Alerten de l’abús injustificat de psicofàrmacs en nens i joves

Aquesta organització va convocar el passat 3 de novembre una concentració davant el Ministeri de Sanitat, i va denunciar la situació al Defensor del Poble. La plataforma està integrada, entre d’altres organitzacions, pel Foro Humanista de la Salud, la Comunidad para el Desarrollo Humano, el Centro de las Culturas, Educadores por la No Violencia o Enfermeros Sin Fronteras, a més a més de pares, professors i professionals sanitaris

L’ús de psicofàrmacs en nens ha crescut de manera alarmant al nostre país, i ho demostra la dada de que “Espanya ocupa el tercer lloc, per darrera de Canadà i EEUU, en número de prescripcions d’antidepressius i ansiolítics a la població infantil”, diu Àngel Pascual, portaveu de la plataforma i metge d’atenció primària. Majoritàriament aquestes medecines “no han estat mai assajades amb nens”, la qual cosa implica la possibilitat d’efectes secundaris imprevisibles.

Per desgràcia, sosté Pascual, ja no se’ns fa estrany que nens i adolescents es vegin abocats al consum de psicodrogues per a superar dificultats evolutives comunes, però que ara són catalogades com “trastorns de conducta”. Aquesta suposada simptomatologia s’obté diagnosticant com a patologia la “normal necessitat del nen d’atenció, moviment, joc. Els nens no poden ser silenciats ni paralitzats, si no és a costa del seu desenvolupament físic, emocional, intel·lectual”, afegeix.

“Els nens no estan preparats per a aquestes medecines”, remarca Pascual. Els psicofàrmacs semblen funcionar bé perquè “tapen” els símptomes, “calmen els nens, aprenen a estudiar, es porten bé”, però a llarg termini redueixen la inquietud i creació intel·lectual dels menors, generant un bloqueig emocional i, en definitiva, disminuint les ganes de viure.

“A llarg termini, el tractament amb amfetamines per a tractar els nens presenta, al menys, 30 efectes secundaris, des de la confusió fins a la psicosi, podent arribar al suïcidi”, ressenya el portaveu de la Plataforma. A més a més, marquen per a tota la vida amb l’etiqueta d’”hiperactivitat” als nens, que poden després degenerar en “trastorns de conducta”.

Els infants són els més sensibles i els conflictes que mostren “tradueixen amb precisió la violència, la contradicció i la malaltia social que els envolta. Tapar amb psicofàrmacs els seus símptomes, sense reflexionar sobre la violència familiar o la frustració contínua d’una societat que perd l’esperit corrent darrera els diners és de cecs”, argumenta la Plataforma.

La infància el que reclama és l’atenció i una mirada humana. Per extensió, la necessitat evident de donar coherència a les vides dels adults i a la societat. Per això, el portaveu de la plataforma reclama “mecanismes de control” per a evitar la sistematització dels tractaments amb psicofàrmacs en nens i adolescents, exigeix una vigilància exhaustiva de “les tàctiques de la indústria farmacèutica” i proposa un ampli debat públic implicant a professionals de la salut i l’educació, a pares i organitzacions socials i polítiques.

Segons Pascual, la prescripció d’aquests fàrmacs als menors evidencia “mancances en el sistema educatiu, familiar i social, que s’intenten tapar amb pastilles”, com la poca dedicació del temps dels pares cap els fills degut a l’excessiva ocupació i les preses; massa delegació en les escoles de la responsabilitat de la formació; manca de comunicació entre pares i mestres; dificultat del professor per a gestionar les actituds especialment difícils dels seus alumnes o oferiments d’excessius premis materials per a compensar la poca convivència familiar.