Catalunya
La població
Enllaços relacionats
El seu enclavament privilegiat al
Mediterrani ha fet del territori català un lloc de pas, d'intercanvi
d'idees, costums i persones que han configurat la cultura i
les tradicions catalanes. La societat catalana, que en aquesta
primeria del segle XXI, ha superat els 7 milions d'habitants,
s'ha construït a partir d'aquest intercanvi, fruit d'una llarga
història de migracions i transaccions comercials amb altres
cultures i nacions.
Els catalans tenen una intensa tradició associativa que configura un dels eixos integradors de la societat civil. Hi ha associacions de lleure, de defensa dels drets humans i socials, de veïns, de pares d'alumnes, de gènere i també de col·lectius d'immigrants.
A Catalunya s'han produït diverses onades migratòries. L'any 1900 tenia prop de dos milions d'habitants i entre els anys 50 i 70 ja comptava amb més de cinc milions arran de l'arribada d'un gran contingent migratori arribat des de diversos indrets d'Espanya (especialment Andalusia, Múrcia i Extremadura).
La segona onada migratòria va prendre embranzida a principis dels anys 90 i amb l'entrada del nou segle agafa més força, de manera que des del 1992 al 2006 la població augmenta fins a superar els 7 milions d'habitants.
Aproximadament el 60% de la població de Catalunya viu a l'àrea metropolitana de Barcelona. Les zones més despoblades es troben a les comarques pirinenques. La taxa de natalitat l'any 2003 era de l'11,1% i la taxa de mortalitat del 9,1%. D'altra banda, la taxa de creixement natural (diferència entre naixements i defuncions) és del 2%. Pel que fa a la piràmide d'edats de la població catalana, el grup més nombrós és el que es comprèn en la franja d'edat dels 20 als 50, tot i que en els darrers anys, com passa a la majoria de societats benestants, es percep un cert envelliment de la població i un increment de l'esperança de vida, que arriba als 80 anys (una de les més altes del món).
Els catalans tenen una intensa tradició associativa que configura un dels eixos integradors de la societat civil. Hi ha associacions de lleure, de defensa dels drets humans i socials, de veïns, de pares d'alumnes, de gènere i també de col·lectius d'immigrants.
A Catalunya s'han produït diverses onades migratòries. L'any 1900 tenia prop de dos milions d'habitants i entre els anys 50 i 70 ja comptava amb més de cinc milions arran de l'arribada d'un gran contingent migratori arribat des de diversos indrets d'Espanya (especialment Andalusia, Múrcia i Extremadura).
La segona onada migratòria va prendre embranzida a principis dels anys 90 i amb l'entrada del nou segle agafa més força, de manera que des del 1992 al 2006 la població augmenta fins a superar els 7 milions d'habitants.
Aproximadament el 60% de la població de Catalunya viu a l'àrea metropolitana de Barcelona. Les zones més despoblades es troben a les comarques pirinenques. La taxa de natalitat l'any 2003 era de l'11,1% i la taxa de mortalitat del 9,1%. D'altra banda, la taxa de creixement natural (diferència entre naixements i defuncions) és del 2%. Pel que fa a la piràmide d'edats de la població catalana, el grup més nombrós és el que es comprèn en la franja d'edat dels 20 als 50, tot i que en els darrers anys, com passa a la majoria de societats benestants, es percep un cert envelliment de la població i un increment de l'esperança de vida, que arriba als 80 anys (una de les més altes del món).