La Finestra
Projecte clau
Francesc Centeno
Cap de Secció per a la Infància
Programa Municipal per a la Infància i l'Adolescència
Àrea de Benestar Social
Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat
fcenteno@l-h.cat
Aquest projecte es porta a terme des dels Serveis Socials d'Atenció Primària de l'Àrea de Benestar Social de l'Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. És un projecte, doncs, emmarcat en el treball de prevenció i d'atenció a la infància que fan els serveis bàsics d'atenció social en el territori.
Els primers indicadors de necessitat ens arriben en forma de demanda aïllada d'algun director o directora d'un dels centres educatius de primària de la ciutat que es troba amb un infant petit que a l'hora d'acabament de la classe ningú no l'ha anat a recollir, no és possible localitzar cap familiar i no saben què fer.
Aquesta situació es va repetint cada cop amb més freqüència i les respostes s'improvisen en cada ocasió. En la majoria de situacions és el director o directora del centre qui s'espera fins que algú apareix a recollir l'infant; en altres ocasions s'ha arribat a cridar la Guàrdia Urbana, que s'ha endut la criatura a les seves dependències fins que li ha estat possible localitzar algun responsable que se'n fes càrrec. La situació es complicava si aquesta mare que l'havia de recollir estava en situació irregular en el país i s'imaginava que podia ser detinguda.
Paral·lelament, en el treball amb les escoles, els tutors també informen del fet que alguns nens i nenes porten la clau de la porta de casa penjada al coll i marxen sols quan s'acaba l'escola i que altres marxen amb germans poc més petits o més grans que ells. També des dels serveis socials s'observa un augment de la demanda econòmica per a activitats de temps lliure i es detecta la possible situació de risc que pot haver-hi darrere d'aquesta demanda per als més petits.
Al darrere de la majoria d'aquests casos, no necessàriament hi havia una situació de negligència, sinó d'impossibilitat de poder conciliar l'atenció adequada a l'infant amb uns horaris de feina dels seus progenitors molt dilatats. Una situació econòmica i laboral de precarietat amb un gairebé nul suport familiar o social. Un perfil coincident és el d'una dona immigrada sola amb fills. Sí que és cert, però, que a mesura que augmenta la immigració ens trobem més freqüentment amb situacions com aquesta, que se suma a la situació també creixent de famílies autòctones monoparentals sense suport. Cal afegir que aquesta situació de manca de suport per fer-se càrrec de l'atenció dels fills és més descarnada en aquestes dues situacions de monoparentalitat femenina per les càrregues que suposa, però també la trobem en altres estructures familiars, com la nuclear o la reconstruïda.
El projecte Clau neix, doncs, per intentar donar una resposta global, normalitzada i de qualitat a totes aquestes situacions que, lluny d'esvair-se, s'instal·len i creixen en la nova realitat social.
El primer projecte Clau va néixer al Districte IV de la ciutat, als barris de Florida i les Planes, i es posa en funcionament el curs 2004-2005. En aquest moment és un projecte que es desenvolupa pràcticament a tota la ciutat.
Els pilars sobre els quals se sustenta aquest projecte són tres: escola, esplais i serveis socials d'atenció primària. Els factors que fan possible iniciar el projecte i consolidar-lo també són tres: l'existència als barris de la ciutat d'entitats amb molta experiència en l'organització d'activitats de lleure, un compromís creixent de l'escola amb la realitat social i una llarga trajectòria dels serveis socials d'atenció primària dels districtes en el treball coordinat i cooperatiu amb els esplais i amb les escoles públiques del territori.
El projecte consisteix a desenvolupar activitats educatives i de reforç escolar durant les tardes i fora de l'horari escolar amb infants de 3 a 12 anys que a l'hora de la sortida de l'escola no tenen un referent adult que es pugui fer càrrec d'ells. Des del serveis socials dissenyem el projecte i detectem la població en col·laboració amb els centres educatius i encarreguem als esplais que operen en aquell territori que prestin l'atenció necessària. Aquesta atenció consisteix a recollir els infants del projecte a la sortida de l'escola i acompanyar-los al lloc de realització de les activitats. El lloc dependrà de les millors possibilitats de cada territori. En alguns casos seran les instal·lacions de la mateixa entitat de lleure i en d'altres seran espais habilitats en alguna de les escoles participants en el projecte. En la majoria de situacions, les activitats de lleure que es realitzen amb ells es comparteixen amb altres infants de fora del projecte i usuaris habituals del centre d'esplai. A aquesta acció se li dóna un caràcter de normalització i allunyem el possible risc d'un efecte estigmatitzador. Una activitat inherent al projecte i que pot ser compartida amb altres grups o no és la de l'espai per als deures i el reforç escolar. Atès que teòricament les possibilitats del temps disponible d'aquests infants amb els seus progenitors és menor que la dels altres infants, és necessari que el projecte assumeixi aquesta funció familiar perquè les possibilitats d'èxit escolar no estiguin per sota de la resta.
L'atenció directa a l'infant es complementa i se sustenta amb l'atenció directa i de suport a la família que es fa des del serveis socials d'atenció primària o, fins i tot, des de l'EAIA, sobretot en aquells casos en què s'hi afegeix una problemàtica social. La família també ha de tenir un paper molt actiu en l'assumpció de compromisos amb referència al projecte Clau, i concernent fonamentalment a la recollida de l'infant a la sortida de l'esplai i al seguiment escolar en la mesura de les seves possibilitats. També en l'abordatge de situacions de dificultat específica. A tots aquests efectes, totes les famílies incloses al projecte han de signar un compromís amb l'educador o educadora de referència dels serveis socials, on també s'especifica, entre les altres responsabilitats, la petita part proporcional que han d'assumir en el copagament de l'activitat.
Tot infant necessita tenir a l'abast en tot moment alguna figura adulta de referència que pugui acompanyar el seu procés de desenvolupament. Aquest convenciment ens va portar a preveure dins el Pla d'Infància de la ciutat la potenciació de mecanismes que ajudin a garantir aquest acompanyament dins l'objectiu de desenvolupar l'acció protectora de l'Ajuntament i dins la línia estratègica de centrar l'atenció en el respecte als drets dels infants. Entenem, doncs, que el projecte Clau ajuda a desenvolupar aquesta acció protectora i que ho fa des del reconeixement d'uns drets bàsics: el de la protecció i el de la igualtat d'oportunitats.
Des del punt de vista dels progenitors o familiars guardadors, el projecte els aporta la possibilitat de conciliació de la vida familiar i laboral, si bé el model de conciliació no hauria de ser aquest. El projecte Clau intenta minimitzar els efectes sobre els infants de jornades laborals atípiques dels seus cuidadors, però no els pot donar la qualitat, l'afecte i el temps de dedicació d'aquests, tot i que converteix aquest handicap en una oportunitat.
Un altre dels efectes positius que treballa el projecte Clau és la vinculació amb la xarxa social natural del barri i la repercussió que això té en la transformació social de l'entorn; aquest caràcter marcadament territorial del projecte fa necessari que es dugui a terme amb entitats de lleure diferents a cadascun dels districtes.
El reforçament de les entitats de lleure gestores dels projectes és també un efecte col·lateral, si bé no és un objectiu.
Així mateix, la implicació de l'escola fa una mica més realitat l'acostament d'aquesta a les necessitats individuals dels alumnes, ja que llur realitat social i familiar no li és aliena. L'escola detecta la necessitat, sol·licita el servei i rep els inputs de la coordinació amb l'esplai i amb els serveis socials que treballen l'infant i la família. Quan ens referim a l'escola, no únicament estem parlant dels tutors, la direcció o el claustre de professors, sinó que també ens referim a l'AMPA. El paper de l'AMPA se centra més en la detecció d'infants en risc pel major coneixement que pot tenir de les dinàmiques a la sortida de l'escola i de les dificultats de les famílies per atendre correctament els infants.
La imbricació dels projectes Clau en el territori també s'evidencia en el fet que formen part, allà on es desenvolupen, dels plans d'acció territorial que es promouen des d'altres departaments municipals, com ara els plans educatius d'entorn o els plans integrals de desenvolupament. En el Pla Integral de Collblanc-Torrassa, per exemple, el projecte es considera dins l'eix estratègic del treball per a l'equilibri i la cohesió social i es nodreix de la xarxa d'intervenció comunitària de la resta de projectes del Pla.
Cadascun dels projectes Clau atén entre 30 i 60 infants de 3 a 12 anys de les escoles públiques i concertades del seu àmbit territorial, que és el districte. En l'admissió de casos, a l'accés als projectes tenen una prioritat lògica aquells infants que presenten indicadors de risc d'exclusió social, si bé es cobreixen majoritàriament totes les demandes.
Des dels serveis socials s'intenta que els menors puguin continuar amb activitats de la xarxa normalitzada de lleure, ja sigui en el mateix esplai o vinculant-se a activitats extraescolars o esportives del barri i/o a altres projectes socioeducatius. Tot i això, la manca d'una consciència ferma dels pares dificulta aquesta acció. Com a dada il•lustrativa i a tall d'exemple, situaríem per sobre del 50% el percentatge d'infants del projecte que també participen en activitats de casal en els períodes de Nadal, Setmana Santa i estiu que organitzen les entitats de lleure.
Globalment valorem molt positivament aquest projecte, si bé que la reflexió encara és oberta. Ens arrisquem a formular hipòtesis que potser són prematures i que encara cal acabar de confirmar. Creiem que ha estat una resposta encertada a un problema creixent que en un principi s'albirava com de difícil solució i que ha estat, i continua sent, una eina útil per treballar amb les famílies a partir d'oferir-los d'entrada una resposta ràpida i satisfactòria a una necessitat percebuda.
El canvi espectacular i la repercussió directa pels mateixos infants atesos que passen d'una situació d'absència i desprotecció excepcional a tenir un espai referencial segur, amb figures adultes que l'acompanyen, amb un suport en les tasques escolars i una normalitat.
La implicació i la mobilització de la xarxa social en la detecció i en la resposta és un valor innegable.
L'escola troba també una manera de canalitzar un problema que la colpejava directament i que en la solució troba el valor afegit de la col·laboració en el procés educatiu. Se sent reforçada i a la vegada protagonista en la recerca de solucions i implicada en la realitat social de l'entorn. L'AMPA troba també un nou canal, des de la pròpia especificitat, d'implicació real i efectiva.
Els centres d'esplai troben una altra manera de continuar donant un servei que els reforça en la seva activitat. Se'ls obren vies de coordinació i col·laboració amb els centres educatius des d'una posició legítima, reconeguda i sol·licitada. Aprofundeixen en la relació i coordinació amb els serveis socials i s'impliquen molt directament en la realitat social des d'una resposta clara i útil que suposa un pas més enllà de l'educació en el lleure o un pas més en una nova definició del lleure.
S'avança en l'ampli espai intermedi i no exempt de polèmica entre el lleure i l'atenció socioeducativa sense perdre identitats, des de la col·laboració en la recerca de solucions a problemes reals.
El camp de joc és el territori. La proximitat, l'aprofitament de recursos i la pedagogia comunitària són les regles. L'enfortiment i la cohesió social, el premi.
A aquestes alçades suposo que ja heu deduït el perquè del nom Clau del projecte. La paraula clau, en català té moltes accepcions. En aquest cas juguem amb dos dels seus significats: la clau que obre i tanca una porta i la clau per saber-ne la solució. Amb el primer significat fem referència a la clau que els infants porten penjada al coll per entrar a casa seva quan no hi ha ningú que els pugui obrir la porta. Amb el segon significat al·ludim a la solució per al bon desenvolupament de l'infant, per a la conciliació de la vida familiar i laboral o per al benestar de la família.