Presentació
Presentació del Secretari per a la Immigració
Em plau presentar-vos La immigració en xifres, un nou canal de comunicació de la Secretaria per a la Immigració. Un instrument per difondre les xifres més actuals sobre la població estrangera a Catalunya. Una eina que vol ser útil i sintètica, adreçada a tothom que actua en l’àmbit de la immigració o que, senzillament, hi està interessat.
La gestió del fet migratori té, també, una vessant quantitativa que cal conèixer per comprendre la magnitud dels processos de transformació social que estem vivint i millorar, així, la presa de decisions en tots els àmbits. Aquest butlletí de caràcter trimestral intentarà contribuir-hi.
En la primera edició s’exposen les principals dades demogràfiques de la població estrangera, la seva distribució en el territori, les xifres dels principals col·lectius, i la seva situació en el mercat laboral i en l’educació. Aporten el marc de referència indispensable per entendre les estadístiques que anirem aportant en edicions successives.
En el treball en l’àmbit de la immigració tots som protagonistes, i tots ens hem de fer costat. La immigració en xifres és una eina d’ajuda que neix avui amb voluntat de servei i amb ganes de millora contínua. Comptem amb els vostres comentaris i suggeriments per fer-la més útil.
Oriol Amorós i March
Secretari per a la Immigració
Demografia
Principals dades demogràfiques de la població estrangera a Catalunya
El segle XXI ha significat un extraordinari esclat migratori internacional a Catalunya. Els fluxos d’entrada al país de persones de nacionalitat estrangera s’han multiplicat per 12 des de 1999 i han fet créixer aquest col·lectiu en més d’un milió de persones en els darrers nou anys. A 1 de gener de 2008 la població estrangera assolia el 15% de la població total de Catalunya, té una estructura més jove que la de nacionalitat espanyola i està força equilibrada per sexes.
Distribució i diversitat
Distribució territorial i diversitat comarcal
La distribució territorial de la població estrangera segueix les pautes de concentració de la població total: ho fa sobretot l’àrea metropolitana de Barcelona, el litoral i les capitals de comarca. Tot i així, en el 98% dels 946 municipis de Catalunya hi resideix com a mínim un estranger i en 38 de les 41 comarques catalanes més d’un 10% de la població total és estrangera. La nacionalitat majoritària per a la majoria de comarques és la marroquina.
Col·lectius
Col·lectius estrangers més nombrosos
A Catalunya conviuen actualment 179 nacionalitats diferents. El col·lectiu més nombrós és el marroquí, que representa gairebé el 19% de tots els estrangers. Li segueixen Romania, Equador i Bolívia. Els diferents col·lectius presenten diferències pel que fa a la seva estructura per edats i sexe i la seva distribució territorial. D’altra banda, les 20 nacionalitats més nombroses suposen més del 78% de tota la població estrangera.
Treball i educació
Mercat de treball i educació
La presència del col·lectiu d’estrangers en el mercat laboral ha estat caracteritzada per alts nivells d’activitat, que han arribat al màxim durant els anys 2007 i principis de 2008. Tot i així, la crisi econòmica s’ha fet notar i ha fet augmentar les taxes d’atur de la població estrangera, especialment altes durant l’any 2009.
D’altra banda, la presència d’alumnat estranger a les aules ha protagonitzat l’augment de la població escolar des del curs 2000-2001, especialment en les etapes de Primària i Educació Secundària Obligatòria. Durant el curs 2007-2008 els alumnes estrangers suposaven el 12,5% del total d’alumnes escolaritzats als centres catalans i es concentraven de manera desigual en els centres de titularitat pública (84,2%) i privada (15,8%).