Tradusir en linha tèxtes cuerti e pagines wèb.
Cercador d'autors contemporanèus d'òbres de creacion literària en catalan.
Deth 23 d'abriu ath 2 de mai, en Montblanc se celèbre era Setmana medievau dera Legenda de Sant Jòrdi. Ua hèsta populara longaments coneishuda declarada d'interès toristic nacionau en Espanha e Declarada d'interès toristic pera Generalitat de Catalonha.
Accès ara wèb dera Setmana Medievau de Montblanc (cat)
Era Generalitat de Catalonha edite diuèrses publicacions tecniques e de divulgacion. Es publicacions dera Generalitat de Catalonha s'editen majoritariaments en catalan, mès tanben trobaràn en d'auti idiòmes: aranés, castelhan, anglés, francés, allemand, italian, arab, eca.
Accès ara wèb de Publicacions dera Generalitat (cat)
Capital dera Cultura Catalana pendent enguan, damb ua sèria de celebracions damb era finalitat qu'era activitat culturau de Badalona se convertisque, pendent eth 2010, en punt d'enguarda de tot eth territòri culturau e lingüistic catalan.
Tà celebrar Sant Jòrdi, enguan patrimoni.gencat somet un rèpte 2.0. Eth dimèrcles 21 d'abriu aurà d'èster atent en canau de Facebook d'Auviatge: ath long deth maitin trobarà un petit questionari damb tres questions sus aguesta hestivitat.
Consulte es activitats que realizen es diferentes comunitats catalanes: casaus, associacions, centres catalans, agropacions academiques e empresariaus, eca.
Espaci dirigit as mainatges damb fòrça recorsi, activitats e estruments entà jogar e apréner sus es libres e sus era legenda de Sant Jòrdi.
Fòrum sus libres en catalan en qué se pòt opinar sus libres, lectures e literatura.
Era Generalitat de Catalonha a acordat era concession dera Crotz de Sant Jòrdi a 32 personalitats e 13 entitats qu'an destacat pes servicis prestadi en Catalonha en prètzhèt de defensa dera sua identitat e de restauracion dera sua personalitat o, mès generauments en terren civic e culturau.
Accès ara wèb des Crotzes de Sant Jòrdi (cat)
150 ans dera neishença deth poèta (2010) e centenari dera sua mòrt (2011).
100 ans dera neishença der istorian catalan Jaume Vicens Vives (1910).
Projècte de consulta mondiau dera UNESCO.