Les quatre barres que van derivar en bandera de Catalunya apareixen ja en un segell de Ramon Berenguer IV l'any 1150, encara que el seu origen mitològic també es vincula a Guifré el Pelós quan, després d'una batalla, el rei franc Carles el Calb va untar els seus dits a la sang del noble i va dibuixar les quatre barres vermelles sobre el seu escut daurat, atorgant-li així una divisa. Aquest conjunt era el distintiu dels comtes de Barcelona i, si bé en algunes èpoques les línies es van dibuixar horitzontalment, es va acabar imposant la disposició vertical, actualment oficialitzada mitjançant l'Estatut d'Autonomia de 1979.
La Llei del Parlament de Catalunya de 1993 defineix que l'himne nacional de Catalunya és Els segadors. Basat en un idil·li popular del segle XVII, que havia recollit el filòleg i escriptor Manuel Milà i Fontanals, la lletra actual és d'Emili Guanyavents, que l'any 1899 va guanyar un concurs convocat a aquest efecte per la Unió Catalanista, i que va motivar una apassionada polèmica. La música la va posar l'any 1892 Francesc Alió, que va adaptar la melodia d'una cançó ja existent. L'himne fa al·lusió al Corpus de Sang, el motí ocorregut a Barcelona el 7 de juny de 1640 i que va donar lloc a la guerra dels Segadors, la contesa que va enfrontar els catalans i les tropes de Felip IV. En el text destaquen les al·lusions als pagesos, a la terra i a les llibertats.
La festa nacional de Catalunya se celebra l'11 de setembre i en aquesta es recorda la pèrdua de les llibertats i les institucions catalanes derivada de la derrota a la guerra de Successió, l'any 1714. Amb la commemoració es pretén recordar l'anhel per la conservació de la identitat. Després de la caiguda de la dictadura franquista, l'11 de setembre van tenir lloc grans manifestacions en demanda de l'autonomia. Avui, per la Llei del Parlament, la Diada és la festa nacional de Catalunya.