Missatge 7. 26 de març de 2000.

Cada vegada que us enviem un missatge, també us enviem la posició del vaixell en el mar. Aquesta posició es dona en graus i minuts de latitud, i en graus i minuts de longitud. És una forma d'anomenar cada indret del mar, de la mateixa manera que quan fem una partida d'escacs anomenen cada casella amb un nombre (les que van d'esquerra a dreta) i una lletra (les que van de dalt a baix). Enlloc de fer-ho així, i com que la terra és rodona i no quadrada com un tauler d'escacs, es va repartir les distàncies a la terra en graus d'arc, de manera que una circumferència sencera fa 360°, mitja fa 180° i una quarta part de circumferència fa 90°. Això és el que hi ha des de l'equador, fins al pol Sud: 90°.

Als graus en sentit Nord-Sud els anomenem de latitud, mentre que a la posició en sentit Est-Oest, l'anomenem longitud. Per que un vaixell sàpiga exactament on està , cal que determini la seva longitud i latitud. Ara això es fa amb un aparell (anomenat GPS o Global Positioning System) que capta els senyals de diferents satèl·lits per posicionar exactament el vaixell. Però a l'antiguitat les coses no eren tan senzilles...

Determinar la Latitud era relativament fàcil si se sabia la data, i es mirava l'alçada del sol al migdia. A l'equador el sol està al capdemunt de tot (al zenit), i les ombres són pràcticament inexistents. Com més lluny de l'equador, més llarga és l'ombra al migdia. A més, l'ombra assenyala el Nord a l'hemisferi Nord, i al Sud a l'hemisferi Sud. Fàcil. Però, i la longitud? La longitud no es podia determinar amb certesa. Calia fer uns càlculs molt complicats a partir de la posició de diferents estels. I el càlcul no era exacte. Penseu que un petit error en la longitud podia fer que un vaixell no trobés el port on anava. I si feia mal temps el vaixell podia embarrancar o estavellar-se en roques que no es coneixien senzillament perquè no se sabia on s'estava. El problema de la longitud el va voler arreglar el rei d'Anglaterra donant un premi en metàl·lic a la persona que descobrís una manera de determinar amb exactitud la longitud a dalt d'un vaixell. Com que el premi era de molts diners, moltes persones van voler competir. Els uns, astrònoms, van enginyar-se maneres de determinar alguns estels i mesurant la distància entre ells i amb l'ajuda d'unes taules complicadíssimes determinaven la posició. Però un rellotger va tenir una pensada genial: si aconseguia fabricar un rellotge que aguantés el moviment del vaixell, no es rovellés i fos extremadament exacte, saber la longitud era tant exacte com determinar l'hora solar del lloc on s'estava, i comparar-la amb un rellotge que anés a l'hora d'una localitat coneguda: la diferència de temps era estrictament proporcional a la longitud. En Harrison, que així es deia el rellotger, va construir quatre prototips de rellotge que són, encara ara, increïbles peces d'enginyeria (apart de bellíssimes peces de museu). Un dels seus prototips, en un viatge d'Anglaterra fins a l'Índia només va retardar-se un minut. Tot i que els astrònoms reials no volien que el premi anés a un que no era dels seus, al final els seus rellotges van ser el mitjà més acurat de determinar la longitud, i ell va rebre el premi. Els rellotges de Harrison encara funcionen, i estan al museu de la ciutat de Greenwich. I un fet d'avui ens ha fet recordar aquesta història: avui hem creuat el meridià de Greenwich, i hem passat pels 0° de longitud. Durant el dia hem estat a 0.5° de longitud Est i, una estona després, a 0.5° de longitud Oest. Curiós, no?

Fixeu-vos també que la nostra posició no és molt propera al pol Sud: compareu-la amb la de l'hemisferi Nord: encara estaríem a Escandinàvia, i en canvi aquí la temperatura de l'aigua ja està pel dessota de zero: el clima no és el mateix a l'hemisferi Nord i a l'hemisferi Sud a la mateixa latitud!

Una abraçada i fins al proper missatge,

Els investigadors dalt del Polarstern

Dades: