Generalitat de Catalunya

Acords de govern

Inici > Acords de Govern > Gairebé la meitat dels CAP presten atenció especialitzada en salut mental tres anys després de l'aplicació del Pla director específic
Dimarts, 16 de juny de 2009

Gairebé la meitat dels CAP presten atenció especialitzada en salut mental tres anys després de l'aplicació del Pla director específic

  • El Govern ha avaluat avui el compliment del Pla Director de Salut Mental i Addiccions aprovat el 2006 i que desenvolupa el nou model d'atenció d'aquestes patologies fins el 2015

  • El 43% dels CAP catalans han millorat l'atenció als pacients amb malalties mentals gràcies al Pla, que ha comportat un increment del pressupost dedicat a salut mental en un 39%

  • Un 30% dels pacients atesos a l'atenció primària tenen un trastorn mental

  • En els darrers 6 anys, des del 2003, l'increment pressupostari destinat a salut mental ha estat del 103%


El Govern ha avaluat avui el Pla Director de Salut Mental aprovat l'any 2006 gràcies al qual un 43% dels Centres d'Atenció Primària de Salut (CAP) de Catalunya ja apliquen accions de prevenció i atenció especialitzada als pacients amb problemes de salut mental. Aquesta és una de les principals conclusions de l'avaluació del Pla, que planifica les actuacions en salut mental fins el 2015, i que ha comportat des que es va aprovar, un increment pressupostari per al tractament de la salut mental del 39%. Les accions de millora de l'atenció dels problemes de salut mental en els CAP s'han centrat en el desplegament d'activitats de prevenció, en la detecció precoç, el consell i l'impuls de grups psicoeducatius i s'han impulsat a 153 CAP de Catalunya.

Entre les diverses mesures previstes, el Pla ha impulsat accions a diferents col.lectius afectats a través del Programa Salut i Escola, implantat a 869 centres d'ESO, el Programa de lluita contra la depressió i prevenció del suïcidi, o la detecció precoç de bevedors de risc a l'atenció primària.

El Pla Director de Salut Mental i Addiccions aprovat el 2006 tenia com a principals línies estratègiques:

  • Invertir en promoció de la salut mental i prevenció dels trastorns mentals i les addiccions.
  • Millorar la resolució des de l'atenció primària.
  • Millorar la capacitat de l'atenció especialitzada per atendre les patologies emergents i pels grups de població més vulnerables.
  • Oferir un model d'atenció integral a les persones amb trastorns mentals greus, de base territorial

Accions principals

Algunes de les accions més remarcables per a la promoció de la salut mental i la prevenció dels trastorns mentals i les addiccions són:

  • Programa Salut i Escola, implantat en 869 centres d'ESO, amb una cobertura de 112.716 pacients i amb un total de 650 professionals d'infermeria implicats. De les 25.757 consultes, aproximadament un 32% són per motius de salut mental i addiccions.
  • Programa de lluita contra la depressió i prevenció del suïcidi. L'estudi d'avaluació dut a terme després de 3 anys de funcionament del programa mostra que hi ha menys repeticions de temptatives de suïcidi, més temps de supervivència i menys ingressos en unitats d'aguts.
  • Programa Beveu Menys: ha millorat la detecció precoç de bevedors de risc a l'atenció primària i ha incrementat la derivació per tractament especialitzat.
  • Millora de l'atenció dels problemes de salut mental en els centres d'atenció primària de salut, mitjançant el desplegament d'activitats de prevenció, detecció precoç, consell i grups psicoeducatius. Aquestes accions s'han iniciat en 153 CAP, que representen el 43 % del total de CAP de Catalunya.

D'altra banda, el Pla Director de Salut Mental i Addiccions ha permès millorar l'atenció a les urgències psiquiàtriques domiciliàries amb equips de suport especialitzats; l'atenció específica als infants i joves amb trastorns mentals greus; l'atenció als adolescents amb problemes de consum; l'atenció específica a la població adulta amb trastorns mentals greus i psicosi incipient; l'atenció a patologies emergents com són els trastorns de conducta alimentària, el joc patològic i d'altres socioaddicions, la hiperactivitat, el dèficit d'atenció i trastorns límits de la personalitat; l'atenció a poblacions vulnerables (sense sostre, immigrants i víctimes de la violència de gènere). Totes aquestes actuacions han requerit un esforç pressupostari major cada any. En els darrers 6 anys, des del 2003, l'increment de la despesa destinada a salut mental ha estat del 103%.


Gairebé el 30% dels pacients atesos als CAP tenen un problema de salut mental

Segons dades de l'Enquesta de Salut de Catalunya de l'any 2006, els problemes de salut mental, ansietat i depressió afecten de manera important la qualitat de vida dels catalans (14% en homes i 28% en dones). L'impacte sobre la percepció de salut i qualitat de vida d'aquest trastorns és superior al d'altres malalties cròniques.

El 29,5% dels pacients atesos als CAP tenen un trastorn mental, essent la depressió el diagnòstic prevalent. En el període 2003-2008, el nombre de pacients atesos ha incrementat un 20% i l'activitat als Centres de Salut Mental un 57%. Les altes hospitalàries en aquest mateix període han experimentat un augment del 12%.

Un 6,8% dels infants de Catalunya presenten la probabilitat de patir un trastorn mental, un percentatge que és major en el grup d'edat d'entre 8 a 11 anys i en les classes socials més desfavorides.

L'any 2007 es van produir 371 morts per suïcidi (97 en dones i 272 en homes), una realitat que és més freqüent en el grup d'edat d'entre 35 i 44 anys i que representa, per darrera dels accidents de trànsit, la segona causa de mort en els joves d'entre 15 a 24 anys.

Pel que fa a la despesa en salut mental, els estudis del sistema sanitari mostren que el 10,8% del pressupost es destina a l'atenció als trastorns mentals, el segon gran grup que més inversió rep després de les patologies del sistema circulatori.


Increment del tractament de les addiccions de cocaïna i cannabis

Quant a l'atenció a les drogodependències, l'evolució de la demanda de tractament de desintoxicació ha canviat segons la substància addictiva de què es tracti. Així, ha incrementat la demanda de desintoxicació per cocaïna i cannabis, mentre que l'alcoholisme continua sent -des de l'any 1997- el motiu de demanda de desintoxicació més important amb 6.000 casos registrats l'any 2007.


Avís legal | Accessibilitat | Sobre gencat | © Generalitat de Catalunya