Tornar a la portada

La Finestra

15 anys de l'àrea de suport al jovent des de la perspectiva de gènere

Article realitzat per la Dolors Chavarría Giner, Pedagoga de l'Àrea de Suport als Joves Tutelats i Extutelats, Secretaria d'Infància i Adolescència, Departament d'Acció Social i Ciutadania.

L'Àrea de Suport als Joves Tutelats i Extutelats (ASJTET) és la unitat de la Secretaria d'Infància i Adolescència del Departament d'Acció Social i Ciutadania que ofereix al jovent d'entre 16 i 21 anys sense recursos propis –familiars o laborals i amb un perfil determinat–, suport tècnic i educatiu en els àmbits de l'habitatge, la inserció laboral, el seguiment socioeducatiu i psicològic, el suport afectiu, l'assessorament continuat i el suport econòmic i jurídic amb l'objectiu que assoleixin una plena inserció social i laboral en situació d'autonomia i independència. L'objectiu és finalitzar el seu procés educatiu, tant en el cas del jovent que l'ha iniciat als CRAE com, també, en el cas de menors d'entre 16 i 18 anys, afegint-hi recursos alternatius als existents per reforçar el seu procés educatiu.

L'objectiu inicial i primordial que ha guiat la intervenció professional amb la joventut tutelada en arribar a la seva majoria d'edat, és el d'acompanyar el jovent en el seu procés maduratiu, en el seu camí cap a l'autonomia i la independència, en la seva recta final per aconseguir la integració educativa, laboral i personal en aquesta societat que els està esperant com a persones majors d'edat.

Per tant, ens centrarem en la tasca que hem desenvolupat aquests 15 anys des de la perspectiva de gènere, i parlarem de les noies que hem acollit durant aquests anys, de les seves característiques, de la seva procedència, del seu procés educatiu i del seu procés de sortida dels nostres programes.

Des de sempre, el Pla interdepartamental, el Pla per a joves majors de 18 anys, l'Àrea de Suport als Joves Tutelats i Extutelats, ha tingut en compte la perspectiva de gènere. Amb aquesta finalitat, hem anat creant recursos específics per a noies en funció de la població que hem anat atenent i que ha anat variant el seu perfil al llarg d'aquests anys.

Hi ha una primera etapa en la nostra tasca i en la nostra intervenció amb les joves, que situaríem entre el 1995 i el 2000-2001 en què, des del llavors Pla interdepartamental, podríem definir el perfil de les noies que vam atendre segons els paràmetres següents seguint les dades estadístiques que tenim recollides:

  • Noies nacionals, en un 95%, i que en un 75% de les demandes, en el moment de fer la sol·licitud feia més de 5 anys que eren a centres residencials d'acció educativa, un 12% estaven en família biològica i un 5% en família aliena.

    Es tractava de noies amb un nivell d'estudis força alt:
    • graduades en ESO, un 32%
    • FO/PGS, un 12%
    • Batx./FP2/universitat, un 5%

    Eren noies que havien iniciat uns estudis mentre eren als centres i que van ser capaces de seguir mentre van estar acollides amb nosaltres.

    Per distribució territorial, procedien de la província de Barcelona, en un 78%; Girona, en un 12%; Tarragona i Terres de l'Ebre, en un 6%, i de Lleida, en un 4%.

    El 6% de les noies tenien fills, per la qual cosa vam crear recursos específics: un pis per a mares amb els seus fills.

  • Els programes més sol·licitats per les noies en aquest període de temps, i que de fet eren els pilars fonamentals de la nostra tasca professional i les necessitats bàsiques que tenien les noies, eren:
    • Habitatge, un 50%
    • Recerca de feina, un 24%

  • El temps d'estada de les joves en els recursos d'habitatge va oscil·lar entre 12 mesos o més, en un 27% dels casos, i de 3 a 6 mesos en un 11%.

    Aquestes dades responen al tipus d'habitatge en el qual estaven residint les noies. Dins dels recursos especialitzats amb els quals comptàvem aleshores, cal distingir entre: les residències assistides, on la presència educativa és més intensa i constant, amb un seguiment educatiu més proper i controlat, en les quals les noies resten menys temps (3-6 mesos), i els pisos assistits, on el nivell d'autonomia és més alt i el seguiment educatiu a les joves va més en relació amb les possibilitats personals i la capacitat d'autoresponsabilitat, i en les quals les noies són més capaces de valorar el recurs com l'”avantsala” real de la seva independència, i hi resten més temps (12 mesos aproximadament).

  • Pel que fa a la valoració del seu procés educatiu durant la seva estada en els recursos del Pla:
    • Un 59% el valorem com a positiu, entenent com a tal una finalització adequada dels objectius i àmbits de treball amb la jove.
    • Un 25% com a valoració neutra, però tenint en compte que valorem el procés com a no finalitzat, però no negatiu, procés que hagués pogut acabar positivament si el temps d'estada el recurs s'hagués allargat una mica més.

  • Les sortides del recurs que realitzaven les noies en aquest període de temps estaven dirigides cap a:
    • l'autonomia en un 40%: bé sola, un 33%; amb parella, un 34%, o amb amistats, un 33%.
    • un 23% tornava amb la família d'origen. Cal destacar en aquesta dada que el fet de ser noies nacionals comporta que totes tenen família al territori i, per tant, una possibilitat de sortida amb aquesta.
    • un 22% torna amb la família extensa
    • un 1% amb família d'acollida

A partir de l'any 2001 es produeixen una sèrie de canvis substancials en el perfil de noies per atendre:

  • Augmenta el nombre de població femenina estrangera (un 23% del total). Són noies marroquines, sotssaharianes, de països de l'Est i sud-americanes.

    Moltes d'aquestes noies (un 38%, segons dades de la DGAIA de l'any 2009) provenen de situacions de maltractaments tant físics com psicològics i d'abusos sexuals.

    Aquesta població requerirà un seguiment educatiu especialitzat, uns projectes específics i uns recursos d'habitatge també molt concrets.

    Hem atès joves de xarxes de prostitució que hem hagut d'ingressar en habitatges “protegits” i amb les quals hem fet intervencions de seguiment educatiu i suport molt intens. Eren noies procedents de països de l'Est i de països sotssaharians bàsicament.

    Pel que fa a les joves immigrants marroquines i sud-americanes, normalment són joves que viuen amb la família i on apareixen problemes de convivència ocasionats pel xoc de dues cultures: la que viuen a casa provinent dels seus països d'origen i la que veuen i viuen al país d'acollida, Catalunya.

    Hi ha noies que no poden sostenir aquestes dualitats i opten per apropar-se als serveis de protecció, però això els comporta un distanciament o trencament de la família que, en una gran majoria de casos, no són capaces de mantenir, i acaben retornant al nucli familiar.

    Les noies immigrants que s'acabaven acollint a l'Àrea majoritàriament eren noies sense referents familiars al territori. Al llarg d'aquests anys això ha anat fluctuant i ara ens podem trobar joves que, tot i tenir referents familiars, són acollides a l'Àrea en qualsevol dels nostres programes.

  • El fet d'atendre població immigrant fa augmentar els recursos sol·licitats d'acompanyament jurídic per tot el que fa a tramitació de documentació: a partir de l'any 2006 preferentment, en un 4%.

  • En aquest període augmenta molt significativament la demanda d'ajut econòmic, un 34%. Aquest augment va lligat a l'aparició de nous recursos dins de l'Àrea: beques salari, beques per a estudis, prestacions econòmiques.

  • Els recursos d'habitatge, seguiment socioeducatiu i formació i inserció laboral continuen sent els que tenen més demanda (30% i 16%, respectivament).

    Encara que en el d'habitatge observem una baixada significativa en relació amb la primera etapa, i ho valorem des del punt de vista que el procés maduratiu de les noies, globalment, és més alt.

    Les noies ateses, en general, sempre han estat més capaces de preveure el seu projecte de futur. Sempre han tingut més clar el que volien i com ho volien fer. S'han equivocat en la decisió presa o no, però l'han tirat endavant. Són joves que amb un seguiment socioeducatiu i un reforç en l'acompanyament a la inserció laboral, tenen potencialitats per tirar endavant.

    També cal tenir en compte que són noies que han estat menys temps institucionalitzades i, per tant, no valoren els pisos assistits com una continuació al centre residencial, sinó com una alternativa més, i no sempre acaben decidint-se per aquest.

Les dades específiques de l'any 2009 fan variar una mica la reflexió feta sobre els 7 anys d'aquesta segona etapa, 2002-2008.

  • Les noies en actiu l'any 2009 a l'Àrea de Suport al Joves Tutelats i Extutelats, són 354 dels 1.481 joves totals atesos (24%), de les quals:
    • 68% s'atenen a Barcelona
    • 14% a Tarragona i Terres de l'Ebre, dada que ha augmentat en comparació amb altres anys
    • 11% a Girona
    • 8% a Lleida

  • Hem atès un 74% de població nacional i un 26% de població estrangera:
    • Magribines, un 37%
    • Sotssaharianes, un 19%
    • Centre/sud-americanes, un 32%
    • Països de l'Est, un 11%
    • Altres països, un 2%

  • Hem atès un 17% de noies que només fa un any que estan en centres, la qual cosa ens constata que les noies arriben més tard als serveis de protecció i que això fa que s'allargui també després més el temps d'estada en pisos d'aquelles joves que han decidit acollir-se al recurs d'habitatge, per tal de tenir temps suficient per portar a terme el seu projecte de futur.

    Això comporta que durant aquest any 2009, i que s'arrossega ja del 2008, torna a augmentar significativament el període que les noies viuen en els pisos o residències assistides.
    • Un 46% de les noies hi viuen més de 12 mesos
    • Un 19%, entre 3 i 6 mesos

    Igualment resten més temps en pisos assistits, un 49%, que no en residències assistides, un 21%.

    Aquest augment d'estada en els habitatges és determinat per motius molt concrets:
    • Major dificultat, durant aquest any, per inserir-se laboralment
    • Major nombre de noies que cursen estudis formatius, la qual cosa implica menors ingressos econòmics i poques possibilitats d'independitzar-se
    • Dificultat per trobar habitatges on viure autònomament
    • Manca de suport familiar i/o família inexistent

I, ja per acabar, una reflexió final:

Des de la nostra atenció al jovent tutelat i extutelat, hem tingut sempre una especial cura a intentar fer la nostra tasca professional des de la perspectiva de gènere; crec que ho hem aconseguit.

Hem atès noies amb molts tipus de perfils i hem creat sempre els recursos humans, tècnics i socials per donar cobertura a les seves necessitats.

Més concretament en el tema de l'habitatge, i fent un repàs de tots i totes les professionals amb les quals hem tingut contacte i relació, ens vénen a la memòria històrica del Pla, pisos i residències assistits de tota mena i color: a Barcelona ciutat, a l'Àrea Metropolitana, a comarques, a territoris... amb molt seguiment educatiu i presència educativa; amb adults de referència que viuen amb les noies; amb un suport personal més autònom; amb poca presència però molt acompanyament; pisos compartits amb un seguiment educatiu variable, places en residències per a estudiants, pisos del mercat ordinari amb seguiment...

Quasi un recurs per a cada tipus de noia.

A més a més dels seguiments socioeducatius individuals que hem ofert, seguim oferint-los suport a cadascuna de les joves, d'acord amb les seves demandes, les seves necessitats, els seus processos personals, les seves pors, les seves il·lusions, els seus desitjos...

Intentem adaptar-nos a la nova població que ens arribava, amb les seves característiques particulars, les seves demandes, les seves circumstàncies personals, familiars i culturals...

Malgrat tota aquesta feina feta, segur que hem deixat noies pel camí. Noies a les quals no hem pogut o no hem sabut ajudar, a les quals el nostre acompanyament no els ha estat suficient, a les quals els nostres recursos no els han permès tirar endavant el seu projecte de futur, el seu projecte de vida. Noies a les quals potser no els hem pogut oferir res.

Però seguim aquí, i intentarem seguir adaptant els nostres recursos, en la mesura de les nostres possibilitats, a les necessitats de les nostres noies i, si podem, crearem els programes necessaris per poder donar respostes a les seves demandes, a les seves situacions personals concretes i determinades, a la complexitat que moltes vegades el seu desenvolupament emocional, maduratiu, de formació i ocupacional requereix.

Perquè les noies que acollim tenen la seva pròpia identitat, les seves vivències personals, les seves històries familiars, la seva adolescència... i demanen un estil propi d'intervenció, un estil propi d'acompanyament personal, un estil propi de suport que necessàriament ha d'evolucionar amb el temps.

No tot serveix per a tothom, i les noies han de ser ateses des de la seva pròpia perspectiva de gènere. Mentre puguem, des de l'Àrea de Suport als Joves Tutelats i Extutelats seguirem fent-ho així.

Els canvis de perfils de les joves, l'augment de professionals, l'augment de recursos... són els que ens permeten anar creixent com a persones i el que ens permet adaptar-nos a les noves situacions per continuar oferint amb més garanties, la qual cosa és el nostre objectiu primordial i bàsic de treball: acompanyar el jove i la jove en el seu camí cap a l'autonomia i la independència, amb la nostra intervenció individualitzada, el nostre suport, motivant-los, assessorant-los, orientant-los, formant-los... per tal de facilitar i potenciar aquest procés d'autonomia personal.

És imprescindible comptar per això, amb tot el suport institucional que hem tingut fins ara, i amb el suport de totes les persones que han cregut i segueixen creient en els nostres programes.