Destacats
La joventut ha millorat la seva situació laboral i d'emancipació durant la darrera dècada malgrat l'impacte de la crisi
Malgrat que durant els darrers deu anys la situació laboral i d'emancipació de la gent jove a Catalunya ha evolucionat positivament, les dades actuals evidencien que la joventut és qui està rebent més fort l'impacte de la crisi. Aquesta és una de les principals conclusions de l'informe "La joventut catalana al segle XXI. Una anàlisi del Sistema d'indicadors sobre la joventut a Catalunya" que van presentar el 8 de gener la consellera d'Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila i el secretari de Joventut, Eugeni Villalbí.
L'estudi, realitzat per l'Observatori Català de la Joventut, conclou que Catalunya comparteix amb bona part de països de l'Europa Mediterrània un model d'ocupació juvenil marcat per taxes elevades d'atur i temporalitat, nivells baixos de qualificació del treball i dèficits de cobertura de la prestació per desocupació. Malgrat tot, l'evolució durant la darrera dècada va ser positiva: van millorar els indicadors d'atur, temporalitat i els ingressos de les persones joves. Una millora deguda al cicle econòmic expansiu, molt vinculat al boom de la construcció i a la baixada del tipus d'interès, que va permetre compensar el fort increment del preu de l'habitatge. La taxa d'emancipació juvenil, en caiguda ininterrompuda des principis dels anys vuitanta, va experimentar una millora significativa durant els últims deu anys, però ha tornat a caure amb la crisi.
No obstant això, un cop acabat aquest període de prosperitat, apareix amb força el problema dels i les joves que havien abandonat el sistema educatiu abans d'hora atrets per noves oportunitats laborals i que ara es troben amb dèficits formatius en un context de crisi. Així doncs, durant aquesta dècada de bonança s'ha consolidat la polarització de l'estructura de les qualificacions entre la joventut: en un extrem, una massa important de joves que no tenen o que únicament tenen la titulació obligatòria; en altre, un percentatge molt elevat de joves, per sobre de la mitjana europea, amb titulacions superiors. Enmig, una proporció molt minsa de joves amb titulacions secundàries postobligatòries.
Per contra, l'atur juvenil femení, una de les variables clàssiques de la desigualtat de gènere, ha registrat una evolució positiva al llarg d'aquesta dècada. Les noies estan obtenint una qualificació educativa superior a la dels nois, molts dels quals van abandonar els estudis per aprofitar la bonança econòmica. Aquest fet està provocant que les noies estiguin resistint la crisi millor que els nois, cosa que fa anivellar els indicadors tradicionals de desigualtat: l'atur i la temporalitat.