Generalitat de Catalunya

Acords de Govern
Dimarts, 10 de novembre de 2009

El Govern aprova definitivament el Pla Comarcal de Muntanya 2009-2012


El document detalla més de 600 actuacions en matèria d'infraestructures i equipaments que es faran a les zones de muntanya en els pròxims anys


El Pla preveu una inversió de més de 2.800 milions d'euros per les 10 comarques de muntanya


El Pla es diferencia dels anteriors pel seu enfocament integral ja que hi ha un únic document per a totes les comarques

El Consell de Govern ha aprovat avui definitivament el Pla comarcal de muntanya 2009-2012 pels àmbits de l'Alt Urgell, l'Alta Ribagorça, el Berguedà, la Cerdanya, la Garrotxa, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, el Ripollès, el Solsonès i la Val d'Aran. El document recull les actuacions a realitzar pels diferents organismes de la Generalitat de Catalunya i del Ministeri de Foment en els propers quatre anys.

Els plans van néixer, ara fa vint anys, amb la voluntat d'impulsar específicament el desenvolupament de les comarques de muntanya, que arrossegaven tota una sèrie de mancances històriques que dificultaven el seu creixement i que les situava en una posició de desavantatge respecte a la resta de Catalunya.

Ara el Govern aprova de forma definitiva la quarta generació dels plans comarcals, un cop incorporades les al.legacions que s'han considerat oportunes. Aquesta quarta generació es diferencia de les anteriors pel caràcter integral, que es reflecteix en la seva materialització en un únic document, en comptes dels 10 que eren habituals en les precedents. A més, el pla actual preveu una inversió de 2.821 milions d'euros, molt per sobre dels 1.362 milions d'euros del pla anterior. D'altra banda, el Pla torna a l'estructura en programes de les actuacions ja que aquesta s'adapta millor a les estratègies o plans sectorials dels organismes programadors.


Els Plans comarcals de muntanya: objectius

L'àmbit de les 10 comarques de muntanya ocupa més del 30% del territori de Catalunya, tot i que la població fixa que aplega no arriba al 3% del total. Es tracta, no obstant, d'una demografia, globalment parlant, en creixement sostingut.

A grans trets, a les comarques de muntanya conviuen diferents models de desenvolupament:

  • El vinculat amb el turisme de la neu, molt localitzat en el territori, que va acompanyat d'una forta urbanització, un creixement econòmic important i una certa recuperació demogràfica, és ben present a gairebé totes les comarques.
  • Un model relacionat amb el turisme rural i l'aprofitament dels recursos naturals i patrimonials per generar activitats de lleure més difuses, com ara el senderisme o el llegat romànic.
  • Un tercer model, que es dóna sobretot a les comarques prepirinenques, és el de les zones que han quedat al marge del desenvolupament turístic i que registren encara una pèrdua de població i una activitat agrària en regressió.

En base a aquesta realitat socioeconòmica, els Plans comarcals fixen els següents objectius, que han de ser també el fonament de qualsevol plantejament de desenvolupament futur:

  • Augmentar l'accessibilitat, tant pel que fa a les infraestructures com a l'extensió de les noves tecnologies.
  • Captar treballadors qualificats, dinamitzar el teixit empresarial i alhora impulsar el creixement demogràfic.
  • Apostar pels productes de qualitat.
  • Revaloritzar el paisatge pirinenc.

600 actuacions

Per tal d'assolir els objectius exposats, el document que s'ha aprovat avui preveu més de 600 actuacions, distribuïdes en quatre categories:

  • Creació d'infraestructures, equipaments i suport a l'activitat: recull les actuacions en carreteres, accessos a pistes d'esquí, infraestructures de gestió de residus, xarxa de telecomunicacions, electrificació, gasificació, construcció d'equipaments sanitaris i educatius i dotacions de sòl per a activitats econòmiques i habitatge. És la categoria que concentra una major inversió, en general a càrrec directament del corresponent organisme responsable.
  • Dotació i ampliació de serveis i de dinamització de les iniciatives locals: inclou intervencions en consultoris locals, transport sanitari, atenció a la gent gran i discapacitats, així com suport a les iniciatives locals, com ara la promoció de la marca turística Pirineus. Es tracta generalment de dotacions de nous serveis o de subvencions a la demanda.
  • Actuacions pròpies de la Direcció General d'Arquitectura i Paisatge: són els ajuts als ens locals que gestiona de manera continuada el Departament de Política Territorial i Obres Públiques a les comarques de muntanya per consolidar infraestructures bàsiques i promoure l'activitat econòmica. S'hi inclouen programes de dinamització territorial, de millora de la xarxa rural de camins, d'ajuts per a la neteja de neu a les carreteres i per a la millora de les estacions d'esquí, tant alpí com nòrdic.

Grans eixos de comunicacions: enumera les actuacions previstes pel Ministeri de Foment.


Una inversió de 2.800 milions d'euros

El nou Pla comarcal preveu invertir a les comarques de muntanya un total de 2.821 milions d'euros entre 2009 i 2012, dels quals un total de 2.390 milions d'euros, el 85%, correspon a inversions de la Generalitat i la resta, 431,53 milions d'euros, al Ministeri de Foment.

La distribució de la despesa es divideix en les següents categories:


DESPESA PROGRAMADA TOTAL PER CATEGORIES

  • Dotació d'infraestructura, equipament i suport a l'activitat 2.129,54 MEUR.
  • Ampliació de serveis i promoció local 195,46 MEUR
  • Actuacions de la DG d'Arquitectura i Paisatge 65,37 MEUR
  • Grans eixos de comunicació interterritorial 431,53 MEUR

Pel que fa al pressupost que aporta la Generalitat, el 70% correspon a actuacions del Departament de Política Territorial Obres Públiques, amb un total de 1.680,8 milions d'euros programats. Li segueixen el Departament d'Acció Social i Ciutadania, amb 197,6 milions d'euros; el Departament de Medi Ambient i Habitatge, amb 140,9 milions d'euros, i el Departament de Salut, que invertirà 129,7 milions d'euros.

Per sectors, entre la despesa de la Generalitat predominen les inversions en infraestructures, amb 2.078,8 milions d'euros programats per a millores en la xarxa viària, en la gestió dels residus i en les telecomunicacions. Segueixen en importància les inversions en equipaments, amb 416,1 milions d'euros, dirigides tant a la millora d'edificis com a l'ampliació de serveis.


El pressupost, comarca a comarca

L'Alt Urgell

El Pla comarcal destina a l'Alt Urgell 292,30 milions d'euros, amb un 77% de la inversió a càrrec a la Generalitat, i el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) aglutinant el 42% d'aquest pressupost total. El document preveu destinar 124,49 milions d'euros per a actuacions com la millora de la C-14 entre Oliana i Montant de Tost o la promoció de sòl per a activitats econòmiques a Organyà. La Direcció General d'Arquitectura i Paisatge preveu destinar 6,66 milions d'euros específicament a l'Alt Urgell, que s'inclouen en la xifra total aportada pel Govern. El Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural invertirà 33,73 milions d'euros en actuacions de creació i modernització del regadiu.

Pel que fa al Ministeri de Foment, amb el 23% de la inversió total, preveu destinar 67,56 milions d'euros a tres actuacions, entre elles la variant de la Seu d'Urgell, a l'N-260. En conjunt, les actuacions relacionades amb les infraestructures s'enduran més de dues terceres parts de la despesa, uns 204,07 milions d'euros, tant per a millores viàries com de tractament de residus i telecomunicacions.


L'Alta Ribagorça

El 70% de la despesa total prevista, 82,07 milions d'euros, correspon a actuacions del Ministeri de Foment: el condicionament de l'N-230, entre el límit amb l'Aragó i el túnel de Vielha, i el condicionament del tram Xerallo-el Pont de Suert de l'N-260.

El Govern, de la seva banda, invertirà el 30% del total, uns 34,53 milions d'euros. Per departaments, el DPTOP destinarà 13,16 milions d'euros, bàsicament al reforç de les carreteres L-500, L-501 i L-502 i a la millora de l'accés a l'estació de Boí-Taüll. El segueix el Departament d'Acció Social i Ciutadania, amb 7,74 milions d'euros per a l'ampliació de la residència de gent gran del Pont de Suert i per als programes d'atenció als diferents col.lectius. La Direcció General d'Arquitectura i Paisatge aportarà 2,97 milions d'euros.

Per sectors, les inversions en infraestructures són les més quantioses, amb 98,49 milions d'euros totals, el 85% de la despesa. A banda de les actuacions viàries, destaquen la millora de l'escola Vall de Boí, del CAP de Pont de Suert i l'esmentada ampliació de la residència d'aquest municipi.


El Berguedà

El Pla comarcal preveu que la totalitat de la inversió, 532,48 milions d'euros, correspongui a la Generalitat, atès que el Berguedà no compta amb cap carretera titularitat de l'Estat. La major despesa, amb 458,21 milions d'euros, correspondrà al DPTOP, fonamentalment destinada a desdoblar la C-16 entre Berga i Bagà i a millorar la connectivitat amb les comarques veïnes, a través d'actuacions a la C-26, B-402 i C-154.

Les altres partides més importants són les inversions del Departament d'Acció Social i Ciutadania, amb 34,60 milions d'euros, i del Departament de Medi Ambient i Habitatge, amb 15,14 milions d'euros. Destaquen actuacions com el nou edifici judicial de Berga, la millora del ferrocarril turístic de l'Alt Llobregat, la construcció de l'Institut de Berga o el polígon industrial comarcal d'Olvan. La Direcció General d'Arquitectura i Paisatge ha programat una despesa de 4,68 milions d'euros per als programes que li són propis.

Tot i això, com passa a la majoria de comarques, les infraestructures, tant viàries com de residus i telecomunicacions, aglutinen el 85% de la despesa, uns 455,80 milions d'euros.


La Cerdanya

El Govern concentra el 58% de l'esforç inversor del Pla comarcal, amb 128,46 milions d'euros. El DPTOP, amb el 50% de la despesa total del Govern català, dedicarà 64,02 MEUR, principalment a modernitzar les instal.lacions de l'estació d'esquí de la Molina i els accessos a l'estació de la Molina, a través de la GI-400, entre la collada de Toses i Alp. Destaca també la inversió de 38,58 MEUR del Departament de Salut, adreçada sobretot a la construcció de l'hospital transfronterer de la Cerdanya.

El Ministeri de Foment aporta el 42% de la inversió total, amb 91,66 MEUR, per a tres actuacions viàries, entre elles el condicionament de l'N-152 entre Ribes de Freser i la Molina.


La Garrotxa

La despesa prevista per la Generalitat en aquesta comarca per als propers cinc anys és de 651,11 milions d'euros. El major esforç financer correspon al DPTOP, amb més de 483 milions d'euros, per a actuacions com ara la finalització de l'eix de la C-37 entre Vic i Sant Esteve d'en Bas, la seva connexió amb Olot amb les variants corresponents i el desdoblament de la C¬66 entre Besalú i Banyoles. El DPTOP ha programat també promocions de sòl per activitats econòmiques a Sant Feliu de Pallerols, Olot i Sant Jaume de Llierca. L'aportació de la Direcció General d'Arquitectura i Paisatge sumarà 3,88 milions d'euros.

Sectorialment, les infraestructures tornen a concentrar el 76% de la despesa, amb 495,21 milions d'euros. Tot i axò, és remarcable el pes dels equipaments, amb una inversió programada de 135,19 milions d'euros, destinats majoritàriament a la construcció del nou hospital comarcal d'Olot i a sis actuacions de reforma i ampliació de centres docents.


El Pallars Jussà

En aquest cas, el Govern preveu invertir 257,01 milions d'euros, el 82% del total. D'aquesta despesa, el DPTOP n'assumirà prop del 55%, prop de 140 milions d'euros, principalment dedicats al condicionament del port de Comiols, la construcció de la variant de Tremp sobre la C-13, i la millora de les infraestructures de la línia fèrria Lleida-la Pobla de Segur, a càrrec de d'FGC. La Direcció General d'Arquitectura i Paisatge hi contribuirà amb 5,29 milions d'euros. D'altra banda, el Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural aportarà 64,08 milions d'euros i el Departament d'Acció Social i Ciutadania uns 17,93 milions d'euros.

Quant al Ministeri de Foment, dedicarà 55,87 milions d'euros a la construcció de la variant de la Pobla de Segur i al condicionament de l'N-260 en el tram Xerallo-el Pont de Suert, una actuació compartida amb l'Alta Ribagorça. Sectorialment, les infraestructures s'enduen el 65% de la despesa, amb 202,20 milions d'euros. Destaquen actuacions d'ampliació i millora del regadiu a la conca de Tremp i Salàs de Pallars i la construcció del CAP de la Pobla de Segur.

D'altra banda, el Pallars Jussà és una de les quatre comarques incloses en el Pla d'Iniciatives de Dinamització Comarcal, engegat pel Govern el gener de 2008, i que implica l'avançament de l'execució d'algunes actuacions ja programades i la convocatòria anual d'ajuts adreçats tant al sector públic com a l'empresarial.


El Pallars Sobirà

El Pla comarcal programa una despesa de la Generalitat de 71,73 MEUR, el 75% del total. D'aquestes xifres, 40,64 MEUR els aportarà el DPTOP per al condicionament de la C-28 fins al refugi de la Mare de Déu de les Ares; el reforç del ferm de la C-13, entre Sort i la Guingueta d'Àneu, i la millora dels accessos a les pistes de Virós-Vallferrera i Espot. La DG d'Arquitectura i Paisatge destinarà 8,59 MEUR a la comarca.

El Ministeri de Foment, de la seva banda, aportarà més de 24 MEUR per a la construcció de la variant de Gerri de la Sal de l'N-260.Sectorialment, el 72% de la inversió, uns 69,32 MEUR, es destinarà a les infraestructures, 19,48 MEUR a equipaments, entre els quals hi ha la remodelació de la residència per a gent gran Serafí Casanovas de Sort. També es preveu l'ampliació de l'escola Àngel Serafí del mateix municipi.


El Ripollès

Per a aquesta comarca, el Govern ha previst una despesa de 361,37 milions d'euros. D'aquesta xifra, 274,31 milions d'euros corresponen a actuacions del DPTOP, com ara la finalització del desdoblament de la C-17 entre Vic i Ripoll; la construcció de la variant est de Ripoll; el condicionament de la via que uneix Campdevànol i la Pobla de Lillet; les actuacions a l'estació de muntanya de la Vall de Núria; la urbanització de sòl per a activitats econòmiques a la colònia Llaudet, a Sant Joan de les Abadesses, i la millora dels serveis de transport públic. La Direcció General d'Arquitectura i Paisatge aportarà a la comarca de 4,12 milions d'euros.

De la seva banda, el Ministeri de Foment ha programat una despesa de 110 milions d'euros per a la construcció de la variant de Ribes de Freser i el condicionament de l'N-152 en el tram Ribes de Freser-la Molina. Sectorialment, les infraestructures s'enduen el 78% de la inversió, uns 371,78 milions d'euros, fonamentalment es tracta d'actuacions de condicionament viari.

Finalment, com el Pallars Jussà, cal esmentar que el Ripollès és una de les quatre comarques incloses en el Pla d'Iniciatives de Dinamització Comarcal engegat pel Govern. Això implica, per una banda, l'avançament de l'execució d'algunes actuacions ja programades, com ara el condicionament de la GI-401 entre Campdevànol i Xoriguera, i la convocatòria anual d'ajuts adreçats tant al sector públic com empresarial.


El Solsonès

En aquest cas, tota la despesa prevista al Pla, un total de 78,63 milions d'euros, correspon a la Generalitat, atès que el Ministeri de Foment no té cap via que travessi el Solsonès. El DPTOP invertirà més de 47 milions d'euros per construir la variant de Santa Susanna, a la C-55; millorar la C-26 entre Navès i Montmajor; condicionar els accessos a les pistes d'esquí de Port del Comte i promocionar sòl per a activitats econòmiques a la Partida de Santa Llúcia, a Solsona.

La Direcció General d'Arquitectura i Paisatge, de la seva banda, aportarà 8,92 milions d'euros, en part vehiculats mitjançant un conveni amb l'Institut Català de Finances i el Consell Comarcal del Solsonès per arranjar la xarxa de camins. De nou, les infraestructures acaparen la majoria del pressupost, el 50%, amb més de 39 milions d'euros.


La Val d'Aran

El règim especial de la Val d'Aran, amb el traspàs de competències i recursos, fa que la dotació prevista pel Pla comarcal segui més reduïda que a altres comarques, uns 39,13 milions d'euros aportats, íntegrament per la Generalitat. D'aquesta xifra, la gran part, 22,59 milions d'euros, correspon al DPTOP, que preveu condicionar la C-28 entre Salardú i el cap del port de la Bonaigua i millorar la carretera d'accés a Canejan. La Direcció General d'Arquitectura i Paisatge hi destinarà 4,39 milions d'euros.

A la Val d'Aran sobresurt també la despesa prevista pel Departament de Medi Ambient i Habitatge, amb 4,21 milions d'euros per a la promoció d'habitatges de protecció oficial a Vielha i per a la construcció de l'EDAR d'Es Bòrdes. De nou, les infraestructures concentren el 65% de la despesa, amb 25,46 milions d'euros dedicats principalment a la millora de la xarxa viària.


Avís legal | Accessibilitat | Sobre gencat | © Generalitat de Catalunya