Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

DECRET

182/2002, de 25 de juny, pel qual es modifiquen el Decret 82/1996, de 5 de març, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de batxillerat, i el Decret 22/1999, de 9 de febrer, pel qual s’adequa l’organització dels ensenyaments de batxillerat al règim nocturn.

Mitjançant el Reial decret 3474/2000, de 29 de desembre, que té caràcter bàsic, s’han modificat el Reial decret 1700/1991, de 29 de novembre, pel qual s’estableix l’estructura del batxillerat, i el Reial decret 1178/1992, de 2 d’octubre, pel qual s’estableixen els ensenyaments mínims del batxillerat; per aquest motiu cal modificar determinats articles dels decrets 82/1996, de 5 de març, i 22/1999, de 9 de febrer, i substituir l’annex 1 del Decret 82/1996, de 5 de març, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de batxillerat.

Algunes de les modificacions d’aquesta normativa bàsica ja formen part de la normativa catalana amb l’aprovació del Decret 127/2001, de 15 de maig, pel qual es modifiquen determinats aspectes de l’ordenació curricular de l’educació secundària obligatòria, del batxillerat i del batxillerat nocturn.

El present Decret introdueix els canvis en l’assignació horària i en els objectius i continguts de les matèries exigits pels nous ensenyaments mínims estatals. Pel que fa a la resta de les característiques del batxillerat: finalitat, estructura, durada, avaluació i altres, es manté tot el que regula la Llei orgànica 1/1990, de 3 d’octubre, d’ordenació general del sistema educatiu, així com es mantenen les característiques pròpies del desplegament del batxillerat a Catalunya.

En virtut d’això, a proposta de la consellera d’Ensenyament, amb l’informe del Consell Escolar de Catalunya i d’acord amb el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora,

Decreto:

Article 1

Es modifiquen els articles 9, 10, 11, 13 i 14 del Decret 82/1996, de 5 de març, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de batxillerat, que queden redactats en els termes que s’estableixen a continuació:

"Article 9

"La part comuna del currículum és la mateixa per a tot l’alumnat. Les matèries comunes del batxillerat contribueixen fonamentalment a la funció formativa general del batxillerat. Aquestes matèries i la seva assignació de crèdits en cada curs són:

"Article 10

"10.1  La part diversificada del currículum és la que es construeix cada alumne a partir de l’elecció de matèries pròpies de modalitat, de matèries optatives i del tema del treball de recerca, en funció dels seus interessos. Aquest currículum suposa 30 crèdits. Les matèries pròpies de cada modalitat i les matèries optatives proporcionen a l’alumnat una dimensió més especialitzada: el preparen i l’orienten cap a estudis posteriors o cap a determinades activitats professionals.

"10.2  Les matèries pròpies de modalitat, i els crèdits que tenen assignats, són les següents:

"a) Modalitat d’arts

Fonaments de disseny: 3 crèdits

Imatge: 3 crèdits

Tècniques d’expressió graficoplàstica 3 crèdits

Volum: 3 crèdits.

Aquestes quatre matèries podran desenvolupar-se en qualsevol dels dos cursos.

"b) Modalitat de ciències de la naturalesa i de la salut

Literatura catalana: 3 crèdits

Literatura castellana: 3 crèdits

Història de la música: 3 crèdits

Aquestes tres matèries podran desenvolupar-se en qualsevol dels dos cursos."

"d) Modalitat de tecnologia

Electrotècnia: 3 crèdits

Mecànica: 3 crèdits

Aquestes dues matèries podran desenvolupar-se en qualsevol dels dos cursos."

"Article 11

En començar el batxillerat, l’alumne escull una modalitat. L’alumnat ha de cursar, cada any, almenys tres de les matèries de la modalitat escollida."

"Article 13

"13.1  Si en matricular-se de segon curs l’alumne decideix canviar de modalitat, el centre podrà modificar-li el currículum però s’haurà d’assegurar que l’alumne cursi tres de les matèries de la nova modalitat corresponents a segon curs i que en acabar el cicle hagi superat quatre o més de les matèries pròpies d’aquesta.

"13.2  Excepcionalment l’alumnat podrà cursar en el segon curs de batxillerat matèries que tinguin continuïtat en els dos cursos tot i que no les hagués cursat a primer. En aquests casos, el centre l’orientarà pel que fa a la matèria no cursada.

"13.3  Les matèries de matemàtiques i matemàtiques aplicades a les ciències socials es consideraran equivalents a efectes de canvis de modalitat."

"Article 14

"A efectes d’establir equivalències amb les matèries pròpies de modalitat establertes als articles 7, 8, 9 i 10 del Reial decret 1700/1991, modificat pel Reial decret 3474/2000, de 29 de desembre, es considerarà que:

"Haver superat les matèries de física I i de química I, conjuntament, es considerarà equivalent a haver superat la matèria de física i química

"Haver superat les matèries de biologia I i de ciències de la terra i del medi ambient I, conjuntament, es considerarà equivalent a haver superat la matèria de biologia i geologia.

"Haver superat la matèria de física II es considerarà equivalent a haver superat la matèria de física.

"Haver superat la matèria de química II es considerarà equivalent a haver superat la matèria de química.

"Haver superat la matèria de biologia II, es considerarà equivalent a haver superat la matèria de biologia.

"Haver superat la matèria de ciències de la terra i del medi ambient II, es considerarà equivalent a haver superat la matèria de ciències de la terra i del medi ambient.

"Haver superat la matèria de economia i organització d’empreses II es considerarà equivalent a haver superat la matèria de economia i organització d’empreses."

Article 2

Es suprimeix l’article 12 del Decret 82/1996, de 5 de març, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de batxillerat.

Article 3

Els apartats 4 i 5 de l’article 16 Decret 82/1996, de 5 de març, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de batxillerat, queden redactats de la manera següent:

"16.4  Entre les matèries optatives del centre s’haurà d’ofertar una estada a l’empresa. Aquesta estada a l’empresa tindrà una durada mínima de 70 hores. Els alumnes que acreditin, mitjançant els documents que s’estableixin, una experiència laboral igual o superior a 140 hores podran sol·licitar-ne l’exempció, prèvia presentació d’una memòria, que es considerarà corresponent als dos crèdits de la matèria optativa estada a l’empresa.

"16.5  L’alumne pot cursar matèries optatives dissenyades pel centre fins a un total de 6 crèdits. A efectes d’aquest còmput i d’avaluació, l’estada a l’empresa equivaldrà a dos crèdits."

Article 4

L’apartat 7 de l’article 19 Decret 82/1996, de 5 de març, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de batxillerat, queda redactat de la manera següent:

"19.7  L’alumnat que en acabar el segon curs tingui pendents d’avaluació positiva més de tres matèries, haurà de repetir tot el segon curs. Als efectes d’aquest article es considerarà una sola matèria la que es cursi amb la mateixa denominació en els dos cursos del batxillerat. En aquests casos es vetllarà perquè pugui assistir a classe, dins del seu horari lectiu, de les matèries que tingui pendents de primer curs. En cas que tingui superat el treball de recerca, o que tingui superada o hagi obtingut l’exempció de l’estada a l’empresa, no les haurà de repetir."

Article 5

L’apartat 3 de l’article 24 del Decret 82/1996, de 5 de març, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de batxillerat, queda redactat de la manera següent:

"24.3  La part diversificada del currículum de l’alumnat que opti per cursar la matèria de religió constarà de 28 crèdits."

Article 6

L’annex 1 del Decret 82/1996, de 5 de març, es substitueix per l’annex d’aquest Decret.

Article 7

Es modifiquen els articles 3.1, 3.2 i 3.4 del Decret 22/1999, de 9 de febrer, pel qual s’adequa l’organització dels ensenyaments de batxillerat al règim nocturn, i queden redactats en els termes que s’estableixen a continuació:

"3.1  Els alumnes han de cursar les matèries següents, amb la corresponent assignació de crèdits:

a) Currículum comú: 28 crèdits.

b) Currículum diversificat: 24 crèdits.

Matèries de la pròpia modalitat: 18 crèdits.

Matèries optatives: 4 crèdits.

Treball de recerca: 2 crèdits

A cada crèdit se li assignen 35 sessions lectives."

"3.2  L’alumnat que opti per cursar religió tindrà assignats 2 crèdits d’aquesta matèria en el currículum comú, que passarà a tenir, en aquests cas, 30 crèdits. El currículum diversificat per als alumnes que optin per cursar religió constarà de 22 crèdits."

"3.4  Els alumnes que acreditin, mitjançant els documents que s’estableixin, una experiència laboral igual o superior a 140 hores podran sol·licitar l’exempció, prèvia presentació d’una memòria, de dos crèdits, que es consideraran corresponents a la matèria optativa estada a l’empresa."

Article 8

Es suprimeix l’apartat 5 de l’article 3 del Decret 22/1999, de 9 de febrer.

Article 9

S’afegeix al Decret 22/1999, de 9 de febrer, la disposició final amb el text següent:

Disposició final

"Per a tot allò no regulat en aquest Decret és d’aplicació el Decret 82/1996, de 5 de març."

Disposicions transitòries

—1  El calendari d’aplicació del nou currículum que estableix aquest Decret és el següent:

Primer curs, any acadèmic 2002-2003.

Segon curs, any acadèmic 2003-2004.

—2  La resta de disposicions contingudes en aquest Decret seran d’aplicació a partir de l’any acadèmic 2002-2003.

Barcelona, 25 de juny de 2002

Jordi Pujol

President de la Generalitat de Catalunya

Carme-Laura Gil i Miró

Consellera d’Ensenyament

Annex

Matèries comunes

Llengua catalana i literatura

Llengua castellana i literatura

Introducció

Plantejar-se la formació en llengua catalana i castellana i literatura d’un noi o d’una noia entre 16 i 18 anys que, en acabar els estudis de batxillerat, pot accedir a la universitat, cursar un cicle formatiu de grau superior o bé incorporar-se al món laboral, suposa analitzar a fons les necessitats educatives que en qualsevol dels camps puguin tenir els joves d’aquestes edats. D’aquesta anàlisi, se’n desprèn la necessitat d’afavorir clarament un enfocament de la matèria que potenciï l’ús de totes dues llengües, però també l’estudi de textos literaris cabdals, la relació amb l’entorn i la reflexió sobre la llengua que usa, per tal que tots els nois i noies adquireixin un bagatge instrumental i cultural, un coneixement del món i una sensibilitat literària suficients per poder desenvolupar la seva tasca professional o d’aprenentatge en qualsevol dels camps esmentats.

Des d’aquestes dues matèries, el professorat ha de posar els fonaments perquè es puguin sistematitzar i adquirir les bases per a l’ús correcte de les principals tècniques de comunicació oral i escrita i aprofundir en els recursos bàsics (fònics, morfosintàctics, lèxics, textuals) dels diversos tipus de textos. Així es podrà contribuir, des d’ambdues matèries, a assolir l’objectiu que fa referència a l’ús de totes dues llengües i, alhora, a la tasca de formació general que té encomanada el batxillerat.

Amb aquest mateix criteri, cal tenir en compte que les matèries de llengua catalana i literatura i llengua castellana i literatura presenten un mateix currículum i pretenen, doncs, assolir idèntics o similars objectius. Per això és imprescindible la coordinació del professorat dels dos departaments per tal d’optimitzar ensenyaments i afavorir aprenentatges significatius. Ara bé, la metodologia i els punts de partida poden ser distints, atesa la diferent consideració de les dues llengües: el català, llengua pròpia i el castellà, llengua cooficial. No cal dir que fóra desitjable que la coordinació abracés també les altres llengües estudiades en el batxillerat, ja que totes tenen punts de contacte evidents, tant si es tracta de llengües clàssiques com modernes: des de l’etimologia als neologismes, passant per la fonètica, la sintaxi, la producció textual i els recursos comunicatius, entre d’altres. Atès que la llengua és un mitjà instrumental i la literatura un vessant de la cultura general, caldria treballar conjuntament amb les altres matèries en aspectes específics, com són els vocabularis especialitzats, la toponímia, el comentari de text o les situacions socials capaces de contextualitzar els fets literaris i lingüístics.

Per establir els objectius i els continguts de llengua i literatura s’han tingut en compte diferents criteris: l’evolució psicològica de la joventut, els aspectes sociològics, sociolingüístics i epistemològics i l’òptica pedagògica.

L’evolució psicològica de la joventut indica que es troba en una etapa vital en què és possible plantejar la comprensió de continguts d’un nivell abstracte raonable, que els suposi nous reptes mentals i que els faci avançar gradualment en el desplegament del pensament abstracte. L’edat vivencial dels nois i de les noies també fa necessari d’oferir-los possibilitats de conèixer a fons obres literàries que els ajudin a definir la seva sensibilitat, a conèixer-ne d’altres i a millorar l’expressió de sentiments i experiències personals. Aquesta és la primera raó per la qual cal incloure en el currículum continguts de literatura. Però la literatura és important també perquè la lectura i l’anàlisi i la reflexió sobre allò que es llegeix proporcionen a l’alumnat uns elements bàsics perquè, un cop acabat el cicle, sigui prou autònom per llegir amb interès i profit, per comprendre i, si cal, valorar críticament el discurs literari. Cal remarcar que l’estudi de la literatura ha de partir prioritàriament de la comprensió del text com a missatge i la seva interpretació (descoberta del seu significat, de la seva intenció comunicativa, dels seus valors estètics), a les quals han d’anar orientats els aspectes tècnics del text.

Des de l’òptica sociològica, les necessitats educatives de l’alumnat poden ser vistes en dos vessants: aquelles que, mentre cursen el batxillerat, la matèria de llengua i literatura els pot ajudar a satisfer; i les que, en un futur més o menys immediat, puguin tenir. Pel que fa al primer cas, com que la llengua és una matèria instrumental, és lògic que els continguts d’aquesta matèria els puguin ser útils a l’hora d’exposar un tema, de redactar treballs, fer exàmens, omplir qüestionaris, fitxes, etc., en definitiva: a l’hora expressar coneixements, amb claredat, ordre i concisió, per a d’altres matèries. Però no és només per a l’expressió lingüística durant el batxillerat que cal que l’alumnat practiqui les habilitats de comprensió i expressió de discursos orals i de textos escrits (formals), sinó que també els alumnes que continuïn estudiant o que s’incorporin al món laboral, hauran de dominar la capacitat de processar i expressar els seus coneixements i les seves opinions amb coherència i correcció, de manera formal, tant oralment com per escrit.

Pel que fa a l’aspecte sociolingüístic, cal fer especial esment a la situació actual de la llengua catalana, les dificultats amb què es troba per esdevenir una eina de comunicació útil a tots nivells, amb plenitud de funcions. Tot i que aquesta tasca òbviament és pròpia de tota la societat, les matèries de llengua, aplicant-hi els objectius que li són propis, hi tenen un paper especial, amb l’afavoriment dels aspectes positius de valoració i d’ús en activitats comunicatives, en un context de respecte i interacció multilingüe i multicultural, propi de la societat actual.

En l’aspecte epistemològic, les àrees de coneixement en què es basen els continguts de la matèria són la lingüística i la crítica literària. Tot i tenint present que es tracta de seleccionar aquells elements que han de ser bàsics per a tot l’alumnat i no solament per als qui hagin de continuar estudis en aquestes branques, s’ha volgut donar una visió prou completa de la matèria dividint-la en quatre grans blocs, ja presents en el currículum de l’educació secundària obligatòria, relacionats, respectivament amb:

a) Ús de la llengua, centrat bàsicament en la comunicació, on es treballen les destreses lingüístiques bàsiques i els aspectes essencials de tipologia textual.

b) Literatura, que insisteix en la lectura, anàlisi i comentari de textos literaris, però que no en menysté la contextualització històrica, formació bàsica en una persona culta.

c) Llengua i societat, que, com ja s’ha dit, vol acostar l’alumnat a la realitat sociolingüística del seu entorn immediat.

d) Estudi de la llengua, entès com una reflexió sobre els aspectes fonètics, morfosintàctics i lexicosemàntics de la matèria, però vinculada a l’ús de la llengua i a una anàlisi més global del text.

Pel que fa a les metodologies i els aprenentatges propis de la matèria, cal tenir en compte que l’assimilació de la llengua passa sobretot pel seu ús i que només l’ús permet de reconèixer que s’han après de manera efectiva els diversos elements lingüístics: estructures, paraules, significats, fonemes. L’objectiu essencial de l’aprenentatge de la llengua no és el coneixement teòric del funcionament del codi lingüístic, sinó la seva aplicació: poder-hi expressar coneixements i vivències, influir amb la utilització de la llengua en la realitat que l’envolta. Dels postulats anteriors, se’n dedueix que la millor metodologia és la que parteix de situacions reals de comprensió i expressió oral i escrita, de reflexió i anàlisi a partir de textos.

La diferència amb el nivell anterior caldrà establir-la en dos punts: el tipus de textos amb què es treballarà i el treball que s’hi farà. I això és vàlid, tant per als continguts de llengua com per als de llengua i societat i els de literatura. Els textos d’aquest nivell, en qualsevol camp, han de ser adequats a la capacitat i maduració de l’alumnat i al que se li demana des de les altres àrees: registre formal, estructura lògica, coherència, ordenació de les idees, correcció, etc. D’altra banda, el món actual, en constant evolució, exigeix un domini de les noves tècniques de recerca i selecció de la informació: les bases de dades, CD-ROM, Internet, així com l’ús del processador de textos i els mitjans tecnològics de presentació.

Quant a la diversitat de l’alumnat, cal recordar, d’entrada, que es treballa amb nois i noies de 16 a 18 anys, amb interessos ja molt diversificats segons la modalitat de batxillerat escollida, molts dels quals probablement continuaran estudiant, però d’altres, no, i cal tenir present quin és el mínim comú que hauria de tenir qualsevol alumne/a en acabar el batxillerat.

A fi d’evitar les repeticions innecessàries de continguts comuns de totes dues llengües, en els diversos apartats de conceptes de cada curs s’indiquen de manera orientativa els aprenentatges que es poden realitzar des de cada una de les dues llengües (català i castellà). Això comporta que les adquisicions de continguts que l’alumnat fa des d’una de les llengües (català o castellà) s’han d’aplicar de forma pràctica en l’altra llengua. En alguns casos, la introducció de continguts es fa des de totes dues llengües, atesa la idiosincràsia de certs continguts.

Objectius generals

L’alumnat, en acabar el cicle, ha de ser capaç de:

1. Comprendre textos orals emesos en la varietat estàndard, i també en altres variants més usuals en el context situacional de l’alumnat.

2. Llegir de manera expressiva textos de caràcter formal en la varietat estàndard, i textos literaris, amb la pronúncia i l’entonació adequades.

3. Comprendre i resumir textos escrits de caràcter formal, literaris o no, i distingir-ne l’estructura formal i el contingut.

4. Expressar-se oralment en la varietat estàndard de la llengua en diverses situacions formals.

5. Escriure textos de caràcter formal en la varietat estàndard i en diverses situacions formals (humanístics, científics, periodístics), amb adequació i coherència, usant, si cal, processadors informàtics.

6. Fer servir amb correcció les normes que regulen l’ortografia en textos formals escrits, i la pronunciació i l’entonació en textos formals orals.

7. Fer un ús correcte de les normes gramaticals a partir de les regles de la morfologia i la sintaxi.

8. Usar un lèxic i unes estructures comunicatives adequades a cada situació, tenint en compte les relacions textuals i semàntiques.

9. Analitzar, comentar i valorar textos en prosa, en vers o teatrals, significatius de les literatures catalana i castellana, des del punt de vista formal i de contingut.

10. Llegir significativament, al llarg del batxillerat, obres programades de les literatures catalana i castellana, i valorar-ne l’enriquiment personal aportat.

11. Contextualitzar adequadament els textos i els llibres llegits en relació amb l’autor, amb els períodes més representatius de les literatures catalana i/o castellana i amb altres paràmetres artístics.

12. Ser conscient de la realitat plurilingüe i pluricultural del món d’avui, amb especial esment a la situació a Europa, a l’Estat espanyol i a la societat catalana.

13. Valorar la llengua i la literatura com una herència cultural, com un mitjà d’interpretació de la realitat i de comunicació personal i social.

14. Comprendre els factors socials i legals que condicionen el contacte entre llengües i valorar els processos de desplegament i normalització de la llengua catalana.

15. Emprar tècniques de recerca, selecció amb sentit crític, elaboració i presentació de la informació, utilitzant tant els mitjans tradicionals com les noves tecnologies de la informació i de la comunicació.

Continguts

Fets, conceptes i sistemes conceptuals

I. Ús de la llengua

1. Elements de la comunicació. Aspectes no lingüístics. El context.

2. Funcions del llenguatge.

3. Tipus de textos orals i escrits: característiques.

4. Propietats del text: cohesió, coherència, adequació al context. La correcció en l’aspecte oral i en l’escrit.

5. Tipus de textos específics: científics i tècnics; jurídics i administratius; humanístics; periodístics; publicitaris.

II. Literatura

1. Els gèneres literaris.

2. L’obra literària com a missatge: emissor/a, receptor/a, personatges, temes, tòpics, lloc, temps, interpretació.

3. La llengua literària aplicada a l’estudi d’una obra: recursos fònics, morfosintàctics, lèxics i semàntics.

4. Evolució històrica de les formes literàries:

Literatura catalana

4.1 Edat mitjana: marc històric i cultural. Principals gèneres i autors/es.

4.2 Edat moderna: marc històric i cultural. Principals gèneres, moviments i autors/es.

4.3 Edat contemporània: marc històric i cultural. Principals gèneres, moviments i autors/es.

Literatura castellana

4.1 Edat mitjana: marc històric i cultural. Principals gèneres i autors/es.

4.2 Edat moderna: marc històric i cultural. Principals gèneres, moviments i autors/es.

4.3 Edat contemporània: marc històric i cultural. Principals gèneres, moviments i autors/es.

III. Llengua i societat

1. La realitat plurilingüe i pluricultural de l’Estat espanyol i del món, amb especial atenció al marc legal i la realitat sociolingüística de Catalunya.

2. Origen i evolució social de les llengües catalana i castellana. Dominis lingüístics.

3. Els fenòmens de contacte entre llengües: bilingüisme, diglòssia, conflicte lingüístic. La planificació lingüística i els processos de normalització lingüística.

4. L’ús públic de la llengua en els mitjans de comunicació i en altres àmbits.

5. La variació lingüística: social, geogràfica i estilística.

IV. Estudi de la llengua

1. Fonètica i ortografia.

1.1 Conceptes generals: fonètica, fonologia, ortografia.

1.2 Els sistemes vocàlic i consonàntic.

2. Gramàtica.

2.1 Text, oració i mot.

2.2 Estructura del text. Els connectors.

2.3 Tipus d’oracions. Funcions sintàctiques. Categories gramaticals.

3. Lèxic.

3.1 Estructura del mot.

3.2 Relacions per la forma i pel significat.

3.3 Els camps lèxics i semàntics.

3.4 La formació del lèxic.

3.5 Les locucions i frases fetes.

3.6 Els reculls lèxics.

Procediments

1. Recollida, selecció i processament de la informació, utilitzant mitjans tradicionals i tecnologies digitals (CD-ROM, bases de dades, Internet).

2. Interpretació i reconeixement de missatges orals formals.

3. Reconeixement dels fonemes catalans i castellans, així com els principals al·lòfons dels fonemes catalans.

4. Lectura expressiva de textos formals i literaris.

5. Interpretació i resum de textos escrits formals, i també redactats en les diferents varietats i registres de la llengua.

6. Identificació d’unitats lingüístiques, llurs funcions i relacions.

7. Identificació i pràctica d’estructures comunicatives.

8. Anàlisi dels recursos fònics, morfosintàctics i lexicosemàntics d’un text.

9. Anàlisi, interpretació i comentari de missatges publicitaris.

10. Producció de missatges orals en la varietat estàndard.

11. Exposició oral amb suport de mitjans tecnològics de presentació.

12. Producció de textos escrits en la varietat estàndard, utilitzant processador de textos i eines informàtiques de suport a la revisió i la formalització de documents escrits.

13. Correcció de textos d’acord amb les normes ortogràfiques, morfosintàctiques i lèxiques.

14. Lectura i interpretació de textos literaris significatius, d’acord amb pautes prefixades.

15. Confecció i interpretació de quadres cronològics i esquemes que permetin relacionar les diverses manifestacions literàries entre elles, i amb la situació política, social i cultural en què es produïren.

16. Anàlisi i comentari (lingüístic, literari, històric) de textos literaris i no literaris, tenint en compte el contextos en què se situen.

17. Anàlisi i comentari d’obres literàries dels autors i autores estudiats.

18. Producció de textos literaris d’acord amb les estructures de gènere i els recursos retòrics corresponents.

19. Anàlisi dels comportaments lingüístics en la vida social.

20. Anàlisi de la situació sociolingüística a Catalunya.

21. Redacció de treballs acadèmics que incorporin els elements complementaris (fitxes, índexs, esquemes, glossaris, bibliografia), utilitzant processadors de textos.

Valors, normes i actituds

1. Relacionats amb la comunicació.

1.1 Predisposició per a l’intercanvi d’informacions i coneixements.

1.2 Desenvolupament de la capacitat crítica i autocrítica.

1.3 Respecte a les normes de cada situació comunicativa a l’hora de participar-hi.

1.4 Participació en activitats orals i escrites i en diverses manifestacions culturals.

2. Relacionats amb la literatura.

2.1 Sensibilitat per la lectura i la literatura, com a mitjà de coneixement personal, d’obertura a d’altres àmbits i de desvetllament estètic i imaginatiu.

2.2 Interès per conèixer les diverses produccions literàries.

3. Relacionats amb la societat.

3.1 Interès per la situació sociolingüística de Catalunya i la normalització de la seva llengua pròpia, i diàleg entorn de les diverses actituds lingüístiques.

3.2 Valoració del coneixement de diverses llengües com a factor d’enriquiment i promoció personals.

4. Relacionats amb l’aprenentatge de la llengua.

4.1 Valoració de la llengua com a mitjà de comprensió i d’anàlisi, de reflexió i de comunicació personal.

4.2 Interès per conèixer les diverses produccions lingüístiques.

4.3 Valoració de la cohesió i coherència, de la correcció lingüística i de l’adequació al context tant en la recepció com en la producció de discursos orals i textos escrits.

4.4 Valoració de la llengua com a font de coneixement, com a vehicle transmissor d’una herència cultural, com a mitjà d’expressió d’una comunitat i com a una manera d’entendre el món.

Primer curs

Fets, conceptes i sistemes conceptuals

I. Ús de la llengua

1. Elements de la comunicació: situació, intencionalitat, missatge, interlocutors/es i codi. Aspectes no lingüístics. El context.

2. Funcions del llenguatge.

3. Tipus de textos orals (conversa, tertúlia, debat, conferència) i escrits: característiques. Els textos expositius, argumentatius, descriptius, narratius, instructius, predictius i retòrics.

4. Propietats del text: cohesió, coherència, adequació al context. La correcció en l’oral i en l’escrit (ortologia, entonació, signes de puntuació, ortografia, lèxic, morfosintaxi).

(Llengua catalana, 1, 2, 4. Llengua castellana, 3.)

II. Literatura

1. Els gèneres literaris (narrativa, poesia, teatre, assaig, dietari, memòria, periodisme literari).

2. L’obra literària com a missatge: emissor/a, receptor/a, personatges, temes, tòpics, lloc, temps, interpretació.

4. Evolució històrica de les formes literàries:

(Llengua catalana, 1. Llengua castellana, 2.)

Literatura catalana

4.1 Edat mitjana: marc històric i cultural.

La poesia trobadoresca.

Ramon Llull.

Les Cròniques.

L’Humanisme.

La poesia del segle XV: Ausiàs March.

La novel·la cavalleresca: Curial e Güelfa i Tirant lo Blanc.

4.2 Edat moderna: marc històric i cultural.

La literatura catalana entre els segles XVI i XVIII. Renaixement, Barroc, Il·lustració. La literatura popular.

4.3 Edat contemporània: segle XIX.

El romanticisme: marc històric i cultural.

La renaixença. Jacint Verdaguer i Àngel Guimerà.

El realisme i el naturalisme. Narcís Oller.

Literatura castellana

4.1 Edat mitjana: marc històric i cultural.

Lírica tradicional i lírica culta.

Gonzalo de Berceo.

Jorge Manrique.

L’èpica medieval: Cantar del Mio Cid.

La Celestina.

4.2 Edat moderna: segles XVI i XVII. Renaixement i Barroc: marc històric i cultural.

La lírica: temes i estructures. Garcilaso de la Vega. Luis de Góngora, Francisco de Quevedo.

Models narratius. Tipologia de la novel·la.

La novel·la picaresca: Lazarillo de Tormes. El Buscón.

Miguel de Cervantes i la novel·la moderna: Don Quijote de la Mancha i Novelas ejemplares.

El teatre. Lope de Vega i Calderón de la Barca.

III. Llengua i societat.

1. La realitat plurilingüe i pluricultural de l’Estat espanyol i del món, amb especial atenció al marc legal i la realitat sociolingüística de Catalunya.

5. La variació lingüística: social, geogràfica i estilística. Les varietats geogràfiques del català i del castellà.

(Llengua catalana, 1, 5. Llengua castellana, 5.)

IV. Estudi de la llengua.

1. Fonètica i ortografia.

1.1 Conceptes generals de fonologia, fonètica i ortografia. La síl·laba.

1.2 El sistema vocàlic, tònic i àton. El sistema consonàntic.

2. Gramàtica.

2.1 Text, oració i mot.

2.3 Tipus d’oracions. Categories gramaticals. Funcions sintàctiques.

3. Lèxic.

3.1 Estructura del mot. Lexema i morfema.

3.2 Relacions per la forma: derivació i composició.

3.3 Els camps lèxics i semàntics.

3.6 El lèxic i el diccionari. Característiques de les obres lexicogràfiques bàsiques. Principis generals del diccionari en suport CD-ROM i a Internet.

(Llengua catalana, 1, 3. Llengua castellana, 1, 2.)

Segon curs

Fets, conceptes i sistemes conceptuals

I. Ús de la llengua.

5. Tipus de textos específics:

5.1 Textos científics i tècnics.

5.2 Textos jurídics i administratius.

5.3 Textos humanístics.

5.4 Textos periodístics.

5.5 Textos publicitaris.

(Llengua catalana, 5.1, 5.2, 5.3. Llengua castellana, 5.4, 5.5.)

II. Literatura.

3. La llengua literària aplicada a l’estudi d’una obra: recursos fònics, morfosintàctics, lèxics i semàntics.

(Llengua catalana, 3.)

4. Evolució històrica de les formes literàries:

Literatura catalana

4.4 Edat contemporània: segle XX.

El modernisme.

La poesia: Joan Maragall. L’Escola mallorquina.

La narrativa: Joaquim Ruyra, Prudenci Bertrana, Víctor Català.

El teatre: Santiago Rusiñol.

El noucentisme. Eugeni d’Ors, Josep Carner i Guerau de Liost.

Les avantguardes: Joan Salvat-Papasseit. J. V. Foix.

La literatura fins als anys quaranta:

Poesia: Carles Riba.

Teatre: J. M. de Sagarra.

La literatura de postguerra:

Narrativa: Josep Pla, Llorenç Villalonga, Mercè Rodoreda, Manuel de Pedrolo, Pere Calders.

Poesia: Pere Quart, Salvador Espriu.

Teatre: Joan Oliver, Joan Brossa.

Assaig: Joan Fuster.

La literatura contemporània: narrativa, poesia i teatre.

Literatura castellana

4.2 L’edat moderna: el segle XVIII: innovació i modernitat.

L’assaig: José Cadalso i Gaspar Melchor de Jovellanos.

El teatre: Leandro Fernández de Moratín.

4.3 Edat contemporània: segles XIX i XX, romanticisme i realisme.

La lírica: José de Espronceda i Gustavo Adolfo Bécquer.

La prosa: Mariano José de Larra.

El teatre: Duque de Rivas, Antonio García Gutiérrez, José Zorrilla.

La innovació narrativa de la segona meitat del segle XIX: Benito Pérez Galdós i Leopoldo Alas "Clarín".

El segle XX.

La lírica. Antonio Machado. Juan Ramón Jiménez.

La generació del 27: Jorge Guillén, Federico García Lorca, Luis Cernuda i Rafael Alberti.

Tendències de la lírica en la segona meitat del segle.

La narrativa. Pío Baroja i Miguel de Unamuno. Nous models narratius.

La literatura hispanoamericana. Jorge Luis Borges, Pablo Neruda, Gabriel García Márquez.

El teatre: evolució i transformació.

L’assaig.

III. Llengua i societat.

2. Origen i evolució social de les llengües catalana i castellana.

3. Els fenòmens de contacte entre llengües: bilingüisme, diglòssia, conflicte lingüístic (minorització, substitució, normalització). La planificació lingüística i els processos de normalització lingüística.

4. L’ús públic de la llengua en els mitjans de comunicació i en altres àmbits.

(Llengua catalana, 2, 3, 4. Llengua castellana, 2)

IV. Estudi de la llengua.

1. Fonètica i ortografia.

1.2 Fenòmens de contacte vocàlic i consonàntic.

2. Gramàtica.

2.2 Estructura del text. Els connectors.

2.3 L’oració composta. Juxtaposició, coordinació i subordinació.

3. Lèxic.

3.2 Relacions pel significat: polisèmia i homonímia; sinonímia i antonímia; hiperonímia, hiponímia.

3.4 La formació del lèxic: mots populars, cultismes, semicultismes, doblets i pseudoderivats.

Préstecs o manlleus. Procediments lingüístics de creació de neologismes.

3.5 Les locucions i frases fetes.

(Llengua catalana, 1, 2, 3.2, 3.5. Llengua castellana, 2, 3.4, 3.5.)

Objectius terminals

1. Obtenir, seleccionar i processar la informació relacionada amb els àmbits familiar, social, acadèmic i dels mitjans de comunicació.

2. Consultar diccionaris, enciclopèdies i altres fonts de documentació en biblioteques, arxius, mediateques i xarxes telemàtiques.

3. Comprendre i analitzar els principals elements que formen part del procés de comunicació: interlocutors/es, missatge, canal, codi, intencionalitat i situació comunicativa.

4. Descriure els aspectes no lingüístics en una situació comunicativa i aplicar-los en la producció de textos orals i escrits.

5. Identificar i valorar discursos orals i textos escrits en les diverses varietats i registres de la llengua.

6. Llegir, recitar o dramatitzar textos de tipologia diversa amb bona entonació i prosòdia adequada.

7. Analitzar i interpretar textos orals i escrits de caràcter formal en la varietat estàndard i en les principals varietats geogràfiques i socials de la llengua.

8. Analitzar i valorar críticament els missatges publicitaris.

9. Reconèixer en un text concret les propietats textuals d’adequació, coherència i cohesió.

10. Comprendre i resumir el contingut d’un text periodístic, humanístic, jurídic, administratiu, científic i tècnic (de divulgació), amb identificació del tema, establiment de les idees-clau i organitzar-les correctament en un esquema.

11. Exposar oralment un tema amb planificació prèvia i amb l’estratègia comunicativa més adient.

12. Participar activament en activitats escolars i extraescolars, respectant les normes de cada situació comunicativa.

13. Produir i corregir textos mitjançant processadors informàtics i eines de verificació de textos.

14. Aplicar convenientment les diferents possibilitats funcionals que ofereix el llenguatge a l’hora de produir missatges orals i escrits.

15. Ser tolerant i crític amb els missatges rebuts i autocrític amb els emesos.

16. Reconèixer les diferències entre el sistema fonològic català i el sistema fonològic castellà.

17. Aplicar les normes ortogràfiques, morfosintàctiques, lèxiques i signes de puntuació en la correcció de textos propis.

18. Aplicar els registres lingüístics més usuals d’acord amb els factors que els determinen.

19. Redactar textos amb cohesió, coherència, adequació al context i correcció lingüística, seguint les fases que integren el procés de creació d’un text: planificació, escriptura i reescriptura.

20. Escriure textos formals d’àmbit acadèmic, periodístic, administratiu, amb estructura adequada a la intencionalitat i situació comunicativa.

21. Comparar textos literaris i no literaris amb la finalitat de contribuir a una millor caracterització dels diversos tipus de textos.

22. Fer comentaris de textos lingüístics i literaris, servint-se de criteris objectivables, segons els esquemes i les tècniques predeterminats, i redactar-los de manera coherent.

23. Analitzar els principals recursos fònics, morfosintàctics i lexicosemàntics d’un text.

24. Comentar aspectes mètrics i recursos expressius de textos literaris.

25. Llegir significativament durant el curs les obres programades de les literatures catalana i castellana, i valorar-ne l’enriquiment personal aportat.

26. Analitzar obres literàries, tenint en compte l’autor/a, el lector/a, el missatge, relacionar-les amb les estructures de gènere i els procediments retòrics utilitzats, i contextualitzar-la dins la producció de l’autor/a, el marc polític, social i cultural de l’època i la seva importància en la literatura.

27. Confeccionar i interpretar quadres cronològics i esquemes que permetin relacionar diverses manifestacions literàries entre elles i amb la situació social de l’època.

28. Reflexionar, partint de l’entorn més proper, sobre la situació plurilingüe de l’Estat espanyol i del món contemporani, amb especial atenció a la realitat sociolingüística de Catalunya.

29. Comprendre l’origen i l’evolució social de les llengües catalana i castellana, al llarg de la història i en el moment actual, i constatar-ne les varietats.

30. Comprendre els factors socials i legals que condicionen el contacte entre llengües i valorar els processos de desplegament i de normalització de la llengua catalana.

31. Aplicar a la situació actual de la llengua els conceptes de bilingüisme, diglòssia, conflicte, minorització, substitució i normalització, per superar les actituds diglòssiques i per explicar els canvis que s’hi estan produint.

32. Valorar l’aprenentatge de llengües com a factor d’enriquiment cultural i de promoció personal.

33. Redactar treballs acadèmics que incorporin els elements complementaris (fitxes, índexs, esquemes, glossaris, bibliografia), utilitzant processadors de textos.

34. Valorar la llengua i la literatura com una herència cultural viva, com un mitjà d’expressió personal i comunitari i d’interpretació de la realitat.

Llengües estrangeres

Introducció

L’aprenentatge d’una llengua estrangera, a més de tenir una funció instrumental important, en la mesura en què es proposa l’assoliment d’uns sabers i d’unes habilitats necessaris per comunicar eficaçment, té també una funció formativa, ja que permet de desenvolupar tots els aspectes de la persona: perceptius, corporals, afectius, cognoscitius, socials, etc. Aprendre una llengua és alhora un procés privilegiat per apreciar i valorar la diversitat cultural i la pròpia identitat, i desenvolupar una actitud oberta, crítica i de contrast dels valors culturals. A això s’afegeix la funció de desenvolupar la consciència lingüística, la reflexió sobre les llengües i el llenguatge humà, la qual cosa ha de contribuir a l’aprenentatge de les llengües pròpies i d’altres llengües estrangeres.

Una llengua és fonamentalment un mitjà de comunicació. En aquest sentit, l’aprenentatge d’una llengua estrangera ha de permetre a l’alumnat esdevenir sensible envers les diferents manifestacions de la comunicació humana, tant socials com culturals. Aprendre una llengua estrangera implica una reorganització del repertori verbal de l’aprenent, el qual esdevé plurilingüe i gestor de l’aprenentatge i l’ús de les diferents llengües del seu repertori.

L’adquisició de la competència comunicativa en una llengua estrangera suposa no només aprendre formes lingüístiques i saber-les usar i interpretar, sinó també el coneixement dels valors, les normes i les representacions col·lectives socials i culturals que comparteixen els interlocutors. En aquest sentit, s’entén per "cultura" el conjunt socialment heretat de pràctiques i creences que determinen el teixit de la nostra vida. Per tant, l’ensenyament de la cultura no s’ha de reduir al patrimoni cultural d’una comunitat determinada sinó que s’ha d’evitar l’estereotip i posar en relleu els aspectes que donen sentit a les activitats comunicatives habituals i que ajuden a establir relacions d’empatia amb parlants de la llengua meta.

El Consell d’Europa estableix un marc europeu comú de referència per a l’aprenentatge de les llengües, en el qual proclama la necessitat que els aprenents desenvolupin competències suficients per tal de relacionar-se amb persones de llengua materna diferent i, per tant, afavorir la mobilitat, la comprensió recíproca i la cooperació a Europa i eliminar els prejudicis i la discriminació. A més, en aquesta etapa, els idiomes s’utilitzaran per promoure la formació intel·lectual i per accedir a d’altres àrees de coneixement que permetin als alumnes fer seguiment dels progressos en el saber científic, humanístic i tecnològic. Per tot això els objectius i els continguts de les llengües estrangeres al batxillerat continuen oferint l’enfocament comunicatiu que es proposa a l’educació secundària obligatòria i en reforcen els aspectes globalitzador i interdisciplinari.

Pel que fa als procediments, que tenen com a finalitat el desenvolupament d’habilitats i estratègies comunicatives, s’organitzen en procediments relatius a la comprensió, l’expressió i la interacció, en els quals els interlocutors són alhora productors i receptors. De manera especial s’ha de fomentar la capacitat dels alumnes per comunicar-se i interactuar oralment tant en contextos informals, com en contextos amb un cert grau de formalitat. Les estratègies de mediació (en les quals l’usuari fa el paper d’intermediari entre interlocutors que no s’entenen), es consideren com a component natural de les converses, la redacció i la lectura dels aprenents en aquesta etapa educativa, però no es treballen sistemàticament.

A més, tenint en compte que l’alumnat d’aquest cicle és més capaç de reflexionar sobre la llengua i sobre el propi procés d’aprenentatge, i també de copsar més recursos expressius i estilístics de l’idioma, cal aprofundir en la presa de consciència sobre l’organització discursiva i textual que permetin a l’alumnat, d’una banda, la comprensió acurada dels enunciats i, de l’altra, l’enriquiment dels recursos propis d’expressió. La reflexió també ha de promoure en l’alumnat l’esperit crític envers l’ús verbal tenint en compte el context i els interlocutors.

Quant als fets, conceptes i sistemes conceptuals, s’han agrupat els continguts d’ordre pragmàtic en nou funcions comunicatives, les quals agrupen les microfuncions i macrofuncions del marc europeu comú de referència per a l’aprenentatge de les llengües més rellevants per a aquest cicle. Aquestes funcions es consideren el suport de tots els elements lingüístics, com ara els elements fonètics i gràfics, els elements morfosintàctics, els lèxics i els elements de gramàtica textual, necessaris per realitzar-les en els diferents discursos.

La tipologia de textos i documents que cal emprar ha de ser molt variada i ha d’incloure textos accessibles amb valor literari, i s’ha de presentar en suports diversos, incloent-hi els formats electrònics. Els continguts conceptuals també donen una especial importància als aspectes culturals.

Pel que fa als valors, normes i actituds, continuen tenint importància aquelles actituds referides a la interacció comunicativa i a la diversitat cultural; tanmateix, la principal diferència en relació amb l’educació secundària obligatòria es troba en la necessitat de revisar constantment el procés, per tal d’arribar a productes finals més acurats i a una postura més madura davant l’aprenentatge d’una llengua.

La realització de tasques comunicatives en situacions reals i pedagògiques és essencial per a la comunicació i l’aprenentatge, en la mesura que aquestes tasques posen en funcionament les estratègies de comunicació i aprenentatge de l’alumnat per tal d’acomplir objectius comunicatius. Els objectius terminals expliciten les capacitats comunicatives concretes observables emmarcades en els àmbits de comunicació pública, privada, educativa i professional que s’espera que l’alumnat assoleixi en cada curs, de manera que les tasques que porten a terme els alumnes siguin progressivament més complexes, menys familiars i amb menys suports externs i les produccions presentin nivells superiors de fluïdesa, complexitat i correcció formal. Atès que els fets lingüístics mai no es donen aïllats o descontextualitzats, la seqüenciació de capacitats determinada pels objectius terminals esdevé, doncs, la base integradora per a la seqüenciació de continguts. Encara que nombrosos objectius terminals estiguin redactats en termes de producció lingüística, el seu assoliment també pressuposa determinades capacitats receptives. En aquest sentit és raonable esperar que els alumnes siguin capaços de descodificar missatges de més gran complexitat que els que són capaços de produir.

Finalment, als tradicionals entorns de comunicació oral i escrita, resulta imprescindible afegir-hi l’ús actiu dels mitjans audiovisuals i dels entorns de comunicació electrònica, els quals han esdevingut un component essencial de la competència comunicativa de la dona i l’home contemporanis.

Objectius generals

L’alumnat, en acabar el cicle, ha de ser capaç de:

1. Valorar la llengua estrangera com a mitjà per comunicar i com a eina d’aprenentatge, tant per accedir a d’altres coneixements, com per transformar-los o crear-ne de nous.

2. Utilitzar la llengua estrangera de manera creativa i amb una actitud de curiositat intel·lectual.

3. Expressar-se eficaçment en llengua estrangera oralment i per escrit emprant les estratègies comunicatives adients en situacions diverses de la vida personal, pública, educativa i en un possible futur professional.

4. Mostrar autonomia en la comprensió de missatges orals i escrits utilitzant les habilitats de buscar les informacions pertinents, de realitzar inferències i d’interpretar elements rellevants.

5. Comprendre els elements essencials i copsar la funció i l’organització discursiva de textos de temàtica general extrets dels mitjans de comunicació, així com literaris, científics i humanístics, i d’altres adequats als interessos de l’alumnat d’aquesta edat.

6. Desenvolupar una actitud de reflexió sobre la llengua en la comunicació amb la finalitat de millorar les produccions pròpies i comprendre les dels altres, mostrant una capacitat de raonament pròpia i esperit crític.

7. Prendre consciència del propi procés d’aprenentatge, de les estratègies per aprendre i dels recursos a l’abast, i desenvolupar un cert grau d’autonomia, que permetrà prosseguir més tard l’aprenentatge de la llengua estrangera, i iniciar el d’altres llengües.

8. Reconèixer la importància que té la llengua estrangera com a mitjà per a una millor comprensió de la llengua i cultura pròpies, i com a llenguatge de comunicació i entesa internacional en un món intercultural.

9. Valorar críticament diferents expressions culturals i artístiques lligades a la realitat lingüística i social de les comunitats que parlen la llengua estrangera, per tal d’aconseguir una millor comprensió de cultures distintes a la pròpia, i una millor comunicació amb els seus parlants, comprenent alhora el valor relatiu de les convencions socioculturals.

10. Cooperar amb els companys/es i el professor/a en la gestió i realització de tasques d’aprenentatge.

Continguts

Fets, conceptes i sistemes conceptuals

1. Aspectes pragmàtics: principals funcions comunicatives.

2. Aspectes semanticoformals de la llengua.

3. Llengua i cultura.

4. Textos i documents de diversa naturalesa, procedència i suport.

Procediments

1. Relatius a l’anàlisi i la comprensió.

1.1 Adequació de diferents tipus de lectura i escolta a la diversitat d’intencions del lector o oïdor i de les funcions dels textos.

1.2 Percepció, localització i identificació d’elements significatius.

1.3 Predicció del contingut d’un text oral o escrit i deducció i inferència del significat d’elements desconeguts, a partir del context lingüístic i no lingüístic, dels coneixements lingüístics o del coneixement del món.

1.4 Obtenció d’informació global i específica d’un text.

1.5 Interrelació i globalització dels elements significatius.

1.6 Comparació i contrast entre textos o documents sonors i gràfics sobre el mateix tema apareguts en diferents mitjans de comunicació.

1.7 Discerniment entre informació i opinió.

2. Relatius a l’expressió lingüística.

2.1 Formulació d’hipòtesis sobre les expectatives, els interessos o les actituds comunicatives que puguin tenir els receptors dels textos.

2.2 Planificació i organització del missatge en funció de la situació de comunicació.

2.3 Utilització d’estratègies de compensació davant de mancances lingüístiques.

2.4 Revisió de les produccions i reparació dels aspectes problemàtics detectats.

3. Relatius a la interacció.

3.1 Atenció eficaç a l’interlocutor, efectuant demandes de clarificació i repetició en cas de necessitat.

3.2 Cooperació amb l’interlocutor en la gestió de la conversa, facilitant la seva progressió mitjançant la sol·licitud o l’oferiment d’ajut i la provisió de la retroacció adequada.

3.3 Tractament conjunt dels problemes de comunicació sorgits durant la conversa.

3.4 Negociació dels torns de parla amb l’interlocutor agafant-los i cedint-los oportunament.

4. Relatius a la reflexió sobre la llengua i la comunicació.

4.1 Conceptualització de fets de llengua i comunicació.

4.2 Formulació i confirmació d’hipòtesis sobre el funcionament de la llengua a partir de tasques de comunicació.

4.3 Observació i comparació de: diferents modalitats discursives; diferents varietats lingüístiques; coincidències i diferències concretes entre llengües.

4.4 Reconeixement de fets estilístics i de la polivalència del llenguatge i la comunicació.

4.5 Desenvolupament de l’esperit crític respecte als usos lingüístics.

5. Tècniques de treball i estratègies per a l’autonomia de l’aprenentatge.

5.1 Recerca d’informacions i de documentació, i utilització d’eines de treball per a l’aprenentatge de l’idioma.

5.2 Elaboració i organització del propi material de treball.

5.3 Memorització comprensiva.

5.4 Fixació d’objectius propis d’aprenentatge.

5.5 Presa de consciència sobre el propi aprenentatge lingüístic i reflexió sobre les pròpies característiques com a aprenent d’una llengua estrangera.

5.6 Autoavaluació i coavaluació de l’aprenentatge.

Valors, normes i actituds

1. Actituds enfront de la interacció comunicativa.

1.1 Interès per comunicar-se, expressar-se.

1.2 Receptivitat respecte a l’interlocutor.

1.3 Interès per establir relacions socials amb parlants de llengües estrangeres.

1.4 Reconeixement del paper que té la llengua estrangera en les tecnologies de la informació i la comunicació.

1.5 Reconeixement de la importància de la llengua estrangera per aprofundir en coneixements que siguin d’interès al llarg de la vida professional.

2. Actituds enfront de l’aprenentatge de la llengua.

2.1 Esforç personal i responsabilitat.

2.2 Cooperació i participació a la dinàmica de la classe.

2.3 Interès per continuar aprenent.

2.4 Hàbit de reflexió lingüística.

2.5 Hàbit de revisió de la producció lingüística pròpia.

2.6 Interès per desenvolupar l’autonomia en l’aprenentatge.

3. Actituds enfront de la diversitat cultural.

3.1 Acceptació de l’alteritat i la diferència.

3.2 Valoració de la pròpia identitat cultural en relació amb el respecte als altres.

3.3 Superació dels prejudicis i estereotips sobre les cultures i els pobles.

4. Actituds enfront de fets culturals propis de les llengües.

4.1 Actitud crítica raonada i sentit de l’humor.

4.2 Obertura i curiositat intel·lectuals.

4.3 Sensibilitat lingüística i estètica.

Primer curs

Fets, conceptes i sistemes conceptuals

1. Aspectes pragmàtics: principals funcions comunicatives.

1.1 Demanar, explicar i transmetre informacions sobre fets, idees i processos amb un discurs entenedor.

1.2 Expressar i descobrir actituds emocionals (grat-desgrat, preferència, satisfacció-insatisfacció, interès, desig, gratitud, intenció), intel·lectuals (obligació-absència d’obligació, permís, necessitat, capacitat, possibilitat, hipòtesis, predicció, deducció) i morals (disculpa, perdó, agraïment, por).

1.3 Fer fer, mitjançant suggeriments, advertiments, consells, peticions d’ajuda, prohibicions.

1.4 Relacionar-se socialment amb salutacions, presentacions, acomiadaments i altres fórmules socials.

1.5 Estructurar el discurs, obrint, tancant i fent progressar la conversa, i expressant relacions lògiques entre les diverses unitats significatives.

1.6 Reparar la comunicació en cas de malentès o de problemes de forma.

1.7 Descriure persones, coses, l’entorn i situacions diverses, i comparar-les.

1.8 Narrar en seqüències coherents, esdeveniments i fets presents, passats i futurs; concrets i habituals.

1.9 Argumentar donant opinions, raonaments i justificacions per tal de convèncer.

2. Aspectes semanticoformals de la llengua.

2.1 Fonologia i fonètica: aspectes prosòdics: accentuació, ritme i entonació; i sistema fonològic de la llengua.

2.2 Gramàtica: aspectes de morfologia, sintaxi i gramàtica textual; funcions comunicatives, i dels textos treballats.

2.3 Lèxic: camps semàntics essencials per a la comunicació eficaç; els mots i les expressions que derivin dels temes tractats; els mots transparents i pròxims.

2.4 Ortografia: els grafemes regulars i la seva relació amb els fonemes corresponents. L’ortografia gramatical i arbitrària corrent.

3. Llengua i cultura.

3.1 Aspectes sociolingüístics: marcadors de les relacions socials, normes de cortesia i registres formal i col·loquial.

3.2 Les maneres de pensar, entendre el món, viure i relacionar-se en les diferents comunitats lingüístiques estudiades, i especialment les europees; correspondències en la cultura pròpia dels alumnes.

4. Textos i documents de diversa naturalesa, procedència i suport.

4.1 Còmics, concursos i anuncis de televisió, pel·lícules amb o sense subtítols i altres documents visuals o audiovisuals accessibles.

4.2 Documents sonors i escrits pedagògics i autèntics accessibles, amb varietat de temes rellevants per als interessos del jovent.

4.3 Textos amb valor literari seleccionats i obres literàries completes adaptades clàssiques o contemporànies, d’interès per al jovent.

4.4 Textos i documents amb format electrònic: CD Rom, pàgines web.

Segon curs

Fets, conceptes i sistemes conceptuals

1. Aspectes pragmàtics: principals funcions comunicatives.

1.1 Demanar, explicar i transmetre informacions sobre fets, idees i processos amb un discurs organitzat i entenedor.

1.2 Expressar i descobrir actituds emocionals (grat-desgrat, satisfacció-insatisfacció, queixa, desig, gratitud, intenció), intel·lectuals (acord-desacord, obligació-absència d’obligació, permís, necessitat, capacitat, possibilitat, hipòtesis, predicció, deducció) i morals (disculpa, perdó, lament, agraïment, penediment).

1.3 Fer fer, mitjançant suggeriments, advertiments, consells, peticions d’ajuda, prohibicions.

1.4 Relacionar-se socialment amb salutacions, presentacions, acomiadaments i altres fórmules socials.

1.5 Estructurar el discurs, obrint, fent progressar i tancant la conversa, i establint relacions lògiques entre les diverses unitats significatives del text.

1.6 Reparar la comunicació en cas de malentès o de problemes de forma.

1.7 Descriure detalladament persones, coses, l’entorn i situacions diverses, i comparar-les.

1.8 Narrar en seqüències coherents, esdeveniments i fets presents, passats i futurs; concrets i habituals.

1.9 Argumentar i contraargumentar donant opinions, raonaments i justificacions per tal de convèncer.

2. Aspectes semanticoformals de la llengua.

2.1 Fonologia i fonètica: aspectes prosòdics: accentuació, ritme i entonació; i sistema fonològic de la llengua. Fonemes que presenten una especial dificultat.

2.2 Gramàtica: aspectes de morfologia, sintaxi i gramàtica textual; funcions comunicatives, i dels textos treballats.

2.3 Lèxic: camps semàntics essencials per a la comunicació eficaç; els mots i les expressions que derivin dels temes tractats; falsos conats d’ús freqüent; expressions idiomàtiques més freqüents (frases fetes), algunes diferències lèxiques entre les varietats geogràfiques de la llengua més esteses.

2.4 Ortografia: els grafemes regulars i la seva relació amb els fonemes corresponents. L’ortografia gramatical i arbitrària corrent.

3. Llengua i cultura.

3.1 Aspectes sociolingüístics: marcadors de les relacions socials, normes de cortesia, registres formal, col·loquial i familiar, varietats geogràfiques estàndard, connotacions del usos socials.

3.2 Punts de referència socials, institucionals, geogràfics, històrics, científics i tecnològics presents o implícits en els suports i documents de treball, especialment aquells que permeten d’entendre la complexitat del món actual i de situar-s’hi.

3.3 Característiques més assenyalades de les obres literàries llegides.

4. Textos i documents de diversa naturalesa, procedència i suport.

4.1 Documents visuals i audiovisuals accessibles: còmics, noticiaris, documentals, concursos, anuncis, pel·lícules.

4.2 Documents sonors i escrits pedagògics i autèntics accessibles, amb varietat de temes rellevants per als interessos del jovent.

4.3 Obres clàssiques adaptades i obres completes accessibles, especialment contemporànies, d’interès per al jovent.

4.4 Textos i documents amb format electrònic: CD-ROM, pàgines web.

Objectius terminals

1. Copsar la funció i la intenció discursiva principal de diferents documents orals i escrits.

2. Identificar les idees principals i extreure informacions específiques principals i informacions específiques de varietat de tipus de textos orals i escrits de més gran complexitat lingüística i discursiva sobre temàtiques d’interès general i de divulgació de diferents camps del saber provinents de mitjans no especialitzats.

3. Comprendre converses de més gran durada i complexitat lingüística i discursiva en condicions determinades: situacions de la vida quotidiana, en varietats estàndard de la llengua, amb unes condicions d’audibilitat i intel·ligibilitat favorables.

4. Llegir amb comprensió suficient fragments literaris i algunes obres completes adequades en edició reduïda o originals accessibles.

5. Interpretar informació presentada de manera gràfica, com ara en taules, diagrames o esquemes, similars als que s’utilitzen a la vida quotidiana.

6. Realitzar inferències a partir del context lingüístic i no lingüístic, en textos orals i escrits.

7. Utilitzar eficaçment material de consulta tant per trobar informacions (enciclopèdies, revistes, llibres de divulgació, pàgines web) com per millorar les seves capacitats de comprensió i expressió (diccionaris i gramàtiques).

8. Utilitzar de manera habitual la llengua estrangera com a llengua vehicular a classe.

9. Reflexionar sobre el funcionament de la llengua mitjançant la inducció o deducció de les regles corresponents.

10. Adoptar rols socials en representacions de guions elaborats pels mateixos aprenents respecte de situacions en escenaris habituals i menys habituals per a l’aprenent (el restaurant, l’aeroport, cita amb el metge per telèfon), mostrant progressivament nivells superiors de correcció i de complexitat lingüística i discursiva.

11. Participar en converses informals i semiformals, incloent converses telefòniques, amb diverses finalitats, en varietat de situacions socials simulades, amb l’ajut de targes de rol, mostrant progressivament nivells superiors de complexitat lingüística i discursiva.

12. Resoldre conjuntament activitats que impliquin que els parlants han d’arribar a un acord des de posicions inicials discordants.

13. Resoldre conjuntament tasques en les quals s’ha de compartir la informació, la qual es troba repartida entre tots els membres del grup: trencaclosques informatius, completar una graella, trobar diferències.

14. Impartir instruccions per tal que l’interlocutor pugui realitzar una acció de manera adequada, com ara seguir un mapa fins a arribar a un lloc o fer un dibuix.

15. Resoldre individualment o conjuntament tasques de tipus cognitiu, social o personal, com ara un problema de lògica, decidir l’organització ideal d’un grup social o descobrir els punts forts de la pròpia personalitat.

16. Narrar oralment i per escrit episodis biogràfics i relats històrics o de ficció.

17. Descriure, oralment i per escrit, persones, objectes i llocs amb una finalitat comunicativa.

18. Mantenir correspondència informal i amb un cert grau de formalitat, amb finalitats diverses (demanar informació, demanar disculpes, formular una queixa, etc.), tant en suport paper com per via electrònica, respectant les convencions de cada gènere i mostrant nivells de correcció formal acceptables.

19. Contribuir activament a discussions o debats orals o per Internet, escoltant atentament i argumentant les pròpies opinions, respectant les convencions del gènere.

20. Elaborar, individualment o en grup, treballs sobre un àrea cultural o científica d’interès: història, literatura, música, biologia, ecologia, tecnologia etc., respectant les característiques formals d’un treball acadèmic, després d’haver cercat documentació sobre el tema.

21. Exposar oralment un treball personal o de grup, redactat amb anterioritat.

22. Redactar una ressenya crítica sobre una obra literària o una pel·lícula, seguint un esquema o altres ressenyes crítiques com a suport.

23. Redactar assaigs al voltant d’un tema d’interès, on s’expressin raonadament les opcions personals, seguint un esquema o textos previs com a suport.

24. Explicar processos tecnològics o científics estudiats, a partir d’anotacions, diagrames o altres tipus de recursos.

25. Redactar escrits, com ara una carta o diari, explicant les seves experiències i els seus objectius com a aprenent d’una llengua estrangera, mostrant un bon coneixement d’un mateix i una actitud reflexiva.

26. Redactar i posar en comú informes explicant el procés que s’ha portat a terme per realitzar una tasca determinada o un petit experiment i presentar els resultats.

27. Redactar textos persuasius com ara un assaig, article o discurs, recorrent a l’argumentació i la contraargumentació.

28. Redactar un currículum amb organització de la informació, correcció formal i presentació adequades.

29. Participar en una simulació d’entrevista de treball.

30. Elaborar i administrar, individualment o en grup, enquestes destinades a copsar l’opinió d’altres persones sobre un tema d’interès per als jovents; processar i interpretar les dades recollides i presentar els resultats, oralment o per escrit, d’una manera clara i precisa.

31. Utilitzar els coneixements formals i pragmàtics sobre la llengua per millorar les pròpies produccions.

Filosofia

Introducció

Al llarg de la història, la filosofia ha plantejat i ha donat resposta, des d’un punt de vista crític i radical, a moltes qüestions relacionades amb l’existència i l’experiència humana, al temps que, com a activitat intel·lectual, ha anat creant una manera pròpia de reflexionar-hi. L’estudi de la filosofia i de la seva història ens apropa a la comprensió d’aquestes qüestions, dels seus canvis i les seves vicissituds, i alhora, a través dels models teòrics que ens ofereix, facilita l’adquisició de les habilitats del pensar filosòfic.

Aquest potencial formatiu, per si sol, justifica la presència de la filosofia com a matèria comuna de batxillerat. Tanmateix, no hi ha una única filosofia, ni una sola història de la filosofia, raó per la qual és necessari considerar quins han de ser els seus continguts i quina la seva orientació en el marc dels estudis d’aquesta etapa.

Com a matèria comuna de batxillerat, la filosofia hauria de col·laborar en la formació general de l’alumnat, proporcionant-li conceptes, tècniques i estratègies perquè pugui avançar en l’adquisició de nous coneixements i augmentar la seva responsabilitat i autonomia. Però, a més d’aquesta funció de caràcter genèric, la filosofia hauria de facilitar l’adquisició d’una visió integrada dels diferents sabers, creant un espai de reflexió sobre temes globals que equilibri la tendència cap a l’especialització del currículum. A la vegada, hauria d’ajudar a l’anàlisi i valoració crítica dels canvis del nostre temps i les seves implicacions morals i polítiques i, en aquest sentit, hauria de ser un recurs perquè l’alumnat assolís una comprensió racional del món on viu i consolidés la seva maduresa com a persona i ciutadà.

Des d’aquest punt de vista, l’educació filosòfica en el batxillerat hauria de proporcionar a l’alumnat:

Un bagatge de conceptes que li permeti organitzar els coneixements que va adquirint al llarg dels estudis i de la pròpia experiència.

Les raons que donen suport als sabers, les creences, els fins, els valors i les accions humanes.

Els grans models d’anàlisi filosòfica del coneixement, la realitat, l’ésser humà, l’acció i la societat, elaborats al llarg de la història.

Els recursos per a la pràctica de la reflexió, l’argumentació crítica, la creença i la valoració racional i l’acció responsable.

Per complir aquestes funcions, la filosofia en el batxillerat s’articula en dues fases o moments, que corresponen als dos cursos de l’etapa: en primer lloc, presenta els grans temes i problemes a què s’ha enfrontat la reflexió filosòfica de tots els temps: el coneixement, la realitat, l’ésser humà, l’acció i la societat. En segon lloc, es fa un recorregut històric per les solucions que, al respecte, han elaborat els corrents filosòfics, pensadors i pensadores, més significatius de la història de la filosofia. Hom entén que sense aquesta referència històrica és difícil orientar-se en el terreny filosòfic i, per tant, es considera un complement indispensable de l’apropament temàtic. Ambdós enfocaments pretenen que l’alumnat exerciti la reflexió crítica, però és funció de la història de la filosofia afinar i ordenar aquesta reflexió per mitjà dels exemples que dóna la història del pensament.

L’educació filosòfica en el batxillerat inclou també procediments a través dels quals l’alumnat ha de millorar la seva capacitat d’interpretar problemes teòrics i d’expressar raonadament les seves opinions, i un conjunt de valors, normes i actituds favorables a la reflexió, la racionalitat, el respecte crític i el diàleg.

El desenvolupament en dos cursos dels diferents continguts del currículum ha de ser rigorós i coherent, i ha de presentar una visió completa i ordenada de la filosofia i la seva història. Tanmateix, l’organització dels continguts pot ser flexible. Es pot dedicar el primer curs a fer una anàlisi conceptual dels temes que tracta la filosofia, i treballar la seva dimensió històrica en el segon curs de l’etapa (aquest és el plantejament triat a l’hora de fer la seqüenciació que es presenta com a model). Però també es poden treballar simultàniament ambdós aspectes (a partir dels temes filosòfics, conèixer alguns elements de la història de la filosofia o, a partir de la història, prendre consciència de quins són i com es poden analitzar els problemes filosòfics).

En resum, el currículum de filosofia és obert i permet al professorat un ampli marge d’actuació, amb l’única condició d’abordar les qüestions fonamentals de la filosofia i atendre la dimensió històrica dels problemes.

Objectius generals

L’alumnat, en acabar el cicle, ha de ser capaç de:

1. Adoptar una actitud reflexiva, crítica i raonada davant qüestions filosòfiques.

2. Dominar les habilitats lingüístiques, especialment la lectura comprensiva i l’expressió raonada, en temes propis de la matèria.

3. Argumentar de manera coherent els propis punts de vista en relació amb temes filosòfics, i contrastar-los amb altres posicions i argumentacions.

4. Valorar les opinions alienes com un mitjà per enriquir, clarificar i posar a prova les pròpies conviccions.

5. Identificar problemes filosòfics plantejats al llarg de la història de la filosofia en relació amb el coneixement, la realitat, l’ésser humà, l’acció i la societat.

6. Comprendre diferents solucions proposades als problemes filosòfics, situar-les en el seu context històric i cultural, i considerar la seva vinculació amb altres manifestacions del moment en què s’han originat.

7. Analitzar textos filosòfics, o textos que suscitin problemes filosòfics, identificar el tema que plantegen, la seva estructura i conclusions, i valorar els supòsits de què parteixen i les solucions que proposen.

8. Valorar la racionalitat com un mitjà per assolir una concepció del món oberta i flexible, i com un recurs per regular l’acció humana, individual i col·lectiva, i orientar les relacions socials per la via de la lliure expressió i contrast d’idees.

9. Utilitzar procediments bàsics per al treball intel·lectual, especialment la recerca, contrastació, anàlisi, síntesi i avaluació crítica d’informació, i valorar positivament el rigor intel·lectual en el plantejament dels temes.

10. Organitzar en un tot coherent les informacions que rep dels estudis i la pròpia experiència.

Continguts

Fets, conceptes i sistemes conceptuals

1. Els grans temes de la filosofia.

El saber filosòfic.

El coneixement.

La realitat.

L’ésser humà.

L’acció humana.

La societat.

2. Elements d’història de la filosofia.

Pensament antic i medieval.

Pensament modern.

Pensament contemporani.

Procediments

1. Definició de conceptes bàsics i caracterització de teories filosòfiques sobre el coneixement, la realitat, l’ésser humà, l’acció i la societat.

2. Reconeixement de temes i problemes filosòfics i establiment de relacions amb els principals corrents filosòfics en què han estat plantejats.

3. Lectura i comentari de textos filosòfics significatius. Identificació de tema i tesi, estructura expositiva i conclusions.

4. Establiment de relacions entre el contingut d’un text i les idees de l’autor o l’autora, del corrent al què pertany, així com amb les circumstàncies de l’època i influències.

5. Preparació i realització d’exposicions orals i debats sobre temes de la matèria, usant, si cal, mitjans tecnològics de presentació.

6. Realització de treballs escrits, individualment i en equip, sobre algun tema o problema filosòfic, utilitzant processador de textos i eines informàtiques de suport.

7. Argumentació dels propis punts de vista en relació amb qüestions filosòfiques.

8. Elaboració de fitxes, diagrames, esquemes i resums que permetin sintetitzar informació i establir relacions entre els autors i autores de la història de la filosofia i altres esdeveniments de l’època.

Valors, normes i actituds

1. Interès i atenció per a l’adquisició de nous coneixements.

2. Esperit crític i racionalitat en relació amb les creences, les valoracions i les accions.

3. Respecte crític per les idees d’altri i imparcialitat a l’hora de jutjar les opinions i les accions pròpies i alienes.

4. Coherència i rigor en l’anàlisi de fets, idees i accions, en l’expressió d’opinions i en la presa de decisions pràctiques.

5. Autoformació del caràcter i responsabilitat.

6. Solidaritat i consciència planetària.

Primer curs

Fets, conceptes i sistemes conceptuals

Els grans temes de la filosofia.

1. El saber filosòfic.

1.1 Què és la filosofia? Especificitat del saber filosòfic.

1.2 Sentit i necessitat de la filosofia.

1.3 La filosofia i la seva història. El paper de la dona en la història de la filosofia.

2. El coneixement.

2.1 Origen del coneixement, possibilitats i límits. El coneixement científic.

2.2 Veritat i certesa. El llenguatge i el coneixement.

2.3 L’estructura lògica del coneixement. Argumentacions vàlides i fal·làcies.

3. La realitat.

3.1 El món físic i la ciència. Les cosmovisions científiques.

3.2 La reflexió filosòfica sobre la realitat. Metafísiques espiritualistes i materialistes.

3.3 Els grans problemes de la metafísica occidental.

4. L’ésser humà.

4.1 L’espècie humana: evolució i cultura.

4.2 El comportament humà.

4.3 La reflexió filosòfica sobre l’ésser humà.

5. L’acció humana.

5.1 L’acció transformadora: treball i tecnologia. La creació artística.

5.2 L’acció racional: creences i actituds; mitjans i fins.

5.3 L’acció moral: valors, principis i normes morals. La reflexió ètica.

6. La societat.

6.1 Individu i societat. Interacció, cultura i estructura social.

6.2 Dret i justícia. Ordre econòmic i canvi social.

6.3 Principals teories sobre l’origen de la societat i de l’Estat.

Segon curs

Fets, conceptes i sistemes conceptuals

Elements d’història de la filosofia.

S’hauran de treballar les grans línies de pensament de cada període i aprofundir en l’estudi de, com a mínim, tres autors de cada apartat.

1. Pensament antic i medieval.

1.1 Pensament grec (I): la realitat i el coneixement. Monisme i pluralisme; idealisme i empirisme.

1.2 Pensament grec (II): l’ésser humà i la societat. Teories ètiques i polítiques.

1.3 Pensament hel·lenístic i grecoromà: saviesa pràctica i ciència empírica.

1.4 Pensament medieval: religió i filosofia.

Autors: Plató, Aristòtil, Epicur, Sèneca; Agustí de Hipona, Anselm de Canterbury, Averrois, Tomàs d’Aquino, Guillem d’Ockam.

2. Pensament modern.

2.1 Pensament renaixentista: Humanisme i Reforma. Filosofia i política.

2.2 La revolució científica. Matemàtiques i experimentació.

2.3 Pensament barroc: el coneixement i la veritat. Racionalisme, empirisme i escepticisme.

2.4 Pensament il·lustrat: raó i progrés.

Autors: Maquiavel, Montaigne, Galileu; Descartes, Spinoza, Hobbes, Locke, Hume, Voltaire, Rousseau, Kant.

3. Pensament contemporani.

3.1 Pensament i societat industrial: economia i treball.

3.2 La crisi de la raó il·lustrada: irracionalisme, vitalisme, nihilisme.

3.3 La reflexió sobre el ser i l’existència.

3.4 Pensament actual: filosofia i llenguatge; la reflexió sobre la ciència i la tecnologia; la reflexió sobre la ètica i la política.

Autors/es: Stuart Mill, Marx, Nietzsche, Freud, Heidegger, Ortega, Zambrano, Wittgenstein, Popper, Arendt, Foucault.

Objectius terminals

1. Reconèixer temes i problemes filosòfics, identificar els conceptes a través dels quals es formulen i establir relacions amb els sistemes filosòfics que els plantegen.

2. Comprendre les diferents solucions que han rebut aquests problemes per part de pensadors i pensadores de diferents èpoques, i situar-les en el seu context històric i cultural.

3. Analitzar el paper de les dones filòsofes en la història del pensament, les seves aportacions i les circumstàncies socials i culturals que n’han dificultat la difusió i reconeixement.

4. Comentar textos filosòfics, o que suggereixin temes filosòfics, des d’un punt de vista comprensiu i crític, identificant tema, tesi, estructura expositiva i conclusions, valorant els supòsits dels què parteixen i les solucions que proposen.

5. Comparar i relacionar textos filosòfics de distintes èpoques i autors, a fi d’establir entre ells semblances i diferències de plantejament.

6. Realitzar, de manera individual i en grup, treballs monogràfics sobre algun tema o problema filosòfic, sobre algun filòsof o sistema filosòfic, utilitzant processador de textos i eines informàtiques de suport.

7. Analitzar les diferències o coincidències entre dos o més opinions filosòfiques que tractin d’una mateixa qüestió, en el mateix moment i al llarg de la història.

8. Preparar i realitzar exposicions orals i debats que fomentin l’escolta activa, l’intercanvi d’idees i l’argumentació sobre temes i problemes filosòfics, amb suport, si cal, de mitjans tecnològics de presentació.

9. Argumentar els propis punts de vista, oralment i per escrit, en relació amb qüestions d’interès suggerides per la matèria.

10. Elaborar, individualment o en equip, esquemes de les diferents èpoques de la Història de la filosofia, que sintetitzin i recullin semblances i diferències entre els filòsofs estudiats i els posin en relació amb altres esdeveniments històrics i culturals de l’època.

11. Caracteritzar la filosofia com activitat de coneixement i com a discurs racional, valorant el seu paper, sentit i utilitat per a la vida humana.

12. Identificar els grans períodes en què es divideix la història de la filosofia occidental i els temes que són objecte d’atenció filosòfica en aquell moment.

13. Relacionar les característiques socials i culturals d’una època amb el tipus de reflexió filosòfica que hom practica.

14. Situar correctament els principals filòsofs estudiats en el seu context històric, cultural i filosòfic, i estudiar amb profunditat tres filòsofs de cada un dels períodes assenyalats de la història del pensament.

15. Exposar, de manera clara i ordenada, les grans línies problemàtiques i sistemàtiques dels filòsofs que s’han estudiat.

16. Reconèixer les característiques del coneixement humà, el seu origen, possibilitats i límits, i justificar que tant les teories com els fets han de tenir una fonamentació suficient i raonada.

17. Identificar els trets distintius del saber científic i valorar la seva aplicació pràctica per mitjà de la tecnologia.

18. Distingir veritat i certesa, així com diferents concepcions filosòfiques sobre la veritat.

19. Identificar premisses i conclusions, i analitzar la validesa d’argumentacions inductives i deductives.

20. Reconèixer els reptes cognoscitius i explicatius que planteja la realitat i adoptar una actitud crítica davant les respostes de les cosmovisions científiques i de la metafísica.

21. Distingir les posicions filosòfiques materialistes i espiritualistes en relació amb la interpretació de la realitat.

22. Identificar algun de les grans qüestions que ha abordat la metafísica al llarg de la història de la filosofia.

23. Conèixer i valorar distintes interpretacions, científiques i filosòfiques, sobre l’ésser humà i el seu comportament.

24. Entendre la dimensió natural, social i cultural de l’ésser humà.

25. Conèixer i analitzar la naturalesa de les accions humanes, en tant que lliures, responsables, transformadores i ajustades a normes.

26. Analitzar els trets de racionalitat de les accions humanes, i de les creences i fins que les fonamenten, i incorporar-los a la pròpia conducta.

27. Identificar i analitzar els elements de l’acció moral.

28. Entendre i distingir diferents concepcions filosòfiques que s’han donat al llarg de la història sobre el bé, el deure i els drets morals.

29. Reconèixer les característiques i les funcions de la vida en societat, l’organització social i les diferents formes de govern.

30. Analitzar la relació entre l’individu i la societat i les dificultats i els avenços aconseguits en l’afany per construir una societat justa, democràtica i solidària.

31. Caracteritzar diferents concepcions filosòfiques sobre l’origen de la societat i la fonamentació de l’Estat.

32. Valorar positivament l’esforç de la filosofia per donar solució als problemes cognoscitius, ètics i polítics que s’han plantejat els humans al llarg de la història.

33. Valorar positivament el debat entre posicions contràries com a mitjà per practicar el respecte als altres i l’actitud raonable, dialogant i solidària.

34. Aplicar els coneixements assolits amb la filosofia i la història de la filosofia a l’anàlisi i valoració crítica dels canvis del nostre temps i les seves implicacions morals i polítiques.

Història

Introducció

La matèria d’història intenta donar resposta a algunes de les preguntes essencials plantejades per l’espècie humana sobre el passat i sobre els fonaments explicatius del present. La història comunica informacions rellevants del passat i facilita la comprensió i l’acció social responsable en el present, a més de contribuir a fer créixer les capacitats d’anàlisi, reflexió i comunicació sobre les estructures i els processos dels diversos entorns socials. En aquest sentit constitueix una matèria que, pel mateix objecte del seu coneixement, situa els esdeveniments en el temps i intenta proporcionar un marc explicatiu complex, i alhora globalitzador, des d’una perspectiva dinàmica; és a dir, des de la persona al grup social i des de la concreció de la font a la construcció dels models abstractes. A tot plegat cal afegir-hi l’aportació pràctica dels valors de l’humanisme, una de les arrels de la civilització occidental. Per tot plegat se li reconeix un alt valor educatiu el qual contribueix a la formació de ciutadans responsables i conscients de les seves obligacions amb la societat.

Aquesta matèria inclou totes les etapes històriques des de l’Antiguitat fins a la societat actual, tractades de manera contínua i global. Atès que a l’inici del segle XXI, davant del dilema entre amplitud i profunditat, cal optar per la segona, sempre que sigui possible, sembla convenient donar el màxim protagonisme a l’estudi de la contemporaneïtat recent. Per això els continguts factuals i conceptuals anteriors a l’etapa que tradicionalment es considera contemporània (blocs 1 dels continguts de fets, conceptes i sistemes), es presentaran com una introducció general de l’esdevenir i del llegat històrics a la península Ibèrica. La presentació d’aquests continguts no hauria d’ocupar més d’un quart de l’horari lectiu total (1 crèdit dels 4). Així, doncs, encara que l’àmbit cronològic d’aquest currículum arrenqui de l’Antiguitat, l’atenció didàctica se centrarà en l’etapa contemporània i, dins d’aquesta, es posarà un especial èmfasi en la història del segle XX. Això no exclou que el professorat, que té la responsabilitat de desenvolupar les diverses concrecions i programacions en el seu centre, dediqui una atenció més o menys àmplia als trets específics de la història anterior, en funció del seu criteri i de les necessitats de formació que adverteixi en l’alumnat.

L’èmfasi sobre l’etapa contemporània en una història comuna per a totes les modalitats de batxillerat es justifica per la necessitat de contextualitzar els esdeveniments més immediats i de dotar de gruix significatiu les notícies més rellevants i decisives del present.

Tot i que la història contemporània es relaciona forçosament amb una àmbit universal cada cop més interdependent, també és cert que els contextos més immediats constitueixen el marc de referència imprescindible per a la significativitat del seu aprenentatge. És per això que, en el batxillerat, la matèria comuna es refereix a l’àmbit que defineix el marc nacional de Catalunya, relacionat d’una manera estructural i dinàmica, dins del marc hispànic en el passat més llunyà i dins l’Espanya contemporània, considerada aquesta última com a patrimoni històricament configurat de caràcter plural i compartit per tots els habitants del seu estat.

L’estudi de qualsevol disciplina comporta també l’aprenentatge de la mirada específica que sobre la realitat fan els seus especialistes. I aquesta manera d’observar la realitat es fa amb la metodologia pròpia de cada disciplina. En el cas de l’estudi de la història, en l’apartat de procediments, s’han especificat els continguts de tècniques i d’habilitats cognoscitives derivades del mètode històric i que, adequats al nivell de l’alumnat, resulten d’interès en la seva formació.

Els procediments s’han estructurat en quatre apartats. El primer fa referència a les competències temporals genèriques i a l’aplicació intel·lectual de la temporalitat pròpia de la disciplina històrica. Els altres tres apleguen les estratègies cognoscitives fonamentals del mètode de l’historiador: l’obtenció, el procés i la comunicació de la informació històrica. Al llarg de l’aprenentatge de tots els temes, de manera constant i, si es pot, progressivament complexa, cal oferir a l’alumnat l’aprenentatge i la pràctica d’algunes de les diverses habilitats i tècniques metodològiques relacionades amb la producció del coneixement històric, com poden ser totes les menes d’activitats referides a les fonts, siguin aquestes primàries o secundàries. Tampoc no s’ha d’oblidar la pràctica individual o en grup de petits treballs d’indagació o de síntesi. De manera explícita, una bona part dels objectius terminals fan referència no només al grau de coneixement, sinó al tipus o manera de manifestar-ne la competència que s’hi descriu. Algunes d’aquestes competències fan referència evident a usos procedimentals a propòsit de continguts conceptuals. És sobretot en l’apartat de procediments on es facilita, a més de l’exercici de la memòria significativa, el desenvolupament de capacitats i tècniques intel·lectuals així com del sentit crític.

La producció del coneixement històric no és asèptica ja que també hi fa intervenir valors. Aquests valors estan lligats intrínsecament al contingut i al mètode utilitzat així com a les interpretacions. I és a través del coneixement, és a dir, de l’aprenentatge dels fets, conceptes i procediments històrics que l’alumnat serà capaç d’incorporar determinats valors i actituds. En la mesura que s’aprofundeix en el coneixement del passat, també es poden adoptar posicions crítiques i fonamentades i tenir una major consciència de la complexitat dels processos històrics. La Història, i en especial la contemporània, pot constituir, des d’aquest punt de vista, un estri intel·lectual de primer ordre per transmetre i fonamentar valors com la fraternitat, la tolerància, el respecte per la diferència, la multiculturalitat, l’educació per a la pau i pels drets humans, per la justícia, i per la lluita contra la desigualtat.

Objectius generals

En acabar el cicle, l’alumnat ha de ser capaç de:

1. Identificar, analitzar i explicar, situant-los adequadament en el temps i l’espai, alguns esdeveniments, personatges i processos rellevants de la història des de l’antiguitat fins al segle XVIII i, en especial, al llarg del segle XIX i, sobretot, del segle XX, tant en l’àmbit de Catalunya com d’Espanya, valorant la seva significació en el procés històric i les seves repercussions en el present.

2. Interpretar de manera àmplia els principals processos econòmics, polítics i socioideològics, així com alguns dels principals problemes històrics que configuren la història de Catalunya i d’Espanya com a resultants de l’encadenament causal i dialèctic de distints processos i factors en especial durant l’etapa contemporània de manera que es pugui identificar la seva pervivència actual.

3. Analitzar l’ordre econòmic i polític espanyol i català al llarg de la història i, d’una manera especial, durant el segle XX, de manera que s’adquireixi una visió de l’evolució històrica de Catalunya i Espanya en el seu conjunt, valorar alguns dels problemes i projectes col·lectius històrics més importants i encara vigents, mantenir una actitud dialogant i democràtica per resoldre’ls i superar visions uniformistes i localistes, tot respectant la plurinacionalitat de l’estat.

4. Referenciar, en el context de la història europea i del món, els principals processos històrics esdevinguts a Catalunya i a Espanya durant el segle XX, i relacionar-los, quan calgui, amb les arrels més pròximes del segle XIX.

5. Manejar el bagatge conceptual bàsic propi de la història a fi de poder extreure informació històrica de fonts directes, valorar interpretacions historiogràfiques i realitzar algunes activitats d’indagació i síntesi de tal manera que es pugui expressar raonadament visions pròpies sobre alguns aspectes de l’evolució històrica de Catalunya i d’Espanya.

6. Aplicar correctament tècniques de treball relatives a la sistematització de tot tipus d’informació històrica –gràfica, plàstica, textual, oral, audiovisual, informàtica i multimèdia– com a l’esquematització de processos i conceptes abstractes.

7. Participar activament, democràticament i críticament, en la cultura, la societat civil i les institucions democràtiques de Catalunya i d’Espanya, emprant l’anàlisi i el coneixement del territori i la història de la nació catalana contemporània tenint en compte la possibilitat de pertànyer simultàniament a més d’una identitat col·lectiva.

8. Comportar-se amb solidaritat enfront de les diversitats socioculturals i les diferències socioeconòmiques de la societat d’avui, rebutjant les actituds intolerants i valorant la pau i la convivència com un dret fonamental.

9. Valorar la situació personal com a individu social d’un temps i espai concrets per tal d’adoptar posicions i actituds crítiques personals, argumentar les pròpies idees sobre la societat i revisar-les a partir de les noves informacions, tot corregint estereotips i prejudicis.

Continguts

Fets, conceptes i sistemes conceptuals

1. Fets rellevants i caracterització del llegat històric hispànic.

1.1 El patrimoni prehistòric i prerromà.

1.2 El llegat romà, visigòtic i islàmic.

1.3 La península Ibèrica durant l’edat mitjana.

1.4 Dels orígens nacionals de Catalunya a la Unió amb Aragó.

1.5 Expansió i crisi de la Catalunya medieval.

1.6 Els Reis Catòlics i la monarquia hispànica (XV-XVII).

1.7 Descobriment, conquesta i administració d’Amèrica.

1.8 Catalunya en temps dels Àustries (segles XVI i XVII).

1.9 El segle XVIII: de la guerra de Successió a la crisi de l’Antic Règim.

1.10 Catalunya: la fi de l’Estat català. Evolució demogràfica i econòmica.

2. Evolució general del segle XIX.

2.1 De la crisi de l’Antic Règim a la implantació del liberalisme: continuïtats i canvis fonamentals.

2.2 Cultura, consciència i identitat nacional catalana durant el segle XIX.

2.3 La industrialització i les transformacions socials durant la segona meitat del segle XIX. La revolució industrial a Catalunya. Naixement i evolució del moviment obrer.

2.4 El sistema polític de la Restauració. Anàlisi d’alguns fets significatius.

2.5 El catalanisme polític.

3. Poder i conflicte al primer terç del segle XX (1898-1939).

3.1 Poder econòmic i moviment obrer al segle XX. Les tensions ideològiques i socials. La condició femenina.

3.2 Les crisis de la Restauració i la Dictadura de Primo de Rivera (1898-1930).

3.3 La Segona República espanyola.

3.4 La Generalitat de Catalunya durant la Segona República.

3.5 La guerra civil. Causes. Evolució militar i política. Revolució social i conflictes polítics a Catalunya durant la guerra civil. Els catalans i la Guerra Civil: vida quotidiana i adscripcions ideològiques.

4. El franquisme (1939-1975).

4.1 Gènesi i fonaments del règim franquista. La repressió.

4.2 Des de la fi de la guerra civil fins al Pla d’Estabilització.

4.3 De l’expansió dels anys 60 fins a la mort de Franco. Els canvis socials i econòmics a Catalunya durant aquest període.

4.4 Societat, política i cultura a Catalunya durant el franquisme. La condició femenina durant el franquisme.

4.5 La resistència a la descatalanització: l’oposició democràtica catalana durant el franquisme.

5. La transició a la democràcia (1975 a l’actualitat).

5.1 La transició política. Els fets i les seves interpretacions.

5.2 La Constitució de 1978 i l’Estatut d’autonomia de 1979. Principis rellevants. El context històric de la seva redacció.

5.3 La història recent: evolució política i econòmica d’Espanya (1981 a l’actualitat).

5.4 La història recent (II): la segona Generalitat del segle XX (1980 a l’actualitat). Política, societat i economia.

5.5 La integració a la Unió Europea.

Procediments

1. Aplicació de categories temporals i de temps històric.

1.1 Ús de la cronologia i dels codis per a la mesura del temps històric.

1.2 Utilització de la representació gràfica del temps històric pel que fa a successions i simultaneïtats.

1.3 Identificació argumentada d’estructures o fets de diferents durades (temps llarg, mitjà i curt) així com de diversos ritmes.

1.4 Identificació de les continuïtats i canvis en la successió de diversos períodes o moments històrics.

2. Obtenció d’informació històrica.

2.1 Utilització de fonts primàries i secundàries siguin textuals, orals, documentals, gràfiques, cartogràfiques, informàtiques, arqueològiques o numèriques per a l’obtenció de la informació de naturalesa històrica.

2.2 Utilització de tècniques d’observació indirecta per a l’obtenció d’informació de naturalesa històrica.

2.3 Formulació i plantejament de preguntes o hipòtesis.

3. Processament d’informació històrica.

3.1 Identificació, selecció, comparació, organització i classificació amb eines tradicionals o informàtiques de diversos fets històrics segons la seva naturalesa (polític, militar, social, econòmic, ideològic, cultural o artístic) i a partir de criteris explícits.

3.2 Situació geogràfica de l’àmbit espacial dels diversos fets històrics i les seves possibles interpretacions.

3.3 Establiment de relacions entre diversos fets de naturalesa històrica i les seves possibles interpretacions.

3.4 Identificació de similituds i diferències en el marc d’una explicació històrica.

3.5 Ús de l’empatia històrica.

3.6 Comprovació de preguntes prèvia o d’hipòtesis formulades a partir del contrast crític sobre les fonts.

4. Aplicació i comunicació de la informació històrica.

4.1 Aplicació del vocabulari històric a informacions rebudes prèviament o davant de propostes de nova informació.

4.2 Interpretació de fonts textuals de naturalesa històrica o en funció de la seva virtual o potencial informació de caràcter històric.

4.3 Formulació de conceptualitzacions històriques referides a estructures o processos.

4.4 Elaboració i expressió d’explicacions i conclusions sobre fets de naturalesa històrica a partir d’alguns dels registres gràfics, estadístics, textuals, exposicions orals o debats, cartogràfics, audiovisuals o informàtics.

Valors, normes i actituds

1. Valoració de les pautes de conducta per a la convivència i l’estudi.

1.1 Actitud de tolerància i antidogmatisme.

1.2 Adopció d’una posició crítica a través del coneixement històric.

1.3 Consciència de la complexitat, parcialitat i insuficiència de les aproximacions al passat.

2. Valoració positiva de la convivència cívica i social.

2.1 Actitud favorable per l’ordre, el rigor i la sistematització del treball.

2.2 Preocupació per la correcta presentació i execució del treball.

3. Valoració positiva de la convivència cívica i social.

3.1 Acceptació dels drets i deures com a ciutadans.

3.2 Defensa dels drets, les llibertats i el patrimoni de la comunitat.

3.3 Actitud de participació en les institucions cíviques i democràtiques.

4. Respecte, solidaritat i cooperació.

4.1 Consciència de les desigualtats en el marc del desenvolupament.

4.2 Respecte del patrimoni del present i del passat.

4.3 Solidaritat i cooperació en els aspectes d’interès i en aquells que beneficien la comunitat.

5. Relativisme.

5.1 Consciència de les diversitats culturals i socials del món actual.

5.2 Relativització de la pròpia cultura i civilització.

5.3 Valoració de les cultures foranes i les dels temps passats.

Objectius terminals

1. Situar cronològicament i geogràficament alguns esdeveniments rellevants de la prehistòria, els pobles preromans, la romanització i l’etapa visigòtica en l’àmbit territorial hispànic i identificar elements geogràfics, culturals o patrimonials d’aquelles èpoques que sobreviuen en l’actualitat.

2. Analitzar i exposar alguns fets i processos rellevants (polítics, socials, econòmics, institucionals i culturals) de la prehistòria i de la història antiga a l’àmbit territorial hispànic en general i català en particular, emfasitzar els diversos ritmes de continuïtat i canvi i argumentar les afirmacions i els judicis amb diversos tipus de fonts.

3. Situar cronològicament i geogràficament alguns esdeveniments rellevants de les etapes medieval i moderna en l’àmbit territorial hispànic i americà i identificant elements geogràfics, culturals o patrimonials d’aquelles èpoques que sobreviuen en l’actualitat

4. Analitzar i exposar alguns fets i processos rellevants (polítics, socials, econòmics, institucionals i culturals) de les etapes medieval i moderna en l’àmbit territorial hispànic en general, i en l’actual àmbit territorial de la cultura catalana en particular, emfasitzar els diversos ritmes de continuïtat i canvi i argumentar les afirmacions i els judicis amb diversos tipus de fonts.

5. Caracteritzar les grans etapes de la història a Catalunya i a Espanya destacant-ne les aportacions fonamentals i indicant-ne els principals aspectes comuns i l’arrel històrica de les diversitats.

6. Situar cronològicament alguns esdeveniments rellevants de la història de Catalunya i d’Espanya al segle XIX, i exposar la relació existent de continuïtats i canvis entre l’antic règim i la implantació del liberalisme fent referència als aspectes més importants de les constitucions, a les guerres carlistes i a les desamortitzacions.

7. Establir relacions entre les formes ideològiques i culturals d’una banda i la consciència i identitat nacional catalana al llarg del segle XIX a partir de diverses fonts primàries o secundàries.

8. Elaborar una síntesi del procés d’industrialització de Catalunya en el marc de la industrialització a Espanya, i analitzar alguns dels canvis i crisis socials provocades per aquest fenomen i el naixement i evolució del moviment obrer al segle XIX.

9. Descriure el sistema polític de la restauració analitzant-ne alguns fets significatius i situant-lo en el seu context històric.

10. Exposar els fonaments ideològics, els personatges, les obres principals i els fets més rellevants de govern (mancomunitat) del catalanisme polític fins a la proclamació de la segona república.

11. Exposar, analitzant-les a partir de fonts històriques i a propòsit d’alguns conflictes socials concrets, les principals ideologies i formes de vida del moviment obrer a Catalunya i a Espanya durant el segle XX.

12. Analitzar el procés polític i les diverses crisis de la restauració des 1898 fins a la proclamació de la república.

13. Exposar l’evolució de la situació demogràfica i econòmica a Catalunya i a Espanya fins a l’esclat de la guerra civil utilitzant diversos tipus de fonts per fonamentar els judicis i valoracions.

14. Analitzar el període de la segona república i resumir les aportacions de la Generalitat de Catalunya, així com les principals continuïtats i canvis respecte dels períodes anteriors.

15. Enumerar i interpretar les causes i explicacions que van motivar la guerra civil i, en especial, les que fan referència a Catalunya.

16. Relacionar els esdeveniments de la guerra civil amb la situació política i ideològica del marc europeu, analitzant d’una manera especial la mentalitat del socialisme i de l’anarquisme espanyol.

17. Distingir l’evolució al llarg del segle XX dels conceptes bàsics de les ideologies polítiques i socials: liberalisme, nacionalisme socialisme, anarquies, feixisme, i identificar imatges paradigmàtiques de la història del segle XX fent referència al desenvolupament d’aquestes ideologies al nostre país.

18. Exposar els principals problemes (lluites pel poder, revolució social, crisi econòmica, col·lectivitzacions) durant la guerra civil a Catalunya, valorant-los críticament a través de fonts contraposades.

19. Analitzar fonts a través de les quals s’exposi la gènesi ideològica, els suports socials i econòmics i la naturalesa del règim franquista i les característiques de la repressió exercida sobre la societat espanyola.

20. Elaborar una síntesi de les diverses etapes del franquisme a Espanya a partir de diverses fonts primàries i secundàries, relacionant les seves repercussions econòmiques i demogràfiques a Catalunya, en especial al llarg de la dècada dels 60.

21. Realitzar un o més petits treballs d’indagació aplicant algunes tècniques pròpies del mètode històric a partir de fonts orals i d’altre tipus sobre alguns fets o crisis més significatius de l’etapa franquista o la transició democràtica a Catalunya.

22. Analitzar i resumir el procés de la transició a la democràcia des de la mort de Franco fins a les primeres eleccions efectuades d’acord amb la Constitució de 1978.

23. Identificar, tot comentant-los, aspectes rellevants de la constitució de 1978 i de l’Estatut de 1979, i interpretar alguns dels textos a la llum del context històric del moment.

24. Situar els fets més rellevants de caire polític, econòmic i social de la segona Generalitat del segle XX des del 1980 fins el 2000 i efectuar-ne un balanç crític en el marc de l’evolució política espanyola.

25. Relacionar a grans trets la intensificació del procés d’industrialització amb l’evolució demogràfica, les grans migracions, l’organització urbana i els mitjans de transport, les organitzacions obreres i les seves principals reivindicacions a Catalunya i a Espanya des de la segona república fins a l’actualitat.

26. Identificar i descriure a través de fonts l’evolució de la condició femenina a Catalunya i a Espanya durant el segle XX i valorar, si s’escau, els seus avanços i retrocessos, les continuïtats i els canvis i la seva possible relació amb les circumstàncies històriques.

27. Manejar les divisions convencionals que s’utilitzen per dividir la història i identificar-les en la història de Catalunya i d’Espanya, i interrelacionar els trets bàsics d’ordre econòmic, social, polític i cultural que els caracteritzen a fi de prendre consciència de la realitat nacional catalana i d’identificar els elements del passat que sobreviuen en l’actualitat.

28. Valorar el dinamisme de la societat catalana i espanyola i les aportacions des del punt de vista humà i cultural que ha rebut al llarg del segle XX, respectar les diversitats socioculturals, i rebutjar les actituds intolerants prenent partit per la pau i la convivència.

29. Plantejar els reptes principals per a l’economia catalana i espanyola que ha representat la integració d’Espanya a la Unió Europea.

30. Manifestar de manera oberta una sensibilitat democràtica, i acceptar de canviar prejudicis o estereotips davant d’informació que pot qüestionar-los.

31. Obtenir críticament de fonts diverses informació sobre el passat, valorar-ne la rellevància i detectar la seva relació amb els coneixements adquirits i reconeixent la pluralitat de percepcions i interpretacions d’una mateixa realitat històrica.

Educació física

Introducció

L’educació física al batxillerat té com a finalitat fonamental facilitar a l’alumnat els elements necessaris per desenvolupar l’autonomia personal en l’organització i la pràctica de la pròpia activitat física, així com en l’adequació d’aquesta a les seves característiques personals.

L’exercici físic s’ha de practicar amb assiduïtat durant tota la vida, tenint un ventall de coneixements prou ampli per saber determinar què és positiu i/o negatiu per a la persona, adequant la pràctica esportiva a les característiques personals i facilitant, així, que l’exercici físic esdevingui font de plaer en l’ocupació del temps de lleure, contribueixi a la millora de la salut i, per tant, de la qualitat de vida.

L’alumnat ha de conèixer i valorar de manera crítica la contribució positiva dels hàbits higiènics en la salut. Des del punt de vista de l’OMS (Organització Mundial de la Salut), la salut es defineix com "un estat de benestar físic, mental i social". L’educació física, en el batxillerat, ha de contribuir considerablement a aquests aspectes del benestar, i fins i tot a harmonitzar-los.

D’acord amb el nivell d’abstracció que té l’alumnat en aquest moment evolutiu, l’Educació física ha d’incidir en l’adquisició dels conceptes i les actituds que possibiliten la presa de decisions i d’iniciatives a l’hora de resoldre problemes en diferents situacions. Els conceptes propis d’aquesta matèria han de permetre-li formular judicis crítics davant dels fenòmens socioculturals relacionats amb les activitats físiques i esportives, entenent-los com un mitjà més de relació entre la diversitat de pobles.

Si bé en l’etapa d’educació secundària obligatòria s’han prioritzat els aspectes de decisió i d’execució de les habilitats motores adquirides, en aquesta etapa s’ha d’incidir necessàriament en la millora del factor de decisió. Tot i que es prioritzi aquest factor, el d’execució ha de quedar implícitament millorat en la pràctica de les diferents habilitats requerides per les diverses activitats físiques i esportives proposades, sense que l’alumnat s’especialitzi en un sol esport.

El valor educatiu dels jocs i esports col·lectius rau en la necessitat de cooperació per davant d’actituds competitives. Ara bé, en l’àmbit escolar, la competició també forma part de la formació individual i col·lectiva, ja que aquella estimula i encoratja a participar i millorar el nivell fisicoesportiu de l’alumnat.

En el desenvolupament dels continguts s’ha de tenir en compte l’àmbit educatiu de l’activitat física, el valor utilitari el transmet la pròpia activitat. En aquest sentit i parlant de condició física, no s’ha de posar tant d’èmfasi en la seva millora, sinó en el fet que l’alumnat pugui experimentar i comprovar la contribució de les diferents activitats fisicoesportives a aquesta millora per tal d’aconseguir una bona salut.

Ateses les característiques psicofisiològiques d’aquesta etapa, l’expressió i comunicació corporal té un indubtable interès per les seves implicacions d’integració social i de millora en les relacions interpersonals, ja que el grau d’acceptació i coneixement del propi cos és diferent en cada noi i noia. El professorat tindrà cura que aquesta acceptació del cos es plantegi a l’alumnat amb naturalitat, motivant-los i explicant-los que no hi ha cap model estètic ideal.

També és interessant, en aquesta etapa educativa, inculcar als nois i noies que la conservació del benestar físic és una tasca personal; el propi esforç és, al cap i a la fi, el que ens conduirà a aquest benestar. Per tal que l’alumnat tingui un bon coneixement del cos s’ha d’interrelacionar l’educació física amb d’altres disciplines que donin una visió del cos humà no només com una màquina, sinó amb una visió més integradora, tenint en compte els aspectes emocionals i la seva incidència en l’estat físic corporal.

Així, doncs, la matèria d’educació física ha de permetre que l’alumnat tingui recursos personals per omplir el temps de lleure i no sols amb activitats fonamentalment físiques, sinó també mitjançant activitats de tipus formatiu que el motivin i li donin l’accés tant a les activitats físiques tradicionals com a d’altres activitats alternatives, bé a la natura o en altres medis, i propiciar l’adquisició d’una actitud crítica davant dels beneficis o repercussions negatives que aquestes li poden aportar, tot adaptant la seva pràctica a les pròpies necessitats i interessos.

En aquesta etapa educativa, recollint els aspectes ja treballats en etapes anteriors, es donen eines per a la planificació d’activitats a la natura que impliquen la cooperació i convivència de tots els membres del grup, incidint en la importància del respecte i preservació del medi natural.

Després del batxillerat els alumnes s’incorporaran a d’altres estudis o al món laboral. Caldrà oferir, doncs, una visió de l’activitat física tant compensadora de l’activitat laboral, com de l’ocupació del temps de lleure, i orientar l’alumnat en les especialitzacions en el camp de l’educació física, el lleure o l’esport.

L’educació física ha d’incidir en la implantació d’hàbits de pràctica permanent en tot l’alumnat, dedicant una especial atenció als grups d’alumnes que encara mostren actituds reticents a l’hora de realitzar activitats físiques fora de l’escola, i animar-los a tenir iniciatives pròpies que els permetin generalitzar la pràctica esportiva en la vida adulta.

Objectius generals

L’alumnat, en acabar el cicle, ha de ser capaç de:

1. Utilitzar les activitats fisicoesportives, i valorar-les com un element important per millorar la qualitat de vida i afavorir el desenvolupament personal i social.

2. Organitzar i realitzar l’activitat fisicoesportiva per a la millora de la condició física i la salut, d’acord amb les pròpies necessitats i interessos, i utilitzar aquesta activitat física per omplir de forma gratificant el temps de lleure tot evitant els riscos innecessaris.

3. Utilitzar activitats fisicoesportives i activitats d’expressió i comunicació corporal que permetin el coneixement del propi cos i contribueixin tant a l’autoacceptació com a la relació amb altres persones, respectant la seva diversitat.

4. Formular judicis crítics davant dels fenòmens socioculturals relacionats amb les activitats físiques i esportives i amb la cura del propi cos.

5. Planificar activitats fisicoesportives recreatives que afavoreixin la convivència i la cooperació, respectant i preservant el medi on es realitzin.

6. Aplicar els coneixements teòrics i pràctics de l’educació física en les activitats d’oci i en les futures activitats laborals, per tal de mantenir una adequada salut física.

Continguts

Fets, conceptes i sistemes conceptuals

1. Les bases del condicionament físic.

1.1 La condició física en relació amb la salut.

1.2 Els sistemes d’entrenament com a element de la planificació de la pròpia condició física.

1.3 Factors que faciliten una bona condició física.

1.4 Hàbits perjudicials per a la consecució d’una bona salut.

2. Les activitats fisicoesportives.

2.1 Diferents vessants de l’activitat fisicoesportiva en el context social actual.

2.2 Les activitats fisicoesportives en les diferents etapes i situacions de la persona.

2.3 Les activitats fisicoesportives tradicionals i d’altres alternatives en el medi urbà i en el medi natural, com a possibilitat d’ocupació del temps de lleure.

2.4 Esports individuals i col·lectius.

Procediments

1. Realització d’activitats fisicoesportives.

1.1 Utilització d’habilitats motrius específiques dels esports col·lectius en situacions sociomotrius de complexitat creixent, prenent les corresponents decisions estratègiques.

1.2 Aprofundiment en la pràctica d’esports individuals amb oposició i sense.

1.3 Pràctica d’activitats fisicoesportives recreatives i tradicionals.

1.4 Organització i pràctica d’activitats físiques en el medi natural.

2. Condicionament físic.

2.1 Utilització dels sistemes d’entrenament per a la millora de la pròpia condició física.

2.2 Planificació i aplicació de la pròpia condició física, tenint en compte la seva influència en la salut.

2.3 Interpretació d’estadístiques i gràfics en relació amb les modificacions que produeix l’entrenament sobre la condició física.

3. Experimentació i comunicació corporal.

3.1 Elaboració individual i col·lectiva de composicions expressives i comunicatives amb acompanyament musical o sense.

3.2 Utilització de les tècniques d’expressió corporal com a mitjà de relació i autoconeixement.

3.3 Utilització autònoma de tècniques de relaxació.

Valors, normes i actituds

1. Autoconeixement i acceptació a través de l’activitat física.

1.1 Acceptació de les pròpies limitacions i valoració de la seva relativitat per tal d’adaptar el nivell d’aspiració personal a les pròpies característiques físiques.

1.2 Valoració de l’esforç físic com a mitjà d’aprenentatge motor i de superació personal.

1.3 Valoració de les pròpies necessitats i interessos en relació amb els efectes que l’activitat física comporta envers la qualitat de vida de les persones.

2. Convivència i integració social.

2.1 Valoració de la cooperació en les activitats fisicoesportives com a mitjà de comunicació i de relació interpersonal i d’integració social.

2.2 Respecte envers l’entorn natural i social durant la pràctica d’activitats físiques.

2.3 Valoració crítica dels aspectes culturals i antropològics de les activitats físiques i esportives.

Objectius terminals

1. Comprovar la incidència d’una bona condició física en la pràctica d’activitats fisicoesportives, així com dels hàbits higiènics, en la millora de la qualitat de vida i en la salut.

2. Elaborar un programa de condicionament físic utilitzant els diferents sistemes d’entrenament, tenint en compte el nivell inicial de condició física, i adaptant les aspiracions personals a les pròpies característiques.

3. Comparar i analitzar críticament les característiques de les diferents vessants de l’activitat fisicoesportiva en el context social actual.

4. Valorar l’esforç físic a realitzar segons el tipus d’activitat física que es practica en les diferents etapes i situacions de les persones.

5. Desenvolupar estratègies de joc en situacions sociomotrius de complexitat creixent, utilitzant habilitats motrius específiques adients i valorar la cooperació entre diferents persones.

6. Perfeccionar les habilitats motrius específiques en els esports individuals amb oposició o sense, i valorar l’esforç físic com a mitjà d’aprenentatge motor i de superació personal.

7. Emetre judicis respecte als riscos i avantatges de les activitats físiques que s’ofereixen a la societat, i valorar les pròpies necessitats i interessos per a la millora de la salut.

8. Practicar activitats fisicoesportives alternatives en el medi urbà i natural, respectant l’entorn on es realitzin.

9. Organitzar una activitat física en el medi natural, valorant la seva conservació i cooperant amb els companys/es en la millora de la convivència i la comunicació.

10. Elaborar individualment i en grup una composició expressiva, amb acompanyament musical i sense, valorant les seves possibilitats comunicatives i cooperatives.

11. Utilitzar, de manera autònoma, tècniques de relaxació corporal en diverses situacions com a mitjà d’autoconeixement i autocontrol.

12. Conèixer el cos humà pel que fa a la seva anatomia i fisiologia i les conseqüències que hi té la pràctica esportiva.

Religió catòlica

Introducció

El currículum d’aquesta matèria és la concreció feta pels bisbes de les diòcesis de Catalunya del que estableixen el Reial decret 1178/1992, de 2 d’octubre, i l’Ordre ministerial de 5 d’octubre de 1993.

La legislació vigent del nostre país garanteix el dret de tots els ciutadans i ciutadanes a l’ensenyament religiós escolar com a part del seu creixement i formació integral.

Aquest ensenyament, pel fet de realitzar-se en l’àmbit escolar, no exigeix la confessionalitat dels seus destinataris, ja que aquests no seran avaluats per les seves creences, sinó pels objectius del currículum. La confessionalitat d’aquest currículum i del professorat que l’ha d’impartir asseguren l’autenticitat del que s’ensenya que correspon, en aquest cas, a la religió catòlica. Aquí rau la diferència de l’ensenyament religiós escolar amb la pura cultura religiosa –que no pressuposaria continguts i professors confessionals– i de la catequesi que exigeix confessionalitat també en els seus destinataris i no és pròpia de l’ensenyament escolar.

Convé matisar, però, que la matèria de religió en el batxillerat incidirà d’una manera important en el desenvolupament global de la persona i alhora realitzarà una aportació específica. Efectivament, pel seu rigor científic i pel plantejament d’objectius i continguts, i també per la seva integració en el currículum escolar, ajuda no solament a descobrir la fonamental dimensió religiosa de l’ésser humà, sinó també a comprendre més la història, la cultura, l’art i la llengua de la nostra terra. La importància específica i significativa de l’ensenyament religiós escolar rau en les finalitats següents:

a) La matèria de religió catòlica ofereix un coneixement seriós i crític del fet religiós i les seves expressions, estudiant les grans religions i explicitant particularment la catòlica.

b) La matèria de religió aporta un coneixement de la Bíblia real i científic, i ajuda a la seva lectura i a interpretar-la des de la perspectiva de la història.

c) La matèria de religió presenta i aprofundeix la figura i el missatge de Jesucrist, amb un estudi sistemàtic i orgànic del cristianisme, especialment a través de la vida i la història de l’església catòlica.

d) La matèria de religió planteja una resposta concreta, coherent i transcendent als grans interrogants existencials que caracteritzen la persona humana i el seu món.

e) La matèria de religió estructura i sistematitza els continguts de la fe catòlica, i fa possible el diàleg i la síntesi entre la fe i la cultura.

D’acord amb aquestes finalitats, amb el currículum de l’àrea en altres etapes i amb l’especificitat del batxillerat, s’han dissenyat i organitzat els continguts de la religió, tot combinant tres criteris.

En primer lloc, l’oferta d’una síntesi dels elements bàsics del cristianisme i l’aprofundiment del que és més significatiu de les grans tradicions religioses.

En segon lloc, la potenciació clara i manifesta de la capacitat crítica de l’alumnat atenent la consolidació d’una maduresa personal d’aquesta etapa.

I, en tercer lloc, un tarannà de diàleg (interdisciplinarietat) amb altres àrees curriculars.

Objectius generals

L’alumnat, en acabar el cicle, ha de ser capaç de:

1. Fer ús freqüent i sistematitzat de la documentació que hi ha sobre el fet religiós per tal de contrastar o d’aprofundir qualsevol aspecte d’aquesta temàtica en el desplegament del currículum de les diverses matèries del batxillerat.

2. Prendre consciència del marc sociocultural de les grans tradicions i esdeveniments religiosos, i la necessària aproximació interdisciplinària que cal fer per tal d’aprofundir en la seva complexitat.

3. Reconèixer la importància i la universalitat del fet religiós en les diferents cultures, i potenciar l’anàlisi i valoració crítica de la seva mútua relació.

4. Identificar diferents discursos sobre Déu en la cultura i el pensament contemporani.

5. Sintetitzar els principals continguts de la fe catòlica.

6. Relacionar els conceptes de Déu, Jesucrist, Església i home a la llum de l’Evangeli.

7. Analitzar diferents projectes d’humanització adquirint una actitud de respecte, de valoració i de diàleg, i descobrir les aportacions amb vista a la pau, la convivència i la solidaritat.

8. Identificar els trets de la missió de l’Església com a responsabilitat amb vista a la humanització.

9. Manifestar actituds i activitats personals en consonància amb el compromís per un món més just, pacífic i solidari.

10. Veure la relació de tot el que ha après al batxillerat amb la vida quotidiana present i futura amb actitud esperançada.

Continguts

Fets, conceptes i sistemes conceptuals

1. Cristianisme, humanismes i cultura.

1.1 El discurs sobre Déu en els humanismes i en la cultura contemporània.

1.2 L’humanisme cristià: grans pensadors cristians.

1.3 La ciència i la tècnica en diàleg amb la fe cristiana.

1.4 Expressions religioses en les cultures dels pobles.

1.5 Les grans religions i el cristianisme.

2. Cristians en el món.

2.1 Jesucrist, punt de referència dels cristians.

2.2 L’Església, poble de Déu en el món.

L’acció de l’Església i els diversos compromisos dels cristians en el món.

El pensament social de l’Església.

2.3 Situació del món contemporani a la llum del Regne de Déu: possibilitats i reptes.

Procediments

1. En relació amb l’obtenció, processament i aplicació de la informació.

1.1 Utilització de fonts de documentació i informació.

1.2 Confecció de fitxes, esquemes i resums.

1.3 Lectura i comentari de textos filosòfics i religiosos.

1.4 Anàlisi i elaboració d’escrits argumentatius i expressió raonada.

1.5 Realització de treballs escrits segons pautes, que siguin fruit de la recerca i interpretació sobre el fet religiós, els humanismes i la cultura.

1.6 Localització i anàlisi de fets reals que posin de manifest la relació de la persona amb Déu, i dels diferents discursos que generen.

1.7 Preparació, realització i participació activa en exposicions orals i debats.

2. En relació amb l’adquisició de coneixements específics.

2.1 Anàlisi, definició i ús significatiu de conceptes.

2.2 Percepció i comparació de conceptes de les grans religions i dels diversos humanismes contemporanis.

2.3 Identificació i formulació de qüestions i problemes de caire religiós, conflictes socioculturals i de valors del món actual i plantejament de respostes, tenint en compte allò que ofereix el cristianisme.

2.4 Relació i anàlisi dels vincles entre el cristianisme, la ciència i la tècnica, i la cultura.

Valors, normes i actituds

1. Sobre el fet multicultural i religiós.

1.1 Interès per conèixer diferents discursos sobre Déu.

1.2 Esperit tolerant davant dels valors d’altres formes de pensament, culturals i religioses.

1.3 Voluntat de reflexionar sobre la relació entre la fe i la raó.

1.4 Interès per trobar vincles entre cultura i religió.

1.5 Actitud de respecte vers el missatge del cristianisme.

2. De creixement i maduració personals.

2.1 Disposició a reflexionar sobre la pròpia idea de Déu.

2.2 Actitud de reflexió sobre els valors dominants en el propi entorn i sobre els propis valors.

2.3 Esperit crític i de recerca davant de la visió cientificotècnica de la realitat.

2.4 Actitud de reflexió sobre el paper de la persona en el món.

2.5 Valoració de les diferents aportacions que l’Església fa a la societat contemporània.

2.6 Crítica d’actituds personals i/o comunitàries i recerca de possibles millores.

2.7 Valoració de l’estudi com a eina per créixer com a persona i per entendre millor el món.

3. De relació amb els altres.

3.1 Tendència a fomentar en el propi entorn aquells valors que hom estima.

3.2 Interès per conèixer la presència, estructuració i missió de l’Església en el propi entorn.

3.3 Actitud respectuosa davant de les actuacions de l’Església en la seva missió.

3.4 Consciència dels valors inherents a la vida associativa.

3.5 Disposició a participar en treballs col·lectius.

3.6 Valoració del compromís personal i col·lectiu per la construcció d’un món millor.

Objectius terminals

1. Localitzar i contextualitzar informació relacionada amb el fet religiós, tant en mitjans escrits com audiovisuals.

2. Trobar principis comuns en les diverses formes d’entendre Déu i de relacionar-s’hi.

3. Enunciar les idees que sobre Déu i sobre l’home aporten els principals corrents de pensament contemporani.

4. Expressar amb cert fonament la pròpia postura davant del problema de Déu.

5. Reconèixer la peculiaritat del cristianisme en relació amb altres religions.

6. Expressar el propi punt de vista valorant l’impacte de la ciència i de la tècnica en l’home i la societat.

7. Identificar la presència d’una religió al si d’una cultura i les relacions que s’hi estableixen.

8. Formular les principals raons de la centralitat de la figura de Jesús en el cristianisme.

9. Conèixer l’abast del concepte Regne de Déu a la llum de l’Evangeli.

10. Relacionar alguns dels problemes que afecten la societat amb el projecte cristià de Regne de Déu i amb la missió evangelitzadora de l’Església.

11. Mostrar interès i curiositat per conèixer les activitats socials que porta a terme l’Església, tant al propi entorn com a nivell mundial.

12. Reconèixer l’estructura que l’Església utilitza per a la seva missió.

13. Relativitzar les pròpies actituds i obrir la mentalitat cap a una millora.

14. Reflexionar sobre la possibilitat de participar activament en favor d’un món més humanitzador.

15. Escoltar amb respecte les opinions dels altres, i exposar i defensar públicament les pròpies quan convingui.

Modalitat d’arts

Dibuix artístic

Introducció

El dibuix artístic, entès com a fonament de l’expressió graficoplàstica, permet produir imatges en dues vessants diferenciades per raó del seu caràcter icònic i funcional.

La primera, composta per dibuixos d’intenció predominantment analítica, realitzats sota pautes de pensament objectiu i racional que pretenen descriure i informar. La segona, composta per imatges que permeten superar la mecànica transcriptiva i representacional. És en la interpretació i en la creació quan aquesta matèria adquireix el potencial vehiculador d’expressió i creativitat que implica els factors d’un llenguatge portador de valors de significació estètica.

Aquestes dues vessants del dibuix artístic tenen la seva correlació en les aptituds i facultats que la matèria ha de desenvolupar en l’alumnat. D’una banda, el pensament lògic i analític en la utilització d’informació, control de mitjans i procediments, construcció d’hipòtesis i projectació. De l’altra, la intuïció, l’emotivitat, i especialment l’empatia, com a qualitats de pensament que participen en l’activitat i experiència artística, que són determinants de la creativitat.

La formació artística seguida per l’alumnat en les etapes educatives anteriors té continuïtat en aquesta matèria, que reprèn un procés d’afinament de capacitats perceptives i de sensibilització estètica; aprofundeix l’educació del judici envers les manifestacions artístiques i de comunicació visual, i connecta l’alumnat amb aquelles professions i estudis en els quals la imatge artística és protagonista d’expressió i de comunicació.

La distribució de continguts en els dos cursos del batxillerat, va des de la mirada sobre l’entorn objectual proper i la racionalització de les dades visuals, fins a la creació i expressió pròpia de cada alumne/a. Metodològicament, s’ha establert una seqüència on les activitats d’inducció i d’anàlisi precedeixen les deductives i de síntesi.

Així, en el primer curs s’han inclòs com a continguts principals els relatius a l’observació, la descripció i la representació de referents simples i estàtics, la volumetria dels quals està clarament explicada per efectes de llum i ombra.

En el segon curs la progressió s’estableix introduint com a referent el cos humà amb la seva complexitat i expressivitat, i fent que els continguts de composició graficoplàstica generin obres de síntesi d’elements formals i de valors simbòlics.

Les seqüències didàctiques de cada curs han de tancar-se amb propostes obertes que impliquin investigació plàstica. També en l’àmbit artístic fer recerca implica resoldre problemes: hi ha una idea, una imatge mental, una sensació, que cal transformar perquè esdevingui una imatge sensible. Per aconseguir-ho, s’apliquen materials, instruments i tècniques, se simulen necessitats comunicatives en les propostes i s’obtenen respostes personals i significatives.

En la realització i materialització d’imatges bidimensionals, les tècniques graficoplàstiques vehiculen un seguit d’habilitats i de destreses que permeten a l’alumnat d’expressar el seu pensament visual, la seva intuïció i el seu sentiment, tot desenvolupant la seva personalitat. Aquestes tècniques que es treballen en la matèria són complementàries amb les dels altres suports informatius, emotius i expressius, constituïts per imatges bidimensionals i tridimensionals materialitzades amb altres mitjans i treballades en altres matèries de la modalitat. En resum, es proposa conduir l’alumnat a través de l’expressió artística, emprant el dibuix, la pintura i d’altres mitjans graficoplàstics, en un itinerari d’aprenentatges d’observació, memorització, selecció, deducció, enginy, fins a arribar al plantejament i l’elaboració de missatges definitius amb imatges bidimensionals.

Objectius generals

L’alumnat, en acabar el cicle, ha de ser capaç de:

1. Mostrar una conducta atenta i curiosa envers la natura i els ambients creats per l’acció humana, que modifiqui nivells de percepció comuna en nivells de percepció estètica.

2. Aplicar una sistemàtica en la percepció visual que desenvolupi la capacitat de retentiva i que afini la selecció de dades rellevants de la realitat visual i les discrimini de l’anècdota, per esdevenir instrument de coneixement general, enriquidor del potencial expressiu personal.

3. Representar en el pla gràfic formes, espais, ambients, naturals i artificials, amb diferents finalitats comunicatives, abstraient, modificant o recreant les dades visuals de manera concordant amb la intenció creativa.

4. Dibuixar analíticament referents inanimats geomètrics i/o orgànics, observats del natural, atenent a la seva estructura volumètrica, proporcions i aspecte amb condicions lumíniques favorables.

5. Realitzar composicions graficoplàstiques bidimensionals, integradores de factors observats, proposats o imaginats, i com a vehicle d’exteriorització de sentiments, emocions i sensacions.

6. Adquirir consciència de la riquesa expressiva que possibiliten les diverses tècniques graficoplàstiques manuals i tecnològiques, valorar l’adequació a finalitats preestablertes, i utilitzar-les amb propietat i autonomia.

7. Demostrar creativitat projectiva i/o representativa, fent un ús espontani i segur de mitjans graficoplàstics i aconseguint expressions intel·ligibles i adequades al moment.

8. Conèixer les bases teòriques del color i fer-ne aplicacions sensibles en respostes de sintaxi compositiva i de selecció i ús de materials i tècniques graficoplàstiques.

9. Mostrar conductes actives i responsables pel que fa a les propostes d’expressió i creació graficoplàstica, ja sigui individualment o en grup.

10. Analitzar i interpretar missatges graficoplàstics, amb coherència i sistemàtica, tant en el pla del significant com en el del significat, com a font d’exemples susceptibles d’ésser incorporats als propi bagatge expressiu.

11. Prendre consciència de les funcions comunicatives de les imatges en contextos artisticoculturals diversos, valorar-les críticament i ésser-ne especialment sensible als valors estètics.

12. Mostrar bona disposició per a la recerca de plantejaments innovadors i esforçar-se per superar creativament dificultats, estereotips i, fins i tot, les realitzacions reeixides.

13. Emprar el vocabulari propi de la matèria amb propietat i riquesa de termes.

Continguts

Fets, conceptes i sistemes conceptuals

1. Percepció i pensament visual.

1.1 Del sensible al visualplàstic.

Processos perceptuals: tàctils, visuals i mentals.

Percepció comuna i percepció estètica: atenció visual i desemantització.

Memòria visual.

Punt de vista: la forma visual i la forma estructural.

Forma orgànica i forma geomètrica.

La realitat i la imatge: analogia i iconicitat.

1.2 Referents naturals i artificials.

L’entorn: naturalesa i món objectual.

L’espacialitat. La topologia. La geometria.

La il·luminació. La llum i l’ombra. El color.

La figura humana. Proporció i moviment.

1.3 De l’imaginari a la materialització.

Idees i imatges mentals. El grafisme, la plasticitat: condicionaments materials.

2. Llenguatge i comunicació visual.

2.1 Llenguatge visual i plàstic.

Els elements conceptuals: punt, línia, pla i volum. Els elements visuals: forma, mida, color i textura.

Materialització graficoplàstica: línia i taca en la configuració de la forma.

El clarobscur.

Color llum i color pigment. Síntesis additiva i mescla sustractiva. Qualitats: valor, to i saturació. Interaccions: complementarietat, harmonia i contrast.

La composició bidimensional. Relació d’elements i sintaxi visual: proporció, pes, equilibri i tensió.

Factors i regles compositives: nucli, massa, direcció, ritme, simetria, modulació i compensació. Valors estructurals.

2.2 Comunicació artística.

Valors expressius.

Significació temàtica i simbolisme. Narració visual. Codis específics representacionals. La perspectiva axonomètrica i la perspectiva cònica.

Components del missatge graficoplàstic. Metodologies de lectura d’imatge

Funcions comunicatives. Retòrica.

Context sociocultural. Estil i moviment artístic.

3. Manifestacions de dibuix artístic.

3.1 La imatge graficoplàstica.

El dibuix, la pintura. Suports, materials i tècniques.

La imatge original, imatge múltiple.

L’art i el patrimoni cultural.

3.2 Idea, procés i obra.

Enginy i creativitat: síntesi d’elements i relacions. Personalisme expressiu.

Metodologies per a la creació en el pla: apunt, esboç, estudi descriptiu, representació analítica, representació esquemàtica.

Imatge subjectivada: transformació, modificació i distorsió gràfiques.

La troballa i l’atzar. Projecte i resultat.

Procediments

1. Anàlisi visual de referents naturals i artificials.

Observació directa.

Observació mediatitzada.

Preparació de referents.

Retentiva.

2. Interpretació de la realitat i de les imatges.

2.1 Ús del llenguatge visual i plàstic.

Definició d’aspectes conceptuals, visuals i de relació en formes i imatges.

Plasmació de trets estructurals i expressius.

Realització de composicions bidimensionals.

Codificació i descodificació de missatges graficoplàstics.

2.2 Lectura d’imatges.

Anàlisi i descripció de significants plàstics.

Interpretació de significances plàstiques, temàtiques i simbòliques.

Identificació de funcions comunicatives de les imatges.

3. Elaboració d’imatges graficoplàstiques.

3.1 Processos expressius i creatius.

Configuració en el pla.

Descripció de formes com a procés d’anàlisi.

Representació bidimensional objectiva i subjectiva de formes com a procés de síntesi.

Experimentació de regles i factors compositius en el pla.

Transformació i reinterpretació d’imatges.

Seqüenciació d’imatges bidimensionals.

Transferència de llenguatges i de mitjans.

Projectació.

3.2 Utilització de tècniques i tecnologies.

Manipulació de materials, suports, utillatge i aparells.

Aplicació de tècniques tradicionals i noves tecnologies a l’elaboració d’imatges bidimensionals.

Valors, normes i actituds

1. Sensibilització estètica.

Actitud oberta i receptiva envers l’entorn natural i artificial.

Interiorització d’experiències i empatia.

Curiositat i intuïció plàstica.

Valoració i respecte envers el patrimoni artístic i cultural proper i general.

2. Predisposició interpretativa i crítica d’imatges.

Reflexió, autocrítica i respecte per l’obra dels altres.

Valoració de funcionalitats del dibuix artístic.

Discriminació ètica i estètica de missatges dels mitjans de comunicació de massa.

3. Interès en el dibuix artístic.

Autoexigència i recerca.

Ànim participatiu.

Organització i mètode en el treball.

Cura de materials i utillatge.

Presentació correcta.

Primer curs

Fets, conceptes i sistemes conceptuals

1. Percepció i pensament visual.

1.1. Del sensible al visual i plàstic.

Procés de percepció visual: estímul, sensació i percepció. Els hemisferis cerebrals.

Organitzacions perceptives de la forma i de la profunditat.

Desemantització de la forma. Conjunt i detall.

Punt de vista: la forma visual i la forma estructural. Vist i ocult.

Retentiva i memòria visual.

1.2 Referents naturals i artificials.

Els models estàtics. La il·luminació: efectes de llum i ombra. Les qualitats cromàtiques.

1.3 De l’imaginari a la materialització.

Configuració graficoplàstica: coordinació ull-mà i sensibilitat al grafisme.

2. Llenguatge i comunicació visual.

2.1 Llenguatge visual i plàstic.

Elements de configuració gràfica. Línia i traç. Forma i taca.

Forma orgànica i forma geomètrica. Cossos geomètrics.

Estructura de la forma: secció i tall. Mida i proporció.

Color; síntesi additiva i mescla sustractiva. Qualitats del color: valor, to i saturació. Interaccions: complementarietat, harmonia i contrast.

Factors bàsics en la composició bidimensional: encaix, centre d’interès, compensació.

2.2 Comunicació artística.

Expressivitat dels elements graficoplàstics i de la composició.

Significació temàtica: descripció i representació. Realisme, estilització, esquema.

Fonaments de la construcció gràfica d’espais i volums: la perspectiva axonomètrica i la perspectiva cònica. Alternatives lliures.

3. Manifestacions de dibuix artístic.

3.1 La imatge graficoplàstica.

El dibuix. Materials i tècniques bàsiques. Suports i textures. L’apunt, l’estudi, la realització gràfica.

La pintura. Materials i tècniques bàsiques. Suports i textures. La nota, l’estudi, la realització plàstica.

Les obres del patrimoni artístic com a exemplificació.

Noves formes expressives bidimensionals.

3.2 Idea, procés i obra.

Metodologies d’observació i representació objectiva i d’expressió subjectiva. Informació visual i interpretació.

Segon curs

Fets, conceptes i sistemes conceptuals

1. Percepció i pensament visual.

1.1 Del sensible al visual i plàstic.

Mirada, pensament visual i imaginació.

1.2 Referents naturals i artificials.

L’entorn: naturalesa, objectes, hàbitats i món urbà. L’explicació lumínica dels espais i dels volums. El pas del temps.

La figura humana: el nu. Anatomia artística. Proporció i moviment. L’escala humana.

Els gèneres artístics.

1.3 De l’imaginari a la materialització.

Idees i imatges mentals. Fantasia. Creació i recreació: transformació, deformació, variació i juxtaposició.

2. Llenguatge i comunicació artística.

2.1 Llenguatge visual i plàstic.

Composició visual: relació d’elements del llenguatge visual.

Factors i regles compositives: nucli, massa, direcció, ritme, pes equilibri, tensió.

Estructura compositiva. Simetria i compensació. Sistemes de proporció. Modulacions i retícules. Expressivitat de la composició.

Codis representacionals de l’espacialitat. La perspectiva axonomètrica i la perspectiva cònica. Alternatives lliures.

2.2 Comunicació visual i artística.

Components del missatge graficoplàstic. Metodologies de lectura d’imatge.

Significació plàstica, significació temàtica i significació simbòlica. Narració visual. Retòrica.

Context sociocultural de l’obra: estil i moviment artístic.

3. Manifestacions de dibuix i pintura artístics.

3.1 La imatge graficoplàstica.

El dibuix, la pintura. Suports, materials i tècniques tradicionals i no convencionals.

L’art i el patrimoni cultural.

3.2 Idea, procés i obra.

Enginy i creativitat: síntesi d’elements i relacions. Personalisme expressiu.

Metodologies per a la creació en el pla: apunt, esbós, nota, estudi descriptiu, representació analítica, representació esquemàtica.

La troballa i l’atzar. Projecte i obra final.

Objectius terminals

1. Manifestar interès per les qualitats estètiques del medi natural i artificial i exterioritzar-lo amb actitud de respecte i cura.

2. Aplicar en la percepció visual una anàlisi metòdica dels referents naturals i artificials que propiciï resultats eficaços en la selecció i el registre de dades relatives al llenguatge visual i plàstic.

3. Utilitzar fonts d’informació, especialment icòniques, regularment i amb eficàcia.

4. Estudiar i preparar formes i espais amb intencions preestablertes, i obtenir conjunts interessants que propiciïn descripcions i interpretacions graficoplàstiques reeixides.

5. Escollir punts de vista d’elements referencials reals i delimitar-ne enquadraments adients a determinades intencions representatives i comunicatives, tot concretant-ne la corresponent realització graficoplàstica.

6. Exterioritzar i configurar amb fluïdesa, per mitjà del grafisme i la plasticitat, imatges mentals fruit del record, la ideació, la fantasia, l’emoció o el sentiment.

7. Descriure graficoplàsticament i/o verbalment, formes i espais observats directament, seguint propostes de retentiva visual, o bé a partir de la memòria, aplicant un procés d’anàlisi per tal d’evidenciar-ne tant l’estructuració general i l’organització interna, com els aspectes externs i visibles, i adequar aquestes descripcions a determinades intencions comunicatives.

8. Conèixer i aplicar en composicions plàstiques els principis teòrics del color, així com les possibilitats de materialització amb mescles de color-pigment en les diferents tècniques.

9. Representar en el pla graficoplàstic i amb elements de configuració com la línia, la taca, o descriptius i expressius com el color i la textura, formes i espais de l’entorn (aula, escola, rodalies urbanes, models inanimats geomètrics o objectuals a l’abast) amb una il·luminació afavoridora, atenent a factors de clarobscur, cromàtics, de posició, de proporció, de perspectiva i de qualitats de superfície.

10. Fer interpretacions graficoplàstiques amb diferents nivells d’iconicitat de referents observats directament o indirecta, amb intencions comunicatives diverses.

11. Realitzar composicions bidimensionals concordants amb regles o factors compositius, expressivitat i/o temàtica predeterminats, com també unes altres de lliures, impulsades per la necessitat personal d’exterioritzar sentiments i inspiracions.

12. Realitzar estudis gràfics i representacions plàstiques de la figura humana observada del natural, atenent especialment a l’anatomia: relació de proporcions, articulacions del cos i expressivitat del moviment.

13. Identificar, tant en composicions bidimensionals pròpies com alienes, les interrelacions sintàctiques d’elements del llenguatge visual i plàstic i els valors expressius que se’n desprenguin.

14. Interpretar amb mètode i explicitar organitzadament, les significacions temàtica i simbòlica d’obres artístiques, de missatges visuals dels mitjans de comunicació de massa i de l’entorn, amb diferent finalitat, autors, estil i època.

15. Reinterpretar i transformar imatges complementant i alterant valors estructurals o expressius, o semàntics, en processos d’investigació plàstica pautats o lliures.

16. Expressar amb imatges fixes, úniques o seqüenciades, significats cinètics i temporals.

17. Crear missatges graficoplàstics comunicativament equivalents a altres d’emesos en diferent mitjà, o en altres llenguatges.

18. Establir i seguir d’una manera organitzada i ordenada la projectació i realització d’una idea i obra, des d’una primera fase de maduració i creació fins a la d’expressió amb materials i tècniques, la de presentació, i concloure amb una reflexió i autocrítica sobre el resultat i sobre la pròpia actuació.

19. Superar creativament les pròpies realitzacions com a resposta responsable i conscient a aprenentatges graficoplàstics en el procés de formació artística que desenvolupa.

20. Comprometre’s d’una manera activa i responsable amb les empreses d’investigació i creació graficoplàstica, individuals i col·lectives, que implica la matèria.

21. Emprar amb correcció i destresa tècniques graficoplàstiques de totes les característiques bàsiques (seques, humides, grasses, encolades, fotogràfiques, reprogràfiques, infogràfiques), amb els materials i utillatge adients, i amb adequació a unes intencions expressives personals o requerides.

22. Manifestar interès per conèixer a bastament la terminologia pròpia de la matèria, i emprar amb correcció i espontaneïtat especialment la referida a elements i relacions del llenguatge visual i plàstic, i a tècniques i processos de producció artística.

23. Valorar la presentació adequada dels resultats de les diferents propostes de treball, com a component del contingut visual d’un missatge graficoplàstic.

Dibuix tècnic

Introducció

La multiplicitat d’elements artificials dels quals s’ha envoltat l’ésser humà per millorar la seva qualitat de vida, ha necessitat un procés d’elaboració abans d’arribar als usuaris. En aquest procés, hi intervenen diferents professions i es desenvolupa en distintes etapes. El dibuix tècnic hi aporta la rigorització del pensament de les formes i a la comunicació de les idees, a l’acció i el resultat de representar els objectes i els hàbitats.

En aquesta representació és necessària la racionalització i la sistematització que dóna sentit al llenguatge gràfic objectivat del dibuix tècnic, amb les seves pròpies lleis específiques, que permeten modelar la realitat i copsar-la empíricament.

El dibuix tècnic aglutina una sèrie de continguts relacionats amb la representació objectiva molt aplicables a activitats de tipus tecnicocientífic, i també a d’altres de tipus expressiu, creatiu i estètic. Esdevé instrument de pensament i de comunicació. Això justifica que el dibuix tècnic sigui matèria de tres modalitats del batxillerat: arts, tecnologia i ciències de la naturalesa i de la salut.

El caràcter instrumental del dibuix tècnic, el fa imprescindible tant en la formació acadèmica com en els posteriors exercicis professionals.

La matèria té com a eix principal la racionalització de les formes i els espais de la realitat, percebuts com un món visual complex, heterogeni en elements pluralment interrelacionats. L’exercici de l’abstracció és el puntal bàsic per superar les dificultats que emergeixen en les activitats de lectura de les imatges de la realitat tridimensional en el pla, i encara més en les activitats de producció d’aquestes representacions tècniques.

L’accés a l’abstracció presenta dificultats, i s’ha de facilitar amb mètodes perceptius i reflexius dinamitzats per una pedagogia imaginativa. Els objectius que proposa la matèria s’han d’assolir a partir d’un diàleg constant entre teoria i experimentació, entre deducció i inducció, per integrar la conceptualització imprescindible a l’aplicació gràfica que li dóna sentit i que implica el domini dels recursos materials. Una aplicació que és exigent amb la pertinença del mètode emprat i amb l’economia de recursos, i que en l’actualitat es troba immergida en una dinàmica de canvi deguda a la introducció creixent del suport informàtic en el dibuix tècnic.

És en aquest aspecte que caldrà donar als mitjans informàtics aplicats al dibuix tècnic la importància tant conceptual com procedimental que tenen. Els programaris de dibuix assistit per ordinador i les seves possibilitats hauran de ser coneguts pels nois i noies. Saber el que aquest mitjà els permet fer els pot fer augmentar les seves inquietuds i el seu interès per la matèria.

La metodologia de treball s’encaminarà a resoldre les tasques que fins ara havíem fet amb estris de dibuix tradicionals, a través de programes de dibuix assistit per ordinador. Això no vol dir que s’abandoni aquesta manera de fer, però sí que caldria substituir-la en determinats casos per tal d’aconseguir millors resultats tècnics i gràfics. Tampoc no s’abandonarà el dibuix a mà alçada, ja que es practicarà sobretot a l’apartat que fa referència a la croquització i a la realització d’esbossos, així com en els exercicis de lectura i interpretació de representacions bidimensionals i tridimensionals.

Pel que fa als continguts de la matèria (conceptuals, procedimentals i actitudinals), es divideixen en tres apartats que es corresponen transversalment.

El primer apartat es refereix a la projecció mental del rigor geomètric sobre les formes i els espais que permet operativitzar la seva aprehensió i especulació. Es constata que precisament és en els continguts procedimentals que aquest apartat té més preponderància, perquè inclou els procediments que bàsicament s’instrumentalitzen en el treball inductiu.

El segon apartat en cadascun dels tres blocs de continguts fa referència a les codificacions i sistematitzacions geomètriques. L’inventari d’elements i relacions l’aporta el model geomètric euclidià i l’amplia la geometria projectiva amb concepcions i recursos útils al pensament gràfic. Prossegueix la geometria descriptiva, que sistematitza les traduccions entre la tridimensionalitat i la bidimensionalitat. Per últim, en aquest apartat es recull l’aspecte de normalització necessari perquè el dibuix tècnic esdevingui un eficaç canal de comunicació. Òbviament, els continguts conceptuals encapçalats com a llenguatge gràfic i geomètric es corresponen i s’operativitzen especialment en el conjunt de procediments "Ús del llenguatge gràfic i geomètric".

Els continguts del tercer apartat de cada bloc fan referència a la instrumentalització de la matèria per a la producció de descripcions i representacions amb diferents característiques i intencionalitats. Indica, per tant, d’una banda, mètodes i estratègies projectuals, i de l’altra, els elements que permeten la materialització: estris, materials i tècniques.

La programació de la matèria en dos cursos s’ha estructurat de manera que en el primer curs s’introdueix a l’alumnat el llenguatge gràfic necessari per a la comunicació d’idees i el rigor en el pensament de les formes. És un curs on es focalitza el coneixement i l’aplicació de les formes geomètriques planes, la codificació de vistes dièdriques i la representació perspectiva de formes tridimensionals. L’alumnat haurà de familiaritzar-se amb l’instrumental i les tècniques pròpies del dibuix tècnic i començarà a resoldre problemes de construcció de formes bidimensionals i de representació de cossos i espais a partir de dades. En acabar aquest primer curs, haurà de ser capaç de descriure, tant de manera oral com escrita, els processos de construcció de formes geomètriques i també a interpretar representacions tècniques codificades amb els sistemes de representació, especialment en perspectives, aplicant les normes i la simbologia pròpies del dibuix tècnic.

Es treballarà conjuntament amb estris tradicionals de dibuix i amb mitjans informàtics, per la qual cosa caldrà que, com a mínim, una tercera part de la temporització de la matèria es desenvolupi a l’aula d’informàtica.

La selecció de continguts del segon curs ha de permetre aprofundir i ampliar els ja treballats. És un curs en què s’aprofundirà en la conceptualització de la geometria de les formes i en l’operativitat amb els sistema dièdric de representació, tant pel que fa referència al vessant disciplinari propi de la geometria descriptiva, com la seva aplicació en la representació tècnica inherent als processos de projectació.

En acabar aquest segon curs, els nois i les noies hauran de ser capaços de representar cossos i espais, de manera que quedin explicats, tant a nivell formal com mètric i puguin ser entesos per qualsevol altra persona capaç de descodificar el llenguatge normalitzat del dibuix tècnic. Caldrà, a més, que l’alumnat apliqui indistintament el dibuix a mà alçada, amb els estris convencionals de traçat gràfic i amb suport informàtic.

Caldrà utilitzar els mitjans d’acord amb els continguts que s’estiguin treballant. En conseqüència, en els apartats que corresponen a traçats de geometria plana i a geometria descriptiva s’utilitzaran preferentment els estris de dibuix tradicionals. En l’apartat que fa referència a dibuix tècnic i projectació, es proposa treballar les formalitzacions de les idees amb mitjans informàtics.

Objectius generals

L’alumnat, en acabar la matèria, ha de ser capaç de:

1. Conèixer i comprendre la geometria com un conjunt de conceptes relacionats per propietats i lleis, de manera que s’apliquin en la lectura i la interpretació de dissenys, plànols, productes artístics i la representació de formes.

2. Raonar a partir d’elements i relacions geomètriques.

3. Adquirir l’hàbit d’analitzar i representar mentalment les formes i els espais.

4. Dibuixar formes i espais a partir de conceptualitzacions pròpies de la geometria plana, de la geometria projectiva i de la geometria descriptiva.

5. Resoldre problemes de construcció gràfica i de representació tècnica amb fluïdesa, emprant les pautes de normalització establertes, amb correcció i criteri.

6. Relacionar l’espai amb el pla, fent transferències de la tridimensió de l’espai en la bidimensió del pla i en la mateixa bidimensió, utilitzant els sistemes de representació.

7. Utilitzar amb destresa els estris, els materials i les tècniques pròpies del dibuix tècnic, fent servir el programari de dibuix i de disseny assistit per ordinador com un mitjà bàsic per desenvolupar les activitats pròpies de la matèria.

8. Adquirir l’hàbit de treballar de manera ordenada, organitzada i precisa.

9. Valorar el llenguatge gràfic del dibuix tècnic com a un mitjà de comunicació, d’investigació i de coneixement universal, que permet desenvolupar activitats de tipus tecnicocientífic i de tipus expressiu, creatiu i estètic.

10. Expressar-se amb fluïdesa i propietat amb la terminologia pròpia del dibuix tècnic.

11. Apreciar la universalitat del dibuix tècnic en i per a la transmissió i comprensió de les informacions.

Continguts

Fets, conceptes i sistemes conceptuals

1. Conceptualització geomètrica.

1.1 La geometria com a pensament de formes i espais. Nocions d’estructura orgànica i d’estructura geomètrica.

1.2 Valors funcionals de la geometria.

2. Llenguatge gràfic i geomètric.

2.1 Geometria de les formes.

Elements geomètrics propis i impropis. Determinacions. Relacions d’incidència.

Traçats fonamentals en el pla.

Proporcionalitat i semblança. Escales. Teorema del catet i de l’altura.

Potència. Eix i centre radical. Secció àuria.

Formes poligonals. Elements propis i vinculats. Relacions mètriques. Equivalència.

Tangències. Figures planes construïdes amb arcs de circumferències tangents.

Corbes còniques: definició i traçat. Relacions mètriques i relacions de tangència.

Corbes cícliques principals. Definició i traçat.

Formes geomètriques tridimensionals. Políedres. Cossos radials i de revolució.

2.2 Projectivitat i homografia.

Transformacions projectives i homogràfiques. Aplicacions gràfiques.

2.3 Geometria descriptiva.

Sistema dièdric. Fonaments, operativitat i interrelació. Superfícies polièdriques i de revolució. Seccions planes i interseccions simples. Desenvolupaments i transformades de seccions.

Sistema axonomètric ortogonal i oblic. Fonaments, operativitat i interrelació. Representació de cossos i espais simples. Seccions planes i interseccions simples. Relació amb el sistema dièdric.

Sistema cònic. Fonaments i operativitat. Perspectives de cossos i espais simples. Seccions planes i interseccions aplicades. Relació amb el sistema dièdric.

2.4 Convencions comunicatives.

Normalització i simbologia bàsiques, industrial i arquitectònica. Vistes i acotacions.

3. Dibuix tècnic i projectació. La representació tècnica.

3.1 Funcionalitat i estètica de la descripció i la representació objectiva. Àmbits d’aplicació.

3.2 Tipologia d’acabats i de presentació. El croquis acotat. Els plànols. El projecte.

3.3 Estris, materials i tècniques: manuals, reprogràfiques i infogràfiques.

Procediments

1. Anàlisi de formes i d’espais.

1.1 Observació directa de formes geomètriques bidimensionals i tridimensionals.

1.2 Abstracció d’elements, relacions i estructures geomètriques en les formes de l’entorn quotidià.

1.3 Observació indirecta, a partir de representacions fotogràfiques, videogràfiques, infogràfiques, dibuixos i pintures, de formes i espais.

1.4 Descripció oral i escrita de formes bidimensionals i tridimensionals.

1.5 Amidament de cossos i espais.

1.6 Descomposició/agrupament de formes geomètriques bidimensionals i tridimensionals, mentalment i gràfica.

1.7 Realització d’apunts, esborranys, notes de realitats o de formes imaginades.

2. Ús del llenguatge gràfic i geomètric.

2.1 Construccions de geometria plana.

Dibuix de formes geomètriques bidimensionals a partir de dades.

2.2 Transferències entre la tridimensió i la bidimensió i entre la mateixa bidimensió.

Realització de croquis acotats.

Dibuix de formes bidimensionals i tridimensionals, aplicant la geometria descriptiva, a partir de referents reals o d’altres representacions. Utilització d’escales gràfiques i numèriques.

Desenvolupament i construcció tridimensional de cossos geomètrics.

Descripció oral i escrita de processos de construcció de formes geomètriques i de representació tècnica.

2.3 Lectura de missatges tècnics.

Abstracció d’elements i relacions geomètriques en construccions geomètriques i representacions tècniques.

Interpretació de representacions tècniques codificades amb els sistemes de representació.

Seqüenciació de processos constructius de formes geomètriques i de representacions tècniques.

Descodificació i aplicació de normes i simbologia pròpia del dibuix tècnic.

3. Instrumentalització del dibuix tècnic.

3.1 Descripció i representació de formes i espais.

3.2 Projectació de formes i espais per mitjà del dibuix tècnic.

3.3 Utilització de tècniques manuals, reprogràfiques i infogràfiques pròpies del dibuix tècnic.

3.4 Utilització de l’ordinador per a: l’elaboració, el disseny, la modificació, l’emmagatzematge, l’intercanvi i l’exportació a altres formats dels dibuixos i projectes propis de la matèria.

Valors, normes i actituds

1. Interès en activitats de conceptualització geomètrica.

1.1 Predisposició per a l’observació analítica de realitats i representacions tècniques.

1.2 Atenció en les argumentacions i exemplificacions ofertes a classe.

1.3 Interès pel coneixement tècnic i científic de l’entorn artificial.

2. Predisposició per a l’ús del llenguatge gràfic i geomètric.

2.1 Interès en la descodificació de traçats i representacions tècniques.

2.2 Valoració de la funció comunicativa del llenguatge gràfic objectivat.

2.3 Reconeixement de valors estètics en les representacions tècniques.

3. Interès en la instrumentalització del dibuix tècnic.

3.1 Cura de la qualitat gràfica de les respostes dibuixades i informatitzades.

3.2 Previsió de l’instrumental necessari en activitats pràctiques.

3.3 Valoració de les noves tecnologies i de les seves aplicacions a la representació gràfica.

3.4 Rigor, mètode i constància en la realització de tasques.

3.5 Contribució activa a la bona dinàmica de la classe.

3.6 Autocrítica i autoexigència en les activitats desenvolupades.

3.7 Esperit creatiu en la resolució de problemes i en la projectació.

3.8 Interès per la relació del dibuix tècnic amb altres matèries curriculars.

Primer curs

Fets, conceptes i sistemes conceptuals

1. Conceptualització geomètrica.

1.1 La geometria com a pensament de formes i espais. Nocions d’estructura orgànica i d’estructura geomètrica.

1.2 Valors funcionals de la geometria.

2. Llenguatge gràfic i geomètric.

2.1 Geometria de les formes.

Elements geomètrics propis i impropis. Determinacions. Relacions d’incidència.

Traçats fonamentals en el pla. Angles, perpendicularitat i paral·lelisme. Operacions amb segments i angles. Arc capaç.

Proporcionalitat i semblança. Escales.

Formes poligonals. Elements propis i vinculats. Relacions mètriques. Equivalència.

Triangles. Classificació. Punts i rectes notables dels triangles. Construcció.

Quadrilàters. Classificació i construcció. Formats rectangulars.

Polígons regulars. Construcció. Xarxes.

Circumferències, enllaços i tangents.

Circumferència. Elements de la circumferència. Angles de la circumferència.

Traçat de tangències, enllaços i figures planes derivades.

Corbes còniques. Definició, relacions mètriques i traçat.

Políedres, cossos radials i de revolució. Característiques i classificació.

2.3 Geometria descriptiva.

Sistema dièdric. Fonaments.

Representació dels elements geomètrics bàsics.

Vistes dièdriques de cossos i espais simples.

Sistema axonomètric. Fonaments i operativitat.

Isometria, perspectiva cavallera, perspectiva militar i Din 5. Representació de cossos i espais simples. Relació amb el sistema dièdric.

Sistema cònic. Fonaments i operativitat. Relació amb el sistema dièdric.

Perspectives de cossos i espais simples amb aplicació de seccions planes i interseccions.

2.4 Convencions comunicatives.

Normalització i simbologia industrial i arquitectònica.

Vistes principals i acotació bàsica.

Talls, seccions i ruptures.

3. Dibuix tècnic i projectació. La representació tècnica.

3.1 Funcionalitat i estètica de la descripció i la representació objectiva. Àmbits d’aplicació.

Disseny industrial, disseny gràfic i disseny arquitectònic.

Aplicació de la infografia.

3.2 Tipologia d’acabats i de presentació. El croquis acotat. Els plànols. El projecte.

3.3 Estris, materials i tècniques manuals.

Dibuix assistit per ordinador: maquinari i programari.

Segon curs

Fets, conceptes i sistemes conceptuals

2. Llenguatge gràfic i geomètric.

2.1 Geometria de les formes.

Proporcionalitat i semblança. Teorema del catet i de l’altura.

Tangències.

Potència. Eix i centre radical. Aplicacions al traçat de tangències. Secció àuria.

Rectes tangents a corbes còniques.

Corbes cícliques principals. Definició i traçat.

2.2 Projectivitat i homografia.

Transformacions isomètriques, isomòrfiques i anamòrfiques.

Variants projectives: translació, homotècia, afinitat i homologia. Aplicacions gràfiques.

2.3 Geometria descriptiva.

Sistema dièdric.

Relacions de paral·lelisme i perpendicularitat.

Operativitat per moviments.

Interseccions i distàncies. Veritables formes i magnituds.

Superfícies polièdriques i de revolució.

Políedres regulars. Posicions particulars.

Seccions planes i interseccions simples de cossos geomètrics. Desenvolupaments i transformades de seccions.

3. Dibuix tècnic i projectació. La representació tècnica.

3.1 Aplicacions del dibuix tècnic a la projectació.

Representacions infogràfiques en 3D: vistes i perspectives.

Objectius terminals

1. Descobrir i identificar formes i estructures geomètriques, en referents reals i altres representats tècnicament.

2. Explicitar relacions bàsiques de pertinença, d’incidència, mètriques i projectives entre formes geomètriques.

3. Resoldre problemes de geometria plana i descriptiva aplicades, que impliquin construccions de formes geomètriques i representacions tècniques respectivament, amb mitjans tradicionals i amb el programari infogràfic adient.

4. Transferir formes tridimensionals i espais a la bidimensió aplicant sistemes de representació i escales.

5. Aplicar, en la representació de formes i espais, relacions i correspondències elementals entre els diferents sistemes de representació.

6. Desenvolupar en el pla cossos geomètrics simples i construir-los tridimensionalment.

7. Actuar creativament i emprar el mínim de recursos amb la màxima claredat i qualitat gràfica per aconseguir les solucions constructives i representatives.

8. Obtenir valors mètrics i/o expressius preestablerts en representacions tècniques.

9. Realitzar croquis acotats de referents d’àmbit industrial i/o arquitectònic.

10. Conèixer les normes i simbologia pròpies de la matèria i emprar-les adequadament.

11. Utilitzar amb facilitat el croquis i la perspectiva intuïtiva com a eines informatives, de projectació i d’investigació gràfica.

12. Descriure oralment, amb fluïdesa i precisió terminològica, formes geomètriques, els seus elements i relacions, i el seu procés de construcció o de representació gràfica.

13. Interpretar construccions i representacions tècniques, identificant-hi la seqüència de traçat implícita.

14. Seleccionar tècniques, materials, estris i equipaments adients a la proposta, disposar-ne en el moment oportú (tant a l’aula com a casa), i realitzar les respostes gràfiques amb precisió, pulcritud i el convenient grau d’acabat.

15. Utilitzar les eines i els conceptes propis del programari de dibuix i disseny assistit per ordinador.

16. Aprendre a desenvolupar projectes i realitzar plànols, utilitzant els recursos i les possibilitats dels programaris de dibuix i disseny assistit per ordinador, per organitzar i fer la representació adequada.

17. Dibuixar i dissenyar diferents tipus de superfícies i volums amb els programaris de dibuix i disseny assistit per ordinador.

18. Adquirir l’hàbit de recopilar d’una manera rigorosa, clara i completa, les explicacions i els treballs de classe, per tal de fer-los útils per a l’estudi de la matèria.

19. Participar activament en la bona dinàmica del grup-classe, i especialment en treballs cooperatius.

20. Demostrar autoexigència i esperit de superació en les activitats pròpies de la matèria.

21. Incorporar les capacitats adquirides en altres matèries curriculars i en altres àmbits.

Història de l’art

Introducció

La història de l’art és una disciplina científica que té per objecte d’estudi l’obra d’art, i per finalitat la seva explicació i evolució dins dels contextos històrics. L’estudi de la història de l’art pot ser de gran utilitat en la formació humana i social dels nois i de les noies de batxillerat, en tant que els ajuda a construir una idea rellevant i significativa del procés de continuïtats i canvis en la societat, i de la diversitat de respostes humanes a algunes de les necessitats i problemes profunds i comuns de les persones.

La història de l’art, a més, constitueix una eina privilegiada per afavorir la maduresa intel·lectual i humana dels alumnes, pot facilitar el treball autònom, posseeix unes tècniques d’indagació i investigació sobre obres concretes i perceptibles que ajuden a l’adquisició d’habilitats d’observació i comunicació, i, fins i tot, es pot aplicar a la vida pràctica, especialment en el consum del lleure i en la formació de la sensibilitat.

La iniciació a la història de l’art no parteix absolutament de zero, sinó que troba el seu suport de partença en els continguts iniciats en etapes educatives anteriors i, d’una manera especial, a les ciències socials de l’educació secundària obligatòria i al grau de desvetllament de les sensibilitats personals desenvolupades a través de l’àrea d’educació visual i plàstica.

Per la naturalesa del seu objecte, mètode, finalitat i potencialitat educativa, la matèria d’història de l’art col·labora activament en l’assoliment dels objectius generals del batxillerat: facilita l’ús correcte de tècniques de comunicació icòniques, col·labora en l’obtenció d’un bagatge cultural, facilita la comprensió dels canvis de la societat actual i la rapidesa de les seves mutacions, ajuda de manera eficaç a la transferència de l’experiència cultural adquirida, transmet i consolida el valor social del respecte i la defensa del patrimoni artístic del nostre país i de la humanitat en general, i, en menor mesura, també és idònia per potenciar una orientació cap a professions diverses.

La selecció dels continguts d’història de l’art se centra, prèvia introducció de les seqüències prehistòriques i de l’antiguitat prehel·lènica, en els models clàssics –patró i mesura de diversos moments de la història i testimoni mut dels orígens d’Europa–, en l’anàlisi d’alguns temes del món medieval i modern, i en l’estudi d’algunes línies de l’art contemporani del segle XX a partir dels seus precedents vuitcentistes. El propòsit fonamental consisteix a facultar l’alumnat per llegir obres d’art de forma progressiva amb unes guies que li facilitin l’autonomia i la introducció a la terminologia específica de la disciplina.

Per això hom ha seleccionat tres blocs relativament discontinus de la història de l’art, que completin en part les èpoques històriques estudiades en d’altres disciplines, amb un bloc introductori que pot ser treballat de diverses maneres, autònomament o bé implicat en els altres blocs, i posant un especial accent en l’estudi dels procediments d’anàlisi i interpretació de les obres d’art.

La pràctica docent ha posat de manifest al llarg de molts cursos la dificultat d’abastar l’amplitud i complexitat dels continguts d’aquesta matèria. Cal procedir a una selecció equilibrada que en permeti l’aprofundiment amb una especial atenció a l’art contemporani. D’acord amb això, i amb el que indiquen els objectius terminals, el primer i el quart blocs de continguts conceptuals s’han de desenvolupar obligatòriament, i dels altres dos, a judici del professorat, se seleccionaran aquells continguts que es creguin més oportuns segons el context educatiu en què s’hagin de desenvolupar. S’ha optat per un currículum d’història de l’art reduït en el seu àmbit cronològic, però intensificat en l’aprofundiment de les relacions, lectures i metodologies d’anàlisi de les obres d’art, amb la finalitat que els aprenentatges es constitueixin en nuclis significatius que permetin l’avenç consolidat cap a progressives ampliacions en el futur.

Objectius generals

L’alumnat, en acabar la matèria, ha de ser capaç de:

1. Explicar i valorar, amb diversos exemples com a font d’argumentació, el concepte i la funció de l’art a través de diverses èpoques històriques.

2. Mostrar coneixement d’alguns dels sistemes de lectura i mètodes d’anàlisi de les obres d’art més sovintejats en la pràctica d’aquesta disciplina en els últims anys, aplicats a diversos exemples.

3. Utilitzar l’esquema d’un mètode d’anàlisi i interpretació de les obres d’art, manifestant el seu domini a partir de propostes pràctiques i concretes.

4. Identificar, classificar i argumentar la pertinença d’obres d’art a un estil, escola o tendència determinada.

5. Comentar diverses obres d’art, manifestant rigorositat i alhora sensibilitat i imaginació, talment que es manifesti l’adquisició d’un gust personal, la capacitat de gaudi estètic i l’expressió de sentiments propis davant de les obres comentades.

6. Afavorir la comprensió del món del passat a partir de l’expressió artística dels avantpassats, entenent l’art com una forma d’expressió de les cosmovisions col·lectives.

7. Identificar, analitzar i diferenciar alguns dels estils principals de la història de l’art occidental; descobrir-ne les connexions explicatives amb el medi social i històric en el qual es van desenvolupar, i explicar-ne les significacions i els processos diacrònicament observables, tot relacionant-los amb els estils precedents i consegüents.

8. Utilitzar la terminologia pròpia dels grans corrents de producció artística, de manera especial la dels que directament tenen relació amb l’art contemporani.

9. Analitzar autors/es, obres i temes d’estils particularment rellevants en la producció artística dins de l’àmbit de la història de Catalunya, amb especial accent a l’època contemporània.

10. Realitzar activitats de documentació i d’indagació en les quals s’analitzin, es contrastin i s’interpretin informacions diverses sobre aspectes de la història de l’art.

11. Valorar positivament la ciutat en la seva dimensió espacial i temporal com a marc artístic, així com la possessió d’un patrimoni artístic col·lectiu, argumentant la seva defensa, i coneixent algunes de les obres declarades per la UNESCO patrimoni de la humanitat.

Continguts

Fets, conceptes i sistemes conceptuals

1. La història de l’art: conceptes i mètodes.

1.1 El concepte d’art: assaig de definició en el marc de la seva evolució històrica.

1.2 Vehicles, tècniques, materials i tipologies artístiques: la seva classificació.

1.3 La necessitat i la funció de l’art al llarg de la història.

1.4 El concepte d’estil i la seva periodització. Anàlisi diacrònica d’un vehicle artístic al llarg del temps.

1.5 L’evolució del rol de l’artista al llarg del temps. Les relacions actuals entre l’artista i l’espectador.

1.6 El patrimoni artístic. Els museus. Les rutes historicoartístiques.

2. L’art occidental en el món antic i medieval.

2.1 Els inicis: el llegat de la Prehistòria. Espai arquitectònic i imatge a Egipte i a Mesopotàmia.

2.2 L’art clàssic (I): estils i espais arquitectònics a la Grècia i a la Roma antigues.

2.3 L’art clàssic (II): continuïtats i canvis en l’evolució estilística de la imatge grega i romana.

2.4 L’antiguitat tardana. El procés de transformació de les tradicions clàssiques fins al món medieval. Anàlisi d’alguns exemples.

2.5 L’art romànic: arquitectura i imatge. L’art romànic a Catalunya. Anàlisi d’una obra concreta –arquitectònica, escultòrica o pictòrica– del romànic català.

2.6 L’art gòtic: arquitectura i imatge. L’art gòtic a Catalunya. Anàlisi d’una obra concreta –arquitectònica, escultòrica o pictòrica– del gòtic català.

3. L’art occidental en el món modern.

3.1 El Renaixement (I): la concepció de l’espai arquitectònic. Anàlisi d’alguns exemples.

3.2 El Renaixement (II): l’art de la imatge. Temes, formes i funcions principals de l’escultura i la pintura a Itàlia. Anàlisi d’alguns exemples.

3.3 El Barroc (I): la concepció de l’espai arquitectònic. Anàlisi d’alguns exemples.

3.4 El Barroc (II): l’art de la imatge. Temes, formes i funcions principals de la pintura barroca a la península Ibèrica.

3.5 L’art del segle XVIII. La pintura francesa del rococó al neoclassicisme. Anàlisi d’alguns exemples.

3.6 Anàlisi d’una obra escultòrica, pictòrica o arquitectònica de l’època moderna a Catalunya.

4. L’art contemporani.

4.1 Definició de l’àmbit cronològic i estilístic de l’art contemporani. Síntesi evolutiva dels estils pictòrics del segle XIX. La pintura catalana al segle XIX.

4.2 Evolució de l’arquitectura al llarg del segle XIX.

4.3 Els principals corrents arquitectònics del segle XX: modernisme, racionalisme, organicisme i estil internacional. El modernisme a Catalunya. Anàlisi d’alguns exemples.

4.4 Les avantguardes abans de la Segona Guerra Mundial. Les avantguardes a Catalunya. Anàlisi de l’obra d’un autor/a.

4.5 La plàstica a la segona meitat del segle XX. Anàlisi d’alguna obra plàstica rellevant o particularment representativa de la segona meitat del segle XX.

4.6 El llenguatge del cinema: síntesi dels principals gèneres i estils. Anàlisi del llenguatge fílmic. Anàlisi de l’obra d’algun director/a de cinema de la segona meitat del segle XX.

Procediments

1. Consciència temporal i temps històric.

1.1 Ús de la cronologia i codis per a la mesura del temps històric.

1.2 Representació gràfica del temps històric amb inclusió pertinent de dades, obres, autors/es, fets historicoartístics i estils.

1.3 Identificació de causes i conseqüències dels fenòmens artístics en el seu context històric, amb especial referència als precedents i consegüents estilístics i als processos de continuïtat i canvis.

2. Anàlisi i interpretació de les obres d’art.

2.1 Aplicació d’un esquema de lectura de l’arquitectura.

2.2 Aplicació d’un esquema de lectura de l’escultura.

2.3 Aplicació d’un esquema de lectura de la pintura.

2.4 Aplicació d’un esquema de lectura de l’obra fílmica.

2.5 Aplicació i ús del vocabulari específic de la història de l’art.

2.6 Empatia de la percepció artística en un context històric.

2.7 Comparació interpretativa entre obres significatives.

3. Obtenció, processament i aplicació d’informació.

3.1 Utilització de les principals fonts d’informació directes i indirectes (oral, documental, textual, audiovisual, cartogràfica, informàtica).

3.2 Utilització de pautes d’observació directa i indirecta.

3.3 Utilització de tècniques de representació i emmagatzemament de la informació (apunts, taules, resums, bases de dades, textos en suport informàtic).

3.4 Ús de tècniques d’indagació i comunicació de resultats i conclusions.

Valors, normes i actituds

1. Respecte d’un mateix.

1.1 Valoració positiva de l’hàbit d’observació.

1.2 Gust per l’observació i la percepció de sensacions i emocions.

1.3 Valoració positiva del gaudi estètic.

1.4 Apreciació per les actituds obertes i receptives.

1.5 Sensibilització per la bellesa i l’harmonia.

1.6 Predisposició a apreciar la producció artística.

2. Respecte del treball i l’estudi.

2.1 Valoració positiva de la pulcritud i endreça en la presentació i comunicació dels treballs propis.

2.2 Interès per la formulació d’hipòtesis i objectius abans d’iniciar una anàlisi d’una obra arquitectònica o plàstica.

2.3 Normalització del propi lèxic respecte als continguts específics de la Història de l’art.

2.4 Consciència de la importància de l’organització en els propis plans de treball.

3. Respecte dels altres i de les obres d’art.

3.1 Interès per participar en les activitats de caire artístic (exposicions, espectacles).

3.2 Respecte pel patrimoni artístic com a manifestació dels lligams que uneixen el present amb el passat i de l’humanisme col·lectiu.

3.3 Valoració positiva de la defensa democràtica del patrimoni artístic i cultural.

3.4 Preocupació per l’obtenció d’un esperit crític en relació amb la producció artística.

3.5 Valoració positiva per l’obtenció d’una actitud empàtica respecte a les obres d’art en la Història.

Objectius terminals

1. Explicar el concepte d’art tot resumint algunes de les funcions que aquest ha tingut al llarg de la història i posar-ne exemples concrets.

2. Identificar de manera pràctica els diversos vehicles de l’art i de les seves particulars tipologies (de l’arquitectura: temple, tomba, edificis edilicis, esportius; de l’escultura: volum rodó, alt relleu, baix relleu, tipologies sedents, orants, jacents, eqüestres, de grup; i de pintura: mural, sobre taula, llenç, i alguns dels diversos gèneres).

3. Analitzar un vehicle artístic al llarg del temps –des de la Grècia clàssica fins al final de l’època moderna– per tal d’establir distincions fonamentals de l’evolució estilística i de la periodització general de la història de l’art.

4. Resumir els passos d’un sistema de comentari i lectura d’una obra arquitectònica, pictòrica, escultòrica i fílmica.

5. Aplicar a diverses obres arquitectòniques, pictòriques, escultòriques i fílmiques un sistema de comentari i lectura d’acord amb uns passos explicitats prèviament.

6. Analitzar una obra artística i també l’evolució de l’obra d’un autor o autora que no sigui de l’època contemporània, i assenyalar-ne les peculiars relacions entre el rol de l’artista i la societat en el cas estudiat i els canvis respecte d’èpoques precedents o consegüents.

7. Explicar el concepte de patrimoni artístic tot esmentant i comentar algunes de les actuacions de la UNESCO en aquest sentit a títol d’exemplificació.

8. Descriure una ruta historicoartística i comentar les obres que s’hi poden observar i la importància social i econòmica de la seva explotació.

9. Resumir els components determinants i les línies bàsiques de les formes, temes i funcions d’una de les èpoques de la història de l’art (llevat de la Contemporània), i establir les ruptures i continuïtats pertinents i situant-ho amb la màxima precisió possible en la seva cronologia històrica.

10. Identificar diverses obres arquitectòniques d’una de les èpoques de la història de l’art que no sigui la contemporània, comentar-les estilísticament i explicar-les en relació amb el seu context històric d’acord amb les pautes pertinents d’un esquema complet i rigorós de lectura.

11. Identificar diverses obres escultòriques d’una de les èpoques de la història de l’art que no sigui la contemporània, comentar-les estilísticament, explicitar-ne el tema i les seves fonts, i explicar-les en relació amb el seu context històric d’acord amb les pautes pertinents d’un esquema complet i rigorós de lectura.

12. Identificar diverses obres pictòriques d’una de les èpoques de la història de l’art que no sigui la contemporània, comentar-les estilísticament, explicitar-ne el tema i les seves fonts, i explicar-les en relació amb el seu context històric d’acord amb les pautes pertinents d’un esquema complet i rigorós de lectura.

13. Fer un petit treball d’indagació sobre una obra arquitectònica, escultòrica o pictòrica d’una de les èpoques de la història de l’art que no sigui la contemporània, que s’hagi produït i sigui observable a Catalunya.

14. Explicar de manera resumida les continuïtats i els canvis observables dels estils pictòrics vuit-centistes (romanticisme, realisme, impressionisme, simbolisme), així com el tractament dels temes i les actituds de l’imaginari col·lectiu que s’hi poden observar a través d’alguns exemples paradigmàtics.

15. Identificar, argumentant les raons de la tria, la pertinença d’un quadre representatiu d’un dels estils pictòrics del segle XIX i de dues obres plàstiques representatives dels estils i propostes del segle XX (una anterior i una posterior a la segona guerra mundial) i assenyalar els precedents i consegüents de l’estil i la seva situació cronològica aproximada.

16. Identificar, i comentant-los, alguns quadres dels pintors catalans més significatius del segle XIX i del segle XX.

17. Resumir les tendències arquitectòniques dels segles XIX i XX a partir de l’anàlisi d’alguns edificis característics.

18. Comentar, a partir d’un esquema complet i rigorós de lectura i en relació amb el seu context històric, algunes obres arquitectòniques pertanyents als segles XIX i XX.

19. Explicar de manera ordenada per escrit un tema sobre el modernisme a Catalunya, en el qual s’analitzin algunes de les obres més representatives d’aquest moviment a Catalunya i s’hi estableixin les relacions pertinents amb les seves manifestacions europees.

20. Realitzar un petit treball d’indagació sobre una obra arquitectònica modernista a Catalunya.

21. Analitzar l’evolució d’una obra d’un autor plàstic del segle XX comentant, segons els esquemes de comentari establerts a classe, les obres que marquen una fita important en la seva producció.

22. Descriure, i comentar-los, els elements formals fonamentals del llenguatge fílmic: fotografia, espai de rodatge, taxonomia de plans, moviments de càmera, punt de vista, sonorització, ambientació, efectes especials, muntatge.

23. Comentar els elements del contingut d’un film (guió, temps, gènere, argument, situació espaciotemporal, missatge o finalitat, idees principals, punt de vista del director/a, valors promoguts, condicionaments del moment històric de la seva realització) i resumir una valoració personal de la seva significació.

24. Realitzar un petit treball d’indagació sobre l’obra d’algun director/a de cinema de la segona meitat del segle XX amb inclusió, si fa al cas, d’un vídeo, diverses seqüències del qual constitueixin l’aportació de la documentació visual pertinent.

25. Constatar la diversitat de propostes estètiques del segle XX i valorar els sistemes de difusió, crítica artística, dimensió econòmica i institucions de mecenatge que condicionen l’art en l’actualitat.

Fonaments de disseny

Introducció

Aquesta matèria prepara l’alumnat per accedir a estudis posteriors propis dels àmbits del disseny o que s’hi relacionen, alhora que constitueix un complement òptim per al seu desenvolupament com a individu, perquè afavoreix el seu potencial creatiu i els judicis de valor respecte a tot allò que l’envolta materialment i gràficament.

A l’etapa educativa anterior, l’àrea d’educació visual i plàstica ha permès introduir el concepte de disseny, i ha comportat experiències propedèutiques que manifestaran ara la seva utilitat. Fonaments de disseny explicita els vessants propis de tot disseny observables en productes i espais bi i tridimensionals; defineix de manera clara els seus trets fonamentals i l’espai disciplinari en relació amb les altres matèries curriculars; i estableix les accions educatives dirigides a introduir l’alumnat en la seva comprensió i expressió projectual.

El disseny té un ventall de branques que se solen manifestar prioritàriament en diferents àmbits clàssics de professionalització: disseny gràfic, industrial, i d’interiorisme, sense oblidar sectors importants encara que menys genèrics. Si bé la matèria presenta certa amplitud, també aquest abast propicia un enfocament global, a través d’actuacions diversificades de creació i projectació que afavoreixen eleccions vocacionals molt properes en el temps.

Els continguts de la matèria treballen estratègies d’ideació racional i heurística, i afinen capacitats reflexives i d’observació que requereixen participacions actives. Les propostes de treball impliquen la utilització de sistemes i recursos d’indagació i representació gràfica i volumètrica, i consoliden així el seu domini i posant en evidència la seva utilitat en futurs camps professionals. També s’incorporen en els continguts de la matèria les noves tecnologies com a part implícita en els processos reals de disseny i com a recurs propi d’investigació i representació.

El món del disseny pren per centre d’interès elements i espais quotidians a l’abast de l’alumnat, que els estudia, relaciona i modifica per tal de crear-ne de nous o trobar millores als existents. Els processos particulars que segueix cada alumna/e en la realització de les propostes és tan important com els resultats obtinguts, i tant els uns com els altres variaran segons la persona implicada, la qual conté en sí mateixa les bases de la seva pròpia i no forçada originalitat.

En conjunt, la matèria dóna a conèixer els mecanismes i les condicions del disseny dels espais, dels objectes i de les imatges gràfiques que ens envolten, i aporta a l’alumnat les eines per a la seva comprensió i per abordar la seva concepció i pràctica projectual de manera introductòria. També permet aprofundir en un camp que equilibra coneixements intel·lectuals i experiències intuïtives, realitzacions experimentals i pràctiques expressives, integrant conceptualització i producció de forma coherent i significativa.

Objectius generals

L’alumnat, en acabar la matèria, ha de ser capaç de:

1. Comprendre el fet del disseny, i diferenciar-lo d’altres manifestacions científiques, tecnològiques o artístiques.

2. Valorar els vessants funcionals, comunicatius, de context i de materialització, propis de tot disseny.

3. Desenvolupar capacitats perceptives, analítiques i crítiques respecte l’entorn objectual, espacial i gràfic.

4. Resoldre exercicis projectuals de caràcter elemental referits al disseny gràfic, objectual i de l’espai habitable, i d’altres àmbits si convé, trobant solucions adients i creatives.

5. Elegir apropiadament, i utilitzar amb destresa, els recursos de dibuix i de volum i les tècniques graficoplàstiques, emprant-los en la projectació i la presentació d’obres de disseny, tot obtenint resultats valorables quant a la seva adequació, correcció i expressió.

6. Adquirir hàbits d’investigació i creació que potenciïn respostes renovadores envers les necessitats materials, socials i culturals.

7. Reconèixer obres i autores i autors dels diferents àmbits del disseny, en particular aquells que ja formen part de la seva història o del nostre entorn actual, i relacionar-los amb els fets i característiques pròpies del seu context.

Continguts

Fets, conceptes i sistemes conceptuals

1. Contextualització.

1.1 L’entorn i l’ésser humà.

El disseny i la persona: factors biològics, psicològics i sociològics.

El disseny com a resposta als requeriments d’ús, comunicació, materialització i adequació al context.

Interrelacions entre espais, gràfica i objectes de l’entorn: l’entorn artificial com a hàbitat natural de les persones.

1.2 Introducció a la història del disseny.

Precedents, Revolució Industrial i conseqüències: de l’Arts and Crafts i el Modernisme a la Werkbund.

El període d’entreguerres: Moviment Modern i Streamline i les seves conseqüències (Bauhaus, Styling).

La segona meitat del segle XX. Disseny actual a Catalunya.

2. Projecte i producte.

2.1 Les anàlisi associades a tota projectació.

Els requeriments funcionals i el seu enunciat des del punt de vista projectual.

Els valors estètics i valors sígnics com a components de la comunicabilitat.

Possibilitats i condicions tecnològiques i materials.

El context cultural com a condició. El perfil personal del grup receptor.

2.2 Les potències creatives i el procés projectual.

El projecte com a seqüència de decisions.

El procés extern de la projectació: informació, projectació i validació.

Les bases internes de la projectació: indagacions racionals i heurístiques, diversificació de solucions i opcions finals.

2.3 La vehiculació projectual.

El dibuix aplicat a l’ordenació del pla. Pautes reticulars i pautes lliures. Traçats.

El dibuix aplicat a l’expressió d’estructures tridimensionals de diversos components i d’objectes amb buit interior. Sistemes de representació: vistes, seccions i altres.

Maquetació projectual. Aplicació a aspectes ergonòmics i formals i al disseny de l’espai habitable.

El prototip projectual i l’establiment digital de models.

2.4 Bases morfològiques i sintàctiques.

Mitjans i tècniques d’expressió graficoplàstica.

Matèria i materials. Color, textura i acabat.

Composició bi i tridimensional.

Valors estructurals i valors estètics i sígnics.

3. Àmbits i productes del disseny.

3.1 Producte i mercat.

El mercat com a condició de destinació, transport i comercialització.

Els artefactes com a coses fetes amb art, i la innovació com a factor de racionalització i competitivitat. Disseny, redisseny i moda.

L’estandardització com a resultat de la seqüència compatibilització-normalització-homologació.

Utilitats de la modularitat. Mòdul i sistema modular.

3.2 Condicions de materialització.

Fabricació, impressió i construcció. Característiques i controls de validació.

La producció seriada i la producció artesana. Les edicions de disseny.

Materials, processos i tecnologies associades.

3.3 Àmbits productius del disseny i productes de disseny.

Disseny gràfic. Edicions, tipografia, identitats visuals, senyalètica i altres.

Disseny industrial (o del producte o de l’objecte). Productes de consum i productes singulars. Els objectes, la seva estructura volumètrica, material i fisicomecànica. L’objecte com a conjunt de parts. Els acabats.

Disseny de l’espai habitable. Interiorisme i entorn urbà. Els espais habitables i les seves disposicions espacials i constructives i els seus paraments.

Altres àmbits.

3.4 Àmbits de l’actuació professional.

Les sortides vocacionals, les possibilitats acadèmiques i les titulacions.

L’exercici professional intern o assalariat i l’exercici extern o liberal.

Procediments

1. Reconeixement crític de manifestacions de dissenys.

1.1 Observació directa o mediatitzada de solucions gràfiques, objectes i espais dissenyats.

1.2 Observació i valoració d’elements que intervenen en processos de disseny i en les seves condicions.

1.3 Reconeixement de manifestacions de disseny corresponents a moments històrics i tendències diverses.

2. Estudi sistemàtic d’aportacions en les manifestacions de disseny.

2.1 Observació crítica dels recursos visuals i plàstics emprats.

Descripció dels elements visuals i plàstics copsats en productes de disseny.

Conscienciació dels principis compositius observables.

Explicitació de valors estructurals i expressius copsats en productes de disseny.

Experimentació de qualitats físiques i expressives de substàncies i materials.

2.3 Anàlisi i valoració de productes.

Anàlisi dels components materials en dissenys existents.

Anàlisi de factors tecnològics i materials, funcionals, comunicatius i de context en productes de disseny.

Interpretació de signes implicats en productes de disseny. Anàlisi de senyals i símbols.

3. Realització d’exercicis projectuals.

3.1 Projectació.

Realització d’exercicis projectuals d’abast elemental.

Conscienciament de la presa de decisions al llarg del procés projectual.

Recerca de vies alternatives d’indagació com a part de tota projectació.

Reinterpretació de solucions de disseny.

Justificació d’aspectes referits a la funcionalitat, la viabilitat material i tecnològica, l’adequació comunicacional i l’adequació al context quan s’escaigui.

3.2 Expressió projectual.

Aplicació dels principis compositius, estructurals i expressius en la resolució i presentació d’exercicis de disseny.

Ús dels mitjans graficoplàstics i volumètrics manuals, tècnics o informàtics adequats a la projectació, i dels seus codis tècnics, si s’escau.

Aplicació de codis intel·ligibles en el llenguatge expressiu emprat.

Aplicació de tècniques multimèdia en exercicis projectuals.

Valors, normes i actituds

1. Sensibilització pels valors funcionals, comunicatius, de materialització i de context.

1.1 Actitud oberta i receptiva vers les manifestacions de disseny històriques i actuals.

1.2 Copsament de la influència del disseny en la qualitat de vida, i en l’actitud i el comportament social.

1.3 Interès per copsar habitualment relacions de funcionalitat, tecnologia i comunicació en els objectes, gràfica i espais i l’entorn.

2. Disposició interpretativa i crítica envers el fet i els productes de disseny.

2.1 Diferenciació crítica entre consum i consumisme. Conscienciació dels canvis en el gust. Conscienciació dels estereotips vigents.

2.2 Conscienciació de la importància actual del disseny des dels vessants comunicatiu, artístic, econòmic i sociocultural.

3. Interès en l’activitat projectual.

3.1 Comportament actiu, organitzat i responsable, tant en el treball individual com en grup.

3.2 Predisposició per imaginar solucions en processos d’investigació.

3.3 Valoració de la incidència de materials, tecnologies i processos en la resolució d’exercicis projectuals.

3.4 Afany per superar dificultats i aprendre dels errors.

3.5 Respecte i interès pel treball propi i el dels companys i les companyes.

3.6 Respecte i cura pels materials, paraments i estris existents a l’aula.

Objectius terminals

1. Reconèixer la rellevància del disseny com a activitat possibilitadora del comportament de l’ésser humà en les seves relacions amb els espais, objectes i gràfica de l’entorn.

2. Reconèixer l’abast i la importància dels àmbits tradicionals del disseny (gràfic, de l’objecte i de l’espai habitable) sense exclusió d’altres àmbits menys genèrics.

3. Mostrar coneixement dels fets històrics i els canvis socials relacionats amb el disseny.

4. Analitzar productes de disseny atenent a factors de realització (tecnològics i materials), funcionals i comunicacionals, i valorar-ne l’adequació a un determinat context.

5. Mostrar coneixements, a grans trets, dels processos de disseny pel que fa a la ideació i validació propis de tota projectació.

6. Reconèixer l’abast de tot disseny, mostrant coneixements, a grans trets, dels processos i tècniques de producció més rellevants implicats.

7. Realitzar exercicis projectuals d’abast elemental, posant èmfasi en el procés i conscienciant la pròpia lògica projectual, establint relacions correctes entre els aspectes analítics i sintètics pel que fa a la informació, ideació, vehiculació projectual i ponderació de resultats.

8. Saber integrar elements i relacions compositives, tècniques i materials com a factors desencadenants de solucions en disseny.

9. Saber representar els processos i les solucions projectuals emprant els recursos graficoplàstics, de dibuix i de volum, fent atenció a la seva estructura i al seus acabats superficials.

10. Reconèixer les necessitats de l’estandardització i les utilitats de la modularitat, i saber aplicar-les.

11. Demostrar capacitats d’ideació, enginy i valoració crítica en les activitats projectuals pròpies.

12. Mostrar actituds positives davant les possibilitats de creació o millora de gràfics, objectes o espais de l’entorn.

13. Elegir i utilitzar amb nivell suficient de destresa, tècniques, materials, eines i recursos a l’abast, en l’elaboració i presentació de solucions de disseny.

14. Relacionar la pròpia activitat d’aprenentatge amb els camps professionals del disseny i amb els principals moments històrics i les tendències actuals.

15. Demostrar conductes de crítica raonada envers els missatges publicitaris, el consumisme i els estereotips vigents.

16. Comportar-se en l’aula de manera responsable respecte al col·lectiu, especialment en la cura d’estris i materials propis i d’altres, en l’ús conscient de les instal·lacions i en el respecte envers els treballs dels companys i companyes.

17. Emprar amb propietat la terminologia pròpia dels continguts de la matèria.

Imatge

Introducció

La rellevància que la imatge tecnològica té a l’àmbit de la comunicació de masses justifica que aquesta matèria centri els objectius i els continguts en les imatges produïdes tecnològicament, que si bé són força familiars, són també d’expressivitat i significació complexes, i en continuada evolució.

L’àrea d’educació visual i plàstica de l’educació secundària obligatòria ha ofert una aproximació al món de la comunicació i autoexpressió amb imatges, i ha comportat experiències simples de lectura i elaboració de missatges visuals i audiovisuals, incloent-hi els produïts tecnològicament, com fotografies, gravacions videogràfiques i imatges infogràfiques.

Aquest bagatge educatiu, més les pròpies experiències perceptives, comunicatives i simbòliques acumulades, constitueixen l’estadi des d’on avançar cap a models més personals, més conscients i més abstractes, d’anàlisi i de creació de missatges visuals i audiovisuals.

En aquesta matèria, l’alumnat reprèn el bagatge assolit anteriorment i aprofundeix de manera més conceptualitzada i especialitzada les seves competències en l’expressió i comunicació amb les diferents variants dels llenguatges visual i audiovisual en què es codifiquen les imatges tecnològiques fixes i mòbils. És a dir, es proposen aprenentatges destinats a incrementar les aptituds creatives de l’alumnat pel que fa a l’ús de mitjans tecnològics bàsics en la producció d’imatges: fotografia, videografia, reprografia, infografia. El conjunt d’aquests aprenentatges contribueix específicament a l’assoliment dels objectius generals de cicle que referencien capacitacions relacionades amb l’ús correcte de les diferents tècniques de comunicació i el desenvolupament de la capacitat crítica.

Aquesta matèria és integradora de diferents llenguatges. A més dels visuals, hi intervenen els verbals, els escrits, els sonors i els gestuals. L’alumnat adquireix la visió complexa i integradora de les diferents disciplines que intervenen en l’elaboració d’un producte visual o audiovisual, i amplia les seves referències per a una futura elecció professional.

Tot i les especificitats tècniques i processals que les diferents tecnologies impliquen, s’evidencia la relació entre els processos de creació i de reflexió promoguts per altres matèries del batxillerat de la modalitat d’arts. Cal remarcar especialment el treball de percepció i selecció de la realitat, i de codificació i descodificació d’imatges desenvolupat pel dibuix artístic i pel dibuix tècnic, i també l’ús de procediments tradicionals en la matèria de tècniques d’expressió graficoplàstica.

A més, el treball dels continguts potencia la formació d’actituds d’iniciativa, de col·laboració i de responsabilitat que reforça el seu caràcter pràctic i el treball en equip, sovint ineludible. Si en altres matèries el treball en equip representa una experiència interessant i estimulant, en l’espai pedagògic de la matèria d’imatge esdevé fonamental, fins al punt que activitats pròpies de la matèria no podrien ser executades si no és en una actuació planificada i conjunta de grups d’alumnes.

Objectius generals

L’alumnat, en acabar la matèria, ha de ser capaç de:

1. Utilitzar la tecnologia de captació, de generació i de tractament d’imatges per conèixer i expressar aspectes de l’entorn natural, artificial i social.

2. Codificar i descodificar missatges visuals i audiovisuals.

3. Emprar amb creativitat recursos bàsics de les tecnologies de la imatge i el so, especialment la fotografia, la videografia i la infografia, en la producció de missatges visuals i audiovisuals.

4. Reflexionar de manera crítica sobre diferents aspectes del món de la comunicació actual, fent èmfasi en la publicitat i incidint especialment en els canals que empren imatges tecnològiques.

5. Participar d’una manera creativa, autònoma i responsable en la realització de projectes de comunicació visual i audiovisual, especialment en equips de treball.

6. Entendre manifestacions artístiques visuals i audiovisuals (fotografia, cinema, còmic, il·lustració i animació), i reflexionar sobre les seves perspectives de desenvolupament tecnològic i expressiu.

7. Conèixer i valorar les aplicacions de les diferents vessants del dibuix, de la pintura i de les tècniques manuals i tecnològiques en la creació d’imatges, i produir-ne amb diferents intencions comunicatives: publicitàries, d’il·lustració i també integrades en còmics.

Continguts

Fets, conceptes i sistemes conceptuals

1. Percepció selectiva de la realitat.

1.1 La mirada a través de la càmera: funció selectiva i compositiva del visor.

1.2 La profunditat de camp i l’interès perceptiu.

1.3 La imatge i el coneixement. L’entorn natural i artificial. La notícia i la ficció.

2. Comunicació mediatitzada tecnològicament.

2.1 El llenguatge visual i audiovisual.

Naturalesa i concepte d’imatge.

Imatge tecnològica fixa i mòbil: elements de llenguatge, expressivitat i creativitat.

Denotació i connotació. La retòrica.

Nivells d’abstracció i de subjectivació.

Imatge única. Imatge seqüenciada, tipologies i codis: còmic, story-board, fotonovel·la, cinema i televisió. El temps en l’expressió i en la representació. Relacions imatge-so i imatge-text.

2.2 La comunicació amb imatges tecnològiques.

Funcionalitat i situacions comunicatives. Els mitjans de comunicació de massa.

Els missatges visuals i audiovisuals estereotipats. La publicitat audiovisual i gràfica. El cartell.

3. Producció i expressió amb imatges manuals i tecnològiques.

3.1 La imatge fixa.

El dibuix i la pintura: la il·lustració i el còmic.

La fotografia: fonaments i evolució tècnica.

Tecnologia fotogràfica: utillatge, suports, espais, i processos de producció, reproducció i transmissió.

La infografia. Maquinari i programari de captació, generació i manipulació d’imatges.

3.2 Les imatges mòbils.

Suports fotoquímics i electromagnètics.

El cinema: fonaments i evolució històrica. Terminologia específica.

La videografia: tecnologia i processos de producció, reproducció i transmissió.

La televisió. Els entorns multimèdia. L’animació: dibuixos animats i animació d’objectes.

Procediments

1. Reconeixement de l’entorn.

1.1 Observació directa i mediatitzada tecnològicament.

1.2 Selecció i preparació de models i escenografies.

2. Comunicació amb els llenguatges visual i audiovisual.

2.1 Ús del llenguatge visual i audiovisual.

Definició d’elements de llenguatge i de relacions sintàctiques en missatges visuals i audiovisuals.

Representació objectiva i subjectiva amb imatges fixes i mòbils.

Descripció i narració amb imatges seqüenciades fixes i mòbils.

2.2 Lectura de missatges visuals i audiovisuals.

Identificació de funcions comunicatives de missatges visuals i audiovisuals.

Anàlisi dels nivells denotatiu i connotatiu de missatges visuals i audiovisuals.

Comparació i identificació de tècniques i processos tecnològics a partir d’obres i de resultats.

3. Realització d’obres visuals i audiovisuals.

3.1 Producció i/o transformació d’imatges fixes aïllades o conformant seqüències.

Realització de fotogrames i fotografies.

Guionització i producció de seqüències d’imatges fixes.

Utilització de la reprografia per a l’obtenció i la transformació d’imatges.

Generació i transformació d’imatges infogràfiques.

3.2 Producció de missatges audiovisuals.

Transferència de llenguatges.

Guionització, producció i realització d’obres videogràfiques.

Valors, normes i actituds

1. Sensibilització envers l’entorn natural i sociocultural.

1.1 Actitud oberta envers l’entorn natural i artificial.

1.2 Receptivitat envers esdeveniments comunicables visualment o audiovisualment.

2. Predisposició interpretativa i crítica de comunicació visual i audiovisual.

2.1 Consciència de la importància i actualitat de la comunicació visual i audiovisual.

2.2 Interès pels avenços tecnològics aplicables a la creació d’imatges.

2.3 Reconeixement de valors comunicatius i artístics en les imatges tecnològiques.

2.4 Presa de posició respecte als missatges dels mitjans de comunicació de massa.

3. Predisposició pel procés creatiu d’imatges tecnològiques.

3.1 Interès pel treball creatiu i per la recerca de solucions pròpies.

3.2 Estima de la pròpia producció i de la dels companys/es, i autocrítica.

3.3 Organització i mètode en el treball.

3.4 Hàbit en la correcta i segura utilització d’utillatge i materials.

3.5 Reconeixement de la utilitat de la divisió de tasques en la producció audiovisual.

3.6 Col·laboració responsable en treballs d’equip.

Objectius terminals

1. Conèixer el concepte d’imatge i reflexionar-hi emprant les principals teories de la imatge.

2. Demostrar agudesa perceptiva en la selecció de fragments de realitat per comunicar amb imatges elaborades tecnològicament.

3. Preparar models i escenografies pel que fa a il·luminació i composició, emprar utillatge adient, com focals, filtratges, materials sensibles, i també les tècniques de laboratori o de postproducció, per aconseguir determinats valors expressius en les imatges produïdes.

4. Reconèixer i emprar coherentment codificacions específiques en diferents variants del llenguatge visual i audiovisual, especialment les del llenguatge cinematogràfic.

5. Analitzar missatges visuals o audiovisuals, inventariant elements de llenguatge, relacions sintàctiques fixes o temporals, valors expressius i valors semàntics.

6. Produir imatges fixes i mòbils amb correcció tècnica i expressiva, emprant tecnologia fotogràfica (blanc i negre i color), videogràfica i altres tecnologies a l’abast.

7. Descriure i representar l’entorn, comunicar esdeveniments de la pròpia realitat de manera objectiva o subjectiva, i/o narrar ficcions, mitjançant el llenguatge visual i audiovisual.

8. Dissenyar seqüències d’imatges fixes emprant el codis corresponents al còmic, la fotonovel·la, i l’story-board.

9. Cercar alternatives tecnològiques adequades a determinades condicions comunicatives en la producció de missatges visuals o audiovisuals.

10. Apreciar les diferents tecnologies de captació i generació d’imatges, com un mitjà adient per a l’autoexpressió, la creació artística i la comunicació d’idees.

11. Identificar tècniques i processos bàsics per a la captació i generació d’imatges a partir de l’observació de resultats.

12. Mostrar coneixement dels orígens i els fonaments de les tecnologies de la imatge i el so, les seves interrelacions, la seva evolució i la seva influència en el context social i artístic, i fer-se una idea aproximada del respectiu espai comunicatiu actual, incloent-hi els nous entorns multimèdia.

13. Aplicar coneixements de producció d’imatges tecnològiques en la realització de projectes, desenvolupant diferents dinàmiques de treball individual i en grup d’una manera activa, planificada i responsable.

14. Realitzar missatges visuals i audiovisuals com cartells, il·lustracions, publicitats, animacions i realitzacions multimèdia amb els mitjans manuals i tecnològics a l’abast.

15. Valorar la preponderància dels missatges visuals i audiovisuals dels mitjans de comunicació de massa i mostrar una actitud de crítica raonada especialment envers els estereotips, tant des del punt de vista d’emissor-creador com de receptor-consumidor.

16. Demostrar interès per les obres de creació realitzades en part o completament amb mitjans tecnològics i descriure-les correctament emprant la terminologia específica.

17. Comportar-se a l’aula-plató i als laboratoris de manera responsable, especialment evidenciada en la cura i bona utilització de materials, estris i màquines i en el manteniment en bones condicions per al treball de les instal·lacions i dels espais.

Tècniques d’expressió graficoplàstica

Introducció

Amb la denominació de tècniques d’expressió graficoplàstica es globalitzen els diferents tractaments que, a partir dels més diversos materials, instruments i màquines, possibiliten la realització d’obres graficoplàstiques amb finalitats comunicatives, expressives i artístiques.

A partir de la matèria de tècniques d’expressió graficoplàstica es pretén facilitar a l’alumnat les capacitacions teoricopràctiques sobre procediments i metodologies aplicables en la producció d’imatges, especialment els de caràcter artístic, ja siguin tècniques i mitjans nous o tradicionals.

Des d’aquesta matèria es proposa a l’alumnat un itinerari d’experimentació i recerca pels diferents recursos i mitjans graficoplàstics que possibiliten la producció de les imatges i la creació artística, perquè vagi descobrint la multitud de qualitats que es poden aconseguir amb aquests components materialitzadors, amb els quals sempre és possible superar límits des de la innovació i la creativitat.

Aquesta matèria s’ha d’impartir tenint en compte els nous avenços en materials i tecnologies per a l’expressió graficoplàstica, i també altres materials no convencionals que últimament s’han incorporat a la creació artística, sense oblidar els inicis ni el procés que ha portat a la situació actual.

Un aspecte complementari de la matèria se centra en l’anàlisi d’obres artístiques remarcables, referida especialment als valors expressius provocats per aplicacions concretes de tècniques graficoplàstiques. En aquesta anàlisi, cal que s’hi vinculin les reflexions respecte de les pròpies experiències i resultats i els dels companys i les companyes.

Els mitjans i les tècniques graficoplàstiques constitueixen un espai disciplinari complex i inabastable en un currículum de batxillerat i, per tant, s’imposa prioritzar. Són dos els factors bàsics per seleccionar les tècniques que s’experimenten: l’un es basa en la consideració dels interessos de l’alumnat manifestats, o que el docent prevegi adequats a les necessitats expressives detectades; l’altre, en l’ampliació de coneixements i capacitacions en l’ús de les tècniques, materials i utillatge que l’alumnat ja empra o ha emprat en altres matèries del batxillerat de la modalitat d’arts.

En tot cas, cal tenir en compte que l’alumnat ja ha estat i està treballant amb materials i amb processos de producció d’imatges, i això configura bagatges diferenciats d’experiències i interessos a considerar.

Molt sovint, l’interès i el coneixement respecte d’un determinat material, tècnica o utillatge es pot desvetllar a partir de l’observació del procés de treball d’altres persones o d’obres acabades. Per això, convé emprar metodologies que facilitin el treball de grup, i que les experiències que es generin a l’aula no enriqueixin únicament els seus directes protagonistes, sinó també els seus companys i companyes.

En resum, l’aprofundiment en el coneixement dels elements materialitzadors de les obres graficoplàstiques, l’adquisició de destreses en l’aplicació de tècniques, especialment les de dibuix, pintura, de gravat i estampació, l’apreciació dels valors tecnicoformals en el patrimoni artístic, la investigació del comportament i de les possibilitats expressivocomunicatives de les tècniques més rellevants, i, finalment, la familiarització i adopció de tècniques com a mitjà d’exteriorització de la personalitat de cada alumne/a, constitueixen les finalitats generals i bàsiques de la matèria de tècniques d’expressió graficoplàstica.

Objectius generals

L’alumnat, en acabar la matèria, ha de ser capaç de:

1. Utilitzar materials, suports i tècniques tradicionals i tecnològiques, i aconseguir resultats gràfics i plàstics, expressius i comunicatius interessants.

2. Realitzar treballs graficoplàstics seleccionant i aplicant la tècnica i els recursos més adients per a funcions o intencions predeterminades.

3. Aconseguir resultats creatius i vies per a la sensibilització i l’expressió personal, a partir de l’experimentació de tècniques graficoplàstiques.

4. Dur a terme treballs d’experimentació de materials, suports i tècniques, a nivell individual i col·lectiu, seguint processos coherents i responsables.

5. Identificar en les imatges els recursos tècnics emprats i els elements de llenguatge i valors expressius i comunicatius que aquells han materialitzat.

6. Conèixer les característiques i el comportament dels materials, els suports i les tècniques d’expressió graficoplàstica bi i tridimensional més usuals i a l’abast.

7. Analitzar productes artístics, determinant aspectes tècnics, relacions estilístiques i contextualitzacions culturals i històriques.

8. Ser sensible a l’evolució del fet artístic i a la producció d’imatges, i mostrar curiositat pels recursos que presenten alguna novetat i plantegen nous valors estètics i formals.

9. Emprar amb propietat la terminologia referent a materials graficoplàstics, suports, utillatge i tècniques, tant tradicionals com tecnològics.

Continguts

Fets, conceptes i sistemes conceptuals

1. La presència dels mitjans graficoplàstics.

1.1 Naturalesa material de les imatges. Imatges sòlides i imatges lumíniques.

1.2 Naturalesa i expressivitat pròpia dels materials graficoplàstics.

2. La tècnica com a canal de comunicació visual.

2.1 Materialització del llenguatge visual i plàstic: forma, color, textura i composició.

2.2 Evolució històrica: de les tècniques tradicionals a les noves tecnologies de captació, manipulació i de generació d’imatges.

2.3 Relacions entre tècniques i metodologies d’expressió i creació.

2.4 Lectura fenomenològica de la imatge. Moviments i tendències artístiques. Les tècniques en la història de l’art i de la cultura.

3. Tècniques graficoplàstiques.

3.1 Tècniques de producció d’obra única.

El dibuix (tècniques seques, humides i mixtes).

La pintura (tècniques aquoses, olioses i mixtes).

Materials (pigments, aglutinants i dissolvents), suports, procediments més rellevants i utillatge necessari.

Tècniques d’expressió tridimensional. Tipologies d’obra.

Canals i mitjans expressius no convencionals aplicats en les manifestacions artístiques.

3.2 Tècniques generadores d’imatges reproductibles.

El gravat i l’estampació: variants tècniques i procedimentals més rellevants.

Tècniques de captació, manipulació i generació d’imatges. Tècniques informàtiques, infogràfiques i multimèdia.

3.3 Processos de treball.

La integració de tècniques en un projecte.

El treball de taller.

Procediments

1. Aproximació als mitjans graficoplàstics.

1.1 Observació directa.

1.2 Observació indirecta.

2. Anàlisi d’imatges.

2.1 Identificació dels materials, tipus de suport i de la tècnica emprada.

2.2 Descobriment del procés d’execució seguit.

2.3 Establiment de relacions entre l’ús dels mitjans graficoplàstics i l’expressivitat.

2.4 Anàlisi tecnicofenomenològica d’obres d’art en relació amb l’estil i l’època.

3. Experimentació de tècniques graficoplàstiques.

3.1 Experimentació de materials, suports, eines i màquines.

3.2 Confecció de bancs de proves.

3.3 Realització de treballs graficoplàstics únics i seriables amb tècniques tradicionals i tecnològiques.

3.4 Experimentació de mitjans d’expressió no convencionals.

3.5 Creació a partir de la tècnica.

Valors, normes i actituds

1. Sensibilització estètica.

1.1 Actitud oberta.

1.2 Respecte envers el patrimoni natural i l’artisticocultural.

1.3 Curiositat pels recursos que materialitzen obres artístiques i altres imatges.

2. Predisposició interpretativa i crítica d’imatges.

2.1 Valoració dels avenços propis i dels companys/es en l’aplicació de

tècniques.

2.2 Reconeixement del potencial comunicatiu i expressiu de les obres artístiques i altres imatges en relació amb les tècniques.

2.3 Actitud empàtica per entendre com s’han elaborat els productes artístics.

2.4 Autocrítica constructiva.

3. Interès en l’activitat graficoplàstica.

3.1 Consideració de la incidència de la tècnica en l’activitat creativa i productiva.

3.2 Autoexigència en la realització dels treballs graficoplàstics.

3.3 Inquietud i recerca per superar creativament els resultats.

3.4 Organització i mètode en el treball.

3.5 Utilització conscient i segura de materials i utillatge.

3.6 Valoració de la funcionalitat de les tècniques.

3.7 Valoració de l’aportació de les noves tecnologies a les manifestacions artístiques.

Objectius terminals

1. Seleccionar els mitjans graficoplàstics segons el seu comportament, i les eines necessàries per realitzar un determinat treball graficoplàstic, amb finalitat o intenció preestablerta.

2. Emprar, amb certa fluïdesa, materials i utillatge introduïts en les pràctiques, especialment els que millor encaixin amb la pròpia personalitat.

3. Investigar les diferents possibilitats expressives dels mitjans graficoplàstics, especialment de dibuix, de pintura i de gravat, i aconseguir resultats plàstics interessants.

4. Experimentar tècniques que impliquin les tecnologies digitals de producció, tractament i de reproducció d’imatges, prenent consciència dels processos, de les qualitats específiques dels resultats i dels nous valors estètics que promouen.

5. Assenyalar els valors expressius i formals patents en imatges graficoplàstiques bi i tridimensionals, especialment els atribuïbles a materials i a tècnica.

6. Identificar materials, instruments i tècniques utilitzats en la producció d’una obra graficoplàstica bi o tridimensional.

7. Raonar l’estil i l’època d’obres d’art a partir de la valoració dels mitjans graficoplàstics que s’han emprat en la seva execució.

8. Emprar la terminologia pròpia de la matèria, tant pel que fa als materials, tècniques i utillatge emprats, com respecte als valors expressius que se’n desprenen.

9. Demostrar interès en la participació activa i responsable en experiències i recerques sobre materials i tècniques de creació d’imatges, tant grupals com individuals.

10. Planificar un projecte visual i artístic, organitzant les fases de realització, seleccionant materials, tècniques i utillatge.

11. Mostrar hàbits d’actuació sistemàtica, especialment pel que fa a l’observació, i a la investigació i experimentació.

12. Mostrar interès per la superació de la qualitat dels resultats obtinguts, i per la incorporació en el bagatge expressiu personal.

13. Mostrar predisposició per l’intercanvi d’opinions, experiències i col·laboracions, creant una bona dinàmica de taller en el grup.

14. Mostrar respecte envers les persones i les seves obres, i també valorar la pròpia producció graficoplàstica.

15. Utilitzar, d’una manera responsable i segura, materials i utillatge personals, d’altres companys/es i del centre, així com contribuir a la conservació d’instal·lacions i espais de treball.

16. Relacionar i aplicar les capacitacions assolides en la matèria de tècniques d’expressió graficoplàstica en els aprenentatges promoguts per altres matèries curriculars.

Volum

Introducció

La matèria de volum pretén introduir l’alumnat en la reflexió i producció de la realitat tridimensional. Per això cal partir de l’estudi i de la intervenció directa en aquesta realitat tridimensional, entesa com l’entorn.

Aquest apropament en l’espai circumdant es proposa fer-lo des de la percepció visual, tàctil i motriu, i mitjançant la reflexió de tots aquells aspectes que ampliïn els coneixements que l’alumnat ja té interioritzats del seu entorn, espontàniament o a partir de les valoracions i actuacions promogudes per altres matèries curriculars. Per tant, és convenient mantenir les relacions amb altres àrees del coneixement per globalitzar aquesta reflexió.

La matèria s’orienta cap al coneixement dels processos de la creació artística tridimensional i cap a l’experimentació de les metodologies productives del fet tridimensional, entenent aquest fet com la realització objectual, l’actuació en l’espai i com a procés.

Per poder treballar la tridimensió cal que l’alumnat conegui els elements bàsics del llenguatge plàstic específic, que adquireixi sistemes d’anàlisi i síntesi, i que valori la importància dels mitjans tecnològics i sistemes de transformació dels materials com un dels factors determinants de l’expressivitat de l’obra resultant.

El coneixement i la valoració d’aquests mitjans i sistemes cal ancorar-los en el propi bagatge experimental i en les diferents solucions que han aportat les manifestacions plàstiques tridimensionals al llarg de la història, entre les quals es poden destacar l’escultura, l’arquitectura, l’urbanisme, la jardineria, el disseny objectual, l’interiorisme, l’escenografia, el figurinisme, el disseny de modes.

Els continguts de la matèria de volum s’ordenen en tres apartats: exploració de l’entorn; llenguatge plàstic i metodologies de creació en l’espai. En síntesi, aquesta matèria es proposa aconseguir nivells d’aprenentatges que permetin a l’alumnat desenvolupar les seves capacitats perceptives envers la forma volumètrica, operar i intervenir en la realitat tridimensional, i adquirir una concepció de l’activitat artística com un mitjà que estableix un diàleg enriquidor amb l’entorn físic, professional i cultural.

Objectius generals

L’alumnat, en acabar la matèria, ha de ser capaç de:

1. Discriminar perceptivament en els espais i cossos de l’entorn, per descobrir i seleccionar la informació que li permeti plantejar intervencions de caràcter tridimensional.

2. Harmonitzar les experiències cognoscitives i sensorials que conformen la capacitat per emetre valoracions constructives i la capacitat d’autocrítica per desenvolupar el sentit estètic.

3. Emprar els elements bàsics del llenguatge plàstic tridimensional que portin a entendre i actuar amb la forma tridimensional i l’espai.

4. Practicar diferents metodologies d’actuació creativa en la forma tridimensional i en l’espai.

5. Analitzar les manifestacions plàstiques tridimensionals i reconèixer els valors que aporten, especialment les obres del patrimoni artístic proper, i la seva incidència social: informativa, comunicativa i cultural.

6. Distingir les tipologies d’objectes i d’obres que es configuren per la diferent aplicació del llenguatge plàstic tridimensional i de diferents procediments i metodologies de treball en relació amb la funció a què estan destinades.

7. Desenvolupar una actitud reflexiva i creativa sobre les aportacions concretes en àmbits com l’escultura i l’arquitectura contemporànies en la concepció de la forma tridimensional i de l’espai.

Continguts

Fets, conceptes i sistemes conceptuals

1. L’entorn immediat.

1.1 La percepció visual, tàctil i motriu.

1.2 Nocions topològiques, projectives i mètriques.

1.3 Natura-cultura: paisatge, ésser humà i objectes.

2. Llenguatge plàstic tridimensional.

2.1 Elements bàsics del llenguatge plàstic tridimensional.

Cossos i espais; buit i ple. Elements i formes geomètriques.

Les coordenades espacials. L’escala.

Nexes i sintaxi d’elements: les estructures bi i tridimensionals. Composició tridimensionals. Modulacions.

2.2 Metodologies de creació en l’espai.

El projecte a l’espai.

El disseny de la forma tridimensional.

La representació i la presentació. La narració. Els referents en la producció tridimensional.

Sistemes constructius, de disposició, reproductius i discursius.

El procés en la creació plàstica tridimensional.

L’actuació directa sobre la matèria i en l’espai.

L’atzar i el joc en el procés de creació.

2.3 Factors comunicatius.

La funció i la significació en les produccions tridimensionals.

3. Manifestacions plàstiques tridimensionals.

Els objectes funcionals i les obres artístiques. L’escultura i l’arquitectura. L’obra i el seu context.

Tècniques, materials, estris i voluntat expressiva. Poètica.

Projecte i resultat. El procés com a obra.

Procediments

1. Exploració de l’entorn.

1.1 Observació directa i mediatitzada de l’entorn.

Exploració sensorial de l’entorn.

Anàlisi seqüencial de formes i espais.

Estudi d’esquemes i codificacions d’un paisatge.

1.2 Reconeixement objectual.

Descripció dels elements visuals, estructurals i els matèrics que configuren un objecte.

Anàlisi formal i funcional de referents naturals i artificials.

2. Estudi de les manifestacions plàstiques.

2.1 Anàlisi de processos creatius i productius amb formes i espais.

Estudi d’obres fruit d’experimentació amb materials.

2.2 Anàlisi gràfica.

Aplicació de codis i recursos de descripció i representació en el pla, utilitzant recursos tradicionals i informàtics.

2.3 Lectura de l’obra artística tridimensional.

Reconeixement de diferents tipologies i funcionalitats.

Classificació estilística d’obres escultòriques i arquitectòniques.

Identificació de temàtica i interpretació simbòlica d’obres d’escultura.

3. Experimentació del llenguatge plàstic tridimensional i de les metodologies de creació en l’espai.

3.1 Aplicació de sistemes constructius de la forma tridimensional.

Construcció amb formes geomètriques: lineals, laminars i volumètriques.

Utilització de tècniques d’addició, subtracció i pressió sobre materials rígids i materials tous.

Aplicació de tècniques de repetició per modulació, seqüenciació o seriació.

Relació i ordenació per atzar, sobre materials i objectes.

3.2 Experimentació de sistemes reproductius de formes tridimensionals.

Utilització de tècniques de transcripció per còpia, interpretació o al·lusió, sobre materials adients.

3.3 Experimentació de sistemes discursius en l’actuació plàstica tridimensional.

Narració plàstica.

Utilització de tècniques de relació, com associació, comparació, analogia, metàfora, amb materials i referents.

Utilització del paisatge per a la creació plàstica tridimensional.

Valors, normes i actituds

1. Sensibilització envers l’entorn.

1.1 Hàbit d’observació de la forma tridimensional i de l’espai.

1.2 Interès per les relacions entre factors formals, funcionals i estètics en formes naturals i artificials.

2. Interès per les manifestacions artístiques tridimensionals.

2.1 Reconeixement de la utilitat del llenguatge plàstic tridimensional i de les seves possibilitats comunicatives.

2.2 Actitud oberta i crítica sobre qualsevol manifestació plàstica tridimensional.

3. Predisposició per l’actuació creativa en l’espai i sobre formes tridimensionals.

3.1 Responsabilitat i ànim participatiu, especialment en treballs d’equip.

3.2 Interès pel treball creatiu i per als processos de recerca de solucions tridimensionals pròpies.

3.3 Actitud positiva i crítica envers la producció pròpia i la dels companys/es.

3.4 Organització i mètode en el treball.

3.5 Cura de materials i utillatge.

Objectius terminals

1. Mostrar sensibilitat per l’entorn natura-cultura i entendre’l com a promotor d’intervencions i contenidor de referents.

2. Demostrar agudesa perceptiva respecte al medi ambient i els objectes quotidians, i identificar les seves qualitats visuals, estructurals i matèriques.

3. Establir relacions correctes i/o expressives amb la proporcionalitat i l’escala del cos humà.

4. Experimentar alternatives de configuració tridimensional, d’ordenació de formes i interrelació buit-ple, de materialització, i descobrir-ne les possibilitats expressives i comunicatives.

5. Utilitzar el comportament del material com a desencadenant del projecte tridimensional i determinant metodològic.

6. Realitzar composicions tridimensionals en baixa tecnologia, emprant tècniques d’addició, subtracció i/o pressió, sobre materials rígids o tous, amb acabats que permetin interpretar els resultats amb correcció.

7. Realitzar composicions tridimensionals en baixa tecnologia, plàsticament expressives, equilibrades i originals, amb l’organització i descomposició de formes lineals, laminars i volumètriques, i amb ús de tècniques i acabats suficients que permetin interpretar els resultats amb correcció.

8. Representar tridimensionalment formes de l’entorn quotidià amb diferent grau de realisme o d’esquematització.

9. Construir modulacions de poca complexitat que permetin estructurar l’espai de manera lògica, racional i variable, aplicant tècniques de repetició, ordenació i entropia.

10. Planificar i seguir, d’una manera activa i responsable, processos de treball d’acord amb una intenció o proposta prefixada, tot desenvolupant conscientment les fases necessàries: recollida d’informació, maduració de la idea, esborranys, proves tècniques i de materials, prototips, realització de l’obra definitiva, si escau, i valoració de resultats i processos.

11. Identificar diferents sistemes elementals de reproducció manual, mecànica, informàtica i industrial de la forma tridimensional i valorar, mitjançant l’experimentació i/o la reflexió, les aplicacions i les aportacions expressives d’aquests sistemes.

12. Expressar idees mitjançant la narració plàstica tridimensional, amb sistemes discursius com associacions, comparacions, analogies i metàfores amb materials objectes i referents diversos.

13. Seleccionar d’entre les diferents metodologies processals, tècniques, materials i tractaments cromàtics, els més adients per a l’elaboració d’una determinada proposta i per a l’expressió personal.

14. Analitzar i valorar els aspectes tècnics, informatius, artístics i culturals de les manifestacions plàstiques tridimensionals, i conèixer i apreciar les obres d’escultura, arquitectura, i altres manifestacions tridimensionals del patrimoni artístic proper.

15. Distingir les aplicacions pràctiques o estètiques de les manifestacions plàstiques tridimensionals quotidianes, i identificar les característiques més notables de la seva configuració i que determinen la funció principal.

16. Comportar-se en l’aula-taller de manera responsable especialment evidenciada en la cura d’estris i materials propis, d’altre alumnat i del centre, en l’ús conscient de les instal·lacions, i en el respecte envers els treballs dels companys i les companyes.

17. Emprar amb propietat la terminologia pròpia de la matèria, pel que fa a materials, eines i tècniques.

Modalitat de ciències de la naturalesa
i de la salut

Matemàtiques

Introducció

El plantejament de les matèries de matemàtiques, pel paper central que exerceixen en la majoria de modalitats, ha d’atendre diverses finalitats que coincideixen amb les del batxillerat. L’una és la necessitat d’atendre a finalitats formatives generals d’acord amb l’opcionalitat que afavoreix l’especialització de l’alumnat; l’altra és la voluntat de conjugar la formació preuniversitària amb la preprofessional; i una tercera, a centrar els objectius de l’aprenentatge de l’alumnat a generar capacitats per aprendre i fomentar actituds de valoració de la potència i la utilitat dels models i procediments matemàtics per conèixer i prendre decisions en el camp científic, més que a dotar-los de continguts estàtics propis d’èpoques més monòtones en l’àmbit social i productiu en particular, i en l’entorn cultural en general.

Aquests reptes es plantegen enmig d’un increment important de la taxa d’escolarització en aquests estudis i en un entorn cultural i de valors socials en el qual l’adequació a la diversitat de les persones passa a ser una premissa per a la programació de qualsevol tipus d’activitat.

La matemàtica entra en aquesta aposta de futur amb un paper prou destacat i alhora contradictori. D’una banda, el valor que la societat atorga a un determinat currículum està força relacionat amb una més o menys forta presència de la matemàtica, presència que és prou uniforme en els currículums tradicionals vinculats a aquesta modalitat. De l’altre, els currículums de batxillerat es dissenyen pensant en una ampliació de la base social a la qual van adreçats i tendeixen a retardar el seu tractament més aprofundit en els currículums postsecundària, ja sigui universitaris o professionalitzadors. Aquesta, però, sí que sembla una característica més transcendent i problemàtica d’aquest plantejament atenent als currículums tradicionalment adscrits a aquesta modalitat.

El marc en què es desenvolupa aquesta matèria és condicionat per la modalitat a la qual va dirigida i per la intencionalitat d’aplicació a les ciències, en sentit ampli. Per això, tot i que la majoria dels objectius generals són coincidents amb els de la matèria de matemàtiques de la modalitat d’humanitats i ciències socials, caldrà prioritzar-ne aquells que el seu assoliment fomenti en l’alumnat el convenciment de la utilitat de l’aplicació de les matemàtiques a les ciències. És important recordar que el destinatari d’aquestes matemàtiques és tot el col·lectiu d’alumnat amb vocació científica i tècnica, per la qual cosa cal que la matèria tingui un enfocament generalista dins d’aquest àmbit, reservant el tractament més especialitzat per a la part optativa del currículum.

De sempre, la matemàtica ha estat fonamentalment procedimental. Per això, la seva contribució als objectius generals del cicle se centra en el seu paper d’instrument per una comprensió, adequada a l’edat, de l’entorn tecnològic i científic que cada vegada ocupa més parcel·les de la cultura actual. En conseqüència, cal en primer lloc que l’alumnat es convenci d’aquest paper de les matemàtiques en constatar a la pràctica la potència dels models matemàtics per interpretar la informació i prendre decisions. En segon lloc cal que conegui les limitacions dels procediments i mantingui una actitud vigilant davant dels possibles errors. De tota manera, el treball sistemàtic i ordenat, la constància, la recerca de millors solucions, l’aprofundiment en la interpretació de la realitat, la precisió en el raonament que, entre d’altres, caracteritzen el treball en la matemàtica, contribueixen especialment a la formació general de l’alumne/a i el doten d’estratègies de què, d’alguna manera, hauria de disposar tot l’alumnat d’aquest cicle.

Els continguts que es detallen en aquest currículum pretenen servir per dotar l’alumnat d’un instrument imprescindible per introduir-se de manera autònoma i creativa en el món de la ciència i la tecnologia. A més, l’edat dels nois i noies en aquests cicle aconsella una introducció a l’abstracció, bàsica però sistemàtica, i que prendrà cos, fonamentalment, en la recerca, conceptualització i aplicació de models per a la interpretació d’aquest món científic i tecnològic al qual abans s’ha fet referència.

No cal dir que, tot i insistir en el caràcter bàsicament procedimental, hi ha un seguit de conceptes i principis que s’han d’assolir per poder plantejar-se un aprenentatge significatiu d’aquells procediments. La necessitat de plantejar aprenentatges que respectin el principi globalitzador aconsella tenir especial cura per treballar, al màxim possible, amb forta coordinació amb la resta de matèries de l’entorn curricular, en especial de l’entorn científic o tecnològic, encara que no exclusivament.

A l’hora de dissenyar els currículums de les matemàtiques de batxillerat, siguin de la modalitat que siguin, s’ha tingut ben present el conjunt de continguts i objectius terminals de l’etapa anterior. En aquest sentit, cal observar que l’alumnat, en començar el batxillerat, ja s’ha introduït en els procediments generals d’identificació, ordenació, representació i càlcul amb nombres, en l’obtenció, tractament i interpretació de dades, en la identificació, interpretació i ús de funcions en les seves formes més elementals, en els procediments de mesura, interpretació i representació de les formes i en la resolució de problemes emprant el llenguatge aritmètic i algèbric. De fet, els continguts procedimentals que es troben en les matemàtiques en aquestes modalitats del batxillerat es basen en una ampliació dels procediments esmentats i la seva generalització a partir de processos d’abstracció adequats a l’edat. En aquest apartat de procediments, cal fer notar com a novetats més destacades la introducció de l’anàlisi infinitesimal i del càlcul vectorial, aquest molt més modest.

En l’àmbit dels conceptes i principis es presenta una situació molt semblant a la dels procediments als quals van estretament lligats. Així, els conceptes i principis de la geometria sintètica i la trigonometria, els conceptes bàsics i exemples més senzills del model funcional i els conceptes bàsics de l’aritmètica i l’àlgebra ens permeten desenvolupar amb garanties els conceptes i principis de la trigonometria o la geometria analítica, de les funcions, i de l’aritmètica real, que s’hauran de completar amb una introducció, adequada a l’edat, de l’àlgebra vectorial i de l’estudi analític de funcions reals.

Tot això, sense oblidar la situació històrica de cadascuna de les grans àrees de la matemàtica que, també, ja ha estat introduïda i treballada en l’educació secundària obligatòria. De la mateixa manera que en l’etapa anterior, els continguts referits a la història de la matemàtica, a més de permetre consolidar un bagatge cultural en l’àmbit de la història de la ciència i de la tècnica, han de refermar el paper instrumental de la matemàtica i la vinculació del seu desenvolupament a la resta de trets culturals i socials de les èpoques històriques en què es produeix. En aquest sentit, aquests apartats de continguts hauran de ser treballats juntament amb els continguts amb els quals estan vinculats, fugint de plantejaments monogràfics al voltant de la història de la ciència.

Pel que fa als continguts de valors, normes i actituds, cal comentar la dificultat de disposar de criteris per a la seva seqüenciació en cada etapa i en la connexió entre etapes. Aquesta dificultat justifica una notable coincidència en els continguts presents en les diverses etapes, observant una certa tendència als més actitudinals i de valors en el batxillerat respecte a una més gran insistència en els continguts normatius en les etapes anteriors. De tota manera, cal insistir que el tractament que s’ha de donar a aquests continguts ha de ser especialment reiteratiu i sistemàtic al llarg de l’escolarització, la qual cosa ajuda a fer que els currículums de les diferents etapes presentin, de fet, una forta coherència.

El tractament metodològic que ha de guiar el disseny de les activitats d’aprenentatge en les matemàtiques s’haurà d’inspirar en una selecció i seqüenciació acurada dels continguts a treballar, amb activitats d’aprenentatge estructurades i amb durades temporals raonables. Pel que fa a l’organització de l’aula, cal procurar que sigui adequada a les característiques de l’activitat que es proposa i que, globalment, presenti un cert equilibri entre les diverses formes possibles, des del treball individual al treball amb grup cooperatiu. Pel que fa al material de suport i als llenguatges emprats, s’ha d’insistir en l’ús de tots els recursos a l’abast, tot admetent que la diversificació de llenguatges i suports facilita una adaptació a les característiques diverses dels alumnes. No cal recordar que el caràcter procedimental, a què repetidament s’ha fet referència, condicionarà unes activitats d’aprenentatge molt basades en l’acció de l’alumnat, i que per a les activitats d’aprenentatge adreçades bàsicament a conceptes i principis caldrà tenir present els processos inductius i deductius que facilitaran un tractament adequat d’aquests continguts.

Els mitjans tecnològics per a tractament de dades, càlcul numèric i simbòlic i representació gràfica, han de tenir un paper rellevant en aquesta matèria. Tant la calculadora com l’ordinador són eines que cal usar de manera equilibrada per fer tot allò que fan més ràpid i millor, i també com a suport didàctic per visualitzar conceptes o simular processos.

Objectius generals

L’alumnat, en acabar la matèria, ha de ser capaç de:

1. Desenvolupar procediments de càlcul aritmètic, tant emprant els ginys de càlcul a l’abast i controlar-ne els resultats com aplicant procediments de càlcul mental immediat.

2. Desenvolupar procediments de càlcul algèbric bàsic, controlar-ne els resultats, i emprar-los en altres procediments matemàtics més complexos.

3. Matematitzar situacions, plantejades en l’àmbit de la ciència i de la tècnica, i reconèixer i justificar l’aplicació dels models matemàtics estudiats en aquestes situacions.

4. Valorar la potència dels recursos i models estadístics per analitzar i interpretar dades, i conèixer que cal tenir en compte les seves limitacions i ser crític amb el seu mal ús.

5. Comprendre que el treball en l’àmbit de la matemàtica es basa en millores successives dels continguts ja treballats, ampliant el seu àmbit d’aplicació o la seva potència, i entendre que aquest fet no menysvalora els aprenentatges intermedis d’aquest procés en espiral.

6. Entendre que l’aprenentatge en aquesta matèria es basa en el propi treball, i que els materials elaborats per ell mateix són un suport indispensable per la consolidació dels aprenentatges presents i per al normal desenvolupament de les activitats futures.

7. Copsar les relacions entre les diverses parts de la matemàtica, i observar la necessitat d’aplicar-les de manera conjunta en el tractament de les situacions més complexes.

8. Entendre i aplicar el mètode científic, a un nivell de complexitat adequat a l’edat, per analitzar i estudiar la realitat. Consolidar la idea que la matemàtica és un bon instrument per a una aplicació d’aquest mètode científic amb potència, rigor i seguretat.

9. Incorporar al seu bagatge cultural el llenguatge més usual de la matemàtica, així com els procediments elementals de raonament lògic que li són característics.

10. Habituar-se a la discussió prèvia en la resolució de problemes i a la comprovació i interpretació de les solucions obtingudes en el context propi del problema.

11. Cercar diversos procediments per a la resolució de problemes, tendint a l’optimització dels processos.

12. Usar la calculadora i l’ordinador de manera habitual i amb soltesa per fer totes les tasques que els mitjans tecnològics realitzen millor o de manera més ràpida i segura, i tenir coneixement i control de les seves limitacions.

13. Situar històricament i social els principals fets i esdeveniments de l’evolució de la matemàtica i copsar el lligam d’aquesta evolució amb els altres aspectes del context científic i cultural general en què es produeixen.

Continguts

Fets, conceptes i sistemes conceptuals

1. Nombres.

1.1 El nombre real: expressió, ordenació i operacions.

1.2 El nombre complex: notacions i representació. Operacions bàsiques (suma, producte).

1.3 Els nombres i la seva evolució històrica: sistemes de notació i de numeració, el nombre racional, el nombre irracional, el nombre negatiu, el zero, el nombre complex.

2. Trigonometria.

2.1 Les raons trigonomètriques d’un angle qualsevol. El radiant.

2.2 Els teoremes del sinus i del cosinus.

2.3 La relació entre les raons trigonomètriques amb la suma i la resta d’angles.

3. Funció real.

3.1 L’estudi global d’una funció: domini, recorregut, fórmula, taula i gràfic d’una funció real. Concepte intuïtiu de límit.

3.2 Polinomi amb una indeterminada. Grau d’un polinomi. Arrel d’un polinomi. Arrels simples i arrels múltiples. El teorema del residu.

3.3 Les funcions polinòmiques, racionals, trigonomètriques, exponencials i logarítmiques.

3.4 L’estudi local d’una funció: funció contínua, funció creixent, funció decreixent.

3.5 Asímptota horitzontal, obliqua i vertical d’una funció.

3.6 Punts de tall amb els eixos de la gràfica d’una funció, punt de discontinuïtat, extrem absolut i extrem relatiu d’una funció.

3.7 La derivada d’una funció en un punt. La funció derivada.

3.8 La integral d’una funció en un interval. Primitiva d’una funció. La regla de Barrow.

3.9 El càlcul infinitesimal i les funcions al llarg de la història.

4. Pla i espai vectorial (V2 i V3).

4.1 Vectors al pla i a l’espai ordinari. Els conjunts V2 i V3.

4.2 Suma, diferència, producte per un nombre i combinacions lineals de vectors: interpretació i propietats.

4.3 Dependència i independència de vectors.

4.4 Bases al pla i a l’espai ordinari. Components d’un vector en una base donada.

4.5 Matriu de components d’un conjunt de vectors en una base donada. Rang d’una matriu.

4.6 El conjunt de vectors del pla i R2, el conjunt de vectors de l’espai i R3.

4.7 Mòdul i argument d’un vector. Angle entre vectors.

4.8 El producte escalar de dos vectors. Propietats. Interpretació geomètrica.

5. Geometria analítica. Pla i espai afí. Qüestions afins i mètriques.

5.1. El pla i l’espai com a conjunts de punts: R2 i R3.

5.2 Sistemes de referència en el pla i l’espai.

5.3 Equacions d’una recta en el pla i a l’espai. Alineació. Equacions del pla. Coplanarietat.

5.4 Posició relativa entre elements geomètrics (punt, recta i pla).

5.5 Distància entre dos elements geomètrics. Angle entre dos plans, entre dues rectes i entre recta i pla.

5.6 Llocs geomètrics. Equació general de la circumferència. Centre i radi.

5.7 Posició relativa entre una recta i una circumferència i entre circumferències.

5.8 Altres còniques. Equació canònica de l’el·lipse, la hipèrbola i la paràbola. Principals elements: focus, vèrtexs, centre.

5.9 La geometria des d’una perspectiva històrica.

6. Estadística i probabilitat.

6.1 Freqüència relativa i probabilitat.

6.2 Mostra aleatòria i població total.

6.3 Mitjana i esperança matemàtica.

6.4 Distribucions estadístiques i models teòrics de probabilitat.

6.5 Distribucions discretes: la distribució binomial.

7. Distribucions contínues. La llei normal.

7.1 Agrupament de dades en classes. Marques de classe. Histogrames d’àrees.

7.2 Un model de distribució de probabilitat: la llei normal.

7.3 Variable tipificada.

8. Estadística bidimensional. Correlació lineal.

8.1 La relació entre variables qualitatives. Taules creuades.

8.2 La relació intuïtiva entre dues variables numèriques. Tipus de dependència.

8.3 Diagrames de dispersió o núvols de punts.

8.4 Mesures de dependència: covariància i coeficient de correlació lineal.

8.5 Rectes de regressió.

8.6 Prediccions estadístiques si s’escau l’ajust lineal.

Procediments

1. Nombres.

1.1 Caracterització i expressió dels nombres reals.

1.2 Ordenació de nombres reals i representació sobre la recta.

1.3 Càlcul amb nombres reals. Estimació d’errors d’aproximació.

1.4 Caracterització i expressió dels nombres complexos. Representació.

2. Càlculs trigonomètrics.

2.1 Representació de les raons trigonomètriques de qualsevol angle sobre la circumferència unitat. Relació amb les raons trigonomètriques d’un angle del primer quadrant. Càlcul amb radiants.

2.2 Càlcul de l’angle a partir del valor d’una de les seves raons trigonomètriques.

2.3 Aplicació del teorema del sinus i del cosinus a la resolució de triangles.

2.4 Justificació i aplicació de les relacions de les raons trigonomètriques amb la suma i la diferència d’angles.

3. Reconeixement, descripció, estudi i representació gràfica de funcions reals.

3.1 Reconeixement de funcions en situacions pràctiques. Identificació dels elements que defineixen una funció real, des d’una òptica global: domini, recorregut, fórmula, gràfic i taula de valors.

3.2 Estudi del signe, continuïtat, monotonia d’una funció en un punt i estudi del seu comportament a l’infinit. Càlcul dels punts de tall amb els eixos de la gràfica d’una funció.

3.3 Aplicació de la derivada d’una funció al seu estudi local: creixement, decreixement i extrems absoluts i relatius.

3.4 Càlcul de l’equació de la recta tangent a la gràfica d’una funció en un punt.

3.5 Estudi global i local de les funcions reals, utilitzant eines informàtiques, si escau.

4. Càlcul amb funcions polinòmiques, racionals, trigonomètriques, exponencials i logarítmiques.

4.1 Operacions amb polinomis. El binomi de Newton. Factorització de polinomis.

4.2 Operacions amb funcions. Comportament de les funcions respecte a les operacions.

4.3 Càlcul de la derivada d’una funció en un punt. Càlcul de la funció derivada d’una funció.

4.4 Càlcul de la integral d’una funció en un interval. Càlcul de primitives.

4.5 Ús de l’ordinador en procediments relatius a anàlisi matemàtica.

5. Càlcul matricial elemental.

5.1 Expressió de dades numèriques aplicant matrius.

5.2 Operacions bàsiques (en matrius 3 x 3 com a màxim): suma, producte, producte per un escalar.

5.3 Càlcul del rang d’una matriu.

5.4 Resolució de sistemes d’equacions lineals amb tres incògnites.

6. Càlcul vectorial (V2 i V3).

6.1 Operacions amb vectors donats geomètricament i a partir de les seves components (pla o espai): suma, diferència, producte per un nombre i combinacions lineals.

6.2 Càlcul de les components de vectors del pla, a partir del mòdul i l’argument i recíprocament.

6.3 Determinació de conjunts independents de vectors. Identificació de bases a V2 i V3.

6.4 Càlcul del producte escalar de dos vectors.

7. Càlculs geomètrics al pla i a l’espai.

7.1 Càlcul de les diferents equacions de la recta i del pla.

7.2 Determinació de la incidència entre elements geomètrics i de l’alineació i la coplanarietat de punts.

7.3 Justificació i aplicació de la condició de paral·lelisme i de perpendicularitat entre dues rectes, recta i pla i entre dos plans.

7.4 Determinació de la posició relativa de plans, rectes, rectes i plans i càlcul de les interseccions.

7.5 Determinació de mesures amb procediments analítics.

7.6 Determinació de l’equació de la circumferència. Càlcul del centre i del radi.

7.7 Determinació de la posició relativa entre recta i circumferència i entre circumferències.

7.8 Determinació de l’equació d’altres còniques, centrades a l’origen de coordenades. Càlcul dels seus elements.

8. Reconeixement de variables aleatòries i aplicació a situacions pràctiques.

8.1 Caracterització del model binomial.

8.2 Aproximació de la distribució binomial per la distribució normal.

8.3 Distribució de les dades en intervals a priori o a posteriori de la recollida de dades.

8.4 Interpretació i representació d’histogrames d’àrees. Anàlisi dels errors en la representació gràfica en el cas d’intervals amb longituds diferents.

8.5 Comparació de la distribució estadística amb el model teòric de la llei normal.

8.6 Tipificació de la variable.

8.7 Càlcul de probabilitats o intervals a partir de la llei normal en el cas que s’escaigui l’ajust al model teòric.

9. Anàlisi de la relació entre dues variables numèriques.

9.1 Valoració intuïtiva del tipus i grau de dependència entre dues variables estadístiques a partir de l’observació del diagrama de dispersió.

9.2 Representació de les dades en un diagrama de dispersió.

9.3 Càlcul i interpretació de la covariància i el coeficient de correlació lineal.

9.4 Traçat a ull de la recta de regressió, si s’observa correlació lineal.

9.5 Càlcul de l’equació de la recta de regressió lineal.

9.6 Ús de la recta de regressió per a la predicció de dades. Anàlisi crític de les prediccions segons el grau de correlació i el tipus de variables en casos pràctics.

10. Maneig de les utilitats estadístiques dels programes informàtics d’ús més corrent i de les calculadores, per a l’organització de les dades, la representació gràfica, el càlcul de paràmetres estadístics unidimensionals i bidimensionals, el reconeixement intuïtiu de l’ajust a un model teòric i els càlculs que se’n deriven, amb una interpretació consistent de les sortides que proporciona l’ordinador.

11. Resolució de problemes.

11.1 Selecció dels conceptes, sistemes conceptuals i procediments a emprar en la resolució de problemes de topografia bàsica (resolució de triangles), d’optimització funcional, de geometria analítica (afí i mètrica), de mesura de recintes plans, d’ajust a les distribucions binomial i normal, i de prediccions en la correlació lineal.

11.2 Discussió de l’existència de possibles solucions.

11.3 Plantejament del problema i obtenció de les possibles solucions al problema.

11.4 Comprovació, anàlisi de la validesa i interpretació pràctica de les solucions obtingudes a partir de les condicions inicials del problema.

Valors, normes i actituds

1. Disposició a la revisió i millora dels procediments de treball assolits en estadis anteriors del procés d’aprenentatge.

2. Interès per l’aplicació dels continguts de l’àrea en contextos no exclusius de la matèria i atenció al context històric, científic, tecnològic o cultural en què es manifesten els principals blocs de contingut de la matèria.

3. Observació de les normes de precisió i sistemàtica que regulen l’ús adequat dels procediments matemàtics, en especial els que fan referència al càlcul aritmètic i algèbric en les seves diverses formes.

4. Observació de les normes de precisió i sistemàtica que regulen els procediments de representació gràfica en les seves diverses formes i respecte als aspectes formals de presentació i interpretació de gràfics.

5. Constància i sistemàtica en els processos d’inducció plantejats, disposició als processos d’abstracció i confiança en l’assoliment dels continguts que se’n deriven.

6. Participació en els processos que impliquen treball col·lectiu, disposició a la col·laboració i valoració dels resultats que se’n deriven.

7. Actitud positiva i crítica davant de les correccions, disposició a l’autocorrecció, autoexigència davant de la consolidació dels continguts treballats i exigència del suport necessari per aconseguir-la.

8. Actitud vigilant i crítica davant de l’ús, als mitjans de comunicació, de les eines estadístiques i matemàtiques en general.

9. Ordre i sistemàtica a l’hora d’elaborar els materials propis d’estudi i consciència del valor que tenen per a l’aprenentatge present i futur.

10. Valoració dels avantatges dels mitjans tecnològics de càlcul, tractament de dades i representació gràfics i de la necessitat de controlar sempre els errors que es poden cometre en el seu ús.

11. Observació de les normes que regulen el treball plantejat, tant pel que fa al treball personal com al treball en grup, ja sigui dins de l’horari escolar com fora.

Primer curs

Fets, conceptes i sistemes conceptuals/Procediments

1. Nombres.

El nombre real: expressió, ordenació i operacions. Càlcul. Aproximacions.

El nombre complex: notacions i representació.

2. Geometria.

Trigonometria.

Geometria analítica en el pla. Equacions de la recta. Qüestions afins i mètriques.

Llocs geomètrics. La circumferència i altres còniques.

El pla vectorial.

3. Funcions.

El llenguatge de les funcions, taules, fórmules i gràfics, aplicat a fenòmens i situacions pràctiques de la ciència i la tecnologia.

Les característiques locals i globals de les funcions elementals: polinòmiques, exponencial, logarítmica, trigonomètriques i racionals senzilles. Estudi comparat del seu comportament.

Polinomis: adquisició de pràctica i seguretat en el maneig d’expressions algèbriques i càlcul d’arrels, tant manualment com amb la calculadora o l’ordinador.

Operacions amb funcions. Comportament de les funcions respecte de les operacions. Característiques locals i globals de les funcions resultants d’operar les funcions elementals.

4. Estadística

Estadística descriptiva. Organització, tractament i interpretació crítica de dades, gràfics i paràmetres.

Distribucions de probabilitat. L’ajust d’una distribució estadística a un model de probabilitat: les lleis binomial i normal.

Estadística bidimensional. Correlació lineal. Recta de regressió.

Segon curs

Fets, conceptes i sistemes conceptuals/Procediments

1. Funcions.

Límits de funcions (casos senzills).

La derivada en un punt i la funció derivada i la seva interpretació.

Aplicació de la derivada a l’estudi d’una funció i a problemes d’optimització.

Integral d’una funció en un interval. Càlcul de primitives (immediates i per canvis de variable senzills). Aplicació al càlcul d’àrees planes.

2. Matrius i sistemes.

Càlcul matricial. Rang d’una matriu. Operacions bàsiques.

Resolució de sistemes lineals amb dues o tres incògnites.

3. Geometria

Geometria analítica a l’espai. Equacions de la recta i del pla. Qüestions afins i mètriques.

L’espai vectorial.

Objectius terminals

2. Establir l’arrodoniment adequat de les expressions implicades en un càlcul concret i estimar l’error que significarà per al resultat final.

3. Descriure els trets més importants de l’evolució dels conjunts numèrics al llarg de la història. En particular, reconèixer el que han significat els nombres irracionals en la història de la matemàtica.

4. Ordenar qualsevol conjunt de nombres reals, i representar-los sobre la recta graduada.

5. Emprar els diversos tipus d’intervals per expressar conjunts numèrics que apareguin en la resolució de problemes, ja sigui amb desigualtats, directament o emprant la unió, la intersecció o el complementari d’intervals.

6. Operar amb radicals senzills (quadràtics i cúbics) i aplicar aquests procediments al càlcul amb una indeterminada.

7. Entendre la necessitat del nombre complex, representar-lo en el pla i utilitzar les diverses notacions per expressar-lo.

8. Entendre els teoremes del sinus i del cosinus com una extensió dels procediments de resolució de triangles rectangles i aplicar-los a la resolució de triangles en general. Interpretar els procediments de càlcul en topografia elemental i associar-los a la resolució de triangles.

9. Interpretar i treballar amb les raons trigonomètriques d’angles de més de 90º. Conèixer el comportament de les raons trigonomètriques amb la suma i la resta d’angles i aplicar-ho al treball amb expressions trigonomètriques senzilles.

10. Entendre i aplicar amb soltesa els conceptes relacionats amb les funcions i determinar el corresponent domini i recorregut.

11. Compondre i descompondre funcions emprant les operacions bàsiques, en especial amb la composició de funcions. En particular, dominar l’ús de la calculadora i utilitzar programes de representació gràfica per a càlculs amb funcions compostes.

12. Interpretar i reconèixer a la pràctica el concepte de funció contínua en un punt. Reconèixer i calcular els tipus de discontinuïtat més usuals. Calcular asímptotes verticals. Justificar de manera intuïtiva i aplicar algun procediment de càlcul aproximat d’arrels de funcions.

13. Interpretar i reconèixer a la pràctica el concepte de funció creixent i funció decreixent en un punt. Calcular el creixement o decreixement d’una funció en un punt, els intervals de creixement o decreixement, i interpretar i establir l’existència d’extrems absoluts i relatius d’una funció.

14. Interpretar el concepte d’asímptota obliqua i horitzontal i calcular-les per les funcions elementals i les funcions compostes senzilles.

15. Comprendre el concepte i calcular la derivada d’una funció en un punt. Relacionar-la amb la tangent a la corba en el punt corresponent i emprar-la per al càlcul de rectes tangents a corbes en punts determinats.

16. Comprendre el concepte i calcular funcions derivades. Calcular les derivades successives d’una funció i relacionar el seu signe en un punt amb el creixement, decreixement i existència d’extrem relatiu de la funció en aquest punt.

17. Generar el gràfic d’una funció a partir de l’estudi analític del domini, continuïtat, arrels, asímptotes, derivabilitat i extrems relatius de la funció.

18. Usar amb soltesa programes informàtics i calculadores gràfiques per generar el gràfic d’una funció i estudiar les seves característiques. Confrontar aquest estudi amb els resultats obtinguts per mètodes tradicionals.

19. Matematitzar i resoldre situacions pràctiques d’optimització, emprant els procediments bàsics de l’anàlisi funcional.

20. Reconèixer i aplicar a situacions pràctiques les funcions polinòmiques i racionals. Tenir soltesa amb el càlcul amb polinomis i fraccions algebraiques elementals i aplicar tots els procediments d’estudi de les funcions als models polinòmic i racional.

21. Reconèixer i aplicar les funcions trigonomètriques a l’estudi de diversos fenòmens científics o tecnològics. Tenir soltesa en el càlcul amb funcions trigonomètriques directes i aplicar tots els procediments d’estudi de les funcions a les funcions trigonomètriques elementals.

22. Reconèixer i aplicar la funció exponencial a l’estudi de fenòmens científics o tecnològics, en particular en els processos de creixement compost i continu. Aplicar tots els procediments d’estudi de les funcions a la funció exponencial.

23. Reconèixer i aplicar la funció logarítmica a l’estudi de fenòmens científics o tecnològics. Interpretar la funció logarítmica com la funció recíproca de la funció exponencial, deduir-ne les propietats corresponents, conèixer el seu comportament respecte a les operacions i aplicar tots els procediments d’estudi de les funcions a la funció logarítmica.

24. Reconèixer les situacions que requereixen el càlcul integral per a la seva matematització. Conèixer i aplicar amb soltesa la relació entre la integral d’una funció i el càlcul d’àrees planes, aproximant àrees amb el full de càlcul o altres programes informàtics, si escau.

25. Identificar i representar vectors al pla donats gràficament o a través de les seves components i reconèixer la seva dependència o independència de manera intuïtiva. A l’espai, identificar vectors donats en les seves components i reconèixer la seva dependència o independència, tant a nivell intuïtiu com a partir del càlcul del rang de la matriu de components.

26. Localitzar punts al pla i a l’espai, donats en una referència i reconèixer analíticament possibles relacions elementals entre aquests punts: alineació i coplanarietat.

27. Utilitzar els vectors per representar i resoldre situacions plantejades en l’àmbit de la física o de la tecnologia. En particular, conèixer els conceptes de mòdul i argument d’un vector del pla i la seva relació amb les components del vector en una base donada.

28. Aplicar, tant al pla com a l’espai, el producte escalar de dos vectors i les seves propietats, i calcular- lo tant en coordenades com a partir del mòdul i de l’angle que formen els vectors. Reconèixer i aplicar la interpretació geomètrica del producte escalar en termes de projecció.

29. Distingir i representar rectes i plans, expressats a partir de les seves equacions, extraient-ne els elements que els determinen i, recíprocament, calcular les equacions de rectes i plans a partir dels elements que els determinen.

30. Plantejar, discutir, resoldre i interpretar la solució de sistemes d’equacions lineals amb tres incògnites i amb un paràmetre com a màxim, per calcular posicions relatives entre rectes, entre plans o entre recta i pla.

31. Fer el plantejament i resoldre problemes mètrics al pla i a l’espai, emprant el càlcul d’angles, distàncies i perpendicularitats.

32. Conèixer la definició de la circumferència com a lloc geomètric. Relacionar l’equació general d’una circumferència amb el radi i el centre.

33. Estudiar la posició relativa entre recta i circumferència i entre circumferències. Determinar les equacions de la recta tangent i de la normal per un punt de la circumferència.

34. Fer el plantejament de problemes geomètrics en el pla o a l’espai emprant rectes, plans o circumferències i resoldre’ls amb la utilització de mètodes vectorials, analítics, trigonomètrics o informàtics.

35. Conèixer la definició d’el·lipse, hipèrbola i paràbola com a lloc geomètric. Relacionar les seves equacions canòniques amb els seus elements principals.

36. Usar de manera habitual la calculadora i l’ordinador per a organitzar i tractar dades estadístiques, fer-ne representacions gràfiques, calcular paràmetres i comparar distribucions.

37. Valorar la potència de les eines i els models estadístics com a instruments necessaris per a l’anàlisi de dades i per a la presa fonamentada de decisions en diferents camps de les ciències i la tecnologia.

38. Vigilar les limitacions i els errors que es poden cometre en les diferents fases d’un treball estadístic, des de la selecció d’una mostra, passant per la interpretació de gràfics i paràmetres fins a l’ajust a un model teòric.

39. Ser crític amb les informacions estadístiques que apareixen als mitjans de comunicació, en especial amb les representacions gràfiques.

40. Reconèixer de manera intuïtiva en el cas de distribucions discretes si s’escau l’ajust d’una distribució al model binomial i calcular probabilitats amb l’ajut de taules o de l’ordinador.

41. Reconèixer de manera intuïtiva en el cas de distribucions contínues si s’escau l’ajust d’una distribució al model de la llei normal, tipificar la variable i calcular probabilitats o trobar intervals amb l’ajut de taules o de l’ordinador.

42. Reconèixer a partir del diagrama de dispersió i del càlcul del coeficient de correlació, el grau de dependència lineal entre dues variables i, si s’escau, calcular la recta de regressió i efectuar prediccions.

43. Millorar els procediments apresos anteriorment de manera que no impliqui subestimació ni oblit dels aprenentatges anteriors i cercar-ne aplicacions a altres àrees, tot copsant que així ha evolucionat la ciència en general i la matemàtica en particular.

44. Aplicar les normes que regulen tots els algorismes de càlcul o de representació gràfica, sense que això impedeixi atendre les singularitats o simplificacions que aconsellin les característiques pròpies de cada procediment concret.

45. Valorar els processos inductius i deductius com a eines bàsiques en el treball matemàtic i emprar-los amb la complexitat adequada a cada situació.

46. Tenir cura de la qualitat i completesa dels treballs realitzats, disposar-se a l’autocorrecció de manera crítica i exigir l’ajut necessari per fer-ho.

47. Valorar les aportacions pròpies i dels companys/es en les diverses formes de treball col·lectiu i observar les normes que el regulen.

Biologia

Introducció

La biologia en el batxillerat pren com a punt de partida els continguts i objectius de l’àrea de ciències de la naturalesa de l’educació secundària obligatòria i capacita per incorporar-se, en acabar el batxillerat, als estudis universitaris o bé als cicles formatius de grau superior. Té com a finalitats bàsiques que l’alumnat complementi, ampliï i aprofundeixi el coneixement i la comprensió dels principis i els fets biològics més significatius.

L’ensenyament de la matèria ha de permetre de situar els coneixements biològics en el marc de la ciència i la tècnica en particular, i de la cultura en general. A més, ha de tractar els problemes que la humanitat té plantejats i als quals la biologia pot fer aportacions per a la seva solució. Caldrà que, al tractament científic aplicat, s’hi afegeixi la reflexió ètica que aquest temes comporten. També caldrà evidenciar que els coneixements biològics estan sotmesos a canvis continus, ja que la ciència és un conjunt de sabers i de pràctiques provisional que rep influències del context social i històric, així com dels efectes de la seva aplicació a la societat.

Aquest currículum ha estat dissenyat amb la finalitat d’aconseguir que l’alumnat adquireixi i construeixi, amb els continguts bàsics de la biologia, un coneixement rigorós del funcionament de la natura, i incorpori també les habilitats i la metodologia de recerca i raonament propis d’aquesta ciència experimental. Es pretén, doncs, que des de la biologia, però també amb el concurs de les altres matèries que integren el batxillerat, s’adquireixi un coneixement més integrat de la biosfera, sense oblidar que l’espècie humana també és objecte d’estudi de les ciències biològiques.

El nivell de maduresa de l’alumnat de batxillerat permet la realització d’observacions sistemàtiques, tant de caire qualitatiu com quantitatiu, la formulació de preguntes fonamentades, el plantejament d’hipòtesis, el disseny i la realització d’experiències de diferent tipologia i nivell, l’obtenció de conclusions, l’extrapolació i aplicació dels coneixements adquirits a nous problemes i situacions. Si bé a l’etapa d’educació secundària obligatòria l’alumnat argumenta opinions i s’inicia en la seva valoració, en el batxillerat ha d’aprofundir-ne més, fer una anàlisi crítica i adquirir una visió més global de la ciència en general.

Sobre la distribució de la matèria, mentre que els continguts conceptuals es presenten per cursos, els continguts procedimentals, actitudinals i els objectius terminals es presenten en una llista única per a tot el cicle, igual com els objectius generals.

Els continguts de fets, conceptes i sistemes conceptuals parteixen del nivell d’observació més ampli: la biosfera, i després d’un itinerari per la constitució i l’organització dels éssers vius i el seu funcionament, s’arriba al material hereditari i l’evolució.

Al llarg de tot el recorregut es proposa emfasitzar els processos biològics, tenir en compte una visió evolutiva i, a més a més, fer referència i relacionar (sempre que sigui possible) els continguts de la biologia amb els problemes quotidians i altres de més abast que té plantejats la humanitat.

Els continguts de procediments posen l’accent en les diverses formes d’observació i anàlisi; en el recull, el tractament i la utilització de la informació i en l’establiment de relacions entre els processos biològics i les seves aplicacions pràctiques. El maneig dels instruments i aparells científics propis de les ciències biològiques ha de quedar consolidat al llarg del cicle.

Els continguts de valors, normes i actituds tenen com a objectiu fonamental desvetllar en l’alumnat l’interès per estar ben documentat i poder fer valoracions crítiques de la ciència o de la informació científica en general i de la biologia en particular, i de les seves aplicacions i repercussions en la societat.

Els objectius terminals que es formulen concreten el tipus i el grau d’aprenentatge que l’alumnat ha d’adquirir. És per això que es refereixen a continguts conceptuals, procedimentals i actitudinals.

El desplegament d’aquest currículum ha de tenir en compte els principis de l’aprenentatge significatiu mitjançant la variació metodològica i la disposició seqüencial dels continguts, d’acord amb cada circumstància. També s’ha de tenir present que una de les funcions fonamentals de l’avaluació és de caire formatiu, la qual cosa requereix flexibilitat en el plantejament de la programació, a fi de facilitar la millora del procés d’ensenyament-aprenentatge de la biologia.

Objectius generals

L’alumnat, en acabar la matèria, ha de ser capaç de:

1. Comprendre els principis i els fets biològics més significatius, així com la seva organització en teories i models.

2. Analitzar i valorar críticament els coneixements biològics i ser conscient dels seus límits i dels canvis continus a què són sotmesos els coneixements científics.

3. Situar els coneixements biològics en el marc general de la ciència, de la tècnica i de la tecnologia, i en la perspectiva dels problemes que té plantejats la humanitat.

4. Interpretar i resoldre problemes de la vida quotidiana, seleccionant i aplicant els coneixements biològics teòrics i pràctics rellevants.

5. Realitzar observacions biològiques sistemàtiques, qualitatives i quantitatives, i treure’n conclusions.

6. Formular hipòtesis per tal d’explicar els fets observats i programar i realitzar experiències per contrastar-les.

7. Analitzar metòdicament els fets biològics i exposar per escrit i/o oralment els resultats d’una manera clara expressant-los amb la terminologia adequada.

8. Explicar el funcionament dels instruments científics emprant la terminologia adequada, en particular els relacionats amb les ciències biològiques, i conèixer el seu maneig per tal d’utilitzar-los en les diferents experiències pràctiques.

9. Rebutjar els plantejaments reduccionistes en l’aplicació i l’ús inadequat de la ciència, en particular la biologia, que impliqui atemptar contra la dignitat humana.

10. Valorar la complexitat biològica del planeta i la necessitat de conservar la seva biodiversitat, i assumir la responsabilitat que hi té l’espècie humana.

Continguts

Fets, conceptes i sistemes conceptuals

1. La biosfera.

2. La química de la vida.

3. L’organització estructural i funcional dels organismes.

4. L’intercanvi de matèria i energia a la cèl·lula.

5. La genètica.

6. Evolució.

7. Immunologia.

Procediments

1. Utilització i aplicació de les habilitats bàsiques, les tècniques i les estratègies intel·lectuals per a l’anàlisi dels fets i els processos biològics.

1.1 Planificació i realització d’experiències. Formulació d’hipòtesis. Identificació i control de variables.

1.2 Planificació i realització d’observacions d’organismes i fenòmens.

1.3 Selecció i maneig adequat del material comú de laboratori i del de l’equip informàtic.

1.4 Utilització de la lupa binocular i el microscopi òptic, així com de les tècniques específiques que els són pròpies.

1.5 Càlcul de les mides reals d’un objecte observat al microscopi emprant les escales pertinents.

1.6 Realització de dibuixos i d’esquemes a partir de les imatges, i relacionar-los amb l’objecte tridimensional.

2. Recerca, comentari, ús i referència de bibliografia.

2.1 Recerca, valoració, utilització i referència de material bibliogràfic i telemàtic.

2.2 Comentari de textos científics.

2.3 Anàlisi de seqüències de vídeos i fotografies científiques.

3. Tractament i interpretació de la informació, qualitativa i quantitativa, obtinguda en l’anàlisi dels processos biològics.

3.1 Elaboració de quadres de diverses entrades, de jerarquies de conceptes, de resums, de mapes conceptuals, de diagrames de flux i de protocols de pràctiques.

3.2 Utilització i construcció de taules numèriques i de gràfics de diferents tipus, usant, si escau, programes informàtics.

3.3 Comparació i correlació dels resultats obtinguts. Extrapolacions.

3.4 Reconeixement de patrons i ús de models.

3.5 Formulació de conclusions i noves preguntes.

4. Comunicació.

4.1 Expressió, oralment o per escrit, de la informació obtinguda a partir de l’anàlisi dels processos biològics.

4.2 Utilització del llenguatge científic.

4.3 Elaboració i presentació de treballs, utilitzant mitjans audiovisuals, informàtics i telemàtics.

5. Aplicació.

5.1 Establiment de relacions entre els processos biològics i les seves aplicacions pràctiques.

5.2 Identificació de les aplicacions pràctiques de la biologia en diferents camps del saber.

Valors, normes i actituds

1. Valoració crítica de la biologia, i de la ciència en general, així com de les seves aplicacions.

2. Presa de consciència del fet que la biologia, i la ciència en general, són el resultat d’un treball alhora individual i col·lectiu, i que comporta una despesa econòmica.

3. Interès per les relacions que existeixen entre la biologia, la societat i la tecnologia.

4. Acceptació i respecte per les diferents opinions degudament fonamentades davant d’un mateix fet biològic.

5. Interès, rigorositat i constància a documentar-se davant dels fets biològics.

6. Actuació amb cura i responsabilitat envers el material, els organismes i el medi i el treball de laboratori.

Primer curs

Fets, conceptes i sistemes conceptuals

1. La biosfera.

1.1 Característiques generals de la biosfera.

1.2 La classificació dels organismes: moneres, protoctists, fongs, vegetals i animals.

1.3 Els factors ambientals i els organismes.

1.4 El cicle de la matèria i el flux de l’energia.

1.5 Els trets diferencials dels ecosistemes continentals i dels ecosistemes marins.

1.6 Els ecosistemes i el temps.

1.7 Els éssers humans i la biosfera.

2. La química de la vida.

2.1 La composició química de la matèria viva: mètodes d’anàlisi.

2.2 Els elements químics, els bioelements i les biomolècules.

2.3 Les biomolècules inorgàniques i orgàniques i la seva funció biològica.

3. L’organització estructural i funcional dels organismes.

3.1 Visió històrica de la formulació de la teoria cel·lular.

3.2 Tècniques d’estudi de la cèl·lula.

3.3 La cèl·lula eucariota. Diferenciació cel·lular (diversitat i especialització).

3.4 El cicle cel·lular.

3.5 El nucli interfàsic. La mitosi i el seu significat biològic. Els cromosomes. El cariotip.

3.6 La cèl·lula procariota. Diversitat de formes.

3.7 Formes acel·lulars: els virus.

Segon curs

Fets, conceptes i sistemes conceptuals

4. L’intercanvi de matèria i energia a la cèl·lula.

4.1 Les característiques i les funcions generals del metabolisme. Estructures cel·lulars implicades. Els enzims i les reaccions metabòliques.

4.2 Les vies metabòliques de degradació. Fermentació i respiració de la glucosa.

4.3 Les vies metabòliques de síntesi. Vies dels heteròtrofs: gluconeogènesi i síntesi dels àcids grassos. Vies dels autòtrofs: fotosíntesi i quimiosíntesi.

4.4 Els models metabòlics dels diferents tipus cel·lulars en funció de les fonts de carboni i d’energia.

4.5 Microorganismes i processos industrials d’importància econòmica.

5. La genètica.

5.1 La meiosi: característiques citològiques i significat biològic. Reproducció sexual i cicles biològics.

5.2 Les experiències de Gregor Mendel i les lleis que se’n deriven.

5.3 La teoria cromosòmica de l’herència. Reinterpretació de les lleis de Mendel.

5.4 Al·lelomorfisme múltiple.

5.5 Herència del sexe i herència lligada al sexe.

5.6 L’ADN: reconstrucció històrica de les investigacions sobre la seva funció i estructura.

5.7 Replicació i expressió del material genètic.

5.8 Alteracions de la informació genètica: causes i conseqüències. Mutacions.

5.9 Enginyeria genètica: aplicacions i valoracions ètiques.

6. Evolució.

6.1 Història de les idees evolucionistes: Lamarck i el lamarquisme, Darwin i el darwinisme, el neodarwinisme i la Teoria Sintètica. Proves clàssiques de l’evolució.

6.2 Causes del canvi de les freqüències gèniques: mutació, selecció, deriva genètica i migració (flux genètic).

6.3 Concepte d’espècie. L’especiació.

7. Immunologia.

7.1 Funcions del sistema immunològic. Òrgans i cèl·lules de la immunitat.

7.2 Defensa específica de l’organisme: resposta cel·lular i humoral.

7.3 Tipus d’immunitat natural (innata i adquirida), artificial (activa i passiva).

7.4 Trastorns i malalties relacionades amb la immunitat.

Objectius terminals

1. Explicar els trets característics (morfològics, estructurals, metabòlics, reproductors i d’hàbitat) de cadascun dels cinc regnes en què es classifiquen els éssers vius.

2. Definir, relacionant-los, els conceptes següents: biosfera, ecosistema, biòtop, biocenosi, població, comunitat, nínxol ecològic, cadena alimentària, piràmide i xarxa tròfica, nivell tròfic, biomassa, producció primària, producció secundària, com també reconèixer el caràcter quantificable d’alguns d’aquests conceptes.

3. Explicar el cicle de la matèria i el flux de l’energia a la biosfera, i diferenciar entre energia endosomàtica i exosomàtica.

4. Identificar i explicar, prenent com a exemple un ecosistema proper, les relacions tròfiques que s’estableixen entre els seus components, considerant que el seu equilibri és dinàmic i alterable.

5. Reconèixer el caràcter de la biosfera com a ecosistema i identificar els problemes que l’activitat humana hi genera, analitzant el seus trets històrics, biològics i socials, i valorant la responsabilitat que la humanitat té en la seva conservació.

6. Reconèixer el caràcter universal de la composició química de la cèl·lula i dels organismes.

7. Calcular experimentalment el contingut d’aigua en diferents mostres animals i vegetals. Observar fenòmens d’osmosi al microscopi òptic.

8. Identificar i interpretar les principals estructures de les biomolècules, descrivint la seva funció i reconeixent el caràcter específic que algunes tenen en l’ésser viu.

9. Descriure la naturalesa i localització del material genètic.

10. Diferenciar qualitativament i quantitativa els elements químics, els components inorgànics i els components orgànics que es troben en les cèl·lules i els organismes.

11. Identificar experimentalment glúcids, lípids i proteïnes en mostres animals i vegetals.

12. Utilitzar experimentalment la cromatografia per separar els components d’una mescla de pigments vegetals o altres biomolècules.

13. Estudiar experimentalment l’activitat d’alguns enzims com l’amilasa salival o la catalasa.

14. Analitzar i relacionar la disminució o absència de determinades biomolècules amb les deficiències i els trastorns que aquest fet pot determinar.

15. Enumerar i diferenciar les diverses tècniques que s’utilitzen en l’estudi de la cèl·lula, tot dedicant especial atenció a l’ús del microscopi òptic. Realitzar algunes tincions específiques com la de Gram.

16. Reconèixer l’estructura bàsica i universal de la cèl·lula en els diferents tipus de cèl·lules existents.

17. Analitzar i relacionar les imatges de la cèl·lula obtingudes a partir de diferents mètodes d’observació, amb la seva estructura tridimensional.

18. Realitzar observacions de diferents cèl·lules i organismes unicel·lulars (eucariotes i procariotes) amb tècniques de microscopia òptica calculant la grandària real, descrivint la seva forma i observant algunes de les seves estructures.

19. Establir les diferències i les semblances entre els nivells d’organització cel·lular.

20. Reconèixer la funció dels microorganismes en els cicles biogeoquímics, processos industrials i medi ambient, així com el seu possible caràcter patogen. Realitzar cultius de microorganismes.

21. Descriure els diferents components estructurals i ultraestructurals de la cèl·lula, procariota i eucariota, i explicar la seva funció.

22. Fer observacions de cèl·lules en mitosi, descriure les fases d’aquest procés cel·lular, així com reconèixer el seu paper en el creixement dels organismes.

23. Explicar la composició i la ultraestructura dels virus, i el seu paper com a paràsits intracel·lulars, així com el caràcter d’agents causals de determinades malalties humanes, i valorar la responsabilitat de l’ésser humà en la seva transmissió.

24. Distingir els diferents tipus metabòlics cel·lulars en funció de les fonts de carboni i d’energia que utilitzen.

25. Resumir les funcions generals del metabolisme i reconèixer, en el metabolisme d’un organisme concret, un segment del cicle de la matèria i el flux de l’energia en la biosfera.

26. Definir, tot relacionant-los, els conceptes següents: metabolisme extracel·lular, metabolisme intracel·lular, anabolisme i catabolisme, via metabòlica i metabòlit intermediari.

27. Esquematitzar les vies principals de degradació i de síntesi de les biomolècules orgàniques.

28. Comparar les tres vies principals d’obtenció d’energia per part de les cèl·lules: la fermentació, la fotosíntesi i la respiració aeròbica, i situar-les en els organismes que les realitzen.

29 Comprovar experimentalment algunes de les vies metabòliques més representatives com la fotosíntesi i algun tipus de fermentació.

30. Analitzar la funció de la sexualitat en l’intercanvi de material genètic i la seva importància en el procés evolutiu.

31. Comparar i interpretar els processos de mitosi i meiosi, el seu significat biològic, i situar-los en el cicle cel·lular i en el cicle biològic.

32. Caracteritzar els processos de reproducció asexual i sexual, comparant els seus respectius avantatges i inconvenients i diferenciar, tot utilitzant exemples il·lustratius, la reproducció de la sexualitat.

33. Valorar la importància de les aportacions de la biologia en els camps de la biotecnologia i l’enginyeria genètica.

34. Descriure els experiments de Mendel, i enunciar les lleis que se’n dedueixen i les ampliacions posteriors més significatives d’aquestes lleis.

35. Interpretar exemples dels caràcters hereditaris que en la seva manifestació segueixen les lleis de Mendel, i també exemples dels caràcters regulats per gens lligats al sexe.

36. Definir, tot relacionant-los, els següents conceptes: caràcter hereditari, cromosoma, locus (loci), cariotip, fenotip, genotip, gen, al·lel, homozigot, heterozigot.

37. Explicar la duplicació de l’ADN, la transcripció, la traducció i el codi genètic.

38. Precisar la naturalesa del codi genètic i la síntesi de proteïnes.

39. Analitzar el paper de les mutacions en l’evolució, així com les conseqüències de les mateixes en l’espècie humana.

40. Indicar els trets fonamentals i diferencials de la teoria de l’evolució darwiniana, els canvis introduïts posteriorment i algunes de les proves de l’evolució.

41. Aplicar el model evolutiu per explicar canvis produïts en els organismes.

42. Analitzar els mecanismes de defensa que desenvolupen els éssers vius davant d’un antigen així com deduir, a partir d’aquests coneixements, com es pot incidir per reforçar i estimular les defenses naturals.

Física

Introducció

A l’etapa d’educació secundària obligatòria s’ha abordat l’estudi de les ciències de la naturalesa des de la perspectiva de ciència integrada. L’alumnat ha estat posat en situació de conèixer i d’interpretar diversos fenòmens físics, ha pogut adquirir un seguit de destreses manuals i d’estratègies relacionades amb els procediments científics i ha tingut oportunitat de reflexionar sobre les implicacions de la ciència en la societat i de començar a fer seus valors inherents al coneixement científic. Ara, en el batxillerat, l’estudi de la ciència es fa des d’una estructuració més específicament disciplinària, que permet progressar en els valors educatius que s’han desenvolupat en l’etapa anterior.

La física s’ofereix com una matèria de modalitat de les ciències –pures o aplicades– o de la tecnologia. Tot i respectant els diversos enfocaments en el desplegament del currículum segons quina sigui l’opció majoritària dels alumnes, és tasca primordial i comuna de la matèria en totes dues modalitats facilitar l’aprenentatge de conceptes, lleis i principis bàsics de la física, i també d’algunes de les seves tècniques de treball, sense oblidar d’aproximar l’alumnat als mètodes d’investigació i la seva construcció al llarg de la història.

La ubicació de la matèria en dues modalitats, la científica i la tecnològica, l’assignació horària i la necessitat d’ajustar-se a les possibilitats d’aprenentatge dels alumnes, obliga a fer una selecció acurada dels continguts i objectius que s’estableixen. Aquesta selecció s’ha fet amb el criteri d’assegurar que l’alumnat pugui adquirir un coneixement sòlid d’alguns camps que podran ser usats com a base sobre la qual assentar la posterior incorporació de noves idees, tècniques i mètodes de treball. En aquest sentit, ha semblat adequat centrar-se especialment en l’estudi de la mecànica dels punts materials, en l’electricitat i l’electromagnetisme (incloent-hi circuits de corrent continu i una introducció al corrent altern), en l’estudi dels camps gravitatori i electrostàtic, en una introducció al moviment ondulatori i en fer patent l’existència d’una física moderna.

En el plantejament dels diversos temes serà bo no perdre de vista que parar atenció a l’evolució històrica dels esquemes conceptuals habitualment enriqueix i ajuda a donar sentit als continguts que s’estudien. Sempre que sigui possible, serà convenient incorporar informació i reflexió sobre l’evolució històrica dels conceptes i de les actituds predominants en l’àmbit de la física.

En relació amb aquest punt, cal remarcar que es considera molt pertinent que l’alumnat que cursa aquesta matèria pugui conèixer, en acabar el batxillerat, un gran nombre de nocions sobre el desenvolupament contemporani de la física. Per això cal fer referència, quan sigui possible, a les limitacions de la física clàssica i a com actualment se superen aquestes limitacions. Es tractaria d’avançar en la modernització del llenguatge i els coneixements factuals que té l’alumnat en relació amb els que s’adquireixen en l’etapa anterior, tot afegint-hi una actitud d’interès per l’estat actual de la física i un reconeixement del paper d’alguns científics que es puguin considerar clau en l’evolució d’aquesta ciència. Alguns enfocaments de la matèria podrien posar més èmfasi en la contribució de la física als avenços tecnològics que no en els aspectes pròpiament científics abans esmentats i, en tots els casos, es tractarà de presentar d’una manera atractiva l’aventura de la progressió en el coneixement del món físic.

La finalitat educativa bàsica de l’ensenyament de la física al batxillerat és que l’alumnat adquireixi els continguts conceptuals bàsics de manera qualitativa i que els arreli en el seu bagatge conceptual general; que aquesta adquisició de continguts conceptuals vagi acompanyada d’un reconeixement de determinats valors que s’espera que progressivament vagi afermant, i que continuï consolidant un seguit de procediments (estratègies de resolució de problemes, utilització de material experimental elemental, lectura comprensiva de les indicacions dels aparells de mesura) l’aprenentatge dels quals es va iniciar a l’ensenyament obligatori. Tant l’adquisició de conceptes com la consolidació de determinats procediments comporta la utilització d’un cert aparell matemàtic, no necessàriament complex, però que s’ha de conèixer i usar bé. I aquest "gust per l’ús correcte dels recursos matemàtics" és inherent a alguns dels valors que es tracta de consolidar en els alumnes d’acord amb el currículum prescriptiu que ara s’estableix. Mai, però, l’ús dels recursos del càlcul o de les representacions gràfiques no haurà d’emmascarar el sentit físic dels problemes i qüestions que l’estudiant estigui considerant, i en això caldrà que el professorat hi pari particular atenció.

El paper que exerceixen els treballs experimentals i de recerca d’informació en el currículum està fortament associat (però no únicament) als continguts procedimentals. En dissenyar i articular els treballs pràctics convé, tanmateix, no perdre de vista que aquests també influeixen, i cal que ho facin en sentit positiu, en la consolidació dels coneixements que està adquirint l’alumnat o en la forma que els abordarà a continuació. S’espera, doncs, que els treballs pràctics al laboratori o de recerca d’informació, no es limitin a la consolidació de les habilitats de manipulació –que són importants–, sinó que també incideixin en altres continguts procedimentals (tractament de dades, formulació d’hipòtesis, ús de medis informàtics), en actitudinals (honestedat i reconeixement de fonts d’error) i de conceptes (confirmacions conceptuals, obertura a nous conceptes).

Objectius generals

L’alumnat, en acabar el cicle, ha de ser capaç de:

1. Comprendre els principals fets, lleis, principis i teories relatives als fenòmens físics.

2. Utilitzar els coneixements físics i la metodologia científica per entendre millor la realitat immediata i poder opinar, assenyadament, sobre temes d’actualitat relacionats amb la física i la ciència en general.

3. Adquirir els recursos i el formalisme matemàtic necessaris per comprendre els conceptes que es treballen, per resoldre les qüestions i problemes pertinents a les matèries estudiades, i per completar el treball experimental que li és associat.

4. Familiaritzar-se amb el maneig de material de laboratori i progressar en l’habilitat manual que permeti la realització de muntatges pràctics i la recollida de dades amb vista a la comprovació experimental d’alguna llei física o a la contrastació d’hipòtesis.

5. Adquirir un hàbit de treball autònom pel que fa a la recerca d’informació bibliogràfica, al disseny de treballs experimentals i a l’elaboració d’hipòtesis per explicar alguns fenòmens físics.

6. Adquirir una visió de la física, dinàmica, canviant i sotmesa a revisió contínua en el decurs de la història.

7. Reflexionar sobre la interrelació ciència-tecnologia-societat, valorant la influència de cadascuna en el desenvolupament i progrés de les altres i la seva incidència en el medi ambient.

8. Comprendre la terminologia científica per usar-la amb propietat en els àmbits especialitzats i poder-la explicar en el llenguatge quotidià.

Continguts

Fets, conceptes i sistemes conceptuals

1. Cinemàtica.

1.1 Magnituds cinemàtiques: posició, desplaçament, velocitat i acceleració.

1.2 Moviment en una dimensió.

Moviment rectilini uniforme (MRU).

Moviment rectilini uniformement accelerat (MRUA).

Moviment harmònic simple (MHS).

1.3 Moviment en dues dimensions.

Moviment de projectils.

Moviment circular.

2. Dinàmica.

2.1 Lleis de la dinàmica.

2.2 Forces fonamentals.

2.3 Aplicació de les lleis de la dinàmica a l’estudi del moviment rectilini d’un cos: MRU, MRUA, MHS.

2.4 Dinàmica del moviment circular.

3. Principis de conservació.

3.1 Impuls i quantitat de moviment.

3.2 Principi de conservació de la quantitat de moviment.

3.3 Treball i potència. Rendiment.

3.4 Treball i energia cinètica.

3.5 Sistemes conservatius. Principi de conservació de l’energia mecànica.

3.6 Sistemes no conservatius. Dissipació d’energia com a calor. Principi de conservació de l’energia.

3.7 Equivalència massa-energia.

4. Ones.

4.1 Característiques i tipus d’ones.

4.2 Equació d’una ona harmònica unidimensional.

4.3 Fenòmens ondulatoris.

4.4 Ones mecàniques. El so.

4.5 Caràcter ondulatori de la llum. Ones i espectre electromagnètic. Dispersió de la llum.

4.6 Aplicació de la reflexió i refracció de la llum en els miralls i les lents.

4.7 Aplicacions mèdiques i tecnològiques de les ones. Contaminació acústica i electromagnètica.

5. Camps gravitatori i elèctric.

5.1 Llei de la gravitació i llei de Coulomb. Forces centrals.

5.2 Camps conservatius. Magnituds que els representen.

5.3 Camps gravitatori i elèctric creats per una o més masses i càrregues puntuals.

5.4 Camps gravitatori i elèctric creats per distribucions esfèriques de massa i càrrega.

5.5 Camp gravitatori terrestre. Planetes i satèl·lits. Lleis de Kepler.

5.6 Camp elèctric uniforme.

6. Corrent continu.

6.1 Magnituds elèctriques.

6.2 Llei d’Ohm.

6.3 Efecte Joule.

6.4 Força electromotriu d’un generador. Força contraelectromotriu d’un receptor.

6.5 Balanç d’energia en un circuit de corrent continu.

7. Electromagnetisme.

7.1 Camp magnètic. Força de Lorentz.

7.2 Forces sobre corrents i imants. Experiment d’Oersted.

7.3 Camps magnètics creats per corrents i imants.

7.4 Inducció electromagnètica. Llei de Faraday i llei de Lenz.

7.5 Generació d’un corrent altern.

7.6 Ús i transport del corrent altern. Impacte mediambiental de l’energia elèctrica.

8. Física moderna.

8.1 Quantització de l’energia. Efecte fotoelèctric.

8.2 Dualitat ona corpuscle. Principi d’incertesa.

8.3 Composició i estabilitat dels nuclis atòmics. Radioactivitat.

8.4 Reaccions nuclears. Fissió i fusió nuclear.

8.5 Aplicacions tecnològiques i mèdiques de la radioactivitat i de l’energia nuclear.

Procediments

1. Utilització del llenguatge matemàtic i del llenguatge gràfic en la definició de magnituds i en la formulació de lleis.

1.1 Expressió de conceptes físics de manera matemàtica.

1.2 Interpretació del significat físic d’una fórmula matemàtica.

1.3 Representació gràfica de les relacions entre els valors de dues variables físiques en un mateix procés.

1.4 Descripció, en llenguatge corrent o en llenguatge matemàtic, de la situació física representada en una gràfica.

2. Resolució de problemes.

2.1 Esquematització de la situació física i identificació de les lleis i principis que s’hi relacionen.

2.2 Plantejament del problema.

2.3 Realització d’operacions matemàtiques.

2.4 Ús i canvi d’unitats.

2.5 Estimació del nombre de xifres significatives.

2.6 Anàlisi dels resultats.

3. Realització d’experiències.

3.1 Manipulació i lectura d’aparells de mesura. Sensibilitat i precisió.

3.2 Utilització de guions de pràctiques.

3.3 Recollida de dades.

3.4 Organització de les dades en taules i gràfics.

3.5 Estimació dels errors.

3.6 Confecció d’informes escrits.

3.7 Ús de mitjans informàtics per organitzar dades, representar-les i elaborar informes.

3.8 Ús de sistemes d’experimentació assistida per ordinador.

4. Elaboració de petites investigacions.

4.1 Treball bibliogràfic de recopilació i estudi de la informació disponible sobre el tema a investigar.

4.2 Enunciat precís del problema.

4.3 Emissió d’hipòtesis.

4.4 Disseny i realització de muntatges experimentals o simulats amb ordinador que permetin contrastar directament les hipòtesis o algunes de les seves conseqüències lògiques.

4.5 Comunicació dels resultats.

Valors, normes i actituds

1. Davant de les situacions d’aprenentatge.

1.1 Interès per l’assignatura, per l’entorn físic més immediat i pels temes d’actualitat relacionats amb la ciència.

1.2 Iniciativa, organització i constància en el treball a l’aula i al laboratori.

1.3. Participació i col·laboració en les tasques col·lectives.

1.4 Honestedat i rigor en la recollida de dades, en el seu tractament i en la seva comunicació.

1.5 Confiança en la pròpia capacitat intel·lectual i habilitat manual a l’hora d’enfrontar-se amb un problema teòric o pràctic.

1.6 Respecte pel material, les instal·lacions i les normes de seguretat al laboratori.

2. Davant de la ciència i la seva influència en el pensament humà.

2.1 Valoració crítica de la importància de la física en l’avanç progressiu del coneixement del món.

2.2 Valoració crítica de la contribució de la ciència i de la tècnica al progrés i benestar de la humanitat.

2.3 Conscienciació dels perills que comporta un mal ús dels avenços científics i tècnics.

2.4 Apreciació del caràcter objectiu i antidogmàtic de la ciència i de la necessitat de la seva contínua revisió com a element intrínsec d’aquest camp de coneixement.

Primer curs

Fets, conceptes i sistemes conceptuals

1. Cinemàtica.

1.1 Magnituds cinemàtiques: posició, desplaçament, velocitat i acceleració.

1.2 Moviment en una dimensió.

Moviment rectilini uniforme.

Moviment rectilini uniformement accelerat.

1.3 Moviment en dues dimensions.

Moviment de projectils.

Moviment circular uniforme.

2. Dinàmica.

2.1 Lleis de la dinàmica.

2.2 Forces fonamentals.

2.3 Aplicació de les lleis de la dinàmica a l’estudi del moviment rectilini d’un cos: MRU, MRUA.

3. Principis de conservació.

3.1 Impuls i quantitat de moviment.

3.2 Principi de conservació de la quantitat de moviment.

3.3 Treball i potència. Rendiment.

3.4 Treball i energia cinètica.

3.5 Sistemes conservatius. Principi de conservació de l’energia mecànica.

3.6 Sistemes no conservatius. Dissipació d’energia en forma de calor. Principi de conservació de l’energia.

3.7 Equivalència massa-energia.

6. Corrent continu.

6.1 Magnituds elèctriques.

6.2 Llei d’Ohm.

6.3 Efecte Joule.

6.4 Força electromotriu d’un generador. Força contraelectromotriu d’un receptor.

6.5 Balanç d’energia en un circuit de corrent continu.

8. Física moderna.

8.3 Composició i estabilitat dels nuclis atòmics. Radioactivitat.

8.4 Reaccions nuclears. Fissió i fusió nuclear.

8.5 Aplicacions tecnològiques i mèdiques de la radioactivitat i de l’energia nuclear.

Segon curs

Fets, conceptes i sistemes conceptuals

1. Cinemàtica.

1.1 Magnituds cinemàtiques: posició, desplaçament, velocitat i acceleració.

1.2 Moviment en una dimensió.

Moviment harmònic simple.

1.3 Moviment en dues dimensions.

Moviment circular. Moviment circular uniformement accelerat.

2. Dinàmica.

2.3 Dinàmica del moviment harmònic simple.

2.4 Dinàmica del moviment circular.

3. Principis de conservació.

3.2 Principi de conservació de la quantitat de moviment. Xocs.

3.6 Sistemes no conservatius. Dissipació de l’energia com a calor. Principi de conservació de l’energia.

3.7 Equivalència massa-energia.

4. Ones.

4.1 Característiques i tipus d’ones.

4.2 Equació d’una ona harmònica unidimensional.

4.3 Fenòmens ondulatoris.

4.4 Ones mecàniques. El so.

4.5 Caràcter ondulatori de la llum. Ones i espectre electromagnètic. Dispersió de la llum.

4.6 Aplicació de la reflexió i refracció de la llum en els miralls i les lents.

4.7 Aplicacions mèdiques i tecnològiques de les ones. Contaminació acústica i electromagnètica.

5. Camps gravitatori i elèctric.

5.1 Llei de la gravitació i llei de Coulomb. Forces centrals.

5.2 Camps conservatius. Magnituds que els representen.

5.3 Camp gravitatori i elèctric creat per una o més masses i càrregues puntuals.

5.4 Camp gravitatori i elèctric creat per distribucions esfèriques de massa i càrrega.

5.5 Camp gravitatori terrestre. Planetes i satèl·lits. Lleis de Kepler.

5.6 Camp elèctric uniforme.

7. Electromagnetisme.

7.1 Camp magnètic. Força de Lorentz.

7.2 Forces sobre corrents i imants. Experiment d’Oersted.

7.3 Camps magnètics creats per corrents i imants.

7.4 Inducció electromagnètica. Llei de Faraday i llei de Lenz.

7.5 Generació d’un corrent altern.

7.6 Ús i transport del corrent altern. Impacte mediambiental de l’energia elèctrica.

8. Física moderna.

8.1 Quantització de l’energia. Efecte fotoelèctric.

8.2 Dualitat ona corpuscle. Principi d’incertesa.

Objectius terminals

1. Entendre la necessitat d’un sistema de referència en l’estudi de qualsevol moviment i explicitar, en cada cas, el sistema emprat, referint-hi la posició i la velocitat d’un mòbil en una o dues dimensions.

2. Identificar i caracteritzar els moviments rectilinis uniformes i uniformement accelerats i identificar el moviment de caiguda en el buit com un cas particular de moviment uniformement accelerat.

3. Descriure alguns casos senzills de composició de moviments rectilinis, d’igual direcció o de direccions perpendiculars, i aplicar-ho a l’estudi del moviment de projectils.

4. Identificar i caracteritzar els moviments circular uniforme i circular uniformement accelerat.

5. Relacionar les components tangencial i normal de l’acceleració amb els canvis en el mòdul i en la direcció de la velocitat.

6. Identificar i caracteritzar el moviment harmònic simple.

7. Definir les magnituds: posició, desplaçament, velocitat mitjana i instantània, celeritat mitjana i instantània, acceleració mitjana i instantània, components intrínsecs de l’acceleració, angle girat, velocitat angular, acceleració angular, força, massa, quantitat de moviment, impuls, treball, energia cinètica, potencial i mecànica, càrrega elèctrica, intensitat de camp gravitatori i elèctric, potencial, diferència de potencial, flux magnètic, intensitat del corrent, resistència elèctrica, força electromotriu i contraelectromotriu, longitud d’ona, període, freqüència, elongació, amplitud, fase, defecte de massa.

8. Comprendre i enunciar correctament les lleis de la dinàmica i adonar-se del caràcter vectorial de la segona llei, relacionant la direcció i el sentit de la força resultant sobre un cos amb els de l’acceleració i diferenciant-los de la direcció i sentit del moviment.

9. Diferenciar entre massa i pes.

10. Aplicar les lleis de la dinàmica en sistemes d’un o més cossos lligats per cordes i politges de massa negligible que es mouen en un pla horitzontal o inclinat tenint en compte les forces de fregament.

11. Conèixer que totes les forces existents a l’univers es poden classificar en quatre categories anomenades forces fonamentals.

12. Interpretar, en un moviment circular, la força centrípeta com la component de la força resultant sobre el mòbil en la direcció radial.

13. Deduir, pel moviment harmònic d’una massa unida a un ressort, la relació entre el període, la constant elàstica del ressort i la massa.

14. Enunciar el principi de conservació de la quantitat de moviment d’un sistema de partícules de massa constant, evidenciant-ne el caràcter vectorial i aplicar-lo a l’estudi dels xocs.

15. Associar el concepte d’energia potencial a l’existència de forces conservatives i saber que el seu valor depèn d’un nivell zero fixat arbitràriament.

16. Enunciar el principi de conservació de l’energia mecànica i estendre aquest enunciat a un principi més general de conservació de l’energia que inclogui l’equivalència massa-energia relativista.

17. Estudiar sistemes conservatius i no conservatius en una o dues dimensions aplicant consideracions energètiques.

18. Associar l’impuls (efecte temporal de la força resultant sobre un cos) amb la variació de la quantitat de moviment i el treball (efecte espacial) amb la variació de l’energia cinètica.

19. Explicar què és una ona i reconèixer les característiques de qualsevol ona (velocitat de propagació, front d’ona, raig) i de les ones periòdiques en particular (període, freqüència, longitud d’ona). Distingir entre pols, trens d’ona, ones periòdiques i ones harmòniques, classificant-les d’acord amb diferents criteris (longitudinals, transversals; mecàniques i electromagnètiques; unidimensionals, bidimensionals tridimensionals), exemplificant-ho amb el casos concrets d’ones superficials a l’aigua, ones en una corda o en una molla i ones sonores.

20. Deduir i utilitzar l’equació d’una ona harmònica unidimensional.

21. Constatar la doble periodicitat, en l’espai i en el transcurs del temps, d’una ona harmònica.

22. Descriure qualitativament, amb l’ajuda del principi d’Huygens, la forma com una ona avança i els fenòmens ondulatoris: reflexió, refracció, interferències, difracció i polarització. Deduir les lleis de la reflexió i de la refracció.

23. Reconèixer els fenòmens òptics en què és basa la formació d’imatges en lents primes i miralls i saber representar-ho gràficament en alguns casos senzills.

24. Explicar les diferents teories que al llarg de la història han existit sobre la naturalesa de la llum. En el marc de la descripció ondulatòria, situar la llum en l’espectre electromagnètic.

25. Entendre la importància de la noció de camp en la descripció de les interaccions a distància.

26. Definir el concepte d’intensitat de camp, remarcant-ne el caràcter vectorial, i el concepte de potencial, i el caràcter escalar.

27. Distingir entre diferents tipus de camps (escalars, vectorials, conservatius, centrals, uniformes) i relacionar, a nivell qualitatiu, la intensitat amb el potencial, amb l’ajut de la representació de les línies de força i de les superfícies equipotencials en alguns casos senzills.

28. Calcular forces, intensitats, energies potencials i potencials en els camps gravitatoris i elèctrics creats per una o més partícules, per distribucions esfèriques de massa/càrrega, així com la diferència de potencial entre dos punts situats en una regió on existeixi un camp elèctric uniforme.

29. Calcular magnituds relacionades amb els moviments orbitals de planetes i satèl·lits i la seva energia mecànica, utilitzant la dinàmica del moviment circular i les lleis de Kepler.

30. Entendre les condicions que s’han de donar perquè existeixi un corrent elèctric dins d’un conductor, i enunciar la llei d’Ohm i conèixer que no es compleix sempre, ni per a tots els conductors.

31. Conèixer els principals elements d’un circuit de corrent continu d’una sola malla, inclosos els aparells de mesura, i saber realitzar un balanç d’energia per calcular les magnituds que els caracteritzen.

32. Trobar la resistència equivalent d’associacions en sèrie i en paral·lel.

33. Conèixer que els camps magnètics són creats per càrregues en moviment. Descriure qualitativament i quantitativa les forces magnètiques que actuen sobre càrregues en moviment en el si d’un camp magnètic i entre corrents elèctrics paral·lels.

34. Relacionar el fenomen de la inducció electromagnètica amb la variació de flux magnètic i conèixer les lleis de Lenz i Faraday.

35. Assenyalar els trets que caracteritzen un corrent altern, explicar com es genera i justificar-ne la idoneïtat per al transport i l’ús. Valorar l’impacte medioambiental de l’energia elèctrica.

36. Comprendre el fenomen de la radioactivitat i la seva relació amb l’estabilitat dels nuclis. Escriure correctament algunes reaccions nuclears importants i calcular, a partir del seu defecte de massa, les energies que hi entren en joc. Conèixer les reaccions de fissió i fusió i les seves aplicacions tecnològiques. Valorar la incidència de les aplicacions mèdiques i tecnològiques dels fenòmens radioactius i de les reaccions nuclears en la societat actual i el seu efecte en el medi ambient.

37. Conèixer alguns dels principals fenòmens que no pot explicar satisfactòriament la física clàssica i en especial l’efecte fotoelèctric i la necessitat de considerar la quantització de l’energia per interpretar-lo correctament. Entendre la dualitat ona-partícula i el principi d’incertesa.

38. Utilitzar correctament l’aparat matemàtic necessari per a l’anàlisi i resolució de problemes i qüestions que no sobrepassi de: equacions de segon grau, sistemes d’equacions, trigonometria, càlcul vectorial, estudi de funcions, derivades i integrals senzilles.

39. Esquematitzar gràficament, plantejar, resoldre i analitzar críticament els resultats i expressar-los amb les xifres significatives i unitats adequades de problemes diversos.

40. Resoldre qüestions qualitatives relatives als fenòmens i les lleis físiques estudiats.

41. Confeccionar gràfics, tant manualment com amb recursos informàtics de: trajectòries (x, y), posició-temps, velocitat-temps, acceleració-temps, força-temps, força-posició, intensitat-diferència de potencial en corrent continu, i saber interpretar, a partir de la forma de la gràfica, el tipus de relació entre les variables.

42. Manipular, llegir correctament i estimar la precisió i sensibilitat d’instruments de mesura més habituals en física.

43. Realitzar pràctiques de laboratori seguint correctament els passos d’un guió, observar i entendre demostracions de càtedra i/o simulacions per ordinador sobre alguns aspectes de cinemàtica, dinàmica, principis de conservació, circuits de corrent continu, moviment ondulatori i electromagnetisme.

44. Fer aportacions a les discussions col·lectives (del grup-classe o de grups de treball més reduïts) quan es tracti d’establir hipòtesis per tal d’explicar alguns fenòmens físics observats o descrits i a l’hora de dissenyar petits experiments per contrastar-les.

45. Recollir les dades de les experiències, organitzar-les en forma de taula o de gràfica, analitzar-les per extreure’n conclusions fent, quan es pugui, una estimació dels errors comesos, i elaborar informes escrits i presentacions multimèdia.

46. Elaborar petits treballs de recerca experimental, bibliogràfica o documental, utilitzant el suport informàtic i les noves tecnologies de la informació.

47. Entendre que la física no és una ciència separada i independent de les altres disciplines, sinó que forma part del bagatge humanístic general i que els avenços científics i tècnics, alhora que factors transformadors de la societat, estan condicionats pel moment històric en què es produeixen.

48. Apreciar el treball de la ciència encaminat a la millora de les condicions de vida i rebutjar els abusos científics i tecnològics contra l’ésser humà i el medi ambient.

49. Ser conscient que el creixement de la física, com el de la ciència en general, no és lineal, sinó que es produeix de manera irregular, amb períodes d’estancament, passos enrera i grans salts endavant que obliguen a trencar amb les concepcions establertes i exigeixen, a vegades, una remodelació total del cos teòric d’aquesta ciència.

50. Sentir curiositat pels fenòmens físics i interessar-se pels temes d’actualitat que tinguin relació amb la ciència.

51. Relacionar l’experiència diària amb la científica i utilitzar el llenguatge científic amb propietat.

52. Mostrar una actitud rigorosa i honesta en l’obtenció, tractament i comunicació de dades.

53. Participar activament en el desenvolupament de les classes, teòriques o pràctiques, treballar de manera organitzada, constant i responsable i respectar les normes de seguretat al laboratori.

Química

Introducció

La química del batxillerat va adreçada a l’alumnat que té interès per la ciència i, concretament, pels continguts específics de la química. Es pretén proporcionar-li una base química sòlida, que li permeti de fer el lligam amb les idees bàsiques d’altres matèries de modalitat, com ara la física, la biologia, la geologia i les ciències de la terra i del medi ambient. Alhora, també caldrà establir una relació entre la química i la tecnologia; evidenciar allò que la química aporta a la societat; remarcar l’ús de materials diversos –palesant la relació entre la seva constitució interna i les seves propietats–; aplicar els conceptes i les tècniques a l’estudi de processos industrials propers i senzills i tots els processos quotidians que ens mostri la química.

Com en l’etapa educativa anterior, s’ha de tenir present que l’aprenentatge es construeix progressivament a partir de la modificació i consolidació de coneixements. Els alumnes parteixen d’unes idees prèvies, que poden ser espontànies o adquirides en estudis anteriors, i que s’ha d’ensenyar l’alumnat a ampliar-les, modificar-les o aprofundir-les. També els alumnes són més madurs intel·lectualment i psíquicament, per la qual cosa tenen un potencial d’iniciativa i d’autonomia personal més elevat que cal desenvolupar. La capacitat de raonament abstracte ja està més perfilada i s’ha d’afavorir i consolidar.

En els continguts conceptuals es proposa en especial l’aprofundiment en el pas de l’estudi qualitatiu al quantitatiu, i també la introducció de conceptes nous. A tall d’exemple: els gasos passen a treballar-se des d’un punt de vista quantitatiu; es dóna caràcter quantitatiu i es concreta la idea de transferència energètica; de la idea de canvi químic es passa a estudiar a fons diferents tipus de reaccions; les nocions d’àtoms, molècules i ions es concreten fins a construir l’àmplia base que permet justificar el comportament químic dels sistemes.

També es proposa una reflexió sobre la relació entre la naturalesa dels conceptes químics i els fets experimentals, que són la base de les diferents teories químiques. La construcció d’aquestes teories implica la introducció de raonaments propis de la ciència: capacitat de formulació i verificació d’hipòtesis, utilització de models per interpretar situacions intangibles i establiment de relacions entre variables.

El coneixement dels principis químics permet contribuir a comprendre l’estructura, les característiques i la reactivitat de compostos bioquímics, que són més complexos. El coneixement de substàncies químiques i de l’estructura de la matèria ajuda a la comprensió de la composició, el comportament químic i l’estructura dels materials geològics.

L’estudi fisicoquímic dels sistemes materials permet interpretar fenòmens propis de la dinàmica dels materials geogènics, com són la sedimentació, la solubilitat i la meteorització. A més, la química es recolza en la física fonamentalment en qüestions energètiques, entròpiques, electrostàtiques i ondulatòries.

Els procediments es treballen amb una major exigència en la qualitat i amb un augment del grau de complexitat: avenços en el nivell d’expressió i en el lèxic, en la precisió dels càlculs, en l’autonomia en la selecció del procediment i en la capacitat d’organització. Aquestes capacitats s’han de fer clarament explícites en la realització de treballs experimentals. En el batxillerat es demana ja unes grans dosis d’iniciativa personal, de seguretat en les tasques que es fan, de relació entre l’experiència que es realitza i els conceptes que es volen treballar.

Pel que fa als continguts actitudinals, es proposa impulsar l’autonomia i la iniciativa, i l’adquisició d’una base científica que permeti l’argumentació en temes que relacionen la ciència amb la societat. És important, també, la consolidació d’hàbits de treball bàsics per a l’estudi d’aquesta matèria.

Tots aquests plantejaments permeten contribuir des de la química a l’assoliment dels objectius generals del batxillerat, tant pel que fa al creixement personal dels alumnes com a la incorporació de nous continguts. Podríem dir que es pretén afavorir el desenvolupament intel·lectual en relació amb la maduresa en el raonament, la iniciativa per buscar informació i resoldre problemes, l’adquisició d’un grau d’autonomia més elevat, la millora en l’organització del propi treball, la participació en el treball en equip, i la correcció i precisió en l’expressió, el lèxic i en els resultats obtinguts.

Objectius generals

L’alumnat, en acabar la matèria, ha de ser capaç de:

1. Relacionar els canvis que es produeixen en un sistema material amb la variació d’energia implicada en el canvi i amb la constitució del sistema, fent ús de les teories que expliquen el comportament dels sistemes químics.

2. Descriure la composició, estructura, propietats i procés d’obtenció d’alguns materials i productes químics en el món actual i ser conscient de la seva importància en la millora de la qualitat de vida de les persones.

3. Realitzar, acuradament i amb autonomia, treballs experimentals prèviament dissenyats i d’altres de caràcter investigatiu.

4. Elaborar estratègies per plantejar i resoldre problemes qualitatius i quantitatius de caire teòric i experimental.

5. Usar el llenguatge apropiat per descriure el comportament dels sistemes químics i els canvis que s’hi produeixen.

6. Demostrar capacitat d’organització, de sistematització i de raonament en tots els treballs que es proposin dintre de la disciplina de la química.

7. Participar activament en equips de treball al laboratori, a l’aula i fora d’escola, i assumir la responsabilitat que, com a membre del grup, li pertoca.

8. Relacionar els continguts apresos amb algunes aplicacions de la química a la vida quotidiana, al coneixement dels processos mediambientals i a la indústria química.

9. Mostrar determinades actituds característiques de la ciència lligades a l’observació, l’experimentació, l’ús de la terminologia específica, el raonament i l’esperit crític.

Continguts

Fets, conceptes i sistemes conceptuals

1. La matèria des del punt de vista macroscòpic.

1.1 Substàncies pures. Canvis d’estat. Diagrama de fases.

1.2 Mescles i solucions. Principals mètodes de separació dels components.

1.3 Tipus de dissolucions i dispersions. Composició de les dissolucions. Solubilitat. Propietats col·ligatives.

2. La matèria des del punt de vista microscòpic.

2.1 Teoria atòmica de Dalton. Quantitat de substància. Fórmules empíriques i moleculars. Taula periòdica.

2.2 Models atòmics. Configuració electrònica dels àtoms. Propietats atòmiques.

2.3 Molècules simples. Ions monoatòmics i poliatòmics. L’enllaç covalent, iònic i metàl·lic i les forces intermoleculars. Predicció de la geometria de molècules senzilles.

2.4 Interacció de la radiació electromagnètica amb els àtoms i molècules.

3. La relació entre els nivells macroscòpic i microscòpic de la matèria.

3.1 Estructura i propietats dels gasos, líquids i sòlids. Lleis dels gasos. Teoria cineticomolecular dels gasos.

3.2 Propietats i estructura dels diferents tipus de xarxes cristal·lines: iòniques, covalents, metàl·liques i moleculars.

3.3 Propietats i estructura de les dissolucions. Electròlits moleculars i iònics.

4. La reacció química.

4.1 El canvi químic. Característiques.

4.2 Estequiometria de les reaccions químiques amb intervenció de gasos i substàncies en dissolució.

4.3 Termodinàmica química. Energia de reacció. Entalpia de reacció. Llei de Hess. Entropia, entalpia lliure i espontaneïtat de les reaccions químiques.

4.4 Equilibri químic. Quocient de reacció i constant d’equilibri. Factors que afecten l’equilibri.

4.5 Velocitat i mecanisme de reacció. Factors dels quals depèn la velocitat. Catàlisi. Teories sobre la velocitat de reacció.

5. Tipus de reaccions químiques.

5.1 Propietats dels àcids i bases. Teoria de Arrhenius i de Brönsted i Lowry. L’escala de pH. Reaccions àcid-base. Volumetries àcid-base.

5.2 Reaccions de precipitació. Substàncies iòniques solubles i insolubles. Constant de producte de solubilitat. Predicció de reaccions de precipitació.

5.3 Reaccions redox. Evolució del concepte d’oxidació i reducció. Concepte de semireacció. Volumetries redox. Piles electroquímiques. FEM d’una pila i potencials d’elèctrode. Predicció de reaccions redox. Electròlisi.

5.4 Introducció a les reaccions de formació de complexos.

6. La química dels elements i dels seus compostos.

6.1 Obtenció, propietats i aplicacions d’alguns elements i compostos d’importància en la vida quotidiana.

6.2 La química del carboni. Funcions orgàniques. Isomeria. Tipus de reaccions orgàniques.

7. La química com a ciència pura i aplicada.

7.1 Algunes idees sobre la química com a ciència pura i aplicada al llarg de la història.

7.2 Algunes aplicacions de la química al món actual: combustibles, polímers, fàrmacs, metalls i aliatges, piles combustibles, tints, pintures.

7.3 La química en relació amb la biologia, la física, la tecnologia, les ciències de la terra i el medi ambient i la societat.

Procediments

1. Observació d’informació oral, escrita i experimental.

1.1 Planificació de les tècniques d’obtenció d’informació.

1.2 Extracció d’informació de diverses fonts: enquestes, entrevistes, llibres didàctics, revistes de divulgació i/o especialitzades, vídeos, CD-ROMs, Internet.

1.3 Extracció d’informació a partir d’experiències de disseny lliure, guiat o simulat per ordinador.

1.4 Selecció i adequació de la informació obtinguda de fonts orals, escrites, informatitzades i experimentals a la realitat que es vol estudiar.

2. Experimentació i processament quantitatiu de la informació recollida.

2.1 Emissió d’hipòtesis sobre la tasca a realitzar.

2.2 Disseny d’experiències amb la concreció de les diferents fases: percepció del problema, identificació de les variables a mesurar, elecció del mètode de mesura, control de variables.

2.3 Ús de les tècniques experimentals i informàtiques.

2.4 Tabulació de dades, representació gràfica i síntesi en esquemes i en mapes conceptuals.

2.5 Establiment de relacions matemàtiques entre variables procedents de dades experimentals i de problemes numèrics.

2.6 Definició de les estratègies a seguir en la resolució de problemes de paper i llapis oberts.

2.7 Càlcul i obtenció de resultats numèrics.

3. Elaboració i comunicació de conclusions en les tasques de química.

3.1 Raonament sobre els resultats obtinguts a partir de càlculs o processos experimentals.

3.2 Explicitació de conclusions.

3.3 Expressió precisa d’un fet, fenomen, llei, teoria o conclusió.

3.4 Comunicació del contingut d’un treball experimental o bibliogràfic.

3.5 Proposta de modificacions dels processos d’elaboració de treballs documentals o experimentals segons les conclusions o resultats obtinguts.

Valors, normes i actituds

1. En relació amb el treball en química.

1.1 Curiositat per interrogar-se respecte a problemes que planteja la química.

1.2 Iniciativa en la recerca d’informació i en el treball experimental.

1.3 Organització en el plantejament de tasques d’estudi i de treball individual tant en hores de classe com fora de classe.

1.4 Valoració crítica dels resultats obtinguts en el treball experimental, de resolució de problemes, d’operacions numèriques, d’interpretació i lectura de dades.

1.5 Interès en la utilització dels mitjans informàtics que faciliten el treball en química.

1.6 Seguretat en la realització de tasques en el laboratori.

1.7 Respecte a les aportacions dels diferents membres que constitueixen un grup de treball i col·laboració amb l’equip.

1.8 Hàbit de tenir sempre present l’objectiu de la tasca que s’està realitzant.

2. En relació amb la interacció química-societat.

2.1 Valoració de l’aportació de la química en els processos tecnològics que permeten una millora de la qualitat de vida.

2.2 Valoració de la contribució de la química a la fabricació de productes sintètics que permeten una millora de la qualitat de vida.

2.3 Valoració de la química com a coadjuvant en l’ús controlat dels recursos naturals i en la minimització de la contaminació.

2.4 Rebuig de la producció i l’ús de substàncies que perjudiquen la salut.

Primer curs

Fets, conceptes i sistemes conceptuals

1. La matèria des del punt de vista macroscòpic i microscòpic.

1.1 Substàncies pures. Canvis d’estat. Criteris de puresa.

1.2 Mescles i solucions. Principals mètodes de separació dels components.

1.3 Tipus de dissolucions i dispersions. Composició de les dissolucions. Solubilitat.

2. La matèria des del punt de vista microscòpic.

2.1 Teoria atòmica de Dalton. Determinació de masses atòmiques relatives. Quantitat de substància. Hipòtesi d’Avogadro. Determinació de masses moleculars relatives. Fórmules empíriques i moleculars. Primers intents de classificació periòdica dels elements.

2.2 Primers models atòmics. Energies d’ionització i nivells d’energia dels electrons. Visió qualitativa del model quàntic i concepte d’orbital atòmic. Configuracions electròniques i taula periòdica. Elements representatius i elements de transició.

2.3 Molècules simples. Ions monoatòmics i poliatòmics. L’enllaç covalent, iònic i metàl·lic i les forces intermoleculars.

3. La relació entre els nivells macroscòpic i microscòpic de la matèria.

3.1 Estructura i propietats dels gasos, líquids i sòlids. Lleis dels gasos.

3.2 Propietats dels diferents tipus de xarxes cristal·lines: iòniques, covalents, metàl·liques i moleculars.

3.3 Estructura i propietats de les dissolucions. Electròlits moleculars i iònics.

4. La reacció química.

4.1 El canvi químic. Característiques.

4.2 Estequiometria de les reaccions químiques amb intervenció de gasos i substàncies en dissolució.

4.3 Concepte macroscòpic i microscòpic d’energia de reacció. Entalpia de reacció. Mesura de l’entalpia de reacció.

4.5 Concepte de velocitat de reacció. Factors dels que depèn la velocitat de reacció.

5. Tipus de reaccions químiques.

5.1 Reaccions àcid-base. Propietats dels àcids i de les bases. Teoria de Arrhenius. Àcids i bases més comuns. Volumetries àcid-base.

5.2 Reaccions de precipitació. Substàncies iòniques solubles i insolubles. Predicció de reaccions de precipitació. Equació iònica neta. Estudi d’alguna reacció d’identificació d’ions.

5.3 Reaccions redox. Evolució del concepte d’oxidació i reducció. Concepte de semireacció. Estat d’oxidació. Identificació de reaccions redox. Oxidants i reductors més comuns. Volumetries redox.

6. La química dels elements i dels seus compostos.

6.1 Obtenció, propietats i aplicacions d’alguns elements i compostos d’importància en la vida quotidiana.

6.2 La química del carboni. Funcions orgàniques. Isometria.

7. La química com a ciència pura i aplicada.

7.1 Algunes idees sobre l’evolució històrica de certs conceptes, tècniques i teories químiques.

7.2 Algunes aplicacions de la química al món actual: combustibles, polímers i altres.

Segon curs

Fets, conceptes i sistemes conceptuals

1. La matèria des del punt de vista macroscòpic.

1.1 Diagrama de fases d’una substància pura. Canvis d’estat.

2. La matèria des del punt de vista microscòpic.

2.1 Propietats atòmiques periòdiques: volum atòmic, energia d’ionització i electronegativitat.

2.2 Molècules. Model de Lewis de l’enllaç covalent. Paràmetres moleculars: energia, angle i longitud d’enllaç. Predicció de la geometria mitjançant la teoria de la repulsió dels parells d’electrons.

2.3 Interacció de la radiació electromagnètica amb els àtoms i molècules.

3. La relació entre els nivells macroscòpic i microscòpic de la matèria.

3.1 Teoria cineticomolecular dels gasos.

3.2 Forces intermoleculars.

3.3 Introducció als mètodes espectroscòpics de determinació de l’estructura.

4. La reacció química.

4.3 Termodinàmica química.

Energia interna. Modificació de l’estat energètic d’un sistema: calor i treball. Entalpia.

Determinació experimental de les entalpies de reacció. Entalpia estàndard de reacció.

Entalpia estàndard de formació d’una substància com un primer criteri d’estabilitat termodinàmica. Càlcul de les entalpies estàndard de reacció a partir de les entalpies de formació.

Llei de Hess. Utilitat. Diagrames d’entalpia.

Entalpia d’enllaç i factors dels quals depèn. Interpretació molecular de l’entalpia de reacció. Concepte qualitatiu d’entalpia reticular i dels factors del quals depèn.

Entropia, energia lliure de Gibbs i espontaneïtat de les reaccions químiques.

4.4 Equilibri químic.

Concepte d’equilibri. Equilibris químics homogenis i heterogenis. Constants d’equilibri Kc i Kp.

Predicció de l’evolució d’un sistema. Quocient de reacció i constant d’equilibri. Càlcul de les concentracions d’equilibri.

Factors que modifiquen l’estat d’equilibri: principi de Le Chatelier. Aplicació a l’estudi d’algun procés químic natural o industrial.

4.5 Cinètica química: velocitat i mecanisme.

Concepte de velocitat de reacció.

Factors que regulen la velocitat dels canvis químics: concentració dels reactius, superfície de contacte entre ells, temperatura, presència dels catalitzadors.

Concepte de mecanisme de reacció.

Visió qualitativa de les teories que expliquen la velocitat d’una reacció química elemental.

5. Tipus de reaccions químiques.

5.1 Les reaccions de transferència de protons. Equilibris iònics.

Concepte d’àcid i de base segons la teoria de Brönsted i Lowry.

Equilibri iònic de l’aigua. Concepte de pH.

Càlcul del pH de dissolucions d’àcids i bases.

Reaccions àcid-base. Indicadors àcid-base i corbes de valoració.

5.2 Equilibri iònic de compostos iònics insolubles.

Constant de producte de solubilitat.

Predicció de reaccions de precipitació.

5.3 Les reaccions de transferència d’electrons. Piles.

Reaccions Redox. Igualació pel mètode d’ió-electró en casos senzills.

Piles electroquímiques. FEM d’una pila i potencial d’elèctrode. Predicció de l’espontaneïtat d’una reacció redox.

La corrosió dels metalls.

Electròlisi. Tractament quantitatiu. Aplicacions.

5.4 Introducció a les reaccions de formació de complexos.

6. La química dels elements i dels seus compostos.

6.1 Estudi d’alguns elements i d’alguns dels seus compostos d’importància en la vida quotidiana.

6.2 Tipus de reaccions orgàniques.

7. La química com a ciència pura i aplicada.

7.1 Algunes idees sobre la química com a ciència pura i aplicada al llarg de la història.

7.2 Algunes aplicacions de la química al món actual: metalls i aliatges, fertilitzants, fàrmacs, piles de combustible, tints, pintures i altres.

7.3 La química en relació amb la biologia, la física, la tecnologia, les ciències de la Terra i el medi ambient i la societat.

Objectius terminals

1. Descriure el diagrama de fases i els processos de canvi de fase d’una substància pura.

2. Descriure les característiques dels diferents tipus de dispersions.

3. Descriure el procés pel qual una substància es dissol en un dissolvent, especialment en aigua.

4. Explicar i realitzar experimentalment processos de separació de components d’una mescla, especialment destil·lacions, precipitacions, filtracions i decantacions.

5. Preparar solucions diverses en les quals la seva composició s’expressi en unitats de concentració en massa, tant per cent en massa, concentració (mol/dm3) i fracció molar.

6. Calcular la fórmula empírica i molecular de substàncies senzilles a partir de dades experimentals.

7. Descriure els trets fonamentals de l’evolució dels models atòmics, comparant els models atòmics clàssics amb les consideracions bàsiques que fa el model actual.

8. Relacionar les successives energies d’ionització d’un àtom polielectrònic amb els nivells d’energia dels electrons i simbolitzar les configuracions electròniques.

9. Situar un element a la taula periòdica i explicar-ne les propietats atòmiques més importants segons la seva estructura atòmica: estats d’oxidació, energia d’ionització, electronegativitat, volum atòmic i capacitat de combinació.

10. Explicar mitjançant models senzills la formació d’enllaços covalents senzills i múltiples en molècules senzilles, l’enllaç iònic en els sòlids iònics, l’enllaç metàl·lic i les forces intermoleculars.

11. Analitzar la polaritat d’enllaços covalents i de les molècules i relacionar-la amb les forces intermoleculars dipol-dipol. Relacionar les forces dipol-dipol i les forces de dispersió amb les propietats físiques de les substàncies moleculars.

12. Predir la geometria de molècules senzilles mitjançant la teoria de la repulsió de parells d’electrons.

13. Formular i anomenar els ions poliatòmics més comuns i formular i anomenar compostos inorgànics i orgànics senzills d’acord amb les normes de la IUPAC: òxids, hidròxids, hidrurs, àcids i sals en els cas de compostos inorgànics; i hidrocarburs, alcohols, aldehids, cetones, àcids, sals, esters, amines i amides per a compostos orgànics.

14. Relacionar les diferents radiacions electromagnètiques (microones, infraroig, visible, ultraviolat) amb els canvis moleculars o electrònics que produeixen.

15. Relacionar quantitativament les magnituds pressió, volum, temperatura i quantitat de substància en els gasos i determinar experimentalment alguna de les relacions entre aquestes variables.

16. Interpretar qualitativament les propietats dels gasos en funció de la teoria cineticomolecular.

17. Relacionar l’estructura microscòpica de les substàncies que formen xarxes iòniques, covalents, metàl·liques i moleculars, amb les seves propietats físiques, i predir l’estructura en casos senzills a partir de les propietats determinades experimentalment.

18. Reconèixer la composició i estructura química de diversos materials quotidians (metalls i aliatges, polímers, materials ceràmics i altres) i relacionar-la amb les seves propietats.

19. Predir el resultat de reaccions tipus a partir dels reactius i les condicions en què es produeixen, i interpretar resultats que es puguin obtenir experimentalment en el laboratori o en casos quotidians.

20. Calcular estequiomètricament el consum o la formació dels diversos components d’una reacció, expressant el resultat en unitats de quantitat de substància, massa, volum, pressió o composició.

21. Calcular la variació d’entalpia de processos físics i químics, relacionar-la amb la probable espontaneïtat del procés i fer-ne alguna determinació experimental.

22. Interpretar la variació d’entalpia d’una reacció entre molècules en funció de les entalpies d’enllaç.

23. Explicar de manera qualitativa l’entropia com a mesura del desordre espacial i energètic d’un sistema i predir qualitativament l’espontaneïtat d’un canvi en funció de la variació d’entropia total i de la variació de l’entalpia i l’entropia del sistema.

24. Explicar els factors que regulen la velocitat dels canvis químics i interpretar-los de forma qualitativa mitjançant les teories que expliquen la velocitat de les reaccions.

25. Descriure processos químics en equilibri homogenis i heterogenis i els factors que els modifiquen, predir el sentit en què evolucionen i calcular les concentracions en equilibri en casos senzills.

26. Observar experimentalment els canvis en la posició d’equilibri d’una reacció química com a conseqüència de variacions de la concentració.

27. Descriure qualitativament i quantitativament els processos de dissociació iònica d’electròlits moleculars i iònics (forts i febles) en solució aquosa i aplicar-ho a processos àcid-base, redox i precipitació.

28. Conèixer els àcids i bases, forts i febles, més importants; interpretar les reaccions àcid-base amb la teoria d’Arrhenius i la teoria de Brönsted i Lowry; i predir de manera qualitativa la força relativa d’un àcid o una base conjugada.

29. Predir qualitativament i calcular, en casos senzills, l’acidesa de solucions d’àcids i bases de Brönsted i Lowry de concentració coneguda.

30. Realitzar alguna volumetria àcid-base i redox per determinar la concentració o la composició de substàncies d’interès en la vida quotidiana.

31. Predir qualitativament reaccions de precipitació en funció de la solubilitat dels compostos iònics més comuns i calcular la quantitat de precipitat que es forma.

32. Interpretar reaccions d’oxidació-reducció, tant en casos en què hi ha bescanvi net d’electrons com els casos en els quals aquest bescanvi és parcial (especialment substàncies orgàniques) i igualar les primeres; i conèixer els oxidants i reductors més freqüents al laboratori.

33. Construir algunes piles, determinar experimentalment la seva FEM i interpretar els valors obtinguts en funció dels potencials d’elèctrode de les semipiles.

34. Predir l’espontaneïtat de processos redox senzills en dissolució aquosa en funció dels valors dels potencials d’elèctrode estàndard i aplicar-los al càlcul de la fem de cel·les electroquímiques.

35. Interpretar processos electrolítics senzills, fer-ne alguna determinació experimental, i conèixer les aplicacions industrials de l’electròlisi.

36. Exemplificar reaccions orgàniques d’addició, eliminació i substitució en casos senzills i conèixer algunes de les seves aplicacions més importants en el camp de la química aplicada.

37. Descriure de manera qualitativa els principals mètodes espectroscòpics que permeten conèixer l’estructura de les substàncies.

38. Descriure algun procés químic important des del punt de vista ambiental o industrial, després de haver-lo treballat a classe, com, per exemple, la formació i desaparició de l’ozó a l’estratosfera, la química del cicle del CO2 a l’atmosfera i als oceans, l’extracció d’elements a partir del minerals, la fabricació de l’acer, l’obtenció de polímers, el disseny d’un fàrmac i altres.

39. Reconèixer les diferents fases del procés científic de la química en un treball experimental i la naturalesa evolutiva de les teories químiques en el seguiment històric de l’evolució d’un sistema conceptual.

40. Recollir informació de fonts prèviament escollides, seleccionar-ne la necessària i organitzar els seus continguts mitjançant mètodes convencionals i informàtics, amb la finalitat d’elaborar-ne conclusions.

41. Determinar experimentalment algunes de les propietats que caracteritzen les substàncies químiques: solubilitat, caràcter oxidant i reductor, caràcter àcid o bàsic, conductivitat, variacions d’energia implicades en alguns canvis.

42. Dissenyar mètodes de separació dels components de diferents tipus de mescles i aplicar-los a la separació de mescles al laboratori.

43. Portar a terme una investigació per resoldre un problema plantejat per ell mateix o per altri de manera que requereixi dissenyar un procés experimental, utilitzant els seus coneixements conceptuals i procedimentals en matèria d’utillatge de laboratori i de normes de seguretat.

44. Interpretar el resultat d’una experiència o de la resolució d’un problema teoricopràctic, avaluar-ne la coherència, les causes que el justifiquen i proposar-ne les modificacions si s’hi escauen.

45. Expressar amb coherència, oralment i per escrit, les conclusions extretes d’una reflexió davant d’un problema teoricopràctic.

46. Palesar en les tasques habituals, la incorporació dels valors propis del treball científic: curiositat, imaginació en l’emissió d’hipòtesis, capacitat de trobar i analitzar informació, capacitat de planificació del treball experimental, exactitud i precisió en les mesures, capacitat de raonament i d’anàlisi, capacitat de comunicació, respecte per un mateix i per als altres i col·laboració en tasques col·lectives.

Ciències de la terra i del medi ambient

Introducció

Aquesta matèria del batxillerat se centra en l’estudi dels sistemes terrestres del medi físic i les seves interrelacions amb l’activitat humana. Pretén aportar el coneixement de la dinàmica d’aquests sistemes per tractar posteriorment els canvis que s’hi produeixen amb l’acció humana. Té un important enfocament interdisciplinari i de síntesi, ja que considera la terra com un sistema global en què els components físics –aire, aigua, substrat sòlid– interactuen amb els components biològics –els éssers vius– i, a causa del paper dominant i cada vegada més decisiu de l’espècie humana, amb els components socioculturals.

Aquesta perspectiva implica tenir en compte, d’una banda, les aportacions que actualment s’articulen en les anomenades ciències de la terra i que corresponen a la geologia i matèries afins –meteorologia, climatologia, hidrologia, edafologia– i també, de les altres ciències experimentals –biologia, química, física–, pel que respecta al conjunt de coneixements bàsics necessaris per entendre el funcionament dels sistemes. I, de l’altra banda, disciplines de l’àmbit de les ciències socials –geografia, història, economia, ètica–, que donen la visió referent a les actuacions humanes damunt el territori. La matèria ofereix, doncs, oportunitats per iniciar en l’ensenyament secundari una visió holística de la realitat.

L’educació ambiental és present en moltes àrees del currículum i les ciències de la terra i del medi ambient hi han de contribuir, incidint en els components físics del medi que són base dels sistemes vius i antròpics.

El replantejament de les relacions entre l’ésser humà i el seu medi constitueix una realitat emergent en la cultura de la societat actual, que està constatant les greus conseqüències del model de creixement indefinit, errat en considerar il·limitats els recursos del nostre planeta. Aquesta matèria, doncs, ha d’augmentar el nivell educatiu dels estudiants en aquests temes, i preparar els joves per a llur inserció en els nous estudis i professions que s’estan generant en aquest camp.

La gamma potencial de relacions que els nous elements d’informació tenen respecte dels que ja existeixen a l’estructura cognitiva de l’alumnat és elevada, ja que hi ha continuïtat entre els continguts d’aquesta matèria i els treballats en les àrees de l’educació secundària obligatòria i els que es treballaran en el batxillerat.

L’edat dels alumnes de batxillerat permet conferir un pes important als continguts relatius a conceptes i sistemes conceptuals. Els objectius terminals defineixen capacitats intel·lectuals més complexes de relacions entre conceptes i relacions causals, i també de realització d’aplicacions o d’investigacions.

La metodologia escollida per assolir els objectius d’aquesta matèria es basa en el desenvolupament d’activitats d’investigació, de simulació i de resolució de problemes en un context rellevant per a l’alumne/a, procés que recolza l’aprenentatge significatiu i que l’exercita en els mecanismes socials de presa de decisions.

L’organització i participació en activitats col·lectives de divulgació o defensa dels valors ambientals es plantegen com a necessàries per assolir una actitud responsable i activa envers l’entorn. Es tracta de tenir en compte l’educació de valors –responsabilitat i solidaritat– en el disseny de les activitats d’aquesta matèria, perquè l’assimilació de coneixements no implica necessàriament una millora d’actituds i de conductes, i perquè cal orientar-se envers el desenvolupament integral de la persona, evitant una concepció purament tecnocràtica dels problemes del medi ambient. L’ensenyament-aprenentatge d’actituds i de conductes, però, s’ha d’unir a la reflexió col·lectiva sobre les raons d’aquestes. Així plantejat, l’aprofundiment en conceptes i procediments científics permetria consolidar hàbits i actituds responsables davant dels grans reptes que el medi ambient planteja a la humanitat.

Objectius generals

L’alumnat, en acabar el cicle, ha de ser capaç de:

1. Adquirir una concepció sistèmica de la terra per entendre els trets fonamentals del funcionament dels sistemes que conformen el medi físic, i com hi interactua l’espècie humana.

2. Descriure les característiques, els processos i els models que la ciència actual té del funcionament de l’atmosfera, hidrosfera, geosfera i pedosfera.

3. Tenir una visió històrica dels grans canvis naturals de l’evolució del planeta terra.

4. Conèixer els recursos que utilitzem i avaluar les característiques geològiques, edafològiques i climàtiques del territori que determinen la seva disponibilitat.

5. Relacionar la dinàmica dels sistemes terrestres amb l’existència de riscos naturals, que condicionen l’ocupació i l’ús del territori.

6. Avaluar l’impacte de les activitats humanes sobre el medi, a escala local i a altres escales geogràfiques.

7. Conèixer i emprar aparells i tècniques per al treball de camp i de laboratori relacionats amb l’estudi del medi físic.

8. Utilitzar diverses fonts d’informació del territori, i especialment mapes de temàtica diversa, per extreure i comunicar informació sobre el medi, com a eina en la resolució de problemes.

9. Comprendre que l’actual ritme i forma d’explotació dels recursos de la Terra té unes repercussions sobre l’entorn i que cal planificar les activitats humanes que impliquen un impacte sobre el medi ambient.

10. Entendre que molts problemes ambientals tenen abast global, i que les solucions s’han de cercar en un marc de cooperació entre comunitats i països.

11. Aplicar els coneixements adquirits a l’anàlisi i resolució de problemes concrets del territori, reals i simulats, i participar en avaluar les solucions proposades, mostrant respecte, tolerància i esperit crític que permeti el consens.

12. Valorar i respectar els elements naturals i zones del territori que mereixen ser preservats per llur interès científic i cultural.

Continguts

Fets, conceptes i sistemes conceptuals

1. Introducció a les ciències de la terra.

2. Materials terrestres: roques i minerals.

3. Els processos interns.

4. Atmosfera.

5. Hidrosfera.

6. Els processos externs.

7. Pedosfera.

8. Història de la terra.

9. El medi ambient com a sistema.

10. Riscos naturals.

11. Recursos.

12. Impactes al medi ambient.

13. Medi ambient i societat.

Procediments

1. Utilització de tècniques de treball de camp.

1.1 Orientació amb mapes i brúixola. GPS: fonaments i aplicacions.

1.2 Identificació de roques, d’estructures geològiques, de formes de relleu i de l’ocupació del territori.

1.3 Recollida de mostres geològiques, hídriques i edàfiques; i realització de mesures de paràmetres que caracteritzen l’estat del medi: cabussament, cabal, i altres.

1.4 Identificació i recollida d’informació en l’entorn de: llocs d’explotació de recursos, zones afectades per riscos i efectes derivats d’impactes.

2. Utilització de tècniques de laboratori.

2.1 Anàlisi de propietats de roques i sediments.

2.2 Identificació de roques i minerals.

2.3 Conèixer i emprar algunes tècniques d’anàlisi d’aigües i sòls.

2.4 Conèixer i/o realitzar experimentacions relacionades amb impactes sobre el medi.

2.5 Ús de l’equip informàtic en la presa i mesura de dades.

3. Extracció d’informació documental.

3.1 Interpretació de mapes temàtics relacionats amb el medi, en particular els mapes topogràfics, meteorològics, geològics.

3.2 Fonaments i aplicacions de fotografies aèries, teledetecció, satèl·lits meteorològics i d’informació mediambiental.

3.3 Interpretació de gràfics multivariables, climogrames, blocs-diagrames, talls geològics.

3.4 Lectura i interpretació de textos, gràfics i taules de dades.

3.5 Ús de mitjans audiovisuals, informàtics i telemàtics en la cerca d’informació.

4. Elaboració i tractament de la informació.

4.1 Representació gràfica de les dades obtingudes al camp i al laboratori.

4.2 Elaboració de talls geològics, mapes temàtics senzills, gràfics i climogrames.

4.3 Cartografia i anàlisi de riscos, impactes ambientals i recursos.

4.4 Coneixement de programes informàtics de simulació mediambiental.

4.5 Ús de mitjans audiovisuals, informàtics i telemàtics en el tractament de dades i en l’elaboració de treballs.

5. Comunicació de la informació.

5.1 Exposició oral.

5.2 Realització d’informes.

5.3 Producció de murals.

Valors, normes i actituds

1. Presa de consciència i responsabilitat davant del medi ambient.

1.1 Consciència de com els factors ambientals afecten i influeixen en la pròpia vida i en la dels altres.

1.2 Reflexió sobre les conseqüències que tenen les pròpies accions sobre el medi físic.

1.3 Consciència de la responsabilitat personal en la problemàtica ambiental.

1.4 Reflexió sobre els hàbits de consum.

1.5 Valoració positiva de l’estalvi de recursos en la vida quotidiana.

2. Sensibilització per la qualitat del medi ambient.

2.1 Gaudi dels espais naturals.

2.2 Valoració crítica sobre el que significa salut ambiental i qualitat de vida.

2.3 Valoració de les repercussions que les activitats humanes tenen sobre els recursos, els riscos i els impactes.

3. Actituds favorables a la resolució de problemes que planteja el medi ambient, i a la cooperació entre els pobles per resoldre’ls.

3.1 Valoració positiva del criteri d’optimització i de la recerca de solucions per als problemes mediambientals.

3.2 Participació activa, tolerant i crítica en les possibles activitats col·lectives destinades a la millora del medi escolar i local.

3.3 Consciència de la desigualtat entre els països en relació amb l’explotació dels recursos i amb la qualitat de vida.

3.4 Compromís d’analitzar objectivament la informació sobre els problemes del medi ambient que es plantegin.

4. Hàbits correctes de treball.

4.1 Rigor en la confecció i presentació dels treballs.

4.2 Comportament respectuós amb el medi en les sortides de camp.

Primer curs

Fets, conceptes i sistemes conceptuals

1. Introducció a les ciències de la terra.

Les ciències de la terra i la geologia com a ciències.

Els sistemes terrestres: generalitats.

La representació de la terra: sistemes cartogràfics i noves tecnologies.

La terra com a sistema: el cicle geològic, la interacció amb l’activitat humana.

2. Materials terrestres: roques i minerals.

Els minerals: propietats fonamentals, classificació i identificació. Els minerals formadors de roques.

Les roques: ígnies, sedimentàries i metamòrfiques. Origen, composició, textura, classificació i identificació.

3. Els processos interns.

Tectònica de plaques: de la deriva continental a l’expansió oceànica. Cicle de Wilson.

Orogens, magmatisme, metamorfisme i sismicitat.

Estructures de deformació de l’escorça. Mecanismes de deformació.

Jaciments minerals.

4. Atmosfera.

Estructura i composició.

Energia solar i balanç energètic a la superfície terrestre. Dinàmica atmosfèrica.

Meteorologia i clima. Mapes meteorològics.

5. Hidrosfera.

El cicle de l’aigua.

Aigua oceànica: característiques fisicoquímiques i dinàmica oceànica.

Aigua continental: aigües superficials i sistema conca; aigües subterrànies i aqüífers.

6. Els processos externs.

Meteorització.

Processos geològics externs: gravitatoris, fluviotorrencials, d’aigües subterrànies, glaciars, eòlics i costaners.

Grans sistemes morfoclimàtics.

El registre sedimentari: estrat i estratificació. Ambients i models sedimentaris.

7. Pedosfera.

Components, propietats i perfil del sòl.

Formació i principals tipus de sòls.

8. Història de la Terra.

El temps geològic. La taula i divisions del temps geològic. Edat absoluta i edat relativa.

Els fòssils: procés de fossilització i ús com a indicadors.

El mapa geològic.

Els grans trets de la història del planeta terra. Evolució de l’atmosfera i canvis climàtics. Evolució de la biosfera. Evolució en els continents.

Trets geològics de Catalunya i la Península Ibèrica. Unitats de relleu actuals.

Segon curs

Fets, conceptes i sistemes conceptuals

9. El medi ambient com a sistema.

Concepte de medi ambient. Aplicació de la teoria general de sistemes a l’estudi del medi.

L’espècie humana i el medi. Recursos, riscos naturals, residus, impactes i gestió ambiental.

10. Riscos naturals.

Concepte i classificació.

Associats a processos geològics interns: sísmics, volcànics.

Associats a fenòmens meteorològics.

Associats a processos geològics externs: inestabilitat de vessants, d’avingudes-inundació, per esfondraments, costaners, moviment de dunes.

Associats a materials: expansibilitat de les argiles.

Previsió i prevenció de riscos. Cartografia de riscos.

11. Recursos.

Recursos naturals. Renovables i no renovables.

Recursos minerals i roques industrials.

Recursos energètics: energies convencionals i energies alternatives.

Recursos hídrics.

Recursos de derivats de l’ús del sòl: forestals i agrícoles.

L’esgotament i l’optimització de recursos. Ús racional de recursos.

12. Impactes al medi ambient.

Impactes derivats de l’explotació de recursos.

Contaminació de l’aire i mesures de control. Contaminació acústica. Principals canvis a l’atmosfera.

Qualitat i contaminació de l’aigua. Aigües residuals.

Erosió i degradació de sòls. Transformació del paisatge.

Els residus sòlids.

Problemàtiques globals.

L’avaluació de l’impacte ambiental. Metodologia.

13. Medi ambient i societat.

Models de gestió del medi ambient. El desenvolupament sostenible.

Ordenació i planificació del territori. La cartografia geoambiental. Legislació ambiental. Estudis d’avaluació d’impacte ambiental.

Conservació, millora del medi, qualitat de vida, educació i consciència ambiental.

Objectius terminals

1. Aplicar el concepte de sistema a l’estudi de la dinàmica terrestre i de les interaccions amb l’activitat humana.

2. Descriure amb l’ajut de diagrames el funcionament d’un entorn en termes de circulació i dipòsit temporal de materials i d’energia.

3. Explicar els models que la ciència actual utilitza per entendre el funcionament de l’atmosfera, hidrosfera, geosfera i pedosfera.

4. Conèixer la teoria de la tectònica de plaques com a marc per entendre les manifestacions de la dinàmica interna terrestre.

5. Explicar les interrelacions entre els sistemes terrestres, sobretot entre els sistemes fluids externs de la terra i la superfície terrestre.

6. Interpretar adequadament el cicle geològic com a expressió de la dinàmica terrestre, que genera a partir de processos geològics i al llarg del temps, materials i estructures en canvi constant.

7. Relacionar els processos geològics externs amb els tipus de sediments i també identificar i delimitar els principals ambients sedimentaris existents a la superfície de la terra.

8. Relacionar els processos geològics amb les estructures de deformació i amb la formació de les serralades de muntanyes.

9. Analitzar la incidència dels agents geològics en el modelat del paisatge.

10. Caracteritzar i valorar les diferents temptatives per a la mesura del temps geològic, i conèixer la taula i divisions del temps geològic fins al nivell de període i èpoques del període terciari.

11. Conèixer el procés de fossilització i l’ús dels fòssils com a indicadors.

12. Situar correctament en l’escala del temps geològic els canvis més rellevants d’origen natural succeïts al llarg de la història del planeta i els canvis que tenen el seu origen en actuacions humanes.

13. Reconèixer els grans trets de l’evolució geològica de Catalunya i les unitats actuals de relleu.

14. Analitzar un paisatge, tot situant-lo en l’espai i en el temps, i identificant les característiques dels seus components.

15. Saber utilitzar els conceptes de recursos, riscos i impactes per analitzar les relacions entre els sistemes naturals terrestres i l’activitat humana.

16. Relacionar recursos i riscs geològics amb els materials i processos geològics que els originen.

17. Identificar i classificar els recursos amb diferents criteris, tot considerant l’impacte ambiental de la seva explotació i el perjudicis del seu esgotament.

18. Relacionar les propietats dels diferents recursos amb el seu ús, tot assenyalant el concepte canviant de recurs.

19. Localitzar la disponibilitat d’alguns recursos geològics a Catalunya i avaluar els problemes ambientals derivats de la seva explotació.

20. Descriure els diferents tipus de riscs geològics i els seus efectes, tot localitzant-los en l’espai i el temps.

21. Identificar els factors naturals i d’origen antròpic que influeixen en el danys causats per la dinàmica del medi físic terrestre.

22. Proposar mètodes de predicció i formes de prevenció del risc, a partir del plantejament real o hipotètic, però sempre senzill, d’un cas de risc geològic.

23. Identificar i classificar els contaminants amb diferents criteris i relacionar-los amb els medis que contaminen.

24. Analitzar l’abast, les causes i les conseqüències dels diferents tipus de contaminació i també, les condicions del medi que agreugen la contaminació

25. Indicar algunes variables que incideixen en la capacitat de l’atmosfera per a difondre contaminats, i raonar quines són les condicions meteorològiques que agreugen la contaminació.

26. Relacionar algunes activitats humanes que interfereixen en el cicle hidrològic, modifiquen els volums d’aigua en circulació i emmagatzemada i la contaminen, i analitzar possibles solucions per una millor gestió dels recursos hídrics.

27. Conèixer les variables que condicionen la degradació del sòl i els problemes de desertització en el nostre entorn, i valorar mesures raonades per pal·liar els seus efectes.

28. Avaluar l’impacte ambiental positiu o negatiu d’un projecte.

29. Relacionar els problemes ambientals amb les activitats humanes que els generen i les seves possibles solucions.

30. Conèixer el tipus de residus que es generen i els problemes associats al seu tractament i gestió.

31. Comparar, a partir de l’estudi de casos, les conseqüències que per al medi ambient tenen diversos models de desenvolupament econòmic.

32. Analitzar i avaluar les possibles propostes que s’aporten per al tractament dels diferents problemes ambientals.

33. Raonar sobre els usos del sòl, relacionant-los amb les seves característiques i els problemes que generen.

34. Explicar la incidència que sobre la gestió del territori tenen els coneixements geològics i altres paràmetres.

35. Interpretar la història geològica o un problema geològic a partir de les observacions de camp.

36. Interpretar i valorar la informació continguda en un mapa i tall geològic. Elaborar talls geològics senzills a partir de mapes geològics simplificats.

37. Identificar en els mapes geològics de Catalunya els tipus de materials (litologia i edat) i estructures tectòniques.

38. Recollir diferents tipus de mostres, sense malmetre l’entorn, utilitzant la metodologia i els estris adequats i enregistrant les dades de manera acurada.

39. Dissenyar i realitzar amb rigor científic enquestes senzilles sobre temes ambientals, seguint les normes elementals de respecte a les persones, per tal de conèixer l’opinió pública en aquestes qüestions.

40. Extreure informació de fonts indirectes sobre les característiques físiques del territori. Conèixer les possibilitats d’aplicació de les noves tecnologies a l’estudi del medi ambient.

41. Analitzar i interpretar dades de diversa procedència i naturalesa i realitzar càlculs numèrics i estadístics senzills, així com representar les conclusions de manera adequada amb diferents mètodes.

42. Planificar i portar a terme possibles propostes col·lectives orientades a la millora del medi ambient, en l’àmbit escolar o local, a partir de l’estudi, entre d’altres, de les dades ambientals recollides.

43. Demostrar confiança en les possibilitats de l’acció personal en la millora del medi ambient participant activament en el diàleg respectuós, tolerant i crític, orientat a la presa d’acords factibles i eficaços.

44. Reflexionar sobre el propi codi ètic en relació amb els problemes ambientals i els hàbits de consum, adaptant una posició personal respecte del que significa la qualitat de vida.

45. Evidenciar les conseqüències d’alguns hàbits personals i d’altri sobre el medi, i la influència d’aquests en la societat.

46. Identificar els elements i les vivències que ens fan gaudir en els espais naturals, i prendre aquestes vivències com a referència per tal de definir el que significa "qualitat de vida".

47. Tenir un comportament respectuós, basat en els coneixements adquirits, envers els elements de l’entorn escolar, local i natural, mostrant rebuig per les actuacions i situacions que els malmeten.

48. Mostrar interès en l’anàlisi de la informació sobre els problemes del medi ambient que es plantegin, i ser organitzat, perseverant, rigorós i crític en el seu tractament.

Dibuix tècnic

Introducció

La multiplicitat d’elements artificials dels quals s’ha envoltat l’ésser humà per millorar la seva qualitat de vida, ha necessitat un procés d’elaboració abans d’arribar als usuaris. En aquest procés, hi intervenen diferents professions i es desenvolupa en distintes etapes. El dibuix tècnic hi aporta la rigorització del pensament de les formes i a la comunicació de les idees, a l’acció i el resultat de representar els objectes i els hàbitats.

En aquesta representació és necessària la racionalització i la sistematització que dóna sentit al llenguatge gràfic objectivat del dibuix tècnic, amb les seves pròpies lleis específiques, que permeten modelar la realitat i copsar-la empíricament.

El dibuix tècnic aglutina una sèrie de continguts relacionats amb la representació objectiva molt aplicables a activitats de tipus tecnicocientífic, i també a d’altres de tipus expressiu, creatiu i estètic. Esdevé instrument de pensament i de comunicació. Això justifica que el dibuix tècnic sigui matèria de tres modalitats del batxillerat: arts, tecnologia i ciències de la naturalesa i de la salut.

El caràcter instrumental del dibuix tècnic el fa imprescindible tant en la formació acadèmica com en els posteriors exercicis professionals.

La matèria té com a eix principal la racionalització de les formes i els espais de la realitat, percebuts com un món visual complex, heterogeni en elements pluralment interrelacionats. L’exercici de l’abstracció és el puntal bàsic per superar les dificultats que emergeixen en les activitats de lectura de les imatges de la realitat tridimensional en el pla, i encara més en les activitats de producció d’aquestes representacions tècniques.

L’accés a l’abstracció presenta dificultats, i s’ha de facilitar amb mètodes perceptius i reflexius dinamitzats per una pedagogia imaginativa. Els objectius que proposa la matèria s’han d’assolir a partir d’un diàleg constant entre teoria i experimentació, entre deducció i inducció, per integrar la conceptualització imprescindible a l’aplicació gràfica que li dóna sentit i que implica el domini dels recursos materials. Una aplicació que és exigent amb la pertinença del mètode emprat i amb l’economia de recursos, i que en l’actualitat es troba immergida en una dinàmica de canvi deguda a la introducció creixent del suport informàtic en el dibuix tècnic.

És en aquest aspecte que caldrà donar als mitjans informàtics aplicats al dibuix tècnic la importància tant conceptual com procedimental que tenen. Els programaris de dibuix assistit per ordinador i les seves possibilitats hauran de ser coneguts pels nois i noies. Saber el que aquest mitjà els permet fer els pot fer augmentar les seves inquietuds i el seu interès per la matèria.

La metodologia de treball s’encaminarà a resoldre les tasques que fins ara havíem fet amb estris de dibuix tradicionals, a través de programes de dibuix assistit per ordinador. Això no vol dir que s’abandoni aquesta manera de fer, però sí que caldria substituir-la en determinats casos per tal d’aconseguir millors resultats tècnics i gràfics. Tampoc no s’abandonarà el dibuix a mà alçada, ja que es practicarà sobretot a l’apartat que fa referència a la croquització i a la realització d’esbossos, així com en els exercicis de lectura i interpretació de representacions bidimensionals i tridimensionals.

Pel que fa als continguts de la matèria (conceptuals, procedimentals i actitudinals), es divideixen en tres apartats que es corresponen transversalment.

El primer apartat es refereix a la projecció mental del rigor geomètric sobre les formes i espais que permet operativitzar la seva aprehensió i especulació. Es constata que precisament és en els continguts procedimentals que aquest apartat té més preponderància, perquè inclou els procediments que bàsicament s’instrumentalitzen en el treball inductiu.

El segon apartat en cadascun dels tres blocs de continguts fa referència a les codificacions i sistematitzacions geomètriques. L’inventari d’elements i relacions l’aporta el model geomètric euclidià i l’amplia la geometria projectiva amb concepcions i recursos útils al pensament gràfic. Prossegueix la geometria descriptiva, que sistematitza les traduccions entre la tridimensionalitat i la bidimensionalitat. Per últim, en aquest apartat es recull l’aspecte de normalització necessari perquè el dibuix tècnic esdevingui un eficaç canal de comunicació. Òbviament, els continguts conceptuals encapçalats com a Llenguatge gràfic i geomètric es corresponen i s’operativitzen especialment en el conjunt de procediments "Ús del llenguatge gràfic i geomètric".

Els continguts del tercer apartat de cada bloc fan referència a la instrumentalització de la matèria per a la producció de descripcions i representacions amb diferents característiques i intencionalitats. Indica, per tant, d’una banda, mètodes i estratègies projectuals, i de l’altra, els elements que permeten la materialització: estris, materials i tècniques.

La programació de la matèria en dos cursos s’ha estructurat de manera que en el primer curs s’introdueix a l’alumnat el llenguatge gràfic necessari per a la comunicació d’idees i el rigor en el pensament de les formes. És un curs on es focalitza el coneixement i aplicació de les formes geomètriques planes, la codificació de vistes dièdriques i la representació perspectiva de formes tridimensionals. L’alumnat haurà de familiaritzar-se amb l’instrumental i les tècniques pròpies del dibuix tècnic i començarà a resoldre problemes de construcció de formes bidimensionals i de representació de cossos i espais a partir de dades. En acabar aquest primer curs, haurà de ser capaç de descriure, tant de forma oral com escrita, els processos de construcció de formes geomètriques i també a interpretar representacions tècniques codificades amb els sistemes de representació, especialment en perspectives, aplicant les normes i la simbologia pròpies del dibuix tècnic.

Es treballarà conjuntament amb estris tradicionals de dibuix i amb mitjans informàtics, per la qual cosa caldrà que, com a mínim, una tercera part de la temporització de la matèria es desenvolupi a l’aula d’informàtica.

La selecció de continguts del segon curs ha de permetre aprofundir i ampliar els ja treballats. És un curs en què s’aprofundirà en la conceptualització de la geometria de les formes i en l’operativitat amb els sistema dièdric de representació, tant pel que fa referència al vessant disciplinari propi de la geometria desc