenen l'origen en la percepció i també en l'expressió de les idees.

Pel que fa a la història de l'art, el dibuix tècnic s'ha configurat com una eina instrumental lligada a l'art. Des de l'arquitectura i el disseny, on representa una base fonamental, passant per la pintura, on ha estat una de les bases de la composició i la representació, fins a les últimes manifestacions artístiques, on sovint s'integra en la pròpia obra d'art mitjançant les noves tecnologies. Aquests aspectes tenen una aplicació docent directa en la comprensió de la història de les arts des de la base de la pràctica artística.

El coneixement dels conceptes geomètrics de les formes i la comprensió dels procediments de resolució de problemes de representació, mesura i composició, representen una de les bases fonamentals del disseny pel que fa a l'organització de l'espai graficoplàstic i també a la representació gràfica de les formes bi i tridimensionals en multitud de configuracions visuals estudiades a les matèries d'història de l'art i de disseny.

Podem establir més relacions; una de molt evident és la representació geomètrica dels problemes tant en la matèria de dibuix tècnic com en la de matemàtiques, on la necessitat de visualitzar comprensivament les situacions i les relacions que els elements tenen a l'espai, és fonamental en molts casos per afavorir la seva comprensió i correcta solució del problema plantejat. Així mateix, en les matèries de ciències i tecnologia en general, l'aplicació del dibuix tècnic és un suport per a la visualització dels conceptes, per al plantejament gràfic de problemes, i per afavorir els processos d'estudi dels fets i conceptes, de manera que esdevé una eina didàctica per als docents i coneixement previ de l'alumnat sovint reivindicat per aquest. D'aquesta manera, el dibuix tècnic pot donar suport a les matèries científiques i tecnològiques, afavorint l'abstracció i la síntesi gràfica, esdevenint un recurs susceptible de ser integrat en el procés d'aprenentatge.

El dibuix tècnic planteja una visió àmplia de les seves aplicacions, i per això s'han incorporat alguns aspectes de la tradició artística del dibuix que s'hauran d'integrar en el procés d'aprenentatge. Aquesta visió no reduïda del dibuix el fa encara més instrumental i, per tant, pot esdevenir una bon bagatge per als estudis d'altres modalitats en les quals no es preveu com a matèria de modalitat. Així, doncs, podem establir algunes connexions amb les matèries comunes:

Consideracions sobre el desenvolupament del currículum

Cal tenir en compte la necessitat d'un bagatge previ i adequat de l'alumnat en començar el primer curs de batxillerat, amb unes competències en dibuix tècnic idònies. Tant al primer curs com al segon, els continguts integren aspectes conceptuals, procedimentals i actitudinals.

La metodologia aplicada ha de tenir en compte les necessitats educatives dels alumnes sense perdre de vista una perspectiva amb visió propedèutica que s'interessi pel potencial d'aquests alumnes. Per arribar a aquesta fita, fóra convenient considerar la diversitat i flexibilitat de les metodologies i la incorporació d'eines d'autoavaluació presencials i no presencials.

És un objectiu i una necessitat d'aquesta matèria que els alumnes relacionin i contextualitzin les activitats educatives amb la realitat més pròxima. Dissenyar formes i espais i també conèixer el seu procés de fabricació i construcció, així com els implícits que qualsevol projecte real comporta, són elements importants per arribar a una comprensió àmplia de les dimensions de la matèria. Convé incorporar en les activitats la reflexió i el treball a partir de projectes reals propers ja realitzats. La cooperació amb institucions i empreses privades del món del disseny, la indústria i l'arquitectura afavoreixen la contextualització i la comprensió dels problemes i les solucions aportades i milloren la transferència dels coneixements.

Per fer més comprensible la complexitat i l'abstracció de la matèria, convé que les activitats d'ensenyament i aprenentatge integrin els aspectes conceptuals, procedimentals i actitudinals, i també que la reflexió oral i escrita ajudin a evidenciar com han estat els processos d'aprenentatge.

Com a pràctica motivadora, cal destacar la importància dels projectes efectuats, proposats pel professorat o l'alumnat com a garantia d'assoliment dels coneixements. Aquest aprenentatge ben tutoritzat i compartit a l'aula, contribueix a fer un pas més enllà en la solució d'exercicis, tant individualment com col·lectiva, i permet el flux d'idees, de propostes, de descobertes, i la pràctica reflexiva unida a la capacitat de comunicar oralment i per escrit, i concretar gràficament dissenys i solucions constructives.

L'aprenentatge del dibuix tècnic pot preveure aquest vessant, no sols com a finalitat culminadora, sinó de manera integrada i complementària que ajudi paral·lelament a relacionar tant els coneixements adquirits com aquests amb l'entorn més immediat i la realitat en general.

Cal incorporar el suport informàtic com a finalitat representativa, i com a eina per a la comprensió, la complementació i el desenvolupament de la part manual o tradicional del currículum, permetent a l'alumnat nous mitjans d'exploració i d'investigació. Per aquesta raó, cal donar-li una presència d'almenys una tercera part de la temporalització. És imprescindible que els alumnes coneguin els programaris de dibuix assistit amb ordinador en els processos de construcció i visualització de formes i figures, tant en dues dimensions com en tres.

Pel que fa a l'avaluació, a cada curs cal valorar que l'alumnat mostra una progressió adequada per tal d'arribar a un domini òptim que li permeti analitzar els problemes i presentar les activitats amb un grau de concreció gràfica d'acord amb paràmetres de comunicació i de normalització tècniques. També convé valorar els aspectes relacionats amb actituds i hàbits com l'interès i l'esforç, la constància, la continuïtat i la claredat organitzativa que l'alumnat mostra.

Pel que fa a l'avaluació es recomana una presentació al grup classe dels procediments i les activitats d'avaluació, i el valor de cada una d'aquestes. Pel que fa al professorat, fóra interessant fer una avaluació inicial, tant a primer curs com a segon, que ajudarà el professorat a identificar els coneixements previs i les possibles mancances.

Posteriorment es continuaria amb una pràctica docent on l'avaluació formativa permeti tutoritzar el procés d'aprenentatge de cada alumne. Les proves teoricopràctiques, les activitats pràctiques individuals i grupals de dibuix i la realització de petits projectes aportaran dades al professorat que l'ajudaran a fer una avaluació més fonamentada.

L'avaluació sumativa suposa finalment un recull exhaustiu de l'activitat i el procés d'aprenentatge seguit per l'alumnat. Aquest recull pot incorporar activitats d'avaluació similars i consegüents amb els continguts impartits i els objectius que es persegueixen.

Objectius

La matèria de dibuix tècnic del batxillerat té a com a finalitat el desenvolupament de les capacitats següents:

1. Comprendre els fonaments, els conceptes i els procediments de la geometria mètrica aplicada al dibuix tècnic, i els dels sistemes de representació, i entendre'ls com a conjunts de continguts relacionats i susceptibles de ser emprats en qualsevol activitat o projecte.

2. Reconèixer el caràcter comunicatiu i transmissor d'informació del dibuix tècnic i del programari informàtic, la seva terminologia pròpia i la universalitat dels seus codis, i considerar-lo com una eina de coneixement, de recerca i concreció d'idees.

3. Emprar el dibuix d'esbós i de croquis per al plantejament previ a qualsevol activitat tècnica, com a elements integradors del coneixement en els processos de recerca, disseny i solució de problemes de dibuix tècnic, tot incorporant, si cal, els recursos de representació provinents del vessant artístic del dibuix.

4. Utilitzar els estris i els materials de dibuix tècnic reconeixent les seves propietats i possibilitats de rendibilitat dins els processos de resolució i construcció, i utilitzar-los amb destresa suficient, desenvolupant la capacitat d'expressar-se gràficament amb fluïdesa i coherència, i aportant explicacions i reflexions vers les solucions observades en les concrecions gràfiques.

5. Emprar amb profunditat els recursos del dibuix geomètric i de la geometria descriptiva, fent especial incidència en el sistema dièdric, a fi de plantejar i resoldre problemes i concretar gràficament figures i conjunts bi i tridimensionals, així com espais en el pla.

6. Desenvolupar capacitats d'anàlisi i raonament per trobar solucions coherents, alternatives, ampliant els coneixements propis, i aplicant estratègies i procediments metodològics seqüenciats amb processos deductius i inductius.

7. Emprar els recursos informàtics de representació tècnica bi i tridimensionals, i de geometria dinàmica més habituals, com a eina de complementació i ampliació dels recursos tradicionals, per afavorir l'apreciació i la comprensió de la representació, de les propietats de les formes i dels problemes geomètrics que aquestes plantegen.

8. Treballar d'una manera organitzada i desenvolupar les activitats amb constància i responsabilitat, i tenir capacitat per concretar formes bi i tridimensionals en el pla amb claredat, correcció, rigor i competència comunicativa.

9. Plantejar projectes i activitats treballades amb exemples reals com a referents a partir dels quals es puguin identificar propietats geomètriques aplicables al dibuix tècnic.

10. Integrar en les activitats situacions de realitat i referents històrics i del patrimoni cultural, relacionades amb el dibuix tècnic i la geometria.

11. Valorar la universalitat de la normalització en el dibuix tècnic i aplicar les principals normes UNE i ISO referides a l'obtenció, posició i acotació de les vistes d'un cos.

Primer curs

Continguts

Continguts comuns: llenguatge, contextualització i recerca

Estudi de la terminologia, la simbologia, l'ús correcte de les eines manuals i informàtiques i els procediments propis de la matèria.

Acostament a les obres del patrimoni artístic, cultural i tècnic, així com als diferents moviments, estils i autors i als conceptes fonamentals de l'arquitectura i l'enginyeria.

Aplicació del dibuix tècnic, com a aportació de solucions en la tecnologia i en l'art. Relació d'aquests continguts amb els principals moments de la història de l'art i la tecnologia.

Recerca, experimentació gràfica i valoració escrita de solucions creatives en els processos resolutius de problemes.

Connexió amb altres matèries

Tècniques d'expressió graficoplàstica

Identificació del llenguatge de representació gràfica dels elements.

Els coneixements geomètrics previs i la seva aplicació en l'estructuració espacial i la composició.

Volum

La configuració gràfica de les formes, bi i tridimensional.

L'anàlisi gràfica del volum i la de la llum.

Disseny

L'aportació d'elements d'anàlisi i estructura geomètrica de l'espai compositiu i també de les formes bi i tridimensionals.

La representació geomètrica de formes a partir de mòduls i xarxes modulars, i l'aplicació de procediments de transformacions geomètriques per al disseny.

Història de l'art

L'estudi dels conceptes geomètrics implícits en les obres d'art i les seves implicacions en la creativitat.

El dibuix tècnic com a instrument de l'art, l'arquitectura i el disseny al llarg de la història.

Dibuix artístic

L'adquisició del llenguatge gràfic i la integració en els projectes i les activitats de la creativitat, la subjectivitat i la personalitat pròpia

L'anàlisi de les propietats geomètriques, les transformacions de les formes planes, rectes i corbes, i la creació de composicions amb polígons mòduls i xarxes modulars

L'estudi dels fonaments dels sistemes de representació i la seva aplicació en les representacions gràfiques bi i tridimensionals.

La configuració de les representacions gràfiques de les formes i els espais bi i tridimensionals, atenent a criteris de proporcionalitat i semblança.

L'ús del dibuix a mà alçada .esbós i croquis-, com a element i eina d'ajut al procés creatiu i de reflexió.

La representació gràfica de formes i espais a partir de les perspectives còniques i paral·leles.

La concreció gràfica del volum, la llum i l'ombra.

Cultura audiovisual

La representació gràfica d'imatges mitjançant les noves tecnologies.

L'anàlisi i comprensió dels processos de construcció de les imatges i dels plantejaments tècnics implícits.

Criteris d'avaluació

1. Emprar els estris tradicionals de dibuix tècnic i també les noves tecnologies informàtiques amb competència gràfica i resolutiva suficient.

2. Resoldre problemes de geometria plana relacionant amb coherència els conceptes i procediments que hi intervenen.

3. Construir figures geomètriques planes a partir de dades diverses relacionades amb els triangles, polígons i quadrilàters i també amb les tangències.

4. Resoldre problemes en sistema acotat i dièdric directe, amb coherència en els procediments, demostrant competència suficient en l'aplicació dels conceptes en les solucions.

5. Emprar el dibuix a mà alçada com a element de reflexió i raonament que permet d'establir plantejaments i programes de treball individual i col·lectiu, i madurar i definir els processos de creació i de solució de problemes.

6. Realitzar activitats de construcció gràfica i resoldre problemes emprant el llenguatge normalitzat del dibuix industrial, amb la nomenclatura pròpia i mostrant interès per la representació integrada dels sistemes.

7. Mostrar prou competència gràfica en la representació de figures i espais amb diversos mètodes de perspectiva.

8. Representar amb correcció gràfica i aplicant mètodes i procediments raonats, figures geomètriques planes, corbes i poligonals, cossos geomètrics i figures tridimensionals en general, en perspectives axonomètriques i còniques que incloguin formes rectes i corbes.

9. Lliurar les activitats dintre dels terminis acordats i reflectir-hi un grau de qualitat suficient mitjançant el qual es pugui detectar una bona actitud i prou interès davant la matèria.

Segon curs

Continguts comuns: aproximació als referents històrics i a la contextualització

Contextualització dels principals continguts de la matèria i exemplificació de les seves aplicacions en les principals obres de la història de l'art, la tecnologia i el disseny.

Incorporació a les activitats teòriques i pràctiques de contextualitzacions a la realitat propera com a objecte i suport d'aquestes activitats.

Geometria mètrica plana

Aplicació d'estratègies gràfiques en la resolució de problemes de construcció de triangles i de figures planes més complexes, que impliquin conceptes i procediments de proporcionalitat, rectes i punts notables, arc capaç, homologia, homotècia i semblança.

Anàlisi de casos de tangències a partir de composicions amb rectes, punts, circumferències i figures complexes.

Sistematització en la resolució gràfica d'exercicis amb aplicació d'eix radical, potència i inversió.

Anàlisi de casos de tangències en les corbes còniques.

Exploració i investigació de tangències fent ús del programari informàtic.

Aprofundiment en el sistema dièdric directe de representació

Coneixement dels elements fonamentals per a l'operativitat del sistema dièdric mitjançant l'estudi de les tipologies dels punts, les rectes i els plans segons la seva posició entre ells i respecte als plans de projecció, i amb l'aplicació gràfica dels conceptes implícits de pertinença i veritables magnituds.

Connexió amb altres matèries

Tècniques d'expressió graficoplàstica

La incorporació d'estratègies estructurals d'organització i representació gràfica de la forma.

La transferència i treball amb diferents llenguatges d'expressió tradicionals i de noves tecnologies.

Volum

L'anàlisi de l'estructura geomètrica de la forma, l'espai i les relacions de transformació i proporció que s'hi estableixen.

Disseny

La configuració de les formes i els espais a partir de conceptes estructurals geomètrics.

L'aplicació de les noves tecnologies en la recerca de solucions representatives aplicades al disseny bi i tridimensional.

Història de l'art

L'estudi dels conceptes geomètrics implícits en les arts i de la seva evolució històrica

La comprensió dels plantejaments compositius i estructurals de les obres d'art

Dibuix artístic

La conceptualització i l'ús adient dels elements del llenguatge gràfic

La interpretació dels volums i espais en relació amb el punt de vista

La concreció gràfica de solucions diverses, les representacions dels conjunts de formes i volums, i les relacions geomètriques de distància, posició i intersecció i mesura que es produeixen

Cultura audiovisual

El disseny d'imatges tecnològiques bi i tridimensionals amb finalitats comunicatives i expressives

Anàlisi dels aspectes implícits de caire informatiu, expressiu, i de contingut social de les imatges, i la seva relació amb les opcions configuradores

Criteris d'avaluació

1. Emprar els procediments manuals d'esbós i croquis, i també els estris de dibuix, amb prou competència gràfica pel que fa a l'operativitat dels escaires i a la concreció gràfica amb valor de línia.

2. Mostrar interès per la contextualització i pel coneixement dels principals referents històrics d'aplicació del dibuix tècnic.

3. Resoldre problemes de geometria plana, i fer una valoració raonada i contrastada de les propostes, dels procediments, de la metodologia i de les opcions de solució triades amb rigor en el procés de resolució.

4. Mostrar coneixement i domini suficient dels recursos informàtics i programari de dibuix assistit per ordinador per estudiar propietats, solucionar problemes i construir figures i espais en geometria plana, descriptiva i dibuix industrial.

Competències específiques de la matèria

La matèria de disseny comporta el domini de conceptes, procediments i actituds relacionats amb la competència cultural artística, la competència en el domini teoricopràctic de les tècniques i els procediments de la producció artística, la competència en la sensibilitat estètica i també la competència en la creativitat artística.

S'entén per competència cultural artística la capacitat de conèixer, comprendre, apreciar i analitzar des del seu context social i cultural, obres de disseny a partir dels diferents codis artístics emprats en cada època, tot identificant materials, eines, processos i tècniques. Inclou la reflexió crítica envers aquestes obres com a productes que, a banda d'una vàlua estètica i uns valors tècnics i funcionals, tenen una dimensió com a productes culturals i socials.

La competència en el domini teoricopràctic de les tècniques i els procediments de la producció artística suposa el domini i la maduració del llenguatge bàsic corresponent a tècniques i procediments propis de la matèria, per tal d'obrir nous camins d'introspecció i d'experimentació que estimulin la creativitat, que incorporin nous recursos expressius i que connectin amb altres tipus de llenguatges: sonors, verbals, corporals, visuals o tecnològics, ajudant així a la integració de les diferents àrees de coneixement. Aquesta competència està focalitzada en el coneixement teoricopràctic de tècniques plàstiques i visuals de producció artística, però també incorpora un seguit d'actituds indispensables en el procés de treball creatiu: la recerca, l'organització, l'anàlisi de la informació, el rigor, la destresa, la perseverança, la disciplina i el sentit crític.

La competència en la sensibilitat estètica s'entén, d'una banda, com la facultat de percebre les qualitats plàstiques de les obres de disseny; i, de l'altra, la capacitat de reconèixer la poètica que inspiren les obres de diferents moviments, estils i èpoques. Aquesta competència permet identificar els valors sensorials, formals i expressius d'aquests productes i actua com a estimulant per a la reflexió sobre la pròpia interacció quotidiana amb aquests productes i per al desenvolupament de sensacions noves.

La competència en la creativitat artística es manifesta en la recerca d'una expressió original de la pròpia sensibilitat en els tempteigs i la proposta de solucions a necessitats funcionals i tècniques, sigui des d'un punt de vista d'usuari o de productor. És important la recerca de l'expressió original de la pròpia sensibilitat i ideologia, tenint com a objectiu final el desenvolupament de la pròpia personalitat en l'alumnat.

Contribució de la matèria a les competències generals del batxillerat

La matèria de disseny, pel seu caràcter integrador i pluridisciplinari, esdevé un marc idoni per proveir l'alumnat dels recursos bàsics per a l'assoliment de les competències genèriques del batxillerat.

La matèria de disseny contribueix a la competència comunicativa, ja que facilita les bases del llenguatge bidimensional i tridimensional perquè l'alumnat expressi oralment, per escrit i amb l'ús dels llenguatges propis del disseny, fets, conceptes, emocions, sentiments de manera creativa i també reflexioni sobre la dimensió ètica d'aquests processos.

Igualment, la matèria contribueix a desenvolupar la competència en recerca. En el procés creació dels projectes, la recerca és promotora d'idees i font d'excitació de la creativitat. Aquesta recerca es desenvolupa a la part experimental de la matèria i en la ideació de propostes artístiques utilitzant tant mitjans convencionals com tecnologies digitals.

El disseny també contribueix a la competència en el coneixement i la interacció amb el món, ja que, a partir de l'observació i la comprensió de l'entorn que ens envolta, tant a escala física com de les relacions socials, podrem obrir-nos a la descoberta i implicació en les manifestacions culturals i artístiques més properes, respectant la diversitat cultural i de gènere i el patrimoni artístic. Les arts plàstiques es mouen en un marc natural i cultural comú de referència a l'abast de l'alumnat. Els elements de què parteixen els alumnes per elaborar propostes creatives són de l'entorn proper i el fet d'observar, modificar, reinterpretar i relacionar-los per trobar noves possibilitats els fan comprendre críticament la realitat social, geogràfica i cultural que els envolta.

Finalment, el disseny també col·labora en l'adquisició de les competències personals i interpersonals: en establir un diàleg sobre diferents propostes artístiques es contribueix a la formació de l'alumnat com a persones i ciutadans i dóna pautes per a la seva orientació vocacional.

Estructura dels continguts

Els continguts de la matèria s'estructuren en tres grans àmbits: el disseny i el seu context, el fet projectual i els àmbits d'aplicació del disseny.

Aquests continguts contemplen l'observació i la recerca de l'entorn natural i cultural per tal de fomentar el sentit crític, la iniciativa personal i la gestió de la informació, així com l'estudi del llenguatge plàstic tridimensional, que serà bàsic per establir els codis necessaris per analitzar i desenvolupar projectes de disseny. Aquesta matèria té l'oportunitat de posar èmfasi en el procés de la creació plàstica experimentant en les diferents vies projectuals. Les propostes de treball impliquen l'ús de sistemes i recursos d'indagació i representació plana i volumètrica, consolidant-ne així el domini i posant en evidència la seva utilitat en futurs camps professionals. Conèixer els diferents materials i tècniques bàsics de configuració tridimensional ajuda l'alumnat a entendre i projectar diverses propostes de disseny. També s'incorporen en els continguts de la matèria les noves tecnologies com a part implícita en els processos reals de disseny i com a recurs propi d'investigació i representació.

Connexió amb altres matèries

La gran quantitat de productes de disseny de la nostra cultura i d'altres fa que la matèria esdevingui força interdisciplinària i transversal, tant pel que fa als processos emprats per altres matèries com pel que fa als continguts. Per aquest motiu, es poden establir lligams amb gairebé totes les matèries de la modalitat d'arts (arts plàstiques, imatge i disseny), si bé les connexions més estretes tenen lloc amb el dibuix artístic, les tècniques d'expressió graficoplàstica i el volum pel que fa als processos creatius, el color i les seves tècniques d'aplicació, l'esbós com a mitjà d'ideació, la representació de les tres dimensions sobre el pla i la producció de cossos volumètrics.

La matèria de disseny també connecta amb la història de l'art en relació amb els referents d'obres artístiques ubicades en el seu context que proposa, sense que en cap cas es tracti de fer un recorregut històric de la producció del disseny.

Tots els llenguatges comparteixen uns processos comunicatius comuns i tots poden ser font d'inspiració o formar part de manera activa de la producció plàstica. En aquest sentit, el disseny connecta amb la matèria de cultura audiovisual, pel fet que es tracta de llenguatges de comunicació no verbal, però també en els processos de creació, el coneixement de l'estructura i configuració del cos humà i l'expressió i comunicació en l'espai.

Consideracions sobre el desenvolupament del currículum

En el desenvolupament del currículum s'hauria de fomentar el vessant pràctic, amb materials i tècniques variades, i l'experimentació de diversos llenguatges artístics. Caldria estimular els processos de creació i la metodologia del treball per projectes per tal de potenciar la recerca a partir de vies diversificades d'expressió, proposant activitats interdisciplinàries on es posi èmfasis en el fet comunicatiu a través d'altres llenguatges (verbal, musical, teatral, dansa, etc.). El contacte amb professionals i artistes, la participació en projectes artístics propers, les visites culturals on es pugui observar i gaudir directament de les obres plàstiques bi i tridimensionals, són necessaris per enriquir la formació de l'alumnat.

Així, és necessari sempre un espai específic per als continguts teòrics on s'utilitzi un catàleg extens i significatiu d'obres de disseny de referència. L'adquisició del vocabulari específic i del desenvolupament de les capacitats d'expressió verbal es podria fer a partir de l'anàlisi d'aquestes obres o de les que es generin a l'aula, fomentant una actitud de respecte per les creacions d'altri.

Com ja s'ha dit, cal atorgar la mateixa importància a l'avaluació dels processos particulars que segueix cada alumna/e en la realització de les propostes que als resultats obtinguts. La valoració de manera conjunta de processos i resultats contribueix a la formació integral de l'alumnat.

Objectius

La matèria de disseny del batxillerat té com a finalitat el desenvolupament de les capacitats següents:

1. Comprendre el fet del disseny, diferenciar-lo d'altres manifestacions científiques, tecnològiques o artístiques, i analitzar de manera crítica el disseny d'objectes quotidians i també els propis dissenys.

2. Valorar els vessants funcionals, comunicatius, de context i de factibilitat propis de tota producció de disseny.

3. Desenvolupar capacitats perceptives, analítiques i crítiques respecte a l'entorn objectual, espacial i gràfic.

4. Resoldre exercicis projectuals de caràcter elemental referits al disseny gràfic, objectual i de l'espai habitable, i d'altres àmbits, trobant solucions creatives i adequades a la intenció comunicativa o funcional.

5. Adquirir hàbits d'investigació i creació que potenciïn respostes renovadores envers les necessitats materials, socials i culturals.

6. Elegir apropiadament i utilitzar amb destresa els recursos de dibuix i les tècniques plàstiques, emprar-los en la ideació, projectació i presentació d'obres de disseny, tot obtenint resultats valorables quant a la seva adequació, correcció i expressió.

7. Reconèixer i analitzar obres i autors dels diferents àmbits del disseny, en particular dels que ja formen part de la història o del nostre entorn actual, i relacionar-los amb els fets i les característiques pròpies del seu context.

8. Harmonitzar les experiències cognoscitives i sensorials de les diferents matèries afins que conformen la capacitat per emetre valoracions constructives i potenciar la capacitat d'autocrítica per desenvolupar el sentit del gaudi estètic.

9. Comprendre i emprar amb propietat la terminologia pròpia de la matèria.

10. Comportar-se a l'aula taller de manera responsable, tenint cura d'estris i materials. Col·laborar d'una manera activa, oberta i responsable en els treballs en grup i analitzar de forma constructiva els resultats d'aquells treballs o dels treballs d'altri.

Continguts

El disseny i el seu context

Connexió amb altres matèries

Història de l'art

Els orígens de l'activitat creativa humana. Les relacions disseny-tecnologia i forma-funció al llarg de la història. Caracterització dels components funcionals, expressius i comunicatius de la imatge, l'objecte i l'espai

Filosofia i ciutadania. Història. Llengües

Factors psicològics i sociològics implicats en els processos de disseny. An