 |
infoAgricultura |
|
El Butlletí d'informació diària del Departament
Núm. 1.274 24 de novembre de 2010 |
|
Els restaurants Cal Baumer, de Prat de Lluçanès; l'Ú, de les Gunyoles-Avinyonet del Penedès; i Marejol, de Vilanova i la Geltrú, han estat els guanyadors del Concurs de Cartes de Vins de Restaurants de Catalunya-CARTAVÍ, que organitza anualment l'Associació Vinícola Catalana conjuntament amb l'INCAVI i l'Associació Catalana de Sumillers.
En aquesta quarta edició s'han presentat un total de 580 cartes, 15% més que l'any passat. L'organització de CARTAVÍ ha dividit les cartes en tres grups, segons els preus del propi restaurant (exclòs el vi). Així, en el Grup A han participat restaurants de fins a 24 euros, i el guanyador ha estat el restaurant Cal Baumer, de Prat de Lluçanès. En el grup B, de 25 a 45 euros, ha guanyat el restaurant Ú de les Gunyoles-Avinyonet del Penedès. Finalment, pel que fa al grup C, de més de 45 euros, ha estat el restaurant vilanoví Marejol qui ha aconseguit la millor puntuació.
Totes les cartes han passat una rigorosa anàlisi per part d'un jurat multidisciplinari, sent imprescindible per a la seva valoració haver presentat la carta real del restaurant i escrita en català. Altres paràmetres valorats han estat la presència majoritària de vins i caves catalans, així com vins de les DO més properes al restaurant o la relació qualitat-preu, entre d'altres.
L'acte de lliurament dels premis CARTAVI va tenir lloc el passat dilluns, dia 22 de novembre, en el marc d'un show-room de vins catalans al Palau de Congressos de Catalunya, a Barcelona, presidit pel conseller d'Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, i el secretari general del Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAR), Xavier Castella.
Cellers participants en el show-room:
Albet i Noya, Alta Alella, Heretat Oller del Mas, Bodegas Torre del Veguer, Can N'Estruc-Can Dez Mas, Casa Gran del Siurana-Cims de Porrera, Castell de Perelada, Castell del Remei, Celler Cooperatiu Gandesa, Loxarel, Espelt Viticultors, Comercial Grup Freixenet, Ferré i Catasús, Huguet de Can Feixes, Jean Leon, Joan Sardà, Juvé i Camps, L'Olivera, Llopart Cava, Miguel Torres, Roqueta Origen, Torelló Llopart, Unió Corporació Alimentària, Jané Ventura, Tomàs Cusiné i Viticultors Mas d'en Gil.
El director general de Pesca i Acció Marítima, Martí Sans, acompanyat del secretari general de la Federació Nacional de Transports, Comunicació i Mar de la UGT de Catalunya, Joan Moreno, va presidir ahir la presentació dels resultats de l'Estudi socioeconòmic de la pesca d'arts menors a Catalunya. Aquest treball ha estat realitzat pel DAR i la Federació Nacional de Transports, Comunicació i Mar de la UGT de Catalunya, i forma part del programa del Fons Europeu de Pesca.
L'objectiu d'aquest estudi ha estat obtenir una visió clara i precisa de la situació socioeconòmica, laboral i tecnològica de la pesca artesanal a tot el litoral català, per tal de poder conèixer el paper que aquest subsector juga dins de la pesca a Catalunya, la interacció amb d'altres realitats econòmiques del país i els recursos que genera.
En aquest sentit, l'estudi s'ha realitzat a través d'entrevistes a diferents presidents territorials de les confraries de pescadors de Catalunya, 60 enquestes a pescadors de cada port de Catalunya i quatre entrevistes en profunditat.
Segons el director general de Pesca i Acció Marítima, Martí Sans, el coneixement del perfil del professional i l'estudi d'aspectes de caire personal, econòmic i tècnic, les característiques de la flota i la seva problemàtica, permeten establir propostes de millora que garanteixin la continuïtat d'aquesta modalitat i el seu òptim desenvolupament. Donats els grans canvis viscuts pel sector pesquer en els darrers temps, es feia necessari millorar el coneixement de la realitat social i econòmica d'aquest col·lectiu a Catalunya, va afegir Sans.
Per tant, per al director general de Pesca aquest estudi, a més de millorar el coneixement, ha de marcar el full de ruta de la pesca d'arts menors, ja que els seus representants s'han de guanyar la vida dignament. Aquesta idea, va dir Sans, ha d'anar acompanyada d'accions per reconduir tot allò que no acabem de fer bé. Com a exemple, Martí Sans, va explicar que des de Catalunya s'està liderant que s'arribi a un acord entre els directors general de pesca de les Comunitats Autònomes del corredor mediterrani per tal que el Govern central i Europa ajustin la normativa d'arts menors.
Un dels punts que exposa l'estudi és un perfil del pescador català d'arts menors, en general un home de més de 36 anys, que treballa 11 hores diàries de diumenge a divendres, amb estudis primaris i antecedents pescadors. Segons l'estudi, els principals problemes que té aquest tipus de pescador són els baixos preus de les seves captures, el mal temps i l'esgotament dels recursos pesquers.
En general, la realitat que tenen els pescadors d'arts menors és complexa i singular. Per tal que aquesta realitat sigui més amena, l'estudi presentat ofereix una sèrie de propostes específiques per aquest subsector.
Entre aquestes, destaca el reajustament del funcionament de les llotges, ja que aquest està centrat a la pesca semindustrial, i ampliar la representació de pescadors d'arts menors en aquest organisme, ja que la majoria de patrons i altres representants del sector pesquer general són propietaris de modalitats pesqueres semindustrials i no d'arts menors. Per aquest motiu, es proposa el cooperativisme com a grup de pressió per a articular els interessos específics de la modalitat pesquera.
Un altre aspecte que es proposa és la diferenciació del producte pescat en la modalitat d'arts menors amb una Denominació d'Origen (DO), ja que aquest tipus d'indicació geogràfica i de qualitat pot ajudar a protegir legalment les captures dels pescadors d'arts menors contra la importació de peix i mol·luscs estranger. D'altra banda, un altre element a tenir en compte és regular i/o eliminar la figura dels intermediaris.
En resum, l'estudi aposta per regular la modalitat pesquera tenint en compte la seva específica realitat:
- Gran dependència a les condicions meteorològiques: aquesta modalitat de pesca és molt sensible a les condicions del mar i molts dies de l'any no poden sortir a pescar.
- Noves formes de venda de les captures: altres mecanismes de distribució garantint les condicions alimentàries i les aportacions a la confraria.
- Gestió i/o control de la intrusió en el seu espai de treball: des de les embarcacions d'arrossegament i encerclament fins a les furtives.
- Normativa estatal de Marina Mercante: regulació de la tripulació mínima, titulació i reducció de la burocràcia administrativa.
El diumenge 21 de novembre és la data que Justine de Valicourt, guanyadora de la primera edició de la Beca Internacional Ferran Adrià, recordarà durant anys. De la mà del DAR, Prodeca, l'Ajuntament de l'Escala i Joves Cuiners ha pogut realitzar un dels seus somnis: una estada en les cuines d'El Bulli sota les directrius del cuiner amb més prestigi internacional: Ferran Adrià.
Durant part de la jornada de treball, Justine de Valicourt va estar acompanyada de Ferran Bienert, director general de Prodeca, i Estanis Puig, alcalde de l'Escala, representants de les entitats promotores de la Beca Internacional Ferran Adrià.
El DAR, Prodeca, l'Ajuntament de l'Escala i el col·lectiu Joves Cuiners van promoure la Beca Internacional Ferran Adrià, una iniciativa que pretén difondre la cuina catalana al món, aconseguint més prescriptors internacionals dels productes catalans. Aquesta iniciativa premia un cuiner estranger perquè, amb una estada a Catalunya, concretament a l'Escala, pugui conèixer més de prop els productes i la cuina catalana. De la seva estada, a més, n'han de sortir noves propostes culinàries en base als productes del territori.
La quebequesa Justine de Valicourt és la primera guanyadora d'aquesta Beca. Durant l'estada a Catalunya, que es va iniciar el passat 4 d'octubre, i finalitzarà el proper 18 de desembre, ha visitat empreses agroalimentàries d'arreu de Catalunya per conèixer les característiques de producció i elaboració de diferents productes a Catalunya i ha realitzat estades a restaurants per aprendre diferents tècniques d'una cuina que s'ha erigit en la més prestigiosa internacionalment.
Acompanyada pel tutor assignat per Prodeca amb el vist-i-plau del Jurat, el cuiner i comunicador Pep Nogué, han recorregut més de dotze mil quilòmetres de finques, granges, plantes elaboradores i cuines d'arreu de Catalunya en el que és l'equador de l'estada.
Justine de Valicourt haurà de presentar els resultats del que ha après les setmanes en què ha estat a Catalunya davant del jurat, en un acte que se celebrarà la setmana del 13 de desembre.
El rotatiu Diari de Girona publica una informació titulada El nou pla dels Aiguamolls amplia el Parc Natural amb 2.300 hectàrees. Segons el diari, la Generalitat ha aprovat el Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge dels Aiguamolls de l'Empordà que, tal com es va comprometre, no preveu una ampliació del Parc Natural, però sí amplia l'àmbit de restriccions a 2.298 hectàrees, a les zones colindants al parc. A més, regula l'activitat a gairebé sis mil hectàrees d'àmbit marí.
El diari El Punt titula Pa amb denominació d'origen una informació en la qual es diu que l'IRTA està treballant per recuperar varietats de blat velles i antigues. Alguna d'aquestes varietats fa més de quaranta anys que no s'utilitza a les comarques gironines.
El director general de Pesca i Acció Marítima, Martí Sans, assisteix a les 9:00 hores, a París, a la reunió ICCAT 2010.
La directora general d'Agricultura i Ramaderia, Rosa Cubel, participa a Lleida en la inauguració de la Jornada bilateral hispanofrancesa.
El director general de Prodeca, Ferran Bienert, assisteix al congrés Sant Sebastià Gastronomika.
