Generalitat de Catalunya

Acords de govern

Inici > Acords de Govern > El Govern incorpora la zona de Gallecs al Pla d'Espais d'Interès Natural
Dimarts, 20 d'octubre de 2009

El Govern incorpora la zona de Gallecs al Pla d'Espais d'Interès Natural


Es tracta d'un espai agrícola a la Plana del Vallès amb una gran diversitat biològica


El Pla d'Espais d'Interès Natural estableix la xarxa d'espais naturals protegits a Catalunya

El Govern ha acordat avui la incorporació de la zona de Gallecs al Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN), que estableix la xarxa d'espais naturals protegits a Catalunya. La inclusió de Gallecs ve donada per la vulnerabilitat i fragilitat d'aquest espai agrícola i té per objectiu protegir un dels paisatges més característics de la plana del Vallès, i les Rieres de Caldes, de Gallecs i de Parets.

Situat entre el Vallès Oriental i l'Occidental, Gallecs té una superfície total de 698,91 hectàrees i és una zona que acull una gran diversitat biològica i riquesa natural gràcies al manteniment de l'activitat agrícola i la conservació de clapes de bosc i boscos de ribera seguint els cursos fluvials. A més, en aquesta zona s'han identificat diverses comunitats vegetals d'elevat valor com a hàbitat de les espècies d'aus nidificants, migradores i hivernants vinculades als espais oberts.

Amb la inclusió definitiva al PEIN, el Govern recull la voluntat dels municipis i els ciutadans que des de fa anys reivindiquen la seva merescuda protecció. La consideració de Gallecs com a zona protegida suposa que es garanteixi el manteniment de les activitats agrícoles que actualment s'hi porten a terme i permet que aquesta zona pugui optar a ajuts econòmics i tècnics exclusius per a espais d'interès natural. A banda de la preservació del patrimoni natural, la incorporació al PEIN posa en valor el patrimoni arquitectònic de l'església de Santa Maria de Gallecs i les masies de l'entorn.

Si bé en la proposta que es va sotmetre a informació pública era d'unes mil hectàrees, amb espais forestals de titularitat privada al nord de l'espai, el procés d'informació pública i l'audiència local així com la consulta institucional van suggerir d'excloure aquests espais de la proposta. Tot i això, s'ha fet constar que siguin considerats per a futures ampliacions d'aquest espai d'interès natural o per a la seva delimitació definitiva.

Actualment, l'espai que s'incorpora al PEIN està gestionat pel Consorci del Parc de l'espai d'interès natural de Gallecs. El consorci està integrat per la Generalitat de Catalunya, a través dels Departaments de Política Territorial i Obres Públiques, Agricultura, Alimentació i Acció Rural, Medi Ambient i Habitatge, i els ajuntaments de Mollet del Vallès, Santa Perpètua de Mogoda, Palau-solità i Plegamans, Parets del Vallès, Lliçà de Vall, i Montcada i Reixac.


Descripció dels valors naturals

La vegetació, tot i trobar-se al país de l'alzinar litoral, actualment es troba modificada pels conreus, la urbanització i les infraestructures i es troba barrejada amb pi blanc i pi pinyer. Així mateix, les rieres de Caldes i de Caganell, el torrent de Can Salvi i la riera de Gallecs conserven certa representació de vegetació de ribera. La riera de Caganell és la que presenta el millor potencial per a aquests ambients, on trobem els aiguamolls de Can Salvi i de Can Benito.

Pel que fa a la fauna, la situació de Gallecs a la Plana del Vallès, entre les serralades litoral i prelitoral, així com la conservació d'una bona superfície agrícola d'explotació no intensiva, fan que sigui un lloc de pas i parada de moltes espècies d'ocells.

Gallecs és l'únic lloc del Vallès on s'han citat alguns ocells eminentment estèpics, que a Catalunya troben la seva principal àrea de distribució als secans de Lleida. Així trobem aus com el sisó, l'alosa becuda, la calàndria o la trenca. I també és un dels llocs on més s'aturen altres espècies, amb presència regular d'algunes de rares com la piula gola-roja i del falcó cama-roig. Mentre que per a espècies nidificants, es pot destacar que Gallecs és una de les quatre localitats del Vallès on cria la terrerola vulgar, que es troba en regressió a Catalunya.

Els cultius extensius de cereals i el mosaic agroforestal també afavoreixen una major densitat d'espècies presents arreu de la comarca, com ara la perdiu roja, i que són una de les preses principals d'altres espècies protegides i en regressió, com l'àliga cuabarrada. Cal destacar que els camps de conreu, sobretot els de secà, són un dels llocs principals d'alimentació d'una bona part de les espècies que crien al Vallès.


Avís legal | Accessibilitat | Sobre gencat | © Generalitat de Catalunya