EDICTE
de 7 de juliol de 2003, sobre acords de la Comissió Territorial d'Urbanisme de Lleida referents al municipi d'Alcarràs.
La Comissió Territorial d'Urbanisme de Lleida, en la sessió de 19 de març de 2003 i 16 de maig de 2001, va adoptar, els acords següents:
Exp. 2000/000511/L
Pla especial d'ordenació de les Planes, al terme municipal d'Alcarràs
Acord de 19 de març de 2003
La Comissió Territorial d'Urbanisme de Lleida, a proposta de la Ponència Tècnica, acorda:
.1 Donar conformitat al Text refós de Pla especial d'ordenació de les Planes, d'Alcarràs, tramès per l'Ajuntament, en compliment de l'acord d'aprovació definitiva de 16 de maig de 2001.
.2 Publicar aquest acord, el d'aprovació definitiva de 16 de maig de 2001 i les normes urbanístiques corresponents al DOGC a l'efecte de la seva executivitat immediata, tal com indica l'article 100 de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme. L'expedient restarà, per a la consulta i la informació que preveu l'article 101 de la Llei esmentada, a l'arxiu de planejament del Servei Territorial d'Urbanisme de Lleida, avinguda de Blondel, núm. 54, tercera planta.
.3 Comunicar-ho a l'Ajuntament, al promotor i als propietaris de l'àmbit.
Acord 16 de maig de 2001
La Comissió Territorial d'Urbanisme de Lleida, a proposta de la Ponència Tècnica, acorda:
.1 Aprovar definitivament el Pla especial d'ordenació de les Planes d'Alcarràs, promogut i tramès per l'Ajuntament, i supeditar la publicació al DOGC i la consegüent executivitat, a la presentació d'un text refós, per duplicat, verificat per l'òrgan que ha atorgat l'aprovació provisional de l'expedient i degudament diligenciat, que incorpori les prescripcions següents:
1. El camí de les Planes s'ha de regularitzar amb 12 metres d'ample en tot el seu front, segons plànol annex.
2. El límit del sector ha d'incloure el camí de la Recta del Mig.
3. S'ha de suprimir l'article 15.2 ja que el plànol de zonificació s'ha de considerar normatiu.
4. A l'article 15.5 s'ha d'esmenar la quantificació del sostre, que ha de ser de 95.932 m2, com a valor resultant d'aplicar l'índex net de 0,8 m2st/m2s a les superfícies de zona assenyalades al plànol de zonificació.
5. A l'article 14, sobre la zona verda, cal afegir que les zones verdes seran arbrades, amb vegetació autòctona i densitat suficient per constituir pantalles visuals de la instal·lació.
6. Cal excloure de la valoració econòmica la vialitat privada i adequar els costos unitaris de la urbanització de vials i zones verdes als de mercat.
.2 Condicionar, a més l'eficàcia d'aquest acord a la presentació davant l'Ajuntament, dins el termini màxim d'un mes a comptar des que l'Ajuntament requereix al promotor, de la garantia del 12% del total del cost d'implantació dels serveis i d'execució de l'obra d'urbanització, tal com estableix l'article 81 del text refós de la legislació vigent a Catalunya en matèria urbanística.
.3 Supeditar, també, la publicació d'aquest acord al DOGC, a la presentació per part de l'Ajuntament de la documentació acreditativa de la formalització de l'esmentada garantia.
.4 Comunicar-ho a l'Ajuntament, al promotor i als propietaris afectats, tal com exigeix l'article 31.2 del Reglament per al desplegament i l'aplicació de la Llei 3/1984, de 9 de gener, de mesures d'adequació de l'ordenament urbanístic de Catalunya.
Contra l'acord anterior, que no posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs d'alçada, de conformitat amb el que preveuen els articles 107.1, 114 i 115 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, modificada per la Llei 4/1999, de 13 de gener, davant el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, en el termini d'un mes a comptar des de l'endemà de la publicació d'aquest Edicte al DOGC. El recurs s'entendrà desestimat si passen tres mesos sense que s'hagi dictat i notificat la resolució expressa i quedarà aleshores oberta la via contenciosa administrativa.
Lleida, 7 de juliol de 2003
Josefina Terés i Cinca
Secretària de la Comissió Territorial
d'Urbanisme de Lleida
Annex
Pla especial d'ordenació de les Planes
4. Ordenances reguladores
4.1 Disposicions generals
Article 1
Àmbit d'aplicació
Aquestes ordenances són d'aplicació a la totalitat de l'àmbit del Pla especial d'ordenació Les Planes a Alcarràs, segons queda delimitat a tots els plànols que integren el present Pla i que s'acompanyen.
Article 2
Marc legal de referència
El Pla especial que desenvolupa el sector, es redacta amb les Normes subsidiàries de planejament d'Alcarràs.
En tot cas, i per tot allò que no sigui expressament regulat a les presents ordenances o sigui de dubtosa interpretació, s'estarà al que determinin les Normes subsidiàries de planejament.
Article 3
Definició de conceptes
Sempre i quan no quedin expressament definits en aquestes ordenances, els conceptes que s'hi empren són els definits a la normativa de les Normes subsidiàries per al sòl de zona agrícola clau A i, per tant, no serà admesa cap altra interpretació.
Article 4
Desenvolupament del Pla
Per al desenvolupament del present Pla especial podran redactar-se estudis que respectaran, en tot cas, les determinacions del Pla especial i de les Normes subsidiàries.
Article 5
Estudis de detall
Podran redactar-se estudis de detall.
Article 6
Projectes d'urbanització
Basat en el present Pla especial, es desenvoluparà la urbanització de la totalitat del Polígon.
Article 7
Projectes de parcel·lació
El polígon constitueix una parcel·la única i indivisible.
Article 8
Modificacions
Les modificacions del present Pla especial hauran de respectar les determinacions, per ordre de jerarquia, establertes a les Normes subsidiàries de planejament d'Alcarràs i en el mateix Pla especial.
4.2 Règim urbanístic del sòl
Article 9
Qualificació del sòl
El sòl comprès en l'àmbit d'aquest Pla parcial es qualifica en zones i sistemes.
S'entén per zona aquella part del terreny dins la qual, i atenent les previsions del present Pla Especial, es poden exercir els drets relatius a l'edificació.
S'entén per sistemes, els terrenys que, en virtut de l'aplicació de la Llei del sòl, es constitueixen i són de cessió obligatòria i gratuïta a l'Ajuntament d'Alcarràs.
Article 10
Zones
Es defineix una sola zona
Indústria aïllada
Article 11
Sistemes locals
Es defineixen els següents sistemes:
a. El sistema viari i aparcaments
b. El sistema de verd públic
c. El sistema d'equipaments
4.3 Normes particulars per a les zones i sistemes
Article 12
Definició de conceptes
1. Alineació a vial
Línia que separa la vialitat, de la titularitat pública, de l'espai privat.
2. Alineació de l'edificació o línia de façana.
Línia sobre la qual s'ha d'alçar obligatòriament la façana davantera de l'edificació. Pot coincidir o no amb l'alineació del vial.
3. Alçada reguladora màxima
És l'alçada que poden assolir les edificacions i s'amidarà des de la cota de paviment de la planta o plantes que en cada punt tinguin la consideració de plantes baixes, fins a la cara superior del darrer sostre o element estructural de coberta. Per sobre de l'alçada reguladora màxima, solament es permetran els elements de formació dels pendents de la coberta plana o vessants, i els elements tècnics de les instal·lacions de l'edifici.
4. Nombre màxim de plantes
Nombre màxim de plantes permesa dins de l'alçada reguladora. S'han de respectar conjuntament aquestes dues limitacions: alçada i nombre de plantes.
5. Planta baixa
És la planta o part de planta que reuneix les condicions que segons el tipus d'ordenació, tot seguit s'especifiquen.
Per situar la cota del paviment de planta baixa en el cas d'ordenació segons alineació de vial, es prendrà com a referència la rasant de la vorera a la qual dóna front la façana davantera. La cota del paviment haurà de situar-se entre 0,60 m per sobre i 0,60 m per sota dels punts de màxima i mínima rasant, respectivament.
Quan, d'acord amb l'aplicació d'aquesta norma, i degut al pendent del vial, existeixi més d'una planta que se situï dins dels límits establerts, tindrà la consideració de planta baixa per a cada tram de front de parcel·la, la de posició inferior.
Tindrà consideració de planta baixa aquella que llur paviment queda situat a un metre i mig com a màxim per damunt de la cota del terreny definitiu, anivellat o no.
6. Planta pis
S'entendrà per planta pis tota planta edificada situada per damunt de la planta baixa.
7. Reculades de l'edificació
Es defineix tipus de reculada:
La reculada del cos de l'edificació que es dóna quan tot l'edifici, o la totalitat o part d'una planta, s'enretira respecte de la línia definida.
8. Alçada lliure o útil
L'alçada lliure o alçada útil es la distància que hi ha del terra al sostre a l'interior d'un local construït.
9. Ràfec
Es la part de la coberta que sobresurt del pla de la façana per tal de protegir aquesta de l'acció directa de la pluja.
10. Patis privats
Es defineix com a pati privat al sòl lliure destinat a aparcament, jardins o emmagatzematge, que envolta edificacions i la titularitat del qual és privada.
11. Separació a les partions
És la distància que, amidada des de les partions de la parcel·la cap endins, defineix unes franges que no poden ésser ocupades per l'edificació.
Article 13
Determinacions comuns a les zones i sistemes
1. Per tot el que no estigui especificat en aquestes Normes particulars, s'entén que és d'aplicació el que figura a les Normes subsidiàries de planejament d'Alcarràs.
2. Alçada reguladora
L'alçada màxima de l'edificació s'estableix en 12,00 m. Per sobre d'aquesta alçada es permetrà que sobresurtin solament les xemeneies i elements tècnics puntuals. En funció dels processos de producció es permetran alçades majors sempre que estiguin degudament justificades. Es tindrà especial cura de les condicions estètiques d'aquests elements que sobresurten.
3. Alçada entre plantes
L'alçada lliure mínima entre locals que hagin d'estar ocupats per personal, serà de dos amb cinquanta metres (2,50 m) com a mínim.
4. Tanques
La tanca del carrer i de delimitació de la parcel·la única serà feta amb material opac o massís fins a una alçada màxima de 0,45 m. Per damunt de la part opaca o massís, fins a una alçada total màxima d'1,80 m, podran completar-se amb material calat, reixa, filat, etc. i/o vegetació d'arbust.
5. Edificacions auxiliars
No s'admeten edificacions auxiliars, diferents de la principal, que suposin un augment del percentatge màxim d'ocupació i de l'índex d'edificabilitat establert.
6. Espais no edificables
Els espais lliures a l'interior de la parcel·la podran ésser utilitzats per a estacionaments, molls de càrrega, descàrrega i emmagatzematge controlat tot i sistematitzant-se amb arbrat i jardineria. S'enjardinaran tots els espais lliures que no tinguin una funció concreta.
7. Accés
Es permetrà la construcció de guals pavimentats que tindran la mateixa amplada que la porta a què corresponguin.
8. Condicions d'ús
1. Ús industrial
L'ús global és l'industrial agropecuari. En aquest ús hi són compresos els següents:
Les indústries de transformació de productes peribles
Les centrals hortofrutícoles
Les instal·lacions frigorífiques
Qualsevol tipus d'indústria agropecuària
2. Oficines
S'admeten només les oficines o despatxos propis de cada establiment.
3. Cultural
S'admeten només els dedicats a la formació professional relacionats amb l'activitat industrial de la zona. S'admeten els centres socials i de caràcter associatiu i de reunió, al servei dels col·lectius de pagesos.
Article 14
Determinacions pels sistemes
1. Sistemes de vies i aparcaments
1. La xarxa viària definida en aquest pla, s'executarà d'acord amb les especificacions que es contenen als plànols pel que fa a la distribució i amplada.
2. El projecte d'urbanització determinarà amb tota exactitud les rasants definitives, així com la posició dels punts d'enllumenat públic, boques de captació d'aigües pluvials i altres serveis urbanístics.
2. Sistemes de zones verdes
1. Seran arbrades amb vegetació autòctona i de densitat suficient per a construir pantalles visuals de la instal·lació.
Article 15
Determinacions per a la indústria aïllada
1. Tipus edificatori
La zona està destinada a la indústria aïllada, amb l'edificació separada respecte dels límits de la parcel·la.
2. Ocupació de la parcel·la
L'ocupació màxima de la parcel·la per l'edificació serà del 70%.
3. Separació de partions
Les edificacions s'hauran de separar respecte dels límits de la parcel·la.
Dels carrers d'ús públic, de les zones públiques i dels límits del polígon se separaran 5,00 metres com a mínim.
Als carrers d'ús privat podrà construir-se a la alineació del vial.
4. Edificabilitat neta
L'edificabilitat màxima neta d'edificació de la parcel·la és de 0,80 m2 st/m2 sòl.
5. Alçada màxima
L'alçada màxima edificable es fixa en 12,00 m a comptar des de la rasant de la vorera del carrer, amidada a l'eix de parcel·la, fins al punt d'arrencada de la coberta. Equival a la planta baixa i una planta pis.
En funció dels processos de producció és permetran alçades majors sempre que estiguin degudament justificades i no superin els 15,00 m.
6. Ús d'habitatges
Es permetrà la construcció d'un únic habitatge destinat al personal de guarda i vigilància.
7. Aparcament
Es preveurà dins de la parcel·la una plaça d'aparcament per cada 100,00 m2 de superfície edificats. Cada plaça tindrà una superfície rectangular mínima de 2,20 m x 4,50 m.
8. Construccions auxiliars
Les construccions auxiliars o annexos, independents de la principal únicament s'admeten en aquesta zona i sempre que no superin el percentatge màxim d'ocupació i l'índex d'edificabilitat establert.
Article 16
Determinacions per a l'edificació
1. Cada edificació constituirà sempre un conjunt arquitectònic únic, amb independència de la seva possible construcció per fases. El projecte de l'edificació serà unitari i definirà les dimensions, formes, elements estructurals, tancaments i acabats del conjunt edificatori, així com el destí i la urbanització dels espais lliures de la parcel·la.
2. Els espais lliures de la parcel·la no destinats a aparcaments, emmagatzematge o accés, seran enjardinats o arbrats.
3. En el còmput de l'alçada reguladora màxima no s'inclouen les alçades de xemeneies, antenes i aparells o instal·lacions especials necessàries per a les funcions de l'activitat a desenvolupar, sempre que no suposin increment de l'edificabilitat permesa.
4. Els espais destinats a aparcament podran ser coberts amb elements de protecció oberts que no impliquin una obra permanent d'edificació.
4.4 Condicions d'higiene, seguretat i salubritat
Article 19
Aigües residuals
1. Característiques de les aigües residuals
Amb caràcter general, les aigües residuals que es generin com a conseqüència dels processos industrials, compliran les següents condicions:
No contindran substàncies que puguin originar la mort dels peixos en els canals públics on es vessin.
No contindran gèrmens patògens de carbúric bactèria, tuberculosi i tifus.
La temperatura de l'aigua serà igual o inferior a 35ºC.
El pH de l'aigua estarà comprès entre 6 i 9.
Les aigües no contindran substàncies que originin mals olors.
Les aigües no contindran substàncies tòxiques de tipus químic, que no són eliminades pel tractament. Es complirà el Decret 286/1992 de 24 de novembre, al qual s'aprova el Sistema de declaració de la càrrega de contaminant.
2. Vessaments sense depuració
Els vessaments de les aigües és faran a la clamor del Pont de la Nòria.
Únicament podran vessar-se les aigües no contaminades. Cada planta que s'instal·li al Polígon és responsable del seu vessament, establint el seu sistema de tractament necessari a fi de complir els paràmetres fixats per la legislació vigent.
3. L'Ajuntament d'Alcarràs establirà les mesures necessàries per al control dels vessaments a la xarxa, de les quals derivaran les corresponents resolucions i sancions.
La inspecció i control a què es refereix aquest article comprèn els següents aspectes.
a. Revisió de les instal·lacions
b. Comprovació d'elements de mesura instal·lats
c. Presa de mostres instantànies o integrades per a posteriors anàlisis
d. Realització in situ dels amidaments i anàlisis adequats
Article 19. Bis
Residus industrials
1. Objecte i classificació
1.1 La regulació de l'ús industrial, quant als residus produïts, deriva de la necessària gestió d'aquests, prèvia a la seva classificació.
1.2 S'entén a tal efecte que són residus industrials els productes no aprofitables que no són evacuables a l'atmosfera ni com a aigües residuals, l'evacuació dels quals ha de fer-se pels mitjans adequats a centres de tractament, d'eliminació o de dipòsit.
1.3 Cada indústria es farà responsable de l'administració selectiva dels residus, que són classificats en:
a. Assimilables a escombraries
b. Diferents fraccions valoritzables (paper, cartró, plàstics, fustes...)
2. Gestió dels residus no perillosos.
2.1 Residus industrials assimilables a escombraries. Quan la composició i la quantitat dels residus dificulti la recollida i la indústria disposi de mitjans per al seu tractament, l'Ajuntament podrà acordar la no-integració d'aquests residus al règim dels residus residencials.
2.2 Fraccions valoritzables, cada indústria que s'estableixi al Polígon farà la classificació selectiva, i gestionaran les fraccions previstes amb empreses especialitzades.
2.3 Si alguna de les indústries utilitzés en el seu procés fungicides o bé altres productes fitosanitaris, els seus envasos serien recollits i emmagatzemats en lloc adients i envasats on existeixi la gestió com a residus especials o bé lliurar-los a gestor autoritzat.
Article 20
Pol·lució atmosfèrica
1. Prohibició
Els fums, gasos i vapors, no pol·lucionaran l'atmosfera ni desprendran pols que formi dipòsits en el sòl. Es prohibeixen totes les emanacions de fums i gasos nocius, segons el Reglament d'Activitats Molestes, Insalubres, Nocives i Perilloses (D/2.414/1.961), sense que sigui possible sobrepassar les concentracions expressades a l'Annex II de l'esmentat Reglament.
2. La quantitat de pols continguda en fums i gasos no serà superior a 100 mg per m3. El pes total de pols emès per una mateixa indústria serà, en tot cas, inferior a 50 kg per hora.
La pols no contindrà asbest ni compostos de cadmi, mercuri, beril·li o plom.
La pols no perjudicarà, en cap cas, la vegetació ni causarà efectes irritants en les persones o els animals.
3. Gasos
Els gasos, fums i vapors no seran nocius. Es prohibeixen expressament les emanacions de gas que siguin superiors en la seva composició als següents percentatges:
Més del 2% d'anhídric sulfurós (SO2), mesurat en volum.
Més del 2% de monòxid de carboni (CO), mesurat en volum.
Quedaran reduïdes al mínim les concentracions d'òxids de nitrogen (NO2), clor (CL), àcid sulfhídric (SH2) i hidrocarburs gasosos.
No és permetran gasos o vapors metzinosos.
No és permetran gasos o vapors susceptibles de crear barreges explosives.
4- Combustible
Es prohibeix l'ús de combustibles sòlids o líquids que continguin més del 2% de sofre.
Article 21
Sorolls
Per a totes les activitats s'estableixen els límits màxims de soroll en decibels, mesurats en l'eix de la via pública a la qual doni front la parcel·la; la mesura del nivell sonor s'efectuarà a petició de qualsevol afectat per les molèsties de la indústria.
Els límits sonors màxims establerts amb caràcter general són els següents:
Entre les 7 i les 22 hores: 65 decibels
Entre les 23 i les 7 hores: 55 decibels
La maquinària susceptible de produir vibracions es muntarà sobre amortidors. La vibració no excedirà en 5 Pal. mesurat en els límits de la nau industrial.
Article 22
Risc d'incendi o explosió
S'acomplirà en totes les edificacions i instal·lacions del polígon industrial de la Norma bàsica de l'edificació Condicions de protecció contra incendis als edificis (NBE-CPI-96).
Article 23
Serveis
Es complirà la legislació vigent en matèria de seguretat i d'higiene en el treball.
Els serveis sanitaris tindran sempre ventilació directa i estaran previstos a raó d'un inodor i una dutxa per cada vint treballadors o fracció. Aquests serveis estaran disposats de forma que, des de la sala de treball, siguin accessibles a través d'una peça intermitja, utilitzable com a vestuari o per la col·locació dels lavabos. El nombre de lavabos serà d'un per cada deu treballadors.
Article 24
Senyalització exterior
La informació que s'utilitza per indicar el trajecte a seguir, per tal de travar en el polígon determinat i, en última instància, una parcel·la dins d'aquest polígon, així com tota la informació complementària de serveis que la complexitat d'un polígon requereix, configuren el contingut de llur senyalització exterior.
(03.170.024)