 |
infoAgricultura |
|
El Butlletí d'informació diària del Departament
Núm. 1.004 3 de juliol de 2009 |
|
El president de la Generalitat, José Montilla, va destacar ahir el "salt que suposarà" el nou Sistema Segarra-Garrigues "per a la pagesia de les terres de Ponent, per a la indústria agroalimentària i per a la capacitat de crear riquesa i benestar" en aquesta zona.
Durant la celebració del 50 aniversari de la Cooperativa de Guissona, una de les que podran beneficiar-se del Sistema Segarra-Garrigues, el cap del Govern va voler destacar la importància que tindrà aquesta gran infraestructura per a la zona, a dos dies de la seva posada en funcionament, que es durà a terme aquest diumenge 5 de juliol.
El president va recordar que el canal "és un tema pendent des de fa més de cent anys" i la mostra que "aquest és un Govern que aborda amb fermesa el temes pendents del país, per complexes que siguin, quan estem comnvençuts que serveixen als interesssos de la gent". I com exemple d'aquesta determinació del Govern també va destacar l'aposta per les infraestructures com les presons i les dessalinitzadores, entre d'altres.
El cap de Govern català va explicar que el Segarra–Garrigues, que suposa una inversió conjunta amb el Govern espanyol de 1.500 milions d'euros, portarà "aigua de rec, aigua de boca, electricitat i més capacitat industrial per a les comarques de Lleida". "Aquesta és l'aportació del Segarra Garrigues -va dir- i l'aposta del Govern és estar al costat de l'economia real del país, en tot el territori català". El president va remarcar també la "importància del canal per a l'economia de les Terres de Lleida" i va recordar que precisament la Cooperativa de Guissona havia "reivindicat" aquesta infraestructura des de feia temps i es va felicitar del fet que "molt aviat" podrà beneficiar-se'n.
El canal Segarra-Garrigues suposarà un fort impuls pel desenvolupament integral del territori de Lleida, ja que millorarà el desenvolupament socioeconòmic de 74 municipis de les comarques de la Noguera, la Segarra, el Pla d'Urgell, les Garrigues, l'Urgell, i el Segrià, i permetrà incrementar i diversificar la producció agroalimentària catalana. El Sistema Segarra-Garrigues, a més, reforçarà la xarxa elèctrica, millorarà 1.500 quilòmetres de camins rurals i permetrà distribuir aigua de boca i d'usos industrials arreu de la plana de Lleida.
El Parlament de Catalunya va mostrar ahir el seu suport a la candidatura presentada per la Fundació Dieta Mediterrània davant la Unesco a fi que la dieta mediterrània sigui declarada per aquesta institució internacional per a l'Educació, la Ciència i la Cultura com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat.
En la declaració del Parlament, a la qual el Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAR) mostra el seu total suport, es diu que la Mediterrània constitueix un espai geogràfic compartit per ben diverses cultures històriques que han experimentat extraordinàries evolucions en tots els àmbits de llurs expressions, unides totes elles per les característiques d'una geografia que és alhora una manera en què la gent es relaciona amb el seu entorn i amb el món i un espai d'intercanvis humans ininterromputs.
Catalunya forma part d'aquesta cultura mil·lenària desplegada a una i altra ribes del mar Mediterrani. I comparteix amb els altres pobles un mateix corrent de realitats patrimonials alhora materials i immaterials.
Entre aquests valors cal comptar-hi la producció agrícola i pecuària, de tradició més que secular, evolucionada a través de l'experiència de les generacions, però sempre fonamentada en els fruits propis de la terra mediterrània. Aquesta saviesa agrícola i pesquera ha donat lloc a una alimentació que ha esdevingut tota una cultura de la cuina i de l'alimentació humana: l'anomenada dieta mediterrània. Es tracta d'una saviesa alimentària d'indiscutibles propietats per a la salut, resultat d'una densa expressió cultural i simbòlica acumulada al llarg de les generacions. La dieta mediterrània és composta de cereals i de derivats, de llegums, de fruits secs i de fruita dolça, de verdures i hortalisses. Hi té una capital rellevància l'oli vegetal d'oliva. El consum moderat dels ous, de les carns i del peix, així com dels productes lactis, n'arrodoneix la diversitat de la base alimentària que, s'acompanya amb un consum moderat de mostos i de vins.
La dieta mediterrània, doncs, és una forma cultural a preservar per allò que té d'arrelament a la terra que la produeix, al treball de la gent i a la tradició de la cuina en constant transformació sense renúncies a l'origen mediterrani dels aliments. Però és també un patró alimentari que esdevé indubtable font de salut. La comunitat científica internacional, a partir dels seus estudis, ha considerat la dieta mediterrània com a un dels patrons d'alimentació més saludables del món. Les dades més recents de la recerca mèdica associen l'alimentació en base als productes mediterranis a una clara reducció de la mortalitat, en la mesura que estalvia cardiopaties causades per l'excessiva pressió arterial o per excessos de lípids en la sang. S'ha observat la reduccio de diabetis en les persones que segueixen la dieta mediterrània, i, alhora, una menor incidència de determinats tipus de càncer. L'obesitat es redueix considerablement si s'atén al patró alimentari mediterrani.
El Govern de Catalunya, a través dels seus Departaments més concernits, ha dut a terme accions diverses de promoció de la dieta mediterrània, la majoria de les quals incloses en el Pla per a la Promoció de la Salut mitjançant l'Activitat física i l'Alimentació saludables (PAAS), reconegut explícitament per l'OMS. El Pla inclou accions en els àmbits sanitari, educatiu, comunitari i laboral, i són participades per les administracions locals de la nació.
Aquest impuls governamental a la cultura de l'alimentació mediterrània ha significat, des del punt de vista econòmic, la projecció dels productes agrícoles i pesquers, de les elaboracions culinàries, de la recerca en la millor producció, de la valoració de territoris i de paisatges, i de l'activitat hostalera a tot Catalunya. Les accions s'han basat en la protecció normativa dels productes alimentaris i en la seva difusió a través de les Denominacions de qualitat i d'origen, i de l'adhesió, a la Fundació Privada per al Desenvolupament de la Dieta Mediterrània.
El DAR ha atorgat la gestió del Centre de control lleter oficial de Catalunya a la Federació de Frisona de Catalunya (FEFRIC), com ha publicat el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC).
El control de rendiment lleter té com a finalitat determinar la valoració genètica dels animals inscrits als llibres genealògics de les races respectives. Per això, es realitza la comprovació sistemàtica de la quantitat de llet produïda i del seus components, així com la recollida d'altra informació vàlida, per a la seva incorporació als esquemes de selecció aprovats per a cada raça.
Actualment, a Catalunya, només existeixen una raça bovina de llet amb animals inscrits a llibres genealògics, la frisona, i una raça de cabres de llet, la murciana granadina.
Mitjançant una Resolució de 2 d'octubre de 1985 es va atorgar la condició d'entitat col·laboradora per a la gestió del Llibre Genealògic de la raça vacuna frisona a la Federació de Frisona de Catalunya (FEFRIC), la qual des d'aleshores ha col·laborat amb el Departament en matèria de control lleter oficial.
La Federació de Frisona de Catalunya (FEFRIC) ha demanat gestionar el Centre de control lleter de Catalunya, i atès que aquesta entitat compleix els requisits per dur a terme les tasques encomanades, a proposta de la direcció general d'Agricultura i Ramaderia, el conseller del DAR ha resolt atorgar-los la gestió.
Aquesta resolució permetrà centralitzar la gestió de totes les actuacions de control lleter i facilitar l'accés a les dades obtingudes, contribuint d'aquesta forma a incrementar les possibilitats dels productors de llets per millorar la producció i optimitzar els rendiments de les seves explotacions.
El diari El Periódico publica una informació titulada Dos vins del Priorat se situen entre els millors d'Espanya. El diari fa referència a la publicació de l'esperada llista del guru del vi Robert Parker.
El diari La Gaceta titula Sin destilación de crisis el vino afronta un nuevo "drama" una informació sobre la situació del mercat del vi a Espanya en relació amb l'OCM del vi a nivell comunitari.
El conseller d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural, Joaquim Llena, presideix, juntament amb el secretari d'Estat de Medi Rural i Aigua, Josep Puxeu, i acompanyat pel director general de Desenvolupament Rural, Jordi Bertran, i pel director dels Serveis Territorials del DAR a Lleida, Joan Gòdia, l'acte d'inauguració de l'embassament de capçalera de Gimenells i Pla de la Font. Posteriorment , assisteix, a les 14:15 a Lleida, al dinar col·loqui “El canal Segarra-Garrigues i la política de gestió de l'aigua de Ponent”, amb el secretari d'Estat de Medi Rural i Aigua, Josep Puxeu.
La directora general d'Agricultura i Ramaderia, Rosa Cubel, presenta, a les 11:00 hores al Mercat Fleming de Lleida, la campanya del Consell Col·legis Veterinaris de Catalunya “T'agrada menjar bé”.
El director general de Pesca i Afers Marítims, Martí Sans, assisteix, a les 11:30 hores a Roses (Alt Empordà), a la Gran Festa del Suquet a la Confraria de Pescadors de Roses.
El director general d'Alimentació, Qualitat i Indústries Agroalimentàries, Joan Gené, visita, a les 10:00 hores, a Montcada i Reixac (Vallès Occidental), l'empresa d'aliments congelats GEDESCO.
