
Segontes era tradicion populara, Sant Jòrdi ère un militar roman neishut en sègle III ena Capadòcia (Turquia). Eth sant, qu'ère jos es ordes der emperaire Dioclecian, se negèc a portar a tèrme er edicte der emperaire qu'ordenaue acaçar as cristians e per aguest motiu siguec martirizat e decapitat pes sòns coetanis. Plan lèu se comencèc a venerar coma martir ena part orientau der Impèri Roman e de seguida apareisheren istòries fantastiques estacades ara sua figura.
Era proesa de Sant Jòrdi e eth dragon se hec populara en tota Euròpa cap ath sègle IX jos eth nòm de 'Legenda auria' e siguec recuelhuda peth arquebisbe de Genova, Iacòpo da Varazze, mès coneishut coma Iacòbus de Voragine, en an 1264, en libre 'Legenda sanctorum'. Mès, en aguesta version era proesa passaue en Libia.
Era version dera legenda mès populara en Catalonha explique qu'en Mòntblanc (Conca de Barberà) i auie un dragon terrible que devastaue òmes e bèsties. Tà pr'amor d'apatzar-lo, s'escuelhie per tiratge a sòrt ua persona qu'ère dada en sacrifici ath monstre. Un dia era sòrt senhalèc ara hilha deth rei, qu'aurie mòrt a mans dera fèra se non auesse pas estat pera aparicion d'un bèth cavalièr que s'afrontèc damb eth dragon e lo aucic.Era tradicion hig que dera sang vessada neishec un rosèr de flors vermelhes.
Aguesta madeisha legenda, damb laugères variacions, se repetís enes tradicions populars d'Anglatèrra, Portugau o Grècia.