Generalitat de Catalunya

Acords de govern

Inici > Acords de Govern > El Govern aprova el projecte del Llibre II del Codi Civil de Catalunya que adapta les lleis de la persona i la família a la realitat social catalana
Dimarts, 2 de desembre de 2008

El Govern aprova el projecte del Llibre II del Codi Civil de Catalunya que adapta les lleis de la persona i la família a la realitat social catalana

  • El nou text fomenta la igualtat de drets i deures dels pares i reforça la responsabilitat parental compartida dels progenitors cap als fills en casos de ruptura de les parelles

  • Obliga a comunicar les adopcions, perquè els fills adoptats puguin exercir el seu dret a conèixer els seus orígens

  • Incorpora figures com la dels poders preventius i l'assistència per evitar mesures dràstiques com la incapacitació

  • Defineix un nou marc jurídic per regular els efectes jurídics de la ruptura conjugal i adaptar-lo a les necessitats de les noves formes de família

El Govern ha aprovat avui l'Avantprojecte de Llei del Llibre II del Codi Civil de Catalunya relatiu a la persona i a la família. El llibre II adapta la llei als canvis que s'han produït en la societat catalana i a les característiques de les famílies actuals que no són reflectides en el Codi Civil vigent.

El Llibre segon del Codi Civil de Catalunya es divideix en quatre títols que regulen la persona física al títol 1, les institucions de protecció de la persona al títol 2, la família al títol 3 i les altres relacions convivencials al títol 4. L'avantprojecte s'estructura sobre la base del Codi de Família, del qual en reordena els continguts, n'esmena aspectes tècnics i introdueix un nombre considerable de novetats adreçades a adequar l'ordenament jurídic a les noves necessitats socials.

Catalunya es troba en plena transició demogràfica: amb una societat més envellida, el creixement del nombre de llars unipersonals, l'augment de l'esperança de vida, una fecunditat més baixa i l'increment de la taxa de divorcis. Canvis als quals s'ha afegit la incorporació de la dona al món del treball, fet que ha provocat que l'home no sigui l'únic membre de la llar que aporta ingressos.

Aquestes situacions han provocat un augment de les llars familiars en què viu només un dels progenitors amb els fills i també una major presència de famílies reconstituïdes. El llibre II del Codi Civil recull, regula i equipara les diverses modalitats de família, com ara la família monoparental, les unions estables de parella, les relacions convivencials d'ajuda mútua, la família homoparental i les famílies recompostes o reconstituïdes.


Convivència estable en parella (art. 234.1 a 234.14)

Amb el nou text, es consideren parelles estables dues persones que la seva convivència dura més de dos anys ininterromputs, o aquelles que iniciada la seva convivència tenen un fill en comú o aquelles que formalitzin la seva relació en escriptura pública. També es contempla la possibilitat de constituir com a famílies les parelles que tenen una convivència estable però que estan formades per persones que no es poden casar perquè una d'elles continua casada amb una altra persona.


Famílies reconstituïdes

En el Llibre II s'incorporen, en la línia endegada per altres ordenaments europeus, unes previsions per donar resposta a les necessitats de les anomenades famílies recomposades o reconstituïdes, és a dir, les integrades per parelles que tenen al seu càrrec fills no comuns. Fins ara, l'adopció del fill del cònjuge o del convivent, que, val a dir, no sempre és possible, era l'única via de permetre al cònjuge o parella del progenitor biològic intervenir en la potestat parental sobre els fills d'aquest, especialment en cas de mort de l'altre progenitor o si aquest darrer s'havia desentès del fill i el referent patern o matern havia passat a ser l'actual parella de la mare o el pare biològic. Ara, la llei el faculta per a intervenir en les qüestions referides a les relacions amb els educadors, l'atenció a les necessitats ordinàries i altres determinacions que afecten al menor i en les que, sovint, està involucrat materialment.


Matrimoni

El projecte manté el principi de separació de béns, però amb modificacions (art. 232.1). Segons el nou text, els béns adquirits durant el matrimoni pertanyen a la persona que n'és titular, excepte els béns mobles destinats a l'ús familiar (vehicles, mobiliaris, aparells domèstics..), que pertanyen als dos cònjuges.

S'estableix la compensació catalana per al cònjuge tenint en compte el treball que hagi efectuat per a la llar (art. 232.5) i es limita la compensació a una quarta part de la diferència dels increments patrimonials obtinguts pels cònjuges durant la vigència del règim matrimonial.

El nou codi civil referent a la família també permet i recomana els pactes en previsió del cessament de la convivència. Es regulen per primera vegada els anomenats acords amistosos de separació i se'n fixa el règim de validesa i efectes, tot remarcant-ne el caràcter vinculant però preveient un termini de revocació que pretén garantir que els acords es van prendre lliurement.


Trencaments de parella

Una altra novetat destacada del nou text és que s'abandona el principi general de que el trencament de la convivència entre una parella significa de forma automàtica que els fills hagin de ser apartats d'un dels progenitors per quedar encomanats de forma individual a l'altre. Per contra, s'introdueix com a norma que la separació no suposa, per si mateixa, cap modificació en el règim d'exercici de la potestat en cap aspecte, i tampoc en l'obligació de vetllar pels fills i mantenir-los en la companyia dels pares, sense perjudici que aquesta obligació es reparteix d'una manera proporcionada i sempre en benefici dels menors.

Davant de la ruptura de les parelles, el nou text parteix de la igualtat de drets i deures dels progenitors i busca preferentment que comparteixin la responsabilitat dels fills i que aquest compartiment de responsabilitats s'estableixi en els plans de parentalitat, acords en els quals s'ha de fixar com s'afrontarà la cura dels menors pel que fa a habitatge, alimentació, sanitat, educació, activitats extraescolars, vacances, etc.... Amb el pla de parentalitat es pretén que davant d'una ruptura les parelles no es limitin a establir el temps i les quanties econòmiques que destinen als fills, sinó que es vol afavorir la col·laboració en els aspectes afectius, educatius i econòmics, tot i que finalment serà l'autoritat judicial la que decidirà en funció de les circumstàncies de cada cas i sobretot en funció de l'interès dels fills.


Pla de parentalitat (art. 233-9)

El codi defineix el pla de parentalitat com un instrument per ordenar les qüestions principals que afecten els fills davant de la separació dels progenitors. Sense imposar una modalitat concreta d'organització, encoratja els progenitors, tant si el procés es de mutu acord com contenciós, a organitzar per sí mateixos i responsablement la cura dels seus fills amb ocasió de la ruptura, de manera que han d'anticipar els criteris de resolució dels temes més importants que els afectin. En aquesta línea es facilita la col·laboració entre els advocats de cadascuna de les parts, amb psicòlegs, psiquiatres, educadors i treballadors socials independents, per que facin una intervenció focalitzada en els aspectes relacionals amb la ruptura abans de la presentació de la demanda.

La igualtat de drets i deures entre els progenitors elimina les dinàmiques de guanyadors i perdedors, afavorint la col·laboració en els aspectes afectius, educatius i econòmics. Això no treu, tanmateix, que l'autoritat judicial ha de decidir d'acord amb les circumstàncies de cada cas i en funció de l'interès concret dels fills. És per això que la llei proporciona una sèrie de criteris que s'han de ponderar a l'hora de decidir sobre la ordenació del règim de custòdia.

Tot i apostar preferentment per la responsabilitat parental compartida, es tindrà en compte, en casos de ruptura de la parella, si les dinàmiques de la família s'han construït sobre un model tradicional, en el qual el paper de la mare en molts casos és qualitativament més necessari per als fills. Per això, un dels criteris per fixar la custòdia individual serà la vinculació especial dels fills amb un dels progenitors, i la dedicació de cada un dels progenitors als fills amb anterioritat a la ruptura.

S'exclouen, evidentment, de la custòdia aquells casos en què es donin maltractaments i abusos que directament o indirectament hagin repercutit en el fill.

Canvis respecte a l'ús de l'habitatge familiar

Les regles sobre l'atribució de l'ús de l'habitatge familiar presenten novetats importants. Tot i partir d'atribuir-lo, preferentment, al cònjuge a qui correspongui la custòdia dels fills, es posa èmfasi en que cal valorar les circumstàncies del cas concret. L'objectiu del nou text és flexibilitzar i eliminar l'automatisme actual i garantir que els fills menors tindran un habitatge. Per aconseguir aquest objectiu es valorarà cada cas concret i s'incorporen nous supòsits:

  1. Es podrà cedir l'habitatge al cònjuge més desafavorit en cas que qui tingui la custòdia dels fills disposi de mitjans suficients per a si mateix i per als menors.
  2. Es pot cedir l'habitatge o la part que en correspongui, per cobrir la pensió alimentària i la del cònjuge.
  3. Es tindrà en compte també el valor econòmic per la cessió del domicili en el moment de determinar la quantia de la pensió.

La cessió de l'habitatge per raó de necessitat es preveu com a temporal.


Actualització de normes sobre l'adopció

En línia amb la legislació comparada més moderna, s'imposa als adoptants l'obligació d'informar el fill adoptat sobre l'adopció, requisit indispensable perquè pugui exercir el seu dret a conèixer els seus progenitors biològics (art. 211-6). Per tal de fer-lo efectiu s'estableix així mateix un procediment confidencial de mediació. També i excepcionalment, s'obren fórmules perquè en interès del fill adoptat aquest pugui continuar mantenint vincles amb la família biològica.

En l'actualitat, el dret a conèixer el propi origen és dels que està especialment protegit en totes les declaracions de drets humans i en tots els textos constitucionals, sense excepció. Els avenços de la biomedicina deixen clara la necessitat que tota persona tingui el dret a conèixer la seva herència genètica.

La psicologia infantil especialitzada considera que ha de ser una obligació legal la de comunicar als fills el seu origen, no només per respecte al dret fonamental del menor, sinó també per vetllar per la seva salut mental.

La inserció d'aquesta obligació en el nou Codi civil de Catalunya, no fa altre cosa que recollir el que ja van fer fa temps les lleis de Noruega, Suècia o Itàlia, entre altres, i que inclús la major part dels països d'on procedeixen els nens adoptats exigeixen que el país d'acollida garanteixi que el menor tindrà coneixement del seu origen.


Regulació de la filiació ( art. 235.1 a 235.29)

A més d'incorporar la filiació ascendent i també la col·lateral respecte el parentiu dels menors adoptats, el nou codi incorpora altres novetats destacables pel que fa a la filiació:

  1. S'estableix la maternitat per a aquelles dones que són companyes de la dona que consent a sotmetre's a les tècniques de reproducció humana assistida.
  2. A Catalunya, per presentar una demanda de paternitat o maternitat no serà necessari presentar un principi de prova (per exemple, un contracte de lloguer, una carta...). Per tant, com que a Catalunya la legislació és diferent de la vigent a la resta de l'Estat, la Llei d'enjudiciament civil, que és d'àmbit estatal, no es podrà aplicar als processos que es realitzin a Catalunya.
Principals novetats en els articles relatius a la persona

Entre les novetats més destacades dels capítols relatius a la Persona cal assenyalar la flexibilització de la tutela d'adults (art. 222.1 a 225.5). El llibre II parteix de la reflexió que la incapacitació és un recurs massa dràstic i, a vegades, poc respectuós amb la capacitat de la persona protegida. Per això incorpora la figura dels poders preventius i l'assistència (art. 226.1 a 226.7), que va dirigida a la persona major d'edat que necessita que algú tingui cura de la seva persona o béns a causa d'una disminució no incapacitant de les seves facultats físiques o psíquiques. Es pot tractar de situacions com la vellesa o una discapacitat psíquica lleu, la drogodependència, la minusvalidesa física lleu o casos similars.

La incapacitació suposa que una persona deixi de poder fer actes jurídics i que qualsevol decisió sobre el seu patrimoni o altres actes legals els hagi de permetre una altre persona. El nou text pretén que no sigui sempre necessària la figura de la incapacitació i la constitució formal de la tutela. Abans s'havia d'anar gairebé sempre a un procés judicial. La nova llei crea diverses figures per a aquells casos en què no sigui necessària la incapacitació però les persones necessitin un suport o ajuda per evitar ser víctimes d'abusos per part de tercers.


Patrimoni protegit (art. 227.1 a 227.9)

Per preveure les necessitats vitals durant la vellesa o en altres supòsits, com ara que la persona estigui afectada per una discapacitat psíquica o física, el nou codi contempla la possibilitat de protegir els seus béns o part d'aquests, i aquests béns protegits no es poden vendre ni llogar.

El codi també inclou nous criteris per a la figura de la guarda de fet. Aquesta es vincula a les persones que tenen cura de facto d'una persona en situació de desemparament o d'una persona major d'edat en què concorre causa d'incapacitació. No s'haurà de comunicar a l'autoritat judicial, a excepció que la persona es trobi en un establiment residencial. S'evita així la càrrega a un familiar d'haver de demanar la incapacitació.


Poders preventius amb eficàcia postincapacitat

Abans, els poders atorgats finalitzaven quan la persona es trobava en una causa d'incapacitació. Ara, s'introdueixen uns poders especials que continuen tenint vigència tot i que la persona sigui declarada incapaç. L'autoritat judicial, però, pot donar per extingits els poders per protegir la persona.


Avís legal | Accessibilitat | Sobre gencat | © Generalitat de Catalunya