DECRET

84/2007, de 3 d'abril, d'adopció de mesures excepcionals i d'emergència en relació amb la utilització dels recursos hídrics.

La insuficiència de les pluges esdevingudes en tot el país ha determinat una important disminució dels cabals efluents als rius, nivells d'aqüífers i, en els cursos regulats, la consegüent reducció de les reserves d'aigua, la qual cosa fa preveure, si es manté la situació actual, que es puguin produir problemes en la satisfacció adequada de les demandes d'aigua per a l'abastament de poblacions en moltes de les conques hidrogràfiques i sistemes de gestió de recursos arreu del territori.

Per tal d'assegurar al màxim els usos de l'aigua per a l'abastament de població i altres usos declarats prioritaris per la llei, en les comarques de Catalunya, resulta imprescindible adoptar amb immediatesa les mesures correctores que intensifiquin l'estalvi i un aprofitament encara més eficient de l'aigua emmagatzemada fins que els recursos superficials i subterranis i, especialment les reserves embassades, recuperin els nivells necessaris.

Per superar les situacions de necessitat provocades per sequeres severes, l'article 31.2.c) del Text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2003, de 4 de novembre, habilita el Govern per a l'adopció de les mesures que calguin en relació amb la utilització del domini públic hidràulic, encara que hagi estat objecte de concessió.

Per tal d'afrontar aquesta escassetat de recursos hídrics cal apel·lar a totes les administracions amb competències en la matèria i aconseguir un alt grau de col·laboració de la ciutadania. Per aquest motiu, i en aplicació del principi de solidaritat, el Govern de la Generalitat ha adoptat un seguit de mesures tendents a racionalitzar i economitzar l'ús de l'aigua des del seu origen fins a la seva utilització pel consumidor final amb la indispensable cooperació dels ens locals que són els responsables de prestar el servei d'abastament domiciliari d'aigua apta per al consum humà.

Atesa l'escassetat dels recuros, la intensitat de les mesures a prendre per a fomentar l'estalvi, reduir les dotacions i aplicar restriccions als diversos usos, s'han de produir de forma seqüencial i progressiva, cercant la proporcionalitat de les mesures preses amb la gravetat de la situació comparant reserves i demandes a servir per tal que siguin efectives en intensitat i en el moment d'aplicació. Per aquest motiu en aquest Decret es defineixen dos escenaris d'intensificació de les mesures excepcionals a aplicar sobre les demandes, on es produeix una afecció dels usos i restriccions mediambientals que no són l'abastament d'aigua apte pel consum humà, i un tercer escenari de mesures d'emergència, en el qual les restriccions afecten les dotacions d'abastament.

En compliment dels principis de la gestió pública de l'aigua que imposa l'explotació racional i conjunta de les aigües superficials i subterrànies, aquest Decret incorpora determinades mesures de gestió d'aqüífers d'obligat compliment.

En aquest sentit, aquest Decret estableix mesures d'aplicació directa per economitzar l'aigua emmagatzemada en els embassaments, com ara el règim de dotacions a derivar dels embassaments més greument afectats o la reutilització d'aigües depurades per al reg agrícola, entre altres, i habilita l'Administració hidràulica de Catalunya per adoptar mesures excepcionals en casos concrets, amb la intensificació de les facultats d'intervenció i control dels aprofitaments hidràulics i dels abocaments i amb l'establiment de les condicions perquè, a sol·licitud de les entitats locals o entitats d'abastament interessades, es puguin assolir unes dotacions mínimes d'aigua per a usos domèstics, destinant a aquest efecte aigües concedides per a altres usos.

D'altra banda, aquest Decret declara que no generen dret a indemnització, amb les excepcions que expressament s'hi preveuen, les mesures orientades a l'estalvi de l'aigua disponible i a l'optimització de la seva utilització atès que tenen per objecte canalitzar l'esforç comú per fer front a la situació de la sequera, i es produeix una modificació en els supòsits determinants de l'atorgament de les concessions que permet la seva revisió, d'acord amb l'article 65.1.a) del Reial decret legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'aigües, revisió que no atorga al concessionari dret a ser indemnitzat.

Igualment, per fer front a aquesta situació de persistent sequera durant el darrer trienni hidrològic (octubre 2004 a l'actualitat) i que en el decurs del darrer hivern s'ha agreujat, es requereix la realització immediata de diverses actuacions destinades a garantir l'abastament a la població i, en la mesura que sigui possible, pal·liar els gravíssims efectes de la manca de recursos hídrics.

Per tant, a proposta del conseller de Medi Ambient i Habitatge, d'acord amb l'informe favorable del Consell d'Administració de l'Agència Catalana de l'Aigua i amb la deliberació prèvia del Govern,

Decreto:

Capítol I

Disposicions generals

Article 1

Objecte i àmbit territorial

1.1  Aquest Decret té per objecte establir, a l'empara de l'article 31.2.c) del Text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2003, de 4 de novembre, les normes i les mesures excepcionals i d'emergència per a l'aprofitament dels recursos hidràulics escassos en l'àmbit de les conques dels rius que discorren íntegrament pel territori de Catalunya, definides per l'article 6 del Decret legislatiu 3/2003, de 4 de novembre, i per garantir la prestació adequada dels serveis del cicle de l'aigua i en especial l'abastament domiciliari d'aigua apta per al consum humà en tot el territori de Catalunya.

1.2  El Govern promourà davant l'Administració General de l'Estat les iniciatives necessàries per tal que s'adoptin les mesures d'intervenció en l'ús dels recursos hidràulics que siguin de competència de l'Estat amb l'objecte d'assolir les finalitats d'aquest Decret.

Article 2

Definicions

Als efectes d'aquest Decret, s'entén per:

a) Escenari d'excepcionalitat de nivell 1: situació en la qual, atesa l'excepcional escassetat de recursos hídrics, cal que s'adoptin les mesures d'estalvi en relació amb els usos i el medi previstes en aquest Decret per tal de garantir l'abastament a mitjà termini.

b) Escenari d'excepcionalitat de nivell 2: situació en la qual, atesa la intensificació de l'estat d'excepcional escassetat de recursos hídrics, cal que s'adoptin les mesures restrictives en relació amb els usos i el medi previstes en aquest Decret per tal de garantir l'abastament a curt termini.

c) Escenari d'emergència: situació en la qual, atesa l'excepcional manca de recursos hídrics, cal establir restriccions i limitacions extraordinàries en els usos de l'aigua a fi i efecte de garantir-ne l'abastament.

d) Indicador: variable establerta en l'annex 1 per tal de definir els escenaris d'estat hidrològic en funció de cada sistema o conca hidrogràfica.

e) Llindar: valor de l'indicador a partir de l'assoliment del qual s'activa o desactiva cadascun dels escenaris d'actuació. Els llindars per cada conca s'estableixen en l'annex 2 d'aquest Decret. La comparació dels valors de l'indicador amb els llindars es realitzarà segons la periodicitat que s'especifiqui en aquest Decret.

f) Escenari d'emergència en xarxes d'abastament amb recurs no regulat: l'entrada en escenari d'emergència en el conjunt del territori no abastit per xarxes de recurs procedent de sistemes regulats, es produirà en l'àmbit municipal o supramunicipal, i ve determinat per la fallida dels respectius sistemes locals d'abastament.

La sortida d'aquest escenari es produeix un cop superada aquesta fallida.

g) Xarxes d'abastament amb recurs procedent de sistemes regulats: sistema d'abastament que depèn totalment o parcialment de recursos procedents directament d'embassaments. Als efectes d'aquest Decret, els municipis integrats a les diferents xarxes d'abastament regulades són els que figuren a l'annex 3.

h) Fallida dels sistemes locals d'abastament: situació que es produeix en un sistema d'abastament local quan les demandes d'aigua amb destinació a l'abastament a satisfer són superiors als recursos disponibles.

i) Unitat de gestió de l'emergència: àmbit de gestió dels recursos i dels usos de l'aigua, d'abast municipal o supramunicipal amb capacitat per poder determinar les fonts pròpies d'abastament, o susceptibles de ser-ho i, si s'escau, els punts de subministrament des de les xarxes regionals, que ha estat declarat en situació d'emergència. Aquestes unitats han de complir la condició d'integrar xarxes de subministrament, recursos i usos amb característiques homogènies.

j) Conques/trams regulats/ades: conca hidrogràfica o tram fluvial amb presència d'embassaments que permeten l'alteració del règim hidrològic natural, i desvinculen parcialment la satisfacció de les demandes dels episodis de manca d'aportacions.

k) Conques/trams no regulats/ades: conca hidrogràfica o tram fluvial sense presència d'embassaments, amb demandes en directa dependència de les aportacions en règim hidrològic natural.

l) Cabal de continuïtat fluvial: en els trams afectats per aprofitaments hidràulics és el cabal mínim instantani que ha de circular pels esmentats trams en els termes de l'annex 4 d'aquest Decret.

Article 3

Caràcter no indemnitzable de les mesures adoptades

3.1  Les mesures que estableix aquest Decret i les que s'adoptin en la seva aplicació no donen dret a cap tipus d'indemnització, llevat de les excepcions que expressament s'hi preveuen.

3.2  Les decisions relatives a la modificació o substitució de cabals assignats a l'abastament de poblacions, que siguin adoptades per Aigües del Ter-Llobregat en exercici de les potestats de servei públic de competència de la Generalitat, donaran lloc únicament en els termes que ho autoritzi l'administració titular del servei domiciliari a la revisió de les tarifes corresponents.

Article 4

Règim concessional, abocaments i sancions

4.1  Els drets concessionals afectats per les mesures que estableix aquest Decret i les que s'adoptin en la seva aplicació restaran modificats mentre aquest mantingui la seva vigència en la forma que s'hagi establert. L'incompliment de les esmentades mesures es considerarà infracció tipificada a l'article 116.c) del Reial decret legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'aigües, la qual se sancionarà en el seu grau màxim d'acord amb els criteris de l'article 117 del Reial decret legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, sens perjudici del que preveu l'article 12 d'aquest Decret.

4.2  L'Agència Catalana de l'Aigua podrà ordenar la suspensió temporal o la clausura dels abocaments que puguin ocasionar interrupcions en les operacions de captació i tractament d'aigua per a l'abastament o un deteriorament sensible de la qualitat dels recursos. Les infraccions en què puguin incórrer els titulars dels esmentats abocaments es qualificaran de molt greus d'acord amb els articles 116 i 117 del Reial decret legislatiu 1/2001, de 20 de juliol.

Article 5

Exercici de la funció de policia

5.1  Es faculta el personal de l'Agència Catalana de l'Aigua amb atribucions en matèria de policia de lleres per vetllar per la correcta aplicació del que estableix aquest Decret, i adoptar les mesures adreçades al cessament de les conductes infractores. A aquest efecte, els titulars dels aprofitaments hidràulics hauran de facilitar en tot moment l'accés de l'esmentat personal a les instal·lacions o a les parts d'aquestes on es trobin els aparells de mesura directa o bé indirecta.

5.2  La policia local, els agents rurals, els mossos d'esquadra i la resta de cossos i forces de seguretat, en el marc dels seus respectius àmbits competencials, col·laboraran en les tasques de vigilància i de control del compliment del que estableix aquest Decret, i comunicaran el resultat de la seva actuació a l'Agència Catalana de l'Aigua amb la màxima celeritat possible.

Article 6

Declaració d'utilitat pública

L'aprovació de les mesures que s'adoptin en aplicació d'aquest Decret duu implícita la declaració d'utilitat pública de les obres a efectes d'ocupació temporal i d'expropiació forçosa, i la urgent necessitat de l'ocupació, d'acord amb el que preveuen l'article 31.2.c) del Decret legislatiu 3/2003, de 4 de novembre, i l'article 58 del Reial decret legislatiu 1/2001, de 20 de juliol.

Article 7

Contractació

Els expedients de contractació d'obres, subministraments i assistències que es realitzin en aplicació d'aquest Decret seran objecte de tramitació d'emergència als efectes que preveu l'article 72 del Reial decret legislatiu 2/2000, de 16 de juny, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei de contractes de les administracions públiques.

Article 8

Obres i actuacions prioritàries

Les obres i actuacions que consten en la relació de l'annex 5 d'aquest Decret es consideraran urgents i prioritàries i, per tant, es contractaran pel procediment establert a l'article anterior.

Article 9

Ús d'aigües procedents d'estacions depuradores d'aigües residuals

9.1  La utilització d'aigües procedents d'estacions depuradores d'aigües residuals, en substitució de recursos convencionals es realitzarà de conformitat amb el que estableixen els articles 13 i 18 i l'annex 6 d'aquest Decret i d'acord amb el que estableix l'article 272 del Reglament de domini públic hidràulic, aprovat per Reial decret 849/1986, d'11 d'abril.

9.2  Quan es vulguin destinar aigües procedents d'estacions depuradores d'aigües residuals per a usos no recollits a l'annex 6 caldrà acomplir les condicions que estableix l'informe vinculant del Departament de Salut per tal de preservar les garanties sanitàries així com les que puguin establir els informes dels departaments competents per raó de la matèria.

9.3  En cas que l'aigua depurada sigui destinada a usos industrials amb les condicions que estableixen els apartats anteriors, es podran revisar les autoritzacions d'abocament de l'efluent de procés per tal de fer compatibles els valors dels paràmetres de control al nou recurs emprat, sempre que aquest abocament no posi en perill recursos destinats a l'abastament, segons el que estableix l'article 4.2 d'aquest Decret.

9.4  Es podran atorgar autoritzacions d'emergència per a la reutilització d'aigües procedents de depuradora d'aigües i per a la realització de les obres associades d'acord amb el procediment que preveu l'article 76 del Reial decret 849/1986, d'11 d'abril, pel qual s'aprova el Reglament del domini públic hidràulic.

En la tramitació de les sol·licituds d'autorització d'emergència a què fa referència l'apartat anterior s'haurà d'emetre un informe de viabilitat sobre l'ús de l'aigua pretès i la seva disponibilitat. La resolució establirà els límits qualitatius que hauran de ser respectats per l'usuari en el punt d'aplicació de l'aigua d'acord amb el que s'estableix en l'annex 6 d'aquest Decret.

9.5  Les administracions titulars o gestores dels sistemes de sanejament posaran els cabals depurats a disposició dels usos autoritzats en compliment de la resolució que a aquest efecte dicti el/la director/directora de l'Agència Catalana de l'Aigua.

Article 10

Comunicacions entre els usuaris de l'aigua i l'Agència Catalana de l'Aigua

10.1  Durant la vigència d'aquest Decret, l'Agència Catalana de l'Aigua publicarà les dades sobre l'estat i l'evolució dels paràmetres més significatius sobre la situació hidrològica i les reserves de cada sistema.

10.2  En concret, l'Agència Catalana de l'Aigua quinzenalment farà públics els valors dels diferents indicadors establerts per cada conca o sistema, l'assoliment dels llindars establerts i la consegüent entrada i sortida dels diferents escenaris descrits en el Decret, comparant els valors reals a dia 1 i 16 de cada mes amb els llindars establerts pel darrer dia del mes anterior i el dia 15 del mes en curs respectivament en cada cas, d'acord amb l'annex 2 i farà públic el llistat dels municipis declarats en situació d'emergència per a l'abastament mitjançant la seva publicació a la pàgina web de l'Agència Catalana de l'Aigua.

10.3  Igualment, un cop al mes l'Agència Catalana de l'Aigua farà pública la informació prevista en l'anterior apartat mitjançant la seva publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

10.4  Les entitats subministradores dels serveis d'abastament d'aigua apta per al consum humà en alta i de distribució domiciliària informaran a l'Agència Catalana de l'Aigua sobre la captació del recurs en el seu àmbit amb expressió del seu origen, i la previsió de demanda en funció de l'origen del recurs i amb la periodicitat que s'indica a la taula següent on el límit és la població de fet del municipi o conjunt de municipis abastits:

A la xarxa de l'àmbit Ter-Llobregat, descrita a l'annex 3, resten obligats a fer aquesta declaració totes les entitats subministradores dels serveis d'abastament de distribució domiciliària que en conjunt captin més de 1.000 m3/dia independentment de la població dels municipis abastits.

10.5  La resta de titulars d'aprofitaments d'aigües comunicaran a l'Agència Catalana de l'Aigua les seves dades de captació distingint l'origen del recurs, en els supòsits i amb la periodicitat que s'indiquen a la taula següent on el límit és el volum diari conjunt de les seves captacions:

10.6  Mensualment, les entitats subministradores del servei d'abastament de distribució domiciliària esmentades a l'apartat 10.4, restaran obligades a declarar per cada municipi servit els volums consumits, distingint per fraccions els usos o destins d'aquesta aigua.

10.7  Així mateix, els titulars d'aprofitaments i usuaris a què fan referència els apartats anteriors comunicaran mensualment a l'Agència Catalana de l'Aigua les mesures d'estalvi d'aigua adoptades en aplicació d'aquest Decret.

10.8  No obstant això, ateses l'evolució de les reserves embassades i dels recursos no regulats i la tipologia de les unitats de gestió de l'emergència, l'Administració hidràulica podrà establir una freqüència més gran en la realització de les esmentades comunicacions, i, fins i tot, establir uns límits de població o de consum diferents i obligar els titulars i usuaris a dur a terme el control i el registre automàtic i telesupervisió compartida dels volums captats i/o consumits.

10.9  L'Agència Catalana de l'Aigua habilitarà i farà públics els instruments adreçats a facilitar aquesta comunicació.

Capítol II

Mesures de caràcter general

Article 11

Aplicació de les mesures de caràcter general

Les mesures de caràcter general previstes en aquest capítol són d'aplicació durant tot el període de vigència del Decret, sens perjudici de la possibilitat de modular-les per tal d'adaptar-les als diferents escenaris previstos.

Article 12

Utilització de l'aigua per a subministrament domiciliari

12.1  Els titulars dels serveis d'abastaments d'aigua apta per al consum humà en alta i distribució domiciliària que prestin serveis a una població superior a 20.000 habitants restaran obligats a presentar a l'Agència Catalana de l'Aigua en un termini màxim d'un mes a comptar des de l'activació de l'excepcionalitat de nivell 1 els plans de contingència amb el contingut de l'annex 7 que caldria aplicar en relació amb les seves respectives zones de subministrament en el supòsit que la situació evolucionés cap a escenaris de restricció d'usos domèstics.

12.2  Els esmentats plans seran revisats per l'Agència Catalana de l'Aigua amb l'objecte de determinar les dotacions mínimes que caldrà garantir i valorar l'estalvi de recursos que representarien les restriccions.

12.3  Constatada l'excepcionalitat a una conca o sistema, i per tal d'evitar el consum excessiu d'aigua, els volums lliurats per a abastament urbà als dipòsits de capçalera municipal o zones de subministrament en baixa, respondran a un valor màxim equivalent a 270 litres per habitant i dia, incloent les fraccions servides des dels recursos propis municipals. S'habilita l'Agència Catalana de l'Aigua perquè mitjançant resolució motivada pugui modificar en àmbits concrets el valor màxim equivalent quan així ho exigeixi l'interès públic.

12.4  En exercici de les seves competències en matèria de distribució domiciliària d'aigua apta per al consum humà i de policia administrativa d'activitats, els ajuntaments i altres autoritats competents dictaran les disposicions adreçades a assegurar l'estalvi de l'aigua i l'ús racional pel que fa al manteniment i reaprofitament de l'aigua de les piscines d'ús públic i privat, restricció del reg de jardins particulars i optimització de l'ús de l'aigua en els parcs aquàtics i altres instal·lacions de caràcter lúdic, i vetllar, en tot cas, per l'acompliment dels requeriments sanitaris d'aplicació. Aquestes disposicions locals han de preveure la prohibició de destinar aigua apta per al consum humà per a la pràctica dels esmentats usos quan s'activi l'escenari d'excepcionalitat de nivell 2, amb les excepcions que, motivadament, estableixin.

12.5  A petició de les entitats locals afectades, i en el cas que aquestes no puguin exercir les potestats administratives que els atribueixen les lleis, el director de l'Agència Catalana de l'Aigua podrà ordenar, previ informe vinculant de l'autoritat sanitària competent, la destinació a l'abastament de població amb caràcter temporal de cabals d'aigua concedits per a altres usos. Aquesta disposició queda limitada, amb caràcter general, a garantir a les poblacions afectades una dotació per al consum domèstic de 160 litres per habitant i dia, en els termes i amb els efectes que preveu l'article 120 de la Llei d'expropiació forçosa.

12.6  L'Agència Catalana de l'Aigua podrà autoritzar, a instància de les entitats locals o de les entitats gestores de l'abastament afectades, previ informe vinculant de l'autoritat sanitària competent, derivacions o captacions d'aigua d'emergència i la realització de les obres associades per atendre l'abastament d'aigua de poblacions d'acord amb el procediment que preveu l'article 76 del Reial decret 849/1986, d'11 d'abril, pel qual s'aprova el Reglament del domini públic hidràulic. Les autoritzacions s'atorgaran pel temps indispensable i la seva vigència quedarà limitada a la durada de la situació de necessitat. L'entitat autoritzada resta obligada a indemnitzar els perjudicis efectius que es puguin produir en altres aprofitaments preexistents de comú acord amb el titular del dret afectat o, si manca, en els termes que estableixi l'Agència Catalana de l'Aigua en un expedient en què es donarà audiència a les parts.

12.7  Igualment, amb caràcter temporal i mentre persisteixi la situació de sequera s'autoritza la requisa dels drets d'aigües privades procedents de fonts, brolladors, pous, galeries i mines de captació d'aigua a l'empara del que estableix l'article 120 de la Llei d'expropiació forçosa amb la finalitat de garantir l'abastament públic.

12.8  Així mateix, de conformitat amb l'article 31.2.b) del Text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2003, de 4 de novembre, i l'article 61.3 del Text refós de la Llei d'aigües, aprovat per Reial decret legislatiu 1/2001, l'Agència Catalana de l'Aigua podrà imposar la substitució de tot o part dels cabals concedits per altres de diferent origen o punt de presa.

En aquest supòsit, l'Agència Catalana de l'Aigua donarà trasllat al titular del dret a l'ús dels cabals que han de ser substituïts d'una proposta de resolució en la qual s'especificaran les condicions de la substitució, i, si s'escau, els límits qualitatius que han de ser respectats pels usuaris en el punt d'aplicació de l'aigua perquè aquell faci les observacions oportunes en el termini de 5 dies, a la vista de les quals l'Agència Catalana de l'Aigua resoldrà. La resolució autoritzarà, si s'escau, les obres necessàries per a dur a terme la substitució de cabals.

La substitució de cabals a què fa referència aquest apartat també podrà acordar-se a instància de part.

12.9  Per tal de preservar els volums d'aigua dels embassaments i els recursos dels aqüífers al·luvials necessaris per a l'abastament a la població, l'Agència Catalana de l'Aigua, durant la vigència d'aquest Decret, vetllarà pel manteniment dels cabals de continuïtat fluvial fixats a l'annex 4 sempre que sigui compatible amb la garantia d'abastament i amb les condicions concessionals.

Article 13

Utilització de l'aigua per les entitats locals amb finalitats diferents de l'abastament domiciliari

13.1  Les entitats locals no podran destinar aigua apta per al consum humà per al funcionament de fonts ornamentals.

13.2  Només es recorrerà a la utilització d'aigua apta per al consum humà per a neteja de carrers quan sigui imprescindible per mantenir les condicions higièniques i sanitàries adients i, en aquest cas, se n'utilitzarà el mínim indispensable.

13.3  La utilització d'aigua apta per al consum humà per al reg de jardins públics es reduirà al mínim indispensable, i amb un límit màxim de 450 m3/ha/mes.

13.4  Quan es destinin aigües no aptes per al consum humà per als usos esmentats, caldrà que estiguin prèviament desinfectades i es mantingui el mateix efecte de manera residual o estigui controlada microbiològicament la seva innocuïtat.

13.5  Les entitats locals vetllaran per l'ús racional i l'estalvi de l'aigua i a aquests efectes promouran, dins de l'àmbit de les seves competències, mesures de difusió i informació al respecte.

13.6  Les administracions locals vetllaran per l'operativitat dels dipòsits i les boques d'extinció d'incendis i, en la mesura que sigui possible, caldrà substituir l'aigua apta per al consum humà destinada a proveir els hidrants d'extinció d'incendis per aigua regenerada que compleixi les condicions establertes amb caràcter orientatiu a l'annex 6 d'aquest Decret.

Article 14

Abastaments excepcionals

14.1  L'Agència Catalana de l'Aigua habilitarà els recursos necessaris per tramitar urgentment les sol·licituds d'autorització de noves captacions per abastament d'àmbit local.

14.2  La Generalitat de Catalunya pot contribuir al sosteniment de les despeses extraordinàries, enteses com a sobrecostos a l'abastament ordinari, que les entitats locals es vegin obligades a suportar per a la prestació del servei d'abastament d'emergència d'aigua apta per al consum humà mitjançant el seu transport per vehicles cisterna o similars durant el període de vigència d'aquest Decret. A aquest efecte, els esmentats abastaments d'emergència es poden acollir a la convocatòria de subvencions destinades a finançar les despeses extraordinàries realitzades pels ens locals i generades pel transport d'aigua destinada al consum domèstic, mitjançant vehicles cisterna o similars, feta pública per Resolució MAH/2451/2006, de 19 de juliol (DOGC núm. 4683 de 25 de juliol de 2006) i modificada per Resolució MAH/73/2007, de 4 de gener (DOGC núm. 4805, de 3 de gener de 2007).

14.3  La contribució de la Generalitat de Catalunya a què fa referència aquest article, restarà condicionada, però, al fet que les entitats locals destinatàries hagin adoptat en exercici de les seves competències les mesures d'estalvi previstes en aquest Decret que els siguin d'aplicació, i en especial, les relatives a l'ús d'aigua amb finalitats diferents a l'abastament domiciliari.

14.4  Les entitats titulars d'instal·lacions de producció d'aigua apta per al consum humà resten obligades a permetre aquest subministrament d'acord amb el règim de prestació del servei de la seva competència i amb subjecció a les condicions econòmiques aplicables.

14.5  L'Agència Catalana de l'Aigua podrà autoritzar la utilització de recursos de diferent origen a satisfer les demandes per altres usos sempre que reuneixin les garanties establertes per l'autoritat sanitària, i amb l'aplicació dels controls que aquesta determini.

Article 15

Règim d'explotació dels aqüífers subterranis

15.1  L'Agència Catalana de l'Aigua fixarà per a cada aqüífer subterrani o unitat hidrogeològica delimitada el règim d'explotació dels recursos disponibles.

15.2  A aquest efecte podrà ordenar reduccions dels volums d'extracció amb caràcter general o dels cabals que es destinen als diferents tipus d'usos, ateses la protecció del recurs i la satisfacció dels usos declarats prioritaris per la llei.

15.3  La resolució es dictarà en un expedient de tramitació urgent en el qual es donarà audiència a la/les corresponent/s comunitat/s d'usuaris o de regants legalment constituïda/es.

Article 16

Règim dels cabals de continuïtat fluvial

Per tal de preservar que el règim de cabals i les làmines d'aigua al riu en cadascuna de les captacions d'abastament siguin estables els usuaris de l'aigua hauran d'adaptar l'explotació dels seus aprofitaments de manera que es mantingui el cabal de continuïtat fluvial establert a l'annex 4 d'aquest Decret.

Article 17

Aprofitaments hidroelèctrics

17.1  Els aprofitaments hidroelèctrics que no siguin de peu de presa i que, d'acord amb el seu títol concessional, puguin embassar aigua i no disposin de contraembassament, funcionaran en règim estrictament fluent sense provocar oscil·lacions en el règim de cabals circulants del riu.

17.2  Les derivacions de cabals per a aprofitament hidroelèctric hauran de realitzar-se de manera que es respecti un cabal fluent igual o superior al cabal de manteniment establert en el corresponent títol concessional.

En tot cas, s'ha de mantenir el cabal de la continuïtat fluvial d'acord amb el que preveu l'annex 4 d'aquest Decret.

Article 18

Usos agrícoles i ramaders

18.1  L'Agència Catalana de l'Aigua pot substituir tots o part dels cabals destinats a reg agrícola per aigües residuals regenerades, d'acord amb el que preveu l'article 12.8. Amb aquesta finalitat caldrà que es presentin programes de control qualitatiu de l'aigua regenerada adaptats als criteris establerts amb caràcter orientatiu a l'annex 6 d'aquest Decret. En tot cas, s'aplicaran els valors dels paràmetres de qualitat i els sistemes de control que s'escaiguin a efectes de mantenir les adequades garanties sanitàries i agronòmiques de conformitat amb l'informe previ i vinculant de l'autoritat sanitària competent i amb la intervenció del Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural.

18.2  L'Agència Catalana de l'Aigua podrà autoritzar derivacions o captacions d'aigua d'emergència i la realització de les obres associades per atendre l'abastament d'aigua al bestiar d'acord amb el procediment que preveu l'article 76 del Reial decret 849/1986, d'11 d'abril, pel qual s'aprova el Reglament del domini públic hidràulic. El sol·licitant haurà de justificar documentalment que l'Ajuntament respectiu no disposa de recursos hídrics suficients per a cobrir la seva demanda. Les autoritzacions s'atorgaran pel temps indispensable i la seva vigència quedarà limitada a la durada de la situació de necessitat.

18.3  La Generalitat de Catalunya pot contribuir al sosteniment de les despeses extraordinàries, enteses com a sobrecostos a l'abastament d'aigua al bestiar de conformitat amb el que estableix l'article 38.2 d'aquest Decret.

Article 19

Usos recreatius

19.1  Només s'autoritzarà la celebració de proves esportives que impliquin desembassaments en trams regulats sempre que aquests no afectin ni quantitativament ni qualitativament els recursos extrets per les captacions d'aigua existents entre embassaments.

19.2  La utilització d'aigua per part dels titulars de drets d'ús de l'aigua no procedent de depuradora d'aigües residuals per al reg de camps de golf i instal·lacions anàlogues queda condicionada a la presentació davant de l'Agència Catalana de l'Aigua i a la posterior aprovació, per part d'aquest organisme, d'un programa de millora de l'estalvi i l'eficiència. L'aprovació de l'esmentat programa suposarà la modificació temporal de les condicions del corresponent títol administratiu, de conformitat amb el que estableix l'article 4 d'aquest Decret.

Capítol III

Mesures específiques en situació d'excepcionalitat

Article 20

Activació de les mesures

20.1  Les mesures establertes en aquest capítol són d'aplicació quan se superen els llindars d'excepcionalitat de l'annex 2, en qualsevol dels nivells d'intensitat establerts per cada sistema.

20.2  Aquestes mesures també seran d'aplicació en aquells sistemes o conques que no es trobin en situació d'excepcionalitat sempre que el beneficiari de la seva aplicació sigui un usuari d'un altre sistema o conca en el qual s'hagi declarat un escenari d'excepcionalitat.

Article 21

Mesures a adoptar en la conca de la Muga

21.1  Quan, de conformitat amb els indicadors, en la conca de la Muga se superi el llindar d'excepcionalitat de nivell I establert en l'annex 2, s'establiran mesures sobre els valors desembassats en concepte de cabals circulants a peu de presa i per a ús de reg que no podran superar els valors totals de la següent taula:

21.2  Quan, de conformitat amb els indicadors, en la conca de la Muga se superi el llindar d'excepcionalitat de nivell II establert en l'annex 2, els valors màxims per cada concepte seran els següents, en què els valors són els equivalents a les dotacions de regadiu de supervivència per a fruiters i espècies llenyoses:

21.3  L'aprofitament hidroelèctric a peu de presa de l'embassament de Boadella adequarà la seva explotació a les necessitats de desembassament que determini l'Agència Catalana de l'Aigua. En cas que no fos possible regular els cabals proposats a través de la turbina, i a fi i efecte d'evitar problemes d'estabilitat i continuïtat del flux d'aigua, es deixarà de turbinar i s'alliberaran pels òrgans de desguàs de presa els cabals que s'assenyalen en la taula dels apartats 1 o 2 d'aquest article en funció del nivell activat.

Article 22

Mesures a adoptar en el sistema Ter-Llobregat

22.1  Quan, de conformitat amb els indicadors, en el Sistema Ter-Llobregat se superi el llindar d'excepcionalitat de nivell I establert en l'annex 2, s'establiran les següents mesures sobre els valors desembassats en concepte de cabals circulants a peu de presa, per a ús de reg i hidroelèctric exclusiu que no podran superar els valors totals de la següent taula:

22.2  Quan, de conformitat amb els indicadors, en el Sistema Ter-Llobregat se superi el llindar d'excepcionalitat de nivell II establert en l'annex 2, els valors màxims per cada concepte seran els següents:

22.3  La derivació de la sèquia de Manresa no podrà superar un cabal mitjà mensual d'1 m3/s, ni d'1,2 m3/s com a valor instantani. Un cop descomptats els volums desembassats per al reg i els destinats a l'abastament, caldrà que la suma mensual dels volums retornats al riu Cardener i al riu Llobregat sigui igual o superior als valors mensuals que s'estableixen a la següent taula:

22.4  La derivació del canal de la Dreta del Llobregat no podrà superar el cabal mitjà mensual equivalent als volums desembassats per aquesta captació i que figuren a les taules anteriors d'aquest article. En qualsevol cas, aquest canal no podrà derivar un cabal instantani superior a 0,8 m3/s al nivell I o 0,6 m3/s al nivell II. Això no obstant, atesa la incidència d'aquesta captació a aprofitaments preferents, l'Agència Catalana de l'Aigua adoptarà les mesures oportunes per tal de substituir i/o complementar el cabal d'aigua superficial captat pel canal de la Dreta del Llobregat, de conformitat amb el que estableixen els articles 12.8 i 18 d'aquest Decret.

22.5  El compliment d'aquests cabals mitjans mensuals màxims en la sèquia de Manresa i el canal de la Dreta del Llobregat es consideren en còmput mensual en els casos en els quals les actuacions de manteniment requereixin la reducció, per un període inferior a 15 dies, del cabal màxim establert, sempre que aquestes actuacions siguin comunicades a l'Agència Catalana de l'Aigua amb més d'una setmana d'antelació i s'hagin informat favorablement per part d'aquesta.

22.6  Els aprofitaments hidroelèctrics a peu de presa dels embassaments de la Baells, Sant Ponç i Pasteral adequaran la seva explotació a les necessitats de desembassament que determini l'Agència Catalana de l'Aigua. En cas que no fos possible regular els cabals proposats a través de la turbina, i a fi i efecte d'evitar problemes d'estabilitat i continuïtat del flux d'aigua, es deixarà de turbinar i s'alliberaran pels òrgans de desguàs de presa els cabals que s'assenyalen en la taula dels apartats 1 o 2 d'aquest article en funció del nivell activat.

22.7  Quan, de conformitat amb els indicadors de volum embassat, en el Sistema Ter-Llobregat se superi el llindar d'excepcionalitat de nivell I establert en l'annex 2, se substituirà parcialment el recurs superficial a l'estació de tractament d'aigües potables de Sant Joan Despí per recurs subterrani de l'aqüífer del Baix Llobregat, amb uns cabals mínims extraïbles en còmput mensual que figuren a la taula següent, condicionats a l'estat de les reserves de l'aqüífer. La determinació de l'estat de les reserves de l'aqüífer, reflectit per l'estat piezomètric, està establert a l'annex 8 d'aquest Decret.

C: Cabal objectiu (m3/s)

22.8  Quan, de conformitat amb els indicadors de volum embassat, en el Sistema Ter-Llobregat se superi el llindar d'excepcionalitat de nivell II establert en l'annex 2, se substituirà parcialment el recurs superficial a l'estació de tractament d'aigües potables de Sant Joan Despí per recurs subterrani de l'aqüífer del Baix Llobregat, amb uns cabals mínims extraïbles en còmput mensual que figuren a la taula següent, condicionats a l'estat de les reserves de l'aqüífer. La determinació de l'estat de les reserves de l'aqüífer, reflectit per l'estat piezomètric, està establert a l'annex 8 d'aquest Decret.

22.9  En qualsevol cas, els cabals màxims instantanis extraïbles de l'aqüífer per a substituir el recurs superficial a l'estació de tractament d'aigües potables de Sant Joan Despí, no podran superar els 3,2 m3/s.

22.10  Per als valors inferiors als mínims de l'indicador piezomètric establert a l'annex 8 per l'aqüífer del Baix Llobregat no existiran condicionants de cabals mínims extraïbles, i el concessionari del servei d'abastament haurà de presentar a l'Agència Catalana de l'Aigua un programa d'explotació dels pous que garanteixi la sostenibilitat a curt termini.

22.11  Quan, de conformitat amb els indicadors de volum embassat, en el Sistema Ter-Llobregat se superi el llindar d'excepcionalitat de nivell I establert en l'annex 2, es potenciarà l'aprofitament del recurs subterrani de la cubeta d'Abrera. Per tal de dur a terme aquest aprofitament, es realitzaran les actuacions següents sempre que el valor de les reserves reflectit per l'indicador piezomètric hagi superat els llindars establerts a l'annex 9:

a) Els cabals procedents dels pous radials de Martorell, referenciats a l'annex 10 d'aquest Decret podran ser derivats a l'estació de tractament d'aigües potables d'Abrera gestionada per l'ens Aigües del Ter-Llobregat.

b) Els cabals dels pous de Can Moragas, referenciats a l'annex 10 d'aquest Decret, podran ser derivats a l'estació de tractament d'aigües potables d'Abrera, gestionada per l'ens Aigües del Ter-Llobregat.

22.12  Per als valors inferiors als mínims de l'indicador piezomètric establert a l'annex 9 d'aquest Decret per la cubeta d'Abrera no existiran condicionants de cabals extraïbles, i els concessionaris del servei d'abastament hauran de presentar un programa d'explotació dels pous que garanteixi la sostenibilitat a curt termini.

22.13  L'Agència Catalana de l'Aigua restarà habilitada per modificar els valors fixats en apartats precedents d'aquest article sobre els cabals extraïbles dels aqüífers del Baix Llobregat i la cubeta d'Abrera, si del control conjunt realitzat sobre aquests aqüífers es demostrés una afecció greu de la quantitat o qualitat de les seves reserves.

22.14  Es potenciarà al màxim la captació a la riera d'Argentona, aqüeducte de Dosrius, per tal d'abastir la zona conjunta amb l'àmbit Ter-Llobregat.

22.15  La gestió dels volums embassats a cada embassament del sistema Ter-Llobregat es realitzarà, en la mesura que sigui possible, garantint les superfícies mínimes de làmina d'aigua per al proveïment d'hidroavions destinats a l'extinció d'incendis.

22.16  Per al compliment del que preveu l'apartat 3 de l'article 12, dins de l'àmbit del servei públic de competència de la Generalitat, Aigües del Ter-Llobregat fixarà els cabals a captar o derivar per cadascun dels titulars de serveis de distribució domiciliària, directament o a través de les entitats subministradores respectives, atenent les disposicions dels apartats precedents.

22.17  En el cas que, estant declarada situació d'excepcionalitat en el Sistema Ter-Llobregat, es produeixi un desequilibri percentual superior al 5% entre els volums embassats a la conca del Ter (embassaments de Sau i de Susqueda) i els volums embassats a la conca del Llobregat (embassaments de La Baells, Sant Ponç i La Llosa del Cavall), es podran aplicar mesures de gestió específiques en l'àmbit de cadascuna de les esmentades conques, adreçades a la intensificació de l'estalvi, correcció de la situació de desequilibri i protecció dels abastaments urbans, sens perjudici de l'aplicació de la resta de mesures previstes en aquest article.

Article 23

Mesures a adoptar a la conca de la Tordera

Quan, de conformitat amb els indicadors, a la conca de la Tordera se superi el llindar d'excepcionalitat establert en l'annex 2, seran d'aplicació les mesures de caràcter general establertes al capítol II d'aquest Decret. En qualsevol cas, serà d'aplicació el que estableix el Pla d'ordenació d'extraccions i declaració definida de sobreexplotació de l'aqüífer al·luvial de la Tordera mitjana i dels aqüífers de la baixa Tordera (DOGC núm. 3991, de 20.10.2003; Correcció d'errades DOGC núm. 3997, de 28.10.2003, i modificat per acord del 26 de febrer de 2004, DOGC núm. 4093, de 17.3.2004).

Article 24

Mesures a adoptar en la conca del Foix

Quan, de conformitat amb els indicadors, en la conca del Foix se superi el llindar d'excepcionalitat pluviomètric establert en l'annex 2, s'aplicaran les mesures generals del capítol 2. En cas de superar-se el llindar d'excepcionalitat dels volums embassats a l'embassament de Foix establert en l'annex 2, els valors desembassats en concepte de cabals per a ús de reg no podran superar els valors totals de la següent taula:

Article 25

Mesures a adoptar en el sistema Gaià-Francolí

Quan, de conformitat amb els indicadors, en el sistema Gaià-Francolí se superi el llindar d'excepcionalitat establert en l'annex 2, els cabals amb diversitat d'origen del recurs necessari pels processos industrials dels concessionaris per aquest ús de l'embassament del Catllar hauran de ser captats prioritàriament de l'embassament del Catllar, al riu Gaià, amb les condicions de cabal mitjà mensual màxim que s'estableixen a continuació, per tal de no afectar altres usuaris que depenen de l'esmentat embassament:

a) Quan el valor del volum embassat al Catllar sigui inferior al llindar d'entrada a l'escenari d'excepcionalitat de l'embassament de l'annex 2, els cabals captats podran tenir un valor mitjà mensual màxim de 0,3 m3/s.

b) En cas de mantenir-se l'escenari d'excepcionalitat a la conca, però superar-se el volum llindar de sortida de l'escenari d'excepcionalitat de l'embassament de l'annex 2, els cabals captats podran tenir un valor mitjà mensual màxim igual al concessional.

Article 26

Mesures a adoptar en el sistema Siurana-Riudecanyes

26.1  Quan, de conformitat amb els indicadors, en el sistema Siurana-Riudecanyes se superi el llindar d'excepcionalitat pluviomètric establert en l'annex 2, en els municipis de Gratallops, Poboleda, Porrera, Reus, Riudecanyes, Riudoms i Torroja s'aplicaran les mesures generals del capítol 2 d'aquest Decret.

26.2  En qualsevol cas, el volum d'aigua a preservar en l'embassament de Siurana ha de ser de 0,3 hm3.

Article 27

Mesures a adoptar en l'àmbit del Consorci d'Aigües de Tarragona

Declarada l'excepcionalitat en les conques de l'àmbit del Consorci d'Aigües de Tarragona, es podran destinar recursos procedents del Consorci d'Aigües de Tarragona, amb caràcter temporal i en el marc del règim de prestació del servei públic, a l'abastament de poblacions en substitució de recursos locals.

Capítol IV

Mesures específiques en situació d'emergència

Article 28

Activació de les mesures

28.1  Les mesures que estableix aquest capítol són d'aplicació en els sistemes regulats quan se superen els llindars d'emergència definits en l'annex 2 d'aquest Decret.

28.2  En el cas del sistema Ter-Llobregat, l'activació de les mesures de l'escenari d'emergència serà conjunta per a la xarxa d'abastament de l'àmbit Ter-Llobregat quan el nivell dels embassaments del Ter o del Llobregat sigui igual o inferior al llindar d'emergència que estableix l'annex 2.

28.3  Malgrat el que estableix l'apartat anterior, les mesures de l'escenari d'emergència s'activaran de manera independent en l'àmbit dels municipis que, de conformitat amb l'annex 3, estan adscrits a les xarxes d'abastament amb recurs regulat que depenen dels embassaments de la conca del Ter, quan els volums embassats en aquesta conca es trobin per sota del llindar que estableix l'esmentat annex 2.

28.4  De la mateixa manera, les mesures de l'escenari d'emergència s'activaran de manera independent en l'àmbit dels municipis que, de conformitat amb l'annex 3 d'aquest Decret, estan adscrits a les xarxes d'abastament amb recurs regulat que depenen dels embassaments de la conca del Llobregat, quan els volums embassats en aquesta conca es trobin per sota del llindar que estableix l'esmentat annex 2.

28.5  L'activació de l'escenari d'emergència en els sistemes associats a xarxes d'abastament amb recursos no regulats es produirà quan l'ajuntament o ajuntaments afectats declarin que s'ha produït la fallida del sistema i així hagi estat constatat per part de l'Agència Catalana de l'Aigua de conformitat amb el que estableix l'article 2.h) d'aquest Decret. L'esmentada activació de l'escenari d'emergència en els sistemes d'abastament local es publicarà juntament amb les dades de l'estat dels recursos i seguiment de la sequera.

Article 29

Recursos procedents de conques regulades

29.1  L'Agència Catalana de l'Aigua distribuirà els recursos destinats a xarxes d'abastament amb recurs regulat procedent de sistemes o conques declarats en emergència amb l'objectiu de perllongar al màxim les darreres reserves existents als embassaments per tal de garantir les necessitats bàsiques. A aquest efecte, es duran a terme desembassaments de volums d'aigua equivalents a la satisfacció d'unes dotacions reduïdes de manera progressiva en funció del recurs existent als embassaments, per tal que la mesura sigui, en tot moment, proporcional a la criticitat de l'estat de les reserves i la probabilitat de recuperació d'aquestes.

29.2  En l'àmbit Ter-Llobregat, de conformitat amb el que estableix l'article 28.2 d'aquest Decret pel que fa a la declaració de l'emergència, quan es produeixi l'activació de l'emergència en el conjunt del sistema o bé en una de les dues conques, es procedirà a una reducció dels volums desembassats destinats a la xarxa d'abastament amb recurs regulat que figura a l'apartat 1 de l'annex 3. Aquests volums tindran un valor màxim setmanal que consta a la taula següent, on cada interval de definició dels volums desembassats es defineix amb el llindar superior en funció de les reserves existents:

Sistema d'embassaments del Ter

PRLS=Percentatge de reserva del llindar superior; VEE=Volum embassat equivalent (hm3); VMD=Volum màxim desembassable (hm3)

Sistema d'embassaments del Llobregat

PRLS=Percentatge de reserva del llindar superior; VEE=Volum embassat equivalent (Hm3); VMD=Volum màxim desembassable (hm3)

En el cas dels valors establerts a la taula anterior com a volum màxim desembassable des dels embassaments del Ter, aquest volum és el destinat exclusivament a la xarxa d'abastament del sistema Ter-Llobregat, definida a l'annex 3 d'aquest Decret.

En el cas dels valors establerts a la taula anterior com a volum màxim desembassable des dels embassaments del Llobregat, aquest volum inclou els volums aportats pel Canal Industrial de Berga.

29.3  En aquest mateix àmbit i de conformitat amb l'article 28.3 d'aquest Decret, quan s'hagi activat l'emergència a la conca del Ter, els volums desembassats per a la satisfacció de les demandes d'abastament de la xarxa de l'àmbit del Consorci Costa Brava Centre i xarxa d'abastament de Girona, Salt i Sarrià de Ter que consta al punt 3 de l'annex 3, seran els que figuren a la taula següent, segons els mateixos criteris que els establerts a l'apartat anterior:

Sistema d'embassaments del Ter

PRLS=Percentatge de reserva del llindar superior; VEE=Volum embassat equivalent (hm3); VMD=Volum màxim desembassable (hm3)

En el cas dels valors establerts a la taula anterior com a volum màxim desembassable, només podran ser derivats a la captació de l'estació de tractament d'aigües potables de Montfullà a la resclosa de Pasteral II a la Cellera de Ter.

29.4  Els volums desembassats destinats a la resta de xarxes d'abastament regulades que consten a l'annex 3 seran equivalents a unes dotacions reduïdes amb la mateixa progressió que l'establerta per als casos anteriors, i sempre en funció del percentatge de recurs existent als embassaments que les abastin.

29.5  La regulació dels cabals desembassats es farà pels dispositius de desguàs de presa que determini l'Agència Catalana de l'Aigua en funció de les circumstàncies i l'interès general.

29.6  En cas de recursos no regulats des d'un embassament o sistema d'embassaments, només es podran destinar a ús agrícola aquelles aigües que no compleixin les condicions de prepotabilitat.

Article 30

Autoritzacions especials

30.1  En el repartiment dels recursos disponibles se seguirà l'ordre establert a les prelacions d'usos previstes en la planificació hidrològica i en la legislació bàsica en matèria d'aigües, i es garantirà sempre la prioritat absoluta de l'ús per a abastament a poblacions.

30.2  No obstant el que s'estableix a l'apartat anterior, un cop estigui garantit aquest ús prioritari, l'Administració hidràulica, a petició del departament de la Generalitat competent per raó de la matèria, amb la sol·licitud prèvia dels interessats adreçada a aquest, ateses les especials circumstàncies d'interès públic, podrà atorgar en favor de l'esmentat departament autoritzacions especials per a la utilització de recursos hídrics, de conformitat amb l'article 59.5 del Text refós de la Llei d'aigües, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/2001, de 20 de juliol.

Article 31

Obligacions dels ens gestors directes del servei d'abastament en alta

31.1  Els ens gestors de l'abastament en alta, de conformitat amb les competències que els atribueixen les seves normes de creació o de regulació són els responsables de dur a terme les següents funcions:

a) Repartir els recursos hídrics a la seva xarxa de distribució.

b) Garantir el subministrament de dotacions equitatives a tots els dipòsits de capçalera i d'altres punts de lliurament d'aigua a titulars del servei de distribució domiciliària als quals presti servei.

c) Comunicar, amb la periodicitat que s'estableixi, les dades de la seva explotació i activitat al coordinador de la Unitat de Gestió d'Emergència designat a aquest efecte.

31.2  Per al compliment de les finalitats d'aquest capítol les entitats gestores directes de l'abastament en alta podran fixar els cabals a captar o derivar per a cadascun dels serveis de distribució domiciliària.

31.3  Així mateix, en l'àmbit de la xarxa d'abastament del sistema Ter-Llobregat, l'ens gestor directe podrà adoptar decisions sobre el repartiment i assignació a cada àmbit de subministrament de les dotacions d'aigua disponibles, tot considerant la disponibilitat de recursos de gestió local.

Article 32

Substitució de recursos locals per recursos procedents de les xarxes regionals

Declarada l'emergència en una Unitat de Gestió de l'Emergència, es podran destinar recursos procedents de xarxes regionals, amb caràcter temporal i en el marc del règim de prestació del servei públic, a l'abastament d'aquelles poblacions en substitució de recursos de gestió local

Article 33

Utilització de l'aigua per a subministrament domiciliari en xarxes d'abastament amb recurs regulat

33.1  Constatada l'emergència a una conca o sistema, i per tal de preservar la dotació necessària, els volums lliurats per a abastament als dipòsits de capçalera municipal o zones de subministrament en baixa, respondran a un valor màxim de dotació en litres per habitant i dia, incloent les fraccions servides des dels recursos de gestió municipal, segons el que s'estableix a la taula següent, on cada interval de definició de les dotacions es defineix amb el llindar superior en funció de les reserves existents als seus embassaments de regulació:

PRLS = percentatge de reserva del llindar superior; DM = Dotació màxima (l/hab/dia)

Aquests volums es computaran a escala municipal i també global en tot l'àmbit de subministrament de cada xarxa d'abastament en alta.

33.2  S'habilita l'Agència Catalana de l'Aigua perquè mitjançant resolució motivada dictada en un expedient de tramitació urgent, pugui modificar el valor màxim equivalent a escala municipal quan així ho exigeixi l'interès públic per motius d'un aprofitament millor dels recursos disponibles. En qualsevol cas, aquestes modificacions puntuals no implicaran un augment de les dotacions de la taula anterior en còmput global en tot l'àmbit de subministrament de cada xarxa d'abastament en alta.

Article 34

Obligacions dels ens locals titulars del servei de distribució domiciliària

34.1  Els ens locals titulars del servei de distribució domiciliària, en exercici de les seves competències en matèria de distribució domiciliària d'aigua apta per al consum humà i de policia administrativa, són els responsables de:

a) Distribuir els recursos hídrics disponibles, incloent-hi els recursos de gestió local, de la manera més eficient per cobrir les demandes.

b) Dictar els bans, ordenances i altres normatives adreçades a assegurar, mitjançant les limitacions, restriccions o prohibicions pertinents, que l'aigua apta per al consum humà disponible es destina a la satisfacció de la demanda d'abastament i que no es produeixen consums excessius. Igualment, aquests instruments podran disposar de manera justificada la suspensió temporal de la prestació del servei d'abastament, que requerirà la informació prèvia als afectats.

c) Executar, pel seu compte o mitjançant delegació en entitats habilitades a aquest efecte, les mesures adients per adequar els consums a les dotacions assignades, en el còmput de les quals caldrà incloure l'aprofitament dels recursos locals.

d) Col·laborar en les tasques de control del compliment de les obligacions que estableix aquest Decret i de totes aquelles altres dictades en el seu àmbit competencial.

e) Sancionar, de conformitat amb el que estableixin les seves ordenances o els seus reglaments reguladors de la prestació d'aquest servei públic, aquells comportaments que contravinguin les disposicions dictades en el seu àmbit competencial i adoptar les mesures executives necessàries per restituir les situacions irregulars al marc legal, amb la possibilitat de sancionar els consums que excedeixin els límits establerts.

f) Informar l'Administració hidràulica, en el termini més breu possible, d'aquells comportaments que infringeixin les disposicions generals quan la seva sanció ultrapassi l'àmbit de les seves competències.

g) Informar l'Administració hidràulica, quan aquesta ho requereixi, del volum d'aigua emprat per a la prestació dels diferents serveis públics i altres activitats de competència local.

h) Adoptar també les mesures d'informació i difusió oportunes.

i) Facilitar la informació requerida pel coordinador de la Unitat d'Emergència i col·laborar amb ell en la resolució de les situacions que requereixin de la seva intervenció.

34.2  Els titulars dels serveis de distribució domiciliària a què fa referència l'article 12.1 d'aquest Decret, aplicaran les mesures establertes al pla de contingència. Entre les mesures previstes en aquests plans de contingència, es podrà preveure la possibilitat de suspendre temporalment la prestació del servei d'abastament.

34.3  Sens perjudici del que estableixen els apartats 1 i 2 d'aquest article i de conformitat amb l'article 53.1.m) del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, l'alcalde/l'alcaldessa podrà adoptar les mesures necessàries i adequades, determinant dotacions limitants a destinació per a cada tipologia d'ús que depengui de la xarxa, i donar-ne compte de manera immediata al Ple.

34.4  En qualsevol cas, aquestes dotacions limitants es gestionaran amb l'objectiu de disposar d'una dotació nominal de 100 l/habitant/dia, de conformitat amb la disposició addicional primera del Decret legislatiu 3/2003, de 4 de novembre, pel qual s'aprova el text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya.

34.5  Els titulars dels serveis de distribució domiciliària afectats per l'emergència hauran de declarar al coordinador de la unitat de gestió de l'emergència les seves previsions de volums requerits quinzenalment amb detall diari amb una antelació mínima d'una setmana, distingint el pla d'explotació de recursos propis i les necessitats de recursos provinents del seu abastador en alta. En cas de no efectuar aquesta declaració, els gestors directes del servei d'abastament en alta podran realitzar la seva previsió de demandes a partir de la població de dret.

34.6  Els titulars del servei de distribució domiciliària podran sol·licitar per als usos industrials dependents de la seva xarxa d'abastament la presentació d'un pla de contingència industrial.

Article 35

Utilització de l'aigua per les entitats locals amb finalitats diferents de l'abastament domiciliari

35.1  Excepcionalment es podrà destinar aigua apta per al consum humà a finalitats de neteja de carrers quan sigui imprescindible per mantenir les condicions higièniques i sanitàries bàsiques, i en aquest cas se n'utilitzarà la mínima indispensable.

35.2  Per a la resta d'usos, l'Agència Catalana de l'Aigua, amb la sol·licitud prèvia del beneficiari, podrà autoritzar la utilització d'aigua no apta per al consum humà o d'aigua depurada que compleixi les garanties establertes per l'autoritat sanitària i amb l'aplicació dels controls que aquesta determini, i de conformitat amb el que preveu l'article 13 d'aquest Decret.

Capítol V

Aspectes econòmics

Article 36

Internalització de les despeses derivades de l'aplicació del Decret

36.1  Les decisions relatives a la modificació o substitució de cabals assignats a l'abastament de poblacions donaran lloc únicament, en els termes que autoritzi l'administració titular del servei domiciliari, a la revisió de les tarifes corresponents.

36.2  L'adopció de les mesures derivades de les obligacions que estableix aquest Decret per part dels titulars del servei d'abastament podrà motivar la revisió de les tarifes corresponents.

Article 37

Aportació econòmica de l'Agència Catalana de l'Aigua

37.1  L'Agència Catalana de l'Aigua assumirà amb caràcter extraordinari els costos derivats de l'adequació, millora o instal·lació d'elements de control i gestió dels recursos hídrics disponibles al medi a tot el territori de Catalunya, així com les instal·lacions de tractament d'aigües regenerades per a la seva reutilització que impliqui una substitució substancial del recurs de caràcter estratègic per les xarxes d'abastament de sistemes regulats. Amb aquesta finalitat es formularan per l'òrgan competent les propostes d'ajustament del pressupost de l'entitat.

37.2  Les dotacions per fer front a les despeses derivades de la realització de les obres i actuacions prioritàries previstes en aquest Decret per a les situacions d'excepcionalitat i emergència que no puguin ser finançades amb càrrec als crèdits pressupostaris disponibles del pressupost vigent seran autoritzades mitjançant un o diversos acords de Govern. Aquests acords han d'especificar els imports màxims i les transferències de crèdit que s'autoritzen per al seu finançament.

Les esmentades actuacions podran ser objectes de finançament per altres administracions.

37.3  L'Agència Catalana de l'Aigua gestiona els recursos habilitats, sens perjudici de la participació dels departaments competents en matèria d'assistència a les entitats locals per a la prestació de serveis de la seva titularitat. Les actuacions a realitzar s'han de regular mitjançant convenis en els quals s'ha d'especificar l'òrgan o entitat responsable de les actuacions o serveis, el règim de cofinançament i les condicions de gestió.

Article 38

Habilitació de recursos econòmics addicionals

38.1  El Govern, a proposta de la Comissió Interinstitucional de l'article 39, i amb l'informe favorable previ del Departament d'Economia i Finances, aprovarà els plans d'actuació i d'altres mesures sectorials on es fixin les obres i actuacions necessàries per fer front a la situació de sequera i habilitarà les dotacions econòmiques addicionals corresponents.

38.2  El Govern podrà habilitar, a proposta de la Comissió Interinstitucional, les dotacions econòmiques addicionals adreçades a sufragar les despeses derivades d'aquest Decret corresponents a serveis o intervencions de competència dels diversos departaments de la Generalitat. En tots els supòsits les aportacions econòmiques requeriran la formalització d'un conveni que establirà l'òrgan o entitat responsable de l'actuació, el règim de cofinançament, si s'escau, i les condicions de gestió. La dotació establerta, que podrà ser ampliada en supòsits degudament justificats, serà gestionada pel departament o ens competent per raó de la matèria i donarà compte a la Comissió Interinstitucional.

Capítol VI

Aspectes organitzatius

Article 39

La Comissió Interinstitucional de seguiment de la sequera

39.1  Per tal de fer el seguiment de l'evolució dels diferents escenaris i efectuar propostes d'actuacions i del seu finançament, es constituirà una comissió interinstitucional integrada per membres del Departament de Governació i Administracions Públiques, el Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural, el Departament de Salut, el Departament d'Innovació, Universitats i Empresa, el Departament d'Economia i Finances, el Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, l'Agència Catalana de l'Aigua, l'Associació Catalana de Municipis i Comarques, la Federació de Municipis de Catalunya i l'Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus.

39.2  Quan calgui afrontar una eventual situació de desabastament generalitzat d'aigua per al consum humà com a conseqüència de la manca de disponibilitat de recursos superficials i subterranis, la Comissió definirà i endegarà les actuacions dirigides a garantir els drets bàsics dels ciutadans en matèria d'abastament.

Article 40

Els coordinadors de les unitats de gestió d'emergència

40.1  El director de l'Agència Catalana de l'Aigua podrà designar per a cada Unitat de Gestió de l'Emergència un coordinador com a responsable de vetllar per l'administració equitativa de l'aigua en l'esmentada unitat.

40.2  Els coordinadors seran nomenats pel director de l'Agència Catalana de l'Aigua entre el seu personal. En l'àmbit de gestió del sistema Ter-Llobregat, el director de l'Agència també podrà nomenar com a coordinadors membres del personal de l'Ens d'Abastament Aigües Ter-Llobregat.

40.3  Els coordinadors de les unitats de gestió d'emergència tenen en els seus respectius àmbits les funcions següents:

a) Valorar el nivell de recursos disponibles a la unitat i les diferents demandes a satisfer.

b) Assessorar i formular propostes al/s ens titular/s del servei d'abastament i/o de les xarxes d'abastament en alta sobre possibles fonts alternatives d'abastament.

c) Assessorar l'/els ens titular/s de les xarxes d'abastament en alta i formular propostes sobre els criteris de distribució dels recursos per als diferents usos i les mesures a adoptar per assolir un grau més gran d'estalvi i/o d'eficiència en la gestió dels recursos.

d) Assessorar el/els titular/s del servei d'abastament domiciliari d'aigua potable i sotmetre a la seva consideració els criteris de distribució dels recursos per als diferents usos i les mesures a adoptar per assolir un grau més gran d'estalvi i/o d'eficiència en la gestió dels recursos.

e) Arbitrar les decisions a prendre en la gestió conjunta de recursos locals i recursos regulats des de les xarxes d'abastament en alta entre l'/els ens titular/s del servei de distribució domiciliària d'aigua i/o de les xarxes d'abastament en alta.

f) Dictar, prèvia delegació del director de l'Agència Catalana de l'Aigua, amb audiència als afectats, les resolucions corresponents als procediments a què es refereixen els apartats 3 i 5 de l'article 12, i donar-ne compte al director de l'Agència.

40.4  Per a l'exercici de les funcions descrites a l'apartat anterior, llevat de l'establerta a la lletra f), el coordinador podrà convocar un representant de cada ens d'abastament de la seva respectiva Unitat i un representant de les comunitats d'usuaris legalment constituïdes que facin ús de recursos locals vinculats a les xarxes d'abastament.

40.5  Les resolucions dictades pels coordinadors en exercici de les funcions delegades són impugnables davant els òrgans de la jurisdicció contenciosa administrativa.

Disposicions addicionals

Primera

Els deures d'informació i comunicació que aquest Decret imposa a les entitats d'abastament, es duran a terme per part de l'Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus quan es refereixin a abastaments corresponents a municipis situats dins del seu àmbit. Igualment podrà efectuar la declaració corresponent a cadascun dels municipis del seu àmbit de gestió a què es refereix l'article 10.6 d'aquest Decret.

Segona

D'acord amb el Reial decret 140/2003, de 7 de febrer, correspon a les autoritats sanitàries vigilar que les aigües de consum humà reuneixin les condicions de qualitat que exigeix la normativa vigent.

Tercera

Es constitueix el Centre d'intercanvi de drets d'ús de l'aigua de les conques internes de Catalunya a l'empara de l'article 71 del Reial decret legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'aigües. L'Agència Catalana de l'Aigua resta facultada per realitzar ofertes públiques d'adquisició de drets d'ús de l'aigua, amb l'objecte de després cedir-los a altres usuaris mitjançant el preu que ella determini o de destinar els cabals adquirits d'aquesta manera a actuacions d'emergència.

Disposicions finals

Primera

S'habilita el conseller de Medi Ambient i Habitatge i la resta de consellers competents quan s'escaigui en funció de la matèria per dictar les disposicions i adoptar les mesures que siguin necessàries per a l'aplicació d'aquest Decret.

Segona

Aquest Decret entrarà en vigor l'endemà de la seva publicació al DOGC i la seva vigència s'estendrà fins al 31 de desembre de 2007 llevat que les reserves d'aigua a totes les conques de l'annex 2 superin els llindars de sortida de l'escenari d'excepcionalitat nivell I, moment en el qual esgotarà la seva vigència.

Barcelona, 3 d'abril de 2007

José Montilla i Aguilera

President de la Generalitat de Catalunya

Francesc Baltasar i Albesa

Conseller de Medi Ambient i Habitatge

Annex 1

Definició dels indicadors d'evolució hídrica

CIC: Conques Internes de Catalunya.

Pluviometria mensual acumulada: calculada com a valor mitjà de la pluja total acumulada en els darrers 30 dies en l'interval de mesura de tots els pluviòmetres de una conca.

Reserves embassades: valor de volum de les reserves d'un embassament, o suma algebraica de volums d'un sistema d'embassaments.

Nivells piezomètrics: valor del nivell de l'aigua d'un piezòmetre (cota absoluta en m) o perfil piezomètric expressat com suma algebraica dels piezòmetres escollits, com és el cas dels indicadors N i M esmentats en aquest Decret.

Annex 2

Llindars d'activació dels escenaris per conca o sistema

Totes els valors mensuals expressats a les taules d'aquets annex generen el canvi a finals del mes en curs.

a) Conca de la Muga

La declaració de cada escenari es realitzarà segons els valors del volum embassat a Boadella quan se superin els llindars establerts a la següent taula:

b) Sistema Ter-Llobregat

La declaració de cada escenari es realitzarà segons els valors del volum embassat conjuntament a Sau, Susqueda, la Baells, la Llosa del Cavall i Sant Ponç quan se superin els llindars establerts a la taula següent:

En particular, per a la restricció d'usos dependents de cadascun dels subsistemes, Ter o Llobregat, els escenaris es declaren segons els valors del volum embassat superin els llindars establerts a la taula següent:

Ter

Llobregat

c) Conca de la Tordera

La declaració de l'escenari d'excepcionalitat es determina quan la precipitació acumulada dels tres darrers mesos anteriors es troba per sota del 80% de la mitjana històrica 1996-2004 de l'acumulat pels mateixos mesos. Per tal de sortir d'aquest escenari s'ha de donar la condició que la precipitació acumulada dels tres darrers mesos anteriors es troba per sobre del 120% de la mitjana històrica 1996-2004 de l'acumulat pels mateixos mesos. A la taula següent s'estableixen els valors llindar en mm en cada cas.

E: Entrada excepcionalitat (mm); S: Sortida excepcionalitat (mm)

d) Conca del Foix

La declaració de l'escenari d'excepcionalitat es determina quan la precipitació acumulada dels tres darrers mesos anteriors es troba per sota del 80% de la mitjana històrica 1996-2004 de l'acumulat pels mateixos mesos. Per tal de sortir d'aquest escenari s'ha de donar la condició que la precipitació acumulada dels tres darrers mesos anteriors es troba per sobre del 120% de la mitjana històrica 1996-2004 de l'acumulat pels mateixos mesos. A la taula següent s'estableixen els valors llindar en mm en cada cas.

En particular, per a la restricció d'usos dependents de l'embassament del Foix s'utilitzarà un segon indicador que és del volum embassat a Foix, i es declara escenari d'excepcionalitat quan se superin els llindars establerts a la taula següent. Atesa l'evolució de les demandes sobre aquest embassament durant els darrers anys, només s'estableix un únic escenari d'excepcionalitat i d'emergència.

e) Sistema Gaià-Francolí

La declaració de l'escenari d'excepcionalitat es determina quan la precipitació acumulada dels tres darrers mesos anteriors es troba per sota del 80% de la mitjana històrica 1996-2004 de l'acumulat pels mateixos mesos. Per tal de sortir d'aquest escenari s'ha de donar la condició que la precipitació acumulada dels tres darrers mesos anteriors es troba per sobre del 120% de la mitjana històrica 1996-2004 de l'acumulat pels mateixos mesos. A la taula següent s'estableixen els valors llindar en mm en cada cas.

En particular, per a la restricció d'usos dependents de l'embassament del Catllar, al riu Gaià, els escenaris es declaren segons els valors del volum embassat superin els llindars establerts a la taula següent:

f) Sistema Siurana-Riudecanyes

La declaració de l'escenari d'excepcionalitat es determina quan la precipitació acumulada dels tres darrers mesos anteriors es troba per sota del 80% de la mitjana històrica 1996-2004 de l'acumulat pels mateixos mesos. Per tal de sortir d'aquest escenari s'ha de donar la condició que la precipitació acumulada dels tres darrers mesos anteriors es troba per sobre del 120% de la mitra històrica 1996-2004 de l'acumulat pels mateixos mesos. A la taula següent s'estableixen els valors llindar en mm en cada cas.

En particular, per a la restricció d'usos dependents del sistema d'embassaments Siurana-Riudecanyes, la declaració de l'escenari d'emergència es realitzarà segons els valors del volum embassat conjuntament a Siurana i Riudecanyes quan se superin els llindars establerts a la següent taula.

g) Resta de conques no regulades a les conques internes de Catalunya

La declaració de l'escenari d'excepcionalitat es determina quan la precipitació acumulada dels tres darrers mesos anteriors es troba per sota del 80% de la mitjana històrica 1996-2004 de l'acumulat pels mateixos mesos. Per tal de sortir d'aquest escenari s'ha de donar la condició que la precipitació acumulada dels tres darrers mesos anteriors es troba per sobre del 120% de la mitjana històrica 1996-2004 de l'acumulat pels mateixos mesos. A la taula següent s'estableixen els valors llindar en mm en cada cas.

Llindars d'entrada en excepcionalitat en mm

A: Cap de Creus i costa nord; B: el Fluvià; C: el Daró; D: el Ridaura; E: el Maresme; F: el Besòs; G: Garraf i riera de Ribes; H: Riera de la Bisbal; I: Costa sud

Llindars de sortida en excepcionalitat en mm

h) Conques catalanes de l'Ebre

Segons els estudis de l'Oficina de Planificació de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre, la declaració de l'escenari d'excepcionalitat es determina quan la precipitació acumulada de dos mesos consecutius es troba per sota del 60% de la mitjana mensual de la sèrie històrica 1940-1991 pels mateixos mesos, enregistrada a les estacions climàtiques de la conca. Per tal de sortir d'aquest escenari s'ha de donar la condició que la precipitació acumulada mensual superi la mitjana mensual de la sèrie històrica 1940-1991 del mateix mes.

Annex 3

Municipis de les xarxes d'abastament regulades

A continuació es presenta la relació dels municipis adscrits a les diferents xarxes d'abastament regulades.

1. Xarxa d'abastament del Sistema Ter-Llobregat (conques Ter i Llobregat):

Abrera

Alella

L'Ametlla del Vallès

Argentona

Avinyonet del Penedès

Badalona

Badia del Vallès

Barberà del Vallès

Barcelona

Begues

Bigues i Riells

Breda

Cabanyes

Cabrera de Mar

Cabrils

Caldes de Montbui

Caldes d'Estrac

Canovelles

Cànoves

Canyelles

Cardedeu

Castellar del Vallès

Castellbisbal

Castelldefels

Castellet i la Gornal

Castellví de la Marca

Cerdanyola del Vallès

Cervelló

Collbató

Corbera de Llobregat

Cornellà de Llobregat

Dosrius

Esparreguera

Esplugues de Llobregat

Les Franqueses del Vallès

La Garriga

Gavà

La Granada

Granollers

L'Hospitalet de Llobregat

Els Hostalets de Pierola

Lliçà d'Amunt

Lliçà de Vall

Llinars del Vallès

Martorelles

El Masnou

Masquefa

Matadepera

Mataró

Molins de Rei

Mollet del Vallès

Montcada i Reixac

Montgat

Montmeló

Montornès del Vallès

Olèrdola

Olivella

Òrrius

Pacs del Penedès

Palau-solità i Plegamans

La Palma de Cervelló

Pallejà

El Papiol

Parets del Vallès

Piera

El Pla del Penedès

La Pobla de Claramunt

Polinyà

El Prat de Llobregat

Premià de Dalt

Premià de Mar

Puigdàlber

Rellinars

Ripollet

La Roca del Vallès

Rubí

Sabadell

Sant Adrià de Besòs

Sant Andreu de la Barca

Sant Andreu de Llavaneres

Sant Antoni de Vilamajor

Sant Boi de Llobregat

Sant Celoni

Sant Climent de Llobregat

Sant Cugat Sesgarrigues

Sant Cugat del Vallès

Sant Esteve Sesrovires

Sant Feliu de Llobregat

Sant Fost de Campsentelles

Sant Joan Despí

Sant Just Desvern

Sant Llorenç d'Hortons

Sant Martí Sarroca

Sant Pere de Ribes

Sant Pere de Vilamajor

Sant Quirze del Vallès

Sant Sadurní d'Anoia

Sant Vicenç dels Horts

Sant Vicenç de Montalt

Santa Coloma de Cervelló

Santa Coloma de Gramenet

Santa Eulàlia de Ronçana

Santa Fe del Penedès

Santa Margarida i els Monjos

Santa Maria de Martorelles

Santa Maria de Palautordera

Santa Perpètua de Mogoda

Sentmenat

Sitges

Teià

Terrassa

Tiana

Torrelles de Foix

Torrelles de Llobregat

Ullastrell

Vacarisses

Vallgorguina

Vallromanes

Viladecans

Viladecavalls

Vilafranca del Penedès

Vilanova del Vallès

Vilanova i la Geltrú

Vilassar de Dalt

Vilassar de Mar

Vilobí del Penedès

2. Xarxa de l'àmbit d'Aigües de Manresa (conca Llobregat):

Calders

Castellfollit del Boix

Castellgalí

Castellnou de Bages

Fonollosa

Manresa

Navarcles

Navàs

El Pont de Vilomara i Rocafort

Rajadell

Sant Fruitós de Bages

Sant Joan de Vilatorrada

Sant Salvador de Guardiola

Santpedor

3. Xarxa de l'àmbit Consorci Costa Brava Centre i xarxa d'abastament de Girona, Salt i Sarrià de Ter (conca Ter):

Bescanó

Calonge

Cassà de la Selva

Castell-Platja d'Aro

Girona

Llagostera

Llambilles

Mont-ras

Palamós

Quart

Salt

Sant Feliu de Guíxols

Sant Julià de Ramis

Santa Cristina d'Aro

Sarrià de Ter

Vilablareix

4. Xarxa de l'àmbit Aigües de Figueres i Consorci Costa Brava Nord (conca Muga):

Cabanes

Cadaqués

Castelló d'Empúries

El Far d'Empordà

Figueres

Garriguella

Llançà

Llers

Palau-saverdera

Pau

Roses

Vilajuïga

Vilamalla

Vila-sacra

5. Xarxa de l'àmbit Consorci d'Aigües de Tarragona:

Alcanar

Alcover

L'Aldea

Alforja

Almoster

Altafulla

L'Ametlla de Mar

Amposta

Bellvei

Blancafort

Calafell

Camarles

Cambrils

Castellvell del Camp

Constantí

Creixell

Cunit

Deltebre

El Catllar

El Morell

El Perelló

El Vendrell

Els Garidells

Els Pallaresos

La Pobla de Mafumet

L'Albiol

L'Ampolla

L'Arboç del Penedès

Maspujols

Montblanc

Mont-roig del Camp

Perafort

El Pla de Santa Maria

Reus

Riudoms

Roda de Barà

Salou

Sant Jaume d'Enveja

Sarral

La Selva del Camp

Solivella

Sant Carles de la Ràpita

Tarragona

Torredembarra

Tortosa

Vallmoll

Valls

Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant

Vilallonga del Camp

Vila-seca

Vinyols i els Arcs

Annex 4

Cabals de continuïtat fluvial

Els cabals mínims circulants als diferents trams fluvials seran els resultants d'aplicar el 2% a les aportacions anuals mitjanes de la sèrie històrica de recursos d'aigua restituïts al règim natural. Amb caràcter no exhaustiu es presenten els valors corresponents als següents trams fluvials:

C: Cabal circulant l/s

Annex 5

Obres i actuacions prioritàries

Annex 6

Criteris de qualitat de l'aigua regenerada segons diferents usos

Es classifica en cinc tipus d'aigua segons la qualitat, tot establint amb caràcter orientatiu, i a reserva del que resulti dels informes sanitaris, diferents requeriments de qualitat i condicionants per a cada ús dins de la mateixa categoria d'aigua. Els tipus d'aigua regenerada segons la seva qualitat recollits en els quadres adjunts i els usos associats són:

Tipus A

Recàrrega d'aqüífers per injecció: quan hom injecta aigua directament a l'aqüífer a través de pous de recàrrega.

Recàrrega d'aqüífers per percolació: quan la recàrrega es realitza filtrant l'aigua a través del terreny.

Altres paràmetres

Els paràmetres establerts per al tipus d'aigües

A1 de la taula de l'annex I del RAPAPH i els

de la Taula 1 de Valors orientatius,

consultable a la pàgina web

de l'Agència Catalana de l'Aigua.

* RAPAPH: Reglament de l'Administració Pública de l'Aigua i de la Planificació Hidrològica, aprovat per Reial decret 927/1988, de 29 de juliol.

Tipus B

Usos municipals/recreatius: reg de zones verdes, neteja de carrers, camps de golf.

Cultius d'hivernacle: ús agrícola en hivernacles i cultius intensius.

Cultius de consum en cru/d'altres cultius per aspersió: reg de cultius que es consumeixen en cru i d'altres cultius regats per aspersió.

Masses d'aigua d'accés públic (no bany): masses d'aigua on l'accés públic no és restringit, però on està prohibit el bany.

Altres paràmetres

Tipus C

Pastures animals llet/carn: reg de prats i pastures d'animals productors de llet o de carn.

Cultius de conserva/consum no cru/fruiters no aspersió: reg de cultius que són processats abans del seu consum (llegums, verdures...) i fruiters no regats per aspersió.

Aqüicultura: ús de l'aigua en aqüicultura, excepte en mol·luscos filtradors.

Masses d'aigua d'accés no públic: masses d'aigua on l'accés del públic és restringit (basses i dipòsits antiincendis).

Altres paràmetres

Tipus D

Cultius industrials/farratges ensitjats/cereals/oleaginoses: reg de cultius industrials (cànem, cotó), de farratges ensitjats (blat de moro), de cereals (blat, ordi) i de plantes oleaginoses (soja, gira-sol).

Refrigeració indústria no alimentària: aigua de refrigeració industrial, tret de les indústries alimentàries.

Altres paràmetres

Tipus E

Boscos/zones verdes no públic: reg de boscos i zones verdes on l'accés públic és restringit (mitjanes autopistes).

Per qualsevol ús de regadiu plantejat a les categories anteriors, l'aigua regenerada haurà de complir una conductivitat inferior a 4.000 µS/cm per períodes inferiors a 3 mesos de reg continu, i de 3.000 µS/cm per períodes superiors.

Les autoritats sanitàries, en exercici de les seves competències i atesa l'excepcionalitat de la situació, podran adaptar els requisits i els valors dels paràmetres d'aquest annex en funció de l'adequació de l'aigua regenerada a cada tipus d'ús, sempre que es mantinguin les garanties sanitàries. Quan s'escaigui, també podran afegir altres paràmetres no previstos en aquest annex.

Annex 7

Contingut dels plans de contingència per als serveis d'abastament urbà

Els plans de contingència per als serveis d'abastament urbà requerits al present decret constaran de:

a) Presentació del marc normatiu i institucional aplicable al sistema d'abastament objecte del Pla.

b) Descripció actual de la xarxa de subministrament, amb la incorporació d'esquemes de funcionament i infraestructures principals, tant en l'àmbit de sistema com de subsistemes, entenent aquests últims com els conjunts de infraestructures interconnectades que abasten exclusivament una zona.

En previsió de la possible mobilitat o flexibilitat d'algun d'aquests àmbits de subministrament, la seva descripció es realitzarà tant en condicions de normalitat com sota condicions de sequera.

Tota aquesta informació física del sistema es complementarà amb les regles d'operació bàsiques que incloguin; (1) la sistemàtica de controls pel seguiment del funcionament i (2) els criteris per la presa de decisions en el repartiment de recursos dins la xarxa.

Dins la dinàmica dels controls, es redactarà un pla d'autocontrol específic de la qualitat de l'aigua subministrada.

c) Descripció i avaluació dels recursos disponibles. S'enumeraran tots els volums i cabals amb concessió d'ús per al subministrament urbà i la relació dels punts i infraestructures de captació, així com els dipòsits receptors de volums en alta. Es classificaran els recursos en funció del seu origen i grau d'autonomia d'ús i es caracteritzarà la seva garantia mitjançant una valoració estadística de la seva disponibilitat en condicions de sequera.

Partint de l'origen del recurs es diferenciaran les categories de: (1) ús ordinari, (2) ús condicionat per una concessió o autorització expressa, (3) ús compartit amb altres usuaris d'abastament domèstic o amb prioritat equivalent i (4) ús compartit amb altres tipus d'ús diferent de l'urbà.

Tot i que en última instància l'Agència té la competència per definir l'explotació d'aquests recursos, amb caràcter preliminar el Pla pot distingir la prioritat d'utilització segons siguin de; (1) ús ordinari, (2) reserves estratègiques com a mesura preventiva o de mitigació d'afeccions per sequera o (3) recursos d'utilització extraordinària o de sequera.

Per a la definició dels volums rebuts de sistemes en alta caldrà comptar amb els valors proporcionats pel corresponent Pla del subministrador supramunicipal.

La caracterització estadística de la disponibilitat de les diferents fonts es desenvoluparà a partir de la recopilació d'informació històrica d'altres episodis de sequera i resultats d'estudis hidrològics previs, haurà de respectar els condicionants ambientals per a cada situació i serà consistent amb les referències d'altres treballs i informacions de l'Agència Catalana de l'Aigua.

En definitiva, l'objectiu de la caracterització dels recursos disponibles és determinar per a cadascun dels escenaris previstos uns volums assegurats, mensualment, des de cadascuna de les fonts, aportant també, si s'escau, el termini necessari en cada cas per incorporar-los al sistema.

Definició dels usos i la població servits. Les diferents demandes es classificaran i quantificaran per tipus d'activitat, us i estacionalitat. S'avaluarà l'elasticitat de cada tipus de demanda a partir de l'aplicació de les diferents mesures previstes orientades a la seva reducció i es destacaran en un apartat independent els usos no controlats, d'operació i les pèrdues en les infraestructures del sistema de subministrament.

d) Descripció, particularitzada per al sistema d'abastament, dels escenaris de sequera operacional considerats, d'acord amb els escenaris previstos en aquest Decret o en altres Plans de Contingència de rang superior (per al cas de subministraments en alta des de xarxes supramunicipals). En cas d'establir escenaris més progressius o altres fases particulars, no contemplats en altres referències, caldrà justificar la seva consideració (objectius i resultats esperats) i definir clarament la seva coherència i compatibilitat amb els escenaris generals previstos.

Aquestes descripcions s'acompanyaran de la identificació de les condicions desencadenants corresponents per a l'inici de cada fase o escenari.

e) Identificació i valoració d'elements singulars des del punt de vista del consum d'aigua. Aquesta identificació de les zones i circumstàncies de major risc, per a cada escenari, ha de prestar especial atenció als problemes vinculats amb la salut de la població i a activitats amb gran repercussió social o importància estratègica per a l'activitat econòmica de la zona, com poden ser hospitals, altres centres públics, dipòsits contra incendis o altres instal·lacions de caràcter similar.

f) Enumeració de les actuacions i mesures previstes en cadascun dels escenaris, amb la corresponent atribució de responsabilitats, forma d'aplicació i termini necessari, així com l'avaluació justificada de la seva eficàcia en coherència, si s'escau, amb els valors indicats a l'apartat b).

Aquestes mesures poden arribar a incloure, en el seu grau més extrem sota els pitjors escenaris de sequera i ben justificades tècnicament, maniobres per al racionament de l'aigua domèstica mitjançant reduccions de pressió, restriccions o talls temporals i/o restriccions parcials de subsectors de la xarxa. Donat el seu caràcter extrem, es tracta de mesures per a les quals es recomana buscar el màxim consens possible mitjançant acords, per exemple, amb les forces de seguretat assignades al municipi i els diferents representats socials, com ara comitès d'associacions de veïns, que col·laborarien en la seva supervisió i que serien indispensables per garantir mínimament la seva eficàcia.

La descripció de totes aquestes mesures inclourà la identificació de totes les limitacions en la xarxa (tècniques o de qualsevol altre índole) que poguessin suposar un obstacle per al correcte desenvolupament de les mesures previstes.

Annex 8

Valors de llindars de l'estat piezomètric de l'aqüífer del Baix Llobregat

La declaració de cada estat piezomètric es realitzarà segons els valors de l'indicador de les reserves de l'aqüífer del Baix Llobregat, abreujat N, quan se superin els llindars establerts a la següent taula: