Distribució i diversitat
Distribució territorial i diversitat comarcal
La distribució municipal: concentració relativa
Població estrangera empadronada a Catalunya a 1 de gener de 2008
Font: INE. Padró continu a 1 de gener de 2008
Al 98% dels 946 municipis de Catalunya hi resideix com a mínim un estranger. La distribució territorial de la població estrangera tradueix l’oferta ocupacional i residencial, seguint les pautes de concentració de la població total: l’àrea metropolitana de Barcelona, el litoral i les capitals comarcals especialment.
En nombres absoluts, la ciutat de Barcelona aplega la quarta part de la població estrangera de Catalunya amb 273 mil persones, seguida de l’Hospitalet de Llobregat amb un 5% (54 mil persones), i Badalona amb el 2,6% i 28 mil persones.
En termes relatius, no obstant, la situació és completament diferent: la mitjana de Catalunya (15%) es veu àmpliament superada per municipis com Castelló d’Empúries on la meitat dels seus 5.818 habitants són estrangers, Guissona, on el 43,5% dels seus 2.470 habitants són estrangers, o Salou, on aquest percentatge arriba al 40,3% entre els 10.368 habitants empadronats. La població estrangera en cadascun d’aquests municipis respon a una gran varietat nacional, i a una gran diversitat d’ocupacions i assentaments residencials.
La concentració metropolitana, també per a la població estrangera, és la principal característica de la seva distribució territorial. Tan sols el Barcelonès, concentra més d’un terç del conjunt de la població estrangera de Catalunya, seguida del Vallès Occidental amb un 8,7%, i del Baix Llobregat que assoleix el 7,7%.
L’òptica comarcal: distribució i masculinització
Si es té en compte el pes de la població estrangera sobre el total de la població comarcal, en canvi, es palesa l’abast del fenomen territorial de l’assentament de la població immigrada, amb 38 comarques on més del 10% dels seus habitants tenen nacionalitat estrangera.
La diversitat poblacional dels estrangers queda subratllada per d’elevat nombre de nacionalitats presents a cada comarca, on la que aplega un menor nombre, l’Alta Ribagorça, acull amb tot, un total de 35 nacionalitats diferents, i la del major, el Barcelonès, ascendeix a 167. La predominança d’homes sobre les dones, és la darrera característica de la població estrangera, mesurada aquí per l’índex de masculinitat: a totes les comarques la relació de masculinitat és superior al 105 homes per cada 100 dones, amb comarques com l’Alta Ribagorça on aquesta relació arriba als 175 homes per cada 100 dones.
Diversitat comarcal de la població estrangera. Catalunya, a 1 de gener de 2008
| Recomptes població | Percentatges població estrangera | Diversitat poblacional | |||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Comarca | Total població | Població estrangera | Sobre el total de població comarcal | Sobre el total de població estrangera a Catalunya | Nombre de nacionalitats | Principal nacionalitat | Índex de masculinitat estrangers |
| Alt Camp | 44.178 | 5.592 | 12,7 | 0,5 | 78 | Marroc | 145 |
| Alt Empordà | 135.413 | 35.757 | 26,4 | 3,2 | 121 | Marroc | 118 |
| Alt Penedès | 101.758 | 12.167 | 12,0 | 1,1 | 109 | Marroc | 1,2 |
| Alt Urgell | 21.942 | 3.226 | 14,7 | 0,3 | 65 | Portugal | 107 |
| Alta Ribagorça | 4.332 | 759 | 17,5 | 0,1 | 35 | Romania | 175 |
| Anoia | 114.810 | 10.812 | 9,4 | 1,0 | 100 | Marroc | 133 |
| Bages | 181.346 | 19.660 | 10,8 | 1,8 | 114 | Marroc | 132 |
| Baix Camp | 187.403 | 34.913 | 18,6 | 3,2 | 115 | Marroc | 121 |
| Baix Ebre | 81.304 | 16.081 | 19,8 | 1,5 | 106 | Romania | 154 |
| Baix Empordà | 130.738 | 27.946 | 21,4 | 2,5 | 119 | Marroc | 118 |
| Baix Llobregat | 781.749 | 85.336 | 10,9 | 7,7 | 139 | Marroc | 115 |
| Baix Penedès | 95.644 | 14.691 | 15,4 | 1,3 | 100 | Marroc | 123 |
| Barcelonès | 2.235.578 | 381.308 | 17,1 | 34,5 | 167 | Equador | 115 |
| Berguedà | 41.488 | 4.091 | 9,9 | 0,4 | 76 | Marroc | 141 |
| Cerdanya | 18.658 | 3.420 | 18,3 | 0,3 | 61 | Bolívia | 121 |
| Conca de Barberà | 21.161 | 2.486 | 11,7 | 0,2 | 57 | Romania | 142 |
| Garraf | 140.412 | 21.812 | 15,5 | 2,0 | 120 | Marroc | 112 |
| Garrigues | 20.350 | 2.240 | 11,0 | 0,2 | 60 | Romania | 143 |
| Garrotxa | 54.437 | 7.814 | 14,4 | 0,7 | 84 | Índia | 138 |
| Gironès | 175.148 | 35.109 | 20,0 | 3,2 | 121 | Marroc | 130 |
| Maresme | 420.521 | 49.614 | 11,8 | 4,5 | 127 | Marroc | 118 |
| Montsià | 71.058 | 15.008 | 21,1 | 1,4 | 89 | Romania | 126 |
| Noguera | 39.507 | 6.027 | 15,3 | 0,5 | 82 | Romania | 141 |
| Osona | 150.139 | 20.767 | 13,8 | 1,9 | 115 | Marroc | 125 |
| Pallars Jussà | 13.715 | 1.721 | 12,5 | 0,2 | 62 | Marroc | 126 |
| Pallars Sobirà | 7.446 | 1.098 | 14,7 | 0,1 | 46 | Romania | 124 |
| Pla de l'Estany | 36.069 | 6.314 | 17,5 | 0,6 | 74 | Marroc | 119 |
| Pla d'Urgell | 29.645 | 4.254 | 14,3 | 0,4 | 67 | Romania | 142 |
| Priorat | 9.869 | 1.007 | 10,2 | 0,1 | 53 | Romania | 127 |
| Ribera d'Ebre | 23.844 | 3.462 | 14,5 | 0,3 | 67 | Regne Unit | 137 |
| Ripollès | 26.831 | 2.145 | 8,0 | 0,2 | 66 | Marroc | 129 |
| Segarra | 22.337 | 5.168 | 23,1 | 0,5 | 68 | Romania | 144 |
| Segrià | 197.391 | 32.075 | 16,2 | 2,9 | 126 | Romania | 142 |
| Selva | 164.646 | 33.087 | 20,1 | 3,0 | 122 | Marroc | 128 |
| Solsonès | 13.685 | 1.929 | 14,1 | 0,2 | 51 | Marroc | 131 |
| Tarragonès | 241.549 | 45.160 | 18,7 | 4,1 | 133 | Marroc | 126 |
| Terra Alta | 12.885 | 1.572 | 12,2 | 0,1 | 49 | Romania | 146 |
| Urgell | 36.064 | 6.169 | 17,1 | 0,6 | 74 | Marroc | 144 |
| Val d'Aran | 10.194 | 2.221 | 21,8 | 0,2 | 58 | Romania | 129 |
| Vallès Occidental | 862.369 | 95.976 | 11,1 | 8,7 | 144 | Marroc | 116 |
| Vallès Oriental | 386.465 | 43.796 | 11,3 | 4,0 | 127 | Marroc | 132 |
| Catalunya | 7.364.078 | 1.103.790 | 15,0 | 100,00 | 179 | Marroc | 121 |
Font: INE. Padró continu a 1 de gener de 2008