
Dificil de compréner tà qui non l'a viscuda jamès, era diada de Sant Jòrdi ei ua jornada festiva e populara ena qu'es parades de libres, es ròses e, sustot, es arrius de gent, prenen es carrèrs de totes es localitats catalanes. Era celebracion non pòt pas èster mès senzilha: eth rituau consistís en, en tot passejar, crompar ua ròsa, un libre, o totes dues causes, tà auferir a estimats, familiars e amics. Maugrat non èster pas festiu, era diada e eth passeg obligatòri amplissen a vessar carrèrs e places en tot convertir era diada en ua singulara hèsta nacionau que se celèbre en un dia laborable.
Era origina d'aguesta hèsta tan singulara la trapam en ua barreja de tradicions e costums d'epòques disparières. Coincidís er het que Sant Jòrdi sigue patron de Catalonha (de manèra oficiau des der an 1456, tot e que se le veneraue ben ben des deth sègle VIII), damb era costum, tanben medievau, de celebrar ua Hèira de ròses o "des Enamoradi" en Palai dera Generalitat.
Ad aguestes celebracions mès tradicionaus se i higec eth Dia deth Libre, instaurat en tota Espanha en an 1926. Era celebracion literària acabèc hent barreja damb es tradicions catalanes en tot crear ua diada de grana acceptacion ciutadana.