Generalitat de Catalunya

Acords de govern

Inici > Acords de Govern > El Govern concedirà la Medalla d'Or al poble de Mèxic i al cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya
Dimarts, 01 de setembre de 2009

El Govern concedirà la Medalla d'Or al poble de Mèxic i al cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya


El Govern ha acordat avui concedir la Medalla d'Or de la Generalitat al poble de Mèxic i al cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya, com a mostra del reconeixement i l'agraïment de les institucions catalanes per les seves extraordinàries aportacions al país.

La Medalla d'Or de la Generalitat és la màxima distinció que atorga el Govern, i expressa el seu reconeixement envers aquelles persones o institucions que han prestat serveis eminents i extraordinaris a Catalunya en els àmbits polític, social, econòmic, cultural o científic. Amb les medalles anunciades avui, que es concediran en un acte que se celebrarà el proper 11 de setembre al Palau de la Generalitat, aquest reconeixement s'ha atorgat a 50 personalitats i 5 entitats des que es va crear el 1978. L'any passat van ser premiats el metge Moisès Broggi i l'actriu Montserrat Carulla.


El poble mexicà: generositat, valentia i fraternitat en l'acolliment de l'exili republicà

Amb la repressió franquista, la mera existència del nostre país es veia amenaçada i, en aquestes circumstàncies, molts catalans es van veure forçats a l'exili. La brutalitat feixista hauria interromput irremeiablement el desenvolupament de Catalunya, si no hagués estat per Mèxic, aleshores presidit pel General Lázaro Cárdenas del Río, que va estendre una mà generosa en moments d'extrema adversitat.

Dones i homes que fugien de la misèria -material, humana i de idees- van trobar a Mèxic un espai on tornar a il·lusionar-se pel futur. El poble mexicà va saber sumar i no dividir i milers d'històries de vides enllaçarien per sempre més els destins de Catalunya i Mèxic. La fraternitat mexicana s'evidenciava, per exemple, en la concessió de la nacionalitat mexicana com a protecció sense límits a tots els exiliats, només trepitjar terres mexicanes. I encara més, el 1940 amb l'arribada de les tropes nazis, l'horror i la mort tornaven a amenaçar els refugiats a l'estat francès. Des del govern de Mèxic, país compromès amb la justícia, també fora del seu territori, el govern francès va rebre l'anunci que els exiliats republicans que es trobaven a França rebrien la protecció de la bandera de Mèxic.

La generositat d'aquest poble va permetre molt més que una supervivència al límit dels exiliats; Mèxic va fer possible la persistència del patrimoni nacional i el reforçament de la cultura catalana. La producció científica i intel·lectual del país va continuar el seu curs, comptant no només amb la llibertat que gaudia en terres mexicanes, sinó també amb el suport actiu d'aquest país. El Colegio de México, punt neuràlgic del pensament, encara prolífic avui, va ser fundat pel govern mexicà amb la intenció d'oferir als intel·lectuals republicans un espai de trobada i continuïtat del seu pensament. Les universitats mexicanes més destacades també van incorporar, amb immediatesa i respecte, els exiliats republicans a les seves aules. Les lletres catalanes es van veure nodrides per revistes impulsades per catalans exiliats a Mèxic, entre elles: Quaderns de l'exili, Full català, El poble català, Revista dels catalans d'Amèrica, Lletres, Catalunya... Grans noms de la literatura catalana, com ara, Josep Carner, Agustí Bartra, Anna Murià, Avel·lí Artís Gener "Tísner" i Pere Calders es compten entre els qui van fer viure Catalunya des de Mèxic. De fet, els anys 40 Mèxic va esdevenir capital de l'edició de llibres i revistes en català.

Durant quatre dècades, Mèxic va mantenir present un referent democràtic a l'horitzó de Catalunya. L'any 1954, va ser a l'ambaixada Republicana a Mèxic -únic Estat amb valentia i congruència suficient com per reconèixer el govern Republicà- que Tarradellas va ser nomenat president de la Generalitat a l'exili.

Mèxic va demostrar un gran sentit de la justícia, respecte pels valors democràtics i, sobretot, coratge per comprometre's com ho va fer amb l'exili republicà, en un moment en què la comunitat internacional, gairebé a l'uníson, hi anava a la contra. El caliu del poble mexicà durant l'exili republicà mereix el màxim reconeixement institucional de Catalunya i l'agraïment fraternal d'un poble català que té memòria.

A setanta anys de l'inici de l'exili republicà, el Govern de Catalunya manifesta el seu profund agraïment i admiració al poble de Mèxic, per l'excepcional generositat, valentia i fraternitat que van fer possible la persistència amb dignitat de la nació catalana. La Medalla de la Generalitat de Catalunya reconeix els serveis extraordinaris prestats al país en els àmbits polític, social, econòmic, cultural o científic. El poble mexicà és mereixedor integral d'aquesta distinció, ja que el seu acolliment a l'exili republicà va tenir un impacte decisiu en cadascuna d'aquestes àrees.


El cos de bombers de la Generalitat: vocació, dedicació i generositat al servei de les persones

El Cos de Bombers de la Generalitat va néixer com a organització única a principis dels anys 80. Malgrat això, la història del cos de bombers és molt més antiga. Les organitzacions estructurades de serveis contra incendis van començar a aparèixer a la Catalunya durant el segle XIX. Es tractava de serveis d'extinció d'incendis que apareixien amb la industrialització i la conseqüent expansió demogràfica i urbanística i sovint depenien de la iniciativa privada, a través de mútues i societats asseguradores contra incendis. Més tard van passar a dependre dels ajuntaments i diputacions provincials i, amb la recuperació de les institucions democràtiques i l'Estatut d'Autonomia de 1979, la Generalitat de Catalunya en va assumir les competències.

L'any 1980 es va certificar el traspàs de serveis de les diputacions provincials a la Generalitat i es va establir una xarxa de parcs de bombers que donés cobertura a tot Catalunya i que treballés en la prevenció i en la reacció per tal d'assegurar una major seguretat en tots els àmbits.

Des de la seva creació fins avui, els canvis que s'han produït han estat molts. S'ha ampliat significativament la cartera de serveis del cos de bombers. Actualment els bombers de la Generalitat intervenen en tot tipus d'emergències: incendis en habitatges, a les indústries, de vegetació, ensorraments, rescats a àmbits molt diversos com són muntanya, aigua, habitatges, infraestructures ferroviàries, rescat de persones atrapades en accidents de trànsit, inundacions, etc. I alhora també s'ha evolucionat en l'especialització i en la prevenció operativa, tant per minimitzar el risc d'accident com per estar més preparats en cas que es produeixi.

El Cos de Bombers de la Generalitat és un cos operatiu modern i altament professionalitzat i és un model a seguir des d'altres institucions. La intervenció en les emergències requereix disposar de professionals preparats i especialitzats. Aquests professionals treballen defensant la seguretat de la ciutadania i sovint portant a terme actuacions per salvar vides humanes, arriscant moltes vegades la seva pròpia.

La vocació, dedicació i generositat personal del Cos de Bombers de la Generalitat és el que ha permès durant tots aquests anys, en millors o pitjors condicions, resoldre les situacions d'emergència de forma tècnicament competent, però a la vegada amb el caliu humà necessari per a les persones que pateixen un accident.


Avís legal | Accessibilitat | Sobre gencat | © Generalitat de Catalunya