Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

DECRET

281/2002, de 5 de novembre, pel qual s’estableixen els currículums i es regulen les proves d’accés específiques dels títols de tècnic d’esport en les disciplines dels esports d’hivern següents: esquí alpí, esquí de fons i surf de neu.

El Reial decret 319/2000, de 3 de març, ha establert els títols de tècnic d’esport i tècnic superior d’esport en les especialitats d’esports d’hivern, els corresponents ensenyaments mínims i regula les proves d’accés específiques en consonància amb el Reial decret 1913/1997, de 19 de desembre, pel qual es configuren com a ensenyaments de règim especial els que condueixen a l’obtenció de titulacions de tècnics d’esport i aprova les directrius generals d’aquests títols i els seus ensenyaments mínims.

De conformitat amb l’article 4 de la Llei orgànica 1/1990, de 3 d’octubre, d’ordenació general del sistema educatiu, correspon a les administracions educatives competents establir el currículum dels diferents nivells, etapes, cicles, graus i modalitats del sistema educatiu.

D’acord amb el Decret 169/2002, d’11 de juny, pel qual s’estableix l’ordenació general dels ensenyaments de règim especial que condueixen a les titulacions oficials de tècnic d’esport i tècnic superior d’esport, correspon al Govern de la Generalitat de Catalunya l’establiment del currículum d’aquests ensenyaments.

En virtut d’això, a proposta de la consellera d’Ensenyament, amb l’informe del Consell Escolar de Catalunya, d’acord amb el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora, i amb la deliberació prèvia del Govern,

Decreto:

Article 1

Objecte

Aquest Decret estableix els currículums i regula les proves d’accés específiques dels ensenyaments de règim especial de grau mitjà, vinculats als títols de tècnic d’esport en esquí alpí, tècnic d’esport en esquí de fons i tècnic d’esport en surf de neu, regulats pel Reial decret 319/2000, de 3 de març, pel qual s’estableixen els títols de tècnic d’esport i tècnic superior d’esport en les especialitats d’esports d’hivern, s’aproven els corresponents ensenyaments mínims i es regulen les proves d’accés a aquests ensenyaments. Aquestes titulacions tenen validesa acadèmica i professional en tot el territori de l’Estat.

Article 2

Denominació, estructura i organització dels ensenyaments

2.1  La denominació, el nivell i la distribució horària de les titulacions de tècnic d’esport en les disciplines d’esquí alpí, esquí de fons i surf de neu són els que s’estableixen a l’annex 1 d’aquest Decret.

2.2  Els ensenyaments corresponents al grau mitjà s’organitzen en dos nivells i cada nivell s’estructura en els blocs següents:

a) Un bloc comú que estarà format per crèdits transversals, que seran coincidents i obligatoris per a totes les modalitats, disciplines i especialitats esportives. En aquests crèdits es troba el suport científic, de caràcter tècnic i pràctic, requerit per a l’inici, l’adaptació i el perfeccionament de les activitats motores, i s’estableixen les bases genèriques per a l’especialització i l’adquisició de destreses i habilitats tècniques i específiques, com també el desenvolupament de les bases psicopedagògiques de l’individu.

b) Un bloc específic, que agrupa els crèdits de caràcter científic, tècnic i pràctic que permeten adquirir i aplicar, correctament, els coneixements concrets de la modalitat, disciplina o especialitat esportiva.

c) Un bloc complementari que amplia els dos blocs anteriors amb crèdits relacionats amb la utilització de recursos tecnològics i variacions de la demanda social.

d) Un bloc de formació pràctica, que es realitzarà de forma paral·lela o bé un cop superats els blocs comú, específic i complementari de cada nivell o grau.

2.3  Els ensenyaments dels blocs s’organitzaran en mòduls de caràcter teoricopràctic, els quals s’estructuraran en crèdits. La durada de cada crèdit serà variable en funció dels objectius formatius establerts.

S’entén per mòdul l’equivalent a matèria teòrica o teoricopràctica vinculada a un o diversos objectius de la formació.

S’entén per crèdit la proposta organitzativa d’ensenyament-aprenentatge en que s’estructura cadascun dels mòduls i agrupa continguts i d’objectius terminals vinculats al perfil professional o als requeriments educatius.

2.4  Els objectius terminals de cada crèdit són els criteris que serveixen de referència per a l’avaluació.

Article 3

Perfil professional i currículum

3.1  El perfil professional i el currículum dels dos nivells en què s’estructuren els ensenyaments del tècnic d’esport en esquí alpí, s’estableixen a l’annex 2 d’aquest Decret.

3.2  El perfil professional i el currículum dels dos nivells en què s’estructuren els ensenyaments del tècnic d’esport en esquí de fons, s’estableixen a l’annex 3 d’aquest Decret.

3.3  El perfil professional i el currículum dels dos nivells en què s’estructuren els ensenyaments del tècnic d’esport en surf de neu, s’estableixen a l’annex 4 d’aquest Decret.

Article 4

Crèdits de formació

La relació dels crèdits en què s’estructuren els mòduls professionals dels ensenyaments corresponents als títols de tècnic d’esport en les disciplines d’esquí alpí, esquí de fons i surf de neu s’estableix a l’annex 5 d’aquest Decret.

Article 5

Professorat

Els requisits de titulació del professorat, els seus equivalents i les especialitats exigides per impartir els crèdits corresponents a aquestes titulacions són les que s’expressen a l’annex 6 d’aquest Decret.

Article 6

Convalidacions i correspondència amb la pràctica laboral

Els mòduls susceptibles de convalidació per estudis de formació professional ocupacional o de correspondència amb la pràctica laboral i amb la pràctica esportiva d’alt nivell són els que s’especifiquen a l’annex 7 d’aquest Decret.

Article 7

Requisits d’accés

Per accedir al grau mitjà d’aquests ensenyaments, caldrà estar en possessió del títol de graduat/ada en educació secundària o equivalent a efectes acadèmics i superar la prova d’accés de caràcter específic que s’estableix a l’annex 8 d’aquest Decret. Els resultats que s’obtinguin en la prova tindran una vigència de divuit mesos a partir de la data de finalització de la mateixa i seran vàlids en tot l’àmbit de l’Estat.

Per a l’accés sense els requeriments de titulació establerts en l’apartat anterior, o bé per a esportistes d’alt nivell o per a persones que acreditin discapacitats, s’aplicarà la regulació prevista en els articles 10, 11 i 12 del Decret 169/2002, d’11 de juny, pel qual s’estableix l’ordenació general dels ensenyaments de règim especial que condueixen a les titulacions oficials de tècnic d’esport i tècnic superior d’esport.

Per cursar els ensenyaments de segon nivell de grau mitjà, caldrà haver superat els ensenyaments de primer nivell de la corresponent disciplina esportiva.

Article 8

Efectes i validesa dels títols

Els títols de tècnic d’esport en esquí alpí, tècnic d’esport en esquí de fons i tècnic d’esport en surf de neu seran equivalents a tots els efectes als títols de grau mitjà de formació professional, als quals es refereix l’article 35.2 de la Llei orgànica 1/1990, de 3 d’octubre, d’ordenació general del sistema educatiu.

La completa superació del primer nivell dels títols del paràgraf anterior permetrà obtenir el certificat de primer nivell en la disciplina corresponent dels esports d’hivern.

L’obtenció dels títols del paràgraf anterior requerirà la completa superació del segon nivell corresponent.

El títol de tècnic d’esport en qualsevol de les disciplines d’esquí alpí, esquí de fons i surf de neu permetrà l’accés directe a totes les modalitats de batxillerat.

Article 9

Centres

Per impartir aquests ensenyaments, els centres hauran de complir amb els requisits específics d’espais i materials que es preveu a l’annex 9 d’aquest Decret, a més dels requisits generals establerts en el Decret 169/2002, d’11 de juny, pel qual s’estableix l’ordenació general dels ensenyaments de règim especial que condueixen a les titulacions oficials de tècnic d’esport i tècnic superior d’esport.

El nombre màxim d’alumnes per aula per a les sessions teòriques serà de 35, i per a les sessions pràctiques que es desenvolupin en instal·lacions, espais o equipaments esportius, serà de 12.

Disposició addicional

Els elements que defineixen el perfil professional de les titulacions de tècnic d’esport en les modalitats d’esports d’hivern s’han d’entendre en el context del present Decret, i no constitueixen regulació de l’exercici de cap professió titulada.

Disposició final

Aquest Decret entra en vigor l’endemà de la seva publicació al DOGC.

Barcelona, 5 de novembre de 2002

Jordi Pujol

President de la Generalitat de Catalunya

Carme-Laura Gil i Miró

Consellera d’Ensenyament

Annexos

Annex 1

Durada total i per nivells dels ensenyaments que condueixen a l’obtenció dels títols de grau mitjà de tècnic d’esport en les disciplines d’esquí alpí, esquí de fons i surf de neu dels esports d’hivern.

a) Tècnic d’esport en esquí alpí:

Primer nivell: 465 hores.

Segon nivell: 620 hores.

Total: 1085 hores.

b) Tècnic d’esport en esquí de fons:

Primer nivell: 450 hores.

Segon nivell: 565 hores.

Total: 1015 hores.

c) Tècnic d’esport en surf de neu:

Primer nivell: 450 hores.

Segon nivell: 595 hores.

Total: 1045 hores.

Annex 2

Perfil professional i currículum del tècnic d’esport en esquí alpí

1. Denominació: primer nivell de tècnic d’esport en esquí alpí.

2.1  Durada: 465 hores.

2.2  Distribució horària dels ensenyaments:

Teòriques: t.

Pràctiques: p.

Bloc comú

Bases anatòmiques i fisiològiques de l’esport I: 20 h.t.

Bases psicopedagògiques de l’ensenyament i l’entrenament I: 25 h.t.

Entrenament esportiu I: 20 h.t. + 10 h.p.

Fonaments sociològics de l’esport: 5 h.t.

Organització i legislació de l’esport I: 5 h.t.

Primers auxilis i higiene en l’esport: 25 h.t. + 10 h.p.

Total hores: 100 h.t. + 20 h.p.

Càrrega horària del bloc: 120 h.

Bloc específic

Desenvolupament professional I: 15 h.t.

Formació tècnica de l’esquí alpí I: 30 h.t. + 30 h.p.

Material d’esquí alpí I: 10 h.t. + 5 h.p.

Metodologia de l’ensenyança de l’esquí alpí I: 25 h.t. + 25 h.p.

Medi ambient de muntanya I: 15 h.t. + 5 h.p.

Seguretat esportiva I: 15 h.t. + 5 h.p.

Total hores: 110 h.t. + 70 h.p.

Càrrega horària del bloc: 180 h.

Bloc complementari

Terminologia específica catalana: 5 h.t.

Fonaments de l’esport adaptat: 10 h.t.

Càrrega horària del bloc: 15 h.

Bloc de formació pràctica: 150 h.

Durada total: 465 h.

3. Perfil professional.

3.1  Competència general.

El certificat de primer nivell de tècnic d’esport en esquí alpí acredita que el titular posseeix les competències necessàries per a realitzar la iniciació a l’esquí alpí, així com per a promoure aquesta disciplina esportiva.

3.2  Competències professionals.

a) Instruir en els principis fonamentals de la tècnica i la tàctica de l’esquí alpí.

1. Realitzar l’ensenyament de l’esquí alpí, seguint els objectius, els continguts, els recursos i els mètodes d’avaluació, en funció de la programació general de l’activitat.

2. Instruir els alumnes sobre les tècniques i les tàctiques bàsiques de l’esquí alpí, utilitzant els equipaments i materials adients, demostrant els moviments i els gestos segons el model de referència.

3. Avaluar, al seu nivell, la progressió en l’aprenentatge, identificar els errors d’execució tècnica i tàctica dels esportistes, les seves causes, i aplicar els mètodes i els mitjans necessaris per a la seva correcció, preparant-los per les posteriors fases de tecnificació esportiva.

4. Seleccionar, preparar i supervisar el material per a l’ensenyament.

5. Ensenyar la utilització del material específic i complementari de l’esquí alpí, així com el seu manteniment preventiu i conservació.

6. Ensenyar i fer complir les normes bàsiques del reglament de l’esquí alpí i de les estacions d’esports d’hivern.

7. Motivar als alumnes en el progrés tècnic i en la millora de la condició física.

b) Conduir i acompanyar a persones o grups durant la pràctica esportiva.

1. Informar sobre la vestimenta i el material adient per a la pràctica de l’esquí alpí.

2. Exercir el control del grup.

3. Cohesionar i dinamitzar el grup, adaptant-se a les característiques dels integrants.

4. Informar sobre les característiques de l’activitat.

5. Transmetre als esportistes les normes, valors i continguts ètics de la pràctica esportiva.

6. Introduir als esportistes en la pràctica esportiva saludable.

7. Esquiar amb seguretat i eficàcia pel domini esquiable d’una estació d’esports d’hivern.

8. Ensenyar i fer complir la normativa vigent sobre conservació del medi.

9. Identificar els efectes de les actuacions de l’home sobre el medi.

c) Garantir la seguretat dels esquiadors i aplicar en cas necessari els primers auxilis.

1. Informar sobre les lesions més freqüents en la pràctica de l’esquí alpí i sobre la forma de prevenir-les.

2. Aplicar les mesures preventives i, en cas necessari, els protocols d’assistència sanitària immediata.

3. Col·laborar amb els serveis d’assistència mèdica de les estacions d’esports d’hivern o amb els serveis d’assistència sanitària immediata.

d) Promoure la realització d’activitats d’esquí alpí.

1. Informar sobre les característiques de l’esquí alpí i de la seva pràctica.

2. Col·laborar en la proposta i definició d’activitats d’esquí alpí.

3. Difondre les activitats d’esquí alpí de l’entitat.

4. Impulsar la participació en les activitats d’esquí alpí.

3.3  Camp professional.

3.3.1  Àmbit professional.

Aquest tècnic exercirà la seva activitat en el sector esportiu i del lleure, en l’àmbit de la iniciació a l’esquí alpí, en pistes abalisades d’una estació d’esports d’hivern.

S’exclou del seu àmbit d’actuació l’ensenyament de l’esquí de muntanya, de l’esquí de fons i del surf de neu.

Aquest tècnic actuarà sempre en el si d’entitats públiques o privades, relacionades amb la pràctica de l’esquí alpí. Els diversos tipus d’empreses on pot desenvolupar les seves funcions son:

Escoles i centres d’iniciació esportiva.

Escoles d’esquí i d’esports d’hivern.

Clubs i associacions esportives o de lleure.

Federacions esportives.

Patronats esportius.

Empreses de serveis esportius o de lleure.

Centres escolars (activitats extraescolars).

Principals ocupacions que es poden desenvolupar quan s’hagi adquirit la competència professional definida en el perfil:

Promotor d’activitats d’esports d’hivern.

Monitor/instructor d’esquí alpí.

3.3.2  Àmbit funcional.

Aquest tècnic actuarà sempre sota la supervisió general de tècnics i/o professionals d’un nivell superior al seu. Les responsabilitats que li seran requerides són les següents:

La iniciació a l’esquí alpí.

L’ensenyament de l’esquí alpí fins l’obtenció per part de l’alumne de la tècnica i tàctica bàsica que el capaciti per utilitzar els remuntadors mecànics i per esquiar amb seguretat per pistes vermelles utilitzant el viratge en paral·lel bàsic.

L’elecció de les pistes i dels remuntadors mecànics per al desenvolupament de les activitats programades.

La selecció d’objectius, mètodes i materials més adequats per a la iniciació a l’esquí alpí.

L’avaluació i control del procés d’iniciació a l’esquí alpí.

L’assessorament sobre aspectes relacionats amb la pràctica, la vestimenta i els materials de l’esquí alpí.

La conducció i l’acompanyament d’individus i grups durant el desenvolupament d’activitats d’iniciació a l’esquí alpí.

La dinamització de persones o grups durant el desenvolupament d’activitats d’iniciació a l’esquí alpí.

La seguretat del grup durant les activitats d’iniciació a l’esquí alpí.

L’administració de primers auxilis en cas d’accident o malaltia en absència de personal facultatiu.

La col·laboració amb els serveis d’evacuació i d’assistència sanitària immediata de les estacions d’esports d’hivern.

L’ensenyament i el compliment del reglament de l’esquí alpí i de les estacions d’esports d’hivern.

El compliment de les instruccions generals realitzades pel responsable de l’entitat.

4. Currículum.

Bloc comú

Crèdit 1

Bases anatòmiques i fisiològiques de l’esport I

Relacionar les funcions vitals del cos humà amb la fisiologia dels diferents sistemes i aparells que hi intervenen.

Relacionar les característiques anatòmiques dels diferents sistemes i aparells del cos humà amb les seves funcions.

Relacionar els òrgans i estructures dels diferents sistemes i aparells amb la funció que realitzen.

Relacionar la pràctica d’activitat física amb les adaptacions fisiològiques, immediates i a llarg termini, dels sistemes respiratori, circulatori i osteomuscular.

Localitzar en models i en el cos humà els principals ossos, articulacions i grups musculars, relacionant-los amb la seva funció.

Diferenciar les articulacions segons les seves característiques i funcions (tipus de moviment).

Identificar el tipus i proporció d’aliments que componen una dieta equilibrada i adaptada a les necessitats.

Valorar l’adaptació del cos a la activitat física a partir de la mesura de la freqüència cardíaca i respiratòria.

Identificar els aspectes fisiològics que caracteritzen les diferents etapes evolutives de la persona.

1. El cos humà: estructures i funcions orgàniques.

La cèl·lula: estructura i funció cel·lular.

Els teixits: tipus.

Els òrgans.

Els sistemes i aparells: estructura i funcions.

2. El sistema ossi.

Els ossos: funció, classificació i components.

Les articulacions: classificació i moviments articulars.

L’esquelet: el cap, la columna vertebral, la caixa toràcica, les extremitats superiors i les extremitats inferiors.

3. El sistema muscular.

El teixit muscular estriat i el teixit muscular esquelètic.

Característiques funcionals dels músculs esquelètics.

Les fibres musculars.

Introducció als aspectes bioquímics i biomecànics de la contracció muscular.

Els principals grups musculars de les grans regions anatòmiques.

4. Fonaments biomecànics.

Conceptes bàsics de biomecànica.

Introducció a la biomecànica del moviment humà.

5. L’aparell circulatori.

La sang: components i funcions.

El cor: anatomia i fisiologia.

Els vasos sanguinis. Circulació major i menor.

6. L’aparell respiratori.

Característiques anatòmiques.

La ventilació pulmonar.

Intercanvi i transport de gasos.

7. Sistema nerviós.

La neurona i els receptors nerviosos.

El sistema nerviós central i el sistema nerviós perifèric.

8. Metabolisme i alimentació.

Alimentació equilibrada: components, necessitats energètiques i principis immediats.

Metabolisme, transport i emmagatzematge de nutrients: conceptes i principals vies metabòliques.

Necessitats dietètiques i d’hidratació en la pràctica de l’activitat física.

9. Etapes del desenvolupament corporal.

La infantesa: dels 0 als 6 i dels 6 als 12 anys.

L’adolescència: dels 12 als 18 anys.

La joventut: dels 18 als 30 anys.

La maduresa: dels 30 als 60 anys.

La vellesa: a partir dels 60 anys.

10. Adaptacions funcionals a l’activitat física i esportiva.

L’aparell circulatori: paràmetres de mesura de l’activitat de l’aparell circulatori; modificacions durant l’exercici; efectes de l’entrenament a la sang.

L’aparell respiratori. Paràmetres de mesura de l’activitat respiratòria; modificacions durant l’exercici i a llarg termini.

Adaptació de l’aparell locomotor. Regulació de l’activitat muscular. Escalfament i estiraments.

d) Continguts de procediments

1. Estudi de sistemes i aparells del cos humà.

Identificació dels òrgans i estructures que el componen.

Localització en models i en el cos humà.

Determinació de la funció.

Anàlisi de les relacions amb altres sistemes.

2. Estudi de moviments.

Observació del moviment.

Identificació dels elements osteomusculars que hi participen.

Localització.

Identificació del tipus de moviment.

Classificació.

3. Mesura de la freqüència cardíaca i respiratòria.

Identificació del procediment de mesura.

Localització del punt o zona de mesura.

Observació o palpació.

Obtenció de dades.

Interpretació de les dades.

4. Observació de l’adaptació del cos a l’activitat física.

Identificació dels paràmetres de mesura.

Obtenció de dades en repòs.

Realització d’una activitat física.

Obtenció de dades posterior a l’activitat.

Valoració de les dades obtingudes.

Interpretació dels resultats.

e) Continguts d’actituds

1. Autocorrecció en l’estudi de moviments.

2. Ordre i mètode en l’observació de moviments i en la presa de dades.

3. Rigor en la interpretació de resultats.

4. Interès per l’adquisició de nous coneixements.

Crèdit 2

Bases psicopedagògiques de l’ensenyament i l’entrenament I

Identificar el procés de desenvolupament psicomotriu, cognitiu, afectiu i social en les diferents etapes evolutives i les seves repercussions en el procés d’aprenentatge d’habilitats esportives.

Seleccionar les estratègies de dinamització més adequades en funció del grau de desenvolupament.

Relacionar les característiques psicològiques de les diferents etapes evolutives amb l’organització i el desenvolupament de les diferents activitats d’ensenyament.

Aplicar els principis de l’aprenentatge cognitiu a la metodologia d’ensenyança de les activitats físicoesportives.

Identificar els factors que intervenen en l’aprenentatge motor en els diferents models i fases.

Determinar el paper que ocupa el tècnic esportiu en els diferents mètodes i sistemes d’ensenyança de les habilitats i destreses esportives.

Aplicar la forma de comunicació més adient en funció del context, la finalitat, el contingut i el destinatari.

Valorar la incidència del clima psicològic en el procés educatiu.

Combinar diferents tècniques i recursos metodològics, de dinamització i d’intervenció per potenciar la motivació dels esportistes.

Identificar els criteris que intervenen a l’hora de triar les activitats d’ensenyament-aprenentatge que configuraran les sessions.

Seleccionar diferents formes d’organització dels esportistes, del temps i dels materials en funció de les necessitats formatives.

Identificar els components que intervenen en la programació didàctica i les seves interrelacions.

Concretar els diferents aspectes que configuren una sessió en funció dels objectius i els continguts de la programació.

Analitzar el concepte, funcions i fases del procés d’avaluació.

Aplicar diferents instruments d’avaluació segons el moment i la intenció.

Regular la intervenció docent en funció de la informació obtinguda en l’avaluació.

Emprar la terminologia bàsica de la didàctica.

1. Característiques generals del desenvolupament dels nens i els joves.

Factors de desenvolupament i personalitat.

Etapes evolutives.

Desenvolupament motor, cognitiu, afectiu i social a les diferents etapes.

2. L’aprenentatge motor.

Conceptes bàsics d’aprenentatge motor.

Fases en l’aprenentatge d’una habilitat.

Factors que influeixen en l’aprenentatge.

3. La motivació.

Conceptes bàsics.

El clima psicològic.

Tipus de motivacions.

El paper del tècnic com agent motivador.

Factors inhibidors i potenciadors de la motivació.

Tècniques, recursos i estratègies.

4. La programació.

Concepte bàsic.

Estructura.

Procés de presa de decisions.

5. Les unitats didàctiques.

Estructura i components.

Aspectes psicopedagògics.

El rol del tècnic com a mediador.

6. Les sessions i les activitats.

La sessió: concepte i parts.

Criteris per a la selecció d’activitats.

Aspectes i recursos metodològics bàsics.

Els estils d’ensenyança.

Organització dels esportistes: components i tipus.

El tractament de la informació i la comunicació.

Organització del material.

Organització del temps.

Tractament dels errors.

Implicació dels esportistes en el procés d’aprenentatge.

7. L’avaluació.

Concepte.

Les funcions de l’avaluació: social i pedagògica.

Els objectes d’avaluació: esportista, tècnic i procés.

Els referents: la norma i el criteri.

Els moments i les intencions: inicial, formativa i final.

Els instruments: d’observació i d’experimentació.

d) Continguts de procediments

1. Adequació de la intervenció educativa a les característiques generals dels destinataris.

Identificació del grau de desenvolupament psicomotriu, cognitiu, afectiu i social.

Determinació del nivell actual de competències (NAC) dels esportistes.

Relació del NAC amb les repercussions en el procés educatiu.

Selecció de les estratègies de dinamització i intervenció.

Tria de la metodologia d’ensenyament/aprenentatge (E/A) segons els objectius formatius.

Elecció de les activitats i formes d’organització i comunicació més convenients.

Regulació del procés d’E/A a partir de l’avaluació.

2. Elaboració i programació de les sessions de treball.

Interpretació i desenvolupament de la programació.

Identificació dels objectius i dels continguts a desenvolupar.

Seqüenciació del procés de treball.

Elaboració de les unitats didàctiques o de treball.

Determinació dels materials i les instal·lacions.

Selecció de la dinàmica metodològica a emprar.

3. Conducció de les sessions d’aprenentatge.

Interpretació de la programació de la sessió.

Determinació i combinació dels canals d’informació.

Informació dels objectius, continguts i les activitats.

Preparació i adaptació dels materials i les instal·lacions.

Tria i aplicació de les diferents activitats, exercicis i tasques.

Determinació de l’estratègia metodològica.

Creació d’un clima convenient per l’activitat.

Motivació i dinamització dels esportistes.

Organització del grup segons les seves característiques i les activitats a realitzar.

Oferiment d’ajuts i suports als esportistes en el seu procés d’aprenentatge.

4. Avaluació i regulació dels aprenentatges.

Identificació del procés i els objectes d’avaluació.

Determinació dels moments i les intencions de l’avaluació.

Tria i implementació dels instruments i recursos per a l’avaluació.

Determinació de la implicació dels esportistes en el procés d’avaluació.

e) Continguts d’actituds.

1. Acceptació i compliment de la programació general per al desenvolupament posterior de la programació específica i l’elaboració de les diferents unitats de treball.

2. Preferència en l’elaboració i concreció d’unes sessions i activitats de forma metòdica, ordenada i pulcra.

3. Conscienciació de la importància d’un clima psicològic favorable en les sessions, optimitzant aspectes com la cordialitat, respecte, tolerància, amabilitat i diversitat.

4. Rigor i exigència en la conducció de les sessions.

5. Consideració de la utilització de diferents metodologies i dinàmiques de treball que potenciïn la participació i la motivació dels esportistes en les sessions d’ensenyament i d’entrenament.

6. Valoració positiva de la constància en l’observació i revisió sistemàtica de les actuacions dels esportistes per a la detecció d’errors i posterior intervenció.

7. Estimació de la necessitat permanent de reajustar el procés d’ensenyament-aprenentatge en funció dels resultats dels instruments d’avaluació i les necessitats dels esportistes.

Crèdit 3

Entrenament esportiu I

Conèixer les capacitats físiques condicionals i les capacitats perceptiu-motrius i la seva evolució en funció de l’edat i el sexe per poder aplicar els mètodes i mitjans bàsics per al seu desenvolupament.

Determinar les capacitats físiques condicionals i les capacitats perceptiu-motrius en funció de les etapes sensibles per al seu desenvolupament.

Relacionar l’aplicació dels diferents tipus de càrregues amb les conseqüències sobre l’organisme.

Calcular les càrregues d’entrenament en funció de la reacció de l’organisme.

Justificar l’elecció dels exercicis físics més convenients segons els objectius de l’entrenament.

Conduir una sessió d’entrenament de les capacitats físiques condicionals i/o les capacitats perceptiu-motrius per un grup d’esportistes d’una edat determinada.

Dirigir un escalfament i un refredament correctes.

Dissenyar un escalfament i un refredament per a un grup d’esportistes en una sessió segons els objectius i les activitats a realitzar.

Identificar els errors més freqüents, a partir de l’observació, en la realització dels exercicis per al desenvolupament de les capacitats físiques i perceptiu-motrius.

Intervenir, en funció dels errors observats, per modificar l’execució dels mateixos.

Identificar els principis i mètodes d’entrenament per a la seqüenciació i aplicació de les càrregues.

Conèixer els diferents mètodes i sistemes d’entrenament per treballar les diferents capacitats condicionals.

Adequar els mètodes i sistemes de millora de les capacitats condicionals en funció de les característiques de la persona i els objectius de l’entrenament.

Triar l’equipament i material tipus per al desenvolupament de la condició física i les capacitats perceptiu-motrius.

Emprar la terminologia bàsica de la teoria de l’entrenament esportiu.

1. Les capacitats motores.

Conceptes bàsics.

Característiques i classificació: capacitats físiques condicionals i capacitats perceptiu-motrius.

Factors del rendiment: el tècnic i l’esportista.

2. Les capacitats coordinatives.

Conceptes bàsics.

Característiques.

Tipus i desenvolupament.

Fases de la coordinació: aprenentatge, control i adaptació.

Evolució segons l’edat i el sexe.

Habilitats i destreses.

3. Les capacitats físiques condicionals.

Característiques.

Classificació.

Evolució segons l’edat i el sexe.

La resistència: característiques, tipus, i mètodes d’entrenament i desenvolupament.

La velocitat: característiques, tipus, i mètodes d’entrenament i desenvolupament.

La força: característiques, tipus, i mètodes d’entrenament i desenvolupament

La flexibilitat o la mobilitat articular: característiques, tipus, i mètodes d’entrenament i desenvolupament.

4. L’entrenament.

La càrrega d’entrenament: conceptes bàsics i característiques.

Síndrome General d’Adaptació: adaptació a l’esforç i sobrecompensació.

La recuperació de les càrregues.

Els principis bàsics de l’entrenament esportiu.

Els objectius de l’entrenament.

Els mètodes d’entrenament: sistemes d’exercicis i mètodes d’aplicació de càrregues.

5. Les sessions.

Característiques.

Objectius.

Estructura.

Activitats.

Metodologia.

Escalfament i refredament.

6. El control de l’entrenament.

Conceptes bàsics i característiques.

Els instruments per a l’avaluació i control de l’entrenament.

1. Adequació de les càrregues d’entrenament a les característiques dels destinataris.

Identificació del nivell inicial dels esportistes.

Determinació de les etapes sensibles per al desenvolupament de les capacitats condicionals.

Determinació i càlcul de les càrregues d’entrenament i la seva progressió.

Aplicació dels mètodes i mitjans bàsics segons els objectius de l’entrenament.

Elecció de les tasques i exercicis més ajustats als esportistes.

Identificació dels indicadors de sobrecompensació, fatiga i sobrentrenament.

Reajustament de l’entrenament en funció de la informació obtinguda per l’avaluació i control.

2. Concreció i definició de la programació d’entrenament.

Interpretació de la programació prevista.

Identificació dels objectius i dels continguts a desenvolupar.

Elaboració i concreció de les diferents unitats de treball/sessions.

Seqüenciació de les unitats de treball/sessions.

Adequació de les càrregues de treball a les característiques dels destinataris.

Determinació dels mètodes d’entrenament.

3. Disseny de les diferents unitats i sessions de treball.

Interpretació de la concreció de la programació.

Disseny i elaboració de les sessions.

Elecció, concreció i seqüenciació de les activitats i exercicis.

Selecció dels mètodes d’entrenament a emprar.

Determinació dels materials i les instal·lacions.

Reajustament de la programació en funció de la informació obtinguda per la implementació de diferents instruments d’avaluació, observació, proves i tests.

4. Mediació i conducció de les sessions d’entrenament.

Preparació i adaptació dels materials i les instal·lacions.

Explicació dels objectius i les activitats pròpies de la sessió.

Elecció del canal i les característiques de la informació.

Determinació de l’estratègia metodològica.

Motivació i dinamització dels esportistes.

Aplicació de les diferents activitats, exercicis i tasques.

Observació dels indicadors previstos en les realitzacions dels esportistes.

5. Avaluació i control de l’entrenament.

Identificació del procés i els objectes d’avaluació.

Determinació dels moments i les intencions de l’avaluació.

Selecció i aplicació dels instruments i recursos per a l’avaluació i control.

1. Acceptació i compliment de la programació general com a marc en la concreció i elaboració de la programació específica.

2. Respecte pels principis de l’entrenament esportiu durant la seqüenciació i elaboració de les diferents unitats de treball i les sessions.

3. Consideració de la utilització de diferents activitats, mètodes i sistemes d’entrenament que rendibilitzin l’aprofitament individual i col·lectiu a les sessions d’entrenament.

4. Valoració positiva de la necessitat de reajustar el procés d’entrenament en funció dels resultats de l’observació i control sistemàtic dels resultats de l’aplicació de les càrregues d’entrenament.

Crèdit 4

Fonaments sociològics de l’esport

Identificar factors sociològics que intervenen en situacions esportives a partir de documentació escrita o audiovisual.

Identificar la influència dels agents socialitzadors en el desenvolupament de la pràctica esportiva.

Relacionar el mètode quantitatiu i qualitatiu amb el tipus de dades que s’obtenen.

Identificar les normes, els valors i els continguts ètics que la pràctica esportiva transmet als seus participants.

Adquirir una opinió crítica envers els valors universals que transmet l’esport a partir dels factors positius i negatius.

1. La sociologia com a ciència.

Definició, orígens i evolució.

L’objecte d’estudi: les particularitats que comporta analitzar a grups d’éssers humans.

Les primeres referències de l’esport com a objecte d’estudi sociològic.

2. Els valors de l’esport: introducció al procés de socialització.

Cultura i socialització: creences, ideologia, valors, normes, símbols.

La cultura esportiva: valors tradicionals i nous valors.

El procés de socialització: la persona com a ésser social; els agents socialitzadors; el marc de la socialització; la importància del llenguatge en el procés de socialització; la socialització primària i la socialització secundària.

1. Valoració de dades sociològiques en l’àmbit esportiu.

Identificació de les característiques de l’esport com a objecte d’estudi sociològic.

Lectura de dades sociològiques.

Identificació del mètode utilitzat en l’obtenció de les dades.

Diferenciació de les dades obtingudes en funció del mètode.

2. Formació d’una opinió crítica envers als valors universalment positius que la pràctica de l’esport transmet.

Lectura estereotipada dels valors positius propis de l’esport proporcionada principalment per normatives governamentals.

Coneixement de diferents situacions concretes en les quals aquests valors perden vigència.

Extracció de conclusions.

Reconeixement i acceptació dels arguments dels altres si estan més fonamentats que els propis.

Acceptació de tots els participants i de llurs opinions i judicis sobre els valors socials de l’esport.

Originalitat en l’argumentació d’opinions i conjectures sobre experiències viscudes directament o indirecta en l’àmbit de l’esport.

Curiositat per conèixer realitats esportives que estan fora de l’entorn.

Adopció d’una opinió crítica i raonada davant els valors ètics de l’esport

Crèdit 5

Organització i legislació de l’esport I

Identificar el marc competencial i l’estructura administrativa de l’esport a l’Estat espanyol i a Catalunya a partir del marc legislatiu bàsic.

Comparar les característiques, competències i funcions de les diferents entitats públiques i privades de l’àmbit de l’esport.

1. Marc competencial de l’esport a l’Estat i de Catalunya.

La Constitució espanyola. Àmbit de l’esport.

L’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Àmbit de l’esport.

2. Legislació bàsica de l’Estat i de Catalunya.

Llei 10/1990, de 15 d’octubre, de l’Esport.

Decret legislatiu 1/2000, de 31 de juliol, pel qual s’aprova el Text únic de la Llei de l’esport.

Desplegament bàsic.

3. Estructura administrativa de l’esport.

Estructura estatal de l’esport. El Consejo Superior de Deportes (CSD).

Estructura a Catalunya. La Secretaria General de l’Esport (SGE) i el Consell Català de l’Esport.

Estructura dels ens locals.

Estructura internacional de l’esport. El COI (Comitè Olímpic Internacional), la Unió Europea (UE) i les federacions internacionals.

4. Entitats esportives de caràcter privat. Associacionisme esportiu.

Clubs i Associacions esportives.

La importància de l’associacionisme a la societat catalana.

Agrupacions esportives. Consells esportius.

Federacions esportives. Tipus.

Comitè Olímpic Espanyol.

1. Interpretació de la legislació esportiva bàsica.

Identificació de l’objectiu i rang de la norma.

Lectura esquemàtica.

Selecció i buidat de la informació.

Determinació del seu àmbit d’aplicació

2. Anàlisi de l’estructura organitzativa de l’esport.

Identificació dels diferents ens de l’esport.

Identificació de les característiques essencials de les diferents estructures esportives.

Detecció de l’àmbit d’actuació.

Anàlisi de l’estructura de l’esport.

1. Compliment de les normes aplicables a l’àmbit de l’esport.

2. Capacitat d’acceptació de les normes.

3. Presa de decisions respecte a la normativa aplicable.

4. Capacitat d’argumentació del rang i del grau d’aplicació normatiu .

5. Sistematització en la correcció d’errors en l’aplicació normativa.

Crèdit 6

Primers auxilis i higiene en l’esport

Mesurar la freqüència cardíaca a partir de diferents localitzacions del pols i la freqüència respiratòria a partir de mètodes visuals.

Valorar la gravetat d’accidents o malalties, a partir de les dades de les constants vitals, de l’observació dels signes i dels símptomes i de la informació dels afectats.

Determinar les accions que cal realitzar segons el tipus d’accident, la valoració de la gravetat i els protocols establerts.

Aplicar, sobre models i pacients simulats, tècniques de reanimació cardiorespiratòria amb eficàcia i durant un temps prefixat.

Aplicar, sobre models i pacients simulats, tècniques de desobstrucció de vies aèries.

Aplicar tècniques d’immobilització i transport a diferents tipus de ferits o malalts simulats, segons els protocols de primers auxilis establerts en cada cas.

Aplicar tècniques d’atenció sanitària immediata en diversos casos d’accident o malalties a partir dels protocols establerts en cada cas.

Determinar la composició d’una farmaciola segons la instal·lació on ha d’anar situada o de les activitats que es realitzen.

Interpretar les indicacions, les contraindicacions, la posologia i les precaucions que cal tenir en compte respecte dels medicaments bàsics d’una farmaciola, a partir de les instruccions dels prospectes.

Identificar els factors higiènics i de salut que incideixen en la pràctica d’activitats físiques i esportives.

Aplicar tècniques senzilles de recuperació de l’activitat física i esportiva.

1. Higiene de l’activitat física i l’esport.

Higiene personal en la pràctica d’activitat física i esportiva.

Hàbits fisiològics, dietètics i posturals. Efectes sobre la salut i la pràctica esportiva.

Necessitats nutricionals i d’hidratació per a la pràctica esportiva.

Tècniques recuperadores de l’activitat física i esportiva: massatge. Tècniques d’hidroteràpia.

Hàbits tòxics. Efectes sobre la salut i el rendiment esportiu.

Vacunacions.

Higiene del material esportiu i de les instal·lacions.

2. L’atenció sanitària immediata.

Concepte i objectius.

Normativa reguladora.

Protegir, alertar i socórrer.

Els serveis d’emergència.

La valoració del pacient o accidentat: valoració primària i valoració secundària.

Les constants vitals. Tècniques de mesura i valors normals de referència.

3. Agressions mecàniques.

Protocols de valoració i actuació, criteris que cal tenir en compte durant el rescat i transport de l’accidentat en:

Traumatismes cranioencefàlics.

Lesions de cap, cara i coll.

Lesions de columna vertebral.

Traumatismes toràcics.

Traumatismes abdominals.

Lesions perineals i dels òrgans genitals.

Politraumatismes.

4. Agressions físiques per excés de calor.

Cremades: tipus, classificació i normes d’actuació.

Lesions per excés de calor: rampes, síncope, esgotament, insolació.

Signes i símptomes.

Prevenció i pautes d’actuació.

5. Agressions físiques per excés de fred.

Hipotèrmia: simptomatologia i pautes d’actuació.

Congelacions: classificació, profilaxi, pautes d’actuació.

Hidrocució: causes, símptomes, prevenció i normes d’actuació.

6. Electrocució.

Concepte, causes, classificació.

Simptomatologia i pautes d’actuació.

Aspectes preventius.

7. Agressions químiques.

Intoxicacions per contacte: picades i mossegades. Símptomes i normes d’actuació.

Agressions per corrosius i càustics. Concepte, causes, classificació, símptomes i normes d’actuació.

Intoxicacions per drogues i medicaments. Concepte, causes, classificació, símptomes i normes d’actuació.

8. Traumatismes de l’aparell locomotor.

Causes de les lesions sobre l’aparell locomotor.

Protocol de valoració i signes d’alarma.

Lesions òssies: classificació de les fractures, simptomatologia i protocol d’actuació.

Lesions articulars: tipus, simptomatologia i protocol d’actuació.

Lesions musculars: tipus, simptomatologia i protocol d’actuació.

Lesions tendinoses: tipus, simptomatologia i protocol d’actuació.

9. Lesions a la pell.

Contusions: concepte, causes, classificació, simptomatologia i pautes d’actuació.

Ferides: concepte, causes, classificació i simptomatologia.

Principis generals en el tractament de les ferides.

Principis de desinfecció.

Tractament de les ferides lleus.

Pautes d’actuació davant de ferides greus.

Prevenció.

10. Agressions per cossos estranys.

Cossos estranys oculars: simptomatologia, prevenció i pautes d’actuació.

Cossos estranys en vies respiratòries: simptomatologia, prevenció i pautes d’actuació.

Cossos estranys en conducte auditiu extern: simptomatologia, prevenció i pautes d’actuació.

11. Hemorràgies.

Hemorràgies externes: signes d’alarma, pautes d’actuació, precaucions a tenir en compte.

Hemorràgies internes: manifestacions, actuació davant de la sospita d’hemorràgies internes.

Hemorràgies exterioritzades: simptomatologia i actuació d’urgència.

12. Trastorns produïts per variacions de la pressió.

Trastorns hipobàrics: concepte, causes, simptomatologia i normes d’actuació.

Trastorns hiperbàrics: concepte, causes, simptomatologia i normes d’actuació.

13. Patologies.

Alteracions de la consciència i del comportament.

Contraindicacions temporals i totals per a la pràctica esportiva.

Trastorns estaticoposturals del raquis i de l’aparell locomotor.

Fatiga i sobreentrenament. Causes, símptomes i prevenció.

Patologies més freqüents que poden requerir d’una actuació d’urgència: tipus, símptomes i normes d’actuació.

14. Suport vital bàsic.

Causes mes freqüents d’aturada cardiorespiratòria.

El concepte de "La cadena de la vida".

Fisiopatologia i indicacions de la reanimació cardiopulmonar (RCP).

Maniobres d’obertura i desobstrucció de les vies aèries.

Mètodes de respiració artificial: directes i indirectes.

Tècnica del massatge cardíac. Mètodes directes: amb dues mans, amb una mà, amb dos dits.

Pautes d’alternança de la RCP: un i dos socorristes.

Complicacions de la RCP.

15. Sistemes de recollida, immobilització i transport d’accidentats.

Posició de seguretat de l’accidentat.

Sistemes de recollida.

Sistemes de transport. Transport amb un, dos, tres o més socorristes.

Tècniques d’immobilització: fèrules, embenatges, etc.

16. La farmaciola.

Tipus de farmaciola.

Composició i ordenació de la farmaciola.

Material bàsic de cures. Funcionalitat, utilització, higiene i manteniment.

Medicaments bàsics. Indicacions, contraindicacions, posologia i precaucions que cal tenir en compte. Caducitat i reposició.

Situació de la farmaciola. Visibilitat i accessibilitat.

1. Actuació en cas d’accident.

Valoració de la situació.

Avís als serveis d’emergència.

Exploració.

Valoració de la gravetat de l’accidentat o accidentats i prioritat de les atencions.

Determinació de les accions que cal realitzar.

Aplicació dels protocols d’atenció sanitària immediata.

2. Exploració.

Valoració general de la situació.

Obtenció de dades de constants vitals: estat de consciència, pols, respiració.

Observació dels signes i símptomes que presenta el malalt o accidentat.

Obtenció d’informació (del malalt o accidentat i d’altres persones).

Determinació de les necessitats d’atenció sanitària immediata.

3. Aplicació de primers auxilis.

Exploració.

Determinació de les accions a realitzar segons protocols.

Col·locació i preparació de l’accidentat.

Selecció i preparació del material, si cal.

Intervencions o cures d’urgència segons els protocols.

1. Presa de decisions en la determinació del protocol d’atenció sanitària que cal aplicar.

2. Priorització de les atencions segons la gravetat.

3. Seqüència i ordenació de les accions en l’exploració i aplicació de primers auxilis segons els protocols d’actuació establerts.

4. Coordinació dels voluntaris per a l’aplicació dels primers auxilis en cas d’atenció simultània a diversos accidentats.

5. Compliment de les normes i recomanacions indicades en els protocols d’atenció sanitària immediata.

6. Consciència del propi deure i de les repercussions que es poden derivar de la seva actuació.

7. Col·laboració amb els serveis d’assistència sanitària o de rescat.

8. Seguiment de les indicacions dels serveis d’assistència sanitària o de rescat.

9. Seguretat per aplicar el que sap i el que sap fer en les situacions en què es requereixi una actuació immediata.

10. Cordialitat i amabilitat en el tracte amb el malalt, lesionat o accidentat.

11. Aparença personal de calma i seguretat en situacions adverses o tràgiques.

12. Observació de les normes higienicosanitàries.

B) Bloc específic.

Crèdit 1

Desenvolupament professional I

Identificar els esports d’hivern, diferenciant entre activitat esportiva i activitat lúdica.

Identificar les modalitats esportives pròpies i el marc competencial dels esports d’hivern.

Contrastar l’organigrama de la Federació Catalana d’Esports d’Hivern (FCEH) i diferenciar les competències dels seus òrgans.

Identificar la figura del tècnic de primer nivell segons el marc legal i el seu perfil professional.

Descriure les característiques laborals del sector professional dels esports d’hivern i del turisme de neu.

Identificar els possibles règims fiscals i laborals en l’entorn professional del professor d’esports d’hivern.

Especificar els drets i deures que comporta l’afiliació a la seguretat social ja sigui com a autònom o en règim general.

Definir les responsabilitats civils i penals derivades de l’exercici professional del tècnic de primer nivell.

Relacionar els requeriments de les possibles ofertes de llocs de treball amb les actituds i les capacitats personals.

Diferenciar els requisits i les característiques de la inserció laboral segons la modalitat de treballador autònom, empresa social, assalariat o funcionari.

Identificar els drets, els deures i els procediments que es deriven de les relacions laborals.

1. Els esports d’hivern.

Característiques dels diferents esports d’hivern.

Els esports de neu.

Els esports d’aventura.

2. Federacions, competències i modalitats a Catalunya.

Mapa de federacions.

Especialitats pròpies.

Especialitats compartides.

Modalitats esportives pròpies: especialitats, disciplines i proves.

Competències i organigrama de la FCEH.

Els clubs d’esports d’hivern: característiques bàsiques, competències i funcions.

3. El tècnic de primer nivell.

Pla de formació dels tècnics esportius dels esports d’hivern.

Marc legal.

Competència professional.

Àmbit professional i funcional.

4. El sector professional dels esports d’hivern i el turisme de neu a Catalunya i a l’Estat espanyol.

Condicions de treball generals i específiques.

Tipus de contractes.

Convenis col·lectius.

Associacions de professionals.

Previsions de futur.

5. Requisits laborals i fiscals per a l’exercici professional.

Treballador per compte aliena: drets i obligacions.

El contracte laboral.

Prestacions derivades de la cotització a la seguretat social i base de cotització. Règim general i règim especial de treballadors autònoms.

Règim fiscal i exercici professional. Impostos: IRPF, IVA, IAE.

6. Responsabilitats en l’exercici professional.

L’exercici remunerat i l’exercici no remunerat.

Responsabilitats civil i penal. Definició i tractament segons el Codi civil o penal.

Assegurances de responsabilitat civil, d’accidents, de malaltia. Plans de pensions i d’estalvis. Cobertura i objectius.

7. Orientació i inserció sociolaboral.

Interessos i capacitats.

Ofertes de treball.

Treball d’assalariat en una empresa o a l’Administració.

Autoocupació: autònom o empresa social.

Itineraris formatius i professionalització.

1. Caracterització dels diferents esports d’hivern.

Identificació dels esports d’hivern.

Relació dels esports d’hivern amb el medi on es realitzen.

Identificació de les característiques dels diferents esports d’hivern.

Relació dels esports d’hivern amb les activitats esportives i lúdiques.

2. Caracterització del perfil del tècnic de primer nivell.

Identificació del Pla de formació dels tècnics esportius dels esports d’hivern.

Identificació del marc legal que condiciona el tècnic de primer nivell.

Determinació de les competències i l’àmbit professional del tècnic de primer nivell.

Identificació de les responsabilitats civils i penals en l’exercici professional.

3. Inserció laboral.

Anàlisi de les capacitats laborals i dels interessos personals.

Localització d’ofertes de treball.

Interpretació de les ofertes de treball.

Anàlisi de l’adequació personal al lloc de treball.

Participació en el procés de selecció.

e) Continguts d’actituds

1. Presa de decisions en la valoració de les ofertes de treball.

2. Acceptació de les normes laborals i de les responsabilitats assignades.

3. Consciència del deure o de la tasca assignada.

4. Acceptació de l’altre, de les opinions i judicis aliens.

5. Autosuficiència en la recerca i tractament de la informació laboral.

6. Cordialitat i respecte envers els altres professionals amb els quals es relaciona.

7. Motivació per emprendre tasques o accions noves.

8. Interès pels nous coneixements i modificacions que es produeixin en relació amb l’estructuració i normativa de la professió.

9. Participació en les gestions del centre de treball.

10. Interès pel coneixement i adaptació a l’entorn professional.

11. Cura en la presentació i estructuració dels escrits (contractes, cartes, currículums i proves de selecció).

12. Tracte d’igualtat i no discriminatori en la identificació de capacitats i interessos personals i en l’adequació personal al lloc de treball.

13. Argumentació i interrogació dels resultats obtinguts i del procediment emprat en l’anàlisi de les situacions laborals i en la recerca d’ofertes de treball.

Crèdit 2

Formació tècnica de l’esquí alpí I

Explicar, de forma clara, ordenada i entenedora, les tècniques bàsiques de l’esquí alpí, les fases de cada moviment, l’efecte que causen i la posició corporal més adequada en cada cas.

Demostrar, mitjançant l’execució i la utilització de recursos didàctics adients, les tècniques bàsiques de l’esquí alpí, les fases de cada moviment, l’efecte que causen i la posició corporal més adequada en cada cas.

Executar, segons el model de referència, les accions tècniques i tàctiques bàsiques de l’esquí alpí en condicions de la neu variades, amb eficàcia, seguretat i equilibri.

Relacionar les accions tècniques bàsiques de l’esquí alpí amb els principis de la mecànica i de la biomecànica.

Determinar la influència dels materials específics en la tècnica de l’esquí alpí.

Identificar les capacitats condicionals i coordinatives implicades en la pràctica de l’esquí alpí.

Dissenyar exercicis per al desenvolupament de les capacitats condicionals i coordinatives implicades en la pràctica de l’esquí alpí, a partir de la programació general.

1. Fonaments tècnics de l’esquí alpí.

Bases mecàniques i biomecàniques: cinemàtica i dinàmica, eixos i plans, forces externes i internes.

Accions tècniques bàsiques: el lliscament, la conducció, les trajectòries de descens, les posicions, els impulsos, les pujades, els passos, els tipus de viratges, els salts, l’ús dels bastons, l’angulació, la inclinació i la rotació.

Models de referència, mecanismes de regulació i adaptacions dels gestos tècnics.

Influència dels materials en el desenvolupament de la tècnica.

L’ús dels diferents tipus de remuntadors.

2. Fonaments tàctics de l’esquí alpí.

Concepte i classificació.

Relació amb la tècnica.

Relació amb les capacitats motores: condicionals i coordinatives.

Les tàctiques bàsiques de l’esquí alpí.

Conceptes espacials de l’esquí alpí.

Trajectòries de descens i tipus de viratges.

3. Capacitats condicionals i coordinatives.

Capacitats implicades: força, resistència, velocitat, flexibilitat, equilibri i ritme, orientació espai-temps, diferenciació cinestèsica, combinació de moviments, reacció davant dels estímuls, adaptació dels moviments.

Exercicis aplicats per al desenvolupament de les capacitats motores.

1. Explicació de les accions tècniques i tàctiques bàsiques de l’esquí alpí.

Determinació de la informació que cal comunicar.

Identificació de les característiques dels receptors.

Selecció de l’estratègia de relació i del mitjà de comunicació.

Emissió de la comunicació, missatge o informació.

Control de la recepció i comprensió del missatge o informació.

2. Demostració de les accions tècniques i tàctiques bàsiques de l’esquí alpí.

Valoració de les condicions de l’entorn i de les característiques dels participants.

Elecció de l’emplaçament adequat per fer la demostració.

Comprovació de la visibilitat per part de tots els participants.

Explicació de les característiques de l’acció tècnica o tàctica que cal demostrar.

Execució lenta i descomposta de les fases.

Control de la comprensió de la informació per part dels participants.

3. Execució de les accions tècniques i tàctiques bàsiques de l’esquí alpí.

Identificació de l’objectiu de l’acció tècnica i/o tàctica.

Valoració de les condicions de l’entorn.

Estimació de les condicions pròpies.

Escalfament o preparació, si cal.

Determinació de l’estratègia a seguir.

Realització dels moviments o de les accions, amb eficàcia, seguretat, coordinació i equilibri.

Avaluació dels resultats intermedis.

Valoració dels canvis en les condicions de l’entorn i pròpies.

Modificació, si cal, de l’estratègia.

Avaluació del resultat final.

4. Disseny d’exercicis per al desenvolupament de les capacitats condicionals i coordinatives implicades en l’esquí alpí.

Anàlisi de la programació general.

Identificació de la capacitat a desenvolupar.

Identificació del nivell dels participants.

Concreció i seqüència de les accions que cal realitzar.

Determinació del nombre de repeticions, durada i intensitat.

Concreció del mètode o estil d’ensenyament.

Concreció del material necessari.

Descripció de l’activitat.

Dibuix o esquematització, si cal.

e) Continguts d’actituds

1. Presa de decisions per al disseny d’exercicis de desenvolupament de les capacitats condicionals i coordinatives més adequats a les característiques dels participants i als objectius del programa.

2. Presa de decisions per a la selecció dels recursos didàctics de suport a l’explicació o demostració de les accions tècniques i tàctiques bàsiques de l’esquí alpí.

3. Autocorrecció en l’execució i demostració de les accions tècniques i tàctiques bàsiques de l’esquí alpí.

4. Pulcritud en l’elaboració de dibuixos i esquemes dels exercicis de desenvolupament de les capacitats condicionals i coordinatives.

5. Seguretat en les explicacions i en les demostracions.

6. Cordialitat, respecte, tolerància, esperit obert i amabilitat en el tracte amb els participants.

7. Motivació pròpia i dels participants durant el desenvolupament de les activitats.

8. Aparença personal adequada per desenvolupar les activitats.

9. Recerca de noves activitats i exercicis que siguin atractius i motivadors.

Crèdit 3

Material d’esquí alpí I

1. Identificar els tipus de material tècnic d’esquí alpí i les seves característiques principals a partir de la documentació tecnicocomercial i dels reglaments oficials.

2. Col·locar i ajustar el material d’esquí alpí correctament seguint els protocols establerts.

3. Seleccionar i personalitzar el material d’esquí alpí adaptant-lo a les característiques personals, del medi o del clima.

4. Relacionar les característiques tècniques de la vestimenta i dels complements específics per a la pràctica de l’esquí alpí amb les condicions personals, del medi o del clima.

5. Identificar l’estat i la funcionalitat del material d’esquí alpí segons els protocols establerts.

6. Aplicar les tècniques de manteniment bàsic del material d’esquí alpí a partir de la documentació tècnica i segons el model de referència, amb eficàcia i seguretat.

1. Material de l’esquí alpí.

Els esquís: tipus, materials i característiques bàsiques.

Les botes: tipus, materials i característiques bàsiques.

Les fixacions: tipus i característiques bàsiques.

Els bastons: tipus i característiques bàsiques.

Material didàctic per a nens i material per a jardins o parcs de neu.

Material d’ajuda per a persones amb discapacitats.

Novetats de la temporada.

2. Equip bàsic i complements de l’esquí alpí.

La roba: tipus, materials i característiques bàsiques.

Els guants: tipus, materials i característiques bàsiques.

Les ulleres: tipus i característiques bàsiques.

El gorro: tipus, materials i característiques bàsiques.

Novetats de la temporada.

3. Manteniment bàsic del material.

Operacions de neteja.

Operacions de manteniment bàsic.

1. Col·locació del material d’esquí alpí.

Calçat de les botes.

Eliminació de la neu que hi pugui haver a la bota i a la fixació.

Alineació del peu amb la fixació.

Col·locació del peu a la fixació, primer la punta i després el taló.

Comprovació del fet que la bota s’ajusta bé a la fixació.

Ajust o reglatge de la fixació en cas necessari.

Col·locació de les mans a les empunyadures dels bastons.

Comprovació de l’adequació de l’alçada dels bastons.

2. Reglatge de fixacions.

Identificació de les característiques del practicant.

Col·locació de la bota a la fixació.

Ajust de la fixació a les característiques de la bota i del practicant.

Comprovació del resultat.

3. Conservació i manteniment bàsic del material.

Revisió de l’estat del material abans i després de la seva utilització.

Detecció d’anomalies.

Valoració de la necessitat d’actuació.

Realització de les operacions d’ajust, neteja i manteniment necessàries.

Comprovació de l’estat i funcionalitat del material.

e) Continguts d’actituds.

1. Determinació en la presa de decisions davant de la necessitat d’operacions d’ajust del material.

2. Constància i rigor a detectar, corregir i revisar l’estat del material tècnic i dels complements.

3. Compliment de les normes relatives al material tècnic i als complements.

4. Consciència de la importància del manteniment i conservació del material tècnic i dels complements.

5. Pulcritud en les operacions d’ajust, conservació i manteniment del material tècnic i dels complements.

Crèdit 4

Metodologia de l’ensenyança de l’esquí alpí I

1. Relacionar les accions tècniques bàsiques de l’esquí alpí amb la seva finalitat, acció motriu que predomina, i els jocs, exercicis i activitats que possibiliten el seu aprenentatge.

2. Programar sessions d’iniciació a l’esquí alpí, definint els objectius, els continguts o activitats, l’avaluació, la metodologia i els recursos necessaris, a partir de la programació general establerta, el nombre i les característiques dels participants i els recursos disponibles.

3. Determinar el tipus, la quantitat, la durada i la distribució dels jocs, exercicis o activitats que cal realitzar en cadascuna de les fases de la sessió (escalfament, principal i de recuperació) segons els paràmetres de durada i intensitat recomanats, i d’acord amb els criteris de variabilitat i la possibilitat d’assimilació i progressió en l’aprenentatge.

4. Dissenyar jocs, exercicis i activitats d’aprenentatge de les accions tècniques i tàctiques bàsiques de l’esquí alpí, a partir dels objectius de la sessió, el nombre i les característiques dels participants i els recursos disponibles.

5. Determinar la metodologia d’ensenyament i les estratègies d’organització i control del grup segons l’activitat que es realitza, els objectius de la sessió i el nombre i les característiques dels participants.

6. Dirigir sessions d’iniciació a l’esquí alpí amb eficàcia i seguretat, i d’acord amb la programació prevista.

7. Determinar la informació que han de rebre els participants sobre la tècnica, la tàctica i el material d’esquí alpí, així com sobre les instal·lacions d’una estació d’esports d’hivern.

8. Realitzar els jocs, exercicis i activitats d’iniciació a l’esquí alpí amb correcció en els moviments, eficàcia i seguretat.

9. Controlar el nivell i la forma de participació de les persones durant el desenvolupament dels jocs, exercicis i activitats a partir de la observació directa.

10. Detectar contingències en relació amb les persones, el medi, les instal·lacions i el material que requereixin l’alteració del programa previst, a partir de l’observació i valoració continuada del desenvolupament de la sessió.

11. Identificar els errors o les dificultats d’execució dels participants, a partir de les seves manifestacions i de l’observació de les seves evolucions.

12. Relacionar els errors o les dificultats d’execució dels participants amb les seves causes i les possibles solucions.

13. Valorar els resultats de l’activitat, a partir dels objectius establerts i de l’evolució en els aprenentatges.

1. Metodologia de la iniciació a l’esquí alpí.

Principis metodològics aplicats a la didàctica de l’esquí alpí.

Etapes en l’ensenyament de l’esquí alpí: iniciació, adquisició dels fonaments, perfeccionament i disponibilitat variable.

2. Progressions d’aprenentatge de les accions tècniques i tàctiques bàsiques de l’esquí alpí.

Unitats bàsiques d’ensenyament per a l’etapa d’iniciació: adaptació al material, a la neu i al lliscament, moviments de traslació en terreny pla i en lleuger ascens, moviments de traslació rectilínia en la línia de màxima pendent i fora d’ella, descens directe, descens en tascó, moviments de traslació curvilínia, control de la velocitat i de la trajectòria del moviment en els viratges, caure i aixecar-se, ús dels remuntadors.

Unitats bàsiques d’ensenyament per a l’etapa d’adquisició dels fonaments de la tècnica: desplaçament en diagonal, arcs i radi de la corba tipus, viratge fonamental elemental i perfeccionat, derrapatges, clavar els bastons, viratge de tascó, guirnalda i viratge de Stem Cristiania, viratge paral·lel "al monte" i bàsic, pas de patinador, salts de terreny i obstacles.

L’aprenentatge de la tècnica. Jocs, exercicis i activitats. Errors més comuns.

L’aprenentatge de la tàctica. Jocs, exercicis i activitats. Errors més comuns.

3. Factors a tenir en compte en el procés d’ensenyament-aprenentatge de l’esquí alpí.

Perfil dels alumnes. Criteris i nivells de classificació: iniciació, elemental, intermedi, avançat, expert.

Tipus de classes: particulars i col·lectives.

Mitjans, recursos i ajudes per a l’ensenyament. Material didàctic, material reglamentari i material alternatiu.

Estils d’ensenyament. La demostració. La correcció d’errors.

Organització de la sessió: actuacions preliminars, situació dels alumnes i del professor, elecció de la pista i dels exercicis o activitats.

Dinamització i control del grup.

Avaluació del procés d’aprenentatge. Criteris d’avaluació. Tests tècnics.

4. La iniciació a l’esquí alpí amb nens i nenes.

Classificació segons el nivell tècnic i segons l’edat.

El joc i les competicions.

Les unitats d’ensenyament.

Els jardins o parcs de neu.

El paper del tècnic com a educador.

1. Disseny de progressions d’aprenentatge per a la iniciació a l’esquí alpí.

Identificació del nivell dels participants.

Anàlisi dels objectius de l’activitat i dels recursos disponibles.

Selecció, adaptació o disseny dels jocs, exercicis o activitats.

Distribució i seqüenciació dels jocs, exercicis o activitats.

Elaboració, si cal, de les fitxes de les activitats.

2. Disseny d’exercicis per a l’aprenentatge de les accions tècniques i tàctiques bàsiques de l’esquí alpí.

Anàlisi de la programació general.

Identificació de l’acció tècnica o tàctica a treballar.

Identificació del nivell dels participants.

Concreció i seqüència de les accions que cal realitzar.

Determinació del nombre de repeticions, durada i intensitat.

Concreció del mètode o estil d’ensenyament.

Concreció del material necessari.

Descripció de l’activitat.

Dibuix o esquematització, si cal.

3. Conducció de sessions d’iniciació a l’esquí alpí.

Salutació i presentació als i dels participants.

Comprovació del nivell dels participants.

Comprovació dels recursos disponibles.

Elecció del terreny més adient per a la realització de la sessió.

Organització i distribució del grup.

Explicació dels objectius, continguts i temporització de la sessió.

Explicació de les normes i pautes de seguretat.

Explicació dels jocs, exercicis o activitats a desenvolupar.

Demostració i execució, si cal, dels jocs, exercicis o activitats.

Control i supervisió del grup durant el desenvolupament dels jocs, exercicis o activitats.

Detecció dels errors i de les dificultats d’execució per part dels participants.

Correcció dels errors i adaptació dels jocs, exercicis o activitats en funció de la observació o no de contingències.

4. Explicació de jocs, exercicis o activitats, d’accions tècniques i tàctiques bàsiques de l’esquí alpí, o de normes i pautes de seguretat.

Determinació de la informació que cal comunicar.

Identificació de les característiques dels receptors.

Selecció de l’estratègia de relació i del mitjà de comunicació.

Emissió de la comunicació, missatge o informació.

Control de la recepció i comprensió del missatge o informació.

5. Demostració d’accions tècniques i tàctiques bàsiques de l’esquí alpí.

Valoració de les condicions de l’entorn i de les característiques dels participants.

Elecció de l’emplaçament adequat per fer la demostració.

Comprovació de la visibilitat per part de tots els participants.

Explicació de les característiques de l’acció tècnica o tàctica que cal demostrar.

Execució lenta i descomposta de les fases.

Control de la comprensió de la informació per part dels participants.

e) Continguts d’actituds.

1. Presa de decisions per al disseny de jocs, exercicis i activitats per a l’aprenentatge de les accions tècniques i tàctiques bàsiques de l’esquí alpí més adequats a les característiques dels participants i als objectius del programa.

2. Presa de decisions per a la selecció dels recursos didàctics de suport a l’explicació o demostració de les accions tècniques i tàctiques bàsiques de l’esquí alpí.

3. Autocorrecció en l’execució i demostració de les accions tècniques i tàctiques bàsiques de l’esquí alpí.

4. Constància i rigor a detectar i corregir els errors o les dificultats d’execució dels participants.

5. Pulcritud en l’elaboració de dibuixos i esquemes dels jocs, exercicis i activitats per a l’aprenentatge de les accions tècniques i tàctiques bàsiques de l’esquí alpí.

6. Seguretat en les explicacions i en les demostracions.

7. Cordialitat, respecte, tolerància, esperit obert i amabilitat en el tracte amb els participants.

8. Motivació pròpia i dels participants durant el desenvolupament de les activitats.

9. Aparença personal adequada per desenvolupar les activitats.

10. Recerca de noves activitats i exercicis que siguin atractius i motivadors.

Crèdit 5

Medi ambient de muntanya I

Localitzar accidents geogràfics o elements de referència, a partir de dades i simbologia cartogràfica.

Determinar situacions sobre el mapa, a partir de les dades dels instruments de situació i orientació.

Identificar les principals zones de muntanya i estacions d’esports d’hivern de la Península Ibérica i de Catalunya, a partir de símbols cartogràfics, documentació informativa o de l’observació directa.

Distingir els elements d’un ecosistema.

Reconèixer les diferents actuacions de l’home sobre el medi.

Relacionar els esports d’hivern i el turisme de neu amb l’impacte mediambiental que provoquen i les mesures que cal prendre per tal de minimitzar-lo.

1. Orientació i cartografia bàsica.

Instruments d’orientació: característiques i utilització de la brúixola i l’altímetre.

Cartografia: elements geogràfics, projeccions de la superfície terrestre, coordenades geogràfiques, escales, tipus de mapes, signes convencionals i toponímia.

Brúixola: conceptes de nord, declinació magnètica, azimut. Parts i ús correcte.

Mètodes d’orientació i situació amb brúixola.

Mètodes d’orientació i situació amb mapa i brúixola.

Mètodes d’apreciació de distàncies.

Casos típics d’orientació.

Casos típics de situació.

2. Geografia de les serralades i climatologia de la Península Ibèrica.

Principals accidents geogràfics de muntanya. Unitats de relleu de la Península Ibèrica i de Catalunya.

Climatologia i geografia.

Localització de les principals estacions d’esports d’hivern.

3. Ecologia.

Estructuració dels ecosistemes.

Ecosistemes de muntanya.

Impacte de l’home en el medi.

4. Educació ambiental.

Problemes mediambientals.

Prevenció dels impactes sobre el medi.

La motivació i la intervenció en la protecció del medi natural: recursos i possibilitats d’utilització.

1. Orientació i situació a partir de mapa, brúixola i altímetre.

Utilització del mapa, de la brúixola i l’altímetre.

Orientació i situació, a partir de mapa, brúixola i altímetre.

Interpretació dels signes convencionals topogràfics.

Identificació sobre el mapa dels accidents geogràfics i altres punts de referència.

Càlcul de l’azimut.

Lectura de la cota.

Triangulació sobre el mapa.

Càlcul de desnivells i distàncies a partir de mapes de diferents escales.

2. Situació sobre el mapa dels principals accidents geogràfics de muntanya de la Península Ibèrica i de Catalunya.

Identificació de la simbologia cartogràfica.

Relació de la simbologia cartogràfica amb els accidents geogràfics.

Relació dels accidents geogràfics amb les unitats de relleu.

3. Identificació de l’ecosistema d’una zona.

Reconeixement de les condicions climàtiques.

Observació dels factors físics i geogràfics que tinguin influència en la distribució i les característiques dels organismes.

Identificació de les diferents espècies de l’ecosistema.

Localització geogràfica de les espècies.

4. Actuació en activitats d’educació ambiental.

Interpretació de la normativa mediambiental.

Selecció de la normativa aplicable als esports d’hivern.

Identificació dels elements ecològics en relació amb la pràctica dels esports d’hivern.

Identificació dels impactes mediambientals.

Valoració del possible impacte sobre el medi de l’activitat programada.

e) Continguts d’actituds.

1. Constància a detectar, corregir i revisar l’aplicació dels mètodes d’orientació, així com els possibles errors.

2. Compliment de les normes relatives a la conservació del medi.

3. Compromís amb la promoció i conservació del medi natural.

4. Consciència de la responsabilitat davant del grup en el comportament personal en relació amb el medi.

5. Interès per l’actualització de la informació mediambiental i sobre aspectes de la zona que puguin ser significatius per a l’activitat.

6. Col·laboració amb altres professionals en l’obtenció de dades sobre les característiques geològiques, geogràfiques i mediambientals de la zona.

7. Motivació dels participants cap a les conductes de respecte al medi.

8. Interès per donar als participants la informació sobre les característiques de la zona que més s’adeqüi a les seves preferències.

9. Interès pels nous coneixements i els avenços científics que es produeixin en relació amb el medi.

10. Transferència del que se sap als participants, en relació amb el coneixement del medi.

11. Respecte pel medi ambient en l’observació de les normes de conducta i seguretat en el medi natural i en l’ús d’elements que no perjudiquin el medi ambient.

Crèdit 6

Seguretat esportiva I

Conèixer les principals normes de seguretat i de comportament de les estacions d’esports d’hivern.

Reconèixer i interpretar la senyalització de les estacions d’esports d’hivern.

Identificar els criteris d’organització del servei de socors.

Identificar els components bàsics d’una farmaciola de muntanya.

Transmetre, amb eficàcia i exactitud, les instruccions de les actuacions a seguir en cas d’accident a la neu.

Identificar els símptomes de les lesions més típiques dels esports d’hivern.

Valorar la gravetat de les lesions i la necessitat d’atenció sanitària immediata.

Aplicar, en cas necessari, els protocols d’actuació de l’atenció sanitària immediata.

Identificar les característiques bàsiques d’una alimentació i hidratació adequades per a la pràctica dels esports d’hivern.

Aplicar les mesures preventives necessàries per garantir la seguretat dels participants.

Identificar les diverses situacions que poden constituir perill com: tempestes de neu, boira, vent, allaus, baixada de temperatura, etc., i relacionar-les amb les normes de comportament que cal adoptar i les accions que cal emprendre.

1. Seguretat a les estacions d’esports d’hivern.

Normes de seguretat i de comportament.

Factors d’obertura i tancament de pistes.

Protocols d’evacuació en cas d’accident.

Senyalització general de l’estació. Classificació, balisació de les pistes, diferenciació dels espais de pràctica segons el nivell del practicant.

2. Salvament en muntanya.

Organització del servei de socors.

Normes generals d’actuació i evacuació.

Equip humà i material en el rescat.

Senyals de socors.

3. Farmaciola.

Components bàsics i complementaris.

Organització.

Revisió i manteniment.

4. Els perills a la neu.

Perills externs o objectius.

Perills interns o subjectius.

Pràctica i riscos dels esports d’hivern.

Prevenció d’accidents abans de les activitats.

Prevenció i actuació davant dels accidents durant les activitats.

5. Lesions en els esports d’hivern.

Causes, símptomes i tractament de les lesions més freqüents en la pràctica d’esports d’hivern: fractures, esguinços, cops de calor, cremades, congelacions, etc.

Mesures de prevenció: el material, la vestimenta, els complements, l’alimentació, l’estat de forma, l’escalfament, etc.

6. Nutrició.

Alimentació en els esports d’hivern.

Hidratació.

Aliments especials.

1. Prevenció de les lesions més típiques dels esports d’hivern.

Elaboració de dietes d’acord amb l’activitat física.

Aplicació d’una alimentació sana i adequada.

Organització d’una farmaciola en funció de l’activitat a realitzar i la seva durada.

Verificació del material i del seu estat.

Verificació de l’estat i nivell dels participants.

2. Tractament de les lesions més típiques dels esports d’hivern.

Identificació dels símptomes de les lesions cròniques i agudes.

Valoració de la gravetat de les lesions agudes.

Determinació del tractament a aplicar.

Identificació dels símptomes d’altres patologies.

3. Reconeixement de perills a la neu.

Observació constant de l’entorn.

Identificació de signes de perill potencial.

Verificació de la perillositat.

Valoració de les possibles conseqüències en cas de desenvolupament de la situació perillosa.

4. Transmissió d’instruccions al grup en situacions de perill.

Determinació de les accions que cal emprendre.

Selecció de la informació que s’ha de transmetre.

Selecció de l’estratègia comunicativa.

Emissió de la informació.

Verificació de la interpretació correcta de la informació.

5. Actuació davant d’un accident a la neu.

Valoració de la situació.

Determinació de la informació que cal transmetre als serveis de socors.

Execució de senyals de socors.

Selecció de l’estratègia de suport als equips de rescat.

e) Continguts d’actituds.

1. Constància a detectar, corregir i revisar l’aplicació dels mètodes de prevenció de riscos, accidents i d’intervenció immediata.

2. Compliment de les normes relatives a la prevenció i actuació en cas d’accident.

3. Compromís amb la promoció de la prevenció de riscos i accidents.

4. Consciència de la responsabilitat davant del grup en el comportament personal.

5. Interès per l’actualització de la informació sobre mesures preventives que puguin ser significatives per a l’activitat.

6. Col·laboració amb altres professionals en la resolució d’accidents.

7. Rigor en l’obtenció i anàlisi de les dades que afectin a la prevenció de riscos i accidents.

8. Col·laboració i respecte envers els altres professionals que participin en tasques de rescat.

C) Bloc complementari.

Crèdit 1

Terminologia específica catalana

Identificar les estructures més bàsiques en la formació de mots.

Tenir criteri a l’hora de nomenar designacions noves i ser sensibles a les expressions forànies innecessàries.

Conèixer el material de consulta bàsic i també l’específic que està disponible en català, així com els principals organismes implicats en l’activitat terminològica a Catalunya.

Delimitar la terminologia esportiva a partir de la seva estructuració conceptual.

1. La neologia o la formació de nous mots.

La neologia de forma: la derivació, la composició.

Els manlleus: tipologia dels manlleus, criteris.

2. Materials lingüístics i documentals.

Tipologia documental: escrita, oral.

Centres de consulta: principals organismes implicats en l’activitat terminològica.

3. La terminologia de l’esport.

Estructuració logicoconceptual de l’esport: arbres de camp.

Terminologia de l’esport: instal·lacions i equipament, personal, tàctica i tècnica, organització i desenvolupament.

1. Estructuració conceptual d’un esport determinat en forma d’arbre de camp.

Localització i extracció dels termes referents a l’esport a partir de diferents fonts documentals.

Determinació dels subcamps de l’arbre de camp.

Assignació dels termes corresponents a cada subcamp.

1. Rigor i exigència en la terminologia emprada.

2. Interès per l’actualització en qüestions terminològiques.

3. Voluntat d’aprendre els termes específics de l’esport.

Crèdit 2

Fonaments de l’esport adaptat

Relacionar les disminucions físiques, psíquiques i sensorials més freqüents amb les seves característiques i possibilitats motrius.

Conèixer les modalitats esportives practicades pels diferents tipus de disminucions i els organismes i institucions implicades, amb les seves funcions i competències.

Identificar les necessitats d’atenció i ajuda de les persones amb disminucions, a partir del tipus i les característiques de la discapacitat que tinguin i del grau d’autonomia.

Preveure els recursos necessaris per a la integració de persones amb discapacitats en un grup de participants en activitats d’iniciació esportiva.

Realitzar transferències de persones discapacitades amb dificultats motrius amb seguretat segons els protocols establerts i les normes higièniques i ergonòmiques.

Comunicar-se amb persones amb discapacitats sensorials, a partir de consignes i instruccions verbals i gestuals entenedores i adaptades a les seves necessitats.

Sensibilitzar-se respecte a les actituds i el tracte envers les persones amb disminucions.

1. Conceptes i terminologia.

Normalitat-anormalitat.

Disminució, discapacitat, handicap, minusvalidesa.

Inserció, reinserció, integració, normalització.

Els diferents tipus de discapacitats: disminucions físiques, sensorials i psíquiques.

Adaptacions genèriques: arquitectòniques, laborals, transports, etc.

Adaptacions específiques relatives a l’esport: adaptacions de materials, tècniques, tàctiques i reglaments.

Beneficis físics, psicològics i socials de l’activitat física i l’esport en les persones amb disminucions.

2. Organització institucional de l’esport adaptat.

Modalitats esportives adaptades: modalitats paralímpiques, dels Specials Olympics, dels Jocs Paralímpics per a discapacitats psíquics.

Organismes i entitats de l’esport adaptat: internacionals, estatals i autonòmiques. Funcions i prestacions. Xarxa institucional de recursos.

3. La comunicació i la relació amb les persones amb disminucions.

Consideracions sobre les seves necessitats i l’ajuda que cal oferir: ajudes físiques i ajudes d’orientació.

Consignes i explicacions: aspectes que cal tenir en compte, mètodes d’adaptació i de facilitació de la comprensió.

Les barreres: socials i arquitectòniques.

El suport a les persones amb disminució física motriu.

El suport a les persones amb disminució física sensorial.

La relació amb les persones amb disminució psíquica.

1. Atenció a les persones amb disminucions.

Identificació del grau d’autonomia.

Detecció de les necessitats d’ajuda.

Determinació del tipus i les característiques de la intervenció o ajuda.

Preparació dels materials o les persones necessàries.

Execució de l’ajuda.

Comprovació que s’ha donat la resposta a la necessitat.

Continuació de l’activitat.

2. Transferència des d’una cadira de rodes, i viceversa.

Observació de les característiques de la persona.

Determinació de les necessitats de material o persones d’ajuda.

Determinació de la tècnica de transferència que cal utilitzar.

Preparació del lloc de destinació o col·locació de la cadira en la posició adequada i bloqueig d’aquesta.

Transferència de la persona discapacitada.

Posicionament de la persona discapacitada o ajuda.

Ordenació de la cadira i/o del material.

3. Adaptació de consignes i explicacions.

Detecció de dificultats de comprensió.

Determinació de l’adaptació necessària en la comunicació.

Preparació de materials, instruments o persones per a l’adaptació.

Execució de les consignes i explicacions adaptades.

Comprovació de la comprensió del missatge.

e) Continguts d’actituds.

1. Presa de decisions sobre les adaptacions comunicatives, de l’espai i de les activitats que són necessàries segons les disminucions de les persones.

2. Acceptació de les responsabilitats pròpies del lideratge de persones amb disminucions.

3. Conscienciació de la responsabilitat de la integració de persones amb disminucions a un grup.

4. Respecte i tolerància davant de les diferències en les capacitats de cada persona.

5. Amabilitat en el tracte amb les persones amb disminucions.

6. Flexibilitat en l’aplicació dels programes previstos.

7. Observació de les normes higièniques, ergonòmiques i de seguretat.

D) Bloc de formació pràctica.

a) Durada: 150 hores de les quals:

Un mínim de 90 hores correspondran a activitats d’iniciació a l’esquí alpí.

Un mínim de 30 hores correspondran a activitats de programació i avaluació de les activitats realitzades.

Adaptar-se, d’una manera responsable i participativa, a les funcions pròpies de les entitats/empreses que oferten activitats d’iniciació a l’esquí alpí.

Afrontar, amb progressiva autonomia, organització i iniciativa de treball, les tasques relacionades amb la iniciació i la promoció de l’esquí alpí, amb l’acompanyament i la seguretat dels participants en activitats d’iniciació a l’esquí alpí, i amb la col·laboració en la promoció i conservació del medi.

Valorar el conjunt d’accions realitzades en les entitats/empreses que oferten activitats d’iniciació a l’esquí alpí, a partir dels interessos i les aptituds personals, i de l’experiència acumulada en el centre de treball.

c) Tipus d’activitats formatives de referència proposades (possibles tasques que es poden fer al centre de treball).

1. Activitats formatives de referència relacionades amb la iniciació a l’esquí alpí.

1.1  Col·laboració en l’organització, preparació i realització de cursos d’iniciació a l’esquí alpí per a nens i nenes.

1.2  Col·laboració en l’organització, preparació i realització de cursos d’iniciació a l’esquí alpí per a joves.

1.3  Col·laboració en l’organització, preparació i realització de cursos d’iniciació a l’esquí alpí per a persones adultes.

2. Activitats formatives de referència relacionades amb la promoció d’activitats d’iniciació a l’esquí alpí.

2.1  Col·laboració en el disseny de campanyes informatives o publicitàries d’iniciació a l’esquí alpí.

2.2  Col·laboració en el disseny, organització, preparació i realització de xerrades o activitats especials de promoció de la iniciació a l’esquí alpí.

2.3  Col·laboració en el disseny i el funcionament de jardins o parcs de neu per als infants.

3. Activitats formatives de referència relacionades amb l’acompanyament de participants en activitats d’iniciació a l’esquí alpí.

3.1  Informació i assessorament als participants sobre l’elecció de l’equip i la vestimenta d’esquí alpí més adequats a les seves característiques.

3.2  Informació als participants sobre les normes de seguretat i comportament en les estacions d’esports d’hivern, i sobre les mesures de prevenció que cal adoptar.

3.3  Informació als participants sobre les característiques i la senyalització de les pistes, així com sobre l’estat i els perills de la neu.

4. Activitats formatives de referència relacionades amb la conservació del medi.

4.1  Informació als participants sobre les característiques de l’ecosistema de la zona.

4.2  Informació als participants sobre l’impacte mediambiental dels esports d’hivern i sobre les conductes que cal adoptar per respectar el medi.

4.3  Informació als participants sobre aspectes geogràfics, demogràfics, gastronòmics i culturals de la zona.

d) Cada centre docent en determina els continguts i s’hi apliquen els criteris generals d’avaluació següents:

1. Analitza l’àmbit de treball i identifica les relacions laborals amb el marc organitzatiu i de funcionament de l’entitat/empresa.

2. S’adapta a les característiques organitzatives i a les situacions pròpies del centre de treball.

3. Actua amb responsabilitat en l’àmbit productiu del centre de treball, tenint en compte la normativa legal i les condicions de seguretat.

4. Treballa en equip quan cal, i es corresponsabilitza, coopera, respecta i valora el treball dels altres, i hi coopera.

5. Adopta una actitud participativa, s’interessa per aprendre i té iniciativa amb relació a les tasques encomanades.

6. Té una visió de conjunt i coordinada de les funcions, les fases, els processos o els productes de l’entitat/empresa.

7. Obté la informació i els mitjans necessaris per realitzar l’activitat assignada, utilitzant els canals existents.

8. Executa les tasques i s’ajusta progressivament als nivells particulars de l’entitat/empresa.

9. Detecta anomalies o desviacions en l’àmbit de l’activitat assignada, n’identifica les causes i proposa possibles solucions.

10. Interpreta i expressa la informació amb la terminologia o simbologia i els mitjans propis de treball.

11. Identifica les característiques particulars dels mitjans de producció, l’utillatge, els equips i les eines, i hi aplica els procediments tècnics adequats.

12. Identifica les condicions de l’entitat/empresa més relacionades amb la seva professió perquè puguin ésser millorades.

13. Identifica les activitats, les tasques i els àmbits d’actuació que s’adeqüen millor a les seves aptituds i als interessos professionals.

14. Identifica els aspectes positius i negatius de l’àmbit de treball: condicions de seguretat personal i mediambiental, riscs, relacions personals, etc.

1. Denominació: segon nivell del tècnic d’esport en esquí alpí.

2. Durada i distribució horària dels ensenyaments.

2.1  Durada: 620 hores.

2.2  Distribució horària dels ensenyaments:

Bloc comú

Bases anatòmiques i fisiològiques de l’esport II: 40 h.t.

Bases psicopedagògiques de l’ensenyament i l’entrenament. II: 45 h.t.

Entrenament esportiu II: 40 h (30 h.t. + 10 h.p.)

Organització i legislació de l’esport II: 5 h.

Teoria i sociologia de l’esport: 20 h.

Total hores: 140 h.t. + 10 h.p.

Càrrega horària del bloc: 150 h.

Bloc específc

Desenvolupament professional II: 10 h.t.

Formació tècnica de l’esquí alpí II: 15 h.t. + 30 h.p.

Reglament i cronometratge d’esquí alpí: 10 h.t + 5 h.p.

Material d’esquí alpí II: 10 h.t. + 10 h.p.

Metodologia de l’ensenyança de l’esquí alpí II: 15 h.t. + 30 h.p.

Metodologia de l’entrenament de l’esquí alpí: 20 h.t. + 35 h.p.

Medi ambient de muntanya II: 15 h.t. + 10 h.p.

Seguretat esportiva II: 15 h.t. + 10 h.p.

Total hores: 110 h.t. + 130 h.p.

Càrrega horària del bloc: 240 h.

Bloc complementari

Terminologia específica estrangera: 10 h.t.

Equipaments esportius: 10 h.t.

Informàtica bàsica aplicada: 10 h.t.

Càrrega horària del bloc: 30 h.

Bloc de formació pràctica: 200 h.

Durada total: 620 h.

Durada títol: 1.085 h.

3. Perfil professional.

3.1  Competència.

El títol de tècnic d’esport en esquí alpí acredita que el seu titular té les competències necessàries per programar i realitzar l’ensenyament de l’esquí alpí amb l’objectiu de perfeccionar l’execució tècnica i tàctica de l’esportista, així com per realitzar l’entrenament bàsic d’esportistes i equips d’aquesta modalitat esportiva.

3.2  Competències professionals.

a) Programar i organitzar activitats d’esquí alpí.

1. Establir el pla d’actuacions per al desenvolupament d’activitats d’esquí alpí amb la finalitat d’assolir l’objectiu previst, tot garantint les condicions de seguretat i en funció de la condició física i dels interessos dels practicants.

b) Programar i realitzar l’ensenyament de l’esquí alpí.

1. Programar l’ensenyament de l’esquí alpí i l’avaluació del procés d’ensenyament-aprenentatge.

2. Realitzar l’ensenyament de l’esquí alpí, amb l’objectiu del perfeccionament tècnic i tàctic de l’esportista.

3. Avaluar la progressió en l’aprenentatge de l’esquí alpí.

Identificar els errors d’execució tècnica i tàctica dels esquiadors, detectar les causes, i aplicar els mitjans i els mètodes necessaris per a la seva correcció.

c) Programar i dirigir l’entrenament bàsic d’esquiadors.

1. Realitzar la programació específica i la programació operativa de l’entrenament a curt i mig termini.

2. Dirigir les sessions d’entrenament en funció dels objectius esportius, tot garantint les condicions de seguretat.

3. Dirigir, al seu nivell, el condicionament físic d’esquiadors en funció del rendiment esportiu.

4. Col·laborar en la detecció de persones amb característiques físiques i psíquiques susceptibles d’introduir-se en processos d’alt rendiment esportiu d’esquí alpí.

d) Dirigir esportistes i equips durant la seva participació en les competicions d’esquí alpí.

1. Dirigir equips i esportistes en competicions d’esquí alpí, fent complir el reglament.

2. Realitzar el plantejament tàctic aplicable a la competició esportiva.

3. Dirigir esportistes o equips en la seva actuació tècnica i tàctica durant la competició.

4. Avaluar l’actuació de l’esportista o de l’equip després de la competició.

5. Controlar la disponibilitat de l’assistència sanitària existent a les pistes o estacions d’esports d’hivern.

3.3  Camp professional.

3.3.1 Àmbit professional.

Aquest tècnic exercirà la seva activitat en el sector esportiu i del lleure, en l’àmbit de l’ensenyament i l’entrenament de l’esquí alpí, en pistes abalisades i fora pista en el domini esquiable d’una estació d’esports d’hivern.

S’exclou del seu àmbit d’actuació l’ensenyament i l’entrenament de l’esquí de muntanya, de l’esquí de fons, del surf de neu, i la conducció de persones o grups per terrenys que requereixin la utilització de tècniques i materials específics d’escalada o alpinisme.

Aquest tècnic podrà actuar de forma autònoma o en el si d’organismes públics o entitats privades. Els diversos tipus d’empreses on pot desenvolupar les seves funcions son:

Escoles esportives.

Centres de tecnificació esportiva.

Escoles d’esquí i d’esports d’hivern.

Clubs i associacions esportives o de lleure.

Federacions esportives.

Patronats esportius.

Empreses de serveis esportius o de lleure.

Centres escolars (activitats extraescolars).

Principals ocupacions que es poden desenvolupar quan s’hagi adquirit la competència professional definida en el perfil:

Professor d’esquí alpí.

Entrenador d’esquí alpí.

Director d’activitats d’esquí alpí.

Cronometrador en competicions d’esquí alpí.

3.3.2 Àmbit funcional.

Les responsabilitats que li seran requerides a aquest tècnic són les següents:

L’ensenyament de l’esquí alpí fins al perfeccionament de l’execució tècnica i tàctica de l’esportista.

El control i avaluació del procés d’instrucció esportiva.

L’entrenament d’esquiadors a nivell bàsic.

El control del rendiment esportiu, al seu nivell.

La direcció tècnica d’esportistes i equips durant la participació en competicions d’esquí alpí.

El cronometratge en competicions d’esquí alpí.

La seguretat de les persones o grups durant el desenvolupament d’activitats d’esquí alpí.

El compliment de les instruccions generals del responsable de l’entitat.

4. Currículum.

A) Bloc comú.

Crèdit 1

Bases anatòmiques i fisiològiques de l’esport II

Identificar les característiques anatòmiques dels diferents segments corporals i els moviments que realitzen.

Relacionar els principals elements osteomusculars amb la funció en el manteniment de la postura estàtica i dinàmica del cos humà.

Identificar les funcions dels principals músculs en els moviments articulars.

Relacionar els principis biomecànics amb el moviment que realitzen els principals músculs.

Analitzar els diferents tipus de moviment del cos humà a partir de les lleis bàsiques de biomecànica.

Interpretar els canvis macroscòpics i microscòpics que es produeixen en el procés de contracció muscular.

Analitzar els canvis fisiològics que es produeixen en el sistema cardiorespiratori com a procés d’adaptació a la pràctica d’activitat física continuada.

Descriure el funcionament del sistema nerviós central i autònom i la seva implicació en el control de les funcions vitals.

Relacionar els òrgans i estructures de l’aparell digestiu, del sistema renal i del sistema endocrí amb la funció que realitzen.

Descriure les funcions de les principals substàncies hormonals i les implicacions que tenen en la pràctica d’activitat física.

1. El sistema digestiu.

Característiques anatòmiques.

Fisiologia de la digestió.

El metabolisme energètic: adaptació a l’activitat física.

Necessitats nutricionals i d’hidratació en situacions d’esforç i en la pràctica d’activitat física continuada.

2. El sistema nerviós.

Sistema nerviós central. Implicació en el control de l’acte motor.

Sistema nerviós perifèric. Implicació en el control dels sistemes i aparells del cos.

3. Sistema renal.

Característiques anatòmiques.

Fisiologia renal.

Adaptacions fisiològiques a l’exercici.

4. El sistema endocrí.

Estructura i característiques de les glàndules endocrines.

Acció de les principals hormones.

Mecanismes de control i regulació hormonal.

Adaptació hormonal a la pràctica d’activitat física.

5. La contracció muscular.

Concepte d’unitat motriu.

Fenòmens fisicoquímics de la contracció muscular.

La placa motriu: fenòmens fisicoquímics.

Fonaments bioquímics de la contracció muscular.

Introducció al metabolisme energètic muscular.

6. Les grans articulacions.

Anatomia òssia.

Anatomia muscular.

Estudi de l’articulació.

Estudi analític dels moviments articulars.

7. Fonaments de biomecànica.

Principis biomecànics del moviment humà.

Les forces que actuen en el moviment humà.

El centre de gravetat i l’equilibri en el cos humà.

Introducció a la biomecànica esportiva.

Introducció a l’anàlisi cinemàtic i dinàmic del moviment humà.

1. Estudi de moviments.

Observació del moviment.

Identificació del elements ossis, musculars i articulars que hi participen.

Identificació del tipus de moviment.

Anàlisi de la trajectòria.

Càlcul de forces i desplaçaments.

2. Estudi de les articulacions.

Identificació de les estructures que intervenen.

Localització en models i en el cos humà.

Observació dels moviments articulars.

Anàlisi de les repercussions del moviment.

3. Càlcul de necessitats dietètiques i nutritives.

e) Continguts d’actituds

1. Autocorrecció en l’estudi de moviments.

2. Ordre i mètode en l’observació de moviments i en la presa de dades.

3. Rigor en els càlculs.

4. Interès per l’adquisició de nous coneixements.

Crèdit 2

Bases psicopedagògiques de l’ensenyament i l’entrenament II

Descriure les principals necessitats psicològiques de l’esportista en l’àmbit de l’entrenament i la competició.

Determinar els aspectes psicològics més rellevants que influeixen en l’aprenentatge de les conductes esportives.

Descriure les formes d’intervenció per al control de les variables psicològiques que influeixen en l’adaptació a l’entrenament.

Identificar els aspectes psicològics que influeixen en la direcció dels grups esportius.

Aplicar estratègies per millorar el funcionament psicològic dels esportistes.

Identificar els problemes emocionals i els factors perceptius que intervenen a l’entrenament i la competició esportiva.

Descriure la influència dels factors emocionals sobre el processament conscient de la informació.

Avaluar l’efecte de la presa de decisions en el rendiment esportiu.

Dissenyar les condicions de pràctica per a la millora dels aprenentatges esportius.

Definir una metodologia d’ensenyança coherent amb els principis fonamentals de l’aprenentatge cognitiu.

Elaborar programacions d’ensenyament/entrenament tot determinant els objectius, els continguts, els recursos, els mètodes, l’avaluació i la temporalització de les activitats en funció de les característiques dels esportistes.

Prioritzar els criteris per triar les activitats d’ensenyament-aprenentatge en funció de l’objectiu de la sessió.

Utilitzar estratègies psicològiques que afavoreixin l’adaptació a l’entrenament o a l’aprenentatge d’una habilitat tècnica o tàctica.

Utilitzar els recursos més adients per mostrar les diferents tècniques i tàctiques.

Determinar les formes d’organització dels esportistes, del temps i dels materials en funció de les necessitats formatives.

Determinar els diferents instruments d’avaluació segons el moment i la intenció.

Avaluar i prendre decisions per millorar la programació.

Identificar errors en la realització de les activitats.

Realitzar el plantejament tàctic aplicable a la competició esportiva.

Descriure les formes d’intervenció del tècnic en la direcció dels esportistes per a la competició esportiva.

Identificar les característiques físiques i psicològiques que caracteritzen els esportistes susceptibles d’introduir-se en processos d’alt rendiment esportiu.

Preparar les instal·lacions i el material necessari per al desenvolupament de l’activitat.

1. Els aspectes psicològics implicats en l’aprenentatge i la competició.

Aspectes psicològics relacionats amb el rendiment a l’entrenament i la competició.

Psicologia de grup: grup de pertinença i grup de referència.

Les necessitats psicològiques en l’entrenament a les diferents etapes evolutives.

Intervenció en el canvi de les actituds i la motivació.

Atenció i tractament de la diversitat.

Desenvolupament de la capacitat competitiva a través de l’entrenament: conceptes i estratègies.

2. El procés de programar.

Procés d’elaboració i concreció.

Criteris per a l’elaboració d’unitats didàctiques.

Criteris per a la selecció d’activitats.

Criteris per a la intervenció metodològica.

3. El procés d’optimització dels aprenentatges esportius.

El paper del tècnic a les sessions d’entrenament i a la competició.

Aspectes i recursos metodològics.

La competició com a part de la formació de l’esportista.

Formació i organització de grups de treball.

El grup: rol, lideratge, comunicació, cooperació i competència.

La dinamització: organització i repartiment de tasques, cooperació i confiança, estimulació de la creativitat, mètodes i procediments.

Resolució de conflictes: anàlisi transaccional, negociació, mètodes i procediments, el procés de presa de decisions.

Presa de decisions: tipus i factors que hi influeixen.

4. El procés d’avaluació.

Criteris per determinar els moments i les intencions de l’avaluació.

Pautes per triar i/o dissenyar instruments d’avaluació propis.

1. Anàlisi de la dinàmica interna dels grups.

Identificació del grup que cal analitzar.

Identificació de les necessitats individuals i del grup.

Anàlisi de la dinàmica grupal.

Determinació dels possibles rols dels integrants.

Interpretació de les dinàmiques internes i externes del grup.

Identificació de les funcions i de les tasques assignades dels membres del grup.

Valoració dels resultats de l’anàlisi.

2. Dinamització dels grups.

Anàlisi de la dinàmica interna del grup.

Relació dels resultats de l’anàlisi amb les diverses tècniques d’animació.

Selecció de la tècnica de dinamització.

Aplicació de la tècnica.

Valoració dels resultats de l’aplicació.

3. Presa de decisions.

Detecció de la necessitat d’actuació.

Anàlisi de les circumstàncies concurrents.

Recerca de solucions possibles.

Selecció d’una alternativa.

4. Disseny de la programació.

Elaboració de la programació.

Determinació dels objectius i dels continguts a desenvolupar.

Seqüenciació del procés de treball.

Elaboració de les unitats didàctiques o de treball.

Programació i disseny de les sessions.

5. Programació i disseny de les sessions.

Determinació dels objectius, continguts i activitats de les sessions.

Previsió dels materials i les instal·lacions.

Determinació de l’estratègia metodològica i l’estil de conducció a l’entrenament i la competició.

Determinació de les estratègies de motivació i dinamització dels esportistes a les sessions i la competició.

Elecció de les formes d’organització del grup segons les seves característiques i les activitats a realitzar.

Previsió dels ajuts i suports als esportistes en el seu procés d’aprenentatge i durant la competició.

6. Conducció de grups a les sessions d’entrenament i de competició.

Preparació dels materials i les instal·lacions.

Aplicació i adequació de les sessions dissenyades o de l’estratègia de competició.

Organització de les diferents activitats, exercicis i tasques.

7. Informació dels objectius, continguts, activitats i estratègies.

Organització dels esportistes segons els objectius i les necessitats.

Identificació, conducció i seguiment de les pautes de conducta que han d’adoptar els esportistes.

Verificació de l’existència de conflictes, interpretació de les causes i anàlisi de les alternatives.

Motivació i dinamització dels esportistes a les sessions i la competició.

Detecció i intervenció sobre les necessitats, motivacions i demandes concretes.

Oferiment d’ajuts i suports als esportistes en el seu procés d’aprenentatge i durant la competició.

8. Avaluació i regulació dels aprenentatges i la competició.

Anàlisi del procés i els objectes d’avaluació.

Determinació dels moments i les intencions.

Elecció i/o disseny i aplicació dels instruments i recursos per a l’avaluació.

e) Continguts d’actituds.

1. Acceptació i compliment de la planificació per al desenvolupament posterior de la programació general i específica que donarà pas a l’elaboració de les diferents unitats de treball.

2. Conscienciació de la influència que el rol del tècnic té en la mediació dels aspectes psicològics per a l’optimització i adherència a les activitats d’ensenyament, entrenament i competició.

3. Estimació de la combinació de diferents recursos, metodologies, dinàmiques i organitzacions que permetin la participació i la motivació més efectiva i eficaç dels esportistes.

4. Valoració positiva de la utilització sistemàtica de diferents mecanismes i estratègies d’avaluació per reajustar el procés d’ensenyament-aprenentatge segons les necessitats manifestades pels esportistes.

Crèdit 3

Entrenament esportiu II

Relacionar la implicació de les diferents cadenes metabòliques amb els diferents tipus d’entrenament.

Descriure les característiques més significatives de l’entrenament aeròbic i anaeròbic.

Determinar les formes de la preparació psicològica dels esportistes per a l’entrenament i la competició.

Establir una planificació de l’entrenament d’una temporada esportiva dirigida a un supòsit concret d’esportistes.

Establir una progressió d’exercicis per al desenvolupament de les capacitats físiques condicionals i les capacitats perceptiu-motrius dirigida a un supòsit concret d’un grup d’esportistes.

Ajustar l’aplicació dels sistemes i mètodes que desenvolupen les diferents capacitats físiques i perceptiu-motrius al grup d’esportistes.

Determinar l’estratègia d’intervenció a l’entrenament en funció de les característiques psicològiques dels esportistes.

Dissenyar una sessió d’entrenament de les capacitats físiques condicionals i/o les capacitats perceptiu-motrius per un grup d’esportistes d’una edat determinada.

Enumerar els factors i variables a tenir en compte per avaluar la correcta actuació dels esportistes a les sessions de desenvolupament de les diferents capacitats físiques i/o perceptiu-motrius.

Oferir els recursos i ajuts més adients si s’identifiquen errors en la realització dels exercicis per al desenvolupament de les capacitats físiques i perceptiu-motrius.

Justificar l’elecció i utilització d’un determinat equipament i material tipus per al desenvolupament d’una determinada capacitat física.

Determinar la forma i les característiques del control de l’entrenament de les capacitats físiques i/o perceptiu-motrius.

1. Exigències metabòliques dels esports a l’entrenament i la competició.

Les vies metabòliques i els mètodes i sistemes d’entrenament.

L’adaptació a l’estrès.

La recuperació i la sobrecompensació.

2. Planificació de l’entrenament i la competició.

Conceptes bàsics.

Generalitats.

Estructura.

Variables que intervenen.

Procés d’elaboració.

Els períodes i els cicles d’entrenament.

3. Programació de l’entrenament i la competició.

Objectius, continguts i principis de l’entrenament esportiu.

Objectius i periodització de la competició.

Variables que intervenen.

Procés de presa de decisions.

4. Entrenament general i específic.

Mètodes i mitjans per al desenvolupament de les capacitats físiques condicionals i perceptiu-motrius.

Fórmules de preparació de les qualitats psicològiques i la conducta per a l’entrenament i la competició.

5. El control de l’entrenament i la competició.

Funcions i característiques.

La valoració de les capacitats físiques condicionals, de les capacitats perceptiu-motrius i les qualitats psicològiques i de conducta a l’entrenament i la competició.

Instruments per a l’avaluació i control del procés i dels resultats de l’entrenament i la competició.

1. Adequació de les càrregues d’entrenament i la competició a les característiques dels esportistes.

Identificació del nivell actual de competències (NAC) dels esportistes.

Determinació de les càrregues d’entrenament i la seva progressió en funció del nivell dels esportistes.

Selecció dels mètodes i mitjans d’entrenament en funció dels objectius de l’entrenament i la competició, les característiques dels esportistes i la seva adaptació a l’esforç.

Reajust de l’entrenament i la competició en funció de la informació obtinguda de l’avaluació i control.

2. Planificació de la intervenció.

Adequació al plantejament de l’entitat.

Descripció dels objectius i dels continguts a desenvolupar.

Elaboració i seqüenciació del pla de treball: entrenament i competició.

Determinació dels recursos humans i materials necessaris.

3. Programació de l’entrenament i la competició.

Concreció dels objectius i dels continguts a desenvolupar.

Determinació de les formes d’aplicació dels principis de l’entrenament esportiu.

Definir les característiques i temporalització de la participació en les competicions.

Determinació dels mètodes, càrregues i activitats.

Elaboració i seqüenciació dels diferents cicles i unitats de treball.

Concreció dels aspectes configuradors de les sessions.

Selecció de les activitats d’entrenament.

Reajust de la programació en funció de l’avaluació de l’entrenament i la competició.

4. Direcció i mediació en les sessions d’entrenament i la competició.

Preparació dels materials i les instal·lacions.

Explicació dels objectius i les activitats pròpies de la sessió d’entrenament o de competició amb el canal i les característiques de la informació més adients per als esportistes.

Determinació de l’estratègia metodològica o de competició.

Organització, motivació i dinamització dels esportistes.

Aplicació de les diferents activitats previstes.

Observació de les realitzacions dels esportistes en funció dels indicadors previstos.

5. Avaluació i control de l’entrenament.

Determinació del procés i els objectes d’avaluació a l’entrenament i la competició.

Determinació dels moments i les intencions de l’avaluació a l’entrenament i la competició.

Disseny o selecció dels instruments i recursos per a l’avaluació i control a l’entrenament i la competició.

e) Continguts d’actituds

1. Acceptació de la necessitat d’elaborar una planificació general com a marc per al desenvolupament de la programació general i específica que ordeni i seqüenciï l’entrenament i la competició.

2. Conscienciació de la importància que l’elecció i priorització dels objectius, continguts, mètodes i sistemes d’entrenament, activitats i la mateixa competició ocupen en l’optimització i ordenació del procés d’entrenament.

3. Voluntat a atendre les individualitats dels esportistes i/o els equips tot triant i alternant les activitats, dinàmiques, mètodes i sistemes d’entrenament que s’ajustin a les seves necessitats i als objectius de l’entrenament i la competició.

4. Valoració positiva de la necessitat constant de reajustar l’entrenament i la competició segons els resultats de l’observació i control sistemàtic.

Crèdit 4

Organització i legislació de l’esport II

Diferenciar el marc competencial de l’esport a l’Estat i a Catalunya a partir de la legislació específica esportiva.

Identificar les vies de finançament de les activitats esportives regulades per la normativa específica esportiva.

Determinar l’àmbit d’actuació, representativitat i marc competencial del Consejo Superior de Deportes.

Definir i diferenciar l’esport amateur del d’alt nivell i del professional.

Identificar els límits que imposa la normativa de prevenció de la violència i de control de les substàncies i mètodes prohibits en l’esport.

Identificar els límits que imposa la normativa de publicitat a l’àmbit de l’esport.

1. Llei 10/1990, de 15 d’octubre, de l’esport.

Marc competencial exclusiu de l’Estat.

Marc competencial compartit amb les comunitats autònomes i els ens locals.

Àmbit d’aplicació i desenvolupament de la normativa.

Finançament de l’esport a l’Estat.

2. Decret legislatiu 1/2000, de 31 de juliol, pel qual s’aprova el Text únic de la Llei de l’esport.

Marc competencial exclusiu.

Marc competència compartit amb els ens locals.

Finançament de l’esport a Catalunya.

Desenvolupament del Decret legislatiu 1/2000, de 31 de juliol.

3. El Consejo Superior de Deportes.

Marc competencial.

Estructura i òrgans dependents de l’organisme.

Nivells de representació esportiva.

4. L’esport d’alt nivell i professional a l’Estat.

L’esport d’alt nivell. Concepte i característiques.

Les societats anònimes esportives. Característiques.

Les lligues esportives professionals. Tipus i característiques.

5. Legislació de prevenció de la violència en l’esport i del control de les substàncies i mètodes prohibits en l’esport.

Normativa bàsica de prevenció de la violència en l’esport.

Normativa bàsica del control de les substàncies i mètodes prohibits en l’esport.

Principals substàncies i mètodes prohibits en l’esport.

6. Legislació bàsica de patrocini esportiu.

Normativa de la Llei de fundacions aplicable a l’esport.

Normativa de la Llei general de publicitat aplicable a l’esport.

1. Coneixement del marc competencial esportiu de l’Estat i de Catalunya.

Identificar les competències del marc legislatiu.

Selecció i buidat de la informació.

Determinar i delimitar el seu àmbit d’actuació.

2. Anàlisi de les activitats esportives d’alt nivell.

Definir el concepte de l’esport d’alt nivell.

Identificar els actors i els components de l’esport d’alt nivell.

Ubicar el seu àmbit d’actuació.

3. Coneixement de la legislació bàsica de patrocini esportiu i publicitat com a via de finançament de l’esport.

Identificar l’objectiu de la norma.

Lectura esquemàtica.

Selecció de la informació.

Determinació i delimitació del seu àmbit d’actuació.

e) Continguts d’actituds.

1. Compliment de les normes aplicables a l’àmbit de l’esport.

2. Capacitat d’acceptació de les normes.

3. Presa de decisions respecte a la normativa aplicable.

4. Capacitat d’argumentació del rang i del grau d’aplicació normatiu.

5. Sistematització en la correcció d’errors en l’aplicació normativa.

Crèdit 5

Teoria i sociologia de l’esport

Comparar les principals característiques diferenciades entre l’esport antic i l’esport modern.

Relacionar l’origen de l’esport modern amb la seva localització geogràfica i les característiques socials de l’època.

Identificar els principals factors que han afavorit la presència massiva del fenomen esportiu en les societats avançades.

Identificar l’evolució dels índexs de pràctica esportiva a partir d’estudis sociològics.

Reconèixer les diferències entre grups específics de població i la seva pràctica esportiva.

1. L’esport antic i modern.

Orígens socials diferenciats.

Etimologia del terme esport.

La dificultat d’assolir una definició universal del terme esport.

2. Orígens i evolució de l’esport modern.

Situació inicial: període i espai.

Els protagonistes: característiques socials del grup que va iniciar la pràctica de l’esport modern.

3. Comportaments esportius de la població en la nostra societat actual.

Índex de participació esportiva a l’Estat espanyol i a Catalunya.

Conceptes bàsics: mode de vida; capital econòmic i cultural; sistema de pràctiques esportives; i teoria de les oportunitats.

4. Procés de socialització, esport, classe, gènere i edat.

Diferenciació social i esport: l’espai de les posicions socials: capital econòmic i capital cultural; el sistema de pràctiques esportives; la distinció a través de l’esport.

Gènere i esport: sexe i gènere; el concepte de construcció social; estereotips.

Edat i esport: cicles de vida i rituals de transició; actituds davant de l’esport segons l’edat.

5. L’esport a la societat contemporània.

Evolució de l’esport: de sistema tancat a sistema obert.

Models que configuren el sistema obert de l’esport.

Dos elements explicatius a tenir en compte: la creixent individualització de les societats avançades i el cultiu de l’hedonisme.

1. Anàlisi dels principals factors de l’evolució de la pràctica esportiva de la població a l’Estat espanyol i Catalunya.

Identificació de tècniques d’investigació sociològica que s’utilitzen.

Interpretació dels resultats de l’hàbit esportiu en relació amb les variables independents.

Valoració dels resultats dels estudis sobre l’hàbit esportiu.

2. Anàlisi d’informació mediàtica.

Identificació del tipus d’informació a analitzar.

Reconeixement dels factors socialitzadors.

Relació dels factors amb el grup específic de població.

Obtenció de conclusions.

3. Anàlisi del paper de l’esport a les societats avançades.

Identificació dels models que configuren l’esport actual.

Relació de l’evolució d’aquests models amb el desenvolupament de les societats avançades.

Reflexió sobre possibles propostes de futur per a l’esport.

e) Continguts d’actituds.

1. Actitud de tolerància i antidogmatisme vers el fenomen esportiu en les societats actuals.

2. Cordialitat, respecte, tolerància, esperit obert i amabilitat en el tracte amb la resta de companys.

3. Motivació pròpia i dels participants durant el desenvolupament dels debats i les posades en comú referents a la quantitat i la qualitat de la pràctica esportiva de la població a analitzar.

4. Capacitat d’escoltar i guardar el torn de paraula en la realització de les postes en comú.

5. Interès a comprendre la presentació, el procés i els resultats de les anàlisis sociològiques de l’esport.

B) Bloc específic.

Crèdit 1

Desenvolupament professional II

Contrastar l’organigrama de la Federació Espanyola d’Esports d’Hivern i diferenciar les competències dels seus òrgans.

Identificar la figura del tècnic d’esport segons el marc legal i el seu perfil professional.

Definir les responsabilitats civils i penals derivades de l’exercici professional del tècnic d’esport.

Identificar les característiques del sector dels esports d’hivern i del turisme de neu a la Unió Europea i a d’altres països.

Especificar l’equivalència professional dels tècnics espanyols amb els professionals de la Unió Europea i d’altres països.

1. La Federación Española de Deportes de Invierno (FEDI).

Especialitats pròpies.

Especialitats compartides.

Competències i organigrama de la FEDI.

2. El tècnic d’esport.

Pla de formació dels tècnics dels esports d’hivern.

Marc legal.

Competència professional.

Àmbit professional i funcional.

3. Els sector dels esports d’hivern a l’estranger.

Condicions laborals.

Equivalències professionals.

Associacions de professionals.

1. Caracterització del perfil del tècnic d’esport.

Identificació del Pla de formació dels tècnics dels esports d’hivern.

Identificació del marc legal que condiciona el tècnic d’esport.

Determinació de les competències i l’àmbit professional del tècnic d’esport.

Identificació de les responsabilitats civils i penals en l’exercici professional.

2. Caracterització del sector a d’altres països.

Identificació de les similituds i diferències de la pràctica professional.

Identificació de l’equivalència de les titulacions.

Comparació de les competències professionals.

Comparació de les responsabilitats civils i penals en l’exercici professional.

e) Continguts d’actituds

1. Acceptació de les normes laborals i de les responsabilitats assignades.

2. Consciència del deure o de la tasca assignada.

3. Acceptació de l’altre, de les opinions i judicis aliens.

4. Cordialitat i respecte envers els altres professionals amb els quals es relaciona.

5. Motivació per emprendre tasques o accions noves.

6. Interès pels nous coneixements i modificacions que es produeixin en relació amb l’estructuració i normativa de la professió.

Crèdit 2

Formació tècnica de l’esquí alpí II

Analitzar les accions tècniques de les diferents disciplines de l’esquí alpí basant-se en els principis de la mecànica i de la biomecànica.

Determinar la influència dels materials específics en la tècnica de les diferents disciplines de l’esquí alpí.

Explicar, de forma clara, ordenada i entenedora, les tècniques i tàctiques de les diferents disciplines de l’esquí alpí, les fases de cada moviment, l’efecte que causen i la posició corporal més adequada en cada cas.

Demostrar, mitjançant l’execució i la utilització de recursos didàctics adients, les tècniques i tàctiques de les diferents disciplines de l’esquí alpí, les fases de cada moviment, l’efecte que causen i la posició corporal més adequada en cada cas.

Executar, segons el model de referència, les accions tècniques i tàctiques de les diferents disciplines de l’esquí alpí en condicions de la neu variades, amb eficàcia, seguretat i equilibri.

Exercitar les destreses tècniques requerides en proves de caràcter internacional (Eurotest).

1. Disciplines de l’esquí alpí.

Descens: definició i característiques tècniques i tàctiques.

Supergegant: definició i característiques tècniques i tàctiques.

Eslàlom gegant: definició i característiques tècniques i tàctiques.

Eslàlom: definició i característiques tècniques i tàctiques.

Esquí extrem i quilòmetre llançat.

Esquí artístic o acroesquí: salt acrobàtic, descens de bamps, ballet.

Esquí de telemarc.

Càrving.

Noves especialitats (newschool).

2. Perfeccionament tècnic i tàctic de l’esquí alpí.

Models de referència.

Adaptacions dels gestos tècnics a situacions especials: descens de guals o bamps, descens en neu verge, descens a gran velocitat, descens de fortes pendents.

Adaptacions dels gestos tècnics a les disciplines de competició: descens, supergegant, eslàlom gegant i eslàlom.

Esquí de càrving i de telemarc. Noves especialitats.

Interrelació entre tècnica, tàctica i condició física.

Influència dels materials de competició en la tècnica i la tàctica.

3. Anàlisi biomecànica de l’esquí alpí.

Anàlisi cinemàtica i dinàmica de les accions tècniques de les diferents disciplines de l’esquí alpí.

Models de referència.

Adaptacions.

1. Explicació d’accions tècniques i tàctiques de perfeccionament i de competició de l’esquí alpí.

Determinació de la informació que cal comunicar.

Identificació de les característiques dels receptors.

Selecció de l’estratègia de relació i del mitjà de comunicació.

Emissió de la comunicació, missatge o informació.

Control de la recepció i comprensió del missatge o informació.

2. Demostració d’accions tècniques i tàctiques de perfeccionament i de competició de l’esquí alpí.

Valoració de les condicions de l’entorn i de les característiques dels participants.

Elecció de l’emplaçament adequat per fer la demostració.

Comprovació de la visibilitat per part de tots els participants.

Explicació de les característiques de l’acció tècnica o tàctica que cal demostrar.

Execució lenta i descomposta de les fases.

Control de la comprensió de la informació per part dels participants.

3. Execució d’accions tècniques i tàctiques de perfeccionament i competició de l’esquí alpí.

Identificació de l’objectiu de l’acció tècnica i/o tàctica.

Valoració de les condicions de l’entorn.

Estimació de les condicions pròpies.

Escalfament o preparació, si cal.

Determinació de l’estratègia a seguir.

Realització dels moviments o de les accions amb eficàcia, seguretat, coordinació i equilibri.

Avaluació dels resultats intermedis.

Valoració dels canvis en les condicions de l’entorn i pròpies.

Modificació, si cal, de l’estratègia.

Avaluació del resultat final.

e) Continguts d’actituds.

1. Presa de decisions per a la selecció dels recursos didàctics de suport a l’explicació o demostració de les accions tècniques i tàctiques de l’esquí alpí.

2. Autocorrecció en l’execució i demostració de les accions tècniques i tàctiques de l’esquí alpí.

3. Execució sistemàtica de resolució de problemes establerts per la incertesa del mantell nival i l’orografia de la pista.

4. Ordre i mètode en l’estudi del gest tècnic.

5. Constància en el treball de millora individual i en l’autocorrecció d’errors.

6. Valoració de l’estil com a component estètica del gest tècnic.

7. Interès per la investigació de la relació causa-efecte del gest tècnic.

8. Seguretat en les explicacions i en les demostracions.

9. Rigor en l’ús de la terminologia biomecànica i tècnica.

10. Cordialitat, respecte, tolerància, esperit obert i amabilitat en el tracte amb els participants.

11. Motivació pròpia i dels participants durant el desenvolupament de les activitats.

12. Aparença personal adequada per desenvolupar les activitats.

13. Recerca de noves activitats i exercicis que siguin atractius i motivadors.

Crèdit 3

Reglament i cronometratge d’esquí alpí

Descriure les característiques bàsiques de les diferents disciplines de competició de l’esquí alpí a partir del reglament oficial.

Diferenciar els deures i les responsabilitats del cronometrador de les del jutge àrbitre i del delegat tècnic en les diferents disciplines de competició de l’esquí alpí.

Preparar els aparells de cronometratge de les diferents disciplines de competició d’esquí alpí basant-se en els protocols establerts.

Realitzar les comprovacions i càlculs propis del cronometratge de les diferents disciplines de competició de l’esquí alpí, en funció de la modalitat de cronometratge aplicada.

1. Reglament de les diferents disciplines de competició d’esquí alpí.

Descens.

Supergegant.

Eslàlom gegant.

Eslàlom.

Eslàlom paral·lel.

2. Classificacions.

Punts FEDI i Federació Internacional d’Ski (FIS).

Penalització de proves.

3. Tipus o modalitats de cronometratge.

Cronometratge a mà.

Cronometratge electrònic sense línia.

Cronometratge electrònic amb línia.

4. Aparells de cronometratge.

Cèl·lules fotoelèctriques.

Portilló de sortida.

Rellotge electrònic.

Ordinador.

5. Funcions del cronometrador.

Preparació dels aparells de cronometratge: instal·lació, comprovació del funcionament, operacions d’ajust.

Control de l’ordre de sortida i arribada dels esquiadors.

Comprovació de dorsals.

Càlcul de resultats: tipus de càlculs, tipus de temps.

1. Preparació dels aparells de cronometratge.

Identificació de les condicions de la pista.

Selecció de l’emplaçament dels diferents equips i material tècnic.

Muntatge dels aparells de cronometratge.

Comprovació del correcte funcionament.

Realització de les operacions d’ajust necessàries.

2. Cronometratge de la competició.

Introducció dels dorsals dels esquiadors que es disposen a prendre la sortida en la cursa.

Comprovació de la coincidència de l’inici del cronometratge amb l’obertura del portilló de sortida.

Confirmació del dorsal dels esquiadors a l’arribada de la cursa.

Comprovació de l’adjudicació del temps de cursa al dorsal adequat.

Impressió de la llista dels temps de cursa dels esquiadors i lliurament d’aquesta al jutge de carrera.

Introducció, en les disciplines que correspongui, de l’ordre de sortida dels esquiadors en la segona mànega.

3. Càlcul de resultats.

Operacions ràpides de càlcul mental: sumes i restes.

Comprovació ràpida de resultats.

Càlcul dels diferents tipus de temps: totals, compensats, etc.

e) Continguts d’actituds.

1. Concentració durant el cronometratge de les competicions.

2. Determinació en la presa de decisions davant de la necessitat d’operacions d’ajust dels aparells de cronometratge.

3. Constància i rigor a detectar, corregir i revisar l’ordre de sortida i arribada dels esquiadors.

4. Acceptació i compliment de les normes relatives al cronometratge de les diferents disciplines de competició i de les responsabilitats assignades.

5. Autosuficiència i no influenciabilitat en els càlculs.

6. Tracte d’igualtat i no discriminatori amb els esquiadors.

7. Cordialitat i respecte envers els altres professionals amb els quals es relaciona.

8. Consciència del deure o de la tasca assignada.

9. Interès pels nous coneixements i modificacions que es produeixin en relació amb el cronometratge de competicions.

10. Consciència de la importància del manteniment i conservació dels aparells de cronometratge.

11. Pulcritud en les operacions d’ajust, conservació i manteniment dels aparells de cronometratge.

12. Responsabilitat en la utilització dels aparells de cronometratge i en la comprovació de resultats.

Crèdit 4

Material d’esquí alpí II

Identificar les característiques tècniques i reglamentàries, i les condicions d’utilització i de manteniment del material de competició i d’entrenament de les diferents disciplines d’esquí alpí, a partir de la documentació tecnicocomercial i del reglament oficial.

Relacionar les característiques tècniques de la vestimenta i dels complements específics per a la competició i l’entrenament de les diferents disciplines d’esquí alpí amb les condicions personals, del medi o del clima.

Realitzar la preparació, la revisió i el manteniment bàsic del material de competició i d’entrenament de les diferents disciplines d’esquí alpí a partir de la documentació tecnicocomercial i dels procediments interns establerts.

Determinar el material necessari per a la preparació, la revisió i el manteniment del material de competició i d’entrenament de les diferents disciplines d’esquí alpí en funció de les característiques del grup, d’una manera econòmica i adaptada als condicionants de l’entorn.

Realitzar les operacions de manteniment i reparació del material de competició i d’entrenament de les diferents disciplines d’esquí alpí basant-se en els protocols establerts.

1. Material dur d’entrenament i competició de les diferents disciplines d’esquí alpí.

Els esquís: definició, característiques estructurals i químiques (la sola), materials més usuals de fabricació. Diferenciació entre els esquís de les diferents disciplines.

Els bastons: definició, característiques estructurals i materials més usuals de fabricació.

Les botes: definició, característiques estructurals i materials més usuals de fabricació.

Les fixacions: definició i característiques estructurals. Diferents tipus de muntatge. Escala de regulació.

El material per a l’entrenament de les diferents disciplines.

Relació del material de competició amb la tècnica i amb la tàctica de les diferents disciplines.

Evolució i tendències del mercat.

2. Vestimenta i complements tècnics per a l’entrenament i la competició de les diferents disciplines d’esquí alpí.

Sistema de capes, fibres i teixits.

Vestimenta per al cap, cos i extremitats. Característiques, preparació i conservació.

Proteccions.

Evolució i tendències del mercat.

3. Manteniment i reparació del material de les diferents disciplines d’esquí alpí.

Anomalies més freqüents del material d’esquí alpí: esquís, bastons, botes i fixacions.

Material, eines i utillatge per al manteniment i les reparacions: parafines, ceres, dissolvents, raspalls, rasquetes i altres. Definició, tipus i característiques químiques.

Protocols de manteniment més comuns: enceratge i parafinatge.

Protocols de reparacions més comuns: anivellament de soles i cantells, reparació de soles, reparació i esmolament de cantells, reparació d’altres materials i equips.

1. Preparació dels esquís.

Identificació de les condicions meteorològiques i de la neu.

Selecció de les estratègies a aplicar per a la preparació.

Selecció del material necessari per a la preparació.

Aplicació de les tècniques de parafinatge i enceratge a nivell competitiu seguint els protocols establerts.

Comprovació de l’estat i funcionalitat dels esquís.

2. Conservació, manteniment i reparació del material.

Revisió de l’estat del material abans i després de la seva utilització.

Detecció d’anomalies.

Valoració de la necessitat d’actuació.

Valoració i selecció del material disponible.

Determinació de la possibilitat d’actuació.

Realització de les operacions d’ajust, reparació i manteniment necessàries.

Comprovació de l’estat i funcionalitat del material.

3. Determinació del material de preparació i manteniment del material dur d’esquí alpí.

Identificació de les característiques del grup d’entrenament/competició.

Identificació del material de preparació i manteniment del material dur d’esquí alpí.

Estudi dels materials existents en el mercat.

Selecció del material més adequat a les necessitats.

e) Continguts d’actituds.

1. Determinació en la presa de decisions davant de la necessitat d’operacions d’ajust i de reparació del material.

2. Constància i rigor a detectar, corregir i revisar l’estat del material de competició i d’entrenament i dels complements.

3. Compliment de les normes relatives al material de competició i d’entrenament i als complements.

4. Consciència de la importància del manteniment i conservació del material de competició i d’entrenament i dels complements.

5. Pulcritud en les operacions d’ajust, conservació, manteniment i reparació del material de competició i d’entrenament i dels complements.

6. Responsabilitat en la utilització del material per a la preparació, manteniment i reparació del material de competició i d’entrenament i dels complements.

Crèdit 5

Metodologia de l’ensenyança de l’esquí alpí II

Relacionar les accions tècniques de les etapes de perfeccionament tècnic i de disponibilitat variable de l’esquí alpí amb la seva finalitat, acció motriu que predomina, i els exercicis i activitats que possibiliten el seu aprenentatge.

Programar sessions de perfeccionament tècnic de l’esquí alpí, definint els objectius, els continguts o activitats, l’avaluació, la metodologia i els recursos necessaris, a partir de la programació general establerta, el nombre i les característiques dels participants i els recursos disponibles.

Determinar el tipus, la quantitat, la durada i la distribució dels exercicis o activitats que cal realitzar en cadascuna de les fases de la sessió (escalfament, principal i de recuperació) segons els paràmetres de durada i intensitat recomanats, i d’acord amb els criteris de variabilitat i la possibilitat d’assimilació i progressió en l’aprenentatge.

Dissenyar exercicis i activitats de perfeccionament de les accions tècniques i tàctiques de l’esquí alpí, a partir dels objectius de la sessió, el nombre i les característiques dels participants i els recursos disponibles.

Determinar la metodologia d’ensenyament i les estratègies d’organització i control del grup segons l’activitat que es realitza, els objectius de la sessió i el nombre i les característiques dels participants.

Dirigir sessions de perfeccionament tècnic i tàctic de l’esquí alpí amb eficàcia i seguretat, i d’acord amb la programació prevista.

Realitzar els exercicis i activitats de perfeccionament tècnic i tàctic de l’esquí alpí amb correcció en els moviments, eficàcia i seguretat.

Controlar el nivell i la forma de participació de les persones durant el desenvolupament dels exercicis i activitats a partir de la observació directa.

Detectar contingències en relació amb les persones, el medi, les instal·lacions i el material que requereixin l’alteració del programa previst, a partir de l’observació i valoració continuada del desenvolupament de la sessió.

Identificar els errors o les dificultats d’execució dels participants, a partir de les seves manifestacions i de l’observació de les seves evolucions.

Relacionar els errors o les dificultats d’execució dels participants amb les seves causes i les possibles solucions.

Valorar els resultats de l’activitat, a partir dels objectius establerts i de l’evolució en els aprenentatges.

1. Metodologia del perfeccionament tècnic i tàctic de l’esquí alpí.

Principis metodològics aplicats a la didàctica de l’esquí alpí.

Etapes en el perfeccionament de l’esquí alpí: perfeccionament de la tècnica i disponibilitat variable.

2. Progressions d’aprenentatge per al perfeccionament de les accions tècniques i tàctiques.

Unitats bàsiques per al perfeccionament de la tècnica i la tàctica de l’esquí alpí: objectius, continguts i metodologia en les etapes de perfeccionament de la tècnica i de disponibilitat variable.

El perfeccionament de la tècnica. Exercicis i activitats. Errors més comuns.

El perfeccionament de la tàctica. Exercicis i activitats. Errors més comuns.

3. Factors a tenir en compte en el procés de perfeccionament de l’esquí alpí.

Perfil dels alumnes i criteris de classificació.

Mitjans, recursos i ajudes per al perfeccionament. Material didàctic, material reglamentari i material alternatiu.

Estils d’ensenyament. La demostració. La correcció d’errors.

Organització de la sessió: actuacions preliminars, situació dels esquiadors i del tècnic, elecció de la pista i dels exercicis o activitats.

Dinamització i control del grup.

Avaluació del procés d’aprenentatge. Criteris d’avaluació. Tests tècnics.

1. Disseny de progressions d’aprenentatge per al perfeccionament tècnic i tàctic de l’esquí alpí.

Identificació del nivell dels participants.

Anàlisi dels objectius de l’activitat i dels recursos disponibles.

Selecció, adaptació o disseny dels exercicis o activitats.

Distribució i seqüenciació dels exercicis o activitats.

Elaboració, si cal, de les fitxes de les activitats.

2. Disseny d’exercicis per al perfeccionament de les accions tècniques i tàctiques de l’esquí alpí.

Anàlisi de la programació general.

Identificació de l’acció tècnica o tàctica a treballar.

Identificació del nivell dels participants.

Concreció i seqüència de les accions que cal realitzar.

Determinació del nombre de repeticions, durada i intensitat.

Concreció del mètode o estil d’ensenyament.

Concreció del material necessari.

Descripció de l’activitat.

Dibuix o esquematització, si cal.

3. Conducció de sessions de perfeccionament d’esquí alpí.

Salutació i presentació als i dels participants.

Comprovació del nivell dels participants.

Comprovació dels recursos disponibles.

Elecció del terreny més adient per a la realització de la sessió.

Organització i distribució del grup.

Explicació dels objectius, continguts i temporització de la sessió.

Explicació de les normes i pautes de seguretat.

Explicació dels exercicis o activitats a desenvolupar.

Demostració i execució, si cal, dels exercicis o activitats.

Control i supervisió del grup durant el desenvolupament dels exercicis o activitats.

Detecció dels errors i de les dificultats d’execució per part dels participants.

Correcció dels errors i adaptació dels exercicis o activitats en funció de la observació o no de contingències.

4. Explicació d’exercicis o activitats, d’accions tècniques i tàctiques de l’esquí alpí, o de normes i pautes de seguretat.

Determinació de la informació que cal comunicar.

Identificació de les característiques dels receptors.

Selecció de l’estratègia de relació i del mitjà de comunicació.

Emissió de la comunicació, missatge o informació.

Control de la recepció i comprensió del missatge o informació.

5. Demostració d’accions tècniques i tàctiques de l’esquí alpí.

Valoració de les condicions de l’entorn i de les característiques dels participants.

Elecció de l’emplaçament adequat per fer la demostració.

Comprovació de la visibilitat per part de tots els participants.

Explicació de les característiques de l’acció tècnica o tàctica que cal demostrar.

Execució lenta i descomposta de les fases.

Control de la comprensió de la informació per part dels participants.

e) Continguts d’actituds.

1. Presa de decisions per al disseny d’exercicis i activitats per al perfeccionament de les accions tècniques i tàctiques de l’esquí alpí més adequats a les característiques dels participants i als objectius del programa.

2. Presa de decisions per a la selecció dels recursos didàctics de suport a l’explicació o demostració de les accions tècniques i tàctiques.

3. Autocorrecció en l’execució i demostració de les accions tècniques i tàctiques.

4. Constància i rigor a detectar i corregir els errors o les dificultats d’execució dels participants.

5. Pulcritud en l’elaboració de dibuixos i esquemes dels exercicis i activitats per al perfeccionament de les accions tècniques i tàctiques.

6. Seguretat en les explicacions i en les demostracions.

7. Cordialitat, respecte, tolerància, esperit obert i amabilitat en el tracte amb els participants.

8. Motivació pròpia i dels participants durant el desenvolupament de les activitats.

9. Aparença personal adequada per desenvolupar les activitats.

10. Recerca de noves activitats i exercicis que siguin atractius i motivadors.

Crèdit 6

Metodologia de l’entrenament de l’esquí alpí

Identificar les exigències motrius i energètiques de les diferents disciplines de l’esquí alpí.

Relacionar les diferents situacions esportives (entrenament/competició, condicions de l’entorn) i els requeriments sol·licitats a l’esquiador.

Determinar i aplicar les activitats d’escalfament en funció de l’activitat a desenvolupar i de les condicions pròpies i del medi. Planificar l’entrenament de les diferents disciplines de l’esquí alpí a partir de l’anàlisi de la situació inicial, de l’aplicació de criteris de planificació i de la utilització de la tecnologia de la planificació.

Entrenar les capacitats motrius d’un esquiador tot determinant les càrregues de l’entrenament i aplicant mètodes, sistemes i exercicis específics.

Entrenar la tècnica d’un esquiador aplicant exercicis específics.

Entrenar el comportament estratègic d’un esquiador aplicant treballs per a la millora de l’estratègia i de la tàctica.

Marcar traçats d’entrenament i de competició de les diferents disciplines de l’esquí alpí, seguint els criteris establerts en el reglament.

Dissenyar i aplicar proves i tests per a la valoració de l’entrenament.

Identificar les característiques individuals de cada esportista per a contribuir al procés de detecció de talents esportius per a l’esquí alpí.

1. Anatomia i fisiologia de l’esquí alpí.

Músculs.

Contraccions.

Processos energètics.

Processos energètics i capacitats condicionals.

2. Escalfament.

Fases: activació, mobilització, estiraments, increment de la càrrega i descans.

Situacions d’escalfament: entrenament, competició. Tipus de proves.

3. Planificació de l’entrenament específic.

Situació inicial de l’esquiador i recursos disponibles.

Criteris de planificació.

Tecnologia de la planificació: procés i registre.

4. Entrenament de les capacitats motrius condicionals i coordinatives.

La càrrega de l’entrenament.

Mètodes d’entrenament aplicats.

Sistemes d’entrenament.

Exercicis per al desenvolupament de les capacitats condicionals i de les capacitats coordinatives.

5. Entrenament de la tècnica, de l’estratègia i de la tàctica.

Entrenament de portes.

Treballs per a la millora de la tècnica.

Treballs per a la millora de l’estratègia: el pla d’acció.

Treballs per a la millora de la tàctica: estudi dels traçats.

6. Marcatge de traçats de les diferents disciplines de l’esquí alpí.

Traçats d’entrenament.

Traçats de competició.

7. Avaluació de l’entrenament.

Objectius de l’avaluació.

Mitjans per a l’avaluació.

Proves i tests per a la valoració de les capacitats motrius, de la tècnica i de la tàctica.

8. Detecció de talents esportius.

El talent esportiu per a l’esquí alpí.

Procés de detecció.

Característiques morfològiques, fisiològiques i psicològiques.

1. Anàlisi de les exigències motrius i energètiques de l’esquí alpí.

Identificació dels principals grups musculars.

Relació del tipus de contraccions amb les diferents accions.

Relació dels processos energètics amb les capacitats condicionals en diferents situacions d’esquí alpí.

2. Realització de l’escalfament per a l’esquí alpí.

Identificació de les fases de l’escalfament aplicat.

Aplicació d’escalfament en diferents situacions.

3. Planificació de l’entrenament específic de l’esquí alpí.

Anàlisi de la situació inicial.

Aplicació dels criteris de planificació.

Utilització de la tecnologia de la planificació.

4. Entrenament motriu de l’esquí alpí.

Identificació de les característiques de l’entrenament de les capacitats motrius.

Determinació de la càrrega de l’entrenament.

Aplicació dels mètodes, sistemes i exercicis específics d’entrenament.

5. Entrenament tècnic de l’esquí alpí.

Identificació de les característiques de l’entrenament de la tècnica de l’esquí alpí.

Aplicació de treballs per a la millora de la tècnica.

6. Entrenament de l’estratègia de l’esquí alpí.

Identificació de les característiques de l’entrenament de l’estratègia de l’esquí alpí.

Aplicació de treballs per a la millora de l’estratègia i de la tàctica.

Elaboració del pla d’acció.

Identificació de les característiques dels traçats.

7. Marcatge de traçats.

Identificació dels objectius del traçat.

Determinació del nivell de dificultat del traçat.

Disseny del traçat.

Col·locació de les portes al llarg del traçat.

Comprovació de l’adequació del traçat al nivell de dificultat previst.

8. Avaluació de l’entrenament.

Identificació dels objectius de l’avaluació de l’entrenament.

Utilització dels mitjans per a l’avaluació.

Aplicació de proves i tests per a la valoració de les capacitats motrius, de la tècnica i de la tàctica.

9. Detecció de talents esportius per a l’esquí alpí.

Utilització del procés de detecció de talents esportius.

Identificació de característiques morfològiques, fisiològiques i psicològiques dels esportistes.

e) Continguts d’actituds.

1. Presa de decisions davant les incidències que es puguin produir durant l’entrenament.

2. Sistematització en la comprovació dels encerts i dels errors respecte els objectius de rendiment establerts.

3. Planificació de l’entrenament a llarg termini.

4. Planificació de l’entrenament a mig i curt termini.

5. Optimització dels recursos disponibles per l’entrenament.

6. Acceptació de la responsabilitat d’entrenador.

7. Valoració de les mesures de seguretat abans, mentre i després de la sessió de l’entrenament.

8. Valoració dels aspectes positius de l’entrenament per a la millora del rendiment.

9. Intercanvi amb altres professionals.

10. Coordinació amb la resta de tècnics del grup en les tasques d’interès general.

11. Independència en el disseny d’entrenaments.

12. Independència en l’aplicació d’entrenaments dissenyats per altres tècnics.

13. Tolerància amb els esportistes entrenats.

14. Respecte i educació en les transmissions de missatges a altres persones.

15. Exigència a un mateix i als esportistes entrenats.

Crèdit 7

Medi ambient de muntanya II

Identificar les principals zones de muntanya i estacions d’esports d’Europa i de la resta del món, a partir de símbols cartogràfics o de documentació informativa.

Seleccionar els signes naturals i els mètodes que cal utilitzar per orientar-se en situacions en què no es disposi de mapa ni brúixola.

Localitzar accidents geogràfics o elements de referència, a partir de dades i simbologia cartogràfica.

Determinar situacions sobre el mapa, a partir de les dades dels instruments de situació i orientació.

Identificar elements atmosfèrics que permetin realitzar una predicció meteorològica, a partir de l’observació directa.

Caracteritzar l’evolució previsible del temps, a partir de dades meteorològiques obtingudes en serveis d’informació oficials, dades dels instruments de mesura i signes naturals observats.

1. Geografia de les serralades i climatologia d’Europa i de la resta del món.

Principals accidents geogràfics de muntanya. Unitats de relleu d’Europa i de la resta del món.

Climatologia i geografia.

Localització de les principals estacions d’esports d’hivern europees i de la resta del món.

2. Orientació i situació.

Signes naturals amb significació per a l’orientació: el sol, la lluna, els estels, les molses i els líquens, la vegetació, etc.

Mètodes d’orientació amb signes naturals: el rellotge com a instrument d’orientació, mètodes amb ombres.

El sistema global de posicionament (GPS): característiques, operatòria, prestacions i cobertura.

Casos típics d’orientació.

Casos típics de situació.

3. Meteorologia.

Característiques generals de l’atmosfera.

Condensació i precipitació.

Dinàmica atmosfèrica.

Predicció meteorològica. Serveis meteorològics.

Meteorologia de Catalunya.

Climatologia general.

Meteorologia i climatologia de muntanya.

1. Situació sobre el mapa dels principals accidents geogràfics de muntanya d’Europa i de la resta del món.

Identificació de la simbologia cartogràfica.

Relació de la simbologia cartogràfica amb els accidents geogràfics.

Relació dels accidents geogràfics amb les unitats de relleu.

2. Orientació i situació a partir de signes naturals.

Identificació de signes naturals amb significació per a l’orientació.

Selecció dels signes vàlids tot descartant els altres.

Orientació, a partir de signes naturals.

Determinació dels punts cardinals.

Identificació sobre el terreny d’accidents geogràfics i altres punts de referència.

3. Anàlisi meteorològica.

Identificació de dades dels serveis d’informació amb significació meteorològica.

Obtenció de dades amb aparells de mesura.

Identificació dels elements atmosfèrics.

Valoració de les dades obtingudes directament o a partir dels serveis d’informació meteorològica.

Determinació de la situació atmosfèrica.

Previsió de l’evolució meteorològica.

e) Continguts d’actituds

1. Col·laboració amb altres professionals en l’obtenció de dades sobre la meteorologia, les característiques geològiques, geogràfiques i mediambientals de la zona.

2. Constància a detectar, corregir i revisar l’aplicació dels mètodes d’orientació, així com els possibles errors.

3. Rigor en l’aplicació dels mètodes.

4. Argumentació de les prediccions meteorològiques realitzades.

5. Rigor en l’obtenció i anàlisi de les dades meteorològiques i altres.

Crèdit 8

Seguretat esportiva II

Identificar els perills naturals més freqüents a la muntanya.

Relacionar les situacions de perill en muntanya amb les normes de comportament que cal adoptar, les accions que cal emprendre i les necessitats d’utilització del material de seguretat.

Reconèixer els diferents tipus de neu a partir de l’observació directa.

Interpretar un perfil estratigràfic del mantell nival.

Relacionar el tipus de neu, la climatologia i les característiques del terreny amb el risc d’allaus.

Valorar la situació en cas d’una allau.

Aplicar les pautes d’actuació més adients en cas d’una allau.

Aplicar les tècniques de localització i rescat en les allaus.

Determinar l’actuació dels serveis de socors.

Identificar l’equip humà i tècnic necessari en el rescat en una allau.

Identificar els senyals de socors.

Identificar un aparell radiotelefònic, les seves característiques i elements, a partir de documentació tecnicocomercial i de la manipulació.

Comunicar i interpretar missatges amb eficàcia a través d’equips radiotelefònics a la muntanya, utilitzant el llenguatge radiotelefònic (alfabet fonètic internacional) i respectant la legislació sobre radiocomunicació.

1. Perills naturals a la muntanya.

Característiques dels perills naturals a la muntanya: boira, nevades, ventades, baixes temperatures, despreniments i allaus.

Pautes d’actuació en cas de senyals evidents de perill natural.

2. Neu i allaus.

Característiques i transformacions de la neu. Formació i evolució del mantell nival.

Tipus d’allaus.

Factors de risc d’allaus.

Tècniques de mesurament i previsió d’allaus.

Pautes d’actuació en cas de senyals de possibilitat d’allau.

3. Salvament en cas d’allau.

Valoració de la situació.

Pautes d’actuació.

Tècniques de localització i rescat.

Equip humà i material dels serveis de socors.

4. Equips de radiocomunicació.

Tipus i característiques dels radiotransmissors.

Cobertura, canals i freqüències.

Utilització dels equips radiotelefònics.

Procediments i llenguatge radiotelefònic. L’alfabet fonètic internacional.

La radiocomunicació a la muntanya.

Legislació sobre les estacions de ràdio.

Llicència de radioafeccionat.

1. Reconeixement dels perills naturals a la muntanya.

Observació constant de l’entorn.

Identificació dels senyals que poden comportar perills naturals.

Reconeixement dels diferents tipus de neu a partir de l’observació directa.

Anàlisi d’un perfil estratigràfic del mantell nival.

Aplicació de les proves més adients per quantificar la possibilitat d’una allau.

2. Actuació en cas de perill.

Valoració de la situació.

Identificació de les normes generals d’actuació i rescat davant d’una allau o altres perills naturals.

3. Actuació en cas de rescat.

Determinació de les pautes d’actuació més adients en el rescat.

Aplicació de les tècniques de localització i rescat.

Utilització de material específic en cas d’allau.

4. Comunicació a través d’aparells de radiocomunicació.

Posada en marxa de l’aparell.

Verificació del funcionament.

Selecció del canal de transmissió-recepció.

Sol·licitud d’entrada al sistema de comunicacions.

Interpretació del missatge de resposta a la sol·licitud.

Comunicació del missatge.

Interpretació de la resposta.

Confirmació de recepció del missatge.

Emissió del missatge de finalització.

Recepció de la confirmació de la finalització.

Aturada de l’aparell o posicionament en espera.

e) Continguts d’actituds.

1. Presa de decisions en la valoració de les dades del mantell nival.

2. Argumentació de les prediccions realitzades sobre la possibilitat del risc d’allaus.

3. Presa de decisions davant de situacions que puguin comportar perill.

4. Presa de decisions en la modificació de les activitats previstes si s’han produït variacions que puguin afectar a la seguretat dels participants.

5. Presa de decisions en la determinació de la necessitat de trasllat o evacuació de malalts, lesionats o accidentats.

6. Presa de decisions en l’organització i control del grup en situacions de perill.

7. Ordenació de l’actuació davant d’un accident o d’un rescat a la muntanya.

8. Acceptació de les normes i de les responsabilitats assignades.

9. Cura de la higiene general i dels materials implicats en l’atenció a l’accidentat i al rescat.

10. Conservació del material de transmissió.

c) Bloc complementari.

Crèdit 1

Terminologia específica estrangera

Relacionar els termes més emprats de la terminologia específica en català amb la corresponent versió o traducció en almenys un idioma estranger.

Interpretar instruccions, explicacions i informacions globals i específiques relacionades amb el sector esportiu en almenys un idioma estranger.

Traduir a grans trets al català textos específics senzills en un idioma estranger, com reglaments, normatives i articles tècnics entre d’altres.

1. Lèxic i terminologia específica de l’esport en almenys un idioma estranger.

Lèxic propi del sector esportiu i de la modalitat esportiva: instal·lacions i equipament, personal, tècnica i tàctica, organització i desenvolupament.

Abreviacions pròpies del sector esportiu i de la modalitat esportiva.

Expressions idiomàtiques pròpies del sector esportiu i de la modalitat esportiva.

Diferents registres: formal i informal.

2. Llengua oral.

Expressions orals pròpies de l’àmbit professional i d’ús més freqüent.

Interpretació de comunicacions orals específiques del sector: conferències, retransmissions, etc.

3. Llengua escrita.

Estructures formals més emprades en textos escrits: reglaments, normatives, articles tècnics, etc.

Traducció de textos específics del sector: procés, estructura i coherència.

1. Traducció de textos específics de l’àmbit professional.

Exploració del text.

Identificació dels elements i de les relacions del text.

Significació dels mots i de les expressions.

Selecció en el diccionari de l’accepció correcta de la terminologia específica segons el context.

Transcripció a un altre codi.

Revisió de la coherència de l’estructura.

2. Interpretació de comunicacions presencials i no presencials.

Percepció auditiva de l’interlocutor.

Identificació dels elements i de les relacions de la comunicació.

Significació dels mots i de les expressions.

Interpretació de la intenció i del contingut de la comunicació.

e) Continguts d’actituds.

1. Constància a buscar la significació dels mots, expressions i formulismes que s’usen en el context professional.

2. Rigor i exigència en la terminologia emprada i en la interpretació de textos.

3. Interès per l’actualització en qüestions terminològiques.

4. Voluntat d’aprendre els termes específics de l’esport.

5. Esforç a l’hora de buscar o completar la informació, malgrat les dificultats de comprensió dels textos específics escrits en llengua estrangera.

Crèdit 2

Equipaments esportius

Col·laborar en la concepció d’un equipament i assessorar els promotors respecte als mecanismes oficials que poden contribuir al finançament de les obres.

Identificar les característiques bàsiques dels diferents tipus d’equipaments esportius.

Conèixer els requisits que ha de complir un equipament esportiu per oferir unes òptimes condicions de pràctica.

Conèixer els diferents models de gestió per tal de millorar la rendibilitat dels equipaments esportius.

1. La planificació dels equipaments esportius.

Concepte de planificació: marc legal, justificació i objectius.

Mètodes de planificació: mètode urbanístic, mètode oferta-demanda.

La planificació dels equipaments esportius a Catalunya: antecedents, disposicions de caràcter general, classificació dels equipaments esportius.

2. La programació dels equipaments esportius.

Definició del programa: tipus d’equipament esportiu, consideracions prèvies a l’elecció del programa.

Situació i emplaçament dels equipaments esportius.

Projecte de gestió: organització funcional, programació d’activitats, programació del manteniment, estudi econòmic i financer.

Projecte d’obres: documentació necessària, normativa de caire general a considerar en la redacció del projecte, criteris projectuals, normativa de la Secretaria General de l’Esport.

3. La construcció dels equipaments esportius.

Adjudicació: formes d’adjudicació, tramitació de l’expedient.

Execució: inici, moviment de terres, fonaments, estructures, tancaments, acabats, instal·lacions, mobiliari.

Control de qualitat: laboratoris, garanties específiques, segells de qualitat.

Recepció de les obres: provisional, definitiva, responsabilitat decenal, amortització.

4. La gestió dels equipaments esportius.

Situació actual: formes de gestió, models de gestió, organigrama de funcionament.

Proposta de gestió: objectius, elecció del model, organització de l’agent gestor, control i avaluació de la gestió.

1. Valoració de la idoneïtat d’un equipament esportiu.

Identificació dels usos de l’equipament i de la seva possible evolució.

Comparació de les característiques bàsiques de l’equipament esportiu amb els principals requeriments tècnics segons els usos.

Anàlisi del model de gestió de l’equipament esportiu.

e) Continguts d’actituds.

1. Responsabilitat en l’assessorament per a la definició del programa, la situació i emplaçament, el projecte de gestió i el projecte d’obres d’un equipament esportiu.

2. Interès per l’actualització en qüestions arquitectòniques i de disseny funcional d’instal·lacions esportives.

Crèdit 3

Informàtica bàsica aplicada

Identificar les parts físiques d’un ordinador, els seus perifèrics i els suports físics d’emmagatzematge, i també les funcions assignades a cada un d’ells.

Descriure el procés d’instal·lació i de realització de còpies de seguretat de les aplicacions estàndards de tractament de textos, de fulls de càlcul i de gestors de bases de dades, segons les instruccions fixades en els manuals.

Crear amb un processador de textos documents amb textos, dades numèriques, observant els aspectes de disseny i d’estil.

Desenvolupar les accions de disseny, de creació i de manteniment d’una base de dades aplicada a situacions relacionades amb els esportistes, els resultats i altres informacions esportives.

Confeccionar fulls de càlcul senzills aplicables al càlcul i al control de paràmetres de l’entrenament i la competició.

1. Informàtica bàsica.

Concepte de tractament automàtic de la informació.

Maquinari i programari.

Sistemes operatius: concepte, tipus i funcions.

2. Tractament de textos.

Concepte de tractament de text i aplicacions pràctiques.

Programari electrònic de tractament de text.

Arxius: gestió i protecció.

Disseny de documents: formats, taules i gràfics.

Edició i impressió de textos.

Manuals: ús i maneig.

3. Tractament de dades.

Concepte de tractament de dades i aplicacions pràctiques.

Tipus de gestors electrònics de bases de dades.

Disseny de bases de dades.

Procediment de consulta: impressió i protecció de les dades.

Manuals: ús i maneig.

4. Tractament de nombres.

Concepte de tractament de nombres i aplicacions pràctiques.

Programari de tractament de nombres: el full de càlcul electrònic.

Funcions: construcció de fórmules, format i edició del full de càlcul.

Manuals: ús i maneig.

5. Tractament del gràfic i de la imatge.

Concepte de tractament del gràfic i de la imatge.

Programari del tractament del gràfic i de la imatge: l’autoeditor.

Funcions: disseny i presentació de gràfics.

1. Instal·lació de programes informàtics.

Identificació de les característiques del maquinari i programari.

Consulta als manuals de procediments.

Instal·lació física del programari en el maquinari.

Identificació de les condicions d’instal·lació.

Configuració i adaptació del programari als procediments de treball establerts.

Comprovació del funcionament dels elements d’acord amb la configuració.

2. Creació de textos.

Identificació de la finalitat del text.

Definició del format de pàgina, línia, paràgraf i estil.

Escriptura del text.

Determinació del format de les taules i/o gràfics.

Inserció i/o escriptura.

Verificació de l’ortografia i de la presentació.

Verificació de la configuració de la impressora.

Impressió del document.

3. Disseny d’una base de dades.

Identificació del tipus de dades que cal tractar.

Definició del camp i dels atributs.

Definició del format i del formulari d’accés.

Introducció i emmagatzematge de la informació.

Recuperació, consulta i actualització d’arxius.

Elaboració d’un informe i/o llista.

e) Continguts d’actituds.

1. Constància a corregir els errors detectats en els processos de tractament de la informació.

2. Eficàcia en la realització dels processos rutinaris d’accions sobre els fitxers.

3. Ordenació de la seqüència d’accions que intervenen en els processos de treball de les diferents aplicacions.

4. Conservació del material informàtic.

5. Autosuficiència per consultar els manuals i buscar ajuda en les pròpies aplicacions.

6. Interès pels avenços tecnològics en el camp de la informàtica.

7. Interès per millorar el resultat i per buscar una bona presentació de la informació tractada en les diferents aplicacions.

8. Voluntat d’aprendre en el mitjà informàtic.

9. Observació de les normes de seguretat en la manipulació del material informàtic.

D) Bloc de formació pràctica.

a) Durada: 200 hores de les quals:

Un mínim de 30 hores correspondran a sessions d’iniciació i perfeccionament de l’esquí alpí.

Un mínim de 20 hores correspondran a sessions d’entrenament d’esquí alpí.

Un mínim de 20 hores correspondran a sessions de condicionament físic d’esquiadors alpins.

Un mínim de 15 hores correspondran a sessions de direcció d’equips en competicions d’esquí alpí.

Un mínim de 15 hores correspondran a la programació de les sessions i activitats.

Adaptar-se, d’una manera responsable i participativa, a les funcions pròpies de les entitats/empreses que oferten activitats d’esquí alpí.

Afrontar, amb progressiva autonomia, organització i iniciativa de treball, les tasques relacionades amb l’ensenyament, l’entrenament i l’organització d’activitats d’esquí alpí.

Valorar el conjunt d’accions realitzades en les entitats/empreses que ofereixen activitats d’esquí alpí, a partir dels interessos i les aptituds personals, i de l’experiència acumulada en el centre de treball.

c) Tipus d’activitats formatives de referència proposades (possibles tasques que es poden fer al centre de treball).

1. Activitats formatives de referència relacionades amb la programació i organització d’activitats d’esquí alpí.

1.1  Programació i organització de cursos d’esquí alpí.

1.2  Organització i realització d’activitats puntuals d’esquí alpí: trobades, intercanvis, exhibicions, demostracions, competicions.

1.3  Cronometratge de competicions d’esquí alpí.

2. Activitats formatives de referència relacionades amb la programació i realització de l’ensenyament de l’esquí alpí.

2.1  Programació de progressions d’aprenentatge per al perfeccionament tècnic i tàctic de l’esquí alpí.

2.2  Elaboració de fitxes d’exercicis i activitats per al perfeccionament tècnic i tàctic de l’esquí alpí.

2.3  Conducció de sessions de perfeccionament tècnic i tàctic de l’esquí alpí amb grups de diferents franges d’edat i de diferent nivell.

3. Activitats formatives de referència relacionades amb la programació i direcció de l’entrenament bàsic d’esquiadors alpins.

3.1  Realització de la programació anual de l’entrenament tècnic i tàctic d’esquiadors de diferents disciplines, categories i nivells.

3.2  Realització de la programació anual de l’entrenament de les capacitats condicionals i coordinatives d’esquiadors de diferents disciplines, categories i nivells.

3.3  Direcció de l’entrenament d’esquiadors de diferents disciplines, categories i nivells.

3.4  Marcatge de traçats d’entrenament i competició de les diferents disciplines d’esquí alpí.

4. Activitats formatives de referència relacionades amb la direcció d’esportistes i equips durant la seva participació en competicions d’esquí alpí.

4.1  Planificació de la temporada de competició d’esquiadors de les diferents disciplines d’esquí alpí.

4.2  Organització i direcció d’esquiadors per la participació en competicions de les diferents disciplines d’esquí alpí: inscripció, desplaçament, logística, allotjament i manutenció, entrenaments, supervisió de la participació, control de resultats, etc.

Analitza l’àmbit de treball i identifica les relacions laborals amb el marc organitzatiu i de funcionament de l’entitat/empresa.

S’adapta a les característiques organitzatives i a les situacions pròpies del centre de treball.

Actua amb responsabilitat en l’àmbit productiu del centre de treball, tenint en compte la normativa legal i les condicions de seguretat.

Treballa en equip quan cal, i es corresponsabilitza, coopera, respecta i valora el treball dels altres, i hi coopera.

Adopta una actitud participativa, s’interessa per aprendre i té iniciativa amb relació a les tasques encomanades.

Té una visió de conjunt i coordinada de les funcions, les fases, els processos o els productes de l’entitat/empresa.

Obté la informació i els mitjans necessaris per realitzar l’activitat assignada, utilitzant els canals existents.

Executa les tasques i s’ajusta progressivament als nivells particulars de l’entitat/empresa.

Detecta anomalies o desviacions en l’àmbit de l’activitat assignada, n’identifica les causes i proposa possibles solucions.

Interpreta i expressa la informació amb la terminologia o simbologia i els mitjans propis de treball.

Identifica les característiques particulars dels mitjans de producció, l’utillatge, els equips i les eines, i hi aplica els procediments tècnics adequats.

Identifica les condicions de l’entitat/empresa més relacionades amb la seva professió perquè puguin ésser millorades.

Identifica les activitats, les tasques i els àmbits d’actuació que s’adeqüen millor a les seves aptituds i als interessos professionals.

Identifica els aspectes positius i negatius de l’àmbit de treball: condicions de seguretat personal i mediambiental, riscs, relacions personals, etc.

Annex 3

Perfil professional i currículum del tècnic d’esport en esquí de fons

1. Denominació: primer nivell del tècnic d’esport en esquí de fons.

2. Durada i distribució horària dels ensenyaments.

2.1  Durada: 450 hores.

2.2  Distribució horària dels ensenyaments.

Bloc comú

Bases anatòmiques i fisiològiques de l’esport I: 20 h.t.

Bases psicopedagògiques de l’ensenyament i l’entrenament I: 25 h.t.

Entrenament esportiu I: 20 h.t. + 10 h.p.

Fonaments sociològics de l’esport: 5 h.t.

Organització i legislació de l’esport I: 5 h.t.

Primers auxilis i higiene en l’esport: 25 h.t. + 10 h.p.

Total hores: 100 h.t. + 20 h.p.

Càrrega horària del bloc: 120 h.

Bloc específic

Desenvolupament professional I: 15 h.t.

Formació tècnica de l’esquí de fons I: 20 h.t. + 30 h.p.

Material d’esquí de fons I: 10 h.t. + 5 h.p.

Metodologia de l’ensenyança de l’esquí de fons I: 20 h.t. + 25 h.p.

Medi ambient de muntanya I: 15 h.t. + 5 h.p.

Seguretat esportiva I: 15 h.t. + 5 h.p.

Total hores: 95 h.t. + 70 h.p.

Càrrega horària del bloc: 165 h.

Bloc complementari

Terminologia específica catalana: 5 h.t.

Fonaments de l’esport adaptat: 10 h.t.

Càrrega horària del bloc: 15 h.

Bloc de formació pràctica: 150 h.

Durada total: 450 h.

3. Perfil professional.

3.1  Competència.

El certificat de primer nivell de tècnic d’esport en esquí de fons acredita que el titular posseeix les competències necessàries per a realitzar la iniciació a l’esquí de fons, així com per promoure aquesta disciplina esportiva.

3.2  Competències professionals.

a) Instruir en els principis fonamentals de la tècnica i la tàctica de l’esquí de fons.

1. Realitzar l’ensenyament de l’esquí de fons, seguint els objectius, els continguts, els recursos i els mètodes d’avaluació, en funció de la programació general de l’activitat.

2. Instruir els alumnes sobre les tècniques i les tàctiques bàsiques de l’esquí de fons, utilitzant els equipaments i materials adients, demostrant els moviments i els gestos segons el model de referència.

3. Avaluar, al seu nivell, la progressió en l’aprenentatge, identificar els errors d’execució tècnica i tàctica dels esportistes, les seves causes, i aplicar els mètodes i els mitjans necessaris per a la seva correcció, preparant-los per les posteriors fases de tecnificació esportiva.

4. Seleccionar, preparar i supervisar el material per a l’ensenyament.

5. Ensenyar la utilització del material específic i complementari de l’esquí de fons, així com el seu manteniment preventiu i conservació.

6. Ensenyar i fer complir les normes bàsiques del reglament de l’esquí de fons i de les estacions d’esports d’hivern.

7. Motivar als alumnes en el progrés tècnic i en la millora de la condició física.

b) Conduir i acompanyar a persones o grups durant la pràctica esportiva.

1. Informar sobre la vestimenta i el material adient per a la pràctica de l’esquí de fons.

2. Exercir el control del grup.

3. Cohesionar i dinamitzar el grup, adaptant-se a les característiques dels integrants.

4. Informar sobre les característiques de l’activitat.

5. Transmetre als esportistes les normes, valors i continguts ètics de la pràctica esportiva.

6. Introduir als esportistes en la pràctica esportiva saludable.

7. Esquiar amb seguretat i eficàcia pel domini esquiable d’una estació d’esports d’hivern.

8. Ensenyar i fer complir la normativa vigent sobre conservació del medi.

9. Identificar els efectes de les actuacions de l’home sobre el medi.

c) Garantir la seguretat dels esportistes i aplicar en cas necessari els primers auxilis.

1. Informar sobre les lesions més freqüents en la pràctica de l’esquí de fons i sobre la forma de prevenir-les.

2. Aplicar les mesures preventives i, en cas necessari, els protocols d’assistència sanitària immediata.

3. Col·laborar amb els serveis d’assistència mèdica de les estacions d’esports d’hivern o amb els serveis d’assistència sanitària immediata.

d) Promoure la realització d’activitats d’esquí de fons.

1. Informar sobre les característiques de l’esquí de fons i de la seva pràctica.

2. Col·laborar en la proposta i definició d’activitats d’esquí de fons.

3. Difondre les activitats d’esquí de fons de l’entitat.

4. Impulsar la participació en les activitats d’esquí de fons.

3.3  Camp professional.

3.3.1  Àmbit professional.

Aquest tècnic exercirà la seva activitat en el sector esportiu i del lleure, en l’àmbit de la iniciació a l’esquí de fons en pistes abalisades d’una estació d’esports d’hivern.

S’exclou del seu àmbit d’actuació l’ensenyança de l’esquí de muntanya i de l’esquí alpí.

Aquest tècnic actuarà sempre en el si d’entitats públiques o privades, relacionades amb la pràctica de l’esquí de fons. Els diversos tipus d’empreses on pot desenvolupar les seves funcions són:

Escoles i centres d’iniciació esportiva.

Clubs i associacions esportives o de lleure.

Federacions esportives.

Patronats esportius.

Empreses de serveis esportius o de lleure.

Centres escolars (activitats extraescolars).

Principals ocupacions que es poden desenvolupar quan s’hagi adquirit la competència professional definida en el perfil:

Promotor d’activitats d’esports d’hivern.

Monitor/Instructor d’esquí de fons.

3.3.2  Àmbit funcional:

Aquest tècnic actuarà sempre sota la supervisió general de tècnics i/o professionals d’un nivell superior al seu. Les responsabilitats que li seran requerides són les següents:

La iniciació a l’esquí de fons.

La selecció d’objectius, mètodes i materials més adequats per a la iniciació a l’esquí de fons.

L’avaluació i control del procés d’iniciació a l’esquí de fons.

L’assessorament sobre aspectes relacionats amb la pràctica de l’esquí de fons.

La dinamització de persones o grups durant el desenvolupament d’activitats d’esquí de fons.

La seguretat del grup durant les activitats d’esquí de fons.

L’administració de primers auxilis en cas d’accident o malaltia en absència de personal facultatiu.

La col·laboració amb els serveis d’assistència mèdica de la instal·lació esportiva o amb els serveis d’assistència sanitària immediata.

El compliment del reglament de l’esquí de fons.

El compliment de les instruccions generals realitzades pel responsable de l’entitat.

4. Currículum.

A) Bloc comú.

El bloc comú dels ensenyaments de primer nivell del títol de tècnic d’esport en esquí de fons és igual al del primer nivell del tècnic d’esport en esquí alpí.

B) Bloc específic.

Crèdit 1

Desenvolupament professional I

Identificar els esports d’hivern, diferenciant entre activitat esportiva i activitat lúdica.

Identificar les modalitats esportives pròpies i el marc competencial dels esports d’hivern.

Contrastar l’organigrama de la Federació Catalana d’Esports d’Hivern (FCEH) i diferenciar les competències dels seus òrgans.

Identificar la figura del tècnic de primer nivell segons el marc legal i el seu perfil professional.

Descriure les característiques laborals del sector professional dels esports d’hivern i del turisme de neu.

Identificar els possibles règims fiscals i laborals en l’entorn professional del professor d’esports d’hivern.

Especificar els drets i deures que comporta l’afiliació a la Seguretat Social ja sigui com a autònom o en règim general.

Definir les responsabilitats civils i penals derivades de l’exercici professional del tècnic de primer nivell.

Relacionar els requeriments de les possibles ofertes de llocs de treball amb les actituds i les capacitats personals.

Diferenciar els requisits i les característiques de la inserció laboral segons la modalitat de treballador autònom, empresa social, assalariat o funcionari.

Identificar els drets, els deures i els procediments que es deriven de les relacions laborals.

1. Els esports d’hivern.

Característiques dels diferents esports d’hivern.

Els esports de neu.

Els esports d’aventura.

2. Federacions, competències i modalitats a Catalunya.

Mapa de federacions.

Especialitats pròpies.

Especialitats compartides.

Modalitats esportives pròpies: especialitats, disciplines i proves.

Competències i organigrama de la FCEH.

Els clubs d’esports d’hivern: característiques bàsiques, competències i funcions.

3. El tècnic de primer nivell.

Pla de formació dels tècnics esportius dels esports d’hivern.

Marc legal.

Competència professional.

Àmbit professional i funcional.

4. El sector professional dels esports d’hivern i el turisme de neu a Catalunya i a l’Estat espanyol.

Condicions de treball generals i específiques.

Tipus de contractes.

Convenis col·lectius.

Associacions professionals.

Previsions de futur.

5. Requisits laborals i fiscals per a l’exercici professional.

Treballador per compte aliè: drets i obligacions.

El contracte laboral.

Prestacions derivades de la cotització a la seguretat social i base de cotització. Règim general i règim especial de treballadors autònoms.

Règim fiscal i exercici professional. Impostos: IRPF, IVA, IAE.

6. Responsabilitats en l’exercici professional.

L’exercici remunerat i l’exercici no remunerat.

Responsabilitats civil i penal. Definició i tractament segons el Codi civil o penal.

Assegurances de responsabilitat civil, d’accidents, de malaltia. Plans de pensions i d’estalvis. Cobertura i objectius.

7. Orientació i inserció sociolaboral.

Interessos i capacitats.

Ofertes de treball.

Treball d’assalariat en una empresa o a l’Administració.

Autoocupació: autònom o empresa social.

Itineraris formatius i professionalització.

1. Caracterització dels diferents esports d’hivern.

Identificació dels esports d’hivern.

Relació dels esports d’hivern amb el medi on es realitzen.

Identificació de les característiques dels diferents esports d’hivern.

Relació dels esports d’hivern amb les activitats esportives i lúdiques.

2. Caracterització del perfil del tècnic de primer nivell.

Identificació del Pla de formació dels tècnics esportius dels esports d’hivern.

Identificació del marc legal que condiciona el tècnic de primer nivell.

Determinació de les competències i l’àmbit professional del tècnic de primer nivell.

Identificació de les responsabilitats civils i penals en l’exercici professional.

3. Inserció laboral.

Anàlisi de les capacitats laborals i dels interessos personals.

Localització d’ofertes de treball.

Interpretació de les ofertes de treball.

Anàlisis de l’adequació personal al lloc de treball.

Participació en el procés de selecció.

e) Continguts d’actituds.

1. Presa de decisions en la valoració de les ofertes de treball.

2. Acceptació de les normes laborals i de les responsabilitats assignades.

3. Consciència del deure o de la tasca assignada.

4. Acceptació de l’altre, de les opinions i judicis aliens.

5. Autosuficiència en la recerca i tractament de la informació laboral.

6. Cordialitat i respecte envers els altres professionals amb els quals es relaciona.

7. Motivació per emprendre tasques o accions noves.

8. Interès pels nous coneixements i modificacions que es produeixin en relació amb l’estructuració i normativa de la professió.

9. Participació en les gestions del centre de treball.

10. Interès pel coneixement i adaptació a l’entorn professional.

11. Cura en la presentació i estructuració dels escrits (contractes, cartes, currículums i proves de selecció).

12. Tracte d’igualtat i no discriminatori en la identificació de capacitats i interessos personals i en l’adequació personal al lloc de treball.

13. Argumentació i interrogació dels resultats obtinguts i del procediment emprat en l’anàlisi de les situacions laborals i en la recerca d’ofertes de treball.

Crèdit 2

Formació tècnica de l’esquí de fons I.

Explicar, de forma clara, ordenada i entenedora, les tècniques bàsiques de l’esquí de fons en les modalitats del clàssic i del patinador, les fases de cada moviment, l’efecte que causen i la posició corporal més adequada en cada cas.

Demostrar els moviments tècnics de l’esquí de fons en les modalitats del clàssic i del patinador, les fases de cada moviment, l’efecte que causen i la posició corporal més adequada en cada cas, mitjançant l’execució i la utilització de recursos didàctics adients.

Executar, segons el model de referència, les accions tècniques i tàctiques bàsiques de l’esquí de fons en les modalitats del clàssic i del patinador en condicions de la neu variades, amb eficàcia i seguretat.

Relacionar les accions tècniques bàsiques de l’esquí de fons amb els principis de la mecànica i de la biomecànica.

Determinar la influència dels materials específics en la tècnica de l’esquí de fons.

Identificar les capacitats condicionals i coordinatives implicades en la pràctica de l’esquí de fons.

Dissenyar exercicis per al desenvolupament de les capacitats condicionals i coordinatives implicades en la pràctica de l’esquí de fons, a partir de la programació general.

1. Fonaments tècnics de l’esquí de fons en les modalitats del clàssic i del patinador.

Concepte de tècnica, model i estil.

Bases mecàniques i biomecàniques: cinemàtica i dinàmica, eixos i plans, forces internes i externes.

Accions tècniques bàsiques: posicions, tècniques d’impulsió o passos, tècniques de frenada i tècniques dels canvis de direcció.

Models de referència i adaptacions dels gestos tècnics.

Influència dels materials en el desenvolupament de la tècnica.

2. Fonaments tàctics de l’esquí de fons.

Concepte i classificació.

Relació amb la tècnica.

Relació amb les capacitats condicionals.

Les tàctiques bàsiques de l’esquí de fons.

Conceptes espacials de l’esquí de fons.

3. Capacitats condicionals i coordinatives.

Capacitats implicades: força, resistència, velocitat, flexibilitat, equilibri, ritme, orientació espai-temps, diferenciació cinestèsica, combinació de moviments, reacció davant dels estímuls, adaptació dels moviments.

Exercicis aplicats per al desenvolupament de les capacitats motores.

1. Explicació d’accions tècniques i tàctiques bàsiques de l’esquí de fons.

Determinació de la informació que cal comunicar.

Identificació de les característiques dels receptors.

Selecció de l’estratègia de relació i del mitjà de comunicació.

Emissió de la comunicació, missatge o informació.

Control de la recepció i comprensió del missatge o informació.

2. Demostració d’accions tècniques i tàctiques bàsiques de l’esquí de fons.

Valoració de les condicions de l’entorn i de les característiques dels participants.

Elecció de l’emplaçament adequat per fer la demostració.

Comprovació de la visibilitat per part de tots els participants.

Explicació de les característiques de l’acció tècnica o tàctica que cal demostrar.

Execució lenta i descomposta de les fases.

Control de la comprensió de la informació per part dels participants.

3. Execució d’accions tècniques i tàctiques bàsiques de l’esquí de fons.

Identificació de l’objectiu de l’acció tècnica i/o tàctica.

Valoració de les condicions de l’entorn.

Estimació de les condicions pròpies.

Escalfament o preparació, si cal.

Determinació de l’estratègia a seguir.

Realització dels moviments o de les accions amb eficàcia, seguretat, coordinació i equilibri.

Avaluació dels resultats intermedis.

Valoració dels canvis en les condicions de l’entorn i pròpies.

Modificació, si cal, de l’estratègia.

Avaluació del resultat final.

4. Disseny d’exercicis per al desenvolupament de les capacitats condicionals i coordinatives.

Anàlisi de la programació general.

Identificació de la capacitat a desenvolupar.

Identificació del nivell dels participants.

Concreció i seqüència de les accions que cal realitzar.

Determinació del nombre de repeticions, durada i intensitat.

Concreció del mètode o estil d’ensenyament.

Concreció del material necessari.

Descripció de l’activitat.

Dibuix o esquematització, si cal.

e) Continguts d’actituds.

1. Presa de decisions per al disseny d’exercicis de desenvolupament de les capacitats condicionals i coordinatives més adequades a les característiques dels participants i als objectius del programa.

2. Presa de decisions per a la selecció dels recursos didàctics de suport a l’explicació o demostració de les accions tècniques i tàctiques bàsiques de l’esquí de fons.

3. Autocorrecció en l’execució i demostració de les accions tècniques i tàctiques bàsiques de l’esquí de fons.

4. Pulcritud en l’elaboració de dibuixos i esquemes dels exercicis de desenvolupament de les capacitats condicionals i coordinatives.

5. Seguretat en les explicacions i en les demostracions.

6. Cordialitat, respecte, tolerància, esperit obert i amabilitat en el tracte amb els participants.

7. Motivació pròpia i dels participants durant el desenvolupament de les activitats.

8. Aparença personal adequada per desenvolupar les activitats.

9. Recerca de noves activitats i exercicis que siguin atractius i motivadors.

Crèdit 3

Material d’esquí de fons I.

Identificar els tipus de material tècnic d’esquí de fons i les seves característiques principals a partir de la documentació tecnicocomercial i dels reglaments oficials.

Col·locar i ajustar el material d’esquí de fons correctament seguint els protocols establerts.

Seleccionar i personalitzar el material d’esquí de fons adaptant-lo a les característiques personals, del medi o del clima.

Relacionar les característiques tècniques de la vestimenta i dels complements específics per a la pràctica de l’esquí de fons amb les condicions personals, del medi o del clima.

Identificar l’estat i la funcionalitat del material d’esquí de fons segons els protocols establerts.

Aplicar les tècniques de manteniment bàsic del material d’esquí de fons a partir de la documentació tècnica i segons el model de referència, amb eficàcia i seguretat.

1. Material de l’esquí de fons.

Els esquís: tipus, característiques bàsiques, funcionament, sistema antireculant.

El calçat: tipus, funció i característiques bàsiques.

Les fixacions: tipus i característiques bàsiques. La talonera.

Els bastons: tipus i característiques bàsiques.

Material didàctic per a nens.

Material d’ajuda per a persones amb discapacitats.

Novetats de la temporada.

2. Equip bàsic i complements de l’esquí de fons.

La roba: tipus, materials i característiques bàsiques.

Els guants: tipus, materials i característiques bàsiques.

Les ulleres: tipus i característiques bàsiques.

El gorro: tipus, materials i característiques bàsiques.

L’ampolla d’aigua: tipus i característiques bàsiques.

Novetats de la temporada.

3. Manteniment bàsic del material.

Operacions de neteja.

Operacions de manteniment bàsic.

1. Col·locació del material d’esquí de fons.

Col·locació del calçat.

Eliminació de la neu que hi pugui haver al calçat i a la fixació.

Alineació del peu amb la fixació.

Col·locació dels esquís encaixant les botes a les fixacions.

Comprovació del fet que el calçat s’ajusta bé a la fixació.

Ajust o reglatge de la fixació en cas necessari.

Col·locació de les mans a les empunyadures dels bastons.

Comprovació de l’adequació de l’alçada dels bastons.

2. Reglatge de fixacions.

Identificació de les característiques del practicant.

Col·locació del calçat a la fixació.

Ajust de la fixació a les característiques del calçat i del practicant.

Comprovació del resultat.

3. Conservació i manteniment bàsic del material.

Revisió de l’estat del material abans i després de la seva utilització.

Detecció d’anomalies.

Valoració de la necessitat d’actuació.

Realització de les operacions d’ajust, neteja i manteniment necessàries.

Comprovació de l’estat i funcionalitat del material.

e) Continguts d’actituds.

1. Determinació en la presa de decisions davant la necessitat d’operacions d’ajust del material.

2. Constància i rigor a detectar, corregir i revisar l’estat del material tècnic i dels complements.

3. Compliment de les normes relatives al material tècnic i als complements.

4. Consciència de la importància del manteniment i conservació del material tècnic i dels complements.

5. Pulcritud en les operacions d’ajust, conservació i manteniment del material tècnic i dels complements.

Crèdit 4

Metodologia de l’ensenyança de l’esquí de fons I

Relacionar les accions tècniques bàsiques de l’esquí de fons amb la seva finalitat, acció motriu que predomina, i els jocs, exercicis i activitats que possibiliten el seu aprenentatge.

Programar sessions d’iniciació a l’esquí de fons, definint els objectius, els continguts o activitats, l’avaluació, la metodologia i els recursos necessaris, a partir de la programació general establerta, el nombre i les característiques dels participants i els recursos disponibles.

Determinar el tipus, la quantitat, la durada i la distribució dels jocs, exercicis o activitats que cal realitzar en cadascuna de les fases de la sessió (escalfament, principal i de recuperació) segons els paràmetres de durada i intensitat recomanats, i d’acord amb els criteris de variabilitat i la possibilitat d’assimilació i progressió en l’aprenentatge.

Dissenyar jocs, exercicis i activitats d’aprenentatge de les accions tècniques i tàctiques bàsiques de l’esquí de fons, a partir dels objectius de la sessió, el nombre i les característiques dels participants i els recursos disponibles.

Determinar la metodologia d’ensenyament i les estratègies d’organització i control del grup segons l’activitat que es realitza, els objectius de la sessió i el nombre i les característiques dels participants.

Dirigir sessions d’iniciació a l’esquí de fons amb eficàcia i seguretat, i d’acord amb la programació prevista.

Determinar la informació que han de rebre els participants sobre la tècnica, la tàctica i el material d’esquí de fons, així com sobre les instal·lacions d’una estació d’esports d’hivern.

Realitzar els jocs, exercicis i activitats d’iniciació a l’esquí de fons amb correcció en els moviments, eficàcia i seguretat.

Controlar el nivell i la forma de participació de les persones durant el desenvolupament dels jocs, exercicis i activitats a partir de la observació directa.

Detectar contingències en relació amb les persones, el medi, les instal·lacions i el material que requereixin l’alteració del programa previst, a partir de l’observació i valoració continuada del desenvolupament de la sessió.

Identificar els errors o les dificultats d’execució dels participants, a partir de les seves manifestacions i de l’observació de les seves evolucions.

Relacionar els errors o les dificultats d’execució dels participants amb les seves causes i les possibles solucions.

Valorar els resultats de l’activitat, a partir dels objectius establerts i de l’evolució en els aprenentatges.

1. Metodologia de la iniciació a l’esquí de fons.

Principis metodològics aplicats a la didàctica de l’esquí de fons.

Etapes en l’ensenyament de l’esquí de fons: acolliment, fonaments, perfeccionament i aplicacions.

2. Progressions d’aprenentatge de les accions tècniques i tàctiques bàsiques de l’esquí de fons.

Unitats bàsiques d’ensenyament per a la iniciació a l’esquí de fons: adaptació al material, als estris bàsics i al medi, treball d’equilibri, passos altern, simultani, i patinador, tècniques de descens i canvi de direcció, caure i aixecar-se.

Unitats bàsiques d’ensenyament per a les etapes de perfeccionament: posició bàsica, col·locació, lliscament, alineació de segments, canvi de pes, impulsió, patró de moviment, coordinació d’impulsos parcials, conservació de la inèrcia, cantellejar, viratges per frenada, viratges per acceleració. Tècnica clàssica i de patinador. Adaptacions a la neu i al relleu.

L’aprenentatge de la tècnica. Jocs, exercicis i activitats. Errors més comuns.

L’aprenentatge de la tàctica. Jocs, exercicis i activitats. Errors més comuns.

3. Factors a tenir en compte en el procés d’ensenyament-aprenentatge de l’esquí de fons.

Perfil dels alumnes. Criteris i nivells de classificació: acolliment, passeig, perfeccionament, travessia.

Tipus de classes: particulars i col·lectives.

Mitjans, recursos i ajudes per a l’ensenyament. Material didàctic, material reglamentari i material alternatiu.

Estils d’ensenyament. La demostració. La correcció d’errors.

Organització de la sessió: actuacions preliminars, situació dels alumnes i del professor, elecció de la pista i dels exercicis o activitats.

Dinamització i control del grup.

Avaluació del procés d’aprenentatge. Criteris d’avaluació. Tests tècnics.

4. La iniciació a l’esquí de fons amb nens i nenes.

Classificació segons el nivell tècnic i segons l’edat.

El joc i les competicions.

Les unitats d’ensenyament.

Els jardins o parcs de neu.

El paper del tècnic com a educador.

1. Disseny de progressions d’aprenentatge per a l’iniciació a l’esquí de fons.

Identificació del nivell dels participants.

Anàlisi dels objectius de l’activitat i dels recursos disponibles.

Selecció, adaptació o disseny dels jocs, exercicis o activitats.

Distribució i seqüenciació dels jocs, exercicis o activitats.

Elaboració, si cal, de les fitxes de les activitats.

2. Disseny d’exercicis per a l’aprenentatge de les accions tècniques i tàctiques bàsiques de l’esquí de fons.

Anàlisi de la programació general.

Identificació de l’acció tècnica o tàctica a treballar.

Identificació del nivell dels participants.

Concreció i seqüència de les accions que cal realitzar.

Determinació del nombre de repeticions, durada i intensitat.

Concreció del mètode o estil d’ensenyament.

Concreció del material necessari.

Descripció de l’activitat.

Dibuix o esquematització, si cal.

3. Conducció de sessions d’iniciació a l’esquí de fons.

Salutació i presentació als i dels participants.

Comprovació del nivell dels participants.

Comprovació dels recursos disponibles.

Elecció del terreny més adient per a la realització de la sessió.

Organització i distribució del grup.

Explicació dels objectius, continguts i temporització de la sessió.

Explicació de les normes i pautes de seguretat.

Explicació dels jocs, exercicis o activitats a desenvolupar.

Demostració i execució, si cal, dels jocs, exercicis o activitats.

Control i supervisió del grup durant el desenvolupament dels jocs, exercicis o activitats.

Detecció dels errors i de les dificultats d’execució per part dels participants.

Correcció dels errors i adaptació dels jocs, exercicis o activitats en funció de l’observació o no de contingències.

4. Explicació de jocs, exercicis o activitats, d’accions tècniques i tàctiques bàsiques de l’esquí de fons, o de normes i pautes de seguretat.

Determinació de la informació que cal comunicar.

Identificació de les característiques dels receptors.

Selecció de l’estratègia de relació i del mitjà de comunicació.

Emissió de la comunicació, missatge o informació.

Control de la recepció i comprensió del missatge o informació.

5. Demostració d’accions tècniques i tàctiques bàsiques de l’esquí de fons.

Valoració de les condicions de l’entorn i de les característiques dels participants.

Elecció de l’emplaçament adequat per fer la demostració.

Comprovació de la visibilitat per part de tots els participants.

Explicació de les característiques de l’acció tècnica o tàctica que cal demostrar.

Execució lenta i descomposta de les fases.

Control de la comprensió de la informació per part dels participants.

e) Continguts d’actituds.

1. Presa de decisions per al disseny de jocs, exercicis i activitats per a l’aprenentatge de les accions tècniques i tàctiques bàsiques de l’esquí de fons més adequats a les característiques dels participants i als objectius del programa.

2. Presa de decisions per a la selecció dels recursos didàctics de suport a l’explicació o demostració de les accions tècniques i tàctiques bàsiques de l’esquí de fons.

3. Autocorrecció en l’execució i demostració de les accions tècniques i tàctiques bàsiques de l’esquí de fons.

4. Constància i rigor a detectar i corregir els errors o les dificultats d’execució dels participants.

5. Pulcritud en l’elaboració de dibuixos i esquemes dels jocs, exercicis i activitats per a l’aprenentatge de les accions tècniques i tàctiques bàsiques de l’esquí de fons.

6. Seguretat en les explicacions i en les demostracions.

7. Cordialitat, respecte, tolerància, esperit obert i amabilitat en el tracte amb els participants.

8. Motivació pròpia i dels participants durant el desenvolupament de les activitats.

9. Aparença personal adequada per desenvolupar les activitats.

10. Recerca de noves activitats i exercicis que siguin atractius i motivadors.

Crèdit 5

Medi ambient de muntanya I

Localitzar accidents geogràfics o elements de referència, a partir de dades i simbologia cartogràfica.

Determinar situacions sobre el mapa, a partir de les dades dels instruments de situació i orientació.

Identificar les principals zones de muntanya i estacions d’esports d’hivern de la Península Ibèrica i de Catalunya, a partir de símbols cartogràfics, documentació informativa o de l’observació directa.

Distingir els elements d’un ecosistema.

Reconèixer les diferents actuacions de l’home sobre el medi.

Relacionar els esports d’hivern i el turisme de neu amb l’impacte mediambiental que provoquen i les mesures que cal prendre per tal de minimitzar-lo.

1. Orientació i cartografia bàsica.

Instruments d’orientació: característiques i utilització de la brúixola i l’altímetre.

Cartografia: elements geogràfics, projeccions de la superfície terrestre, coordenades geogràfiques, escales, tipus de mapes, signes convencionals i toponímia.

Brúixola: conceptes de nord, declinació magnètica, azimut. Parts i ús correcte.

Mètodes d’orientació i situació amb brúixola.

Mètodes d’orientació i situació amb mapa i brúixola.

Mètodes d’apreciació de distàncies.

Casos típics d’orientació.

Casos típics de situació.

2. Geografia de les serralades i climatologia de la Península Ibèrica.

Principals accidents geogràfics de muntanya. Unitats de relleu de la Península Ibèrica i de Catalunya.

Climatologia i geografia.

Localització de les principals estacions d’esports d’hivern.

3. Ecologia.

Estructuració dels ecosistemes.

Ecosistemes de muntanya.

Impacte de l’home en el medi.

4. Educació ambiental.

Problemes mediambientals.

Prevenció dels impactes sobre el medi.

La motivació i la intervenció en la protecció del medi natural: recursos i possibilitats d’utilització.

1. Orientació i situació a partir de mapa, brúixola i altímetre.

Utilització del mapa, de la brúixola i l’altímetre.

Orientació i situació, a partir de mapa, brúixola i altímetre.

Interpretació dels signes convencionals topogràfics.

Identificació sobre el mapa dels accidents geogràfics i altres punts de referència.

Càlcul de l’azimut.

Lectura de la cota.

Triangulació sobre el mapa.

Càlcul de desnivells i distàncies a partir de mapes de diferents escales.

2. Situació sobre el mapa dels principals accidents geogràfics de muntanya de la Península Ibèrica i de Catalunya.

Identificació de la simbologia cartogràfica.

Relació de la simbologia cartogràfica amb els accidents geogràfics.

Relació dels accidents geogràfics amb les unitats de relleu.

3. Identificació de l’ecosistema d’una zona.

Reconeixement de les condicions climàtiques.

Observació dels factors físics i geogràfics que tinguin influència en la distribució i les característiques dels organismes.

Identificació de les diferents espècies de l’ecosistema.

Localització geogràfica de les espècies.

4. Actuació en activitats d’educació ambiental.

Interpretació de la normativa mediambiental.

Selecció de la normativa aplicable als esports d’hivern.

Identificació dels elements ecològics en relació amb la pràctica dels esports d’hivern.

Identificació dels impactes mediambientals.

Valoració del possible impacte sobre el medi de l’activitat programada.

e) Continguts d’actituds.

1. Constància a detectar, corregir i revisar l’aplicació dels mètodes d’orientació, així com els possibles errors.

2. Compliment de les normes relatives a la conservació del medi.

3. Compromís amb la promoció i conservació del medi natural.

4. Consciència de la responsabilitat davant del grup en el comportament personal en relació amb el medi.

5. Interès per l’actualització de la informació mediambiental i sobre aspectes de la zona que puguin ser significatius per a l’activitat.

6. Col·laboració amb altres professionals en l’obtenció de dades sobre les característiques geològiques, geogràfiques i mediambientals de la zona.

7. Motivació dels participants cap a les conductes de respecte al medi.

8. Interès per donar als participants la informació sobre les característiques de la zona que més s’adeqüi a les seves preferències.

9. Interès pels nous coneixements i els avenços científiques que es produeixin en relació amb el medi.

10. Transferència del que se sap als participants, en relació amb el coneixement del medi.

11. Respecte pel medi ambient en l’observació de les normes de conducta i seguretat en el medi natural i en l’ús d’elements que no perjudiquin el medi ambient.

Crèdit 6

Seguretat esportiva I

Conèixer les principals normes de seguretat i de comportament de les estacions d’esports d’hivern.

Reconèixer i interpretar la senyalització de les estacions d’esports d’hivern.

Identificar els criteris d’organització del servei de socors.

Identificar els components bàsics d’una farmaciola de muntanya.

Transmetre, amb eficàcia i exactitud, les instruccions de les actuacions a seguir en cas d’accident a la neu.

Identificar els símptomes de les lesions més típiques dels esports d’hivern.

Valorar la gravetat de les lesions i la necessitat d’atenció sanitària immediata.

Aplicar, en cas necessari, els protocols d’actuació de l’atenció sanitària immediata.

Identificar les característiques bàsiques d’una alimentació i hidratació adequades per a la pràctica dels esports d’hivern.

Aplicar les mesures preventives necessàries per garantir la seguretat dels participants.

Identificar les diverses situacions que poden constituir perill com tempestes de neu, boira, vent, allaus, baixada de temperatura, etc. i relacionar-les amb les normes de comportament que cal adoptar i les accions que cal emprendre.

1. Seguretat a les estacions d’esports d’hivern.

Normes de seguretat i de comportament.

Factors d’obertura i tancament de pistes.

Protocols d’evacuació en cas d’accident.

Senyalització general de l’estació. Classificació, balisació de les pistes, diferenciació dels espais de pràctica segons el nivell del practicant.

2. Salvament a la muntanya.

Organització del servei de socors.

Normes generals d’actuació i evacuació.

Equip humà i material en el rescat.

Senyals de socors.

3. Farmaciola.

Components bàsics i complementaris.

Organització.

Revisió i manteniment.

4. Els perills a la neu.

Perills externs o objectius.

Perills interns o subjectius.

Pràctica i riscos dels esports d’hivern.

Prevenció d’accidents abans de les activitats.

Prevenció i actuació davant dels accidents durant les activitats.

5. Lesions en els esports d’hivern.

Causes, símptomes i tractament de les lesions més freqüents en la pràctica d’esports d’hivern: fractures, esguinços, cops de calor, cremades, congelacions, etc.

Mesures de prevenció: el material, la vestimenta, els complements, l’alimentació, l’estat de forma, l’escalfament, etc.

6. Nutrició.

Alimentació en els esports d’hivern.

Hidratació.

Aliments especials.

1. Prevenció de les lesions més típiques dels esports d’hivern.

Elaboració de dietes d’acord amb l’activitat física.

Aplicació d’una alimentació sana i adequada.

Organització d’una farmaciola en funció de l’activitat a realitzar i la seva durada.

Verificació del material i del seu estat.

Verificació de l’estat i nivell dels participants.

2. Tractament de les lesions més típiques dels esports d’hivern.

Identificació dels símptomes de les lesions cròniques i agudes.

Valoració de la gravetat de les lesions agudes.

Determinació del tractament a aplicar.

Identificació dels símptomes d’altres patologies.

3. Reconeixement de perills a la neu.

Observació constant de l’entorn.

Identificació de signes de perill potencial.

Verificació de la perillositat.

Valoració de les possibles conseqüències en cas de desenvolupament de la situació perillosa.

4. Transmissió d’instruccions al grup en situacions de perill.

Determinació de les accions que cal emprendre.

Selecció de la informació que s’ha de transmetre.

Selecció de l’estratègia comunicativa.

Emissió de la informació.

Verificació de la interpretació correcta de la informació.

5. Actuació davant d’un accident a la neu.

Valoració de la situació.

Determinació de la informació que cal transmetre als serveis de socors.

Execució de senyals de socors.

Selecció de l’estratègia de suport als equips de rescat.

e) Continguts d’actituds.

1. Presa de decisions en la valoració de les dades del mantell nival.

2. Argumentació de les prediccions realitzades sobre la possibilitat del risc d’allaus.

3. Presa de decisions davant de situacions que puguin comportar perill.

4. Presa de decisions en la modificació de les activitats previstes si s’han produït variacions que puguin afectar a la seguretat dels participants.

5. Presa de decisions en la determinació de la necessitat de trasllat o evacuació de malalts, lesionats o accidentats.

6. Presa de decisions en l’organització i control del grup en situacions de perill.

7. Ordenació de l’actuació davant d’un accident o d’un rescat a muntanya.

8. Acceptació de les normes i de les responsabilitats assignades.

9. Cura de la higiene general i dels materials implicats en l’atenció a l’accidentat i al rescat.

10. Conservació del material de transmissió.

C) Bloc complementari.

El bloc complementari dels ensenyaments de primer nivell del títol de tècnic d’esport en esquí de fons és igual al del primer nivell del tècnic d’esport en esquí alpí.

D) Bloc de formació pràctica.

a) Durada: 150 hores de les quals:

Un mínim de 90 hores correspondran a activitats d’iniciació a l’esquí de fons.

Un mínim de 30 hores correspondran a activitats de programació i avaluació de les activitats realitzades.

Adaptar-se, d’una manera responsable i participativa, a les funcions pròpies de les entitats/empreses que oferten activitats d’iniciació a l’esquí de fons.

Afrontar, amb progressiva autonomia, organització i iniciativa de treball, les tasques relacionades amb la iniciació i la promoció de l’esquí de fons, amb l’acompanyament i la seguretat dels participants en activitats d’iniciació a l’esquí de fons, i amb la col·laboració en la promoció i conservació del medi.

Valorar el conjunt d’accions realitzades en les entitats/empreses que oferten activitats d’iniciació a l’esquí de fons, a partir dels interessos i les aptituds personals, i de l’experiència acumulada en el centre de treball.

c) Tipus d’activitats formatives de referència proposades (possibles tasques que es poden fer al centre de treball).

1. Activitats formatives de referència relacionades amb la iniciació a l’esquí de fons.

1.1  Col·laboració en l’organització, preparació i realització de cursos d’iniciació a l’esquí de fons per a nens i nenes.

1.2  Col·laboració en l’organització, preparació i realització de cursos d’iniciació a l’esquí de fons per a joves.

1.3  Col·laboració en l’organització, preparació i realització de cursos d’iniciació a l’esquí de fons per a persones adultes.

2. Activitats formatives de referència relacionades amb la promoció d’activitats d’iniciació a l’esquí de fons.

2.1  Col·laboració en el disseny de campanyes informatives o publicitàries d’iniciació a l’esquí de fons.

2.2  Col·laboració en el disseny, organització, preparació i realització de jornades o activitats especials de promoció de la iniciació a l’esquí de fons.

2.3  Col·laboració en el disseny i el funcionament de jardins o parcs de neu per als infants.

3. Activitats formatives de referència relacionades amb l’acompanyament de participants en activitats d’iniciació a l’esquí de fons.

3.1  Informació i assessorament als participants sobre l’elecció de l’equip i la vestimenta d’esquí de fons més adequats a les seves característiques.

3.2  Informació als participants sobre les normes de seguretat i comportament en les estacions d’esports d’hivern, i sobre les mesures de prevenció que cal adoptar.

3.3  Informació als participants sobre les característiques i la senyalització de les pistes, així com sobre l’estat i els perills de la neu.

4. Activitats formatives de referència relacionades amb la conservació del medi.

4.1  Informació als participants sobre les característiques de l’ecosistema de la zona.

4.2  Informació als participants sobre l’impacte mediambiental dels esports d’hivern i sobre les conductes que cal adoptar per respectar el medi.

4.3  Informació als participants sobre aspectes geogràfics, demogràfics, gastronòmics i culturals de la zona.

Analitza l’àmbit de treball i identifica les relacions laborals amb el marc organitzatiu i de funcionament de l’entitat/empresa.

S’adapta a les característiques organitzatives i a les situacions pròpies del centre de treball.

Actua amb responsabilitat en l’àmbit productiu del centre de treball, tenint en compte la normativa legal i les condicions de seguretat.

Treballa en equip quan cal, i es corresponsabilitza, coopera, respecta i valora el treball dels altres, i hi coopera.

Adopta una actitud participativa, s’interessa per aprendre i té iniciativa amb relació amb les tasques encomanades.

Té una visió de conjunt i coordinada de les funcions, les fases, els processos o els productes de l’entitat/empresa.

Obté la informació i els mitjans necessaris per realitzar l’activitat assignada, utilitzant els canals existents.

Executa les tasques i s’ajusta progressivament als nivells particulars de l’entitat/empresa.

Detecta anomalies o desviacions en l’àmbit de l’activitat assignada, n’identifica les causes i proposa possibles solucions.

Interpreta i expressa la informació amb la terminologia o simbologia i els mitjans propis de treball.

Identifica les característiques particulars dels mitjans de producció, l’utillatge, els equips i les eines, i hi aplica els procediments tècnics adequats.

Identifica les condicions de l’entitat/empresa més relacionades amb la seva professió perquè puguin ésser millorades.

Identifica les activitats, les tasques i els àmbits d’actuació que s’adeqüen millor a les seves aptituds i als interessos professionals.

Identifica els aspectes positius i negatius de l’àmbit de treball: condicions de seguretat personal i mediambiental, riscs, relacions personals, etc.

1. Denominació: segon nivell del tècnic d’esport en esquí de fons.

2. Durada i distribució horària dels ensenyaments.

2.1  Durada: 565 hores.

2.2  Distribució horària dels ensenyaments.

Bloc comú

Bases anatòmiques i fisiològiques de l’esport II: 40 h.t.

Bases psicopedagògiques de l’ensenyament i l’entrenament II: 45 h.t.

Entrenament esportiu II: 40 h (10 h.t + 10 h.p.)

Organització i legislació de l’esport II: 5 h.t.

Teoria i sociologia de l’esport: 20 h.t.

Total hores: 140 h.t. + 10 h.p.

Càrrega horària del bloc: 150 h.

Bloc específic

Desenvolupament professional II: 10 h.t.

Formació tècnica de l’esquí de fons II: 10 h.t. + 15 h.p.

Reglament i cronometratge d’esquí de fons: 10 h.t. + 5 h.p.

Material d’esquí de fons II: 10 h.t. + 10 h.p.

Metodologia de l’ensenyança de l’esquí de fons II: 10 h.t. + 20 h.p.

Metodologia de l’entrenament de l’esquí de fons: 15 h.t. + 20 h.p.

Medi ambient de muntanya II: 15 h.t. + 10 h.p.

Seguretat esportiva II: 15 h.t. + 10 h.p.

Total hores: 95 h.t. + 90 h.p.

Càrrega horària del bloc: 185 h.

Bloc complementari

Terminologia específica estrangera: 10 h.t.

Equipaments esportius: 10 h.t.

Informàtica bàsica aplicada: 10 h.t.

Càrrega horària del bloc: 30 h.t.

Bloc de formació pràctica: 200 h.

Durada total: 565 h.

Durada títol: 1.015 h.

3. Perfil professional.

3.1  Competència.

El títol de tècnic d’esport en esquí de fons acredita que el seu titular té les competències necessàries per programar i realitzar l’ensenyament de l’esquí de fons amb l’objectiu de perfeccionar l’execució tècnica i tàctica de l’esportista, així com per realitzar l’entrenament bàsic d’esportistes i equips d’aquesta modalitat esportiva.

3.2  Competències professionals.

a) Programar i organitzar activitats d’esquí de fons i d’altres activitats nòrdiques.

1. Establir el pla d’actuacions per al desenvolupament d’activitats d’esquí de fons o d’altres activitats nòrdiques amb la finalitat d’assolir l’objectiu previst, tot garantint les condicions de seguretat i en funció de la condició física i dels interessos dels practicants.

b) Programar i realitzar l’ensenyament de l’esquí de fons i d’altres activitats nòrdiques.

1. Programar l’ensenyament de l’esquí de fons i d’altres activitats nòrdiques, i l’avaluació del procés d’ensenyament-aprenentatge.

2. Realitzar l’ensenyament de l’esquí de fons i d’altres activitats nòrdiques, amb l’objectiu del perfeccionament tècnic i tàctic de l’esportista.

3. Avaluar la progressió en l’aprenentatge de l’esquí de fons i d’altres activitats nòrdiques.

4. Identificar els errors d’execució tècnica i tàctica dels esquiadors, detectar les causes, i aplicar els mitjans i els mètodes necessaris per a la seva correcció.

c) Programar i dirigir l’entrenament bàsic d’esquiadors de fons.

1. Realitzar la programació específica i la programació operativa de l’entrenament a curt i mig termini.

2. Dirigir les sessions d’entrenament en funció dels objectius esportius, tot garantint les condicions de seguretat.

3. Dirigir, al seu nivell, el condicionament físic d’esquiadors en funció del rendiment esportiu.

4. Col·laborar en la detecció de persones amb característiques físiques i psíquiques susceptibles d’introduir-se en processos d’alt rendiment esportiu d’esquí de fons.

d) Dirigir esportistes i equips durant la seva participació en les competicions d’esquí de fons.

1. Dirigir equips i esportistes en competicions d’esquí de fons, fent complir el reglament.

2. Realitzar el plantejament tàctic aplicable a la competició esportiva.

3. Dirigir esportistes o equips en la seva actuació tècnica i tàctica durant la competició.

4. Avaluar l’actuació de l’esportista o de l’equip després de la competició.

5. Controlar la disponibilitat de l’assistència sanitària existent a les pistes o estacions d’esports d’hivern.

3.3  Camp professional.

3.3.1  Àmbit professional.

Aquest tècnic exercirà la seva activitat en el sector esportiu i del lleure, en l’àmbit de l’ensenyament i l’entrenament de l’esquí de fons i d’altres activitats nòrdiques, en pistes abalisades.

S’exclou del seu àmbit d’actuació l’ensenyament i l’entrenament de l’esquí alpí, del surf de neu i de l’esquí de muntanya, i la conducció de persones o grups per terrenys que requereixin la utilització de tècniques i materials específics d’escalada o alpinisme.

Aquest tècnic podrà actuar de forma autònoma o en el si d’organismes públics o entitats privades. Els diversos tipus d’empreses on pot desenvolupar les seves funcions són:

Escoles esportives.

Centres de tecnificació esportiva.

Escoles d’esquí i d’esports d’hivern.

Clubs i associacions esportives o de lleure.

Federacions esportives.

Patronats esportius.

Empreses de serveis esportius o de lleure.

Centres escolars (activitats extraescolars).

Principals ocupacions que es poden desenvolupar quan s’hagi adquirit la competència professional definida en el perfil:

Professor d’esquí de fons.

Entrenador d’esquí de fons.

Director d’activitats d’esquí de fons i d’altres activitats nòrdiques.

Cronometrador en competicions d’esquí de fons.

3.3.2  Àmbit funcional.

Les responsabilitats que li seran requerides a aquest tècnic són les següents:

La programació i organització d’activitats d’esquí de fons i d’altres activitats nòrdiques.

L’ensenyament de l’esquí de fons i d’altres activitats nòrdiques.

El control i avaluació del procés d’instrucció esportiva.

L’entrenament d’esquiadors de fons a nivell bàsic.

El control del rendiment esportiu.

La direcció tècnica d’esportistes i equips durant la participació en competicions d’esquí de fons.

La seguretat de les persones o grups durant el desenvolupament d’activitats d’esquí de fons.

El cronometratge de competicions d’esquí de fons.

El compliment de les instruccions generals del responsable de l’entitat.

4.  Currículum

A) Bloc comú.

El bloc comú del segon nivell del tècnic d’esport en esquí de fons és igual que el del segon nivell del tècnic d’esport en esquí alpí.

B) Bloc específic.

Crèdit 1

Desenvolupament professional II

Contrastar l’organigrama de la Federació Espanyola d’Esports d’Hivern i diferenciar les competències dels seus òrgans.

Identificar la figura del tècnic d’esport segons el marc legal i el seu perfil professional.

Definir les responsabilitats civils i penals derivades de l’exercici professional del tècnic d’esport.

Identificar les característiques del sector dels esports d’hivern i del turisme de neu a la Unió Europea i a d’altres països.

Especificar l’equivalència professional dels tècnics espanyols amb els professionals de la Unió Europea i d’altres països.

1. La Federación Española de Deportes de Invierno (FEDI).

Especialitats pròpies.

Especialitats compartides.

Competències i organigrama de la FEDI.

2. El tècnic d’esport.

Pla de formació dels tècnics dels esports d’hivern.

Marc legal.

Competència professional.

Àmbit professional i funcional.

3. Els sectors dels esports d’hivern a l’estranger.

Condicions laborals.

Equivalències professionals.

Associacions de professionals.

1. Caracterització del perfil del tècnic d’esport.

Identificació del Pla de formació dels tècnics dels esports d’hivern.

Identificació del marc legal que condiciona el tècnic d’esport.

Determinació de les competències i l’àmbit professional del tècnic d’esport.

Identificació de les responsabilitats civils i penals en l’exercici professional.

2. Caracterització del sector a d’altres països.

Identificació de les similituds i diferències de la pràctica professional.

Identificació de l’equivalència de les titulacions.

Comparació de les competències professionals.

Comparació de les responsabilitats civils i penals en l’exercici professional.

e) Continguts d’actituds.

1. Acceptació de les normes laborals i de les responsabilitats assignades.

2. Consciència del deure o de la tasca assignada.

3. Acceptació de l’altre, de les opinions i judicis aliens.

4. Cordialitat i respecte envers els altres professionals amb els quals es relaciona.

5. Motivació per emprendre tasques o accions noves.

6. Interès pels nous coneixements i modificacions que es produeixin en relació amb l’estructuració i normativa de la professió.

Crèdit 2

Formació tècnica de l’esquí de fons II

Analitzar les accions tècniques de les diferents disciplines de l’esquí de fons basant-se en els principis de la mecànica i de la biomecànica.

Determinar la influència dels materials específics en la tècnica i la tàctica de les diferents disciplines de l’esquí de fons.

Explicar, de forma clara, ordenada i entenedora, les tècniques i tàctiques de les diferents disciplines de l’esquí de fons, les fases de cada moviment, l’efecte que causen i la posició corporal més adequada en cada cas.

Demostrar, mitjançant l’execució i la utilització de recursos didàctics adients, les tècniques i tàctiques de les diferents disciplines de l’esquí de fons, les fases de cada moviment, l’efecte que causen i la posició corporal més adequada en cada cas.

Executar, segons el model de referència, les accions tècniques i tàctiques de les diferents disciplines de l’esquí de fons en condicions de la neu variades, amb eficàcia, seguretat i equilibri.

Identificar les activitats nòrdiques més practicades arreu.

1. Disciplines de l’esquí de fons i altres activitats nòrdiques.

Tècnica clàssica.

Tècnica lliure.

Relleus.

Llarga distància.

Persecució.

Altres activitats nòrdiques: raquetes de neu, múixing o trineu de gossos, pulca, biatló.

2. Perfeccionament tècnic i tàctic de l’esquí de fons.

Perfeccionament i variants dels passos bàsics.

Models de referència.

Adaptacions dels gestos tècnics a situacions especials: desplaçament a ritme elevat, descens de fortes pendents, desplaçament fora de pista, desplaçament en fortes pujades.

Adaptacions dels gestos tècnics a les disciplines de competició: tècnica clàssica, tècnica lliure, relleus, llarga distància, persecució.

Interrelació entre tècnica, tàctica i condició física.

Influència dels materials de competició en la tècnica i la tàctica.

Avaluació tècnica i tàctica en perfeccionament: construcció de taules d’avaluació, causes i efectes dels errors tècnics, exercicis de correcció.

3. Anàlisi biomecànica de l’esquí de fons.

Anàlisi cinemàtica i dinàmica de les accions tècniques de les diferents disciplines de l’esquí de fons.

Models de referència.

Adaptacions.

1. Explicació d’accions tècniques i tàctiques de perfeccionament i de competició de l’esquí de fons.

Determinació de la informació que cal comunicar.

Identificació de les característiques dels receptors.

Selecció de l’estratègia de relació i del mitjà de comunicació.

Emissió de la comunicació, missatge o informació.

Control de la recepció i comprensió del missatge o informació.

2. Demostració d’accions tècniques i tàctiques de perfeccionament i de competició de l’esquí de fons.

Valoració de les condicions de l’entorn i de les característiques dels participants.

Elecció de l’emplaçament adequat per fer la demostració.

Comprovació de la visibilitat per part de tots els participants.

Explicació de les característiques de l’acció tècnica o tàctica que cal demostrar.

Execució lenta i descomposta de les fases.

Control de la comprensió de la informació per part dels participants.

3. Execució d’accions tècniques i tàctiques de perfeccionament i de competició de l’esquí de fons.

Identificació de l’objectiu de l’acció tècnica i/o tàctica.

Valoració de les condicions de l’entorn.

Estimació de les condicions pròpies.

Escalfament o preparació, si cal.

Determinació de l’estratègia a seguir.

Realització dels moviments o de les accions amb eficàcia, seguretat, coordinació i equilibri.

Avaluació dels resultats intermedis.

Valoració dels canvis en les condicions de l’entorn i pròpies.

Modificació, si cal, de l’estratègia.

Avaluació del resultat final.

e) Continguts d’actituds

1. Presa de decisions per a la selecció dels recursos didàctics de suport a l’explicació o demostració de les accions tècniques i tàctiques de perfeccionament o competició de l’esquí de fons.

2. Autocorrecció en l’execució i demostració de les accions tècniques i tàctiques de perfeccionament o competició de l’esquí de fons.

3. Execució sistemàtica de resolució de problemes establerts per la incertesa del mantell nival i l’orografia de la pista.

4. Ordre i mètode en l’estudi del gest tècnic.

5. Constància en el treball de millora individual i en l’autocorrecció d’errors.

6. Valoració de l’estil com a component estètic del gest tècnic.

7. Interès per la investigació de la relació causa-efecte del gest tècnic.

8. Seguretat en les explicacions i en les demostracions.

9. Rigor en l’ús de la terminologia biomecànica i tècnica.

10. Cordialitat, respecte, tolerància, esperit obert i amabilitat en el tracte amb els participants.

11. Motivació pròpia i dels participants durant el desenvolupament de les activitats.

12. Aparença personal adequada per desenvolupar les activitats.

13. Recerca de noves activitats i exercicis que siguin atractius i motivadors.

Crèdit 3

Reglament i cronometratge d’esquí de fons

Descriure les característiques bàsiques de les diferents disciplines de competició de l’esquí de fons a partir del reglament oficial.

Diferenciar els deures i les responsabilitats del cronometrador de les del delegat tècnic en les diferents disciplines de competició de l’esquí de fons.

Preparar els aparells de cronometratge de les diferents disciplines de competició d’esquí de fons basant-se en els protocols establerts.

Realitzar les comprovacions i càlculs propis del cronometratge de les diferents disciplines de competició de l’esquí de fons, en funció de la modalitat de cronometratge aplicada.

1. Reglament de les diferents disciplines de competició d’esquí de fons.

Tècnica clàssica.

Tècnica lliure.

Relleus.

Llarga distància.

Persecució.

2. Classificacions.

Punts FEDI i FIS.

Penalització de proves.

3. Tipus o modalitats de cronometratge.

Cronometratge a mà.

Cronometratge electrònic sense línia.

Cronometratge electrònic amb línia.

4. Aparells de cronometratge.

Cèl·lules fotoelèctriques.

Rellotge electrònic.

Ordinador.

5. Funcions del cronometrador.

Preparació dels aparells de cronometratge: instal·lació, comprovació del funcionament, operacions d’ajust.

Control de l’ordre de sortida i arribada dels esquiadors.

Comprovació de dorsals.

Càlcul de resultats: tipus de càlculs, tipus de temps.

1. Preparació dels aparells de cronometratge.

Identificació de les condicions de la pista.

Selecció de l’emplaçament dels diferents equips i material tècnic.

Muntatge dels aparells de cronometratge.

Comprovació del correcte funcionament.

Realització de les operacions d’ajust necessàries.

2. Cronometratge de la competició.

Introducció dels dorsals dels esquiadors que es disposen a prendre la sortida en la cursa.

Comprovació de la coincidència de l’inici del cronometratge amb la sortida de la cursa.

Confirmació del dorsal dels esquiadors a l’arribada de la cursa.

Comprovació de l’adjudicació del temps de cursa al dorsal adequat.

Impressió de la llista dels temps de cursa dels esquiadors i lliurament d’aquesta al jutge de carrera.

Introducció, en les disciplines que correspongui, de l’ordre de sortida dels esquiadors en la segona mànega.

3. Càlcul de resultats.

Operacions ràpides de càlcul mental: sumes i restes.

Comprovació ràpida de resultats.

Càlcul dels diferents tipus de temps: totals, compensats, etc.

e) Continguts d’actituds.

1. Concentració durant el cronometratge de les competicions.

2. Determinació en la presa de decisions davant de la necessitat d’operacions d’ajust dels aparells de cronometratge.

3. Constància i rigor a detectar, corregir i revisar l’ordre de sortida i arribada dels esquiadors.

4. Acceptació i compliment de les normes relatives al cronometratge de les diferents disciplines de competició i de les responsabilitats assignades.

5. Autosuficiència i no influenciabilitat en els càlculs.

6. Tracte d’igualtat i no discriminatori amb els esquiadors.

7. Cordialitat i respecte envers els altres professionals amb els quals es relaciona.

8. Consciència del deure o de la tasca assignada.

9. Interès pels nous coneixements i modificacions que es produeixin en relació amb el cronometratge de competicions.

10. Consciència de la importància del manteniment i conservació dels aparells de cronometratge.

11. Pulcritud en les operacions d’ajust, conservació i manteniment dels aparells de cronometratge.

12. Responsabilitat en la utilització dels aparells de cronometratge i en la comprovació de resultats.

Crèdit 4

Material d’esquí de fons II

Identificar les característiques tècniques i reglamentàries, i les condicions d’utilització i de manteniment del material de competició i d’entrenament de les diferents disciplines d’esquí de fons, a partir de la documentació tecnicocomercial i del reglament oficial.

Relacionar les característiques tècniques de la vestimenta i dels complements específics per a la competició i l’entrenament de les diferents disciplines d’esquí de fons amb les condicions personals, del medi o del clima.

Realitzar la preparació, la revisió i el manteniment bàsic del material de competició i d’entrenament de les diferents disciplines d’esquí de fons a partir de la documentació tecnicocomercial i dels procediments interns establerts.

Determinar el material necessari per a la preparació, la revisió i el manteniment del material de competició i d’entrenament de les diferents disciplines d’esquí de fons en funció de les característiques del grup, d’una manera econòmica i adaptada als condicionants de l’entorn.

Realitzar les operacions de manteniment i reparació del material de competició i d’entrenament de les diferents disciplines d’esquí de fons basant-se en els protocols establerts.

Identificar les característiques i les condicions d’utilització del material d’altres activitats nòrdiques, a partir de la documentació tecnicocomercial.

1. Material dur d’entrenament i competició de les diferents disciplines d’esquí de fons.

Els esquís: definició, característiques estructurals i químiques (la sola), materials més usuals de fabricació. Diferenciació entre els esquís de clàssic i de patinador.

Els bastons: definició, característiques estructurals i materials més usuals de fabricació. Diferenciació entre els bastons de clàssic i de patinador.

El calçat: definició, característiques estructurals i materials més usuals de fabricació. Diferenciació entre les botes de clàssic i de patinador.

Les fixacions: definició i característiques estructurals. Diferenciació entre les fixacions de clàssic i de patinador.

El material per a l’entrenament de les diferents disciplines.

Relació del material de competició amb la tècnica i amb la tàctica de les diferents disciplines.

Evolució i tendències del mercat.

Material d’altres activitats nòrdiques.

2. Vestimenta i complements tècnics per a l’entrenament i la competició de les diferents disciplines.

Sistema de capes, fibres i teixits.

Vestimenta per al cap, cos i extremitats. Característiques, preparació i conservació.

Evolució i tendències del mercat.

3. Manteniment i reparació del material de les diferents disciplines d’esquí de fons.

Anomalies més freqüents del material d’esquí de fons: esquís, bastons, calçat i fixacions.

Material, eines i utillatge per al manteniment i les reparacions: parafines, ceres, dissolvents, raspalls, rasquetes i altres. Definició, tipus i característiques químiques.

Protocols de manteniment més comuns: neteja, enceratge i parafinatge.

Protocols de reparacions més comuns: anivellament de soles i cantells, reparació de soles, reparació de cantells i reparació d’altres materials i equips.

1. Preparació dels esquís.

Identificació de les condicions meteorològiques i de la neu.

Selecció de les estratègies a aplicar per a la preparació.

Selecció del material necessari per a la preparació.

Aplicació de les tècniques de parafinatge i enceratge a nivell competitiu seguint els protocols establerts.

Comprovació de l’estat i funcionalitat dels esquís.

2. Conservació, manteniment i reparació del material.

Revisió de l’estat del material abans i després de la seva utilització.

Detecció d’anomalies.

Valoració de la necessitat d’actuació.

Valoració i selecció del material disponible.

Determinació de la possibilitat d’actuació.

Realització de les operacions d’ajust, reparació i manteniment necessàries.

Comprovació de l’estat i funcionalitat del material.

3. Determinació del material de preparació i manteniment del material dur d’esquí de fons.

Identificació de les característiques del grup d’entrenament/competició.

Identificació del material de preparació i manteniment del material dur d’esquí de fons.

Estudi dels materials existents en el mercat.

Selecció del material més adequat a les necessitats.

e) Continguts d’actituds.

1. Determinació en la presa de decisions davant de la necessitat d’operacions d’ajust i de reparació del material.

2. Constància i rigor a detectar, corregir i revisar l’estat del material de competició i d’entrenament i dels complements.

3. Compliment de les normes relatives al material de competició i d’entrenament i als complements.

4. Consciència de la importància del manteniment i conservació del material de competició i d’entrenament i dels complements.

5. Pulcritud en les operacions d’ajust, conservació, manteniment i reparació del material de competició i d’entrenament i dels complements.

6. Responsabilitat en la utilització del material per a la preparació, manteniment i reparació del material de competició i d’entrenament i dels complements.

Crèdit 5

Metodologia de l’ensenyança de l’esquí de fons II

Relacionar les accions tècniques del perfeccionament de l’esquí de fons amb la seva finalitat, acció motriu que predomina, i els exercicis i activitats que possibiliten el seu aprenentatge.

Programar sessions de perfeccionament tècnic de l’esquí de fons, definint els objectius, els continguts o activitats, l’avaluació, la metodologia i els recursos necessaris, a partir de la programació general establerta, el nombre i les característiques dels participants i els recursos disponibles.

Determinar el tipus, la quantitat, la durada i la distribució dels exercicis o activitats que cal realitzar en cadascuna de les fases de la sessió (escalfament, principal i de recuperació) segons els paràmetres de durada i intensitat recomanats, i d’acord amb els criteris de variabilitat i la possibilitat d’assimilació i progressió en l’aprenentatge.

Dissenyar exercicis i activitats de perfeccionament de les accions tècniques i tàctiques de l’esquí de fons, a partir dels objectius de la sessió, el nombre i les característiques dels participants i els recursos disponibles.

Determinar la metodologia d’ensenyament i les estratègies d’organització i control del grup segons l’activitat que es realitza, els objectius de la sessió i el nombre i les característiques dels participants.

Dirigir sessions de perfeccionament tècnic i tàctic de l’esquí de fons amb eficàcia i seguretat, i d’acord amb la programació prevista.

Realitzar els exercicis i activitats de perfeccionament tècnic i tàctic de l’esquí de fons amb correcció en els moviments, eficàcia i seguretat.

Controlar el nivell i la forma de participació de les persones durant el desenvolupament dels exercicis i activitats a partir de la observació directa.

Detectar contingències en relació amb les persones, el medi, les instal·lacions i el material que requereixin l’alteració del programa previst, a partir de l’observació i valoració continuada del desenvolupament de la sessió.

Identificar els errors o les dificultats d’execució dels participants, a partir de les seves manifestacions i de l’observació de les seves evolucions.

Relacionar els errors o les dificultats d’execució dels participants amb les seves causes i les possibles solucions.

Valorar els resultats de l’activitat, a partir dels objectius establerts i de l’evolució en els aprenentatges.

1. Metodologia del perfeccionament tècnic i tàctic de l’esquí de fons.

Principis metodològics aplicats a la didàctica de l’esquí de fons.

Etapes en el perfeccionament de l’esquí de fons.

2. Progressions d’aprenentatge per al perfeccionament de les accions tècniques i tàctiques.

Unitats bàsiques per al perfeccionament de la tècnica i la tàctica de l’esquí de fons: perfeccionament, estabilització i automatització de les accions tècniques i tàctiques bàsiques, adquisició d’habilitats tècniques especials, control de la coordinació de moviments, de la velocitat i de la trajectòria de desplaçament en tot tipus de neu i de terreny.

El perfeccionament de la tècnica. Exercicis i activitats. Errors més comuns.

El perfeccionament de la tàctica. Exercicis i activitats. Errors més comuns.

3. Factors a tenir en compte en el procés de perfeccionament de l’esquí de fons.

Perfil dels alumnes i criteris de classificació.

Mitjans, recursos i ajudes per a l’ensenyament. Material didàctic, material reglamentari i material alternatiu.

Estils d’ensenyament. La demostració. La correcció d’errors.

Organització de la sessió: actuacions preliminars, situació dels esquiadors i del tècnic, elecció de la pista i dels exercicis o activitats.

Dinamització i control del grup.

Avaluació del procés d’aprenentatge. Criteris d’avaluació. Tests tècnics.

1. Disseny de progressions d’aprenentatge per al perfeccionament tècnic i tàctic de l’esquí de fons.

Identificació del nivell dels participants.

Anàlisi dels objectius de l’activitat i dels recursos disponibles.

Selecció, adaptació o disseny dels exercicis o activitats.

Distribució i seqüenciació dels exercicis o activitats.

Elaboració, si cal, de les fitxes de les activitats.

2. Disseny d’exercicis per al perfeccionament de les accions tècniques i tàctiques de l’esquí de fons.

Anàlisi de la programació general.

Identificació de l’acció tècnica o tàctica a treballar.

Identificació del nivell dels participants.

Concreció i seqüència de les accions que cal realitzar.

Determinació del nombre de repeticions, durada i intensitat.

Concreció del mètode o estil d’ensenyament.

Concreció del material necessari.

Descripció de l’activitat.

Dibuix o esquematització, si cal.

3. Conducció de sessions de perfeccionament d’esquí de fons.

Salutació i presentació als i dels participants.

Comprovació del nivell dels participants.

Comprovació dels recursos disponibles.

Elecció del terreny més adient per a la realització de la sessió.

Organització i distribució del grup.

Explicació dels objectius, continguts i temporització de la sessió.

Explicació de les normes i pautes de seguretat.

Explicació dels exercicis o activitats a desenvolupar.

Demostració i execució, si cal, dels exercicis o activitats.

Control i supervisió del grup durant el desenvolupament dels exercicis o activitats.

Detecció dels errors i de les dificultats d’execució per part dels participants.

Correcció dels errors i adaptació dels exercicis o activitats en funció de l’observació o no de contingències.

4. Explicació d’exercicis o activitats, d’accions tècniques i tàctiques de l’esquí de fons, o de normes i pautes de seguretat.

Determinació de la informació que cal comunicar.

Identificació de les característiques dels receptors.

Selecció de l’estratègia de relació i del mitjà de comunicació.

Emissió de la comunicació, missatge o informació.

Control de la recepció i comprensió del missatge o informació.

5. Demostració d’accions tècniques i tàctiques de l’esquí de fons.

Valoració de les condicions de l’entorn i de les característiques dels participants.

Elecció de l’emplaçament adequat per fer la demostració.

Comprovació de la visibilitat per part de tots els participants.

Explicació de les característiques de l’acció tècnica o tàctica que cal demostrar.

Execució lenta i descomposta de les fases.

Control de la comprensió de la informació per part dels participants.

e) Continguts d’actituds.

1. Presa de decisions per al disseny d’exercicis i activitats per al perfeccionament de les accions tècniques i tàctiques de l’esquí de fons més adequats a les característiques dels participants i als objectius del programa.

2. Presa de decisions per a la selecció dels recursos didàctics de suport a l’explicació o demostració de les accions tècniques i tàctiques de l’esquí de fons.

3. Autocorrecció en l’execució i demostració de les accions tècniques i tàctiques de l’esquí de fons.

4. Constància i rigor a detectar i corregir els errors o les dificultats d’execució dels participants.

5. Pulcritud en l’elaboració de dibuixos i esquemes dels exercicis i activitats per al perfeccionament de les accions tècniques i tàctiques de l’esquí de fons.

6. Seguretat en les explicacions i en les demostracions.

7. Cordialitat, respecte, tolerància, esperit obert i amabilitat en el tracte amb els participants.

8. Motivació pròpia i dels participants durant el desenvolupament de les activitats.

9. Aparença personal adequada per desenvolupar les activitats.

10. Recerca de noves activitats i exercicis que siguin atractius i motivadors.

Crèdit 6

Metodologia de l’entrenament de l’esquí de fons

Identificar les exigències motrius i energètiques de les diferents disciplines de l’esquí de fons.

Relacionar les diferents situacions esportives (entrenament/competició, condicions de l’entorn) i els requeriments sol·licitats a l’esquiador.

Determinar i aplicar les activitats d’escalfament en funció de l’activitat a desenvolupar i de les condicions pròpies i del medi.

Planificar l’entrenament de les diferents disciplines de l’esquí de fons a partir de l’anàlisi de la situació inicial, de l’aplicació de criteris de planificació i de la utilització de la tecnologia de la planificació.

Entrenar les capacitats motrius d’un esquiador tot determinant les càrregues de l’entrenament i aplicant mètodes, sistemes i exercicis específics.

Entrenar la tècnica d’un esquiador aplicant exercicis específics.

Entrenar el comportament estratègic d’un esquiador aplicant treballs per a la millora de l’estratègia i de la tàctica.

Marcar traçats d’entrenament i de competició de les diferents disciplines de l’esquí de fons, seguint els criteris establerts en el reglament.

Dissenyar i aplicar proves i tests per a la valoració de l’entrenament.

Identificar les característiques individuals de cada esportista per contribuir al procés de detecció de talents esportius per a l’esquí de fons.

1. Anatomia i fisiologia de l’esquí de fons.

Músculs.

Contraccions.

Processos energètics.

Processos energètics i capacitats condicionals.

2. Escalfament.

Fases: activació, mobilització, estiraments, increment de la càrrega i descans.

Situacions d’escalfament: entrenament, competició. Tipus de proves.

3. Planificació de l’entrenament específic.

Situació inicial de l’esquiador i recursos disponibles.

Criteris de planificació.

Tecnologia de la planificació: procés i registre.

4. Entrenament de les capacitats motrius condicionals i coordinatives.

La càrrega de l’entrenament.

Mètodes d’entrenament aplicats.

Sistemes d’entrenament.

Exercicis per al desenvolupament de les capacitats condicionals i de les capacitats coordinatives.

5. Entrenament de la tècnica, de l’estratègia i de la tàctica.

Entrenament de la situació de cursa.

Treballs per a la millora de la tècnica.

Treballs per a la millora de l’estratègia: el pla d’acció.

Treballs per a la millora de la tàctica: estudi dels traçats.

6. Marcatge de traçats de les diferents disciplines de l’esquí de fons.

Traçats d’entrenament.

Traçats de competició.

7. Avaluació de l’entrenament.

Objectius de l’avaluació.

Mitjans per a l’avaluació.

Proves i tests per a la valoració de les capacitats motrius, de la tècnica i de la tàctica.

8. Detecció de talents esportius.

El talent esportiu per a l’esquí de fons.

Procés de detecció.

Característiques morfològiques, fisiològiques i psicològiques.

1. Anàlisi de les exigències motrius i energètiques de l’esquí de fons.

Identificació dels principals grups musculars.

Relació dels tipus de contraccions amb les diferents accions.

Relació dels processos energètics amb les capacitats condicionals en diferents situacions d’esquí alpí.

2. Realització de l’escalfament per a l’esquí de fons.

Identificació de les fases de l’escalfament aplicat.

Aplicació d’escalfament en diferents situacions.

3. Planificació de l’entrenament específic de l’esquí de fons.

Anàlisi de la situació inicial.

Aplicació dels criteris de planificació.

Utilització de la tecnologia de la planificació.

4. Entrenament motriu de l’esquí de fons.

Identificació de les característiques de l’entrenament de les capacitats motrius.

Determinació de la càrrega de l’entrenament.

Aplicació dels mètodes, sistemes i exercicis específics d’entrenament.

5. Entrenament tècnic de l’esquí de fons.

Identificació de les característiques de l’entrenament de la tècnica de l’esquí de fons.

Aplicació de treballs per a la millora de la tècnica.

6. Entrenament de l’estratègia de l’esquí de fons.

Identificació de les característiques de l’entrenament de l’estratègia de l’esquí de fons.

Aplicació de treballs per la millora de l’estratègia i de la tàctica.

Elaboració del pla d’acció.

Identificació de les característiques dels traçats.

7. Marcatge de traçats.

Identificació dels objectius del traçat.

Determinació del nivell de dificultat del traçat.

Disseny del traçat.

Comprovació de l’adequació del traçat al nivell de dificultat previst.

8. Avaluació de l’entrenament.

Identificació dels objectius de l’avaluació de l’entrenament.

Utilització dels mitjans per a la avaluació.

Aplicació de proves i tests per a la valoració de les capacitats motrius, de la tècnica i de la tàctica.

9. Detecció de talents esportius per a l’esquí de fons.

Utilització del procés de detecció de talents esportius.

Identificació de característiques morfològiques, fisiològiques i psicològiques dels esportistes.

e) Continguts d’actituds:

1. Presa de decisions davant les incidències que es puguin produir durant l’entrenament.

2. Sistematització en la comprovació dels encerts i dels errors respecte els objectius de rendiment establerts.

3. Planificació de l’entrenament a llarg termini.

4. Planificació de l’entrenament a mig i curt termini.

5. Optimització dels recursos disponibles per a l’entrenament.

6. Acceptació de la responsabilitat d’entrenador.

7. Valoració de les mesures de seguretat abans, mentre i després de la sessió de l’entrenament.

8. Valoració dels aspectes positius de l’entrenament per a la millora del rendiment.

9. Intercanvi amb altres professionals.

10. Coordinació amb la resta de tècnics del grup en les tasques d’interès general.

11. Independència en el disseny d’entrenaments.

12. Independència en l’aplicació d’entrenaments dissenyats per altres tècnics.

13. Tolerància amb els esportistes entrenats.

14. Respecte i educació en les transmissions de missatges a altres persones.

15. Exigència a un mateix i als esportistes entrenats.

Crèdit 7

Medi ambient de muntanya II

Identificar les principals zones de muntanya i estacions d’esports d’Europa i de la resta del món, a partir de símbols cartogràfics o de documentació informativa.

Seleccionar els signes naturals i els mètodes que cal utilitzar per orientar-se en situacions en què no es disposi de mapa ni brúixola.

Localitzar accidents geogràfics o elements de referència, a partir de dades i simbologia cartogràfica.

Determinar situacions sobre el mapa, a partir de les dades dels instruments de situació i orientació.

Identificar elements atmosfèrics que permetin realitzar una predicció meteorològica, a partir de l’observació directa.

Caracteritzar l’evolució previsible del temps, a partir de dades meteorològiques obtingudes en serveis d’informació oficials, dades dels instruments de mesura i signes naturals observats.

1. Geografia de les serralades i climatologia d’Europa i de la resta del món.

Principals accidents geogràfics de muntanya. Unitats de relleu d’Europa i de la resta del món.

Climatologia i geografia.

Localització de les principals estacions d’esports d’hivern europees i de la resta del món.

2. Orientació i situació.

Signes naturals amb significació per a l’orientació: el sol, la lluna, els estels, les molses i els líquens, la vegetació, etc.

Mètodes d’orientació amb signes naturals: el rellotge com a instrument d’orientació, mètodes amb ombres.

El sistema global de posicionament (GPS): característiques, operatòria, prestacions i cobertura.

Casos típics d’orientació.

Casos típics de situació.

3. Meteorologia.

Característiques generals de l’atmosfera.

Condensació i precipitació.

Dinàmica atmosfèrica.

Predicció meteorològica. Serveis meteorològics.

Meteorologia de Catalunya.

Climatologia general.

Meteorologia i climatologia de muntanya.

1. Situació sobre el mapa dels principals accidents geogràfics de muntanya d’Europa i de la resta del món.

Identificació de la simbologia cartogràfica.

Relació de la simbologia cartogràfica amb els accidents geogràfics.

Relació dels accidents geogràfics amb les unitats de relleu.

2. Orientació i situació a partir de signes naturals.

Identificació de signes naturals amb significació per a l’orientació.

Selecció dels signes vàlids tot descartant els altres.

Orientació, a partir de signes naturals.

Determinació dels punts cardinals.

Identificació sobre el terreny d’accidents geogràfics i altres punts de referència.

3. Anàlisi meteorològica.

Identificació de dades dels serveis d’informació amb significació meteorològica.

Obtenció de dades amb aparells de mesura.

Identificació dels elements atmosfèrics.

Valoració de les dades obtingudes directament o a partir dels serveis d’informació meteorològica.

Determinació de la situació atmosfèrica.

Previsió de l’evolució meteorològica.

e) Continguts d’actituds.

1. Col·laboració amb altres professionals en l’obtenció de dades sobre la meteorologia, les característiques geològiques, geogràfiques i mediambientals de la zona.

2. Constància a detectar, corregir i revisar l’aplicació dels mètodes d’orientació, així com els possibles errors.

3. Rigor en l’aplicació dels mètodes.

4. Argumentació de les prediccions meteorològiques realitzades.

5. Rigor en l’obtenció i anàlisi de les dades meteorològiques i altres.

Crèdit 8

Seguretat esportiva II

Identificar els perills naturals més freqüents a la muntanya.

Relacionar les situacions de perill en muntanya amb les normes de comportament que cal adoptar, les accions que cal emprendre i les necessitats d’utilització del material de seguretat.

Reconèixer els diferents tipus de neu a partir de l’observació directa.

Interpretar un perfil estratigràfic del mantell nival.

Relacionar el tipus de neu, la climatologia i les característiques del terreny amb el risc d’allaus.

Valorar la situació en cas d’una allau.

Aplicar les pautes d’actuació més adients en cas d’una allau.

Aplicar les tècniques de localització i rescat en les allaus.

Determinar l’actuació dels serveis de socors.

Identificar l’equip humà i tècnic necessari en el rescat en una allau.

Identificar els senyals de socors.

Identificar un aparell radiotelefònic, les seves característiques i elements, a partir de documentació tecnicocomercial i de la manipulació.

Comunicar i interpretar missatges amb eficàcia a través d’equips radiotelefònics a la muntanya, utilitzant el llenguatge radiotelefònic (alfabet fonètic internacional) i respectant la legislació sobre radiocomunicació.

1. Perills naturals a la muntanya.

Característiques dels perills naturals a la muntanya: boira, nevades, ventades, baixes temperatures, despreniments i allaus.

Pautes d’actuació en cas de senyals evidents de perill natural.

2. Neu i allaus.

Característiques i transformacions de la neu. Formació i evolució del mantell nival.

Tipus d’allaus.

Factors de risc d’allaus.

Tècniques de mesurament i previsió d’allaus.

Pautes d’actuació en cas de senyals de possibilitat d’allau.

3. Salvament en cas d’allau.

Valoració de la situació.

Pautes d’actuació.

Tècniques de localització i rescat.

Equip humà i material dels serveis de socors.

Senyals de socors.

4. Equips de radiocomunicació.

Tipus i característiques dels radiotransmissors.

Cobertura, canals i freqüències.

Utilització dels equips radiotelefònics.

Procediments i llenguatge radiotelefònic. L’alfabet fonètic internacional.

La radiocomunicació a la muntanya.

Legislació sobre les estacions de ràdio.

Llicència de radioafeccionat.

1. Reconeixement dels perills naturals a la muntanya.

Observació constant de l’entorn.

Identificació dels senyals que poden comportar perills naturals.

Reconeixement dels diferents tipus de neu a partir de l’observació directa.

Anàlisi d’un perfil estratigràfic del mantell nival.

Aplicació de les proves més adients per quantificar la possibilitat d’una allau.

2. Actuació en cas de perill.

Valoració de la situació.

Identificació de les normes generals d’actuació i rescat davant d’una allau o altres perills naturals.

3. Actuació en cas de rescat.

Determinació de les pautes d’actuació més adients en el rescat.

Aplicació de les tècniques de localització i rescat.

Utilització de material específic en cas d’allau.

4. Comunicació a través d’aparells de radiocomunicació.

Posta en marxa de l’aparell.

Verificació del funcionament.

Selecció del canal de transmissió-recepció.

Sol·licitud d’entrada al sistema de comunicacions.

Interpretació del missatge de resposta a la sol·licitud.

Comunicació del missatge.

Interpretació de la resposta.

Confirmació de recepció del missatge.

Emissió del missatge de finalització.

Recepció de la confirmació de la finalització.

Aturada de l’aparell o posicionament en espera.

e) Continguts d’actituds.

1. Presa de decisions en la valoració de les dades del mantell nival.

2. Argumentació de les prediccions realitzades sobre la possibilitat del risc d’allaus.

3. Presa de decisions davant de situacions que puguin comportar perill.

4. Presa de decisions en la modificació de les activitats previstes si s’han produït variacions que puguin afectar la seguretat dels participants.

5. Presa de decisions en la determinació de la necessitat de trasllat o evacuació de malalts, lesionats o accidentats.

6. Presa de decisions en l’organització i control del grup en situacions de perill.

7. Ordenació de l’actuació davant d’un accident o d’un rescat a muntanya.

8. Acceptació de les normes i de les responsabilitats assignades.

9. Cura de la higiene general i dels materials implicats en l’atenció a l’accidentat i al rescat.

10. Conservació del material de transmissió.

C) Bloc complementari.

El bloc complementari del segon nivell del tècnic d’esport en esquí de fons és igual que el bloc complementari del segon nivell del tècnic d’esport en esquí alpí.

D) Bloc de pràctiques.

Un mínim de 30 hores correspondran a sessions d’iniciació i perfeccionament de l’esquí de fons.

Un mínim de 20 hores correspondran a sessions d’entrenament d’esquí de fons.

Un mínim de 20 hores correspondran a sessions de condicionament físic d’esquiadors de fons.

Un mínim de 15 hores correspondran a sessions de direcció d’equips en competicions d’esquí de fons de nivell.

Un mínim de 15 hores correspondran a la programació de les sessions i activitats.

Adaptar-se, de manera responsable i participativa, a les funcions pròpies de les entitats/empreses que oferten activitats d’esquí de fons.

Afrontar, amb progressiva autonomia, organització i iniciativa de treball, les tasques relacionades amb l’ensenyament, l’entrenament i l’organització d’activitats d’esquí de fons.

Valorar el conjunt d’accions realitzades en les entitats/empreses que oferten activitats d’esquí de fons, a partir dels interessos i les aptituds personals, i de l’experiència acumulada en el centre de treball.

c) Tipus d’activitats formatives de referència proposades (possibles tasques que es poden fer al centre de treball).

1. Activitats formatives de referència relacionades amb la programació i organització d’activitats d’esquí de fons.

1.1  Programació i organització de cursos d’esquí de fons.

1.2  Organització i realització d’activitats puntuals d’esquí de fons: trobades, intercanvis, exhibicions, demostracions, competicions.

1.3  Cronometratge de competicions d’esquí de fons.

2. Activitats formatives de referència relacionades amb la programació i realització de l’ensenyament de l’esquí de fons.

2.1  Programació de progressions d’aprenentatge per al perfeccionament tècnic i tàctic de l’esquí de fons.

2.2  Elaboració de fitxes d’exercicis i activitats per al perfeccionament tècnic i tàctic de l’esquí de fons.

2.3  Conducció de sessions de perfeccionament tècnic i tàctic de l’esquí de fons amb grups de diferents franges d’edat i de diferent nivell.

3. Activitats formatives de referència relacionades amb la programació i direcció de l’entrenament bàsic d’esquiadors de fons.

3.1  Realització de la programació anual de l’entrenament tècnic i tàctic d’esquiadors de diferents disciplines, categories i nivells.

3.2  Realització del programació anual de l’entrenament de les capacitats condicionals i coordinatives d’esquiadors de diferents disciplines, categories i nivells.

3.3  Direcció de l’entrenament d’esquiadors de diferents disciplines, categories i nivells.

4. Activitats formatives de referència relacionades amb la direcció d’esportistes i equips durant la seva participació en competicions d’esquí de fons.

4.1  Planificació de la temporada de competició d’esquiadors de les diferents disciplines d’esquí de fons.

4.2  Organització i direcció d’esquiadors per a la participació en competicions de les diferents disciplines d’esquí de fons: inscripció, desplaçament, logística, allotjament i manutenció, entrenaments, supervisió de la participació, control de resultats, etc.

Analitza l’àmbit de treball i identifica les relacions laborals amb el marc organitzatiu i de funcionament de l’entitat/empresa.

S’adapta a les característiques organitzatives i a les situacions pròpies del centre de treball.

Actua amb responsabilitat en l’àmbit productiu del centre de treball, tenint en compte la normativa legal i les condicions de seguretat.

Treballa en equip quan cal, i es corresponsabilitza, coopera, respecta i valora el treball dels altres, i hi coopera.

Adopta una actitud participativa, s’interessa per aprendre i té iniciativa en relació amb les tasques encomanades.

Té una visió de conjunt i coordinada de les funcions, les fases, els processos o els productes de l’entitat/empresa.

Obté la informació i els mitjans necessaris per realitzar l’activitat assignada, utilitzant els canals existents.

Executa les tasques i s’ajusta progressivament als nivells particulars de l’entitat/empresa.

Detecta anomalies o desviacions en l’àmbit de l’activitat assignada, n’identifica les causes i proposa possibles solucions.

Interpreta i expressa la informació amb la terminologia o simbologia i els mitjans propis de treball.

Identifica les característiques particulars dels mitjans de producció, l’utillatge, els equips i les eines, i hi aplica els procediments tècnics adequats.

Identifica les condicions de l’entitat/empresa més relacionades amb la seva professió perquè puguin ésser millorades.

Identifica les activitats, les tasques i els àmbits d’actuació que s’adeqüen millor a les seves aptituds i als interessos professionals.

Identifica els aspectes positius i negatius de l’àmbit de treball: condicions de seguretat personal i mediambiental, riscs, relacions personals, etc.

Annex 4

Perfil professional i currículum del tècnic d’esport en surf de neu

1. Denominació: primer nivell de tècnic d’esport en surf de neu.

2. Durada i distribució horària dels ensenyaments.

2.1  Durada: 450 hores.

2.2  Distribució horària dels ensenyaments.

Bloc comú

Bases anatòmiques i fisiològiques de l’esport I: 20 h.t.

Bases psicopedagògiques de l’ensenyament i l’entrenament I: 25 h.t.

Entrenament esportiu I: 20 h.t. + 10 h.p.

Fonaments sociològics de l’esport: 5 h.t.

Organització i legislació de l’esport I: 5 h.t.

Primers auxilis i higiene en l’esport: 25 h.t. + 10 h.p.

Total hores: 100 h.t. + 20 h.p.

Càrrega horària del bloc: 120 h.

Bloc específic

Desenvolupament professional I: 15 h.t.

Formació tècnica del surf de neu I: 15 h.t. + 35 h.p.

Material de surf de neu I: 10 h.t. + 5 h.p.

Metodologia de l’ensenyança del surf de neu I: 15 h.t. + 30 h.p.

Medi ambient de muntanya I: 15 h.t. + 5 h.p.

Seguretat esportiva I: 15 h.t. + 5 h.p.

Total hores: 85 h.t. + 80 h.p.

Càrrega horària del bloc: 165 h.

Bloc complementari

Terminologia específica catalana: 5 h.t.

Fonaments de l’esport adaptat: 10 h.t.

Càrrega horària del bloc: 15 h.

Bloc de formació pràctica: 150 h.

Durada total: 450 h.

3. Perfil professional.

3.1  Competència general.

El certificat de primer nivell de tècnic d’esport en surf de neu acredita que el titular posseeix les competències necessàries per realitzar la iniciació al surf de neu, així com per promoure aquesta modalitat esportiva.

3.2  Competències professionals.

a) Instruir en els principis fonamentals de la tècnica i la tàctica del surf de neu.

1. Realitzar l’ensenyament del surf de neu, seguint els objectius, els continguts, els recursos i els mètodes d’avaluació, en funció de la programació general de l’activitat.

2. Instruir els alumnes sobre les tècniques i les tàctiques bàsiques del surf de neu, utilitzant els equipaments i materials adients, demostrant els moviments i els gestos segons el model de referència.

3. Avaluar, al seu nivell, la progressió en l’aprenentatge, identificar els errors d’execució tècnica i tàctica dels esportistes, les seves causes, i aplicar els mètodes i els mitjans necessaris per a la seva correcció, preparant-los per les posteriors fases de tecnificació esportiva.

4. Seleccionar, preparar i supervisar el material per a l’ensenyament.

5. Ensenyar la utilització del material específic i complementari del surf de neu, així com el seu manteniment preventiu i conservació.

6. Ensenyar i fer complir les normes bàsiques del reglament del surf de neu i de les estacions d’esports d’hivern.

7. Motivar els alumnes en el progrés tècnic i en la millora de la condició física.

b) Conduir i acompanyar a persones o grups durant la pràctica esportiva.

1. Informar sobre la vestimenta i el material adient per a la pràctica del surf de neu.

2. Exercir el control del grup.

3. Cohesionar i dinamitzar el grup, adaptant-se a les característiques dels integrants.

4. Informar sobre les característiques de l’activitat.

5. Transmetre als esportistes les normes, valors i continguts ètics de la pràctica esportiva.

6. Introduir als esportistes en la pràctica esportiva saludable.

7. Desplaçar-se sobre una taula de surf de neu amb seguretat i eficàcia pel domini esquiable d’una estació d’esports d’hivern.

8. Ensenyar i fer complir la normativa vigent sobre conservació del medi.

9. Identificar els efectes de les actuacions de l’home sobre el medi.

c) Garantir la seguretat dels surfistes i aplicar en cas necessari els primers auxilis.

1. Informar sobre les lesions més freqüents en la pràctica del surf de neu i sobre la forma de prevenir-les.

2. Aplicar les mesures preventives i, en cas necessari, els protocols d’assistència sanitària immediata.

3. Col·laborar amb els serveis d’assistència mèdica de les estacions d’esports d’hivern o amb els serveis d’assistència sanitària immediata.

d) Promoure la realització d’activitats de surf de neu.

1. Informar sobre les característiques del surf de neu i de la seva pràctica.

2. Col·laborar en la proposta i definició d’activitats de surf de neu.

3. Difondre les activitats de surf de neu de l’entitat.

4. Impulsar la participació en les activitats de surf de neu.

3.3. Camp professional.

3.3.1  Àmbit professional.

Aquest tècnic exercirà la seva activitat en el sector esportiu i del lleure, en l’àmbit de la iniciació al surf de neu, en pistes abalisades d’una estació d’esports d’hivern.

S’exclou del seu àmbit d’actuació l’ensenyament de l’esquí de muntanya, de l’esquí alpí i de l’esquí de fons.

Aquest tècnic actuarà sempre en el si d’entitats públiques o privades, relacionades amb la pràctica del surf de neu. Els diversos tipus d’empreses on pot desenvolupar les seves funcions són:

Escoles i centres d’iniciació esportiva.

Escoles d’esquí i d’esports d’hivern.

Clubs i associacions esportives o de lleure.

Federacions esportives.

Patronats esportius.

Empreses de serveis esportius o de lleure.

Centres escolars (activitats extraescolars).

Principals ocupacions que es poden desenvolupar quan s’hagi adquirit la competència professional definida en el perfil:

Promotor d’activitats d’esports d’hivern.

Monitor/Instructor de surf de neu.

3.3.2 Àmbit funcional.

Aquest tècnic actuarà sempre sota la supervisió general de tècnics i/o professionals d’un nivell superior al seu. Les responsabilitats que li seran requerides són les següents:

La iniciació al surf de neu.

L’ensenyament del surf de neu fins a l’obtenció per part de l’alumne de la tècnica i tàctica bàsica que el capaciti per utilitzar els remuntadors mecànics i per baixar amb seguretat sobre una taula de surf de neu per pistes vermelles.

L’elecció de les pistes i dels remuntadors mecànics per al desenvolupament de les activitats programades.

La selecció d’objectius, mètodes i materials més adequats per a la iniciació al surf de neu.

L’avaluació i control del procés d’iniciació al surf de neu.

L’assessorament sobre aspectes relacionats amb la pràctica, la vestimenta i els materials del surf de neu.

La conducció i acompanyament de persones i grups durant les activitats d’iniciació al surf de neu.

La dinamització de persones o grups durant el desenvolupament d’activitats d’iniciació al surf de neu.

La seguretat del grup durant les activitats d’iniciació al surf de neu.

L’administració de primers auxilis en cas d’accident o malaltia en absència de personal facultatiu.

La col·laboració amb els serveis d’evacuació i d’assistència sanitària immediata de les estacions d’esports d’hivern.

L’ensenyament i el compliment del reglament del surf de neu, de les estacions d’esports d’hivern, així com la normativa sobre la conservació del medi natural.

El compliment de les instruccions generals realitzades pel responsable de l’entitat.

4. Currículum.

A) Bloc comú.

El bloc comú del primer nivell de tècnic d’esport en surf de neu és igual que el del primer nivell de tècnic d’esport en esquí alpí.

B) Bloc específic.

Crèdit 1

Desenvolupament professional I

Identificar els esports d’hivern, diferenciant entre activitat esportiva i activitat lúdica.

Identificar les modalitats esportives pròpies i el marc competencial dels esports d’hivern.

Contrastar l’organigrama de la Federació Catalana d’Esports d’Hivern (FCEH) i diferenciar les competències dels seus òrgans.

Identificar la figura del tècnic de primer nivell segons el marc legal i el seu perfil professional.

Descriure les característiques laborals del sector professional dels esports d’hivern i del turisme de neu.

Identificar els possibles règims fiscals i laborals en l’entorn professional del professor d’esports d’hivern.

Especificar els drets i deures que comporta l’afiliació a la seguretat social ja sigui com a autònom o en règim general.

Definir les responsabilitats civils i penals derivades de l’exercici professional del tècnic de primer nivell.

Relacionar els requeriments de les possibles ofertes de llocs de treball amb les actituds i les capacitats personals.

Diferenciar els requisits i les característiques de la inserció laboral segons la modalitat de treballador autònom, empresa social, assalariat o funcionari.

Identificar els drets, els deures i els procediments que es deriven de les relacions laborals.

1. Els esports d’hivern.

Característiques dels diferents esports d’hivern.

Els esports de neu.

Els esports d’aventura.

2. Federacions, competències i modalitats a Catalunya.

Mapa de federacions.

Especialitats pròpies.

Especialitats compartides.

Modalitats esportives pròpies: especialitats, disciplines i proves.

Competències i organigrama de la FCEH.

Els clubs d’esports d’hivern: característiques bàsiques, competències i funcions.

3. El tècnic de primer nivell.

Pla de formació dels tècnics esportius dels esports d’hivern.

Marc legal.

Competència professional.

Àmbit professional i funcional.

4. El sector professional dels esports d’hivern i el turisme de neu a Catalunya i a l’Estat espanyol.

Condicions de treball generals i específiques.

Tipus de contractes.

Convenis col·lectius.

Associacions de professionals.

Previsions de futur.

5. Requisits laborals i fiscals per a l’exercici professional.

Treballador per compte aliè: drets i obligacions.

El contracte laboral.

Prestacions derivades de la cotització a la Seguretat Social i base de cotització. Règim general i règim especial de treballadors autònoms.

Règim fiscal i exercici professional. Impostos: IRPF, IVA, IAE.

6. Responsabilitats en l’exercici professional.

L’exercici remunerat i l’exercici no remunerat.

Responsabilitats civil i penal. Definició i tractament segons el Codi civil o penal.

Assegurances de responsabilitat civil, d’accidents, de malaltia. Plans de pensions i d’estalvis. Cobertura i objectius.

7. Orientació i inserció sociolaboral.

Interessos i capacitats.

Ofertes de treball.

Treball d’assalariat en una empresa o a l’Administració.

Autoocupació: autònom o empresa social.

Itineraris formatius i professionalització.

1. Caracterització dels diferents esports d’hivern.

Identificació dels esports d’hivern.

Relació dels esports d’hivern amb el medi on es realitzen.

Identificació de les característiques dels diferents esports d’hivern.

Relació dels esports d’hivern amb les activitats esportives i lúdiques.

2. Caracterització del perfil del tècnic de primer nivell.

Identificació del Pla de formació dels tècnics esportius dels esports d’hivern.

Identificació del marc legal que condiciona el tècnic de primer nivell.

Determinació de les competències i l’àmbit professional del tècnic de primer nivell.

Identificació de les responsabilitats civils i penals en l’exercici professional.

3. Inserció laboral.

Anàlisi de les capacitats laborals i dels interessos personals.

Localització d’ofertes de treball.

Interpretació de les ofertes de treball.

Anàlisis de l’adequació personal al lloc de treball.

Participació en el procés de selecció.

e) Continguts d’actituds.

1. Presa de decisions en la valoració de les ofertes de treball.

2. Acceptació de les normes laborals i de les responsabilitats assignades.

3. Consciència del deure o de la tasca assignada.

4. Acceptació de l’altre, de les opinions i judicis aliens.

5. Autosuficiència en la recerca i tractament de la informació laboral.

6. Cordialitat i respecte envers els altres professionals amb els quals es relaciona.

7. Motivació per emprendre tasques o accions noves.

8. Interès pels nous coneixements i modificacions que es produeixin en relació amb l’estructuració i normativa de la professió.

9. Participació en les gestions del centre de treball.

10. Interès pel coneixement i adaptació a l’entorn professional.

11. Cura en la presentació i estructuració dels escrits (contractes, cartes, currículums i proves de selecció).

12. Tracte d’igualtat i no discriminatori en la identificació de capacitats i interessos personals i en l’adequació personal al lloc de treball.

13. Argumentació i interrogació dels resultats obtinguts i del procediment emprat en l’anàlisi de les situacions laborals i en la recerca d’ofertes de treball.

Crèdit 2

Formació tècnica del surf de neu I

Relacionar les accions tècniques bàsiques del surf de neu amb els principis de la mecànica i de la biomecànica.

Determinar la influència dels materials específics en la tècnica del surf de neu.

Explicar, de forma clara, ordenada i entenedora, les tècniques bàsiques del surf de neu, les fases de cada moviment, l’efecte que causen i la posició corporal més adequada en cada cas.

Demostrar, mitjançant l’execució i la utilització de recursos didàctics adients, les tècniques bàsiques del surf de neu, les fases de cada moviment, l’efecte que causen i la posició corporal més adequada en cada cas.

Executar, segons el model de referència, les accions tècniques i tàctiques bàsiques del surf de neu en condicions de la neu variades, amb eficàcia, seguretat i equilibri.

Identificar les capacitats condicionals i coordinatives implicades en la pràctica del surf de neu.

Dissenyar exercicis per al desenvolupament de les capacitats condicionals i coordinatives implicades en la pràctica del surf de neu, a partir de la programació general.

1. Fonaments tècnics del surf de neu.

Bases mecàniques i biomecàniques: cinemàtica i dinàmica, eixos i plans, forces internes i externes.

Factors a tenir en compte en la tècnica: el lliscament, la conducció, les posicions i l’equilibri, el centre de gravetat, la pressió, els temps i els impulsos, la rotació, els derrapatges i els impulsos.

Les accions tècniques bàsiques: caure i aixecar-se, fer spins sobre el cantell del davant, patinar, remuntar la pista, pivotar, cantejar.

El descens: frenar, accelerar i parar. Remuntar un pendent. Lliscament lateral sobre el cantell de la puntera i sobre el cantell del taló. Falling leaf sobre la puntera i sobre el taló. Lliscament lateral transversal.

L’ascens. L’ús dels remuntadors de superfície i de cadira: pujar-se i baixar-se.

Els viratges: viratge bàscula, viratge desencadenat per extensió, viratge desencadenat per flexió, viratge flexió-pivotatge.

Tècniques bàsiques de l’estil lliure o freestyle: salts, girs, rotacions i figures.

Models de referència i adaptacions dels gestos tècnics.

Influència dels materials en el desenvolupament de la tècnica.

2. Fonaments tàctics del surf de neu.

Concepte i classificació.

Relació amb la tècnica.

Relació amb les capacitats condicionals.

Les tàctiques bàsiques del surf de neu.

Conceptes espacials del surf de neu.

3. Capacitats condicionals i coordinatives.

Capacitats implicades: força, resistència, velocitat, flexibilitat, equilibri, ritme, orientació espai-temps, diferenciació cinestèsica, combinació de moviments, reacció davant dels estímuls, adaptació dels moviments.

Exercicis aplicats per al desenvolupament de les capacitats motores.

1. Explicació d’accions tècniques i tàctiques bàsiques del surf de neu.

Determinació de la informació que cal comunicar.

Identificació de les característiques dels receptors.

Selecció de l’estratègia de relació i del mitjà de comunicació.

Emissió de la comunicació, missatge o informació.

Control de la recepció i comprensió del missatge o informació.

2. Demostració d’accions tècniques i tàctiques bàsiques del surf de neu.

Valoració de les condicions de l’entorn i de les característiques dels participants.

Elecció de l’emplaçament adequat per fer la demostració.

Comprovació de la visibilitat per part de tots els participants.

Explicació de les característiques de l’acció tècnica o tàctica que cal demostrar.

Execució lenta i descomposta de les fases.

Control de la comprensió de la informació per part dels participants.

3. Execució d’accions tècniques i tàctiques bàsiques del surf de neu.

Identificació de l’objectiu de l’acció tècnica i/o tàctica.

Valoració de les condicions de l’entorn.

Estimació de les condicions pròpies.

Escalfament o preparació, si cal.

Determinació de l’estratègia a seguir.

Realització dels moviments o de les accions amb eficàcia, seguretat, coordinació i equilibri.

Avaluació dels resultats intermedis.

Valoració dels canvis en les condicions de l’entorn i pròpies.

Modificació, si cal, de l’estratègia.

Avaluació del resultat final.

4. Disseny d’exercicis per al desenvolupament de les capacitats condicionals i coordinatives.

Anàlisi de la programació general.

Identificació de la capacitat a desenvolupar.

Identificació del nivell dels participants.

Concreció i seqüència de les accions que cal realitzar.

Determinació del nombre de repeticions, durada i intensitat.

Concreció del mètode o estil d’ensenyament.

Concreció del material necessari.

Descripció de l’activitat.

Dibuix o esquematització, si cal.

e) Continguts d’actituds.

1. Presa de decisions per al disseny d’exercicis de desenvolupament de les capacitats condicionals i coordinatives més adequats a les característiques dels participants i als objectius del programa.

2. Presa de decisions per a la selecció dels recursos didàctics de suport a l’explicació o demostració de les accions tècniques i tàctiques bàsiques del surf de neu.

3. Autocorrecció en l’execució i demostració de les accions tècniques i tàctiques bàsiques del surf de neu.

4. Pulcritud en l’elaboració de dibuixos i esquemes dels exercicis de desenvolupament de les capacitats condicionals i coordinatives.

5. Seguretat en les explicacions i en les demostracions.

6. Cordialitat, respecte, tolerància, esperit obert i amabilitat en el tracte amb els participants.

7. Motivació pròpia i dels participants durant el desenvolupament de les activitats.

8. Aparença personal adequada per desenvolupar les activitats.

9. Recerca de noves activitats i exercicis que siguin atractius i motivadors.

Crèdit 3

Material de surf de neu I

Identificar els tipus de material tècnic de surf de neu i les seves característiques principals a partir de la documentació tecnicocomercial i dels reglaments oficials.

Col·locar i ajustar el material de surf de neu correctament seguint els protocols establerts.

Seleccionar i personalitzar el material de surf de neu adaptant-lo a les característiques personals, del medi o del clima.

Relacionar les característiques tècniques de la vestimenta i dels complements específics per a la pràctica del surf de neu amb les condicions personals, del medi o del clima.

Identificar l’estat i la funcionalitat del material de surf de neu segons els protocols establerts.

Aplicar les tècniques de manteniment bàsic del material de surf de neu a partir de la documentació tècnica i segons el model de referència, amb eficàcia i seguretat.

1. Material de surf de neu.

La planxa de surf: tipus, materials, i característiques dimensionals bàsiques.

Les botes: tipus, materials i característiques bàsiques. Nocions bàsiques d’ajust i reglatge.

Les fixacions: tipus i característiques bàsiques.

Material didàctic per a nens i material per a jardins o parcs de neu.

Material d’ajuda per a persones amb discapacitats.

Novetats de la temporada.

2. Equip bàsic i complements del surf de neu.

La roba: tipus, materials i característiques bàsiques.

Els guants: tipus, materials i característiques bàsiques.

Les ulleres: tipus i característiques bàsiques.

El gorro: tipus, materials i característiques bàsiques.

Novetats de la temporada.

3. Manteniment bàsic del material.

Operacions de neteja.

Operacions de manteniment bàsic.

1. Col·locació del material de surf de neu.

Calçat de les botes.

Eliminació de la neu que hi pugi haver a la bota i a la fixació.

Alineació de la bota del peu de davant amb la fixació.

Col·locació del peu del davant en funció del tipus de bota i de fixació.

Comprovació del fet que la bota s’ajusta bé a la fixació.

Ajust o reglatge de la fixació en cas necessari.

Col·locació del peu de darrera.

2. Reglatge de fixacions.

Identificació de les característiques del practicant.

Col·locació de la bota a la fixació.

Ajust de la fixació a les característiques de la bota i del practicant.

Comprovació del resultat.

3. Conservació i manteniment bàsic del material.

Revisió de l’estat del material abans i després de la seva utilització.

Detecció d’anomalies.

Valoració de la necessitat d’actuació.

Realització de les operacions d’ajust, neteja i manteniment necessàries.

Comprovació de l’estat i funcionalitat del material.

e) Continguts d’actituds.

1. Determinació en la presa de decisions davant de la necessitat d’operacions d’ajust del material.

2. Constància i rigor a detectar, corregir i revisar l’estat del material tècnic i dels complements.

3. Compliment de les normes relatives al material tècnic i als complements.

4. Consciència de la importància del manteniment i conservació del material tècnic i dels complements.

5. Pulcritud en les operacions d’ajust, conservació i manteniment del material tècnic i dels complements.

CDrèdit 4

Metodologia de l’ensenyança del surf de neu I

Relacionar les accions tècniques bàsiques del surf de neu amb la seva finalitat, acció motriu que predomina, i els jocs, exercicis i activitats que possibiliten el seu aprenentatge.

Programar sessions d’iniciació al surf de neu, definint els objectius, els continguts o activitats, l’avaluació, la metodologia i els recursos necessaris, a partir de la programació general establerta, el nombre i les característiques dels participants i els recursos disponibles.

Determinar el tipus, la quantitat, la durada i la distribució dels jocs, exercicis o activitats que cal realitzar en cadascuna de les fases de la sessió (escalfament, principal i de recuperació) segons els paràmetres de durada i intensitat recomanats, i d’acord amb els criteris de variabilitat i la possibilitat d’assimilació i progressió en l’aprenentatge.

Dissenyar jocs, exercicis i activitats d’aprenentatge de les accions tècniques i tàctiques bàsiques del surf de neu, a partir dels objectius de la sessió, el nombre i les característiques dels participants i els recursos disponibles.

Determinar la metodologia d’ensenyament i les estratègies d’organització i control del grup segons l’activitat que es realitza, els objectius de la sessió i el nombre i les característiques dels participants.

Dirigir sessions d’iniciació al surf de neu amb eficàcia i seguretat, i d’acord amb la programació prevista.

Determinar la informació que han de rebre els participants sobre la tècnica, la tàctica i el material de surf de neu, així com sobre les instal·lacions d’una estació d’esports d’hivern.

Realitzar els jocs, exercicis i activitats d’iniciació al surf de neu amb correcció en els moviments, eficàcia i seguretat.

Controlar el nivell i la forma de participació de les persones durant el desenvolupament dels jocs, exercicis i activitats a partir de l’observació directa.

Detectar contingències en relació amb les persones, el medi, les instal·lacions i el material que requereixin l’alteració del programa previst, a partir de l’observació i valoració continuada del desenvolupament de la sessió.

Identificar els errors o les dificultats d’execució dels participants, a partir de les seves manifestacions i de l’observació de les seves evolucions.

Relacionar els errors o les dificultats d’execució dels participants amb les seves causes i les possibles solucions.

Valorar els resultats de l’activitat, a partir dels objectius establerts i de l’evolució en els aprenentatges.

1. Metodologia de la iniciació al surf de neu.

Principis metodològics aplicats a la didàctica del surf de neu.

Etapes en la iniciació al surf de neu.

2. Progressions d’aprenentatge de les accions tècniques i tàctiques bàsiques del surf de neu.

Unitats bàsiques d’ensenyament per a la iniciació al surf de neu: familiarització amb la planxa, posició bàsica, caure i aixecar-se, fer spins sobre el cantell del davant, patinar, remuntar la pista, la posició i l’equilibri, el centre de gravetat, pivotar, cantejar, la pressió, els temps i la coordinació, el descens, l’ascens, els viratges bàsics. L’ús dels remuntadors.

L’aprenentatge de la tècnica. Jocs, exercicis i activitats. Errors més comuns.

L’aprenentatge de la tàctica. Jocs, exercicis i activitats. Errors més comuns.

3. Factors a tenir en compte en el procés d’ensenyament-aprenentatge del surf de neu.

Perfil dels alumnes i criteris de classificació.

Tipus de classes: particulars i col·lectives.

Mitjans, recursos i ajudes per l’ensenyament. Material didàctic, material reglamentari i material alternatiu.

Estils d’ensenyament. La demostració. La correcció d’errors.

Organització de la sessió: actuacions preliminars, situació dels alumnes i del professor, elecció de la pista i dels exercicis o activitats.

Dinamització i control del grup.

Avaluació del procés d’aprenentatge. Criteris d’avaluació. Tests tècnics.

4. La iniciació al surf de neu amb nens i nenes.

Classificació segons el nivell tècnic i segons l’edat.

El joc i les competicions.

Les unitats d’ensenyament.

Els jardins o parcs de neu.

El paper del tècnic com a educador.

1. Disseny de progressions d’aprenentatge per la iniciació al surf de neu.

Identificació del nivell dels participants.

Anàlisi dels objectius de l’activitat i dels recursos disponibles.

Selecció, adaptació o disseny dels jocs, exercicis o activitats.

Distribució i seqüenciació dels jocs, exercicis o activitats.

Elaboració, si cal, de les fitxes de les activitats.

2. Disseny d’exercicis per l’aprenentatge de les accions tècniques i tàctiques bàsiques del surf de neu.

Anàlisi de la programació general.

Identificació de l’acció tècnica o tàctica a treballar.

Identificació del nivell dels participants.

Concreció i seqüència de les accions que cal realitzar.

Determinació del nombre de repeticions, durada i intensitat.

Concreció del mètode o estil d’ensenyament.

Concreció del material necessari.

Descripció de l’activitat.

Dibuix o esquematització, si cal.

3. Conducció de sessions d’iniciació al surf de neu.

Salutació i presentació als i dels participants.

Comprovació del nivell dels participants.

Comprovació dels recursos disponibles.

Elecció del terreny més adient per a la realització de la sessió.

Organització i distribució del grup.

Explicació dels objectius, continguts i temporització de la sessió.

Explicació de les normes i pautes de seguretat.

Explicació dels jocs, exercicis o activitats a desenvolupar.

Demostració i execució, si cal, dels jocs, exercicis o activitats.

Control i supervisió del grup durant el desenvolupament dels jocs, exercicis o activitats.

Detecció dels errors i de les dificultats d’execució per part dels participants.

Correcció dels errors i adaptació dels jocs, exercicis o activitats en funció de la observació o no de contingències.

4. Explicació de jocs, exercicis o activitats, d’accions tècniques i tàctiques bàsiques del surf de neu, o de normes i pautes de seguretat.

Determinació de la informació que cal comunicar.

Identificació de les característiques dels receptors.

Selecció de l’estratègia de relació i del mitjà de comunicació.

Emissió de la comunicació, missatge o informació.

Control de la recepció i comprensió del missatge o informació.

5. Demostració d’accions tècniques i tàctiques bàsiques del surf de neu.

Valoració de les condicions de l’entorn i de les característiques dels participants.

Elecció de l’emplaçament adequat per fer la demostració.

Comprovació de la visibilitat per part de tots els participants.

Explicació de les característiques de l’acció tècnica o tàctica que cal demostrar.

Execució lenta i descomposta de les fases.

Control de la comprensió de la informació per part dels participants.

e) Continguts d’actituds.

1. Presa de decisions per al disseny de jocs, exercicis i activitats per a l’aprenentatge de les accions tècniques i tàctiques bàsiques del surf de neu més adequats a les característiques dels participants i als objectius del programa.

2. Presa de decisions per a la selecció dels recursos didàctics de suport a l’explicació o demostració de les accions tècniques i tàctiques bàsiques del surf de neu.

3. Autocorrecció en l’execució i demostració de les accions tècniques i tàctiques bàsiques del surf de neu.

4. Constància i rigor a detectar i corregir els errors o les dificultats d’execució dels participants.

5. Pulcritud en l’elaboració de dibuixos i esquemes dels jocs, exercicis i activitats per a l’aprenentatge de les accions tècniques i tàctiques bàsiques del surf de neu.

6. Seguretat en les explicacions i en les demostracions.

7. Cordialitat, respecte, tolerància, esperit obert i amabilitat en el tracte amb els participants.

8. Motivació pròpia i dels participants durant el desenvolupament de les activitats.

9. Aparença personal adequada per desenvolupar les activitats.

10. Recerca de noves activitats i exercicis que siguin atractius i motivadors.

Crèdit 5

Medi ambient de muntanya I

Localitzar accidents geogràfics o elements de referència, a partir de dades i simbologia cartogràfica.

Determinar situacions sobre el mapa, a partir de les dades dels instruments de situació i orientació.

Identificar les principals zones de muntanya i estacions d’esports d’hivern de la Península Ibérica i de Catalunya, a partir de símbols cartogràfics, documentació informativa o de l’observació directa.

Distingir els elements d’un ecosistema.

Reconèixer les diferents actuacions de l’home sobre el medi.

Relacionar els esports d’hivern i el turisme de neu amb l’impacte mediambiental que provoquen i les mesures que cal prendre per tal de minimitzar-lo.

1. Orientació i cartografia bàsica.

Instruments d’orientació: característiques i utilització de la brúixola i l’altímetre.

Cartografia: elements geogràfics, projeccions de la superfície terrestre, coordenades geogràfiques, escales, tipus de mapes, signes convencionals i toponímia.

Brúixola: conceptes de nord, declinació magnètica, azimut. Parts i ús correcte.

Mètodes d’orientació i situació amb brúixola.

Mètodes d’orientació i situació amb mapa i brúixola.

Mètodes d’apreciació de distàncies.

Casos típics d’orientació.

Casos típics de situació.

2. Geografia de les serralades i climatologia de la Península Ibèrica.

Principals accidents geogràfics de muntanya. Unitats de relleu de la Península Ibèrica i de Catalunya.

Climatologia i geografia.

Localització de les principals estacions d’esports d’hivern.

3. Ecologia.

Estructuració dels ecosistemes.

Ecosistemes de muntanya.

Impacte de l’home en el medi.

4. Educació ambiental.

Problemes mediambientals.

Prevenció dels impactes sobre el medi.

La motivació i la intervenció en la protecció del medi natural: recursos i possibilitats d’utilització.

1. Orientació i situació a partir de mapa, brúixola i altímetre.

Utilització del mapa, de la brúixola i l’altímetre.

Orientació i situació, a partir de mapa, brúixola i altímetre.

Interpretació dels signes convencionals topogràfics.

Identificació sobre el mapa dels accidents geogràfics i altres punts de referència.

Càlcul de l’azimut.

Lectura de la cota.

Triangulació sobre el mapa.

Càlcul de desnivells i distàncies a partir de mapes de diferents escales.

2. Situació sobre el mapa dels principals accidents geogràfics de muntanya de la Península Ibèrica i de Catalunya.

Identificació de la simbologia cartogràfica.

Relació de la simbologia cartogràfica amb els accidents geogràfics.

Relació dels accidents geogràfics amb les unitats de relleu.

3. Identificació de l’ecosistema d’una zona.

Reconeixement de les condicions climàtiques.

Observació dels factors físics i geogràfiques que tinguin influència en la distribució i les característiques dels organismes.

Identificació de les diferents espècies de l’ecosistema.

Localització geogràfica de les espècies.

4. Actuació en activitats d’educació ambiental.

Interpretació de la normativa mediambiental.

Selecció de la normativa aplicable als esports d’hivern.

Identificació dels elements ecològics en relació amb la pràctica dels esports d’hivern.

Identificació dels impactes mediambientals.

Valoració del possible impacte sobre el medi de l’activitat programada.

e) Continguts d’actituds.

1. Constància a detectar, corregir i revisar l’aplicació dels mètodes d’orientació, així com els possibles errors.

2. Compliment de les normes relatives a la conservació del medi.

3. Compromís amb la promoció i conservació del medi natural.

4. Consciència de la responsabilitat davant del grup en el comportament personal en relació amb el medi.

5. Interès per a l’actualització de la informació mediambiental i sobre aspectes de la zona que puguin ser significatius per a l’activitat.

6. Col·laboració amb altres professionals en l’obtenció de dades sobre les característiques geològiques, geogràfiques i mediambientals de la zona.

7. Motivació dels participants cap a les conductes de respecte al medi.

8. Interès per donar als participants la informació sobre les característiques de la zona que més s’adeqüi a les seves preferències.

9. Interès pels nous coneixements i els avenços científiques que es produeixin en relació amb el medi.

10. Transferència del que se sap als participants, en relació amb el coneixement del medi.

11. Respecte pel medi ambient en l’observació de les normes de conducta i seguretat en el medi natural i en l’ús d’elements que no perjudiquin el medi ambient.

Crèdit 6

Seguretat esportiva I

Conèixer les principals normes de seguretat i de comportament de les estacions d’esports d’hivern.

Reconèixer i interpretar la senyalització de les estacions d’esports d’hivern.

Identificar els criteris d’organització del servei de socors.

Identificar els components bàsics d’una farmaciola de muntanya.

Transmetre, amb eficàcia i exactitud, les instruccions de les actuacions a seguir en cas d’accident a la neu.

Identificar els símptomes de les lesions més típiques dels esports d’hivern.

Valorar la gravetat de les lesions i la necessitat d’atenció sanitària immediata. Aplicar, en cas necessari, els protocols d’actuació de l’atenció sanitària immediata.

Identificar les característiques bàsiques d’una alimentació i hidratació adequades per a la pràctica dels esports d’hivern.

Aplicar les mesures preventives necessàries per garantir la seguretat dels participants.

Identificar les diverses situacions que poden constituir perill com tempestes de neu, boira, vent, allaus, baixada de temperatura, etc. i relacionar-les amb les normes de comportament que cal adoptar i les accions que cal emprendre.

1. Seguretat a les estacions d’esports d’hivern.

Normes de seguretat i de comportament.

Factors d’obertura i tancament de pistes.

Protocols d’evacuació en cas d’accident.

Senyalització general de l’estació. Classificació, balisació de les pistes, diferenciació dels espais de pràctica segons el nivell del practicant.

2. Salvament en muntanya.

Organització del servei de socors.

Normes generals d’actuació i evacuació.

Equip humà i material en el rescat.

Senyals de socors.

3. Farmaciola.

Components bàsics i complementaris.

Organització.

Revisió i manteniment.

4. Els perills a la neu.

Perills externs o objectius.

Perills interns o subjectius.

Pràctica i riscos dels esports d’hivern.

Prevenció d’accidents abans de les activitats.

Prevenció i actuació davant dels accidents durant les activitats.

5. Lesions en els esports d’hivern.

Causes, símptomes i tractament de les lesions més freqüents en la pràctica d’esports d’hivern: fractures, esguinços, cops de calor, cremades, congelacions, etc.

Mesures de prevenció: el material, la vestimenta, els complements, l’alimentació, l’estat de forma, l’escalfament, etc.

6. Nutrició.

Alimentació en els esports d’hivern.

Hidratació.

Aliments especials.

1. Prevenció de les lesions més típiques dels esports d’hivern.

Elaboració de dietes d’acord amb l’activitat física.

Aplicació d’una alimentació sana i adequada.

Organització d’una farmaciola en funció de l’activitat a realitzar i la seva durada.

Verificació del material i del seu estat.

Verificació de l’estat i nivell dels participants.

2. Tractament de les lesions més típiques dels esports d’hivern.

Identificació dels símptomes de les lesions cròniques i agudes.

Valoració de la gravetat de les lesions agudes.

Determinació del tractament a aplicar.

Identificació dels símptomes d’altres patologies.

3. Reconeixement de perills a la neu.

Observació constant de l’entorn.

Identificació de signes de perill potencial.

Verificació de la perillositat.

Valoració de les possibles conseqüències en cas de desenvolupament de la situació perillosa.

4. Transmissió d’instruccions al grup en situacions de perill.

Determinació de les accions que cal emprendre.

Selecció de la informació que s’ha de transmetre.

Selecció de l’estratègia comunicativa.

Emissió de la informació.

Verificació de la interpretació correcta de la informació.

5. Actuació davant d’un accident a la neu.

Valoració de la situació.

Determinació de la informació que cal transmetre als serveis de socors.

Execució de senyals de socors.

Selecció de l’estratègia de suport als equips de rescat.

e) Continguts d’actituds.

1. Constància a detectar, corregir i revisar l’aplicació dels mètodes de prevenció de riscos, accidents i d’intervenció immediata.

2. Compliment de les normes relatives a la prevenció i actuació en cas d’accident.

3. Compromís amb la promoció de la prevenció de riscos i accidents.

4. Consciència de la responsabilitat davant del grup en el comportament personal.

5. Interès per l’actualització de la informació sobre mesures preventives que puguin ser significatius per a l’activitat.

6. Col·laboració amb altres professionals en la resolució d’accidents.

7. Rigor en l’obtenció i anàlisi de les dades que afectin a la prevenció de riscos i accidents.

8. Col·laboració i respecte envers els altres professionals que participin en tasques de rescat.

C) Bloc complementari.

El bloc complementari dels ensenyaments de primer nivell del títol de tècnic d’esport en surf de neu és igual al del primer nivell del títol de tècnic d’esport en esquí alpí.

D) Bloc de formació pràctica.

a) Durada: 150 hores de les quals:

Un mínim de 90 hores correspondran a activitats d’iniciació al surf de neu.

Un mínim de 30 hores correspondran a activitats de programació i avaluació de les activitats realitzades.

Adaptar-se, d’una manera responsable i participativa, a les funcions pròpies de les entitats/empreses que oferten activitats d’iniciació al surf de neu.

Afrontar, amb progressiva autonomia, organització i iniciativa de treball, les tasques relacionades amb la iniciació i la promoció del surf de neu, amb l’acompanyament i la seguretat dels participants en activitats d’iniciació al surf de neu, i amb la col·laboració en la promoció i conservació del medi.

Valorar el conjunt d’accions realitzades en les entitats/empreses que oferten activitats d’iniciació al surf de neu, a partir dels interessos i les aptituds personals, i de l’experiència acumulada en el centre de treball.

c) Tipus d’activitats formatives de referència proposades (possibles tasques que es poden fer al centre de treball).

1. Activitats formatives de referència relacionades amb la iniciació al surf de neu.

1.1  Col·laboració en l’organització, preparació i realització de cursos d’iniciació al surf de neu per a nens i nenes.

1.2  Col·laboració en l’organització, preparació i realització de cursos d’iniciació al surf de neu per a joves.

1.3  Col·laboració en l’organització, preparació i realització de cursos d’iniciació al surf de neu per a persones adultes.

2. Activitats formatives de referència relacionades amb la promoció d’activitats d’iniciació al surf de neu.

2.1  Col·laboració en el disseny de campanyes informatives o publicitàries d’iniciació al surf de neu.

2.2  Col·laboració en el disseny, organització, preparació i realització de jornades o activitats especials de promoció de la iniciació al surf de neu.

2.3  Col·laboració en el disseny i el funcionament de jardins o parcs de neu per als infants.

3. Activitats formatives de referència relacionades amb l’acompanyament de participants en activitats d’iniciació al surf de neu.

3.1  Informació i assessorament als participants sobre l’elecció de l’equip i la vestimenta de surf de neu més adequats a les seves característiques.

3.2  Informació als participants sobre les normes de seguretat i comportament en les estacions d’esports d’hivern, i sobre les mesures de prevenció que cal adoptar.

3.3  Informació als participants sobre les característiques i la senyalització de les pistes, així com sobre l’estat i els perills de la neu.

4. Activitats formatives de referència relacionades amb la conservació del medi.

4.1  Informació als participants sobre les característiques de l’ecosistema de la zona.

4.2  Informació als participants sobre l’impacte mediambiental dels esports d’hivern i sobre les conductes que cal adoptar per respectar el medi.

4.3  Informació als participants sobre aspectes geogràfics, demogràfics, gastronòmics i culturals de la zona.

Analitza l’àmbit de treball i identifica les relacions laborals amb el marc organitzatiu i de funcionament de l’entitat/empresa.

S’adapta a les característiques organitzatives i a les situacions pròpies del centre de treball.

Actua amb responsabilitat en l’àmbit productiu del centre de treball, tenint en compte la normativa legal i les condicions de seguretat.

Treballa en equip quan cal, i es coresponsabilitza, coopera, respecta i valora el treball dels altres, i hi coopera.

Adopta una actitud participativa, s’interessa per aprendre i té iniciativa amb relació amb les tasques encomanades.

Té una visió de conjunt i coordinada de les funcions, les fases, els processos o els productes de l’entitat/empresa.

Obté la informació i els mitjans necessaris per realitzar l’activitat assignada, utilitzant els canals existents.

Executa les tasques i s’ajusta progressivament als nivells particulars de l’entitat/empresa.

Detecta anomalies o desviacions en l’àmbit de l’activitat assignada, n’identifica les causes i proposa possibles solucions.

Interpreta i expressa la informació amb la terminologia o simbologia i els mitjans propis de treball.

Identifica les característiques particulars dels mitjans de producció, l’utillatge, els equips i les eines, i hi aplica els procediments tècnics adequats.

Identifica les condicions de l’entitat/empresa més relacionades amb la seva professió perquè puguin ésser millorades.

Identifica les activitats, les tasques i els àmbits d’actuació que s’adeqüen millor a les seves aptituds i als interessos professionals.

Identifica els aspectes positius i negatius de l’àmbit de treball: condicions de seguretat personal i mediambiental, riscs, relacions personals, etc.

1. Denominació: segon nivell del tècnic d’esport en surf de neu.

2. Durada i distribució horària dels ensenyaments.

2.1  Durada: 595 hores.

2.2  Distribució horària dels ensenyaments.

Bloc comú

Bases anatòmiques i fisiològiques de l’esport II: 40 h.t.

Bases psicopedagògiques de l’ensenyament i l’entrenament II: 45 h.t.

Entrenament esportiu II: 40 h (30 h.t. + 10 h.p.).

Organització i legislació de l’esport II: 5 h.t.

Teoria i sociologia de l’esport: 20 h.t.

Total hores: 140 h.t. + 10 h.p.

Càrrega horària del bloc: 150 h.

Bloc específic

Desenvolupament professional II: 10 h.t.

Formació tècnica del surf de neu II: 15 h.t. + 20 h.p.

Reglament i arbitratge del surf de neu: 10 h.t. + 5 h.p.

Material de surf de neu II: 10 h.t. + 10 h.p.

Metodologia de l’ensenyança del surf de neu II: 15 h.t. + 25 h.p.

Metodologia de l’entrenament del surf de neu: 20 h.t. + 25 h.p.

Medi ambient de muntanya II: 15 h.t. + 10 h.p.

Seguretat esportiva II: 15 h.t. + 10 h.p.

Total hores: 110 h.t. + 105 h p.

Càrrega horària del bloc: 215 h.

Bloc complementari

Terminologia específica estrangera: 10 h.t.

Equipaments esportius: 10 h.t.

Informàtica bàsica aplicada: 10 h.t.

Càrrega horària del bloc: 30 h.

Bloc de formació pràctica: 200 h.

Durada total: 595 h.

Durada títol: 1.045 h.

3. Perfil professional.

3.1  Competència.

El títol de tècnic d’esport en surf de neu acredita que el seu titular té les competències necessàries per programar i realitzar l’ensenyament del surf de neu amb l’objectiu de perfeccionar l’execució tècnica i tàctica de l’esportista, així com per realitzar l’entrenament bàsic d’esportistes i equips d’aquesta modalitat esportiva.

3.2  Competències professionals.

a) Programar i organitzar activitats de surf de neu.

1. Establir el pla d’actuacions per al desenvolupament d’activitats de surf de neu amb la finalitat d’assolir l’objectiu previst, tot garantint les condicions de seguretat i en funció de la condició física i dels interessos dels practicants.

b) Programar i realitzar l’ensenyament del surf de neu.

1. Programar l’ensenyament del surf de neu i l’avaluació del procés d’ensenyament-aprenentatge.

2. Realitzar l’ensenyament del surf de neu, amb l’objectiu del perfeccionament tècnic i tàctic de l’esportista.

3. Avaluar la progressió en l’aprenentatge del surf de neu.

4. Identificar els errors d’execució tècnica i tàctica dels practicants de surf de neu, detectar les causes, i aplicar els mitjans i els mètodes necessaris per a la seva correcció.

c) Programar i dirigir l’entrenament bàsic dels practicants de surf de neu.

1. Realitzar la programació específica i la programació operativa de l’entrenament a curt i mig termini.

2. Dirigir les sessions d’entrenament en funció dels objectius esportius, tot garantint les condicions de seguretat.

3. Dirigir, al seu nivell, el condicionament físic dels participants de surf de neu en funció del rendiment esportiu.

4. Col·laborar en la detecció de persones amb característiques físiques i psíquiques susceptibles d’introduir-se en processos d’alt rendiment esportiu de surf de neu.

d) Dirigir esportistes i equips durant la seva participació en les competicions de surf de neu.

1. Dirigir equips i esportistes en competicions de surf de neu, fent complir el reglament.

2. Realitzar el plantejament tàctic aplicable a la competició esportiva.

3. Dirigir esportistes o equips en la seva actuació tècnica i tàctica durant la competició.

4. Avaluar l’actuació de l’esportista o de l’equip després de la competició.

5. Controlar la disponibilitat de l’assistència sanitària existent a les pistes o estacions d’esports d’hivern.

3.3. Camp professional.

3.3.1  Àmbit professional.

Aquest tècnic exercirà la seva activitat en el sector esportiu i del lleure, en l’àmbit de l’ensenyament i l’entrenament del surf de neu, en pistes abalisades i fora pista en el domini esquiable d’una estació d’esports d’hivern.

S’exclouen del seu àmbit d’actuació l’ensenyament i l’entrenament de l’esquí alpí, l’esquí de fons i l’esquí de muntanya, i la conducció de persones o grups per els terrenys que requereixin la utilització de tècniques i materials específics d’escalada o alpinisme.

Aquest tècnic podrà actuar de forma autònoma o en el si d’organismes públics o entitats privades. Els diversos tipus d’empreses on pot desenvolupar les seves funcions son:

Escoles esportives.

Centres de tecnificació esportiva.

Escoles d’esquí i d’esports d’hivern.

Clubs i associacions esportives o de lleure.

Federacions esportives.

Patronats esportius.

Empreses de serveis esportius o de lleure.

Centres escolars (activitats extraescolars).

Principals ocupacions que es poden desenvolupar quan s’hagi adquirit la competència professional definida en el perfil:

Professor de surf de neu.

Entrenador de surf de neu.

Director d’activitats de surf de neu.

Jutge o cap de jutges en competicions de surf de neu.

3.3.2  Àmbit funcional.

Les responsabilitats que li seran requerides a aquest tècnic són les següents:

La programació i organització d’activitats de surf de neu.

L’ensenyament del surf de neu.

El control i avaluació del procés d’instrucció esportiva.

L’entrenament de practicants de surf de neu a nivell bàsic.

El control del rendiment esportiu.

La direcció tècnica d’esportistes i equips durant la participació en competicions de surf de neu.

L’actuació com a jutge o cap de jutges en competicions de surf de neu.

La seguretat de les persones o grups durant el desenvolupament d’activitats de surf de neu.

El compliment de les instruccions generals del responsable de la entitat.

4. Currículum.

A) Bloc comú.

El bloc comú del segon nivell del tècnic d’esport en surf de neu és igual que el del segon nivell del tècnic d’esport en esquí alpí.

B) Bloc específic.

Crèdit 1

Desenvolupament professional II

Contrastar l’organigrama de la (FEDI) i diferenciar les competències dels seus òrgans.

Identificar la figura del tècnic d’esport segons el marc legal i el seu perfil professional.

Definir les responsabilitats civils i penals derivades de l’exercici professional del tècnic d’esport.

Identificar les característiques del sector dels esports d’hivern i del turisme de neu a la Unió Europea i a d’altres països.

Especificar l’equivalència professional dels tècnics espanyols amb els professionals de la Unió Europea i d’altres països.

1. La Federación Española de Deportes de Invierno (FEDI).

Especialitats pròpies.

Especialitats compartides.

Competències i organigrama de la FEDI.

2. El tècnic d’esport.

Pla de formació dels tècnics dels esports d’hivern.

Marc legal.

Competència professional.

Àmbit professional i funcional.

3. Els sectors dels esports d’hivern a l’estranger.

Condicions laborals.

Equivalències professionals.

Associacions de professionals.

1. Caracterització del perfil del tècnic d’esport.

Identificació del Pla de formació dels tècnics dels esports d’hivern.

Identificació del marc legal que condiciona el tècnic d’esport.

Determinació de les competències i l’àmbit professional del tècnic d’esport.

Identificació de les responsabilitats civils i penals en l’exercici professional.

2. Caracterització del sector a d’altres països.

Identificació de les similituds i diferències de la pràctica professional.

Identificació de l’equivalència de les titulacions.

Comparació de les competències professionals.

Comparació de les responsabilitats civils i penals en l’exercici professional.

e) Continguts d’actituds.

1. Acceptació de les normes laborals i de les responsabilitats assignades.

2. Consciència del deure o de la tasca assignada.

3. Acceptació de l’altre, de les opinions i judicis aliens.

4. Cordialitat i respecte envers els altres professionals amb els quals es relaciona.

5. Motivació per emprendre tasques o accions noves.

6. Interès pels nous coneixements i modificacions que es produeixin en relació amb l’estructuració i normativa de la professió.

Crèdit 2

Formació tècnica del surf de neu II

Analitzar les accions tècniques de les diferents disciplines del surf de neu basant-se en els principis de la mecànica i de la biomecànica.

Determinar la influència dels materials específics de competició en la tècnica de les diferents disciplines del surf de neu.

Explicar, de forma clara, ordenada i entenedora, les tècniques i tàctiques de les diferents disciplines del surf de neu, les fases de cada moviment, l’efecte que causen i la posició corporal més adequada en cada cas.

Demostrar, mitjançant l’execució i la utilització de recursos didàctics adients, les tècniques i tàctiques de les diferents disciplines del surf de neu, les fases de cada moviment, l’efecte que causen i la posició corporal més adequada en cada cas.

Executar, segons el model de referència, les accions tècniques i tàctiques de les diferents disciplines del surf de neu en condicions de la neu variades, amb eficàcia, seguretat i equilibri.

1. Disciplines del surf de neu.

Disciplines de competició de la federació internacional de snowboard (ISF): migtub o halfpipe, eslàlom gegant o càrving, eslàlom paral·lel o duel, cros o boarder cross.

Altres disciplines: surf d’estil lliure o freestyle, snowboard cross, straight jump, surf forapista o freeride, super eslàlom gegant, x-treme.

2. Perfeccionament tècnic i tàctic del surf de neu.

Models de referència.

Viratges avançats: el slarve, el viratge de carve, el càrving dinàmic, el carve tumbat, el càrving 360.

Adaptacions dels gestos tècnics a diferents tipus de terrenys i condicions de la neu: terrenys escarpats, pistes obertes i pales, zones de neu molt tova o mogols, bamps o banyeres, entre els arbres, neu pols, plaques de gel o hard pack, neu semifosa o slush, troços de neu dura o death cookies, fora pista. Habilitats de percepció: desenvolupar la visió.

Surf d’estil lliure o freestyle bàsic: girs de 180 i 360 graus en terreny pla, lliscament de cua o en fakie, balanceig d’espàtula o nose i cua, cavallets, salts bàsics, grapades aèries bàsiques, virolles o spins a la neu i a l’aire.

Migtub o halfpipe: adaptació al tub o pipe, la paret de puntes o frontside i la paret de talons o backside, els viratges de lliscament, el bombeig o pumping, els trucs, els aeris, les grapades o grabs, les rotacions, els invertits o handplants.

Habilitats bàsiques de la cursa: postura, iniciació del viratge, cantejar, ritme i coordinació, viratges de l’eslàlom, traçats d’eslàlom gegant, entrenament de portes, línia bàsica d’interpretació, traçat escarpat i surcat.

Interrelació entre tècnica, tàctica i condició física.

Influència dels materials de competició en la tècnica i la tàctica.

3. Anàlisi biomecànica del surf de neu.

Anàlisi cinemàtica i dinàmica de les accions tècniques de les diferents disciplines del surf de neu.

Models de referència.

Adaptacions.

1. Explicació d’accions tècniques i tàctiques de les diferents disciplines del surf de neu.

Determinació de la informació que cal comunicar.

Identificació de les característiques dels receptors.

Selecció de l’estratègia de relació i del mitjà de comunicació.

Emissió de la comunicació, missatge o informació.

Control de la recepció i comprensió del missatge o informació.

2. Demostració d’accions tècniques i tàctiques de les diferents disciplines del surf de neu.

Valoració de les condicions de l’entorn i de les característiques dels participants.

Elecció de l’emplaçament adequat per fer la demostració.

Comprovació de la visibilitat per part de tots els participants.

Explicació de les característiques de l’acció tècnica o tàctica que cal demostrar.

Execució lenta i descomposta de les fases.

Control de la comprensió de la informació per part dels participants.

3. Execució d’accions tècniques i tàctiques de les diferents disciplines del surf de neu.

Identificació de l’objectiu de l’acció tècnica i/o tàctica.

Valoració de les condicions de l’entorn.

Estimació de les condicions pròpies.

Escalfament o preparació, si cal.

Determinació de l’estratègia a seguir.

Realització dels moviments o de les accions amb eficàcia, seguretat, coordinació i equilibri.

Avaluació dels resultats intermedis.

Valoració dels canvis en les condicions de l’entorn i pròpies.

Modificació, si cal, de l’estratègia.

Avaluació del resultat final.

e) Continguts d’actituds.

1. Presa de decisions per a la selecció dels recursos didàctics de suport a l’explicació o demostració.

2. Execució sistemàtica de resolució de problemes establerts per la incertesa del mantell nival i l’orografia de la pista.

3. Ordre i mètode en l’estudi del gest tècnic.

4. Constància en el treball de millora individual i en l’autocorrecció d’errors.

5. Valoració de l’estil com a component estètic del gest tècnic.

6. Interès per la investigació de la relació causa-efecte del gest tècnic.

7. Seguretat en les explicacions i en les demostracions.

8. Rigor en l’ús de la terminologia biomecànica i tècnica.

9. Cordialitat, respecte, tolerància, esperit obert i amabilitat en el tracte amb els participants.

10. Motivació pròpia i dels participants durant el desenvolupament de les activitats.

11. Aparença personal adequada per desenvolupar les activitats.

12. Recerca de noves activitats i exercicis que siguin atractius i motivadors.

Crèdit 3

Reglament i arbitratge del surf de neu

Descriure les característiques bàsiques de les diferents disciplines de competició del surf de neu.

Identificar els diferents trucs o figures del surf de neu.

Diferenciar els deures i les responsabilitats del jutge de les del cap de jutges en les competicions de les diferents disciplines del surf de neu.

Jutjar els trucs o figures de les diferents disciplines del surf de neu en temps real, basant-se en els procediments de puntuació establerts en el reglament.

1. Les disciplines de competició de la ISF.

Eslàlom paral·lel o duel.

Eslàlom gegant o càrving.

Migtub o halfpipe.

Cros o boarder cross.

2. Els trucs.

Tipus de trucs: aeris o airs, invertits o handplants, liptricks.

Fase inicial: preparació i enlairament.

Fase principal: iniciació, culminació i liberació.

Fase final: entrada i aterratge.

3. Valoració dels trucs.

Sistemes de valoració o judici.

Criteris generals: dificultat-execució-amplitud i enlairament-aterratge.

Criteris particulars: dificultat-execució-varietat i originalitat-estil-consistència.

Separació de categories: A-moviments, B-rotació, C-amplitud (alçada), D-impressió general.

4. Puntuació dels trucs.

Procediment de puntuació.

Base de puntuació.

Correcció de puntuacions.

Memoryboards.

Scorecards.

Taula de distribució de punts.

Desqualificacions.

Descripció de trucs. Sigles de trucs: steno system.

5. Els jutges.

Emplaçament dels jutges.

Reunions dels jutges.

Informació bàsica: entrenaments, reglament oficial, ranking, ordre de sortida.

Formats de carrera: cut-down (estàndar), jam, double-up qualification, format FIS, nou format ISF 99/00.

Empats.

Reclamacions.

Deures i responsabilitats del jutge i del cap de jutges.

Sistemes de jutges: Straight jump, Quarter pipe, competició de parc o slopestyle, migtub o halfpipe, surf forapista o freeride, cros o boarder cross o snowboardcross.

d) Continguts de procediments

1. Valoració o judici de trucs de surf de neu.

Observació de l’execució de la ronda del participant.

Identificació del tipus i categoria del truc realitzat.

Apreciació dels criteris generals i particulars del truc.

Assignació de la puntuació segons els procediments establerts.

Emplenament del memoryboard segons el sistema de sigles Steno.

2. Coordinació dels aspectes relatius als jutges en les competicions.

Ajuda en la coordinació de l’allotjament, el transport i el pagament dels jutges.

Direcció de la reunió de caps d’equip i de la reunió de jutges el dia abans de la competició.

Inspecció de l’àrea del stand dels jutges, i aprovació de l’emplaçament i construcció el dia abans de la competició.

Inspecció del circuit o rampa amb el delegat tècnic, el director de carrera i els caps d’equip disponibles.

Conducció dels entrenaments en cas necessari.

Discussió durant els entrenaments i abans de la competició per establir un barem de puntuació.

3. Control arbitral de la competició.

Determinació de la categoria a jutjar per cada jutge en la competició.

Comprovació de la disponibilitat dels jutges abans de donar la sortida a cada participant.

Avís al jutge de sortida perquè surti el següent participant.

Comunicació del dorsal de cada participant que pren la sortida als jutges.

Supervisió i control dels procediments de puntuació dels jutges.

Comprovació de les puntuacions dels jutges i canvi de les puntuacions dels jutges que es considerin errònies, comentant el que estan fent malament.

Substitució d’un jutge en cas necessari.

Resolució dels desempats.

Atenció de les protestes i reclamacions.

Redacció de l’informe de la competició.

e) Continguts d’actituds.

1. Concentració durant l’observació dels trucs.

2. Presa de decisions en l’assignació de puntuació als trucs i en la resolució de reclamacions.

3. Autosuficiència i no influenciabilitat en la valoració dels trucs i en la resolució de reclamacions.

4. Imparcialitat en la valoració de les rondes dels participants i en la resolució de reclamacions.

5. Tracte d’igualtat i no discriminatori amb els participants.

6. Acceptació de les normes i reglaments i de les responsabilitats assignades.

7. Consciència del deure o de la tasca assignada.

8. Cordialitat i respecte envers els altres professionals amb els quals es relaciona.

9. Interès pels nous coneixements i modificacions que es produeixin en relació amb el reglament de jutges.

10. Pulcritud i cura en l’emplenament del memoryboard i de l’informe de les competicions.

Crèdit 4

Material de surf de neu II

Identificar les característiques tècniques i reglamentàries, i les condicions d’utilització i de manteniment del material de competició i d’entrenament de les diferents disciplines del surf de neu, a partir de la documentació tecnicocomercial i del reglament oficial.

Relacionar les característiques tècniques de la vestimenta i dels complements específics per a la competició i l’entrenament de les diferents disciplines del surf de neu amb les condicions personals, del medi o del clima.

Realitzar la preparació, la revisió i el manteniment