Les audiències públiques als nois i noies de Barcelona

La Finestra

José Cano Escribano
Pedagog i cap del Programa de ciutadania i educació de l'Institut d'Educació de l'Ajuntament de Barcelona (IMEB). A/e: jcanoe@bcn.cat
Aquest document és el resultat de la revisió i l'actualització de la publicació de l'IMEB del mateix nom.

"Els estats membres han d'assegurar a l'infant amb capacitat de formar un judici propi el dret a manifestar la seva opinió en tots el afers que l'afectin. Les opinions de l'infant s'han de tenir en compte segons la seva edat i maduresa.
Amb aquesta finalitat, l'infant ha de tenir especialment l'oportunitat de ser escoltat en qualsevol procediment judicial o administratiu que l'afecti, bé directament, bé per mitjà d'un representant o d'una institució adequada, d'acord amb les normes de procediment de la legislació. (Article 12 de la Convenció sobre els drets dels infants. Nacions Unides 1989.)

"Les administracions públiques han d'establir procediments destinats a recollir les opinions dels infants i els adolescents amb relació a les polítiques, les normes, els projectes, els programes o les decisions que els afecten." (Article 34.2 de la Llei 14/2010, de drets i oportunitats de la infància i l'adolescència.)

Què són les audiències públiques?

L'audiència pública és una forma regulada de participació a través de la qual la ciutadania fa propostes a l'Administració municipal sobre la gestió de la ciutat.

Les normes municipals que a la ciutat de Barcelona regulen la participació ciutadana, consideren aquesta participació com un dret fonamental de la ciutadania i principi inspirador de l'Administració municipal. Aquest dret està recollit en la Carta municipal de Barcelona i en la Carta europea de salvaguarda dels drets humans, en la qual la ciutat es compromet a promoure la participació activa.

Les normes reguladores plantegen les audiències públiques com un mecanisme per formular propostes provinents de la ciutadania, vinculades normalment a un procés de participació. Concretament, estableixen que l'alcalde o alcaldessa pot convocar audiències públiques a petició dels nois menors de setze anys i vinculades a una institució educativa, d'acord amb el nombre i l'interès de les temàtiques que es presentin.

També la Llei 24/2010 de drets i oportunitats de la infància i l'adolescència indica que els poders públics han de garantir el dret de participació dels infants a Catalunya, i l'Informe d'UNICEF sobre l'estat mundial de la infància 2011 assenyala que s'ha de donar prioritat a la participació dels infants i adolescents en reconeixement de la seva condició de ciutadans actius.

Què són les audiències públiques als nois i noies de Barcelona?

Per indicació de l'alcaldia, l'Institut d'Educació de l'Ajuntament de Barcelona convoca, des del curs 1994-1995, l'audiència pública als nois i noies de la ciutat. És una activitat especialment pensada per a l'alumnat d'entre 11 i 17 anys, també d'educació especial.

L'audiència pública als nois i noies de la ciutat se serveix d'un mecanisme de participació ja establert per configurar un espai de diàleg i participació dels joves escolars com a ciutadans de ple dret.

Cada any es proposa un tema diferent d'interès per als infants, a fi que aquests hi puguin pensar, puguin intercanviar idees, imaginar-se i buscar solucions raonades i raonables i, finalment, emetre les seves opinions i demandes per millorar la ciutat i la qualitat de vida dels seus ciutadans i ciutadanes.

Després d'un procés col·lectiu de reflexió, els infants presenten les seves conclusions i propostes en una audiència pública del consistori presidida per l'alcalde. D'aquesta manera, la ciutat dóna espai i veu als ciutadans i ciutadanes més joves.

Fonaments de l'audiència pública als nois i noies de Barcelona

El protagonisme urbà

En l'educació dels nois i les noies per a la participació democràtica, la ciutat adquireix un gran protagonisme per diverses raons:

La ciutat és un espai en el qual ja es participa, d'una manera conscient o inconscient, com a usuari de serveis i de la mateixa ciutat.
La ciutat, com a construcció humana, és el paradigma del canvi i de la comunitat, de la temporalitat, de la presència simultània de passats, presents i futurs possibles.
La ciutat, a més, permet aprendre a viure la democràcia practicant-la realment. És el territori i l'àmbit convivencial idoni per a l'exercici de la democràcia de proximitat, la democràcia que es planteja resoldre els problemes quotidians de la ciutadania allà on es produeixen (i pels mateixos ciutadans i ciutadanes). Aquesta democràcia de proximitat permet pensar en formes de participació originals i creatives, i de comunicació directa entre els diferents agents implicats en la vida urbana.

El compromís i lideratge institucional

El desenvolupament de l'audiència pública als nois i noies de Barcelonarequereix la implicació de l'alcaldia, el lideratge de l'Institut Municipal d'Educació de Barcelona i la dotació de recursos per a la dinamització de la participació i el seguiment del procés.

Representació i representativitat

L'Institut d'Educació de l'Ajuntament de Barcelona ofereix recursos per facilitar la tasca de representació, però el sistema per escollir els nois i noies que participaran en els debats intercentres o en l'audiència pública està en mans dels mateixos grups classe o dels centres escolars.

Concreció temàtica i planificació del procés

El tema de debat, plantejat en cada curs escolar, ha de ser concret i important per a la ciutat i per als mateixos nois i noies. La proposta didàctica, el calendari, l'agenda de treball per a les trobades intercentres i la plataforma virtual moodle de l'audiència pública (www.audienciapublica.cat) busquen facilitar el procés de reflexió, debat i consens.

Aquest curs 2010-2011, amb la col·laboració de l'Institut Municipal de Cultura, l'audiència pública als nois i noies de Barcelona obre la seva XVI edició amb el lema "Barcelona cultura! Propostes per gaudir la cultura," amb la intenció de reflexionar sobre el consum i la producció de cultura, assumir compromisos i elaborar propostes. L'objectiu és la participació efectiva dels infants en la vida cultural i fer que siguin una veu per considerar en el disseny cultural de la ciutat.

Les activitats dinamitzadores del procés

Les activitats dinamitzadores promogudes per l'Institut d'Educació de l'Ajuntament de Barcelona van adreçades tant a l'organització municipal com a les escoles i l'alumnat. Les persones responsables de la dinamització han de tenir, doncs, les condicions necessàries per moure's per la xarxa d'agents, tant la interna com l'externa, a l'Ajuntament.

La implicació d'altres actors i ciutats

Una experiència de participació escolar implica l'existència d'un ampli ventall d'actors socials: els centres escolars, les àrees i regidories municipals, les entitats ciutadanes, etc. Per aquesta raó, i en funció del tema de debat, es compta amb la col·laboració, l'assessorament i l'organització d'altres agents ciutadans.

La fórmula de l'audiència pública als nois i noies s'aplica també al districte (el cas del districte de Nou Barris) i a altres ciutats.

Des del curs 2001-2002, l'audiència pública es fa en col·laboració amb el Departament de Participació i Barris de l'Ajuntament de Donòstia - San Sebastià, i des del curs 2006-2007, amb la Concelleria d'Infància y Joventut de l'Ajuntament de Rivas Vaciamadrid, amb una àmplia participació de nois i noies de diferents centres educatius d'aquestes ciutats.

Això permet a l'alumnat contrastar propostes o comprovar-ne similituds i fer un intercanvi amb nois i noies d'altres ciutats. Representants de l'alumnat participant viatgen a Donòstia - Sant Sebastià i a Rivas-Vaciamadrid per conèixer en directe el desenvolupament de l'audiència pública a les altres ciutats. Recíprocament, representants de l'alumnat i el professorat d'aquestes ciutats també estan convidats a participar a l'audiència pública de Barcelona.

En aquest curs, la ciutat de Donòstia dóna una dimensió europea a la seva X Audiència Pública convida a participar-hi a Rivas-Vaciamadrid, Barcelona i tres ciutats europees més. A la celebració, es trobaran els infants representants que, prèviament hauran mantingut reunions en línia a Internet en anglès per compartir el procés que es va desenvolupant. Els representants d'aquestes sis ciutats confeccionaran un document comú amb propostes que presentaran al Parlament Europeu.

L'avaluació

L'avaluació incorpora diferents perspectives: la dels joves escolars, la dels docents i la de l'Institut d'Educació de l'Ajuntament de Barcelona. L'avaluació serveix per millorar l'organització, els espais i els processos de participació i d'aprenentatge.

Objectius

Amb l'audiència pública als nois i noies de Barcelona es vol:

fomentar la participació dels nois i noies en les qüestions que afecten la ciutat i que aquesta els escolti com a ciutadans i ciutadanes de ple dret;
fer un pas endavant cap a una democràcia participativa, més enllà de la representativa;
revalorar la política com una activitat necessària per a la convivència.

D'altra banda, les audiències públiques als nois i noies de Barcelona són espais de ciutadania per a la participació ciutadana que permeten als infants:

l'aprenentatge pràctic de valors com l'autonomia, l'opinió crítica, el respecte, la solidaritat, la convivència, i també la valoració positiva de la negociació o l'acceptació de la diversitat i dels límits raonats;
l'aplicació de metodologies que prioritzen la construcció de projectes i de propostes a través del consens;
el desenvolupament de les capacitats d'argumentació, l'assumpció de responsabilitats en afers col·lectius i l'acompliment de tasques de representació;
el coneixement de com funcionen l'Ajuntament i la ciutat i de com poden contribuir a millorar la vida ciutadana.

Metodologia de treball

Les audiències públiques als nois i noies de Barcelona segueixen el procés següent:

Jornada de formació per al personal docent participant en l'audiència pública en què es fa la presentació del tema i el lliurament de les propostes didàctiques.
Presentació de l'activitat als nois i noies participants en el transcurs d'un acte festiu i de sensibilització envers el tema que hauran de treballar.
Coneixement, formulació d'hipòtesis de treball, discussió i elaboració de conclusions en els grups classe i els centres escolars. Els serveis tècnics de l'Institut d'Educació en fan un seguiment.
Trobades intercentres en les quals els nois i noies faran una posada en comú amb representants d'altres centres. Els participants en aquestes trobades han d'informar la resta de companys i companyes del grup classe dels resultats aconseguits.
Plataforma virtual moodle de l'audiència pública (www.audienciapublica.cat) per crear espais de fòrum de l'alumnat i del professorat participants de Barcelona i de les altres ciutats, per construir comunitats d'aprenentatge, intercanviar idees i propostes, i accedir a activitats planificades, notícies i materials didàctics.
Redacció provisional del Manifest amb les diferents aportacions dels grups de treball, a càrrec d'un grup de nois i noies que reben l'assessorament d'una persona especialista en el tema.
Petició de l'audiència mitjançant una instància lliurada al Registre municipal.
Presentació del Manifest als regidors i regidores implicats en el tema.
Celebració de l'audiència pública al Saló de Cent de l'Ajuntament. Es fa la lectura del Manifest, que inclou el resum del treball fet pels nois i noies i les seves peticions concretes, i se'n fa lliurament al consistori. En aquest moment ja hi ha una primera resposta del consistori a algunes de les propostes plantejades.
En les audiències públiques de cada ciutat, totes desenvolupades seguint el model organitzatiu de Barcelona, hi participen joves observadors de les altres ciutats, partint de la idea que davant problemàtiques comunes a diferents ciutats es poden compartir experiències, coneixements i solucions.
Valoració del procés seguit en l'audiència pública i del nivell de resultats i de participació aconseguit per l'alumnat i el professorat.
Seguiment dels acords presos pel consistori.

Transferibilitat del model

La fórmula de l'audiència pública, adoptada per altres ciutats que comparteixen unes inquietuds i uns interessos semblants, ha demostrat, després d'anys d'experiència, la seva validesa i que pot ser perfectament transferible a altres realitats municipals amb vocació participativa.

Resultats

En paraules d'un alumne participant a una de les darreres audiències públiques: "[...] et sents molt satisfet que la teva feina arribi a personalitats polítiques com és ara l'alcalde... s'està entregant un document que té propostes meditades i estudiades per moltes persones, car estàs entregant el treball de mesos de feina... Treballar per l'audiència ens dóna a tots els nois i noies la satisfacció de poder millorar la nostra ciutat."

Les propostes que els infants han fet al final de cada projecte, especialment aquelles que depenen exclusivament del municipi, s'han tingut en compte pel consistori. Així s'han creat nous jardins, carrils bici, camins escolars i, en els darrers cursos, l'Àrea Municipal de Medi Ambient i el Pla Barcelona interculturalitat han atès les seves propostes. Es poden consultar els manifestos elaborats i la resposta municipal a www.audienciapublica.cat.

En el curs passat, els escolars van plantejar la restauració de parets mitgeres amb l'expressió creativa dels infants i, arran d'aquesta proposta, han participat en el disseny d'un projecte col·lectiu de millora del paisatge urbà de la ciutat: una paret mitgera per crear un nou fons visual per a la platja de la Barceloneta.

Així mateix s'han publicat els materials didàctics utilitzats a cada curs escolar, que estan a l'abast del professorat i els professionals interessats. Al quadre 1 es mostra la relació dels temes tractats.

Finalment, cal assenyalar que la fórmula de l'audiència pública promou un model de participació democràtica per als infants i té un valor pedagògic, ja que permet de repensar la ciutat com a entitat educadora i transmissora de valors democràtics i cívics. Tot això, fruit d'un aprenentatge en què la infància és la protagonista principal.

Quadre 1. Resum de l'audiència pública als nois i noies de Barcelona per temàtica i curs escolar.

Mesures per a un món millor (1994-1995)
La participació dels infants en la vida social de Barcelona (1996-1997)
Educació física, salut i esport: un dret d'avui i per a tothom (1997-1998)
Ens ocupem del medi ambient per una Barcelona millor (1998-1999)
Barcelona SONA! Ens agrada la música? (1999-2000)
Barcelona més verda. Com volem que sigui un jardí del nostre districte? (2000-2001)
Ens movem per Barcelona. Com veiem la mobilitat a la ciutat? (2001-2002)
Com volem la Barcelona del futur? De la preservació del patrimoni a l'urbanisme del demà (2002-2003)
Com ens relacionem a la ciutat? Propostes per a una convivència pacífica (2003-2004)
Salut, Barcelona! Propostes per a una millor qualitat de vida (2004-2005)
Barcelona fa ciència! Contribucions científiques del jovent per a la millora de la ciutat (2005-2006)
Barcelona comunica! Propostes per a l'ús i la millora dels mitjans de comunicació a la ciutat (2006-2007)
Barcelona futur! Millorant la ciutat defensem la terra: propostes per actuar davant el canvi climàtic (2007-2008)
Barcelona diàleg! Propostes per a una ciutadania intercultural (2008-2009)
Barcelona millora el seu paisatge! Mesures per a la protecció del paisatge urbà (2009-2010)
Barcelona cultura! Propostes per gaudir la cultura (2010-2011)