Generalitat de Catalunya

Acords de Govern
Dimarts, 2 de febrer de 2010

El Govern aprova l'organització de Catalunya en vegueries i la creació de l'Àrea Metropolitana de Barcelona


Amb el Projecte de llei de vegueries se substituiran les diputacions provincials per consells de vegueria i el Govern de la Generalitat s'organitzarà en demarcacions veguerials.

La creació de l'Àrea Metropolitana de Barcelona simplificarà l'administració i potenciarà els serveis públics.

Els dos projectes desenvolupen el títol de l'Estatut dedicat a les institucions


El Govern ha aprovat el Projecte de llei de vegueries de Catalunya i el Projecte de llei de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Els dos projectes legislatius suposen el desplegament de competències estatutàries i permetran avançar en la nova organització territorial de Catalunya.

El Projecte de llei de vegueries estableix el mapa de vegueries de Catalunya, que, tal com preveu l'Estatut, tindrà una doble condició: el Govern de la Generalitat s'organitzarà territorialment en "demarcacions veguerials", i la cooperació local s'organitzarà en "consells de vegueries". En aquest sentit i d'acord amb l'Estatut, els consells de vegueries substituiran les actuals diputacions provincials.

Amb aquesta llei, el Govern pretén reconèixer i potenciar totes i cadascuna de les realitats existents territorialment a Catalunya i, al mateix temps, apropar el Govern i els serveis a la ciutadania.

Per fer efectiva la doble condició de la vegueria, es crearà la Comissió de Coordinació Territorial, òrgan que articularà les relacions interadministratives i de coordinació de polítiques públiques entre els ens locals i els serveis territorials de la Generalitat.


Equilibri territorial i cohesió social

La nova organització veguerial de Catalunya és el resultat de racionalitzar l'Administració i d'organitzar els serveis públics en el territori. En cap cas es crearan òrgans superposats als ja existents ni seran necessaris més recursos econòmics per desenvolupar-la.

Els serveis s'organitzaran de manera adequada i propera a l'estructura social del territori, adaptant-los a les necessitats de la gent, desplegant aquells serveis i àmbits de major impacte territorial.

Amb aquesta llei, el Govern vol millorar i aprofundir en el necessari equilibri territorial que necessita Catalunya. Tot plegat, amb l'objectiu de millorar la qualitat i l'eficiència en la prestació dels serveis, aprofundir en el benestar de la ciutadania i oferir garanties per a la cohesió social i la vertebració territorial.


El mapa veguerial

La llei crearà set vegueries, que coincidiran amb els actuals àmbits de desconcentració i gestió administrativa de la Generalitat al territori i que són els següents:

  • Alt Pirineu i Aran, que comprèn els municipis de les comarques de l'Alta Ribagorça, l'Alt Urgell, la Cerdanya, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà i l'Era Val d'Aran.
  • Barcelona, que comprèn els municipis de les comarques de l'Alt Penedès, el Baix Llobregat, el Barcelonès, el Garraf, el Maresme, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental.
  • Catalunya Central, que comprèn els municipis de les comarques de l'Anoia, el Bages, el Berguedà, Osona, i el Solsonès.
  • Girona, que comprèn els municipis de les comarques de l'Alt Empordà, el Baix Empordà, la Garrotxa, el Gironès, el Pla de l'Estany, el Ripollès i la Selva.
  • Lleida, que comprèn els municipis de les comarques de les Garrigues, la Noguera, el Pla d'Urgell, la Segarra, el Segrià i l'Urgell.
  • Camp de Tarragona, que comprèn els municipis de les comarques del Tarragonès, l'Alt Camp, el Baix Camp, el Baix Penedès, la Conca de Barberà i el Priorat.
  • Terres de l'Ebre, que comprèn els municipis de les comarques del Baix Ebre, el Montsià, la Ribera d'Ebre i la Terra Alta.

Un cop aprovada la Llei, els serveis i les delegacions territorials de la Generalitat s'organitzaran en els àmbits corresponents a les "demarcacions veguerials".


La singularitat de l'Aran

El projecte de llei, contempla en el seu article 10 i en la Disposició Transitòria Primera el règim especial i la singularitat de l'Aran. L'Aran mantindrà la seva relació directa amb el Govern de la Generalitat i la seva singularitat serà tinguda en compte a l'hora de fixar la seva relació amb el Consell de Vegueria.


Transició de diputacions a vegueries

Pel que fa a l'organització de la cooperació local, la Llei preveu la transició de les quatre diputacions provincials actuals als nous consells de vegueria i la constitució dels altres tres consells de vegueria de manera gradual.

La llei té efectes jurídics de manera gradual perquè l'encaix de l'organització territorial pròpia amb el fet provincial requereix la necessària col.laboració de l'Estat i la modificació de lleis estatals.

En cada cas, el consell de vegueria assumeix la titularitat de béns i drets i se subroga en la representació en ens públics i privats. A més, el personal passa a integrar-se amb plena dependència orgànica i funcional de cadascuna de les vegueries.


Projecte de llei de creació de l'Àrea Metropolitana de Barcelona

En aquest procés de desplegament de la nova organització territorial de Catalunya, el Govern també ha aprovat el Projecte de llei de creació de l'Àrea Metropolitana de Barcelona per a organitzar i simplificar l'administració i potenciar uns serveis públics de qualitat. En aquest sentit, l'Estatut permet la creació d'entitats metropolitanes per llei, en aquelles zones del territori on la continuïtat urbana, densitat demogràfica, realitat econòmica i social ho facin necessari.

Amb aquesta llei, el Govern reconeix aquesta realitat formada pels municipis que constitueixen aquesta realitat urbana on viu més de la meitat de la població de Catalunya. Aquesta és, doncs, una mesura de racionalitat política per organitzar i vertebrar els serveis públics de competència municipal que necessita la capital de Catalunya i la seva àrea d'influència. D'aquesta manera, en un sol organisme s'inclouran les tres entitats metropolitanes existents actualment: la Mancomunitat de Municipis, l'Entitat del Transport i l'Entitat del Medi Ambient.

A més, s'afegiran aquelles competències urbanístiques que poden exercir els ens locals d'acord amb la legislació vigent. La llei preveu la creació d'una comissió d'urbanisme d'àmbit metropolità. Aquesta comissió, que serà paritària entre el Govern de la Generalitat i l'Àrea Metropolitana, assumirà les potestats de la Subcomissió d'urbanisme de Barcelona, que quedarà dissolta.

A més de les urbanístiques, l'Àrea Metropolitana de Barcelona exercirà les competències que desenvolupen actualment les tres entitats metropolitanes:

  • Transports i mobilitat.
  • Aigües.
  • Residus.
  • Medi ambient.
  • Infraestructures

També tindrà atribucions per promoure l'activitat econòmica i la cohesió social.


Una àrea metropolitana de 36 municipis

Formaran part de l'Àrea Metropolitana de Barcelona els 36 municipis que actualment formen part d'alguna de les tres entitats existents. Aquests són:

Badalona, Badia del Vallès, Barberà del Vallès, Barcelona, Begues, Castellbisbal, Castelldefels, Cerdanyola del Vallès, Cervelló, Corbera de Llobregat, Cornellà de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Gavà, l'Hospitalet de Llobregat, Molins de Rei, Montcada i Reixac, Montgat, Pallejà, la Palma de Cervelló, el Papiol, el Prat de Llobregat, Ripollet, Sant Adrià del Besòs, Sant Andreu de la Barca, Sant Boi de Llobregat, Sant Climent de Llobregat, Sant Cugat del Vallès, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Cervelló, Santa Coloma de Gramenet, Tiana, Torrelles de Llobregat i Viladecans.


Els òrgans de govern

El govern i l'administració de l'Àrea Metropolitana de Barcelona correspon a:

  1. El Consell metropolità: els alcaldes i les alcaldesses dels municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona seran membres nats del Consell Metropolità, tot i que poden delegar la seva condició de conseller metropolità en un regidor o regidora del mateix ajuntament. Els consellers i les conselleres metropolitans que no són membres nats seran elegits per l'ajuntament de cada municipi d'entre els seus regidors i regidores.
    La representació de cadascun dels municipis en el Consell Metropolità serà:
    • El municipi de Barcelona tindrà 25 membres.
    • Els municipis de més de 100.000 habitants, 4 membres.
    • Els municipis d'entre 100.000 i 75.000 habitants, 3 membres.
    • Els municipis d'entre 20.000 i 75.000 habitants, 2 membres.
    • Els municipis de menys de 20.000 habitants, 1 membre.
    En total seran 90 consellers, dels quals 36 són alcaldes i membres nats. Amb l'anterior estructura de tres entitats el nombre de consellers era de 150. La durada del mandat del Consell metropolità i la dels seus membres és la mateixa que la dels ajuntaments.
  2. El president: Ostenta la màxima representació de l'Àrea Metropolitana de Barcelona i és responsable de la seva gestió política davant del Consell metropolità, que és qui el nomena entre els membres que tenen la condició d'alcaldes.
  3. La Junta de Govern.
  4. La Comissió Especial de comptes

Un cop constituït el Consell metropolità de l'Àrea Metropolitana de Barcelona queden extingides l'Entitat Metropolitana del Transport i l'Entitat Metropolitana dels Serveis Hidràulics i del Tractament de Residus, creades per la Llei 7/1987, de 4 d'abril. La nova Àrea Metropolitana de Barcelona assumeix la titularitat de tots els serveis, els mitjans materials, financers i personals, així com els drets i les obligacions de les dues Entitats Metropolitanes que s'extingeixen.

A més, un cop constituït el Consell metropolità de l'Àrea Metropolitana de Barcelona i per mitjà d'una Comissió mixta, els seus òrgans de govern podran acordar amb els de la Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona el procediment i les condicions en què seran traspassats, a la nova Àrea Metropolitana de Barcelona, els serveis, els mitjans materials, financers i personals, els drets i les obligacions de la Mancomunitat.


Avís legal | Accessibilitat | Sobre gencat | © Generalitat de Catalunya