El Govern ha aprovat avui el decret que regula l'habitatge d'ús turístic, és a dir, aquell habitatge l'ús del qual els seus propietaris cedeixen a tercers per fer-hi una estada de temporada mitjançant una contraprestació econòmica.
Una de les principals novetats del decret és que els habitatges que es cedeixin a tercers per a estades de temporada inferiors a tres mesos requeriran llicència d'activitat municipal. També estan sotmesos a l'àmbit d'aplicació del decret tots els habitatges que es cedeixin a tercers més d'un cop dins el període d'un any.
El decret incrementa les garanties per l'usuari, el propietari, els veïns, els municipis i permet un major control de l'administració:
Per l'usuari, perquè els habitatges d'ús turístic han de complir en tot moment les condicions de qualitat i serveis exigibles als habitatges. Fins ara, només es demanava que tinguessin la cèdula d'habitabilitat.
Pels propietaris, perquè en cas que l'usuari atempti contra les regles bàsiques de la convivència o incompleixi ordenances municipals en aquest àmbit, es podrà requerir, en el termini de 24 hores, l'abandonament de l'habitatge.
Pels veïns, perquè la destinació d'un habitatge a l'ús turístic no serà possible si està limitada pels estatuts de la comunitat en edificis sotmesos al règim de propietat horitzontal.
Pel que fa a les administracions, el decret dota tant als ajuntaments com a la Generalitat de més mecanismes de control i gestió d'aquestes activitats.
Segons estableix el Decret, els ajuntaments han de regular l'activitat d'habitatge d'ús turístic en el termini màxim d'un any des de l'entrada en vigor de la normativa. Els habitatges turístics que actualment tinguin habilitació municipal han d'obtenir la nova autorització en el termini màxim de quatre anys.
Els habitatges d'ús turístic han de disposar de la cèdula d'habitabilitat i complir en tot moment les condicions tècniques i de qualitat exigibles als habitatges. Els habitatges no podran ser ocupats amb més places que les indicades a la cèdula. En aquest sentit, els habitatges han d'estar suficientment moblats i dotats dels aparells i estris necessaris per a la correcta prestació del servei d'allotjament en relació amb la totalitat de places de què disposin.
L'habitatge on es produeixin estades de temporada exigeix que la persona titular estigui autoritzada per l'Ajuntament corresponent mitjançant el sistema d'habilitació (llicència o comunicació) que decideixi. El nou marc jurídic facilita també l'entrada d'inspectors i agents de l'autoritat en aquests habitatges d'ús turístic i el seu possible precinte, ja que aquests habitatges no es consideren domicili.
La destinació d'un habitatge a l'ús turístic no serà possible si està prohibit per l'ordenació d'usos del sector on es trobi o si està limitada pels estatuts de la comunitat en edificis sotmesos al règim de propietat horitzontal, de conformitat amb l'article 553-11 de la Llei 5/2006, de 10 de maig, del Llibre Cinquè del Codi Civil de Catalunya, relatiu als drets reals.
Els ajuntaments han de regular per ordenança municipal el procediment d'atorgament d'autorització dels habitatges d'ús turístic. Per sol·licitar l'autorització, la persona propietària ha d'aportar, com a mínim, les dades i la documentació següent:
La vigència de l'autorització municipal exclou la utilització de l'habitatge com a residència habitual.
Els ajuntaments han de trametre a l'Administració de la Generalitat de Catalunya les altes d'habitatges d'ús turístic autoritzats en el seu terme, així com les baixes produïdes, amb caràcter immediat.
Per altra banda, les administracions competents han de col·laborar entre sí per l'optimització de les tasques d'inspecció i control de l'activitat d'habitatge d'ús turístic. A aquests efectes, els ajuntaments poden sol·licitar suport a la Generalitat de Catalunya en tasques d'inspecció relacionades amb l'activitat d'habitatge d'ús turístic.
Es considera il·legal l'habitatge d'ús turístic que no estigui emparat per la preceptiva autorització municipal. Un cop constatada l'existència d'un habitatge d'ús turístic il·legal, s'ordenarà el cessament de l'activitat fins que se n'obtingui la pertinent habilitació municipal.
El cessament de l'activitat d'habitatge d'ús turístic il·legal com a sanció s'ha de resoldre de conformitat amb la Llei del dret a l'habitatge, el procediment sancionador aplicable de l'Administració de la Generalitat, i en el seu cas, els procediments sancionadors que en matèria de regulació d'activitats tinguin establerts els propis municipis.
Tota persona que comercialitzi habitatges, en sigui la persona titular de la propietat o no, per realitzar-hi estades de temporada, és responsable, en el seu cas, de les infraccions tipificades a la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l'habitatge.
Les sancions que puguin imposar les administracions competents per incompliments d'aquest Decret han d'atendre el procediment sancionador aplicable de l'Administració de la Generalitat, i en el seu cas, els procediments sancionadors que tinguin establerts els propis municipis.
Les activitats sotmeses al present decret que es trobin en funcionament a l'empara d'habilitacions municipals atorgades amb anterioritat a la seva entrada en vigor, han d'obtenir l' autorització municipal prevista en el termini màxim de quatre anys des de l'entrada en vigor d'aquest Decret. Transcorregut aquest termini, han de cessar les activitats que no hagin obtingut la corresponent autorització municipal adequada al present Decret.
Els ajuntaments han de regular l'activitat d'habitatge d'ús turístic en el termini màxim d'un any des de l'entrada en vigor del present Decret; sens perjudici de les restriccions o limitacions que a l'efecte puguin determinar en exercici de les seves facultats d'ordenació urbanística.