DECRET

379/2006, de 10 d'octubre, pel qual s'aprova el Pla territorial sectorial d'equipaments comercials. (Correcció d'errades en el DOGC núm. 4931, pàg. 25144, de 23.7.2007).

NOTA. En aquest text s'han introduït les correccions d'errada publicades en el DOGC.

D'acord amb el que estableix el preàmbul de la Llei 18/2005, de 27 de desembre, d'equipaments comercials, en el nostre model urbà, de ciutat compacta, complexa i socialment cohesionada, el comerç exerceix una funció determinant. Aquesta estructura de ciutat compacta permet reduir la mobilitat i evitar desplaçaments innecessaris, entre d'altres activitats, per motiu de compra. D'altra banda, Catalunya respon a una realitat territorial configurada per una xarxa de ciutats amb una dinàmica i unes funcions pròpies que conformen també una certa jerarquització.

Per tant, cal assolir una estructura comercial que permeti donar resposta a les necessitats quotidianes dels ciutadans de la manera més propera possible i, d'altra banda, cal posar les bases perquè l'oferta de productes no quotidians que convé que es localitzi generant una determinada concentració, estigui representada de manera equilibrada en el territori en cadascun dels formats possibles, sempre sense perdre el caràcter urbà de la seva localització.

Al llarg del temps, la Generalitat de Catalunya ha propulsat, en el marc de les seves competències, la normativa més adequada per fer front als diversos canvis operats en el sector, sempre des de la perspectiva d'assolir un equilibri territorial entre els diversos formats comercials, entre els diferents operadors i amb l'objecte final d'evitar desplaçaments per motiu de compra i facilitar una oferta comercial adequada a les necessitats dels consumidors.

És en aquest marc que s'han promulgat les successives lleis d'equipaments comercials. La Llei 18/2005, de 27 de desembre, intenta completar la línia d'actuació endegada amb la Llei 3/1987, de 9 de març i continuada amb la Llei 1/1997, de 24 de març, i amb la Llei 17/2000, de 29 de desembre, però sobretot tracta d'aprofundir en l'aspecte de la localització urbana de les implantacions comercials.

Així, la Llei 18/2005, de 27 de desembre, d'equipaments comercials, tal com ja ho feien la Llei 1/1997, i la Llei 17/2000, disposa que el Pla territorial sectorial d'equipaments comercials és l'instrument per ordenar la seva localització en l'àmbit territorial de Catalunya i n'estableix els objectius, el procediment d'aprovació i la vigència, d'acord amb les directrius que va establir, en el seu moment, la Llei 23/1983, de 21 de novembre, de política territorial.

Per això, d'acord amb el que estableix l'article 19.1 de la Llei 23/1983, de 21 de novembre, de política territorial, i fent ús de la facultat prevista a l'article 14.1 i a la disposició final segona de la Llei 18/2005, de 27 de desembre, d'equipaments comercials, d'acord amb el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora, a proposta del conseller d'Economia i Finances i d'acord amb el Govern,

Decreto:

Article únic

S'aprova el Pla territorial sectorial d'equipaments comercials, la normativa del qual s'adjunta a aquesta disposició.

Disposició derogatòria

Es deroga el Decret 211/2001, de 24 de juliol, pel qual s'aprova el Pla territorial sectorial d'equipaments comercials.

Disposició final

Aquest Decret entrarà en vigor l'endemà de la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

Barcelona, 10 d'octubre de 2006

Pasqual Maragall i Mira

President de la Generalitat de Catalunya

Antoni Castells

Conseller d'Economia i Finances

Annex

Normativa del Pla territorial sectorial d'equipaments comercials (PTSEC)

Capítol 1

Disposicions generals

Article 1

Objectiu del Pla

1.1  El Pla territorial sectorial d'equipaments comercials és l'instrument per a l'ordenació dels equipaments comercials en l'àmbit territorial de Catalunya. El Pla territorial sectorial d'equipaments comercials és un instrument d'ordenació del territori, previst per la legislació en matèria de política territorial.

L'objectiu general del PTSEC és l'ordenació adequada de les implantacions comercials subjectes a llicència comercial, a fi d'assolir un nivell d'equipament comercial equilibrat entre les diferents formes de distribució i satisfer les necessitats de compra de les persones consumidores.

1.2  D'acord amb l'objectiu general del Pla i segons les prescripcions que el Pla territorial general estableix per als plans sectorials, el Pla territorial d'equipaments comercials també persegueix els objectius següents:

a) Potenciar determinats centres o subcentres comarcals.

b) Potenciar centres o polaritats comercials escollits en el PTG per corregir desequilibris en el territori.

c) Corregir dèficits de dotació comercial per evitar mobilitats de població i sobrecàrrega de les infraestructures públiques per raó de proveïment.

d) Establir criteris i quantificar les reserves de sòl per a l'equipament comercial en el marc del planejament urbanístic.

1.3  D'acord amb aquest criteri general, són també objectius del Pla:

a) Avaluar l'oferta comercial disponible a Catalunya, tant pel que fa al nombre d'establiments com a la superfície total de venda, desglossada per comarques o àmbits territorials d'actuació i per sectors d'activitat.

b) Avaluar la despesa comercialitzable del conjunt de la població catalana, igualment desglossada per comarques o àmbits territorials d'actuació, i per epígrafs de despesa.

c) Establir els dèficits i els superàvits d'equipament comercial en cada àmbit territorial, la qual cosa ha de permetre confrontar oferta i demanda, utilitzant, si escau, el concepte de dotació adequada dels diferents formats i sectors de comercialització, d'acord amb el que s'estableix a l'article 9.

1.4  Tant els criteris que s'han utilitzat, com les conclusions obtingudes i les recomanacions que es derivin del PTSEC, han de ser tinguts en compte a l'efecte del que disposa la Llei 18/2005, de 27 de desembre, d'equipaments comercials.

Article 2

Àmbits territorials d'actuació

El PTSEC considera diversos àmbits territorials com a unitats bàsiques d'actuació .municipis, comarques i àmbits funcionals territorials del Pla territorial general de Catalunya. per tal d'assolir un nivell de dotació comercial més equilibrada en el territori.

S'han de considerar també com a àmbit d'actuació del PTSEC els àmbits territorials d'abast supramunicipal que puguin establir els plans territorials parcials i els plans directors urbanístics.

Article 3

Estructura del PTSEC

3.1  El PTSEC es compon de dos documents bàsics:

a) La memòria de la situació del sector de la distribució a Catalunya que incorpora tota la informació estadística pertinent, tant la disponible com la generada específicament per al Pla, així com també la metodologia i els models utilitzats i l'informe de sostenibilitat ambiental.

b) La normativa, que conté el text articulat, l'annex amb els dimensionaments màxims i els annexos gràfics de delimitació de les trames urbanes consolidades i de les concentracions comercials.

3.2  La Direcció General de Comerç divulgarà aquests documents i els posarà a l'abast del públic juntament amb la documentació, a través dels mitjans telemàtics de què disposa.

Article 4

Execució del PTSEC

El Pla territorial sectorial d'equipaments comercials s'executa mitjançant:

a) L'aprovació i revisió dels instruments de planejament urbanístic general i derivat.

b) L'atorgament de les llicències comercials, d'acord amb el que estableix la legislació vigent. Els creixements del PTSEC s'han d'aplicar gradualment, si s'escau, en funció dels diferents formats, d'acord amb el que estableixen els articles 14, 15 i 16 d'aquesta normativa.

c) L'elaboració i aprovació dels programes d'orientació per als equipaments comercials.

Article 5

Vigència del PTSEC

5.1  La vigència del PTSEC és indefinida.

5.2  El PTSEC s'ha de revisar cada quatre anys. No obstant això, el Govern podrà acordar-ne la revisió anticipada, si esdevenen circumstàncies que modifiquen substancialment els elements en base als quals fou elaborat i aprovat. A aquests efectes, s'entén que existeix una desviació substancial d'aquests elements quan se superi en un 20% el nombre d'habitants previst que hagi servit de base per programar els dimensionaments.

5.3  En el moment de la seva revisió el PTSEC ha de tenir en compte:

a) L'evolució dels hàbits de compra i de consum de la població.

b) L'evolució, en la composició de l'oferta comercial, de les diferents tipologies d'establiments.

c) L'evolució de la concentració empresarial en el sector de la distribució comercial.

d) L'impacte produït per la implantació de grans establiments comercials en el comerç intraurbà, especialment sobre els centres històrics tradicionals, per evitar específicament el fenomen de la desertització comercial.

5.4  En el cas que un municipi concret excedeixi el nombre d'habitants previst que hagi servit de base per programar els dimensionaments, l'ajuntament corresponent podrà instar la modificació del PTSEC, mitjançant l'elaboració d'un POEC, d'acord amb el que estableixi el desplegament reglamentari de la Llei 18/2005, en funció dels mínims creixements poblacionals (%) i els màxims creixements comercials (m2) següents:

2.000-10.000 hab.: mínim 20% i màxim 1.500 m2 de superfície de venda.

10.000-25.000 hab.: mínim 10% i màxim 3.000 m2 de superfície de venda.

>25.000 hab.: mínim 5% i màxim 5.000 m2 de superfície de venda.

Els establiments comercials programats correspondran a formats regulats susceptibles d'obtenir llicència comercial municipal.

Article 6

Caràcter vinculant del PTSEC

El PTSEC té caràcter vinculant per a les administracions públiques en general i, en especial, per a l'Administració de la Generalitat de Catalunya i les administracions locals, com també per a les persones promotores i les empreses comercials:

a) L'Administració de la Generalitat de Catalunya ha de tenir en compte el que disposa el PTSEC en els procediments d'elaboració i tramitació del planejament urbanístic d'acord amb l'article 19.1 de la Llei 18/2005, de 27 de desembre, d'equipaments comercials, així com en el procés d'atorgament de les llicències per a la implantació, l'ampliació, els canvis d'activitat i els trasllats dels establiments comercials a què es refereixen als articles 3.1 i 3.4 de la Llei esmentada. En aquests casos, s'hauran d'aplicar les determinacions del PTSEC, sens perjudici que s'incorporin en la revisió o modificació del planejament urbanístic corresponent.

b) Les administracions locals han de seguir les determinacions del PTSEC en la tramitació del planejament urbanístic, de les llicències d'edificació, comercial municipal i ambiental, i també en la promoció d'equipaments comercials col·lectius i en l'elaboració dels programes d'orientació per als equipaments comercials.

c) Les persones promotores i les empreses comercials han d'ajustar-se al que disposa el PTSEC en sol·licitar les llicències comercials.

Article 7

Subjecció al dimensionament

Els grans establiments comercials a què es refereix l'article 3 de la Llei 18/2005, de 27 de desembre, d'equipaments comercials, resten subjectes al dimensionament del PTSEC. També resten subjectes a dimensionament els establiments mitjans del sector alimentari i els establiments de superfície de venda igual o superior a 1.000 m2 dedicats essencialment a la venda d'aparells electrodomèstics i electrònica de consum, d'articles i complements esportius, d'equipament de la persona i els dedicats a la venda d'articles de lleure i cultura.

Als efectes de dimensionament, els establiments del sector alimentari, als quals fa referència l'article 3.3 de la Llei 18/2005, d'equipaments comercials, s'assimilen als de venda de productes quotidians, en format supermercat, en els termes que defineix el desplegament reglamentari d'aquesta Llei.

Capítol 2

Criteris d'ordenació espacial i de dimensionament

Article 8

Criteris d'ordenació espacial

8.1  L'objecte del PTSEC és el territori de Catalunya. Pel que fa a la possibilitat d'implantació de grans i mitjans establiments comercials, s'analitzen només els àmbits territorials detallats a l'annex 1.

L'annex 1.1 estableix, a nivell municipal, el dimensionament del creixement de mitjans establiments comercials en format supermercat, segons la classificació establerta a la normativa vigent. A la resta de poblacions no incloses en l'annex 1.1, amb caràcter general, no es permet la implantació de grans ni mitjans establiments comercials, en format supermercat.

L'annex 1.2 estableix, a nivell municipal, el dimensionament del creixement d'establiments comercials en format d'hipermercat, així com les reserves de creixement en aquest format en funció dels àmbits funcionals territorials.

L'annex 1.3 estableix, a nivell municipal, el dimensionament del creixement en format de grans i mitjans establiments comercials de superfície de venda igual o superior a 1.000 m2 dedicats essencialment a la venda d'aparells d'electrodomèstics i electrònica de consum, d'articles i complements esportius, d'equipament de la persona i de lleure i cultura.

L'annex 1.4 estableix a nivell d'àmbit funcional territorial el dimensionament del creixement en format gran magatzem i centre comercial.

En qualsevol cas, la localització dels establiments s'haurà d'adequar a l'establert a l'article 4 de la Llei 18/2005, de 27 de desembre, d'equipaments comercials.

8.2  La situació concreta de cadascun dels àmbits d'anàlisi del PTSEC i les possibilitats màximes, pel que fa a la superfície de venda, d'implantacions de grans i mitjans establiments comercials queden recollides a l'annex 1 d'aquesta normativa.

8.3  Els municipis, considerats turístics als efectes d'aquest Decret, són objecte d'una anàlisi particularitzada. A l'annex 2 s'identifiquen els municipis que tenen aquesta consideració.

8.4  Per a l'ordenació espacial del comerç a Catalunya, s'estableixen els àmbits territorials d'anàlisi següents:

a) Municipis que tinguin més de 2.000 habitants o siguin capitals de comarca, per al format de supermercat, en el cas del comerç quotidià.

b) Comarques, pel que fa a hipermercats i a les superfícies especialitzades subjectes a dimensionament.

c) Àmbits funcionals territorials del Pla territorial general de Catalunya que corresponguin, en el cas dels grans establiments comercials en format de gran magatzem i centre comercial, llevat de l'àrea metropolitana on l'àmbit d'anàlisi serà la comarca.

Article 9

Criteris per determinar els equilibris i desequilibris

9.1  El PTSEC 2006-2009 amb l'objectiu d'adequar els equipaments comercials a les necessitats de la població, fa un tractament de l'equilibri comercial a nivell municipal. Es considera que un municipi està en equilibri quan la seva oferta comercial es correspon a la despesa comercialitzable estimada per a l'any 2009, o l'equivalent, si es tracta d'un municipi considerat turístic.

9.2  En el cas del municipi de Barcelona, ateses les especials característiques quantitatives i qualitatives de la demanda que es deriven de la capitalitat del país, i atès el contingut de la Llei 22/1998, de 30 de desembre, de la Carta Municipal de Barcelona, i de la disposició addicional tercera de la Llei 18/2005, de 27 de desembre, d'equipaments comercials, per la qual es crea la Comissió paritària Generalitat de Catalunya-Ajuntament de Barcelona, la distribució del creixement màxim previst pel PTSEC es programa segons els acords adoptats per aquesta comissió, els quals queden reflectits a l'article 10.6 d'aquesta normativa.

La resta de municipis de la comarca del Barcelonès s'integren en dos subàmbits: el Barcelonès Nord .Badalona, Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià de Besòs. i el Barcelonès Sud .l'Hospitalet de Llobregat.

Article 10

Criteris per al càlcul del dimensionament per a noves implantacions i ampliacions d'establiments comercials

Les situacions d'equilibri o desequilibri s'han de valorar d'acord amb els criteris esmentats en l'article 9. Cal tenir en compte les situacions següents:

10.1  Dimensionament en format supermercat.

Es determina el municipi com a àmbit d'anàlisi territorial.

Als municipis en situació estimada d'excés d'oferta de consum quotidià per a l'any 2009 no es preveu cap creixement en format supermercat, llevat d'aquells que no disposin de cap establiment comercial gran o mitjà d'oferta de consum quotidià.

A la resta de municipis es preveu que el creixement es canalitzi en format de supermercat, sempre que aquesta tipologia no absorbeixi més del 30% de la despesa comercialitzable estimada per a l'any 2009 en productes d'ús quotidià en el municipi.

10.2  Dimensionament en format hipermercat.

Es determina la comarca com a àmbit d'anàlisi territorial.

A les comarques en situació estimada d'excés d'oferta per a l'any 2009, no es preveu, de manera general, cap creixement en format hipermercat.

A la resta de comarques es preveu que el creixement es canalitzi en format d'hipermercat, sempre que aquesta tipologia no absorbeixi més del 9% de la despesa comercialitzable estimada per a l'any 2009 en productes d'ús quotidià i del 7% en productes d'ús no quotidià de la comarca.

Els creixements resultants a cadascuna de les comarques s'ha canalitzat cap els municipis susceptibles d'acollir la implantació d'un establiment comercial d'aquestes característiques.

10.3  Dimensionament en format gran magatzem.

Es determina l'àmbit funcional territorial del Pla territorial general de Catalunya com a àmbit d'anàlisi, llevat de l'àrea metropolitana on l'àmbit d'anàlisi és la comarca.

Als esmentats àmbits funcionals territorials que es trobin en situació estimada d'excés d'oferta de productes d'ús no quotidià per a l'any 2009, no es preveu cap creixement en format gran magatzem.

A la resta d'àmbits es preveu que el creixement es canalitzi en format de gran magatzem, sempre que aquesta tipologia no absorbeixi més del 10% de la despesa comercialitzable estimada per a l'any 2009 en productes d'ús no quotidià de l'àmbit.

Els creixements resultants per a cadascun dels àmbits funcionals territorials, es podran materialitzar en els municipis susceptibles d'acollir la implantació d'un establiment comercial d'aquestes característiques i d'acord amb els requisits que s'estableixen a l'article 13 d'aquesta normativa.

10.4  Dimensionament en format centre comercial.

Es determina l'àmbit funcional del Pla territorial general de Catalunya com a àmbit d'anàlisi, llevat de l'àrea metropolitana on l'àmbit d'anàlisi és la comarca.

Als esmentats àmbits funcionals territorials que es trobin en situació estimada d'excés d'oferta de productes d'ús no quotidià per a l'any 2009, no es preveu cap creixement en format centre comercial.

A la resta d'àmbits es preveu que el creixement es canalitzi en format de centre comercial, sempre que aquesta tipologia no absorbeixi més del 12% de la despesa comercialitzable estimada per a l'any 2009 en productes d'ús no quotidià de l'àmbit.

Els creixements resultants per a cadascun dels àmbits funcionals territorials, es podran materialitzar en els municipis susceptibles d'acollir la implantació d'un establiment comercial d'aquestes característiques i d'acord amb els requisits que s'estableixen a l'article 13 d'aquesta normativa.

10.5  Dimensionament en format superfície especialitzada.

Es determina la comarca com a àmbit d'anàlisi territorial.

A les comarques en situació estimada d'excés d'oferta per a cada un dels sectors analitzats: aparells electrodomèstics i electrònica de consum (10%), articles i complements esportius (15%), equipament de la persona (5%) i articles de lleure i cultura (8%), per a l'any 2009 no es preveu, de manera general, cap creixement en format superfície especialitzada.

A la resta de comarques es preveu que el creixement es canalitzi en format de superfície especialitzada, sempre que aquesta tipologia no absorbeixi més del corresponent als percentatges de despesa comercialitzable comarcal estimada per al 2009, per a cada un dels sectors analitzats.

Els creixements resultants a cadascuna de les comarques s'ha canalitzat cap els municipis susceptibles d'acollir la implantació d'un establiment comercial d'aquestes característiques.

Els municipis amb un creixement superior a 3.000 m2 en qualsevol de les tipologies incloses en aquest format, que no disposin de cap superfície especialitzada de més de 1.000 m2 de superfície de venda, podran preveure un creixement màxim per aquest format de 3.000 m2.

10.6  Determinacions específiques per al municipi de Barcelona.

De conformitat amb allò que es preveu a la disposició addicional tercera de la Llei 18/2005, la comissió paritària Generalitat de Catalunya-Ajuntament de Barcelona ha adoptat per aquest municipi una metodologia específica, escaient a les especials característiques quantitatives i qualitatives de la demanda que es deriven de la capitalitat del país.

S'ha fixat un creixement màxim de superfície de venda, de 20.000 m2 en format supermercat i 66.433 m2 de superfície de venda en format de productes d'ús no quotidià, dels quals 41.433 m2 seran en format de gran establiment comercial i 25.000 m2 en format de superfície especialitzada subjecta a dimensionament. Aquests creixements seran desenvolupats per l'Ajuntament de Barcelona a través del seu planejament comercial.

Les disposicions dels apartats 3 i 4 de l'article 14 i l'apartat 1 i el primer incís de l'apartat 2 de l'article 15 no s'apliquen a l'àmbit territorial del municipi de Barcelona, ateses les determinacions específiques que s'estableixen per a aquest municipi.

La distribució territorial dels creixements per al municipi de Barcelona queda reflectida a l'annex 1.5.

Article 11

Excepcions al dimensionament per a noves implantacions i ampliacions d'establiments comercials

11.1  Els criteris de dimensionament de noves implantacions de l'article 10 no són aplicables en els casos següents:

a) En la implantació i ampliació de grans establiments comercials dedicats essencialment a la venda d'automòbils, embarcacions i altres vehicles, de maquinària, de materials per a la construcció i articles de sanejament i de centres de jardineria. Tampoc són aplicables els criteris d'ubicació en la implantació d'establiments de venda de carburants. En cas que es tracti d'una ampliació, l'àrea d'influència es considerarà en funció de la superfície ampliada.

b) En la implantació i ampliació d'establiments comercials dedicats exclusivament a la venda d'articles de ferreteria-bricolatge, sempre que la dotació dels establiments comercials del mateix sector amb superfícies de venda superiors a 1.000 m2 no sobrepassi la relació de 50 m2 de superfície de venda per 1.000 habitants de l'àrea d'influència de l'establiment projectat. En cas de què es tracti d'una ampliació, l'àrea d'influència es considerarà en funció de la superfície ampliada.

c) En la implantació i ampliació d'establiments comercials dedicats exclusivament a la venda de mobiliari, parament i tèxtil de la llar, sempre que la dotació dels establiments comercials del mateix sector amb superfícies de venda superiors a 1.000 m2 no sobrepassi la relació de 80 m2 de superfície de venda per 1.000 habitants de l'àrea d'influència de l'establiment projectat. En cas que es tracti d'una ampliació, l'àrea d'influència es considerarà en funció de la superfície ampliada.

d) En la implantació d'establiments comercials en format supermercat dins de mercats municipals. No obstant, no podran acollir-se a aquesta excepció aquells establiments que superin els llindars previstos a l'article 3.1 de la Llei 18/2005, de 27 de desembre, d'equipaments comercials, ni aquells la superfície de venda dels quals representi més del 70% de la superfície de venda total destinada a oferta de productes quotidians en el conjunt del mercat.

e) En la implantació d'establiments col·lectius del tipus galeria comercial que compleixin els requisits d'ubicació previstos a l'article 4.1 de la Llei 18/2005, sempre que la superfície de venda no superi en total els 5.000 m2, inclosa, si s'escau, la preexistent. L'oferta comercial haurà d'incloure exclusivament petits establiments comercials, llevat de les galeries que s'implantin en municipis en els quals no es pugui materialitzar cap creixement en format de gran establiment per manca de dimensionament. En aquest darrer supòsit, la distribució de l'establiment col·lectiu de tipus galeria comercial podrà comptar, com a màxim, amb dos establiments individuals mitjans, sempre que la superfície de venda de cadascun d'aquells no superi els 1.300 m2.

Les galeries comercials que s'hagin acollit a aquesta excepció podran afegir a la seva superfície de venda màxima, un establiment de tipus supermercat, sempre que el dimensionament del municipi on es produeixi la implantació permeti aquest creixement per a aquest format. Els establiments comercials que s'hagin acollit a aquesta excepció no podran destinar, ni inicialment ni posteriorment, més d'un 35% de la seva superfície de venda a establiments d'una empresa o un mateix grup d'empreses.

f) En la implantació d'establiments comercials en format supermercat que s'integrin en un gran magatzem.

11.2  Els criteris de dimensionament de l'article 10 no són aplicables en l'ampliació de mitjans i petits establiments comercials en els casos següents:

11.2.1 En l'ampliació de mitjans i petits establiments comercials, subjectes al dimensionament abans o després de l'ampliació, quan es compleixin els requisits següents:

a) Que l'establiment que s'amplia tingui una antiguitat superior als 10 anys.

b) Que la superfície de venda final no signifiqui la transformació en un gran establiment comercial.

c) Que el creixement sigui inferior al 30% de la superfície de venda preexistent.

d) Que estigui situat dins de la trama urbana consolidada.

e) Que no hagi efectuat cap altra ampliació en els últims 8 anys.

11.2.2 En l'ampliació d'establiments subjectes a dimensionament, abans o després de l'ampliació, únicament s'exigirà disponibilitat en l'àmbit territorial d'anàlisi corresponent en la mesura necessària per donar cobertura a la superfície ampliada. No obstant, quan l'establiment no estigui subjecte abans de l'ampliació al dimensionament, només es descomptarà la part de l'ampliació que hi quedi subjecta.

Sens perjudici de l'establert en el paràgraf anterior, totes les ampliacions hauran de complir estrictament els criteris d'ubicació que els corresponguin en funció del que s'estableix a l'article 4 de la Llei 18/2005.

11.2.3 En l'ampliació d'un mitjà establiment comercial, en format supermercat, mitjançant l'annexió d'un o diversos establiments comercials individuals petits, adjacents al supermercat i fora de la línia de caixes, dedicats a la venda de productes d'ús no quotidià, sempre que no es transformi en un gran establiment comercial.

11.3  Els criteris de dimensionament de l'article 10 no són aplicables en l'ampliació de grans establiments comercials en els casos següents:

a) Per als grans establiments comercials descrits a l'apartat 1 de l'article 5 de la Llei 18/2005, de 27 de desembre, d'equipaments comercials, es preveu que per al període 2006-2009 es pugui portar a terme una ampliació de la seva superfície de venda d'un màxim de 5.000 m2 per àmbit funcional territorial del Pla territorial general de Catalunya per al conjunt de formats.

b) Igualment, es considera que per als grans establiments comercials que regulen els apartats 2 i 3 de l'article 5, encara que no hagi dimensionament disponible per al seu àmbit territorial, es pugui materialitzar una ampliació de la seva superfície de venda, sempre que es compleixen els requisits que el mateix article imposa.

11.4  Els criteris de dimensionament de l'article 10 no són aplicables en el trasllat de grans i mitjans establiments comercials, sempre que es localitzin en el mateix municipi, es comercialitzi el mateix tipus de productes i l'activitat s'hagi desenvolupat durant un període superior a 5 anys. La nova ubicació haurà d'estar dintre de la trama urbana consolidada i el sol·licitant ha d'acreditar ser titular dels drets d'explotació de l'establiment i haver exercit de manera efectiva l'activitat de l'establiment comercial que es tanca durant un període mínim de dos anys.

11.5  En cas que una empresa pretengui efectuar un trasllat d'un establiment i simultàniament procedir a la seva ampliació, per a la seva autorització caldrà que es compleixin tots i cadascun dels requisits per autoritzar cadascuna de les operacions de forma individual.

Article 12

Excepcions per necessitats no comptabilitzades en el dimensionament

La superfície corresponent a necessitats d'oferta no comptabilitzades inicialment en virtut de l'aplicació dels criteris de dèficits i superàvits d'àmbits territorials i de simplificació de restes que es descriu a la memòria, podrà recuperar-se i acumular-se per tal d'incrementar el dimensionament disponible per al format d'hipermercat i en l'àmbit territorial d'anàlisi de què es tracti, sempre que es compleixin els requisits següents:

a) Els increments que resultin per a un àmbit territorial d'anàlisi només podran materialitzar-se en ubicacions que compleixin els requisits de l'article 4.1 de la Llei 18/2005, de 27 de desembre, d'equipaments comercials.

b) Quan l'increment resultant de la recuperació i acumulació de restes superi els 10.000 m2 de superfície de venda per a un mateix àmbit, només podrà afegir-se aquesta superfície al dimensionament disponible.

c) En els casos en què l'increment superi 7.500 m2 per a un mateix àmbit, aquest haurà de materialitzar-se en un mínim de dos projectes, cap dels quals podrà superar el 50% de l'increment previst.

Aquestes previsions es recullen a l'annex 1.2.

Article 13

Concurrència de sol·licituds i criteris per a l'avaluació

13.1  En aplicació d'allò que es preveu a l'article 13.5 de la Llei 18/2005, les sol·licituds per a la implantació dels formats gran magatzem i centre comercial que hagin d'acollir-se als dimensionaments disponibles hauran de presentar-se dins dels períodes que s'establiran a tal efecte mitjançant resolució de la Direcció General de Comerç, que serà publicada al DOGC, i en la qual s'han d'establir els criteris objectius de valoració. Hauran de realitzar-se dues convocatòries, una durant el primer any de vigència del PTSEC i l'altra durant el tercer any de la seva vigència. El període que s'estableixi per a la presentació de sol·licituds no podrà ser inferior a un mes.

En aplicació d'allò que preveu la disposició transitòria sisena de la Llei 18/2005, la concurrència no afecta les sol·licituds que s'emparin en el dimensionament assolit en un POEC aprovat amb anterioritat a la seva entrada en vigor. En concordança, no podran concórrer en aquestes convocatòries projectes localitzats en municipis que disposin d'un POEC vigent que possibiliti una implantació en format gran magatzem o centre comercial no subjecta al dimensionament del PTSEC.

13.2  La concurrència de sol·licituds serà publicada al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya amb indicació del nom de les empreses concurrents, la localitat on es preveu cada implantació i la corresponent superfície de venda projectada.

13.3  Els expedients concurrents es tramitaran simultàniament i seran objecte d'anàlisi conjunta.

13.4  Per al cas que dos o més projectes compleixin suficientment i en condicions equiparables amb els criteris de valoració previstos a l'article 10 de la Llei 18/2005 i no existeixi dimensionament que permeti l'atorgament de la llicència per a tots aquells, s'estableixen subsidiàriament els criteris de selecció en ordre de prelació següents:

a) Es considerarà prioritari, si és el cas, el projecte presentat per un operador que no disposi de cap establiment en el municipi on pretengui ubicar la nova implantació en el format de què es tracti.

b) Quan no es pugui prioritzar en base al criteri precedent, es considerarà prioritari el projecte que incorpori un conveni amb l'Administració local corresponent pel qual la implantació de l'establiment comercial vagi acompanyada d'actuacions d'urbanisme comercial i projectes que millorin les infraestructures d'equipament municipal en els principals eixos comercials del municipi, els quals hauran de ser finançats en tot o en part per l'operador comercial. En cas que els projectes concurrents incorporin aquest tipus d'actuacions s'atorgarà la llicència a l'operador l'oferta econòmica del qual sigui més elevada.

c) Quan no es pugui prioritzar en base a cap dels dos criteris precedents, es considerarà prioritari el projecte que prevegi una menor superfície de venda.

13.5  Analitzades conjuntament les sol·licituds per la Comissió d'Equipaments Comercials, la persona titular de la Subdirecció d'Ordenació i Planificació elaborarà la corresponent proposta de resolució que serà notificada a totes les empreses concurrents per tal que dins el termini màxim de 15 dies puguin realitzar les al·legacions que considerin pertinents.

13.6  La persona titular de la Direcció General de Comerç, vista la proposta de resolució i les al·legacions que, si s'escau, s'hi presentin, dictarà resolució motivada tenint en compte els criteris de valoració de l'article 10 de la Llei 18/2005, així com els requisits precedents.

13.7  Aplicats els criteris d'avaluació en la forma prevista en aquest article, es denegaran aquelles sol·licituds per a les quals no existeixi dimensionament disponible que permeti la seva autorització.

13.8  Als efectes del que es determina en aquest article, s'ha d'entendre que un operador es troba implantat en un determinat àmbit territorial quan explota establiments comercials del mateix format objecte d'anàlisi corresponents a una empresa o grup d'empreses, segons la definició establerta a l'article 4 de la Llei 24/1988, de 28 de juliol, del mercat de valors, amb independència de l'ensenya comercial sota la qual es desenvolupi l'activitat comercial.

Article 14

Criteris d'ubicació i d'aplicació gradual del dimensionament

14.1  No s'autoritzaran implantacions comercials subjectes al PTSEC en sòl no urbanitzable.

14.2  No s'autoritzaran implantacions comercials subjectes a llicència comercial en els sectors industrials, excepte si estan directament relacionades amb el desenvolupament de l'activitat industrial pròpia del sector, o bé estan recollides a l'article 11.1.a).

14.3  Quan els dimensionaments previstos per als àmbits territorials d'anàlisis siguin superiors als 34.000 m2 de superfície de venda per al format gran magatzem, als 20.000 m2 per al format centre comercial i als 7.500 m2 pel format hipermercat, la seva materialització es farà en més d'un projecte, el primer dels quals no podrà absorbir més del 50% del dimensionament disponible. En els casos de superfícies especialitzades, no es podrà materialitzar en un únic projecte més de 2.500 m2 del dimensionament corresponent al seu àmbit funcional.

14.4  Quan en aplicació d'allò que es preveu en l'apartat anterior hagi de fragmentar-se la superfície disponible, el dimensionament que no pugui materialitzar-se en un primer projecte només podrà emparar noves sol·licituds de llicència comercial transcorreguts dos anys des de l'entrada en vigor del PTSEC.

Article 15

Criteris per a la gestió del dimensionament

15.1  Les implantacions de centres comercials reduiran del seu propi dimensionament la superfície de venda dels mitjans i petits establiments que el conformin. En aquests casos, quan el centre comercial incorpori grans establiments comercials individuals, el dimensionament es reduirà respecte a allò previst per a cada un dels formats corresponents. Aquestes tipologies d'establiments, quan s'integrin en un centre comercial només podran incrementar fins a un 50% la superfície de venda d'aquest.

15.2  Les implantacions catalogades com a gran magatzem només es podran autoritzar quan existeixi un dimensionament al PTSEC específicament previst per a aquest format que possibiliti la totalitat del projecte. Addicionalment, podran incorporar a la superfície prevista un establiment en format supermercat. A banda d'això, i amb independència de les seccions o establiments que s'hi integrin, el gran magatzem en cap cas podrà incrementar la seva superfície amb el dimensionament previst per als formats d'hipermercat o superfície especialitzada.

Article 16

Criteris per a la implantació dels centres comercials de fabricants

16.1  Durant el període 2006-2009, mentre que no es revisi el PTSEC, es podran autoritzar implantacions de centres comercials de fabricants sempre que no es superi la dotació de 5 m2 de superfície de venda per cada 1.000 habitants de l'àrea d'influència de l'establiment projectat i la implantació no superi els 10.000 m2 de superfície de venda.

Aquest creixement no reduirà l'establert a l'annex 1.

16.2  Durant els dos primers anys de vigència del PTSEC només podrà autoritzar-se un únic projecte de centre comercial de fabricants. En la seva autorització es tindrà en compte la seva localització en comarques amb un pes específic important de la indústria tèxtil i amb una especial incidència de la seva evolució.

Capítol 3

Trama urbana consolidada

Article 17

Determinació gràfica de les trames urbanes consolidades i les concentracions comercials

17.1  D'acord amb els articles 2.5 i 4.4 de la Llei 18/2005, de 27 de desembre, d'equipaments comercials, es delimita com a annex gràfic amb caràcter normatiu el perímetre corresponent a les trames urbanes consolidades de tots els municipis de més de 25.000 habitants i de les capitals de comarca i relaciona les concentracions comercials identificades, que s'incorporen als plànols normatius del pla.

A l'annex 3 s'enumeren els municipis que han estat objecte de delimitació al PTSEC, i a l'annex 4 s'identifiquen les concentracions comercials existents a Catalunya en el moment d'entrada en vigor d'aquesta normativa.

Als efectes de determinar la distància mínima que ha de ser considerada per a la determinació de l'existència d'una concentració comercial, en els casos en què existeixin barreres físiques significatives, la distància entre establiments es calcularà tenint en compte l'itinerari més curt possible en cotxe. En aquest sentit, es considerarà barrera física significativa les vies de tren, els rius, així com les carreteres i les rieres d'amplada superior a 12 metres.

17.2  Les trames urbanes consolidades de la resta de municipis de menys de 25.000 habitants i que compten amb una concentració comercial també es delimiten gràficament als plànols normatius del pla.

Article 18

Definició de trama urbana

18.1  Als efectes de determinar la localització d'un establiment en l'aplicació de l'article 4 de la Llei, i per establir quan es produeix l'existència de concentracions comercials definides per l'apartat 4 de l'article 2 de la Llei, 18/2005, de 27 de desembre, d'equipaments comercials, s'entén per trama urbana consolidada, les àrees on, d'acord amb el planejament urbanístic vigent, resideix la població majoritàriament, la continuïtat dels edificis residencials plurifamiliars i les trames comercials inserides amb els usos residencials.

18.2  S'ha d'entendre per trames comercials inserides amb els usos residencials, la distribució dels establiments comercials integrada amb els usos residencials dominants en la zona, amb la presència de locals situats als baixos dels edificis residencials o en edificacions independents sempre que configurin una ordenació urbanística unitària.

Article 19

Modificació de les delimitacions de les trames urbanes consolidades establertes al PTSEC

19.1  Les delimitacions de les trames urbanes consolidades establertes al PTSEC a què fan referència els articles anteriors podran ser modificades per incorporar sectors de planejament urbanístic que disposin del planejament derivat aprovat definitivament i vigent.

Es considerarà element essencial en aquesta delimitació que el sector de planejament prevegi com a mínim dos-cents cinquanta habitatges, amb tipologia d'eixample plurifamiliar i amb una densitat superior a quaranta habitatges per hectàrea.

En aquests sectors incorporats a la nova delimitació de la TUC no es podran atorgar llicències comercials per a implantacions que la requereixin fins que les obres d'urbanització dels sectors es trobin executades. En aquells casos en què un sector es trobi dividit en més d'un polígon d'actuació urbanística, només es podran atorgar llicències comercials, per a implantacions que les requereixin, a projectes localitzats en els polígons que incorporin com a mínim 250 habitatges amb tipologia plurifamiliar i amb una densitat superior a quaranta habitatges per hectàrea.

19.2  Mitjançant ordre del conseller, el departament competent en matèria de comerç, promourà d'ofici o a instància de l'ajuntament interessat que ho sol·liciti, una modificació de la delimitació de la trama urbana consolidada dels municipi pels quals s'hagi efectuat la delimitació gràfica de la trama urbana consolidada al PTSEC, per incorporar els sectors de planejament indicats a l'apartat anterior. En el tràmit d'aprovació de l'ordre esmentada caldrà donar audiència a l'ajuntament corresponent i escoltar la Comissió d'Equipaments Comercials. En els casos en què la iniciativa per a la delimitació provingui de l'Ajuntament, caldrà que aquesta es prengui per acord del ple del consistori.

19.3  En tot cas, en els procediments d'atorgament de llicència comercial de la Generalitat, caldrà que, quan es tracti d'implantacions ubicades en zones que hagin estat objecte de delimitació de la trama urbana consolidada mitjançant el mecanisme de l'apartat anterior, l'informe preceptiu que emet l'ajuntament justifiqui que el terreny on es projecta l'establiment comercial està inclòs en un sector que compleix els requisits que es descriuen a l'apartat primer d'aquest article.

19.4  Per a la tramitació d'ordre del conseller del departament competent en matèria de comerç per a la modificació de la trama urbana consolidada, quan es tracti d'una sol·licitud a instància d'un ajuntament, caldrà que s'aporti la documentació següent:

a) Memòria justificativa de la proposta.

b) Plànols a escala 1:5000 de la zona a incorporar a la TUC.

c) Expedient administratiu aprovat pel ple de l'ajuntament.

El conseller o consellera competent en matèria de comerç, ha d'aprovar i publicar l'ordre amb la delimitació definitiva en el termini de tres mesos, a partir de la data de presentació de la sol·licitud en el registre del departament competent en matèria de comerç. Transcorregut aquest termini sense haver aprovat l'ordre, la delimitació s'entendrà efectuada en els termes previstos a la proposta formulada per l'ajuntament.

Article 20

Delimitació de la trama urbana consolidada d'aquells municipis amb poblacions inferiors a 25.000 habitants i que no siguin capital de comarca

Alternativament als supòsits anteriors, el departament competent en matèria de comerç podrà promoure, d'ofici o a instància de l'ajuntament interessat, la delimitació de la trama urbana consolidada dels municipis pels quals no s'hagi efectuat la delimitació gràfica de la trama urbana consolidada al PTSEC. Per portar a terme aquesta delimitació s'haurà de tenir en compte els criteris establerts a l'article 18 d'aquest Decret, així com l'establert a l'article 19 pel que fa a la seva tramitació.

Article 21

Delimitació de les trames urbanes consolidades als programes d'orientació per als equipaments comercials

En concordança amb els articles 19 i 20, l'aprovació definitiva dels programes d'orientació per als equipaments comercials que incorporin la delimitació gràfica de la trama urbana consolidada d'un municipi o la modificació de la seva delimitació, es portarà a terme mitjançant una ordre del conseller competent en matèria de comerç d'acord amb els criteris que es preveuen als articles anteriors. Quan el POEC plantegi la delimitació inicial de la trama urbana consolidada del municipi o la seva modificació, la seva aprovació definitiva per part del departament competent en matèria de comerç, si s'escau, es farà mitjançant ordre en la qual es farà esment explícit de la delimitació o de la modificació corresponent i s'annexarà el seu dibuix sobre plànol.

Article 22

Admissió a tràmit de les llicències comercials de la Generalitat

Es considera requisit indispensable per a l'admissibilitat a tràmit d'una sol·licitud de llicència comercial de la Generalitat la delimitació prèvia de la trama urbana consolidada del municipi que es tracti, mitjançant qualsevol de les formes establertes a la present normativa. Aquesta obligació no serà exigible quan l'establiment projectat s'aculli a alguna de les excepcions previstes a l'apartat 8 de l'article 4 de la Llei 18/2005, de 27 de desembre, d'equipaments comercials.

Disposicions addicionals

Primera

.1  Les implantacions comercials ubicades dins les zones d'accés no restringit de les estacions ferroviàries que han d'acollir el tren d'alta velocitat a què es refereix l'article 13.6 de la Llei 18/2005, de 27 de desembre, d'equipaments comercials, podran tenir una superfície de venda no computable dins el dimensionament de creixement previst en l'annex 1 de, com a màxim, 5.000 m2, inclosa la preexistent. Tampoc computaran en el dimensionament de creixement previst les implantacions comercials ubicades en les zones d'accés restringit. En qualsevol cas, la composició de l'oferta comercial només podrà consistir en establiments comercials amb una superfície de venda no superior a 1.000 m2, havent d'adequar-se a les necessitats pròpies dels viatgers.

.2  Les noves implantacions comercials a les zones d'accés no restringit de les noves terminals a què es refereix l'article 13.6 de la Llei 18/2005, de 27 de desembre, d'equipaments comercials, que, si s'escau, resultin de l'ampliació d'un aeroport d'interès general, podran incorporar establiments comercials que en el seu conjunt no superin els 1.000 m2 de superfície de venda. Pel que fa a les zones d'accés restringit als passatgers d'aquestes instal·lacions aeroportuàries, podran assolir un màxim de 5.000 m2 de superfície de venda no subjecta a dimensionament, inclosa la preexistent. En qualsevol dels casos, l'oferta comercial haurà de ser adequada a les necessitats pròpies dels viatgers.

Segona

Els planejaments urbanístics que desenvolupin un sector de caràcter residencial, aprovats amb posterioritat a l'entrada en vigor del Pla territorial sectorial d'equipaments comercials 2006-2009 (PTSEC), podran fer reserves, dintre dels usos comercials, per a un establiment comercial de, com a màxim, 1.000 m2 de superfície de venda, de la qual la corresponent al format supermercat no podrà superar, en cap cas els 800 m2. Aquesta reserva es podrà fer per cada 450 habitatges que es prevegin i, si s'escau, hauran d'obtenir l'informe del director general de Comerç.

Tercera

Les capitals de comarca que no disposin de cap mitjà establiment comercial en format supermercat dins el seu terme municipal, podran autoritzar un establiment d'aquesta categoria tenint en compte que la seva superfície de venda no superi els 800 m2.

Quarta

En virtut del que preveu l'article 13.7 de la Llei 18/2005, de 27 de desembre, d'equipaments comercials, el municipi de la Jonquera, atesa l'especial vinculació de les seves activitats econòmiques amb el comerç transfronterer, pot afegir 5.000 m2 de superfície de venda a les previsions recollides en els annexos d'aquest Pla. Només podran destinar-se a la venda d'alimentació fins a un màxim de 2.000 m2. D'altra banda, les implantacions d'establiments alimentaris no podran superar, ni individualment ni col·lectivament, els 1.000 m2 de superfície de venda.

D'aquesta mateixa excepció podran beneficiar-se, en conjunt, els municipis de Les i Bossòst, atesa també la vinculació del Baix Aran amb el comerç transfronterer. No es podrà materialitzar en un mateix projecte ni en un mateix municipi més del 50% del dimensionament establert per al conjunt dels dos municipis.

Cinquena

La implantació d'establiments comercials en els àmbits d'aplicació de la Llei 2/1989, de 16 de febrer, de centres recreatius turístics, no sobrepassarà, en el període 2006-2009, la xifra de 30.000 m2 de superfície de venda i s'haurà de localitzar en les finques més properes a la trama urbana consolidada.

El desenvolupament comercial haurà de ser en format de recinte comercial. Fins a un 40% de la superfície de venda podrà estar composada per establiments comercials individuals de, com a màxim, 3.000 m2. La resta de superfície comercial haurà d'estar composada per establiments que, de forma individual, no superin els 1.000 m2 de superfície de venda. L'oferta comercial haurà d'ésser coherent amb el projecte global de centre recreatiu turístic aprovat per la Generalitat mitjançant el Decret 152/1989, de 23 de juny.

En qualsevol cas, el projecte en qüestió queda subjecte a l'obtenció de la corresponent llicència comercial de la Generalitat.

Sisena

Les modificacions del planejament urbanístic a què es refereix la lletra c) de la disposició transitòria desena de la Llei 18/2005, de 27 de desembre, d'equipaments comercials, que comportin un canvi d'ubicació dels equipaments comercials que s'hi preveu, requerirà l'informe favorable del departament competent en matèria de comerç.

Setena

Les implantacions comercials ubicades dins de ports esportius, en instal·lacions construïdes mitjançant el sistema de concessió administrativa i atorgades mitjançant concurs públic, sempre que es compleixin els criteris d'ubicació establerts a l'article 4.1 de la Llei 18/2005, podran afegir al seu dimensionament una superfície comercial de 6.000 m2 de superfície de venda. Aquest dimensionament podrà acollir un únic establiment comercial de venda de material esportiu, amb un màxim de 4.000 m2 de superfície de venda, sempre que l'oferta comercial tingui, essencialment, relació amb activitats nàutiques. La resta de l'oferta comercial haurà de materialitzar-se en format d'establiments que no superin els 1.000 m2 de superfície de venda.

Vuitena

.1  En l'adaptació dels plans d'ordenació urbanística municipal que tinguin per objecte incorporar les determinacions dels plans territorials parcials i els plans directors urbanístics, amb l'informe previ de la Direcció General de Comerç, es podrà preveure un dimensionat comercial extraordinari, addicional al determinat al PTSEC 2006-2009, per aquells municipis als quals les noves determinacions del planejament territorial suposen increments poblacionals per a la creació de nous sectors de desenvolupament urbanístic vinculats a operacions estratègiques i de reequilibri territorial. En aquests casos, el dimensionat comercial addicional es calcularà prenent com a base de càlcul l'increment de població previst i l'augment del nombre d'habitatges, respecte el determinat al PTSEC 2006-2009, en base amb la nova demanda residencial generada per l'increment de població i de llocs de treball que resulten dels nous sectors de desenvolupament.

En qualsevol cas, l'informe de la Direcció General de Comerç, que es regirà per allò previst a l'article 19.2 de la Llei 18/2005, serà favorable quan la proposta del Pla incorpori un dimensionament extraordinari màxim de 0,52 m2 de superfície de venda per a formats regulats per cada habitant que prevegi el propi pla.

.2  D'altra banda, el Govern podrà aprovar, de forma extraordinària, creixements comercials en formats regulats, sempre que es compleixin els requisits següents: que siguin actuacions previstes en el Pla territorial general de Catalunya per corregir els desequilibris en el territori, que siguin d'iniciativa pública, que configurin un caràcter de ciutat complex on s'incorporin usos residencials, tecnològics i terciaris, que tinguin caràcter estratègic a nivell de Catalunya. Per tal d'assegurar una certa proporcionalitat, la superfície de venda màxima prevista en formats regulats no sobrepassarà l'1% del sostre total de l'actuació i es materialitzarà mitjançant un projecte integral que incorpori la màxima varietat d'oferta comercial, així com l'àmplia presència de formats comercials.

Disposicions transitòries

Primera

.1  Els planejaments informats pel director general de Comerç que de conformitat amb allò que es preveia a la disposició addicional 1a del Decret 211/2001, de 24 de juliol, pel qual s'aprova el PTSEC 2001-2004, podien materialitzar un mitjà establiment alimentari de tipus supermercat, mantindran aquesta opció durant la vigència d'aquest PTSEC.

.2  Els planejaments que a l'entrada en vigor d'aquesta normativa es trobin aprovats inicialment i encara no hagin obtingut l'informe previst a l'article 19 de la Llei 18/2005, de 27 de desembre, d'equipaments comercials, no es podran acollir a allò previst a la disposició addicional primera del Decret 211/2001, de 24 de juliol, pel qual s'aprova el PTSEC 2001-2004, i podran materialitzar únicament l'establiment alimentari que s'hi preveu, respectant en tot cas les limitacions introduïdes per l'article 13.8 de la Llei 18/2005, de 27 de desembre, d'equipaments comercials.

Segona

Els municipis podran executar les actuacions comercials que es preveuen en els POEC definitivament aprovats i vigents a la data d'entrada en vigor de la Llei 18/2005, de 27 de desembre, d'equipaments comercials. Aquesta possibilitat s'extingirà en finalitzar la vigència d'aquest PTSEC. Els creixements de superfície comercial que es materialitzin a l'empara d'aquesta disposició es podran descomptar, si s'escau, del dimensionament previst pel PTSEC en els formats de gran magatzem i centre comercial.

Els ajuntaments podran sol·licitar la modificació de la localització dels metres quadrats de creixement previstos en el POEC, durant la vigència d'aquest, per poder reubicar-los dintre de la trama urbana consolidada del municipi, quan ho aconsellin circumstàncies relacionades amb l'oferta comercial, l'adaptació de la distribució dels equipaments comercials o les modificacions de la demanda dels consumidors. La sol·licitud de modificació, la qual haurà d'estar degudament motivada i aprovada pel ple de l'ajuntament, serà atorgada pel conseller o consellera competent en matèria de comerç, a proposta de la persona titular de la Direcció General de Comerç.

Tercera

El PTSEC 2006-2009 serà d'aplicació per a totes les sol·licituds de llicències comercials en tràmit a la seva entrada en vigor, llevat d'aquelles objecte de l'excepció prevista per a la suspensió de llicències establerta a la disposició transitòria vuitena de la Llei 18/2005, de 27 de desembre, d'equipaments comercials, a les quals els serà d'aplicació el PTSEC 2001-2004 en aquells casos en què es tracti d'una norma més beneficiosa.

Quarta

En aquells municipis que en el moment de l'entrada en vigor d'aquest PTSEC, tinguin zones que compleixen les condicions establertes a l'article 19 d'aquest Decret per modificar la TUC, podran tramitar la modificació de la seva trama pel procediment abreujat durant els primers tres mesos de vigència del PTSEC. En la tramitació de la delimitació de les TUC per a aquest procediment no serà requisit indispensable que la proposta sigui estudiada per la Comissió d'Equipaments Comercials. Transcorregut el termini d'un mes sense l'aprovació i publicació de l'Ordre, la delimitació s'entendrà efectuada en els termes previstos a la proposta efectuada per l'ajuntament.

Annex 1

Càlcul del dimensionament

Annex 1.1 Supermercats

P5=Població 2005; P9=Població 2009 (1); OS=OSM-DSM' (2); CS=Creixement supermercat (m2).