El Parlament de Catalunya ha aprovat la Llei de mediació

Actualitat i informacions

El passat mes de juliol, el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei de mediació en l'àmbit del dret privat, que amplia els supòsits de mediació familiar i introdueix noves matèries susceptibles de sotmetre's a aquesta, per a gestionar conflictes sorgits de la convivència ciutadana i social, i per gestionar altres conflictes de caràcter privat en el qual les parts hagin de mantenir relacions en el futur. L'objectiu d'aquesta nova llei és facilitar la gestió constructiva dels conflictes interpersonals i evitar que molts d'ells arribin als Jutjats.

La Llei de mediació en l'àmbit del dret privat és una llei que amplia l'ús de la mediació com a eina de gestió i solució dels conflictes i que permetrà descarregar de feina ordinària els jutjats de Catalunya, tal com han sol·licitat públicament i en reiterades ocasions les autoritats judicials. A més, suposa un pas endavant en la modernització i adaptació de la justícia a les directives europees.

El text aprovat amplia els continguts de la Llei 1/2001, de mediació familiar de Catalunya, introdueix noves matèries susceptibles de sotmetre's a la mediació familiar i inclou especialment la mediació com a instrument per resoldre els conflictes derivats de la convivència ciutadana i social. La Llei esmenta, de manera específica, l'aplicació de la mediació a les comunitats de propietaris, als conflictes sorgits dins l'àmbit de les associacions i fundacions i als conflictes de relació que sorgeixen en el si de l'empresa familiar.

La mediació es caracteritza perquè una tercera persona imparcial, professionalment formada en tècniques de negociació, comunicació i anàlisi de conflictes, intervé (a petició de qualsevol ciutadà en el conflicte, o a instàncies del jutge), per facilitar la gestió constructiva de les discrepàncies i arribar a un eventual acord. La mediació està especialment indicada quan les parts en conflicte han de continuar mantenint relacions en el futur.

La nova Llei introdueix la mediació, per primera vegada, en els conflictes de dret privat més enllà de l'àmbit familiar, caracteritzats per la ruptura de la relació personal entre les parts enfrontades i, especialment, quan les parts hagin de continuar mantenint qualsevol tipus de convivència en el futur, com per exemple:

Els conflictes relacionals sorgits dins l'àmbit de les associacions i fundacions.
Els conflictes entre veïns d'una mateixa comunitat de propietaris o veïns d'una urbanització.
Les diferències greus en l'àmbit de la convivència ciutadana o social, per evitar litigis davant dels jutjats.
Els conflictes derivats d'una diferent interpretació de la realitat deguda a la coexistència de les diverses cultures presents a Catalunya.

Nous camps d'actuació en l'àmbit familiar

D'altra banda, la Llei actualitza i adapta la legislació de Catalunya i amplia els àmbits d'actuació que es van preveure a l'anterior Llei de 2001 –que recollia bàsicament conflictes derivats de la ruptura matrimonial o de parella-. Aquesta limitació suposava un entrebanc per poder intervenir en determinats conflictes del cercle més proper a les persones, per als quals la mediació s'ha revelat molt útil.

Per això, s'incorporen nous camps d'actuació de la mediació familiar, com ara:

Els conflictes intergeneracionals relatius a la comunicació i a la relació entre progenitors i descendents, avis i néts i altres persones properes a l'àmbit familiar.
Les situacions de conflicte que puguin sorgir entre la persona adoptada i la seva família biològica o entre els pares biològics i adoptants, com a conseqüència d'haver exercitat el dret a conèixer les dades biològiques.
Els conflictes familiars entre persones de diferent nacionalitat o de la mateixa, però diferents a l'espanyola, i residents a l'Estat espanyol.
Les qüestions derivades de la successió d'una persona, incloent-hi els conflictes entre els possibles hereus/ves.
Els aspectes estrictament convivencials en els acolliments de les persones grans i les possibles controvèrsies que pugui generar l'elecció del seu tutor o el règim de visites de persones incapacitades i les qüestions econòmiques derivades de la tutela.
Els conflictes de relació entre persones en el si de l'empresa familiar.

Descàrrega dels jutjats

Aquesta nova Llei suposa un pas endavant per a la implantació de la mediació com a sistema de resolució de conflictes. Per una part, comportarà una descàrrega significativa del volum de processos judicials. D'altra banda, dotarà la societat d'una eina legal útil, ràpida i eficaç, que ja s'està implantant a Catalunya en la justícia juvenil i que s'està desenvolupant en altres àmbits del dret. Finalment, adaptarà a les necessitats actuals la normativa sobre mediació familiar, que està obtenint excel·lents resultats en els conflictes de família.

Des que va entrar en funcionament el Centre de Mediació Familiar de Catalunya, a mitjan 2002, i fins al mes de juny de 2009, s'han presentat un total de 4.589 sol·licituds per resoldre conflictes a través de la mediació. L'any 2008 es van tramitar un total de 2.107 expedients de mediació, i aquest any, entre l'1 de gener i el 10 de juliol, s'han obert 1.210 expedients de mediació, dels quals han resultat 867 sol·licituds.

Pel que fa a les derivacions judicials (expedients que el jutge ha derivat al Centre de Mediació Familiar de Catalunya), des de l'any 2002 fins al juny d'aquest any, se n'han rebut 2.252. L'any 2008 es van rebre 916 derivacions judicials, i, només en els sis primers mesos de l'any 2009, ja se n'han rebut 637.

El procés de mediació

Els processos de mediació es poden iniciar de tres maneres diferents: primera, per la sol·licitud de les parts de comú acord; segona, per la sol·licitud d'una de les parts amb l'acceptació de l'altra, i tercera, per la disposició de l'autoritat judicial acceptada per les parts.

Els mediadors, que desenvolupen sempre el seu paper des de la neutralitat i la confidencialitat, han de facilitar el diàleg i la comprensió entre les parts per poder arribar a una solució consensuada. Una solució que finalment es reflectirà en un document d'acords al qual l'advocat donarà la forma jurídica que correspongui i que traslladarà a l'autoritat judicial. Un procés de mediació es pot iniciar abans de qualsevol procés judicial o mentre aquest està pendent i no pot excedir de 60 dies hàbils, i només en casos excepcionals es pot allargar 30 dies més.

La nova Llei incorpora el criteri d'especialització del mediador i estableix que ha de tenir titulació universitària, com a formació bàsica, i formació específica en mediació i experiència professional. A més, ha d'estar col·legiat en el col·legi professional respectiu, en el cas que es tracti d'una titulació col·legiada, o prestar serveis com a mediador a l'Administració pública.

El paper de l'advocat en la mediació es destaca clarament en la nova Llei, però no en la posició clàssica de litigant que ajuda el seu client a vèncer el seu contrincant, sinó com a professional que assessora legalment per a la recerca d'una solució i en la documentació dels acords. Els col·legis professionals també desenvolupen una tasca fonamental, ja que el model que s'introdueix els delega importants funcions de formació i organització de la mediació.

La metodologia que utilitza el mediador consisteix a facilitar un procés de diàleg amb les parts enfrontades amb la finalitat de buscar una solució negociada, raonable i satisfactòria que sigui admesa voluntàriament per tots els afectats. La base d'aquesta metodologia és la neutralitat i la imparcialitat del mediador, així com la confidencialitat. L'inici de la mediació permet que les parts tinguin una última oportunitat d'analitzar els seus interessos reals i de construir en comú una sortida satisfactòria que els permeti mantenir una relació viable en el futur.

En els casos en què l'acord no sigui possible, de manera total o parcial, es continua –o s'inicia- el procés davant del tribunal, però sense que puguin presentar-se com a proves les produïdes durant la mediació i sense que el mediador pugui ser cridat com a testimoni en el judici.

Està constatat que, fins i tot en els casos en què no s'arriba a cap acord, aquest procés acostuma a transformar la dinàmica del conflicte, contribueix que les parts es responsabilitzin respecte de les posicions que mantenen i sol servir per focalitzar els problemes.

El Centre de Mediació de Dret Privat de Catalunya

La Llei que s'ha aprovat avui comporta l'adaptació del Centre de Mediació Familiar de Catalunya a les noves necessitats: així, es convertirà en el Centre de Mediació de Dret Privat de Catalunya, dependent del Departament de Justícia. Esdevé el principal impulsor d'aquest procediment, així com l'òrgan de referència tant dels mediadors com de les persones que desitgen solucionar les seves diferències mitjançant la mediació.

El Centre es converteix, doncs, en l'instrument especialitzat en l'àmbit dels conflictes familiars, en matèria de dret privat i d'altres que pugui determinar la Llei, respectant, però, les iniciatives de mediació ciutadana existents en l'àmbit municipal o desenvolupades per altres entitats públiques o privades. Aquestes entitats poden signar convenis de col·laboració amb el Departament de Justícia per promoure i facilitar la mediació.

Dades de mediació familiar a Catalunya

A Catalunya, el percentatge d'èxit en les mediacions que no són derivades pels jutjats és d'un 70%. En els darrers anys tant les sol·licituds de mediació com les mediacions finalitzades han sofert un augment progressiu.

En l'actualitat, a Catalunya hi ha 1.520 mediadors familiars habilitats pel Centre de Mediació Familiar de Catalunya, 1.150 dels quals són actius i 370, inactius, entre especialistes dels camps de la psicologia, l'educació, el treball social, la pedagogia i el dret.