 |
infoAgricultura |
|
El Butlletí d'informació diària del Departament
Núm. 1.262 8 de novembre de 2010 |
|
El conseller d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural, Joaquim Llena, va visitar ahir diumenge, dia 7 de novembre, la Fira de Tardor de Sort i VI Mostra de l'Ovella Xisqueta. El conseller, acompanyat de l'alcalde de Sort, Agustí López, va passejar per la fira multisectorial, on es podien trobar des de maquinària agrícola i vehicles fins a un mercat artesanal i degustacions gastronòmiques i per la mostra d'ovelles xisqueta, que es fa des de l'any 2005. En el marc de la mostra, el conseller va poder veure una demostració de costums tradicionals de pastoreig i el concurs del Ganxo. Les dues activitats van anar a càrrec de l'Associació de Criadors d'Ovella Xisqueta (ACOXI).
L'ovella de la raça xisqueta és una varietat ovina molt antiga, que ha evolucionat poc, i que es manté en un alt grau de puresa, ja que ha estat força aïllada geogràficament gràcies a la seva capacitat per subsistir en condicions ambientals extremes. És autòctona de Catalunya i es distribueix principalment a les comarques del Pallars Jussà, el Pallars Sobirà i l'Alta Ribagorça, al Pirineu i Prepirineu, però també hi ha alguns ramats al sud de Lleida i a la província d'Osca.
Actualment, a ACOXI, hi ha 66 ramaders associats, amb animals inscrits al Llibre Genealògic. En el registre de la raça, hi ha 16.981 reproductors: 16649 ovelles i 332 marrans. Davant de la regressió que està patint aquesta raça, s'està treballant en diferents direccions per canviar la tendència. Estan contribuint en aquest objectiu la pròpia creació d'ACOXI, l'any 1996; la instauració d'un Programa de Conservació promogut i finançat pel DAR amb la col·laboració de la Facultat de Veterinària de Barcelona, i també la publicació de la reglamentació del seu Llibre Genealògic. Així mateix, l'escola de Pastors està ajudant a fomentar el relleu generacional dels ramaders i a posar en valor l'aprofitament artesanals i la revalorització de la seva llana.
El conseller d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural, Joaquim Llena, va presentar el passat dissabte, dia 6 de novembre, a Oliana, juntament amb el director general d'Arquitectura i Paisatge del Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP), Joan Ganyet, i amb els alcaldes d'Oliana, Antoni Vilaginés, i de Peramola, Joan Pallarés, el projecte de millora paisatgística del Parc territorial d'aigües del riu Segre. Aquest projecte serà la base per a la futura redacció del pla especial, que permetrà convertir el pantà d'Oliana en un element singular del vessant sud del Pirineu i donarà suport al desenvolupament turístic de l'àrea.
El pantà d'Oliana és una làmina d'aigua estable, situada entre els termes municipals d'Oliana i de Peramola, formada a partir de la construcció del dic de cua del pantà de Rialb i amb unes dimensions semblants a l'estany de Banyoles. El seu tamany, així com la singularitat que aporta al territori del vessant sud del Pirineu, va animar els dos ajuntaments a sol·licitar la redacció d'una proposta d'ordenació i de tractament paisatgístic del pantà, que permetés revaloritzar-lo com a atractiu turístic i font de desenvolupament local.
És per aquest motiu que el DPTOP va encarregar a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) la redacció d'una primera proposta per a un futur pla especial. Aquesta proposta, que es va presentar el dissabte, conté el conjunt de criteris generals d'ordenació i d'intervenció en el paisatge, així com les directrius per a les obres d'urbanització i per a la instal·lació de senyalització que després desenvoluparà el pla especial.
La proposta, sota el concepte de “Parc territorial d'aigües”, s'inscriu en la voluntat de reforçar la cohesió territorial, de potenciar el turisme cultural al voltant del patrimoni cultural, i de dinamitzar les economies locals amb criteris de sostenibilitat. El projecte preveu la formalització d'una làmina d'aigua estable; el manteniment i millora dels sistemes naturals; la potenciació dels elements del patrimoni cultural i paisatgístic; i el condicionament de l'entorn fluvial com a àrea natural i de lleure per a activitats d'oci, d'esport, i turístiques.
La proposta d'ordenació, que s'ha promogut de forma concertada amb la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE), serà la base per a la redacció del futur pla especial d'adequació de la zona.
El conseller d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural, Joaquim Llena, acompanyat del director general d'Alimentació, Qualitat i Indústries Agroalimentàries, Joan Gené , i del director de Serveis del DAR, Antoni Argilés , va visitar el passat dijous, dia 4 de novembre, la Cooperativa Agrària de Miralcamp. En una reunió de treball amb el Consell Rector, el conseller va notificar que se'ls ha concedit un ajut total, en el marc del Pla de Modernització de Cooperatives, de 411.000 euros.
En acabar la reunió, el conseller va oferir una xerrada-col·loqui, dirigida als socis de la cooperativa, on es va analitzar el futur del preu dels cereals, les perspectives de futur de la política agrària comuna (PAC)i la necessitat de reclamar la reciprocitat dels productes agroalimentaris que entren a la Unió Europea (UE).
El conseller va traslladar als assistents que el sector té futur i que no s'han d'oblidar mai que formen part del primer sector de l'economia catalana. Per afrontar els nous temps, caldrà incorporar noves maneres de fer, i en el marc de les cooperatives, el futur passa per compartir processos per ser més eficients i reduir costos. El conseller també va abordar l'alça dels preus dels cereals. Va dir que les tensions continuaran en el pròxims anys, i que els preus es mantindran per la franja alta amb oscil·lacions. El fet que la pressió especulativa s'hagi fixat en les matèries primeres provoca aquestes alces, com es va veure durant la crisi del 2007.
Respecte a la PAC, el conseller va avançar que en breu ja es disposarà d'un esborrany definitiu, on queda clar que hi haurà fitxa financera. El titular d'Agricultura també va mencionar que Espanya serà aportador net a partir de l'any vinent i que això ens situarà com un estat de primer nivell.
La qüestió de la reciprocitat dels productes que entren a la UE va centrar part del debat amb els socis de la cooperativa. Els assistents van demanar un major control ja que les normes europees, ja siguin en benestar animal o en seguretat alimentaria, són estrictes i això no succeeix a altres països del món. El conseller va afirmar que UE comença a reaccionar davant d'aquestes peticions i s'està treballant en aquesta direcció.
El diari El Periódico publica una informació titulada La producció agrària ecològica es septuplica en 10 anys a Catalunya . Segons el diari, la producció agrària ecològica s'ha septuplicat a Catalunya en 10 anys, arribant a les 70.000 hectàrees. Els cultius lliures d'additius encara conviuen amb àmplies zones de transgènics. L'ONU aconsella recuperar llavors en favor de la biodiversitat. Segons Rosa Cubel, directora general d'Agricultura i Ramaderia, els aliments ecològics “són entre un 20 i un 30% més cars que els convencionals, i per això encara té més mèrit el creixement reguistrats aquests últims anys”.
El rotatiu La Vanguardia titula Agrópolis, cuando la ciencia va al delta una informació en la qual es diu que el nou parc d'investogació de la Universitat Politècnica de Catalunya a Viladecans, Agrópolis, serà un dels principals centres tecnològics de la indústria agroalimentària a Catalunya. Segons el conseller Llena, el sector agroalimentari “és el primer sector de la nostra economia en volum de vendes”, que superen els 18.000 milions d'euros anuals.
El conseller d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural, Joaquim Llena, pronuncia una conferència, a les 20.00 hores, al Centre Comarcal Lleidatà de Barcelona.
El director general de Pesca i Acció Marítima, Martí Sans, presenta a les 16:00 hores, al Saló Nàutic de Barcelona, el nou servei de renovació de les titulacions de nàutica d'esbarjo.
La directora general d'Agricultura i Ramaderia, Rosa Cubel, acompanyada del president de GESFER, Salvador Puig, assisteix a les 9:00 hores, a Lleida, a la inauguració d'un curs de producció de biogàs i gestió de dejeccions ramaderes.
