Generalitat de Catalunya

Acords de Govern
Inici > Acords de Govern > IX Legislatura (2010-2014) > 10 d'abril de 2012 >El Govern distingeix 25 personalitats i 15 entitats amb la Creu de Sant Jordi
Dimarts, 10 d'abril de 2012

El Govern distingeix 25 personalitats i 15 entitats amb la Creu de Sant Jordi


El guardó reconeix personalitats i entitats que han destacat pels seus serveis a Catalunya, en la defensa de la seva identitat o en el pla cívic i cultural


L’acte de lliurament dels guardons tindrà lloc el proper 20 d’abril al Palau de la Generalitat


El Govern ha acordat concedir la Creu de Sant Jordi a 25 personalitats i 15 entitats que han destacat pels seus mèrits i pels seus serveis a Catalunya en la defensa de la seva identitat o, més generalment, en el pla cívic i cultural. L’acte de lliurament dels guardons tindrà lloc el proper 20 d’abril al Palau de la Generalitat.

Les 25 personalitats que rebran la distinció en l’edició d’enguany són:

  • Núria Albó i Corrons. Escriptora i mestra. Per la qualitat de la seva obra literària, composta sobretot de reculls poètics, novel·les, títols de narrativa infantil i juvenil i altres materials –com els textos per a cantates- que reflecteixen la seva sensibilitat i destaquen per la precisió del llenguatge. I també pel compromís cívic, que la duria a esdevenir la primera alcaldessa democràtica de la Garriga.  
  • Jusèp Amiell Solè. Sacerdot i impulsor de la cultura aranesa. Per la sostinguda tasca de recerca, preservació i promoció que ha fet del patrimoni, de les tradicions i de la llengua de la Vall d’Aran, a la qual ha traduït el Nou Testament. I també per la seva trajectòria pastoral en el si del bisbat d’Urgell, vinculada singularment a la Vall, de la qual ha estat arxipreste.
  • Colman Andrews. Escriptor, editor i crític gastronòmic nord-americà. Per la valuosa tasca que ha realitzat pel reconeixement a l’exterior de la cuina catalana tradicional i la seva aportació a la gastronomia. N’és fruit, singularment, Catalan Cuisine: Europe’s Last Great Culinary Secret,obra de referència que explica la història i les característiques de la nostra cuina d’una manera erudita i brillant.  
  • Lluís Bassat Coen. Publicista i col·leccionista d’art. Per la seva prestigiosa trajectòria en el sector de la publicitat, projectada sobretot mitjançant el grup Bassat Ogilvy. Ha participat en la realització i assessorament de diverses cerimònies olímpiques. Ha aplegat –conjuntament amb la seva esposa- una important col·lecció d’art, que s’exhibeix al Museu d’Art Contemporani de Mataró. És membre de moltes entitats acadèmiques, institucionals i empresarials.
  • Eduard Blanxart i Pàmies. Interiorista, dissenyador i músic. En reconeixement a la seva aportació de conjunt a la cultura, tant pel que fa a la pràctica com a la difusió. Autor de mobles i de peces d’orfebreria, ha destacat també en el disseny d’interiors i de jardins i ha fet composicions musicals i libres de musicologia. Cal valorar-ne la tasca d’apropament als joves de l’art dels sons.
  • Dolors Canal Vilarrasa. Religiosa de la Institució Xaveriana i educadora. Per la seva trajectòria en l’àmbit educatiu i, singularment, la Formació Professional. Ha estat professora i directora de l’Escola Tècnico-Professional Xavier, de Barcelona, i s’ha vinculat a importants instàncies educatives inspirades en l’humanisme cristià. Cal destacar-ne la tasca pionera en la promoció professional de la dona.    
  • Pere Carbonell i Fita. Mestre i polític. Per la seva trajectòria de servei al país, iniciada durant l’etapa republicana i reflectida, entre d’altres, en llibres com Tres Nadals empresonat (1939-1943) o Nadal a la presó Model (1944-1945). I també, a més de la tasca com a diputat al Parlament de Catalunya, pel treball dut a terme des de l’Administració en els àmbits del comerç i del consum.
  • Rosa Maria Carrasco i Azemar. Directiva en l’àmbit del guiatge. Per haver contribuït destacadament a l’evolució i a la consolidació a Catalunya d’aquest moviment femení d’educació en el lleure, en el qual també ha tingut càrrecs a nivell internacional. Com a directora general de Joventut durant l’etapa de la Generalitat provisional, impulsà la creació del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya. 
  • Eduard Castellet i Díaz de Cossío. Empresari, directiu cultural i escriptor. Per la seva aportació de conjunt a la cultura, en la qual destaca la presidència de la Fundació Joan Miró del 1988 al 2009. També s’ha vinculat a Edició de Materials, la Fundació Llorens Artigas, Joventuts Musicals, la Fundació Phonos, el Cercle Artístic de Sant Lluc o el Centre Unesco de Catalunya. És autor dels llibres autobiogràfics Norbury, L’edat breu i Passeig enrere.   
  • Joan Cervera i Batariu. Excursionista i promotor cultural. Per la qualitat i la diversitat de la seva aportació a l’excursionisme, unida especialment al Club Excursionista de Gràcia. La seva trajectòria  abasta la pràctica esportiva, la promoció d’activitats, la preservació del medi natural o l’autoria, la col·laboració i l’assessorament de llibres i publicacions. Cal destacar el seu activisme catalanista en els camps sociopolític i cultural.
  • Dolors Folch i Fornesa. Professora universitària. En reconeixement al fet d’haver estat la iniciadora a Catalunya dels estudis de sinologia. Va percebre la importància de la Xina quan  aquest país encara no era valorat entre nosaltres, i ha esdevingut experta en la civilització xinesa i les seves relacions amb el món europeu. A la Universitat Pompeu Fabra hi ha fundat i dirigit l’Escola d’Estudis de l’Àsia Oriental.   
  • Eugeni Forcano Andreu. Fotògraf. Per la seva significació com un dels professionals de l’art de la fotografia més destacats de la segona meitat del segle XX a Catalunya, clàssic i avantguardista al mateix temps. Les seves imatges conformen un valuós llegat artístic i cultural. Una donació de la seva obra configura l’Espai Forcano a la Casa-Museu Lluís Domènech i Muntaner de Canet de Mar, població a la qual és especialment vinculat. 
  • Francesc Granell Trias. Economista. Per una trajectòria prestigiosa al nostre país i influent en l’àmbit europeu. Catedràtic d’Organització Econòmica Internacional de la Universitat de Barcelona, ha exercit diversos càrrecs, sobretot d’àmbit institucional. Autor de nombrosos treballs i expert en relacions internacionals i cooperació al desenvolupament, és director general honorari de la Comissió Europea.
  • Josep Lloveras Feliu. Pintor i escultor. Per la qualitat d’una obra que se situa dins l’impressionisme contemporani i el cubisme i que s’ha projectat en l’àmbit internacional. Durant la seva estada a Cuba entre 1953 i 1968 va contribuir de manera rellevant a la formació de joves pintors. També cal destacar les iniciatives de dinamització artística que ha endegat des de la seva vila natal de Cassà de la Selva.
  • Josep Maixenchs Agustí. Formador i productor cinematogràfic. Per la seva destacada aportació a l’audiovisual,  especialment com a fundador i director de l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC), que contribueix notòriament a la consolidació del sector al país i a la seva projecció. Ha produït nombrosos curtmetratges amb la productora Escándalo Films, vinculada a l’Escola.
  • Rafel Marquina i Audouard. Dissenyador industrial. Per la seva valuosa contribució al disseny català i a la seva internacionalització. És conegut arreu per les seves setrilleres antigoteig, entre d’altres objectes i realitzacions creatives. Ha compaginat la pràctica del disseny amb la col·laboració en diverses publicacions, i també ha conreat una escultura de caràcter minimal i racionalista.
  • Francisco Martín Frías. Empresari. Per la seva trajectòria com a fundador i president de l’empresa de transport urgent MRW, i també per les iniciatives solidàries que ha endegat al nostre país i a diferents indrets del món. Àmbits com la salut, l’educació, l’atenció a la gent gran i als marginats, el medi ambient i la cultura s’han beneficiat del seu valuós exemple de responsabilitat social.
  • Francesc Martínez de Foix i Llorens. Promotor de serveis socials. Per la seva tasca d’impuls de diverses iniciatives per a la inserció social, laboral i esportiva de les persones amb disminució psíquica. Directiu del Grup Cooperatiu TEB (Taller Escola Barcelona), és president de la Federació Catalana d’Esports per a Disminuïts Psíquics i vicepresident  de Special Olympics Catalunya.
  • Casimiro Molins Ribot. Empresari. Per la seva reconeguda trajectòria en l’àmbit econòmic, especialment des de la presidència del Grup Ciments Molins. Pertany a la tercera generació d’una empresa d’origen familiar que inicià la seva activitat l’any 1928, l’èxit de la qual ha sabut continuar, i es troba vinculat a diferents organitzacions des de les quals ha contribuït al progrés del país.  
  • Francisco Morán Ruiz. Actor de teatre, cinema i televisió, conegut com a Paco Morán. Per la seva gran qualitat interpretativa al llarg d’una trajectòria d’èxit, molt vinculada a Barcelona i a Catalunya. Cofundador del Teatro Español Universitario, havia format part del quadre d’actors de Radio Nacional de España i de Televisión Española. El seu carisma i la seva humanitat li han fet guanyar l’afecte del públic.  
  • Isona Passola Vidal. Productora, guionista i directora cinematogràfica. Per haver contribuït  notòriament a la projecció del cinema català. Al capdavant de Massa d’Or Produccions, ha posat a l’abast del públic títols significatius, especialment Pa negre. Directora del documental Cataluña-Espanya, presideix l’Associació de Productors Independents del Mediterrani (APIMED), amb seu a Barcelona.
  • Jaume Plensa Suñé. Escultor i pintor. En reconeixement a la seva prestigiosa aportació a l’art català i a la nostra cultura, que ha contribuït decisivament a internacionalitzar. Autor d’una obra que reflexiona sobre l’absència, la incertesa o el desig, ha reforçat la connexió del país amb l’avantguarda, la creativitat i la innovació. Cal destacar igualment les seves escenografies per a espectacles operístics i teatrals. 
  • Robert Roqué Jutglà. Periodista musical i promotor cultural. Per la seva trajectòria en el món de la cultura popular i tradicional, singularment en l’àmbit del sardanisme. Cal destacar-ne la direcció de la revista Som i la difusió de la sardana a la ràdio, així com els  llibres escrits o promoguts sobre aquesta dansa, l’organització d’aplecs i altres activitats de promoció i difusió.
  • Josep Serra i Llimona. Pintor. Per una obra reconeguda al nostre país i a l’exterior. Dins d’un marc postimpressionista, elabora temes inspirats en el seu entorn íntim, si bé bàsicament és paisatgista. La seva producció també s’expressa mitjançant el dibuix, l’aquarel·la, la litografia i el gravat. La Sala Parés –de la qual és un dels artistes emblemàtics- l’ha homenatjat enguany amb motiu del seu setanta-cinquè aniversari.
  • Josep Maria Ventura i Ferrero. Farmacèutic i empresari. Per la seva trajectòria en el sector farmacèutic i l’aportació a la indústria alimentària mitjançant empreses com Nutrexpa o Laboratoris Ordesa. President de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya,  destaca igualment pel seu compromís solidari a través de la fundació vinculada al Grup Ordesa –del qual és president-, que promou la millora de les condicions de vida dels infants. 

Les entitats 15 guardonades amb la Creu de Sant Jordi són:

  • Associació per a les Nacions Unides a Espanya. Entitat que enguany commemora el cinquantè aniversari. En reconeixement a la defensa i a la promoció dels drets humans que són a la base de les seves activitats, d’acord amb els ideals de l’ONU. Vincle entre aquesta organització i la societat, inicialment va denunciar davant dels fòrums internacionals la repressió de les llibertats democràtiques que exercia el franquisme.
  • Escola d’Administració Pública de Catalunya. En el centenari d’aquest organisme promogut inicialment per Enric Prat de la Riba, el segon que es creà a Europa en el seu àmbit. Per la continuïtat i l’eficàcia de la seva tasca com a referent de formació dels cossos funcionarials de les administracions catalanes i també dels càrrecs públics del país, des de l’impuls constant del nostre autogovern.   
  • Fundació Banc dels Aliments de Barcelona. En el vint-i-cinquè aniversari d’una entitat que ha estat pionera al nostre país en la lluita contra la fam i el malbaratament alimentari. Les seves actuacions solidàries han esdevingut un pont eficaç entre les empreses del sector i les persones més necessitades, la qual cosa contribueix a pal·liar l’exclusió social i a promoure un desenvolupament més sostenible.   
  • Fundació Blanquerna. Per la seva aportació a la comunitat educativa a partir de la fidelitat a uns valors humanistes, a un estil de mestratge i a la vocació de servei públic des de la iniciativa social. Vinculada a la Universitat Ramon Llull, incideix en àmbits com l’educació, la psicologia, l’esport, la comunicació i la salut, en els quals ha contribuït a formar bons professionals.
  • Fundació Conservatori del Liceu. En el cent setanta-cinquè aniversari d’un centre d’ensenyament musical que ha estat, històricament, el primer del país, i que ha tingut una prestigiosa dedicació cultural. A les seves classes de cant s’han format molts dels millors intèrprets catalans i també ha estat impulsor de reconeguts compositors i instrumentistes, de la mà d’un professorat de primer nivell.
  • Fundació Festa Major de Gràcia. Pel fet de contribuir amb eficàcia a la continuïtat d’una tradició que es remunta a les primeres dècades del segle XIX i que constitueix un dels esdeveniments festius més populars de Barcelona i una de les millors expressions de cultura democràtica en espai urbà. I per la voluntat de fer-ne un àmbit de convivència que és capaç d’atreure, des d’una identitat genuïna, gent vinguda d’arreu.
  • Fundació Marianao. En reconeixement a la trajectòria d’una entitat que promou, des de Sant Boi de Llobregat, projectes i serveis socials i educatius adreçats a la infància i a la joventut i també als col·lectius més necessitats de la ciutat i de la seva comarca. Les iniciatives que impulsa afavoreixen la vertebració d’una societat més solidària amb els valors de les persones i amb els drets col·lectius. 
  • Fundació Privada Amics de la Gent Gran. En el vint-i-cinquè aniversari d’una organització que ajuda les persones d’edat avançada que viuen en situacions de soledat i d’aïllament social. Per la valuosa  contribució a la qualitat de vida i a la dignitat personal que aquesta tasca representa, des del suport emocional, la companyia, la relació i l’amistat que els voluntaris de la Fundació procuren oferir. 
  • Fundació Privada de la Passió d’Esparreguera. En reconeixement a la trajectòria d’una entitat que promou un dels espectacles de referència de la cultura popular i tradicional de Catalunya, amb quatre segles de representacions. El conjunt d’activitats que impulsa, de caire cultural, social i esportiu, contribueix a la dinamització de la vila del Baix Llobregat i és un exemple de vertebració col·lectiva. 
  • Fundació Privada Trinijove. En reconeixement a la tasca que du a terme de formació i d’inserció social i laboral de persones que es troben en risc d’exclusió, especialment els joves. L’aposta per una economia solidària que representen les seves iniciatives -impulsades des del barri barceloní de la Trinitat Vella- ha esdevingut un referent de cohesió social.
  • Gremi de Constructors d’Obres de Barcelona i Comarques. Organització professional que té els seus orígens l’any 1211 i que es va reconstituir el 1892. Per la defensa dels interessos del sector de la construcció i pel suport que dóna a l’activitat quotidiana de les empreses agremiades, amb un ampli ventall de serveis que s’ha anat adequant als canvis socials i als nous models de gestió.  
  • La Lira Vendrellenca. Entitat fundada l’any 1889 amb els propòsits inicials d’educar en el cant i de difondre àmpliament la llengua i la cultura catalanes. Per la seva reeixida trajectòria, que avui s’expressa en l’activitat de vint-i-tres seccions que duen a terme diverses iniciatives culturals, socials i esportives que dinamitzen, ara com abans, la capital del Baix Penedès.  
  • Societat Catalana de Biologia. En el centenari d’una de les societats científiques més actives del país, filial de l’Institut d’Estudis Catalans. Per una reconeguda aportació a la recerca, la divulgació i la projecció internacional de les ciències de la vida des dels territoris on es parla la nostra llengua. Les seves activitats afavoreixen la col·laboració i l’intercanvi entre els científics, les institucions i els estudiants del sector. 
  • Societat Coral El Penedès. Entitat fundada ara fa cent cinquanta anys que ha contribuït ininterrompudament a la pràctica del cant coral a Catalunya i a la vida cultural de Vilafranca del Penedès. Vinculada a la Federació de Cors de Clavé, la seva trajectòria constitueix un exemple de l’aportació de la societat civil a la construcció del país.  
  • Societat Coral Erato. En el cent cinquantè aniversari d’aquesta entitat figuerenca, dedicada inicialment a la pràctica del cant coral i vinculada a la Federació de Cors de Clavé. Progressivament aniria organitzant un conjunt d’activitats que avui conformen disset seccions de caire cultural, social i esportiu que contribueixen  a la dinamització de la capital de l’Alt Empordà.

Comparteix: Facebook Twitter Delicious Technorati Yahoo latafanera menéame
Avís legal | Accessibilitat | Sobre gencat | © Generalitat de Catalunya