Generalitat de Catalunya

Acords de Govern
Dimarts, 13 d'abril de 2010

El Govern distingeix amb la Creu de Sant Jordi 32 personalitats i 13 entitats


La Creu de Sant Jordi és un dels màxims reconeixements que pot rebre una persona o una entitat per part de la Generalitat de Catalunya

L'acte de lliurament dels guardons tindrà lloc el dia 21 d'abril al Palau de la Generalitat

El Govern ha acordat avui concedir la Creu de Sant Jordi a 32 personalitats i 13 entitats que s'han destacat pels serveis prestats a Catalunya en la defensa de la seva identitat o, més generalment, en el pla cívic i cultural. L'acte de lliurament tindrà lloc el proper dia 21 d'abril, a les 19 hores, al Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat.

La Creu de Sant Jordi és un dels màxims reconeixements que pot rebre una persona per part de la Generalitat de Catalunya. La distinció es va crear el 1981 (si bé les primeres distincions no es van donar fins l'any següent) per distingir les persones naturals o jurídiques que, pels seus mèrits, hagin prestat serveis destacats a Catalunya.

Les 32 personalitats que rebran la distinció en l'edició d'enguany són:

  • Jaume Alsina Calvet (Guissona, 1934):Veterinari i empresari ramader. Pel gran impuls que ha donat, des de la Segarra, al progrés del sector primari en el nostre país. És el fundador de les empreses que avui conformen el Grup Alimentari Guissona, líder en el sector carni i referent destacat de la indústria agroalimentària i el desenvolupament rural a Catalunya.
  • Alberto Aza Arias (Tetuan, 1937): Diplomàtic. En reconeixement a la seva valuosa trajectòria en el servei diplomàtic espanyol, en el qual va ingressar l'any 1965. Nomenat, el 1977, director del gabinet del president Adolfo Suárez, actualment és el cap de la Casa de Sa Majestat el Rei. Cal destacar-ne especialment la sensibilitat envers la llengua i la cultura catalanes.
  • Agustí Maria Bassols i Parés (Barcelona, 1924):Advocat i polític. En reconeixement a la seva sostinguda trajectòria de servei a Catalunya, tant pel que fa a la seva dedicació professional com a l'actuació en defensa de la llengua i la cultura catalanes. Impulsor de la modernització del dret civil català, especialment en el període de la recuperació democràtica. Membre i President del Consell Consultiu de la Generalitat de Catalunya.
  • Joan Botam i Casals (les Borges Blanques, 1936): Religiós caputxí. Per la seva valuosa contribució al diàleg interreligiós, mitjançant el qual ha impulsat diverses iniciatives que promouen els valors de la pau, la convivència i l'entesa entre les cultures. Fundador del Centre Ecumènic de Catalunya, cal destacar el seu paper en la famosa Caputxinada de l'any 1966, quan era provincial dels framenors caputxins al nostre país.
  • Helena Cambó i Mallol (Barcelona, 1929): Mecenes. Per la seva valuosa trajectòria en el pla cívic i cultural. Ha continuat la tasca de mecenatge del seu pare, Francesc Cambó, en col·laboració amb qui fou el seu espòs, Ramon Guardans. Va presidir la Fundació Bernat Metge. Presidenta de l'Institut Cambó, és acadèmica de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.
  • Montserrat Carulla i Font: Empresària i mecenes. Per la seva tasca al capdavant de la Fundació Lluís Carulla, de la qual presideix el patronat. Entre d'altres iniciatives de promoció de la llengua, la cultura i l'escola catalanes, cal destacar el Museu de la Vida Rural -recentment ampliat i remodelat-, l'Editorial Barcino, les Nadales o les successives edicions dels Premis Baldiri Reixac, els d'Honor Lluís Carulla i els d'Actuació Cívica.
  • Teresa Maria Castanyer i Bachs (Girona, 1943): Lingüista. En reconeixement a l'eficàcia de la seva tasca, durant un quart de segle, en el si dels serveis d'assessorament lingüístic de Televisió de Catalunya. Contribucions d'aquesta mena són exemple de compromís professional al servei de la ciutadania i remarquen el paper dels mitjans de comunicació en la normalització de la llengua catalana i el progrés del país.
  • Josep Maria Codina i Vidal (Sallent, 1927): Físic. Per la seva activitat acadèmica a la Universitat de Barcelona i la rellevància de la tasca de direcció de l'Observatori Fabra. Gràcies al seu concurs i al del seu equip, aquesta institució científica s'ha anat renovant i ha estat present en els registres internacionals més prestigiosos de dades astronòmiques, meteorològiques i sísmiques.
  • Joaquim Díaz i Muntané (Barcelona, 1930): Actor i director de doblatge. Per la seva tasca pionera en la consolidació del doblatge i la interpretació en català a diferents àmbits del sector audiovisual. Amb la seva veu, tan personal i versàtil, i la seva capacitat professional ha contribuït ben positivament a l'extensió de l'ús social de la nostra llengua mitjançant les indústries de la cultura.
  • Isidre Fainé i Casas (Manresa, 1942): Economista i financer. Pel conjunt de la seva trajectòria, duta a terme en diferents entitats del sector i que es desenvolupa, a partir de l'any 1982, en el si de la Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona. Des del 2007, i entre d'altres càrrecs, ocupa la presidència d'una institució que és un dels principals actius de la vida econòmica de Catalunya i motor del seu progrés.
  • Maria Àngels Falquès Avril: Activista cultural i política i editora. Per la seva aportació rellevant a la defensa de la llengua, la cultura i la identitat catalanes des de la Catalunya Nord. Entre altres iniciatives, ha estat fundadora -juntament amb qui fou el seu espòs, Robert Avril- de les Edicions del Trabucaire i ha impulsat la creació de La Bressola, associació educativa que és un referent de qualitat pedagògica.
  • Maria Lluïsa Ferrer i Martínez (Girona, 1944): Educadora i directiva de serveis socials. En reconeixement a la seva valuosa tasca com a fundadora i presidenta de la Fundació Síndrome de Down de Girona i Comarques Astrid-21. Des d'aquesta entitat es dóna suport als nois i noies afectats per aquesta síndrome i les seves familiars i es realitza un treball reeixit d'integració laboral i social.
  • Josep Fornas i Martínez (Barcelona, 1924): Assessor fiscal, editor i polític. Per la seva trajectòria de servei al país. Durant el franquisme va ser, entre d'altres iniciatives, estret col·laborador del president Tarradellas, i després diputat al Parlament per Esquerra Republicana de Catalunya. És valuós el seu extens fons bibliogràfic i de cartells de la Segona República, cedit al Parlament català.
  • Salvador Gabarró Serra (Sant Guim de Freixenet, 1935): Enginyer industrial i directiu d'empresa. Per la seva tasca rellevant dins la vida econòmica catalana, desenvolupada en bona part a la corporació Roca, de la qual fou gerent i en protagonitzà l'expansió. També cal destacar, entre d'altres càrrecs corporatius, la presidència del Cercle d'Economia entre els anys 1999 i 2002 i, en l'actualitat, del grup Gas Natural - Unión Fenosa.
  • Tomàs Gil i Membrado (Horta de Sant Joan, 1915): Músic. Pel conjunt de la seva trajectòria com a instrumentista, compositor i director musical. La composició de més de mil tres-centes sardanes en fa un dels autors més prolífics de la història de la música de cobla. A banda d'altres obres en aquest camp, també ha donat a conèixer produccions simfòniques, peces religioses i corals i, durant una època, música lleugera.
  • José Antonio González Casanova (Barcelona, 1935): Polític, jurista i escriptor. Per la seva dilatada tasca educadora en els ideals democràtics i de canvi social des de la càtedra universitària i els mitjans de comunicació. Com a expert constitucionalista, participà en la redacció de la Constitució Espanyola i dels estatuts d'autonomia de les nacionalitats. Ha estat membre del Consell Consultiu de la Generalitat i és autor d'una extensa obra jurídica, política i assagística.
  • Francesc González Ledesma (Barcelona, 1927): Periodista, advocat i escriptor. Per la seva trajectòria informativa i la qualitat de la seva obra literària, de projecció internacional. Considerat un dels impulsors, entre nosaltres, de la novel·la negra de caire social. Cal destacar la tasca realitzada des del Consell de la Informació de Catalunya.
  • Jordi Gumí i Cardona (Barcelona, 1931): Fotògraf. Per la seva tasca de difusió de la imatge de Catalunya mitjançant la il·lustració de nombrosos volums sobre el patrimoni artístic, el territori i les tradicions del nostre país. Especialitzat en la fotografia científica aplicada a l'anàlisi d'obres d'art, també cal destacar-ne l'activitat docent, tant a l'Escola Massana de Barcelona com a l'Institut d'Estudis Fotogràfics de Catalunya.
  • Carlos Jiménez Villarejo (Màlaga, 1935): Fiscal. Per una valuosa trajectòria en l'àmbit jurídic i molt especialment per la lluita contra la corrupció i la sostinguda defensa dels valors democràtics. Cal destacar-ne la tasca com a fiscal en cap de la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i fiscal en cap de la Fiscalia Especial Anticorrupció. Actualment presideix el Comitè d'Ètica de la Policia de Catalunya.
  • María Dolores Juliano Corregido (Necochea, Argentina): Antropòloga social. Per la seva trajectòria acadèmica i els valuosos resultats de recerques en els camps de l'antropologia de l'educació, els moviments migratoris, les minories ètniques, els estudis de gènere i l'exclusió social. La seva producció és molt àmplia i ha anat sempre acompanyada d'un compromís social i feminista rellevant.
  • Teresa Juvé Acero (Madrid, 1921): Pedagoga i escriptora. Per la seva coratjosa trajectòria, vinculada a la resistència francesa durant la Segona Guerra Mundial i a l'exili català en aquell país -on va conèixer qui va ser el seu espòs, el dirigent socialista Josep Pallach. I per la dedicació a l'ensenyament i la cultura, amb una obra novel·lística que ens permet conèixer més de prop la Catalunya del segle XVI.
  • Manuel López Lozano: Jurista i polític. Per la seva trajectòria com a alcalde d'Abrera durant l'època dels primers ajuntaments democràtics. Les conseqüències en l'ordre personal que va comportar-li una decidida voluntat de servei n'han fet un dels símbols de la Transició, la qual cosa mereix el reconeixement a la seva tasca i a la de l'Administració local en el seu conjunt.
  • José María de Mena Álvarez (Villarcayo, Burgos, 1936): Fiscal. En reconeixement a la seva prestigiosa trajectòria, de referència en l'àmbit jurídic, i també per la defensa dels valors democràtics. La seva activitat com a fiscal en cap de la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha estat rellevant i es complementa amb un combat sostingut pels drets individuals i col·lectius.
  • David Moner Codina (Barcelona, 1933): Advocat i dirigent esportiu. Per la seva sostinguda dedicació al món de l'esport com a practicant, tècnic i directiu. Ha presidit les federacions catalanes de rem i de natació. Cal destacar la tasca que du a terme com a president de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya i del Comitè Olímpic de Catalunya per la promoció i la projecció internacional del nostre esport.
  • Manuel Oltra i Ferrer (València, 1922): Compositor. En reconeixement a la seva trajectòria en l'àmbit musical, que, a més de la tasca pedagògica, abasta la pràctica totalitat dels gèneres concertístics. Cal destacar especialment les aportacions en els camps de la música coral i la música de concert per a cobla, i també la seva contribució al món de la sardana i l'harmonització d'un gran nombre de melodies populars.
  • Maria Pàrraga Escolà: Educadora i experta en trastorns de l'aprenentatge. Per l'atenció i valuós suport que dóna als nois i noies amb aquests trastorns, en especial pel que fa a la dislèxia. La seva professionalitat és un dels actius de la Fundació Pedagògica El Brot, amb seu a Sant Joan Despí, que ha contribuït a crear i de la qual és directora.
  • Manuel Pérez Bonfill (Tortosa, 1926): Escriptor i professor de llengua i literatura. Per la qualitat de la seva obra i també en reconeixement a la significada tasca docent que ha dut a terme des de Tortosa durant quatre dècades. El seu mestratge i la trajectòria cultural i cívica han estat de referència a les Terres de l'Ebre ja des dels temps de la resistència al franquisme.
  • Jordi Porta Ribalta (Barcelona, 1936): Promotor cultural. Com a referent del catalanisme en els àmbits cultural i cívic, singularment per l'impuls renovador que ha dut a terme des de la presidència d'Òmnium Cultural. També cal destacar la seva dilatada trajectòria com a director de la Fundació Jaume Bofill, una altra de les entitats que contribueixen decisivament a vertebrar el país.
  • Joan Rosell Sanuy (Àger, 1936): Geòleg. Per la seva trajectòria científica i acadèmica i com a impulsor de la geologia moderna i introductor de la sedimentologia a les universitats catalanes. A més de la gènesi i evolució de l'alta Noguera i el Pallars Jussà, el Pirineu en general i també l'illa de Menorca, cal destacar que bona part del mapa geològic de Catalunya a escala 1:50.000 és fruit de les seves recerques.
  • Carles Sumarroca Coixet (Llimiana, 1933): Pèrit industrial i empresari. En reconeixement a la seva trajectòria de servei al país en diversos àmbits i, singularment, des del món econòmic en diferents sectors d'activitat. Ha estat fundador i conseller delegat del grup Emte i actualment és el president d'honor de Comsa Emte, companyia molt destacada en el camp tecnològic i de les infraestructures.
  • Maria Tersa Miralles: Locutora de ràdio. Per la seva contribució històrica a la radiodifusió catalana, primer des de Ràdio Lleida -on fugí dels bombardeigs durant la Guerra Civil- i posteriorment Ràdio Girona. A aquesta darrera ciutat continuaria exercint la seva tasca davant dels micròfons just fins al moment que les tropes franquistes van ocupar les instal·lacions de l'emissora.
  • Joan Vila Grau (Barcelona, 1932): Pintor i vitraller. Per la qualitat de la seva obra pictòrica -que evolucionà des d'un figurativisme de ressonàncies romàniques a l'abstracció- i per la importància de la seva aportació, com a creador i investigador, a l'art del vitrall. També cal destacar la tasca de promoció de diverses iniciatives artístiques i culturals, entre les quals la revista Qüestions d'Art.

Les 13 entitats guardonades amb la Creu de Sant Jordi són:

  • Associació de Mestres Rosa Sensat: Per la valuosa tasca de renovació pedagògica que aquesta entitat du a terme, des de l'any 1965, per la millora de l'educació a Catalunya. Cal destacar la sostinguda defensa d'una escola pública de qualitat i, vinculada a aquest objectiu, la formació permanent dels mestres com a professionals que són a la base del progrés de les societats i el futur dels països.
  • Associació del Via Crucis Vivent: Entitat que té cura de la preservació i enriquiment d'una manifestació religiosa que se celebra a Sant Hilari Sacalm des de fa més de dos segles. En reconeixement a la sostinguda dedicació que suposa aquesta tasca, la seva transmissió a les joves generacions i la valuosa aportació que la tradició hilarienca representa per al patrimoni de la nostra cultura popular i tradicional.
  • Casa Catalana de Saragossa: Pel conjunt de la seva activitat, que des de l'any 1963 difon el coneixement de la llengua i la cultura catalanes a l'Aragó i contribueix, doncs, a enfortir d'uns vincles històrics comuns. La seva publicació, Travessera, ha esdevingut una eina eficaç en aquest sentit, de la mateixa manera que ho són els cursos de català que organitza l'entitat en col·laboració amb l'Institut Ramon Llull.
  • Casino Unió Comercial: Entitat que, amb més d'un segle i mig d'història, és una de les més antigues del país. Per la seva positiva influència en l'evolució de Vilafranca del Penedès i el seu entorn i per continuar dinamitzant-ne la vida cultural i cívica mitjançant nombroses activitats i iniciatives de participació que mereixen el reconeixement general.
  • Esbart Català de Dansaires: Entitat fundada l'any 1908 a la ciutat de Barcelona que és el degà dels esbarts del nostre país. En reconeixement a la sostinguda dedicació en pro de la dansa tradicional catalana i la implicació en aquest impuls d'un seguit de generacions. La seva trajectòria l'ha vinculat a diverses manifestacions de la vitalitat dels nostre poble i també a creadors i folkloristes de relleu.
  • Escola Valenciana - Federació d'Associacions per la Llengua: Entitat cívica, formada per una xarxa d'associacions, que té per objectiu la normalització del català en tots els àmbits d'ús, amb especial incidència en el sistema educatiu. En reconeixement a la vàlua d'aquesta tasca i la seva extensió a diferents sectors d'activitat per tal de vertebrar el País Valencià des dels punts de vista nacional i social.
  • Federació de Grups Amateurs de Teatre de Catalunya: Entitat creada a Igualada fa vint-i-cinc anys i que és representativa d'uns tres-cents col·lectius del sector. Pel conjunt de la seva activitat, que es desenvolupa mitjançant diverses iniciatives que procuren l'enriquiment de la valuosa presència del teatre no professional -de llarga tradició entre nosaltres- i la seva extensió al llarg del territori.
  • Il·lustre Col·legi de Notaris de Catalunya: En reconeixement a la valuosa implicació, des del segle XIX, en la defensa i desenvolupament del dret civil català. La tasca d'il·lustres col·legiats en la seva compilació de fa mig segle ha estat decisiva, de la mateixa manera que és molt rellevant la participació del nostre notariat en l'elaboració de la legislació civil posterior a l'Estatut d'Autonomia.
  • Llotja de Reus: Successora i actual gestora del tradicional Mercat del Dilluns, la institució més antiga de la capital del Baix Camp, que enguany compleix el setè centenari. Pel seu paper històric en el potencial exportador de la ciutat i per haver esdevingut, al llarg dels segles, una de les referències bàsiques de l'economia agrària i ramadera de Catalunya.
  • Memorial dels treballadors i treballadores de Seat: Per la seva reivindicació del patrimoni industrial i obrer de Catalunya, així com també pel suport constant a les iniciatives i polítiques públiques de memòria democràtica.
  • Orde de la Mercè. Província de Catalunya-Aragó: Institució catòlica fundada a la catedral de Barcelona l'any 1218 que, sense distinció de nacionalitat o credo, ofereix la seva ajuda a totes les persones privades de llibertat i als seus familiars. La trajectòria redemptora que ha mantingut sempre expressa un compromís amb els valors humans i el refús a l'exclusió social.
  • Societat Coral La Badalonense: Entitat amb una reconeguda trajectòria dins la vida cultural de Badalona des de la seva fundació a mitjans del segle XIX. Per l'aportació que ha fet al cant coral, en la qual s'hi han implicat diverses generacions. La seva activitat ha esdevingut un exemple de cohesió social i també contribueix a la projecció d'una de les ciutats més grans de Catalunya.
  • Unió Catalana d'Hospitals. Associació d'Entitats Sanitàries i Socials: Creada l'any 1975 com a Unió Catalano-Balear d'Hospitals, és un dels referents del sector al nostre país. Com a reconeixement a la tasca duta a terme per aquesta entitat i els centres que representa en els camps de la salut i l'atenció a la dependència, tan importants per al benestar de les persones i el progrés social.

Avís legal | Accessibilitat | Sobre gencat | © Generalitat de Catalunya