Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

EDICTE

de 21 de maig de 2003, pel qual es fa pública la declaració d'impacte ambiental del projecte d'ampliació de la producció de fosa d'acers bruts i laminació al terme municipal de Castellbisbal (exp. BA 2001 0056).

Antecedents

L'empresa Compañía Española de Laminación, SL, ha presentat una sol·licitud per al projecte d'ampliació de la producció de fosa d'acers bruts i laminació, emplaçada al polígon industrial de Sant Vicenç de Castellbisbal, al terme municipal de Castellbisbal (exp. BA 2001 0056), formulada en el tràmit d'autorització ambiental de la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l'Administració ambiental, que ha tramitat l'Oficina de Gestió Ambiental Unificada de la Delegació Territorial del Departament de Medi Ambient de Barcelona.

La documentació que s'adjunta a la sol·licitud consisteix en:

Projectes que inclouen les instal·lacions existents legalitzades, l'ampliació per substitució del forn elèctric actual per dos nous forns i la modificació de l'evacuació de rotlles del tren de laminació de rodons.

Projectes redactats pel senyor Antonio Gómez Duró, enginyer industrial, visat pel Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya a Barcelona en data 18 de juny de 2001.

Estudi d'impacte ambiental.

Certificat de compatibilitat del projecte amb el planejament urbanístic.

Nomenament del senyor Antonio Gómez Duró com a responsable tècnic de l'execució del projecte.

En el tràmit d'anàlisi de suficiència i idoneïtat del projecte es va sol·licitar documentació tècnica complementària, que l'empresa peticionària ha aportat.

Dins el període d'informació veïnal de la sol·licitud no s'han presentat al·legacions.

Dins el període d'informació pública de la sol·licitud la Sociedad General de Aguas de Barcelona, SA, l'Ajuntament de Sant Andreu de la Barca, el Col·lectiu per a la Defensa del Medi Ambient de Sant Andreu de la Barca, la Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural i el senyor Francisco Javier Lao Moreno han presentat al·legacions, les quals s'han tingut en compte.

L'Ajuntament de Castellbisbal ha emès un informe favorable en l'àmbit de les seves competències.

La Direcció General d'Emergències i Seguretat Civil ha emès un informe favorable en matèria de prevenció d'incendis, condicionat a una avaluació posterior en la fase d'enginyeria de detall.

La Delegació Territorial de Barcelona del Departament de Sanitat i Seguretat Social ha emès un informe en què considera, pel que fa a la protecció de la salut de les persones, que la incidència de l'activitat no serà rellevant sempre que s'apliquin les mesures d'atenuació indicades en el projecte i les condicions especificades en l'apartat d'altres mesures no estrictament ambientals.

La Direcció General de Patrimoni Cultural del Departament de Cultura ha emès un informe que s'ha tingut en compte.

Descripció del projecte
i de l'estudi d'impacte ambiental

a) El projecte consisteix en l'ampliació de l'activitat de producció d'acer, que passarà d'1,1 Mt/a a 1,8 Mt/a, mitjançant la substitució del forn d'arc elèctric existent per dos nous forns que s'ubicaran en un edifici independent adjacent separat de la resta del procés productiu. A més, el projecte preveu la instal·lació de dos nous equips d'afinament d'acer en cullera, la construcció d'un nou parc de ferralla, una nova depuradora d'aigües, un nou parc d'escòria, un nou equip de depuració de fums i la modificació de l'evacuació de rotlles del tren de laminació de rodons.

La planta serà operativa al llarg de 8.400 h a l'any; el temps de funcionament previst per als forns elèctrics és de 7.176 h anuals.

L'ampliació de l'acereria es farà en dues fases: la primera consistirà en la construcció de les instal·lacions corresponents al primer forn i té una durada prevista de 18 mesos. La segona fase començarà un cop estigui en funcionament el primer forn de 140 t; aleshores s'enderrocarà el forn existent i s'instal·larà un segon forn nou que el substituirà. La durada prevista és de 12 mesos aproximadament.

b) El procés consisteix a obtenir acer a partir de la ferralla metàl·lica que es fon a l'acereria. L'acereria està constituïda fonamentalment pel forn d'arc elèctric (on es fon la ferralla), la cullera d'afinament (on se n'ajusta la composició) i dues màquines de colada contínua, on se solidifica l'acer en forma de barres de secció quadrada (billeta), rectangular (billeta plana) o bé de qualsevol altra manera compatible amb un dels dos trens de laminació existents en la planta i un tercer situat en un altre centre de producció per tal d'obtenir els diferents productes acabats: barres corrugades, i rotlles corrugats o llisos o bé perfils estructurals de més secció en el segon tren o plans i perfils en el tercer tren.

També es renova la maquinària existent corresponent a l'evacuació de rotlles del tren de laminació de rodons per millorar-ne el rendiment.

c) També es disposa d'una instal·lació de valorització d'escòria siderúrgica on es tracta i classifica l'escòria generada en l'acereria per a la seva utilització posterior, també es valoritza l'escata, la qual està constituïda bàsicament per òxids de ferro generats en els processos de laminació i colada contínua.

d) L'ampliació comporta un augment de consum d'aigua de 800.000 m3/any. D'aquest cabal, 300.000 m3/any s'obtindran de la recuperació de les aigües residuals per sistemes d'osmosi inversa; 100.000 m3/any, de l'increment de subministrament de la xarxa, i la resta, captant-la de l'aqüífer. El consum total d'aigua previst s'estima en 2.000.000 m3/any.

e) Com a fonts d'energia per al procés productiu es fan servir l'energia elèctrica i el gas natural. Els consums augmentaran de la manera següent:

Energia elèctrica: de 635 GWh a 1.050 GWh.

Gas natural: de 29 MNm3/a a 48 MNm3/a.

El consum de matèries primeres en l'exercici de l'any 2000 és de:

Ferralla: 1.315.000 t.

Ferroaliatges: 19.600 t.

Productes ceràmics refractaris: 10.110 t.

Elèctrodes de grafit: 2.025 t.

Calç viva: 41.200 t.

Carbó: 11.400 t.

Gas natural: 28.725.000 Nm3.

La producció corresponent a l'any 2000 incloent el procés de valorització d'escòries és:

Billeta: 456.000 t.

Rodons corrugats: 475.000 t.

Rodons llisos: 192.000 t.

Àrid siderúrgic de granulometria 70-150: 21.500 t.

Àrid siderúrgic de granulometria 40-70: 23.500 t.

Àrid siderúrgic de granulometria 0-40: 135.000 t.

Escata de granulometria 0-10: 20.000 t.

L'ampliació augmentarà la producció d'àrids siderúrgics un 60% i la d'escates, un 50%.

f) Descripció de les emissions a l'atmosfera.

Focus emissors (existents i previstos):

(*) Aquests focus desapareixen amb l'ampliació i se substitueixen pels focus 7, 8 i 9.

(+) Aquest focus es traslladarà amb l'ampliació, però mantindrà les mateixes característiques.

(**) Aquests focus estan pendents de definició a l'espera de l'elaboració del projecte de detall definitiu.

g) Comparació de les emissions de PM10 amb l'ampliació projectada:

A= Fonts emissores; B= Emissions actuals; C= Emissions futures.

Es preveu una disminució de les emissions de partícules d'un 35%.

h) Descripció de les emissions difuses a l'atmosfera.

1. Obertures del sostre de la nau de colada continuada (exutoris d'aire calent o Robertson's).

Dins la nau d'acereria on hi ha els forns elèctrics es produeixen emissions fugitives de partícules a causa de les operacions de càrrega, recàrrega i descàrrega, que en desbordar els sistemes de captació de fums instal·lats s'aboquen a l'atmosfera a través de les obertures del sostre de la nau adjacent de colada continuada corresponents als exutoris d'aire calent de tir natural.

2. Trànsit de vehicles per vials interiors del recinte de l'acereria.

Aquestes emissions són causades per la resuspensió de les partícules del sòl a causa del trànsit de vehicles tant pels vials i zones pavimentades, però brutes com pels vials no pavimentats.

3. Zona de classificació i valorització d'escòries i escates.

En aquesta zona hi ha apilaments d'escòria per processar, d'escòria processada (àrids siderúrgics) i d'apilaments d'escates. Aquests apilaments es troben a l'aire lliure i, per tant, s'originen emissions fugitives de partícules tant per l'acció del vent com per la càrrega i descàrrega dels materials implicats, així com per la seva manipulació i processament.

4. Sistema de càrrega de pols als camions.

Es tracta de pols recollida pel sistema de depuració de fums dels forns d'arc elèctric.

i) Residus generats.

A= Classe; B= Codi; C= Producció (t/any)

Per a l'emmagatzematge dels residus hi ha:

Recipients i contenidors per a l'emmagatzematge de cada tipus de residu, dipòsit de 20 m3 per als olis i greixos, apilament de les escòries, cagaferro, terres i sitja per a la pols del filtre.

Per a la reducció de residus es preveu:

Separació de l'aigua dels olis i greixos generats en el procés de tractament d'aigües residuals.

Substitució de l'ús de l'emulsió de tall per altres tipus d'oli valoritzables.

Per a la gestió dels residus es preveu:

Gestió mitjançant transportistes i gestors de residus autoritzats.

Valorització de les escòries i el cagaferro en la planta de tractament que s'ha previst dins el recinte de l'empresa. El procés consisteix en la mòlta, la separació magnètica de la ferralla, el garbellament i l'homogeneïtzació per a l'obtenció d'àrid siderúrgic de diferents granulometries, apte per a l'ús en obra civil. La capacitat de tractament és de 1.500 t/dia (equivalent a 300.000 t/any). Es disposa d'una zona d'emmagatzematge de l'escòria abans de tractar-la de 5.000 t.

L'establiment està inscrit al Registre de productors de residus industrials amb el codi P-00159.1

j) L'estudi d'impacte ambiental justifica l'emplaçament de l'activitat, analitza les alternatives tècniques del projecte, estudia l'estat inicial dels factors ambientals, identifica i avalua els possibles impactes, estableix un programa de vigilància ambiental i defineix mesures atenuadores de l'impacte.

Capacitat del medi receptor

L'entorn en què es troba la instal·lació és periurbà i industrialitzat.

Vector aire.

L'àmbit de l'emplaçament de l'activitat està declarat zona de protecció especial per al contaminant PST. La capacitat de l'atmosfera com a medi és restringida.

L'ampliació de les instal·lacions i l'aplicació de les millors tecnologies associades comporta la disminució del total de les emissions de partícules de l'activitat d'un 35%.

Vector aigua.

L'aqüífer de la cubeta de la zona o de Sant Andreu està declarat àrea fluviodeltaica del Llobregat i es troba en risc d'explotació.

Les captacions fetes, d'acord amb el mostreig que es fa sobre les aigües subterrànies, posen de manifest que en la seva composició abunden especialment clorurs, bicarbonats, sulfats, sodi, calci i una elevada conductivitat. Aquests valors indiquen que es tracta d'aigües d'una qualitat escassa per la seva abundant concentració de sals.

Efectes de l'activitat sobre el medi

L'activitat projectada globalment ha de comportar la disminució d'efectes per als factors ambientals si la seva gestió es porta a terme d'acord amb les condicions establertes en l'estudi d'impacte ambiental, en el projecte, i en les addicionals següents:

.1  Mesures addicionals:

1.1  Mesures relatives a la prevenció de la contaminació atmosfèrica.

a) Es fixen els següents límits d'emissió per focus canalitzat:

Focus 6 i 7: forns elèctrics d'acereria

A=Límit d'emissió; B= Mètode de mesura.

(1) Aquest mètode de mesura serà substituït, a partir del moment que s'aprovi, per la norma CEN, corresponent a "Fonts estacionàries d'emissions. Determinació de baixes concentracions de partícules", que actualment es troba en fase de tramitació amb la referència prEN 13284-1:2001 E.

Tots aquests límits s'expressen en mg/Nm3 i estan referits a les següents condicions de mesura: 273 K, pressió 101,3 Kpa i gas sec.

S'entendrà que es compleixen els valors límit d'emissió si:

Mesurament en discontinu:

Quan la mitjana dels mesuraments puntuals, tots fets en les mateixes condicions de producció, no sobrepassin aquest valor límit.

En qualsevol cas, cadascuna de les mesures puntuals abraçarà un cicle complet de fusió de ferralla.

Mesurament en continu:

Dins de cada mes, el 96% dels valors mitjans diaris no han de sobrepassar el valor límit d'emissió.

Els valors mitjans diaris per a les partícules sòlides es determinaran a partir dels valors puntuals presos cada minut o cada dos minuts mesurats després de restar el valor de l'interval de confiança del 95%, tenint en compte només el temps real d'emissió per xemeneia, incloent-hi les fases de posada en marxa i aturada dels forns, així com la resta de fases del cicle de treball dels forns i de la resta d'instal·lacions amb emissions de partícules associades a les mateixes xemeneies. El valor de l'interval de confiança del 95% es determinarà en el valor límit d'emissió i no podrà sobrepassar el percentatge del 30%.

Els valors mitjans diaris s'han de determinar a partir d'aquests valors puntuals presos cada minut o cada dos minuts validats.

Focus 8 i 9: preescalfament de culleres

A=Límit d'emissió; B= Mètode de mesura.

Tots aquests límits s'expressen en mg/Nm3 i estan referits a les condicions de mesura següents: 273 K, pressió 101,3 Kpa i gas sec.

Focus 4 i 5: Forns de laminació

A=Límit d'emissió; B= Mètode de mesura.

Tots aquests límits s'expressen en mg/Nm3 i estan referits a les condicions de mesura següents: 273 K, pressió 101,3 Kpa i gas sec.

b) Límits globals per a les emissions de PM10.

Es fixa un límit per a les emissions de partícules PM10 que pot emetre la planta de 77 t/any i 26 t/quadrimestrals.

Aquest límit podrà ser revisat si es demostra l'existència d'una contribució significativa per part de les emissions de PM10 de l'empresa als nivells d'immissió de la zona.

Aquests límits es refereixen al conjunt de les quatre fonts d'emissió de partícules PM10 més rellevants de l'empresa (xemeneia, obertures del sostre de la nau de l'acereria, trànsit de vehicles i parc de classificació d'àrids) i les seves emissions es calcularan de la manera següent:

Fer el càlcul de les emissions màssiques de partícules canalitzades per xemeneia tenint en compte el cabal màxim corresponent a cadascun dels focus emissors de partícules descrits a l'epígraf f) de la descripció del projecte. Les emissions dels forns elèctrics d'acereria es calcularan a partir de la suma dels cabals màssics diaris registrats pels mesuradors en continu per a cada dia de l'any al llarg de cada període en qüestió.

Les emissions de partícules per les obertures del sostre de la nau de l'acereria corresponents als exutoris de calor es calcularan a partir dels mesuraments d'emissions efectuats d'acord amb els criteris de la Direcció General de Qualitat Ambiental atesa la metodologia exposada a l'annex 2 de l'estudi d'impacte ambiental.

Les emissions de partícules pel trànsit de vehicles per vials pavimentats i no pavimentats es calcularan segons la metodologia exposada en el projecte i a l'annex 2 de l'estudi d'impacte ambiental.

Les emissions de partícules pel parc de classificació d'àrids es calcularan segons la metodologia exposada a l'annex 2 de l'estudi d'impacte ambiental.

c) Mesures relatives a la prevenció de les emissions a l'atmosfera per a focus fugitius.

c.1) Obertures del sostre de la nau de l'acereria:

Construir els nous forns en un edifici nou independent, adjacent a la resta de l'acereria, de manera que s'augmentarà l'eficàcia del sistema de captació de fums i es minimitzarà el transvasament de partícules des de la nau dels forns cap als evacuadors de calor de la nau de colada continuada. Aquest edifici nou només tindrà les obertures mínimes per a la comunicació dels diferents equips amb la nau de colada continuada i l'exterior i per equilibrar l'aspiració dels focus.

Instal·lar boques d'aspiració localitzades per captar les partícules i fums generats en les operacions susceptibles de produir emissions fugitives i vehicular-les vers sistemes de depuració eficients; es tindran en compte especialment les emissions fugitives generades en les operacions de fusió de ferralla en els forns d'arc elèctric i d'afinament del forn cullera, incloent-hi la seva càrrega i descàrrega.

c.2) Trànsit de vehicles per vials interiors del recinte de l'acereria:

Tots els vials interns de trànsit de vehicles i camions pel recinte industrial estaran pavimentats.

Aquests vials s'humectaran, s'escombraran i se n'aspirarà la pols de manera que en cap moment no es produeixin núvols de pols a causa de la circulació de vehicles o de l'acció del vent.

Es limita la velocitat de circulació de vehicles i camions pels vials interns a 20 km/h.

En la zona de transició entre la zona de valorització d'escòries i els vials interns pavimentats s'instal·laran equips rentarodes per als vehicles per tal d'evitar la transferència de pols d'una zona a l'altra.

Es tramitarà un llibre de registre per a cada camió cisterna i per a cada camió escombrador o aspirador que treballi a la instal·lació. Aquests llibres els ha de segellar el Departament de Medi Ambient i s'hi han d'anotar diàriament els quilòmetres/hores efectuats en les seves tasques d'escombrat o ruixat dels vials per cadascun dels vehicles.

c.3) Zona de valorització d'escòries, àrids siderúrgics i escates:

Les escòries s'han de transportar en calent des de la nau d'acereria a la planta de valorització i s'han de descarregar de manera que ni les operacions de càrrega ni les de descàrrega produeixin núvols de pols.

Els abassegaments d'àrids siderúrgics de granulometria de 0 a 40 han d'estar ubicats en un recinte tancat i cobert i s'han de fer arribar a aquest indret mitjançant una cinta transportadora.

S'ha de ruixa i, si escau, escombrar o aspirar periòdicament la pols del ferm d'aquesta zona de manera que en cap moment no es generin núvols de pols a causa del trànsit de vehicles i maquinària per la zona, o de les operacions i manipulacions de materials.

Tots els apilaments de materials susceptibles d'emetre pols han de tenir pantalles paravents o murs de contenció de manera que en cap cas la seva altura màxima superi el mur o dispositiu de contenció instal·lat. Si escau, seran ruixats periòdicament amb aigua o dispositius d'una eficàcia similar, de manera que en cap cas es produeixin núvols de pols ni per l'acció del vent ni per les operacions de càrrega i descàrrega associades.

Les cintes transportadores, molins, garbells, trituradores, classificadores i la resta d'equips similars susceptibles de generar pols han de tenir la màxima estanqueïtat possible i s'han de captar i vehicular eficientment totes les emissions de partícules generades cap a un sistema de depuració adequat, de manera que en cap moment no es produeixin núvols de pols en cap d'aquests elements.

c.4) Sistema de càrrega de pols als camions.

S'han de captar i vehicular les emissions de partícules generades cap a un sistema de depuració de manera que no es produeixin núvols de pols.

1.2  Mesures relatives a la gestió del sistema públic de sanejament.

L'abocament de l'establiment es fa al sistema de sanejament anomenat "sistema 7", gestionat per l'Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus, administració actuant d'aquest sistema.

L'abocament pot tenir un tractament propi en l'establiment i, posteriorment, és tractat conjuntament amb la resta de les aigües en l'EDAR del sistema públic de sanejament gestionat per aquesta Administració actuant, fet que en minimitza molt significativament l'impacte sobre el medi receptor. Els límits d'abocament i les condicions que ha de complir els han de determinar els serveis tècnics de l'Administració actuant i les ordenances reguladores d'abocament a clavegueram de l'Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus.

1.3  Mesures relatives als residus.

a) Gestionar els residus generats per la seva activitat d'acord amb les prescripcions establertes pel Decret 93/1999, sobre procediments de gestió de residus, pel que fa a la tramitació de les fitxes d'acceptació i els fulls de seguiment.

b) El temps màxim d'emmagatzematge dels residus especials no superarà els sis mesos, i s'hauran d'emmagatzemar sota cobert.

c) S'han d'emmagatzemar els residus líquids en una zona pavimentada, amb un sistema de recollida dels possibles vessaments.

d) D'acord amb l'article 12.2 de la Llei 10/1998, dels residus, cadascun dels residus valoritzables s'haurà de classificar i emmagatzemar diferenciadament, i s'ha d'evitar tota mescla que en dificulti la gestió posterior.

e) Presentar a la Junta de Residus d'acord amb la periodicitat indicada a la disposició addicional segona del Reial decret 952/1997 un estudi de minimització dels residus especials.

f) En relació amb l'activitat de tractament d'escòries:

Complir les prescripcions establertes a l'Ordre de 15 de febrer de 1996, sobre valorització d'escòries.

Fer l'emmagatzematge de les escòries a recuperar exclusivament en les zones especialment habilitades segons el projecte presentat, sense sobrepassar les 5.000 t.

Mantenir en tot moment netes les zones pròximes a la planta.

La boca del sondeig S-4 tindrà una tapa estanca i estarà protegida adequadament mitjançant una arqueta.

g) Pavimentar les zones d'emmagatzematge de ferralla en els terminis següents, a comptar des de la data del control inicial:

Fase 1, corresponent a 10.000 m2: 1 any.

Fase 2, corresponent a 13.000 m2: 2 anys.

Fase 3, corresponent a 23.500 m2: 3 anys.

Aquestes tres zones corresponen a les indicades en l'apartat 3.1.6 i en el plànol núm. 2951-01-11 de l'annex de documentació complementària.

1.4  Mesures relatives a les competències municipals.

Complir els valors establerts en l'ordenança municipal de sorolls i vibracions de Castellbisbal i el que estableixen en aquest punt les normes urbanístiques del Pla General d'Ordenació i tenir permís actualitzat d'abocament d'aigües residuals de l'Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics de Tractament de Residus, en el qual s'ha de tenir en compte la condició de les normes urbanístiques del Pla General d'Ordenació de no augmentar la càrrega contaminant de l'activitat autoritzada anteriorment .

1.5  Mesures no estrictament ambientals.

Prendre mesures de protecció contra riscos higiènics laborals amb l'aigua que s'utilitzi per a reg.

.2  Fixar les condicions singulars que s'assenyalen a continuació:

2.1  Del vector aire.

a) Regar periòdicament, durant la fase d'execució del projecte, tots els vials interns i les zones no pavimentades susceptibles de suportar el trànsit de vehicles i la maquinària de manera que no es produeixin núvols de pols.

b) Presentar a la Direcció General de Qualitat Ambiental un pla de mobilitat dels vehicles pel recinte de la fàbrica que ha de tenir en compte el condicionament dels vials.

c) A mesura que es tinguin els diferents estudis de detall corresponents a aquest projecte relacionats amb la contaminació atmosfèrica, s'hauran de tramitar a la Direcció General de Qualitat Ambiental per a la corresponent supervisió i vistiplau.

2.2  Del vector aigua.

Presentar a la Direcció General de Qualitat Ambiental 12 mesos després de la data de notificació de la resolució els estudis següents:

a) Presentar un estudi sobre l'efecte de la zona de magatzem de matèria primera i d'escòries sobre la qualitat de l'aigua d'aqüífer de la cubeta de Sant Andreu.

b) Presentar un estudi del risc per accident de vessament accidental a la llera pública de les aigües residuals procedents del magatzem de matèria primera i d'escòries pel que fa a possibles perills de contaminació de les aigües superficials i subterrànies atès el seu aprofitament posterior per al consum humà.

c) Establir un pla d'emergència en funció de la valoració del risc establert en l'estudi descrit en l'apartat anterior que permeti preveure'n els efectes i posar en funcionament els mecanismes per evitar-ne les conseqüències.

Formulació de la declaració
d'impacte ambiental

Atesa la capacitat del medi receptor i que el projecte comporta la disminució de contaminació vers els vectors ambientals receptors, es formula la declaració d'impacte global de l'activitat amb caràcter favorable i s'estima que l'impacte global és moderat sobre la conservació i protecció del medi afectat i dels recursos naturals. Per tant, la Ponència Ambiental, en la sessió de 3 de maig de 2002, i d'acord amb l'article 33.3.i) del Decret 136/1999, de 18 de maig, pel qual s'aprova el Reglament general de desplegament de la Llei 3/1998, formula la declaració d'impacte ambiental del projecte amb caràcter favorable.

D'acord amb el que estableix l'article 5 del Decret 114/1988, de 7 d'abril, d'avaluació d'impacte ambiental, la declaració d'impacte ambiental s'ha de fer pública.

Barcelona, 21 de maig de 2003

Emili Dragone i Vives

Secretari de la Ponència Ambiental

(03.132.103)