Generalitat de Catalunya

Acords de Govern
Inici > Acords de Govern > VIII Legislatura (2006-2010) > 12 de gener de 2010 > Pla territorial del Camp de Tarragona
Dimarts, 12 de gener de 2010

El Govern aprova definitivament el Pla territorial del Camp de Tarragona


Garanteix el desenvolupament urbanístic sostenible i eficient i lacompetitivitat del territori, preservant el patrimoni natural


El Pla abasta les comarques del Tarragonès, el Baix Camp, l'AltCamp, el Baix Penedès, la Conca de Barberà i el Priorat


El Govern ha aprovat avui definitivament el Pla territorial del Camp de Tarragona. El projecte constitueix un instrument bàsic per garantir un desenvolupament urbanístic ordenat, sostenible i eficient, la competitivitat del territori, la preservació del patrimoni natural i del paisatge i l'encaix adequat de les infraestructures. Els principals objectius del Pla són els següents:

  • Ordenar el creixement urbanístic de la regió per tal de poder assumir els creixements esperats de manera eficient i sostenible i garantir la dotació adequada d'infraestructures, equipaments i serveis per a la població.
  • Protegir valors naturals i els espais significatius d'interès paisatgístic i agrícola, com les àrees vitivinícoles, les àrees de regadiu, el paisatge del garrofer o els espais costaners.
  • Definir la futura conurbació central del Camp de Tarragona, cridada a convertir-se en la segona gran àrea urbana de Catalunya, i necessitada d'un projecte de conjunt que permeti coordinar els planejaments de cada municipi.
  • Potenciar el tren i integrar-lo a la ciutat actual i futura, amb l'arribada dels trens regionals d'altes prestacions al cor de la ciutat, oferir una millor cobertura urbana dels trens convencionals així com nous eixos tramviaris i nous itineraris per al transport de mercaderies.
  • Ajustar les grans infraestructures viàries perquè no interfereixin amb la ciutat del futur i vertebrin l'interior de la regió, mitjançant l'establiment de diversos arcs viaris transversals.
  • Amb l'aprovació d'aquest nou Pla Territorial, el 83% del territori català ja disposa de planejament territorial vigent.

Un Pla amb la participació del territori

El setembre del 2007, el Govern va donar a conèixer un Avantprojecte del Pla territorial del Camp de Tarragona i va obrir un procés de participació pública perquè el territori pogués donar la seva opinió i formular les observacions o propostes que es consideressin convenients. Els 209 escrits de suggeriments tramesos pels ens locals, agents socioeconòmics i ciutadans interessats van servir per madurar i millorar la proposta original.

El juliol de 2008, el document va ser aprovat inicialment pel conseller de Política Territorial i Obres Públiques i es va sotmetre a informació pública i consulta institucional per un període de tres mesos. Complementàriament, es van organitzar sessions d'informació i debat amb els ens locals, institucions i societat civil interessats. Fruit d'aquell procés, es van presentar un total de 212 escrits d'al.legacions d'institucions, administracions i particulars, que han permès enriquir el projecte que ara el Govern ha aprovat definitivament.

L'aprovació del Pla territorial del Camp de Tarragona anirà seguida, properament, de l'aprovació definitiva del Catàleg del paisatge d'aquesta mateixa àrea, fet que permetrà complementar la planificació urbanística amb noves referències per a una correcta inserció territorial de les edificacions i infraestructures.


L'àmbit del Pla territorial del Camp de Tarragona

El Pla territorial del Camp de Tarragona ordena el territori comprès per les comarques del Tarragonès, el Baix Camp, l'Alt Camp, el Baix Penedès, la Conca de Barberà i el Priorat. Aquesta regió, que inclou un total de 131 municipis, on viuen més de 600.000 habitants, disposa d'un potencial de creixement important fruit d'una ubicació estratègica, ja que es configura geogràficament com a terra de pas dins de l'arc mediterrani i cruïlla entre aquest arc i l'interior de la Península Ibèrica, a través de la vall de l'Ebre.

Per tal d'impulsar una planificació eficient d'aquest territori, el nou Pla defineix tres àmbits d'ordenació:

  • A. El sistema d'espais oberts
  • B. El sistema d'assentaments urbans
  • C. El sistema d'infraestructures de mobilitat
A. Espais oberts

El Pla territorial del Camp de Tarragona es configura com una eina per preservar els espais d'interès natural, agrícola i paisatgístic, i evitar la urbanització de zones de risc o mal comunicades. També reserva peces estratègiques de sòl per al futur i impedeix l'ocupació dels principals corredors d'infraestructures de la regió. El Pla aporta també un model, fins ara inexistent, per a les planes tarragonines delimitant i protegint els grans espais d'interès paisatgístic i agrari.

El Projecte de Pla distingeix diferents graus de protecció del sòl:

  • A. Protecció especial: inclou els espais naturals protegits per la legislació ambiental, els espais naturals d'interès regional i els connectors ecològics necessaris, i també espais agraris significatius. Es garanteix, així, una connexió ecològica més gran entre les zones muntanyoses de Vandellòs, el Montsant i la serra de Prades amb les terres del Francolí i del Gaià i amb la Catalunya Central; es dóna coherència global a l'eix del Gaià entre Santa Coloma de Queralt i el mar; es configura una corona verda tarragonina, i es protegeixen determinats corredors fluvials a la plana i a la zona litoral.
  • B. Protecció territorial. Els sòls que s'apleguen sota aquesta classificació ho són per les consideracions següents:
    • Per raons d'interès agrari i/o paisatgístic: proposa la protecció de grans peces de sòl de gran valor agrícola productiu i que aporten paisatges significatius o identitaris, així com de terrenys amb poca edificació que convé mantenir com a espais no urbanitzats. Així, cal remarcar determinades planes vitivinícoles del Baix Penedès, l'Alt Camp i el Priorat; algunes planes molt visibles i ben conservades a l'entorn de Valls; els paisatges rurals del nord del Tarragonès; els turons del Baix Gaià, que són paisatge del garrofer; l'extensa plana agrícola oberta al mar del Baix Camp; els camps d'avellaners del Francolí; la zona del barranc de Marmellans, al Priorat; i diversos altiplans i conques especialment visibles de la Conca de Barberà.
    • Per a la preservació de corredors d'infraestructures: aquesta nova categoria preveu protegir els espais situats al llarg de determinades infraestructures en corredors geogràfics de pas que podrien quedar escanyats per l'espai construït per tal de no dificultar futures propostes de millora de mobilitat i per preservar el paisatge a l'entorn de les carreteres. Es protegeixen, especialment, el corredor mediterrani -que utilitzen l'autopista AP-7 i el ferrocarril- i el de l'Ebre, que utilitza l'autopista AP-2. També l'eix Tarragona - Montblanc i l'arc viari Reus - Valls.
    • Per raons de potencial interès estratègic: inclou zones susceptibles de jugar en el futur un paper rellevant en l'organització del territori i la prestació de serveis d'interès estratègic. És el cas de les Esplanes, entre l'Arboç i Banyeres, de l'entorn de l'aeroport o del Pla de Santa Maria.
    • Per raons de risc o afectacions: inclou àrees significatives properes a l'aeroport de Reus amb afectacions aeronàutiques que poden impedir o condicionar la transformació urbanística i l'edificació.
  • C. Protecció preventiva: inclou els sòls classificats com a no urbanitzables que no hagin estat considerats de protecció especial o territorial.

B. Assentaments urbans

El Camp de Tarragona es caracteritza per una important dinàmica de creixement demogràfic que es distribueix de forma desigual en el territori. Al Baix Camp i l'Alt Camp la població es concentra en la seva capital, mentre que al Tarragonès i al Baix Penedès la dispersió d'assentaments és més acusada. A més, la concentració de població més important es produeix als municipis de la costa.

En aquest context, el Pla pretén donar cabuda de la manera més sostenible possible a les previsions de necessitats d'habitatge i llocs de treball i garantir uns serveis adequats; definir un model supramunicipal de creixement; minimitzar la gran dispersió del sòl urbà i dels seus diversos usos en el territori i, en conseqüència, els sobrecostos i ineficiències en la prestació de serveis i de la mobilitat que se'n deriven.

El nou document ha recollit l'opinió del territori i ha ampliat substancialment les estratègies específiques per a les àrees especialitzades (urbanitzacions i polígons industrials actualment previstos pel planejament urbanístic) que contradiuen els criteris del planejament territorial i que suposen la correcció i l'establiment de directrius per a 60 sectors.


Potenciar una xarxa de ciutats mitjanes del Camp de Tarragona

El Pla proposa que els creixements més significatius es concentrin en aquells nuclis capaços de crear una xarxa de ciutats mitjanes articuladores del territori i prestadores de serveis al conjunt. Aquests nodes principals són Reus i Tarragona, com a polaritats regionals; la resta de les capitals comarcals, és a dir, el Vendrell, Montblanc, Valls i Falset; i nuclis com Cambrils, Santa Coloma de Queralt, Salou, Torredembarra i Vila-seca.

A més, per ordenar el creixement dels diferents pobles i ciutats, el Pla proposa estratègies diferenciades:

  • Creixement potenciat: és el creixement que proposa el Pla per a les capitals de comarca i nuclis com els de Cambrils, Salou, Torredembarra o Santa Coloma de Queralt.
  • Creixement mitjà o moderat: assenyala els nuclis on és possible un cert creixement en extensió sense generar un impacte negatiu. Més d'un centenar de nuclis de Tarragona es troben en aquesta situació.
  • Actuacions de millora: determina els municipis que requereixen més d'actuacions qualitatives de millora que no pas d'extensió.

S'assenyalen d'aquesta manera alguns nuclis d'interès patrimonial com Santes Creus o Siurana i aquells nuclis molt petits, d'accessibilitat limitada o amb poc sòl apte per al desenvolupament urbà.


Àrea central de Tarragona

Pel que fa a l'àrea central de Tarragona, el Pla concreta els àmbits preferents d'extensió, aquelles àrees de sòl no urbanitzable preventiu més adequades per a l'extensió del teixit urbà i la creació de ciutat. També es defineix un sistema ferroviari i viari capaç d'estructurar de manera eficient aquesta conurbació central del Camp de Tarragona.

Cal tenir en compte que no tot el sòl a l'interior de la conurbació és adequat per al desenvolupament urbà. Se n'han d'excloure les zones amb afectacions, molèsties o riscos significatius.


Ordenar les urbanitzacions i els polígons industrials

El Pla territorial té l'objectiu d'ordenar les urbanitzacions aïllades de les trames urbanes i els polígons industrials del Camp de Tarragona. Per aquest motiu:

Ordenar les urbanitzacions i els polígons industrials

El Pla territorial té l'objectiu d'ordenar les urbanitzacions aïllades de les trames urbanes i els polígons industrials del Camp de Tarragona. Per aquest motiu:

  • Reconeix la possibilitat de desenvolupar urbanitzacions d'acord amb el planejament municipal vigent però en limita l'extensió, és a dir, consolida les existents però no les amplia i, encara menys, en planeja de noves. De fet, estableix com a objectiu general l'augment de la seva integració urbana quan són contigües als nuclis històrics i, en alguns casos molt concrets, proposa la reducció de la seva superfície.
  • Estableix els mecanismes i condicions per a la creació de polígons industrials establint diversos procediments possibles. L'objectiu és que la creació de nous polígons aïllats sigui l'excepció. Es propugna que s'ubiquin contigus als nuclis urbans i amb la magnitud que estableix l'estratègia de desenvolupament urbanístic que el Pla assenyala per a cada nucli. Igualment, es permet l'extensió d'un nombre limitat de polígons existents, aquells de millor posició pel que fa a la mobilitat i amb sòl adequat per a la seva extensió.
  • Recondueix projectes urbanístics cap a la sostenibilitat i l'eficiència. El nou document identifica aquells sectors encara molt poc consolidats i sense planejament derivat que desaprofiten les possibilitats del territori o que contradiuen els criteris d'ordenació territorial. En aquests casos es proposa un canvi en els seus paràmetres, usos o configuració o bé es proposa la seva reducció o extinció. En concret, s'estableixen estratègies específiques per a 60 àrees especialitzades (urbanitzacions residencials o polígons industrials).
C. Infraestructures de mobilitat

El Pla analitza l'encaix de les grans infraestructures que han de travessar i interconnectar la regió amb l'exterior però també, i molt especialment, les millores a l'actual xarxa interior, la que ha d'estructurar el sistema urbà emergent del Camp de Tarragona.

Al costat de les seves propostes en matèria de carreteres, les aportacions més innovadores i rellevants del Pla es produeixen en el sistema ferroviari i és en aquest àmbit del tren, i especialment en l'àrea de la conurbació central, que el nou document presenta els canvis més substancials.


Una xarxa ferroviària vertebradora del territori

El punt de partida és la constatació d'un escàs paper del ferrocarril en la mobilitat interior de la regió que contrasta amb la bona posició ferroviària de la regió en relació amb la mitjana i llarga distància. En aquest sentit, el Pla dissenya un sistema que vertebra, amb el nombre mínim de corredors, gran part de les àrees fortament poblades i turístiques, les futures grans àrees d'expansió urbana, els principals equipaments comarcals (universitat, hospitals, Port Aventura) i els principals sistemes (estació central, terminal de l'aeroport).


Transport de viatgers

Per tal de potenciar la mobilitat a la regió mitjançant una xarxa de transport públic eficient, sostenible i integrada, el nou Pla aposta per:

  • Portar els trens regionals d'altes prestacions al centre de les ciutats de Tarragona i de Reus, tal com ja es garanteix a Lleida i Girona. Proposa la interconnexió de la línia de l'AVE Barcelona-Madrid amb la línia convencional del litoral a Tamarit o, en una primera fase, a l'Arboç mitjançant intercanviadors o amples mixtos de via.
  • Reforçar el corredor ferroviari mediterrani. S'assenyala l'obertura del corredor ferroviari del Mediterrani, la construcció d'una estació central al sud de l'aeroport i els traçats en estudi del tren d'alta velocitat entre Tarragona i Castelló.
  • Garantir fins a 8 estacions intermodals dins l'àmbit territorial. Aquestes estacions interconnecten la xarxa d'altes prestacions amb la xarxa ferroviària interna del Camp.
  • Traslladar la línia de Renfe a Tarragona des de la costa a l'interior. Millora substancialment la integració i la cobertura urbana del ferrocarril a la ciutat de Tarragona. Obre un nou corredor ferroviari pel centre de la ciutat de Tarragona (amb la desafectació de la barrera que suposa la línia litoral actual).
  • Integrar la línia actual de Renfe dins la trama urbana de Reus. Complementàriament a la construcció d'una variant ferroviària per l'est de la ciutat, propera a l'aeroport, proposa la integració urbana de la línia existent per l'interior de la ciutat i l'obertura de noves estacions, entre les quals una a la zona de Bellissens.
  • Recollir el projecte del futur tramvia del Camp de Tarragona o Tram Camp. Es proposa a partir de la reconversió dels trams ferroviaris desafectats, de la utilització compartida dels trams ferroviaris que el Pla assenyala i de la construcció, si escau, de nova infraestructura.
  • Definir un nou corredor tramviari entre les ciutats de Tarragona i Reus al llarg de l'eix aproximat de la carretera T-11, que és on es preveuen les àrees d'extensió urbana principals en el futur dins del projecte del futur tramvia del Camp de Tarragona o Tram Camp. S'estableix com a premissa de base per aquests estudis la necessitat de prestar un servei intern, de proximitat i vertebrador dels desenvolupaments urbans previstos al llarg d'aquest eix. Entre els nodes a servir, el Pla assenyala en els seus plànols, amb caràcter indicatiu, els de la Budellera, Terres Cavades, Imperial Tarraco, Torreforta, les Gavarres i el futur gran eixample contigu en terme de Constantí, Bonavista, la Canonja, l'estació Central, la terminal de l'aeroport, els futurs eixamples de llevant de Reus, Bellissens i l'actual estació de tren de Reus.
  • Tancar l'anella ferroviària de rodalies integrant la ciutat de Valls enel sistema. Proposa garantir el gir ferroviari directe entre Reus i Valls a l'altura de Picamoixons.
  • Millorar la connexió ferroviària entre les diferents comarques. Proposa l'obertura d'una línia entre Reus, Roda i el Vendrell també per a passatgers. Proposa la millora de les línies Reus-Falset i Reus-Montblanc.
Transport de mercaderies

Pel que fa al transport de mercaderies, el Pla proposa la creació d'itineraris alternatius per evitar el pas pel centre de la ciutat de Tarragona i de Reus i per garantir una línia potent per a mercaderies pel corredor mediterrani. El nou Projecte de Pla aposta per:

  • La sortida de les mercaderies del port i del polígon petroquímicsud per l'interior del polígon. Proposa destinar l'actual via Tarragona-Salou només per al transport de mercaderies i l'actual via Tarragona-Reus només per a passatgers. Estableix noves variants per l'est de Vila-seca i de Reus allunyades de la ciutat.
  • La creació d'un corredor mediterrani potent per a mercaderies. Inclou la recuperació de la línia Reus-Roda de Barà, la nova línia segregada en estudi per a mercaderies entre el Baix PenedèsCastellbisbal i l'aprofitament del nou corredor mediterrani entre Tarragona i Castelló.
  • La millora de les línies de Casp i de Lleida per al transport de mercaderies. S'estableix una variant pel nord de Reus per tal de completar el by-pass actual. Proposa un condicionament de les vies.
  • La previsió d'una nova pota ferroviària per al polígon industrial de Valls i la seva futura àrea d'expansió cap a llevant i d'una nova estació de mercaderies a Montblanc per donar resposta al possible creixement de l'actual polígon al nord de la ciutat.
Impuls dels eixos viaris

El Pla reconeix la necessitat de dotar el Camp de Tarragona d'una xarxa viària que separi el trànsit intern i el de pas i que vertebri les zones interiors. Per això, el text preveu:

  • La vertebració interna de la regió definint:
    • Un primer arc viari traslladant més al nord l'A-7 entre Tarragona i Vila-seca i convertint el traçat actual i la T-11 en grans avingudes urbanes integrades dins la ciutat.
    • Un arc viari exterior entre Alcover, Valls i el Vendrell.
    • La reserva de tres possibles vies secundàries que garanteixin la mobilitat interior dels habitants del Baix Penedès. Aquest document final identifica una nova via que uneix l'AP-7 i l'A-7 al nord de Banyeres del Penedès.
    • La millora de l'accessibilitat al Priorat, dins la qual, el condicionament significatiu de la C-242, entre les Borges del Camp i Ulldemolins.
  • El reforçament del corredor mediterrani, amb la construcció d'un tercer carril a l'AP-7 i el desdoblament de l'A-7 al llarg de tota la regió. El Pla aprovat definitivament afegeix una alternativa per a la futura A-7 al seu pas pel Baix Penedès cenyint-se al traçat actual de l'N-340, a més del traçat dibuixat en el document aprovat inicialment per Calafell i el sud del Vendrell.
  • La creació de nous grans corredors entre el Camp de Tarragona i la resta del país.
    • Nova autovia A-27 entre Tarragona i Montblanc.
    • Nou eix nord entre Montblanc i Tàrrega.
    • Condicionament de l'eix entre Montblanc i Igualada.
El 83% del territori de Catalunya ja disposa de planejament territorial

L'aprovació del Pla territorial del Camp de Tarragona s'afegeix a la resta de plans territorials ja aprovats pel Govern i permet que 266.746 km2 arreu de Catalunya ja disposin del planejament territorial necessari per a desenvolupar ordenadament el seu creixement i la seva integració territorial. Amb aquest, s'han aprovat quatre plans territorials parcials (Alt Pirineu i Aran, Ponent- Terres de Lleida, Comarques Centrals i Camp de Tarragona) i tres plans directors territorials (Empordà, Garrotxa i Alt Penedès), passant d'una cobertura territorial inicial del 10,3% a l'actual 83% del territori català.

Es troben en aprovació inicial els Plans Territorials Parcials de les Terres de l'Ebre (revisió) i de la Regió Metropolitana de Barcelona i en fase de Document d'Objectius i Criteris el Pla Territorial de les Comarques Gironines.


Avís legal | Accessibilitat | Sobre gencat | © Generalitat de Catalunya