La immigració en xifres | Número 5, abril de 2010

Les dones estrangeres a Catalunya

Una de cada set dones a Catalunya és de nacionalitat estrangera i són almenys 170 nacionalitats les que hi ha presents en el nostre territori. A 1 de gener de 2009 hi havia 541.754 dones estrangeres empadronades, xifra que no ha deixat d'augmentar des de l'any 1998, tot i que el ritme de creixement s'ha ralentitzat. Són sobretot de procedència de l'Amèrica Llatina, de l'Europa comunitària i del Magrib. El perfil correspon al d'una dona jove (30,8 anys de mitjana), amb una participació més que significativa en el mercat de treball, en l'àmbit educatiu i també en la fecunditat del nostre país. Les dades, però, mostren certes diferències en relació a les dones de nacionalitat espanyola, com la major incidència de l'atur sobre les estrangeres així com la seva menor participació en l'educació post-obligatòria.

Principals dades demogràfiques

Hi ha menys dones estrangeres empadronades a Catalunya que no pas homes estrangers: a 1 de gener de 2009 n'hi havia 84 dones per cada 100 homes. Actualment, una de cada set dones és de nacionalitat estrangera i són almenys 170 nacionalitats presents al país. Tot i que l'arribada de dones estrangeres procedents de l'estranger està decreixent en els últims anys, el volum continua augmentant. Les principals àrees de procedència són l'Amèrica Llatina, l'Europa comunitària (UE-27) i el Magrib. La meitat d'elles són menors de 30, amb una mitjana d'edat de 30,8 anys (dotze anys més joves que les dones de nacionalitat espanyola). Hi ha més dones nascudes a l'estranger que de nacionalitat estrangera, tot i que també són moltes les dones que, havent nascut a l'Estat espanyol, posseeixen passaport estranger. Van ser mares de més d'una quarta part dels naixements registrats l'any 2008 i el mateix any van protagonitzar un de cada cinc matrimonis celebrats a Catalunya.

Anàlisi territorial

Només hi ha 26 poblacions catalanes on no hi resideix cap dona estrangera, sent aquests municipis petits. Els municipis amb més dones estrangeres són Barcelona, l'Hospitalet de Llobregat, Terrassa, Badalona i Sabadell. Hi ha diferències en la distribució de les dones estrangeres segons les àrees de procedència: les comunitàries estan en el 93% dels municipis, mentre que les magribines estan al 68% de les poblacions catalanes. Per comarques, les que tenen un índex de feminitat més elevat són l'Alt Urgell i el Garraf, amb més de 90 dones per cada 100 homes.

Mercat de treball

Atès que es tracta d'una població jove, la participació de les dones estrangeres en el mercat de treball és important, amb taxes d'activitat i d'ocupació més altes que les corresponents a les dones de nacionalitat espanyola. L'any 2009, un 12% del total de dones afiliades a la Seguretat Social eren estrangeres, sobretot afiliades en el Règims General i el de la Llar. L'atur no ha deixat d'augmentar en els últims mesos, especialment des del segon semestre de 2008, malgrat afecta en menor mesura a les dones que als homes estrangers.

Educació

Menys de la meitat del total d'alumnes matriculats als centres educatius de Catalunya són de sexe femení, i un 13,7% són estrangeres. La proporció augmenta entre les alumnes de la ESO (17,3% d'alumnes estrangeres). Per contra, la proporció és inferior al 10% en els nivells de Batxillerat i Cicles Formatius de Grau Superior, ja que la proporció de joves que no continuen la secundària post-obligatòria és més gran entre les joves de nacionalitat estrangera que no pas entre les espanyoles.

Butlletí Secretaria per a la Immigració