EDICTE
de 26 de març de 2003, sobre un acord de la Comissió Territorial d'Urbanisme de Barcelona referent al municipi de Mataró.
La Comissió Territorial d'Urbanisme de Barcelona en la sessió d'11 de desembre de 2002, va adoptar, entre altres, l'acord següent:
Exp.: 2002/004105/B
Pla especial del patrimoni arquitectònic 1999, al terme municipal de Mataró
Vista la proposta de la Ponència Tècnica i d'acord amb els fonaments que s'hi exposen, aquesta Comissió Territorial d'Urbanisme de Barcelona per delegació del conseller de Política Territorial i Obres Públiques, segons l'Ordre de 7 de maig de 2001, publicada al DOGC núm. 3387, de 14.5.2001, acorda:
.1 Aprovar definitivament el Pla especial del patrimoni arquitectònic 1999, de Mataró, promogut i tramès per l'Ajuntament.
.2 Publicar aquest acord i les normes urbanístiques corresponents al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya a l'efecte de la seva executivitat immediata, tal com indica l'article 100 de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme. L'expedient restarà, per a la consulta i la informació que preveu l'article 101 de la Llei esmentada, a l'arxiu de planejament de la Direcció General d'Urbanisme del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, avinguda Josep Tarradellas, 2-6, planta baixa, 08029 Barcelona.
.3 Comunicar-ho a l'Ajuntament.
Contra l'acord anterior, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar potestativament recurs de reposició, de conformitat amb el que preveuen els articles 107.1, 116 i 117 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, modificada per la Llei 4/1999, de 13 de gener, davant el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, en el termini d'un mes a comptar des de l'endemà de la publicació d'aquest Edicte al DOGC. El recurs s'entendrà desestimat si passa un mes sense que s'hagi dictat i notificat la resolució expressa i quedarà aleshores oberta la via contenciosa administrativa.
En qualsevol cas, contra l'acord esmentat també es pot interposar directament recurs contenciós administratiu, de conformitat amb el que preveuen l'article 116 de la Llei esmentada i l'article 25 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa, davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en el termini de dos mesos a comptar des de l'endemà de la publicació d'aquest Edicte al DOGC.
El recurs contenciós administratiu no es podrà interposar si s'ha interposat recurs de reposició fins que aquest hagi estat resolt expressament o se n'hagi produït la desestimació presumpta perquè hagi transcorregut el termini d'un mes, de conformitat amb els articles 116.2 i 117.2 de la Llei 4/1999 esmentada.
Barcelona, 26 de març de 2003
Mercè Albiol i Núñez
Secretària de la Comissió Territorial
d'Urbanisme de Barcelona
Annex
Normes urbanístiques del Pla especial del patrimoni arquitectònic 1999, de Mataró
Capítol I
Disposicions generals
Article 1
Definició
Les Normes urbanístiques que integren aquest document formen part del Pla especial del patrimoni arquitectònic de Mataró.
Article 2
Marc legal
El Pla especial del patrimoni arquitectònic de Mataró s'ha redactat d'acord amb les prescripcions de la refosa dels textos legals vigents a Catalunya en matèria urbanística, del Reglament de planejament, del Pla general d'ordenació urbana de Mataró, i de la Llei del patrimoni cultural català. Les referències efectuades a la refosa dels textos legals vigents a Catalunya en matèria urbanística s'han d'entendre fetes al Decret legislatiu 1/1990, de 12 de juliol; les referències al Reglament de planejament s'han d'entendre fetes a l'aprovat per Reial decret 2.159/1978, de 23 de juny; Pla general d'ordenació urbana de Mataró vigent, és l'aprovat definitivament el 12 de desembre de 1996; i la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català. S'incorpora també la declaració per part de la Unesco de l'obra de l'arquitecte Antoni Gaudí com a patrimoni de la humanitat.
Article 3
Objecte
Aquest Pla especial constitueix l'instrument per atorgar un règim jurídic als edificis, elements d'edificis, conjunts i àmbits inclosos a les fitxes de protecció corresponent, i que conformen el patrimoni cultural immobiliari i ambiental de Mataró.
El Pla especial té com a objectius:
a) Determinar els béns d'interès cultural, obres d'arquitectura, elements diversos i àmbits urbans.
b) Establir els nivells de protecció i les propostes d'actuació.
c) Establir un programa d'actuació d'acord amb els anteriors objectius i les possibilitats econòmic-financeres, tant del sector públic com del sector privat.
d) Promocionar i difondre la rehabilitació del patrimoni.
Article 4
Contingut
El Pla especial està integrat pels documents següents:
1. Memòria descriptiva i justificativa.
2. Document tècnic de les fitxes dels edificis, elements i entorns catalogats.
3. Ordenances.
4. Estudi econòmic financer.
Article 5
Vigència i obligatorietat
1. Amb independència del que disposa el Pla general d'ordenació urbana de Mataró de 1996, aquest Pla especial entrarà en vigor l'endemà de la publicació en el DOGC de l'acord de la seva aprovació definitiva.
2. Tant l'Administració com els particulars estan obligats a complir les determinacions o disposicions d'aquest Pla especial.
3. El Pla especial produirà, des del moment de la seva entrada en vigor, els efectes previstos a la legislació urbanística.
Article 6
Revisió i/o adaptació
1. Una vegada publicat l'acord d'aprovació definitiva del Pla especial, aquest adquireix vigència, que serà indefinida en tant no es revisi.
2. La revisió del Pla especial només es produirà en els supòsits següents:
a) Quan ho exigeixi la revisió del Pla general d'ordenació urbana de Mataró, de 1996.
b) En el cas d'aparició de nova legislació en matèria del patrimoni que incideixi substancialment en la matèria regulada per aquest Pla.
c) En el cas que un cop aprovat definitivament el Pla s'incorpori un nombre de nous elements catalogats superior al 10% del nombre d'elements aquí catalogats.
Article 7
Modificació
La modificació del Pla especial es regirà pel que disposen els articles 75 i 76 del Decret legislatiu 1/1990, de 12 de juliol, i per les determinacions següents:
a) La variació del nivell de protecció i propostes d'actuació s'ajustaran al procediment establert per la Llei i en la mesura que la variació suposi modificació de les determinacions pròpies del Pla especial, la seva aprovació definitiva pertocarà a la Comissió d'Urbanisme.
b) L'exclusió d'un bé catalogat requerirà la reconsideració dels paràmetres utilitzats en aquest Pla i la concurrència específica d'alguna de les circumstàncies següents:
Enderroc a causa de destrucció o ruïna, sense perjudici de l'exigència de les responsabilitats corresponents.
Enderroc per determinacions del planejament.
Existència d'errors convenientment demostrats en l'apreciació dels paràmetres.
Per determinacions del planejament en funció de l'interès públic.
Per l'exclusió es requerirà l'informe favorable de la Comissió Territorial del Patrimoni Cultural.
Article 8
Interpretació
1. Les determinacions d'aquest Pla especial, i concretament aquestes Normes, s'interpretaran en base als criteris establerts en el capítol II del títol preliminar del vigent codi civil. En tot cas, aquestes Normes s'interpretaran d'acord amb el contingut i objectius expressats en la documentació del Pla especial.
2. En cas de dubte o contradicció entre la regulació de les previsions del Pla en els seus diferents documents, es considerarà vàlida la interpretació que ofereixi una solució més favorable per a la millor conservació de l'edificació, element o àmbit a protegir.
Article 9
Identificació dels béns catalogats
Per a la identificació dels béns catalogats, s'ha establert una numeració dels mateixos que atén a les seves característiques i s'ha confeccionat una fitxa per cada element que conté les dades següents:
Denominació.
Emplaçament.
Barri.
Època.
Estil.
Autor.
Ús.
Planejament vigent (PGOM/1996).
Nivell de protecció (Pla especial).
Descripció física i valoració.
Estat de conservació.
Notes històriques.
Bibliografia.
Dades cadastrals.
Capítol II
Desenvolupament del Pla especial
Article 10
Competència
Correspon tant a la iniciativa pública com a la privada el desenvolupament d'aquest Pla especial, sense que això disminueixi les atribucions municipals en ordre a la tramitació i aprovació d'aquestes iniciatives.
Article 11
Instruments
Amb l'objecte de complementar i desenvolupar l'ordenació establerta per les determinacions del Pla especial es podran elaborar:
Plans especials per l'ordenació i millora de determinats indrets, entorns o conjunts urbans arquitectònics.
Estudis de detall per a l'ordenació de volums d'elements i conjunts catalogats i els seus entorns.
Projectes d'obra i/o urbanització.
Article 12
Activitats de l'Ajuntament
L'activitat municipal referida a la protecció del patrimoni arquitectònic de Mataró es desenvoluparà mitjançant:
La formació de plans especials d'ordenació i revalorització del patrimoni respecte als béns catalogats, d'acord amb l'article 29 i concordants del Decret legislatiu 1/1990, de 12 de juliol.
L'ampliació, modificació i revisió del Pla especial.
La inclusió en la programació municipal de les previsions necessàries per al desenvolupament de les obres, serveis i inversions tendents al compliment de les determinacions d'aquesta Normativa.
L'expropiació dels béns catalogats quan concorrin circumstàncies que la justifiquin o legitimin i l'exercici dels drets de tempteig i retracte previstos legalment.
La col·laboració amb els ens públics o privats que pels seus objectius portin a terme activitats coincidents amb l'acció municipal de protecció i valoració, i amb els propietaris dels béns catalogats.
Establir els mecanismes de foment, cooperació i ajut econòmic i tècnic amb els propietaris dels béns catalogats, per a la seva protecció i millora.
Regular, d'acord amb la legislació vigent i amb allò que determina aquest Pla, l'atorgament de llicències per als béns catalogats.
Article 13
Activitats de l'Ajuntament pel que fa a les iniciatives dels particulars
Sense perjudici de la concreció i ampliació de les activitats de l'Ajuntament previstes en aquesta Normativa, els particulars, propietaris o usuaris legítims dels béns catalogats, podran instar raonadament a l'Ajuntament els ajuts i col·laboracions:
Auxilis econòmics per a la conservació del patrimoni quan les despeses a fer amb aquesta finalitat excedeixin d'aquelles a les quals estaria obligat en virtut del deure general de conservació que correspon a la propietat, d'acord amb l'article 251 del Decret legislatiu 1/1990, de 12 de juliol, i 21 de la Llei 9/1993, del patrimoni cultural català.
La col·laboració en l'exercici d'obres d'embelliment o millora dels béns catalogats, quan siguin degudament justificades, i en la mesura i ordre que permeten els plans municipals d'inversions en aquest sector.
La prestació d'assessorament tècnic i artístic per a l'elaboració i execució de projectes d'obres i urbanització tendents a la protecció i millora dels béns catalogats.
El reconeixement d'exempcions i bonificacions tributàries pels immobles catalogats, dins els límits que permeti la legislació, sempre que es donin les condicions previstes en aquesta Normativa i es recullin a les Ordenances fiscals corresponents.
L'esfera de drets dels particulars quedarà afectada per les limitacions establertes en la Llei 16/1985, de 25 de juny, sobre el patrimoni històric espanyol.
Article 14
Procediment per a la inclusió en el catàleg del Pla especial
Les inclusions de béns en el catàleg del Pla especial del patrimoni arquitectònic de Mataró, s'iniciaran d'ofici o a instància de particulars, en expedient individualitzat de cada bé, amb aportació d'antecedents, dictàmens i demés elements que s'estimin necessaris per a justificar la incorporació proposada. L'expedient seguirà el mateix tràmit que aquest Pla.
De l'inici i tramitació de l'expedient d'inclusió, es donarà compte de forma individualitzada als propietaris, titulars de drets reals, arrendataris i ocupants del bé afectat, i en cas d'impossibilitat en la seva localització es publicarà per edictes. Tots ells tindran la consideració d'interessats en l'expedient.
L'acord d'iniciar l'expedient d'inclusió en el Pla especial, un cop recollida la informació prèvia que s'estimi suficient i els informes preceptius del Consell municipal del patrimoni arquitectònic i ambiental, haurà d'adoptar-se per l'Ajuntament en Ple en el termini màxim de tres mesos des de l'entrada de la sol·licitud o de la formulació de la proposta per l'organisme municipal corresponent. En el mateix acte d'incoació de l'expedient, s'haurà de fer pronunciament exprés i justificat sobre l'aplicació de la suspensió de l'atorgament de llicències o limitació de les mateixes, en els termes establerts a l'article 40 del Decret legislatiu 1/1990, de 12 de juliol.
L'expedient s'haurà de complimentar d'acord amb el mateix tipus que configura aquest Pla especial i aplicant els criteris normatius generals i particulars establerts.
Des del moment de l'aprovació definitiva de l'expedient de nova catalogació, els béns així inclosos passaran a ser part integrant d'aquest document, i s'acolliran tant als avantatges que això comporta com a l'acompliment de les Normes establertes en aquest Pla.
En tot allò no al·ludit directament en aquest punt, pel que fa al procediment de nova catalogació, s'actuarà de conformitat amb el que disposa la Llei 30/1992 del règim
jurídic de les administracions públiques i procediment administratiu comú, i disposicions que la desenvolupen.
Article 15
Funció del Consell municipal del patrimoni arquitectònic i ambiental. Objecte i definició
1. Entenent que la conservació i protecció del patrimoni històric, artístic i ambiental passa necessàriament per uns fets d'intervenció complexos i sotmesos a un procés cultural dinàmic, que són impossibles d'abastar exhaustivament des d'una òptica purament ordenancionística, es va crear el Consell municipal del patrimoni arquitectònic i ambiental (5 de juliol de 1979) per a obtenir un control àgil, obert i correcte de les actuacions sobre els béns catalogats.
2. El Consell municipal del patrimoni arquitectònic i ambiental és un òrgan de caràcter tècnic-consultiu que té com a missió el control de les actuacions en els béns catalogats, vetllant per l'adequat acompliment de l'esperit, directrius i objectius de la Normativa d'aquest Pla especial.
El Consell municipal del patrimoni arquitectònic i ambiental tindrà la naturalesa d'òrgan de participació sectorial dels previstos als articles 59 i següents de la Llei 8/1987, municipal i de règim local de Catalunya i la seva funció serà la d'assessorar l'Ajuntament en els termes expressats a l'apartat anterior. La composició i el règim de funcionament de la Comissió es regulen mitjançant el seu propi Reglament, aprovat per l'Ajuntament en Ple en sessió del dia 7 de juny de 1984 i modificat a la sessió del 5 de novembre de 1987.
Article 16
El Consell municipal del patrimoni arquitectònic i ambiental actua preceptivament en els casos següents:
a) Quan l'Ajuntament considera que en la sol·licitud d'una llicència d'obres en un bé catalogat incideixen factors que per la seva complexitat, conflictivitat o qualsevol altre motiu, sigui necessària l'opinió i l'assessorament d'aquest òrgan.
b) Quan es sol·liciti a instància de particulars o sigui formulada una proposta d'inclusió d'un bé en el Pla especial per l'òrgan municipal corresponent.
Tanmateix el Consell municipal del patrimoni arquitectònic i ambiental te capacitat d'iniciativa i proposta davant la Corporació municipal per a qualsevol tipus d'actuació vinculada amb aquest Pla especial.
L'Ajuntament a proposta del Consell municipal del patrimoni arquitectònic i ambiental, podrà nomenar tutors o conservadors d'elements catalogats, que tindran cura de vetllar pel bon manteniment i conservació de l'element tutelat, i, en cas de voler-s'hi realitzar obres, serà perceptiu el seu informe així com la supervisió dels treballs.
Els tutors emetran un informe exposant l'estat de l'edifici i proposant a l'Ajuntament, si és el cas, l'adopció de mesures necessàries per la seva conservació i millora.
El càrrec serà honorari, gratuït i de lliure acceptació. No tindrà caràcter funcionarial ni contractat, si bé l'Ajuntament es farà càrrec de les despeses puntuals que pugui suposar l'exercici de la seva funció, prèvia presentació d'una proposta justificada.
Capítol III
Nivells de protecció
III-A Definició de l'àrea de protecció i les seves parts
Article 17
Definició
El Pla especial en els articles que segueixen defineix:
a) El concepte d'àrea de protecció del bé catalogat.
b) El concepte de parts de l'àrea de protecció.
Article 18
Àrea de protecció
S'entén per àrea de protecció aquella superfície de la ciutat o territori sobre la qual el Pla especial estableix mesures de protecció.
Article 19
Parts de l'àrea de protecció
1. S'entén per parts de l'àrea de protecció cadascun dels fragments amb entrada pròpia què es pot descomposar aquesta, amb la finalitat d'establir més clarament la seva protecció.
2. En funció del tipus d'elements catalogats es poden distingir les parts de l'àrea de protecció següents:
Edifici principal.
Edificis complementaris o adicions.
Elements singulars.
Espai lliure.
Entorn.
III-B Classificació dels nivells de protecció
Article 20
1. Les determinacions específiques del Pla complementen el règim de protecció contingut a la Llei del patrimoni cultural català.
2. Segons els nivells de protecció els béns catalogats individualment considerats es classifiquen de la manera següent:
Béns de protecció nivell A: protecció de façana, volum i estructura general de l'edifici. En aquest nivell s'hi inclouen també tots els béns declarats d'interès nacional d'acord amb la Llei 9/1993, de patrimoni cultural català. S'entendran incorporats automàticament els que es declarin en el futur.
Béns de protecció nivell B/f: protecció de façana.
Béns de protecció nivell B/v: protecció de façana i volum.
Béns de protecció nivell B/s: protecció de façana i/o volum de sèries o conjunts urbans.
Béns de protecció nivell C: protecció d'elements aïllats. Aquesta protecció es limita a la conservació d'elements arquitectònics o ornamentals.
Àrees de protecció nivell D: protecció referida a conjunts o paràmetres d'interès tipològic, ambiental i compositiu (carrers).
Béns de protecció nivell E: protecció d'elements paisatgístics, ambientals i naturals (jardins, fonts i elements vegetals).
Béns de protecció nivell F: protecció de jaciments arqueològics. En aquest nivell s'inclouen també tots els béns declarats d'interès nacional d'acord amb la Llei 9/1993 del patrimoni cultural català. S'entendran incorporats automàticament els que es declarin en el futur.
Àrees de protecció nivell G: àrees d'expectativa arqueològica.
Béns de protecció nivell H: protecció documental.
III.C Objecte de protecció
Article 21
Àmbit de protecció
El Pla especial regula la conservació, millora, restauració, protecció i defensa dels valors artístics, històrics i culturals del patrimoni arquitectònic de la ciutat i dels seus elements urbans i naturals d'interès.
Article 22
Marc normatiu de la protecció
La protecció del Pla especial és compatible, i no excloent, amb la protecció que han establert les Normes reguladores del patrimoni cultural català.
Article 23
Béns inclosos a la protecció
Els béns catalogats són tots aquells béns objecte d'un grau de protecció definida per aquesta Normativa, ja sigui general o particular, d'acord amb l'article 38 del Decret legislatiu 1/1990, de 12 de juliol.
A efectes d'aquest Pla especial, els béns catalogats es classifiquen en:
Restes arqueològiques.
Fortificacions.
Masies.
Casals i cases de carrer.
Edificis civils i religiosos.
Fàbriques.
Torres.
Carrers.
Elements diversos (finestres, xafarderes, elements ornamentals, plaques).
Fonts.
Elements o conjunts d'interès ambiental o natural.
Capítol IV
Règim jurídic comú
IV-A Règim jurídic comú
Article 24
El deure legal de conservació
Els propietaris o titulars d'altres drets reals, posseïdors, siguin particulars o entitats públiques o privades, han de mantenir els edificis de valor arquitectònic, històric o artístic, en condicions de seguretat, salubritat i ornament públic.
Els titulars de béns protegits per aquest Pla estan obligats a preservar-los i mantenir-los en la seva integritat i valor cultural o objecte de protecció, realitzant les obres de consolidació i millora que evitin el seu deteriorament estructural en els elements visibles i no visibles i, en especial:
a) Les que afecten a la solidesa estructural del conjunt.
b) Les que afecten a les cobertes i tancaments.
c) Les que evitin les humitats i altres patologies per a la bona conservació de l'edificació.
Article 25
Incompliment del deure legal de conservació
L'incompliment del deure legal de conservació habilitarà a l'Ajuntament per aplicar el règim de mesures i sancionador previst en aquestes Normes, així com per adoptar les mesures previstes al Decret legislatiu 1/1990, Llei 9/1993, i Normativa de disciplina urbanística aplicables.
Article 26
Classificació dels tipus d'obres
Les obres i intervencions que es poden realitzar en els edificis i elements inclosos en el Pla especial es classifiquen en:
a) De manteniment: tenen per objecte mantenir-los en correctes condicions de salubritat o ornat, sense alterar la seva estructura i distribució ni ocultar o modificar valors constructius o morfològics.
b) De consolidació: tenen per objecte consolidar, reforçar o substituir elements deteriorats per tal d'assegurar l'estabilitat de l'element i el manteniment de les seves condicions bàsiques d'ús, amb possibles modificacions menors de la seva estructura i distribució.
c) De restauració: tenen per objecte la restitució d'un element existent o part del mateix a les seves condicions o estat original, comprenent a més obres de consolidació o demolició parcial justificades per la restauració.
d) De millora: són obres d'adaptació funcional, de millorament de les condicions d'habitabilitat d'un edifici o d'una part dels seus locals, mitjançant la substitució o modernització de les seves instal·lacions, i inclús la redistribució del seu espai interior, tot mantinent les seves característiques morfològiques.
e) De reestructuració: afecten als elements estructurals de l'edifici causant variacions a la seva morfologia. Es considera reestructuració total quan l'obra afecta al conjunt de l'edifici, inclús el buidat interior del mateix, i parcial quan l'obra es realitza sobre part dels locals o plantes de l'edifici o, quan afecten al seu conjunt, no arriba a suposar la destrucció total del seu interior.
f) De reconstrucció: tenen per objecte la reposició, total o parcial, d'un element preexistent al mateix lloc, reproduint les seves característiques morfològiques a partir de parts originals.
g) D'augment de volum a ampliació: tenen per objecte incrementar el volum construït dins una parcel·la o l'ocupació en planta a partir d'edificacions existents.
h) De substitució: tenen per objecte l'enderrocament d'una edificació existent o part d'ella, en el sòl que ocupava, construir-hi una de nova. Prèviament es procedirà a la documentació exhaustiva de l'element en que s'actua.
i) De nova planta: tenen per objecte la construcció de solars buits dins de peces considerades com a conjunts i en les que es tenen en compte les característiques morfològiques generals del sector.
j) De demolició: suposa la desaparició, total o parcial, de l'element en els casos contemplats i d'acord amb el procediment específic establert. Prèviament es procedirà a la documentació exhaustiva de l'objecte en que s'actua.
k) De desplaçament: permet relocalitzar elements urbans que pel seu interès cal conservar, preferentment a prop de la seva localització actual.
IV-B Règim jurídic aplicable als diferents nivells de protecció
Article 27
Normativa aplicable als diferents nivells de protecció
A.
Els elements classificats amb aquest nivell venen determinats per la fitxa corresponent d'aquest Pla especial.
No es permet l'enderrocament de l'edifici ni de les peces catalogades. Les intervencions que es produeixin a l'interior i exterior hauran de respectar els elements arquitectònics d'interès i per això l'Ajuntament sol·licitarà la documentació necessària.
1. Obres permeses als edificis amb aquest nivell de protecció:
Podran ser objecte d'obres de manteniment i de restauració per tal de restituir les condicions originals o adaptar-los a les noves condicions d'habitabilitat. La reposició de les condicions originals podrà incloure la reparació o, fins i tot, la substitució d'elements estructurals, d'acabat o d'instal·lacions per assegurar l'adequat funcionament de l'edifici en relació a les necessitats i usos als quals estigui destinat. Es permetran obres de consolidació, de modernització i de reconstrucció quan la conservació i el manteniment de l'ús de l'edifici així ho exigeixi.
S'admetran augments de volum sempre que respectin el valor arquitectònic de l'edificació existent, i per tant caldrà prèviament la redacció d'un Estudi de detall. En qualsevol cas, l'Ajuntament decidirà si l'augment de volum s'ha d'annexionar a l'edifici existent o no.
2. Usos:
En la regulació d'usos s'aplicarà la Normativa general d'acord amb la zona on es trobi ubicat l'element. Però només s'admetrà la substitució de l'ús actual en el supòsit que es pugui demostrar la compatibilitat de les obres necessàries amb les condicions establertes en el punt anterior.
En el cas de substitució de l'ús d'habitatge unifamiliar pel plurifamiliar, es resoldrà adequadament l'estructura dels accessos, mantenint les constants tipològiques de l'edifici.
3. Indivisibilitat de la parcel·lació.
La parcel·la originària de l'edifici es considera indivisible. Per tant, no es pot establir cap mena de subdivisió, ni se'n pot segregar cap part. S'exceptuen d'aquesta Normativa els espais lliures no protegits expressament dels edificis situats en grans finques on encara continua l'ús agrícola.
B/f.
Els elements classificats amb aquest nivell venen determinats per la fitxa corresponent d'aquest Pla especial.
No es permet l'enderrocament de la façana. Es permet aixecar plantes pis d'acord amb el PGOM/96. En alguns casos, i segons consti a la fitxa del catàleg, l'última planta pis haurà d'estar convenientment reculada una distància genèrica de 3 metres respecte el pla de façana, a concretar pel Projecte arquitectònic corresponent.
Les intervencions en façana hauran de respectar els elements arquitectònics d'interès i per això l'Ajuntament recabarà la documentació necessària.
1. Obres permeses als edificis amb aquest nivell de protecció:
Es permeten les obres de manteniment, de consolidació, de restauració, de millora, de reconstrucció i d'augment de volum amb les condicions exposades a l'apartat anterior.
S'admeten les obres de reestructuració que afecten la façana sempre que no s'alterin les seves característiques morfològiques.
2. Usos:
Serà aplicable el règim general d'usos de la zona.
En el cas de substitució de l'ús d'habitatge unifamiliar pel plurifamiliar, es resoldrà adequadament l'estructura dels accessos mantenint les constants tipològiques de la façana.
3. Indivisibilitat de la parcel·lació:
La parcel·la originària de l'edifici es considera indivisible. Per tant no es pot establir cap mena de divisió, ni se'n pot segregar cap part.
S'exceptuen d'aquesta Normativa els espais lliures no protegits expressament dels edificis situats en grans finques on encara continua l'ús agrícola.
B/v.
Els elements classificats amb aquest nivell venen determinats per la fitxa corresponent d'aquest Pla especial.
No es permet l'enderrocament de la façana ni aixecar plantes pis i s'ha de mantenir la fondària edificable. Les intervencions en façana i volum hauran de respectar els elements arquitectònics d'interès i per això l'Ajuntament recabarà la documentació necessària.
1. Obres permeses als edificis amb aquest nivell de protecció:
Es permeten les obres de manteniment, de consolidació, de restauració, de millora i de reconstrucció.
S'admeten les obres de reestructuració que afecten la façana i el volum sempre que no s'alteri les seves característiques morfològiques.
2. Usos:
Serà aplicable el règim general d'usos de la zona.
En el cas de substitució de l'ús d'habitatge unifamiliar pel plurifamiliar, es resoldrà adequadament l'estructura dels accessos mantenint les constant tipològiques de la façana.
3. Indivisibilitat de la parcel·lació:
La parcel·la originària de l'edifici es considera indivisible. Per tant no es pot establir cap mena de divisió, ni se'n pot segregar cap part.
S'exceptuen d'aquesta Normativa els espais lliures no protegits expressament dels edificis situats en grans finques on encara continua l'ús agrícola.
B/s.
Els elements classificats amb aquest nivell venen determinats per la fitxa corresponent d'aquest Pla especial.
No es permet enderrocar la façana. Cas que la fitxa corresponent no determini el contrari, no es permet aixecar plantes pis. Les intervencions en façana hauran de mantenir els elements arquitectònics d'interès i per això l'Ajuntament pot sol·licitar la presentació d'un Estudi de detall.
1. Obres permeses als edificis amb aquest nivell de protecció:
Es permeten les obres de manteniment, de consolidació, de restauració, de millora i de reconstrucció.
Les obres de reestructuració que afectin a la façana comportaran la tramitació d'un Estudi de detall, i s'acceptaran les d'augment de volum per modificació de fondària edificable.
2. Usos:
Serà aplicable el règim general d'usos de la zona.
En el cas de substitució de l'ús d'habitatge unifamiliar pel plurifamiliar, es resoldrà adequadament l'estructura dels accessos mantenint les constants tipològiques de la façana.
3. Indivisibilitat de la parcel·lació:
La parcel·la originària de l'edifici es considera indivisible. Per tant no es pot establir cap mena de divisió, ni se'n pot segregar cap part.
S'exceptuen d'aquesta Normativa els espais lliures no protegits expressament dels edificis situats en grans finques on encara continua l'ús agrícola.
C.
Els elements classificats en aquest tipus, preferentment hauran de mantenir-se en el mateix edifici. Si no fos possible, podran situar-se en un altre lloc públic, dins del terme municipal amb el criteri de la Comissió municipal del patrimoni arquitectònic i ambiental.
1. Obres permeses:
Les mateixes que es permeten amb caràcter general, amb la condició de conservar els elements protegits i integrar-los en el nou conjunt.
Excepcionalment, previ informe favorable dels serveis tècnics municipals, en cas d'impossible integració de l'element en el nou ús i estructura de l'edifici, es permetrà la substitució de l'element. En aquest cas serà preceptiu un aixecament complert de l'element del conjunt.
2. Usos:
Serà aplicable el règim general d'usos.
Qualsevol actuació en l'edifici contenidor, caldrà que contempli la restauració de l'element catalogat.
D.
Els elements classificats en aquest tipus venen determinats per les fitxes de carrers corresponents.
Es permeten tot tipus d'obres sempre que el resultat final s'integri en el conjunt de l'entorn protegit i iguali o superi el valor arquitectònic precedent.
La possible aparició de golfes no alterarà les referències tipològiques del carrer.
L'Ajuntament, en qualsevol cas, podrà demanar un estudi de detall.
El material, color i textura de les façanes, s'ajustarà a les constants compositives del carrer.
E.
Els elements classificats amb aquest nivell venen determinats a la fitxa corresponent.
En els mateixos es prohibeix qualsevol tala d'arbres, sense perjudici que aquesta es pugui produir per haver de fer una reposició de manteniment.
No podran enderrocar-se els elements arquitectònics menors d'interès i caldrà mantenir l'ordenació i estructura del jardí, sense desvirtuar les seves característiques pròpies.
F.
Els elements classificats amb aquest nivell venen determinats a la fitxa corresponent.
Les intervencions que es realitzin en els elements classificats en aquest tipus, hauran d'ajustar-se al que estableix la Llei del patrimoni cultural català (30 de setembre de 1993).
a) Cas de tractar-se d'elements classificats com a BCIN, s'ajustaran als articles 31-38 corresponents al règim aplicable als béns immobles d'interès nacional, per la fitxa corresponent i per l'expedient de declaració del BCIN. La Llei regula entre d'altres aspectes la concessió de les llicències, el planejament urbanístic, els criteris d'intervenció i els usos i activitats dels mateixos.
b) Cas de tractar-se d'elements classificats com a BCIL.
S'inclouen en aquest apartat els béns rellevants del patrimoni arqueològic local que no hagin estat declarats béns culturals d'interès nacional.
La declaració d'un jaciment arqueològic com a bé cultural d'interès local pot comportar la suspensió de l'activitat urbanística o constructora que pugui afectar el subsòl de l'indret on es situa, amb els límits i condicions establertes als articles 23 i 52 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català, així com la suspensió de qualsevol altra activitat que impliqui la seva destrucció parcial o total o la pèrdua dels seus valors com a bé.
Els propietaris, titulars d'altres drets reals i posseïdors de les parcel·les o immobles on es situen els jaciments arqueològics declarats bé cultural d'interès locals tenen el deure de:
Procurar la seva preservació i manteniment.
Comunicar a l'Administració qualsevol activitat o canvi d'ús que pugui afectar la seva preservació i manteniment.
Permetre la inspecció dels tècnics de l'Administració per tal que puguin comprovar el seu estat de preservació i manteniment.
Permetre l'accés dels especialistes per tal que puguin catalogar-los i estudiar-los.
Previ pacte amb l'Administració, permetre la visita pública dels béns, amb la periodicitat i condicions que s'estableixi.
Els jaciments arqueològics declarats bé cultural d'interès local no poden ser destruïts, desmantellats o desplaçats de llur entorn, ja sigui de forma íntegra o alguna de les seves parts.
Els jaciments arqueològics declarats bé cultural d'interès local poden ser descatalogats si han perdut els valors pels quals varen ser declarats. La seva descatalogació haurà de ser comunicada al Departament de cultura de la Generalitat de Catalunya, degudament justificada.
En cas que un jaciment arqueològic sigui declarat bé cultural d'interès local, els termes de la declaració prevalen sobre els plans i les Normes urbanístiques que afectin al jaciment.
Criteris d'intervenció.
Qualsevol intervenció que es pretengui realitzar en un jaciment arqueològic declarat bé cultural d'interès local ha d'incloure un projecte arqueològic que ha de ser aprovat pel servei d'arqueologia municipal. A petició del promotor, en cas de ser un particular, el projecte arqueològic pot ser elaborat pels tècnics del servei municipal d'arqueologia. L'execució d'aquest projecte ha de ser autoritzada pel Departament de cultura de la Generalitat de Catalunya.
Qualsevol intervenció en un jaciment arqueològic declarat bé cultural d'interès local ha de respectar els criteris següents:
La consideració, la restauració, l'adequació i la utilització del bé han de respectar els valors que van motivar la seva declaració, podent-se utilitzar per a tal fi materials i tècniques actuals que permetin una millor comprensió.
És prohibit d'eliminar parts del bé, excepte en el cas que comportin la degradació del bé o que l'eliminació en permeti una major interpretació històrica. En aquest cas caldrà documentar exhaustivament les parts que hagin de ser eliminades.
S'ha de fomentar l'estudi científic, la seva adequació i difusió.
L'Ajuntament de Mataró, en el marc de les seves competències i mitjançant el seu servei d'arqueologia, pot executar les intervencions arqueològiques que consideri oportunes, amb l'autorització prèvia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
G.
Els elements classificats en aquest nivell corresponen a les àrees d'expectativa arqueològica, entenent com a tal els indrets que no han estat declarats bé cultural d'interès nacional o bé cultural d'interès local, però que, per indicis diversos (materials, històrics, orals, etc) es presumeix l'existència de restes arqueològiques.
Qualsevol activitat urbanística o d'altre índole que pugui afectar el subsòl dels immobles que es trobin en aquestes àrees d'expectativa arqueològica haurà de ser notificada, prèviament a la concessió de llicència d'obra, al servei municipal d'arqueologia de l'Ajuntament. Per a la concessió de llicència caldrà un informe favorable previ del servei municipal d'arqueologia de l'Ajuntament, el qual podrà exigir, com a condició de l'execució de l'obra, l'elaboració i execució d'un projecte arqueològic.
H.
Els elements classificats amb aquest nivell venen determinats a la fitxa corresponent. Caldrà fer un aixecament planimètric i fotogràfic del bé catalogat per obtenir una informació documental del mateix.
Interessa que en cas de substitució de l'element catalogat es procedeixi a la documentació planimètrica i fotogràfica del mateix.
IV-C Règim edificatori
Apartat 1. Règim d'edificabilitat d'edificis i béns catalogats
Article 28
1. Els immobles o elements catalogats individualment no podran ser enderrocats o desmuntats total o parcialment, ni podran fer-s'hi obres de reforma o reparació en la mesura que afectin els valors o elements artístics i arquitectònics, objectes de protecció segons la classificació de l'article 20 d'aquestes Normes, amb les excepcions previstes en aquesta Normativa.
2. Els elements o conjunts catalogats hauran de ser objecte de les obres i atencions de conservació, consolidació i restauració que el seu estat requereixi per a la salvaguarda dels valors protegits. Tasca que correspon en primer lloc a la iniciativa dels propietaris amb els ajuts i salvetats que contempla l'article 13 d'aquesta Normativa.
3. Els edificis catalogats únicament per tenir elements o fragments arquitectònics, d'interès artístic, històric, arqueològic, típic o tradicional, tipus C, no podran enderrocar-se si el propietari prèviament no presenta un projecte de reconstrucció que n'asseguri la conservació, obligant-se a fer-ho, o es comprometi a col·locar-los en un altre immoble de la seva propietat en el terme municipal, sempre i quan el trasllat no impliqui desvalorització dels elements mencionats o sigui autoritzat per l'Ajuntament, o en el lloc que aquest assenyali. Tampoc s'autoritzaran obres de reforma o conservació que afectin aquests elements tipus C, sense subjecció a les condicions esmentades.
Article 29
1. En cas de ruïna o enderroc total o parcial d'un immoble catalogat, quan concorri engany o negligència, el propietari haurà de reconstruir-lo d'acord amb les disposicions legals en vigor, i segons el criteri i procediments que s'assenyalen a l'article següent.
2. S'entendrà que existeix engany quan hagin actes tendents directament a la demolició total o parcial de l'immoble i negligència en cas de no execució de les obres necessàries per a la conservació o consolidació d'un edifici.
3. En cas de destrucció o enderroc de l'immoble per engany o negligència només es concediran llicències d'edificació, per la seva reconstrucció. La no realització de les obres en el termini que a l'efecte s'assenyala, legitimarà l'Ajuntament per a l'expropiació.
Article 30
En els altres casos de ruïna o enderroc que no sigui possible la reconstrucció d'un immoble catalogat, no es podran retirar les restes ni hi haurà lloc per a la desqualificació, mentre el propietari no s'obligui al compliment del que disposa l'article 29.3 d'aquesta Ordenança, respecte els elements artístics o arquitectònics que a judici municipal, previ informe tècnic, siguin conservables i sense perjudici d'exercici per l'Ajuntament de la facultat d'expropiació de les restes esmentades.
Article 31
Podran realitzar-se obres en els edificis catalogats sempre que s'observin les prescripcions següents:
a) No s'alteri l'aspecte interior o exterior dels immobles, segons sigui el grau de protecció que tingui atorgat conforme l'article 20 d'aquesta Normativa, llevat de les obres que responguin a una raonada restauració per a la reposició de l'edifici a l'estat original, o siguin justificades i admeses per no alterar el valor o valors objecte de protecció.
b) Es conservin els jardins, patis o espais lliures que formin part de l'àmbit de l'edifici catalogat.
c) No es projectin modificacions interiors que alterin o perjudiquin les parts essencials per les que hagués estat catalogat l'edifici.
d) S'apliquin en el possible les tècniques tradicionals en l'edifici protegit. Si s'utilitzen altres tècniques haurà de respectar-se íntegrament el caràcter original de l'edifici i els seus elements d'interès.
En les obres de restauració s'observaran a més a més les prescripcions següents:
1. Hauran d'anar precedides i acompanyades d'un estudi arqueològic, històric o artístic de l'edifici, segons sigui el seu cas o el motiu de protecció.
2. Els elements que substitueixin els deteriorats s'integraran adequadament al conjunt. Haurà de constar documentalment i detalladament l'abast de la restauració efectuada.
Article 32
1. No obstant l'assenyalat en l'article anterior, podrà autoritzar-se en els edificis catalogats obres de restauració que tinguin per objecte eliminar elements arquitectònics que haguessin desvirtuat l'estil i l'ambient de l'edifici i retornar-li el seu estat original, llevat que les citades obres fossin per si mateixes meritòries de conservació.
2. També podran realitzar-se aquelles obres que, sense suposar demèrit per l'edifici, ni destrucció o alteració d'elements d'interès, possibilitin el seu ús per a finalitats que siguin compatibles amb les seves característiques i tendeixin a facilitar la seva conservació.
Article 33
1. En el cas que per causa de força major, o per procedir a la restauració d'un edifici, es fes necessari l'enderroc total o parcial d'un edifici protegit, quan el propietari vulgui promoure'l haurà de presentar la sol·licitud a l'Ajuntament acompanyant:
Memòria justificativa de l'enderroc proposat justificant la seva necessitat i la inexistència d'un altre mitjà de conservació o restauració que evités l'enderroc.
Projecte tècnic de l'enderroc que garanteixi la conservació o recuperació dels elements arquitectònics o decoratius que es puguin reutilitzar.
Projecte de reconstrucció que mantingui els valors arquitectònics, artístics o ambientals objecte de protecció.
Estudi econòmic financer i de garanties, acreditatiu del cost total del projecte tant d'enderroc com de conservació i recuperació d'elements com de reconstrucció i determinació dels mitjans o garanties amb que es compti per a fer front a la totalitat de les obres amb compromís de fer la reconstrucció d'acord amb el conjunt del contingut definitiu de la llicència.
2. L'Ajuntament acordarà si procedeix no concedir el permís d'enderroc i reconstrucció, sempre que es consideri que aquesta és la única alternativa per a la conservació o salvaguarda dels valors protegits pel Pla especial, podent imposar, en cas contrari, la realització dels treballs de condicionament o manteniment a que es refereix l'article 44 d'aquesta Normativa.
Article 34
1. Cas que es concedeixi el permís d'enderroc total o parcial d'un edifici protegit, l'Ajuntament a la mateixa resolució, indicarà si s'accepta el Projecte de recuperació, conservació d'elements de reconstrucció o restauració de l'edifici, i les garanties proposades, podent, en tot cas, introduir-hi modificacions o condicionants, els quals hauran de ser acceptats i ratificats pel promotor prèviament a l'eficàcia de la llicència. En tot cas, la llicència indicarà el termini màxim per a realitzar les diferents fases del treball d'enderroc, reconstrucció o restauració.
2. En les condicions i garanties imposades a la llicència així com l'obligació de reconstrucció de l'edifici i de conservació i recuperació d'elements, els terminis d'execució i l'afectació de l'edifici al patrimoni arquitectònic hauran de ser inscrits per nota marginal a l'anotació registral de la finca en qüestió, com a càrrega urbanística singular, d'acord amb el que disposa la legislació urbanística, pel propietari, i haurà d'acreditar-se aquesta inscripció per certificació registral que s'aportarà a l'Ajuntament abans de l'inici dels treballs d'enderroc.
Article 35
1. Si els treballs no poguessin executar-se en els terminis assenyalats, els propietaris o promotors presentaran memòria justificativa del retard i termini que estimin necessari per completar les obres sempre que s'assenyali un termini no superior a tres anys i es comprometin a fer caució o fiança en quantia equivalent al 25% de l'import del pressupost de l'obra pendent, que li serà retornada en donar-se la llicència de primera ocupació, i faci la renovació de l'afectació i condicions en la nota marginal del Registre de la propietat.
2. Si el propietari o promotor de l'obra no complís els terminis o condicions imposades, l'Ajuntament després de requerir en forma el seu compliment, quedarà legitimat per procedir a l'expropiació del solar i edifici afectats, d'acord amb l'edificabilitat que li venia atorgada per la seva condició d'edifici catalogat, i amb una pèrdua en tot cas de les garanties i condicions que haguessin disposat. L'Ajuntament en cas d'expropiació haurà de completar la reconstrucció i restauració de l'edifici, d'acord amb la llicència atorgada.
Article 36
Els treballs d'enderroc total o parcial d'edificis protegits i de reconstrucció o restauració, es faran en tot cas sota la inspecció dels tècnics que especialment es designin pel seguiment de l'obra, en l'acord municipal de concessió de la llicència. L'Ajuntament podrà acordar en el curs dels treballs, la seva suspensió temporal o definitiva i la modificació dels projectes, per acord raonat i fonamentat en l'aparició de descobriment de nous elements o variació de les circumstàncies que fossin ignorades en el moment de la concessió de la llicència i que justifiquin la variació de criteris.
Apartat 2. Règim d'edificació dels conjunts i perímetres urbans protegits
Article 37
Els conjunts classificats de tipus A quedaran subjectes a les mateixes limitacions assenyalades en aquesta Ordenança dels edificis protegits individualment.
Article 38
La qualificació d'un conjunt o perímetres de protecció de tipus B/s, portarà implícita el deure de conservació i restauració i adequació de la situació, volum, façanes, alçades, murs, tancaments, entrades i vestíbuls dels edificis i elements que integrin el conjunt o perímetre protegit, i comportarà les limitacions i obligacions per la propietat següents:
En el cas de reconstrucció o restauració d'un edifici inclòs al conjunt o perímetre, s'haurà d'integrar a la façana i altres elements significatius de l'edifici en el conjunt protegit d'acord amb les Normes que venen definides a la fitxa corresponent del Pla especial.
Article 39
Els perímetres qualificats com de tipus D, no tindran altra limitació que l'obligació de conservar o mantenir, àdhuc en les noves edificacions l'ambient estètic del sector de forma que s'integri en el conjunt i medi on estiguin situades, respectant les invariants arquitectòniques obtingudes a la fitxa de carrer corresponent o perímetre de protecció del Pla especial.
Article 40
Les restes arqueològiques que es classifiquen com a tipus F i G estan subjectes a la Normativa que s'especifica a l'article 27.
Apartat 3. Entorns
Article 41
a) Als efectes d'aquesta Ordenança s'entendran per entorn dels edificis catalogats, les finques contínues que tinguin façana al mateix carrer, les que donin front a les places a les que tingui façana algun edifici catalogat i les que es qualifiquin com a entorn mitjançant un pla especial, o en el catàleg o afegit posterior.
b) L'entorn dels edificis catalogats estarà subjecte a les mateixes obligacions que les establertes pels conjunts de tipus D.
Apartat 4. Actuacions sobre els béns catalogats. Intervenció administrativa en els actes d'edificació i ús del sòl
Article 42
Actuacions sobre els béns catalogats
1. Totes les actuacions sobre els béns catalogats estaran subjectes en general a les prescripcions d'aquesta Normativa i específicament a allò que es dicta per a cada bé a les fitxes, les quals tindran en tot cas caràcter normatiu.
2. Qualsevol actuació que es produeixi en un bé catalogat, en qualsevol part de l'àrea de protecció o els seus elements, serà respectuosa amb el bé catalogat malgrat que no s'hagin definit prescripcions específiques per a la part en que s'actuï.
3. La Normativa aplicable als elements del Pla especial és la que correspon a la protecció tipus que s'assenyala a l'article 21 d'aquesta Normativa. L'àrea de protecció és la que s'assenyala al plànol de la fitxa corresponent.
Aquesta àrea ve regulada per la qualificació pròpia de cada fitxa.
Amb tot, en el cas de produir-se l'increment de l'edificabilitat, vindrà regulat mitjançant l'Estudi paisatgístic justificatiu corresponent de la construcció que es proposa. Si ho creu oportú, l'Ajuntament podrà sol·licitar consulta als organismes pertinents de la Generalitat de Catalunya, abans d'emetre l'informe municipal corresponent.
Article 43
Serà preceptiva la sol·licitud i obtenció de llicència per la realització de qualsevol actuació en els béns catalogats. La documentació ressenyada a l'Ordenança municipal de llicències urbanístiques haurà de contemplar les especificacions següents:
1. Memòria justificativa amb expressió de:
a) Relació de les actuacions que es volen dur a terme en els elements de les parts de l'àrea de protecció.
b) Justificació de la forma d'actuació.
2. Memòria descriptiva i constructiva de la situació actual del bé catalogat, amb expressió de:
a) Estat actual de tots els elements de les parts de l'àrea de protecció.
b) Estat actual específic dels elements de les parts de l'àrea de protecció sobre el que es vol actuar.
c) Usos actuals del bé catalogat.
3. Memòria descriptiva i constructiva de l'actuació a realitzar, amb expressió de:
a) Estat de càrregues quan afectin a elements estructurals.
b) Composició, oficis, materials, textura, color, etc.
c) Mesures específiques a adoptar.
4. Plànol de situació a escala 1/500 amb expressió de les cobertes del bé catalogat.
5. Plànols a escala 1/50 de plantes, seccions i alçats de l'estat actual, amb expressió de:
a) L'àrea de protecció.
b) Si s'escau, detalls a escala 1/50 de plantes, seccions i alçats de les actuacions objecte de la llicència amb expressió dels detalls necessaris per la correcta comprensió de les esmenes que introdueixin.
6. Fotografies en color del bé catalogat amb expressió de la situació de les actuacions objecte de la llicència.
7. Autoritzacions d'altres organismes o administracions que resultin competents.
Apartat 5. Ordres d'execució:
Article 44
Ordres d'execució
1. L'Ajuntament podrà ordenar als propietaris dels béns catalogats l'execució d'obres de manteniment, de consolidació, de restauració i de demolició o el desbrossament quan el seu estat o ús posi en perill la permanència o integritat del bé.
En aquest cas, i d'acord amb els articles 251 i 252 del Decret 1/1990, de 12 de juliol, les obres s'executaran a costa dels propietaris.
En el cas d'incompliment, s'estarà a allò disposat en l'article 10.3 del Reglament de disciplina urbanística.
2. També l'Ajuntament podrà ordenar als propietaris dels béns catalogats l'execució d'altres obres d'acord amb el que s'estableix a l'article 11.1 del Reglament de disciplina urbanística.
Apartat 6. Règim i limitacions dels béns declarats com a béns culturals d'interès nacional i local
Article 45
Els béns catalogats que hagin estat declarats béns culturals d'interès nacional o local, de conformitat amb el què disposa la Llei 9/1993, del patrimoni cultural català, estaran sotmesos a les disposicions regulades en aquest Pla especial i amés al règim jurídic establert a la dita Llei i disposicions concordants.
Capítol V
Règim econòmic
Article 46
Cooperació tècnica i econòmica
1. Els propietaris de béns catalogats podran demanar la cooperació tècnica i econòmica de l'Ajuntament, que la donarà dins dels seus límits pressupostaris, sempre i quan es demostri que l'obligació imposada a la propietat supera l'àmbit de l'obligatorietat genèrica de la conservació de l'article 181 de la Llei del sòl en relació amb el 10 del Reglament de disciplina urbanística.
2. L'Ajuntament podrà demanar i gestionar la col·laboració econòmica de l'Estat i d'altres organismes conforme a la legislació específica en la matèria.
3. En les obres d'arquitectura catalogades per aquest Pla especial, l'Ajuntament podrà denegar els projectes que proposin l'ampliació, quan el propietari demani superar l'edificabilitat que li correspondria d'acord amb el Pla general, especificant que en qualsevol cas les ampliacions poden esgotar l'edificabilitat del Pla general, però mai augmentar-la.
Article 47
Mesures de foment i ajut
1. L'Ajuntament inclourà en els seus plans d'inversió i pressupostos anyals, les previsions econòmiques per desenvolupar programes d'inversió i foment, tant per als béns catalogats de propietat privada com per als de propietat pública.
2. L'Ajuntament determinarà les condicions i requisits que hauran de complir els propietaris dels béns catalogats per acollir-se als programes i la forma en què es distribuiran i atorgaran les ajudes, sigui anyalment o amb una altra periodicitat. A aquest efecte s'aplicaran els criteris aprovats per l'Ajuntament en Ple en sessió celebrada el 8 de juliol de 1993.
3. Els béns catalogats gaudiran de les exempcions i bonificacions dels tributs municipals que graven directament a la propietat, l'ús o les activitats mercantils i industrials i l'execució d'obres, amb les modalitats i condicions que s'estableixen a les respectives Ordenances fiscals, sempre i quan s'en derivin perjudicis o limitacions econòmiques o patrimonials directes i no compensables d'una altra manera.
4. En els béns catalogats ocupats en règim d'inquilinat, es fomentaran pactes propietat-llogater amb la finalitat de distribuir els costos d'obres entre les dues parts.
5. Els propietaris dels béns catalogats podran acollir-se als ajuts previstos per la rehabilitació d'habitatges.
6. Tenint en compte que l'any 1987 es va delimitar l'àrea de rehabilitació integrada a Mataró (ARI), els propietaris o llogaters, si s'escau, d'edificis catalogats compresos dins l'àrea, podran acollir-se als beneficis previstos d'ajuts públics en matèria d'habitatge.
Article 48
Adquisicions i expropiacions
1. D'acord amb les possibilitats financeres, l'Ajuntament podrà adquirir els béns catalogats que es cedeixin voluntàriament pels seus propietaris.
2. En els béns catalogats, sempre que les possibilitats econòmiques ho permetin, l'Ajuntament interessarà de l'Estat l'exercici al seu favor dels drets establerts per l'article 31 de la Llei d'expropiació forçosa, 197 i 100 del seu Reglament, així com establir contractualment o de manera forçosa, quan la Llei ho autoritzi, els drets de tempteig i retracte.
3. L'Ajuntament sense perjudici d'adoptar les mesures que procedeixi, podrà expropiar béns catalogats en els casos següents:
a) Si els propietaris no realitzessin les obres preceptives requerides pels plans, normes o projectes d'acord amb l'article 100 del Decret legislatiu 1/1990, de 12 de juliol.
b) Per reiterat incompliment pel propietari de les seves obligacions o quan estiguin en perill de destrucció o deteriorament, en els termes o circumstàncies contemplats en aquesta Normativa.
Capítol VI
Règim disciplinari
Article 49
1. Es consideren infraccions urbanístiques molt greus:
a) La destrucció total o parcial de béns catalogats i el trasllat, sense autorització, d'elements artístics pertanyents als béns esmentats.
b) L'execució en els béns catalogats d'obres sense llicència municipal prèvia o amagant les circumstàncies que determinen la subjecció de les obres als requisits especials establerts en aquesta Normativa.
c) L'enderroc o modificació de béns catalogats, sense compliment de les prescripcions d'aquesta Normativa.
d) La modificació de l'ús dels béns catalogats sense autorització municipal.
e) L'ampliació de les instal·lacions en els béns catalogats sense seguir el procediment establert.
2. Es consideren infraccions urbanístiques greus:
a) L'execució en els béns catalogats d'obres amb inobservança de les clàusules o condicions.
b) La no execució en els béns catalogats de les obres preceptives ordenades per l'Ajuntament.
c) L'execució d'obres en béns catalogats amb inobservança de les prescripcions establertes en aquesta Normativa.
d) Qualsevol altra valoració dels preceptes d'aquesta Normativa o l'execució d'actes que directa o indirectament atemptin contra la protecció i valoració dels béns catalogats.
3. Seran responsables de les infraccions assenyalades:
a) En cas d'obres, el propietari, constructor i els tècnics facultatius directors de l'obra.
b) En cas de defectes de conservació, el propietari del bé o usuari amb obligació de conservació.
c) En la modificació d'usos o aplicacions incompatibles, l'usuari i el propietari del bé si els hagués consentit.
d) En els altres casos, l'agent de la infracció i el propietari del bé, si hagués consentit l'activitat prohibida.
4. Les infraccions a aquesta Normativa seran sancionades per l'alcalde, previ expedient sancionador amb audiències de l'interessat, amb multes dins la quantia autoritzada per la legislació vigent, a més de l'obligació d'enderrocar, modificar o reconstruir el que s'escaigui en cada cas.
Dins els esmentats límits, l'import de la multa serà fixat discrecionalment, atesa la gravetat de la infracció, grau de responsabilitat de l'autor, perjudicis ocasionats als interessos generals i demés circumstàncies concurrents.
(03.080.113)