Amb una superfície de 32.107 quilòmetres quadrats, Catalunya concentra una orografia molt variada i compartimentada, amb serralades que segueixen la línia costanera, depressions a l'interior, pics que arriben als 3.000 metres als Pirineus i, 250 quilòmetres més al sud, un delta que recull els sediments d'un dels rius més cabalosos de la península Ibèrica: l'Ebre.

Allà on els Pirineus s'enfonsen a la Mediterrània comença la Costa Brava, que es perllonga al llarg de 214 quilòmetres, alternant zones rocoses en què s'obren nombroses cales i algunes platges molt extenses al golf de Roses i l'Estartit-Pals. La costa continua cap al sud fins a completar 547 quilòmetres de longitud. Des del Maresme fins al delta de l'Ebre és predominantment plana, amb grans platges.

La mateixa orografia condiciona notablement el clima. Encara que es pot dir que els hiverns són suaus i els estius, calorosos i secs, les temperatures oscil·len considerablement de la línia de costa a les planes de l'interior i els Pirineus. Als mesos freds (desembre, gener i febrer), la temperatura mitjana a Catalunya és de 6-7 graus. Al començament de la primavera (març i abril), oscil·la entre els 11 i els 13 graus i puja fins als 17 al maig. A l'estiu, va dels 24 graus del juny, juliol i agost fins als 20 graus del setembre. A la tardor, baixa fins als 17 graus a l'octubre i els 11 al novembre. No obstant aquestes dades, a la franja litoral i les planes aquestes temperatures són notablement més altes a l'estiu i se situen amb freqüència al voltant dels 30 graus. I a l'hivern, les temperatures són força més baixes als Pirineus i a la Depressió Central i és habitual que oscil·lin entorn dels zero graus. La pluviometria també és molt irregular, encara que els cims dels Pirineus mostren neu abundant a partir del mes de desembre que acostuma a mantenir-se fins a la primavera.