Generalitat de Catalunya

Acords de govern

Inici > Acords de Govern> 16 de setembre de 2008 > El Govern aprova definitivament els plans territorials de les Comarques Centrals, la Garrotxa i l'Alt Penedès
Dimarts, 16 de setembre de 2008

El Govern aprova definitivament els plans territorials de les Comarques Centrals, la Garrotxa i l'Alt Penedès


  • Els plans ordenaran el creixement urbanístic de les tres àrees, protegiran els espais oberts i garantiran el desenvolupament de les infraestructures de comunicació del futur, pel 2026

  • El pla territorial parcial de les Comarques Centrals és el tercer en aprovar-se dels set grans plans territorials en què s'articula el territori de Catalunya

  • Els plans directors territorials de la Garrotxa i de l'Alt Penedès són figures de planejament de rang comarcal que concreten, per als seus respectius àmbits, directrius similars a les dels plans territorials parcials


El Govern ha aprovat avui definitivament el Pla territorial de les Comarques Centrals, el Pla director territorial de la Garrotxa i el Pla director territorial del Penedès. Els tres documents són instruments de planejament que detallen les àrees més aptes per al desenvolupament urbanístic, les que es proposa protegir per raons ambientals, econòmiques i paisatgístiques, així com les previsions d'infraestructures de cada àrea en concret. Els tres plans tenen com a objectius principals:

  • Garantir la qualitat de vida i el desenvolupament sostenible.
  • Ordenar les implantacions sobre el territori.
  • Localitzar l'activitat econòmica als espais idonis.

Amb la voluntat que els instruments que han de regir la planificació territorial de cada àrea fins el 2026 siguin fruit del màxim consens amb el territori, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) ha sotmès cada pla a consulta dues vegades, prèviament a cada preceptiu període d'informació pública.

El Govern ja ha donat el vistiplau definitiu a tres plans territorials parcials i a tres plans directors territorials, comptant-hi els tres aprovats. Així, dels set grans plans territorials parcials que ordenaran les grans àrees de planejament, el Govern ha aprovat definitivament els de l'Alt Pirineu i Aran (juliol 2006) i el de les Terres de Lleida (juliol 2007), als quals s'afegeix avui el de les Comarques Centrals.

La resta de plans territorials parcials es troben també en una fase avançada. Així, l'Avantprojecte del Pla territorial de la Regió Metropolitana de Barcelona, es va fer públic el passat mes d'abril, ha estat sotmès a una primera consulta pública i ja s'està elaborant el document que rebrà l'aprovació inicial. D'altra banda, el DPTOP va aprovar inicialment el Pla territorial del Camp de Tarragona el passat mes de juliol, el qual es troba ara en ple procés d'informació pública. Així mateix, el Pla territorial de les Terres de l'Ebre se sotmetrà a consulta pública aquest mateix mes de setembre i el de les comarques Gironines dins de l'any que ve. Amb aquestes previsions es confirma que el conjunt de plans territorials quedaran aprovats dins d'aquesta legislatura.


Un pla fonamental pel futur de les Comarques Centrals

El Govern ha aprovat avui definitivament el Pla territorial de les Comarques Centrals. El Pla ordenarà el creixement urbanístic de les comarques de l'Anoia, el Bages, Osona, el Solsonès i el Berguedà amb els objectius següents:

  • Potenciar la centralitat territorial i econòmica i l'accessibilitat d'aquestes comarques, que tenen una posició estratègica en els eixos sud-nord i est-oest de Catalunya.
  • Ordenar el creixement econòmic i demogràfic que es pugui produir els propers vint anys i que pot incrementar de manera destacada el pes d'aquesta àrea sobre el conjunt de Catalunya.
  • Fomentar el desenvolupament d'àrees urbanes potents al voltant d'Igualada, Manresa i Vic i considerar també polaritats susceptibles de tenir un creixement important ciutats com Solsona, Cardona, Berga, Torelló o Manlleu, entre d'altres.
  • Potenciar els eixos de comunicació verticals, com la C-16 i el tren de Puigcerdà, i horitzontals, com els eixos transversals viari i ferroviari, amb l'objectiu d'assegurar una estructura nodal que vertebri tot el territori i faciliti l'activitat econòmica.
  • Preservar el sistema d'espais oberts i el paisatge tot connectant i integrant els espais lliures d'urbanització.

Per a assolir aquests objectius, el Pla se centra en els tres sistemes bàsics de l'estructura i la funcionalitat del territori:

  • A. Assentaments urbans.
  • B. Espais oberts.
  • C. Infraestructures de mobilitat.
A. Assentaments urbans

Es plantegen tres objectius estratègics: reforçar la xarxa urbana i ordenar el creixement urbanístic, potenciar i diversificar l'activitat econòmica, i limitar la dispersió de la urbanització.

La primera línia d'actuació suposa orientar els desenvolupaments urbanístics cap a les viles i ciutats amb major i millor capacitat d'acollida. Així, orientant els creixements urbans cap a un model més compacte i que reforci la xarxa urbana del territori, serà possible dur a terme polítiques d'habitatge eficaces i urbanísticament integrades, propiciar la convivència d'activitats i habitatge a les àrees urbanes, reduir la mobilitat obligada i facilitar el transport públic mitjançant, precisament, la polarització i la raonable compacitat dels assentaments.

El Pla també vol orientar la cooperació intermunicipal en la gestió del territori principalment per a la creació de sòl per a activitat econòmica i per a habitatge protegit, mitjançant la definició de dinou àmbits caracteritzats per la presència d'un sistema urbà. Així, proposa d'articular el territori en els següents sistemes urbans:

  • Anoia: àmbit de la Conca d'Òdena, àmbit dels Hostalets de Pierola-Piera-Masquefa, àmbit de Calaf, àmbit de ponent de l'Anoia.
  • Bages: àmbit del Pla de Bages, àmbit de Mura-Talamanca, àmbit del Moianès, àmbit de Cardona, àmbit de Sant Feliu Sasserra.
  • Berguedà: àmbit del sistema urbà de Berga, àmbit de l'Alt Berguedà, àmbit del Baix Berguedà
  • Osona: àmbit de la Plana de Vic, àmbit del Lluçanès, àmbit de les Guilleries-Collsacabra, àmbit de la Vall del Ges, Orís i Bisaura.
  • Solsonès: àmbit del sistema urbà de Solsona, àmbit de la Vall de Lord, àmbit dels municipis rurals del Solsonès

El Pla defineix unes polaritats principals en les àrees urbanes que exerceixen una funció de capitalitat, que tenen un pes demogràfic rellevant i unes bones condicions de connectivitat en el territori.

Les estratègies proposades pel Pla fomenten la protecció del patrimoni urbanístic, vertebren el territori i restringeixen la dispersió dels creixements urbans i la implantació d'edificacions aïllades. Paral.lelament, estableix les estratègies de desenvolupament que han d'orientar l'evolució urbanística dels nuclis històrics i les àrees urbanes i la regulació de les condicions de transformació del sòl no urbanitzable.

Pel que fa als diferents tipus de creixement, el Pla té en compte les característiques de cada municipi i la seva potencialitat futura. Així, es proposen diferents tipus de creixement : el potenciat, el mitjà i el moderat.


B. Espais oberts

El Pla distingeix diversos tipus de protecció del sòl no urbanitzable segons el seu valor i funció territorial i estableix la normativa de protecció i les directrius de gestió de cadascun d'aquests. Els objectius són:

  • Protegir els espais naturals i garantir la connectivitat ecològica.
  • Protegir les àrees de valor agrícola.

En aquest sentit el Pla estableix tres categories de sòl - totes amb el règim jurídic de no urbanitzable - en el sistema dels espais oberts: sòl de protecció especial, de protecció territorial i de protecció preventiva, per a cadascuna de les quals es modulen les possibilitats futures, les condicions de transformació i les condicions d'admissió de noves edificacions.


C. Infraestructures de mobilitat

El Pla tracta les infraestructures de mobilitat com a elements bàsics de l'ordenació del territori des de la perspectiva funcional i geogràfica de les comarques centrals.

Els objectius principals que el Pla pretén en aquesta matèria són els següents: preveure les infraestructures necessàries per a l'accessibilitat exterior i la connectivitat interior del territori; establir la correcta articulació entre les infraestructures de mobilitat i les àrees urbanes i propiciar la integració de les infraestructures en el paisatge.


Xarxa viària

El Pla incorpora projectes viaris de gran importància estratègica com són, entre d'altres:

  • El nou tram de la C-16 entre Berga i Bagà
  • El desdoblament de la C-17, de Vic-nord fins a Ripoll i la millora del tram Ripoll-Puigcerdà
  • El desdoblament de la C-25, que ha de millorar la mobilitat transversal dins de l'àmbit
Xarxa ferroviària

El Pla fa del projecte de l'Eix Transversal Ferroviari de Catalunya un dels seus elements principals. A banda destaca:

  • A la Conca d'Òdena, reconversió de la línia de FGC a un sistema tren tramvia
  • Al Pla del Bages, consolidació d'un metro regional articulat entorn l'estació intermodal de Manresa-Cardener
  • A la Plana de Vic, constitució del Metro regional d'Osona gràcies als projectes de condicionament i desdoblament de la línia de tren
El Pla territorial de la Garrotxa

El Govern ha aprovat també avui el Pla territorial de la Garrotxa, l'instrument que ha de guiar el desenvolupament urbanístic, la preservació del territori i l'encaix de les infraestructures a la comarca fins l'any 2026. El Pla té com a objectius:

  • Potenciar el paper central d'Olot i el desenvolupament de Besalú com a pols d'atracció comarcal
  • Ordenar el creixement urbanístic, evitar la consolidació de continus urbans sobre els principals eixos viaris i contribuir al manteniment de l'equilibri i la qualitat de vida al territori
  • Garantir l'execució de les infraestructures d'accessibilitat exterior i mobilitat interior de la comarca, tot vetllant per minimitzar-ne l'impacte ambiental
  • Protegir el paisatge singular de la Garrotxa, emfasitzar els corredors ecològics de la zona volcànica i preservar els sòls agrícoles

El Pla territorial de la Garrotxa ordena l'àmbit dels 21 municipis de la comarca: Castellfollit de la Roca, Olot, les Preses, Riudaura, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, la Vall de Bianya, la Vall d'en Bas, Montagut i Oix, Mieres, Santa Pau, Agelaguer, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Tortellà, Sales de Llierca, les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols i Sant Aniol de Finestres.

Per tal d'ordenar el creixement de la Garrotxa, el Pla se centra en els tres sistemes bàsics de l'estructura i la funcionalitat del territori:

  • A. Assentaments
  • B. Espais oberts
  • C. Infraestructures de mobilitat
A. Assentaments

Actualment, tot i el pes demogràfic d'Olot, es detecta un augment del creixement en els municipis de les corones urbanes més properes a la capital de la comarca. En paral.lel, la Garrotxa és una de les comarques amb més pes de les construccions unifamiliars, amb un 47% dels habitatges construïts els darrers anys, dibuixant un panorama d'urbanització poc densa.

El Pla territorial de la Garrotxa neix amb la voluntat d'ordenar el creixement urbanístic futur de la comarca. En aquest sentit es plantegen una sèrie d'objectius estratègics:

  1. Reforçar la vertebració urbana dels municipis tot evitant la consolidació de continus urbans sobre els principals eixos viaris
  2. Impulsar la planificació supramunicipal en els nous espais de creixement
  3. Fomentar la diversificació de l'activitat econòmica i del turisme

Per tal d'aconseguir-ho, el Pla articula la comarca en quatre sistemes d'assentaments, cadascun amb un pol d'atracció central: la conca alta del Fluvià, amb l'epicentre a Olot, que es considera el principal nus de vertebració del territori; l'àmbit de Besalú, que es beneficia d'unes creixents relacions amb Figueres i Girona, i les àrees de la vall d'Hostoles i de la vall del Llierca, que han de jugar un paper important en la vertebració urbana de la comarca.

Per altra banda, el Pla assigna a cada nucli urbà del territori una estratègia de creixement: potenciat, moderat, de millora urbana o de manteniment del caràcter rural.


B. Espais oberts

La Garrotxa és una comarca de muntanya. Per causa dels condicionants orogràfics, el 97,2% del sòl de la comarca és no urbanitzable, segons el planejament urbanístic vigent, i el 50,91% d'aquest tipus de sòl gaudeix d'algun règim de protecció.

El Pla diferencia diversos tipus de protecció del sòl no urbanitzable segons el seu valor i funció territorial i n'estableix la normativa de protecció i les directrius de gestió respectives. Els objectius són:

  1. Protegir els espais naturals i garantir la connectivitat ecològica entre els PEIN
  2. Protegir els sòls d'especial valor agrícola
  3. Preservar el paisatge com a valor patrimonial i identitari

Per a això, el Pla estableix tres categories de sòl - totes amb el règim jurídic de no urbanitzable - en el sistema d'espais oberts: sòl de protecció especial, de protecció territorial i de protecció preventiva, per a cada una de les quals modula les possibilitats futures, les condicions de transformació i les condicions d'admissió de noves edificacions.


C.- Infraestructures de mobilitat

El Pla territorial opta per un model en matèria d'infraestructures que faci compatibles la singularitat dels valors naturals de la comarca i el paper estratègic que ha de jugar el sistema urbà d'Olot com a node de comunicació entre les comarques costaneres i les de l'interior i pirinenques. Els objectius principals que el Pla pretén en aquesta matèria són els següents:

  1. Completar la xarxa d'infraestructures de mobilitat garantint l'accessibilitat exterior al territori.
  2. Millorar la integració del sistema urbà de la comarca amb la xarxa bàsica de mobilitat.
  3. Afavorir la integració territorial de les infraestructures.

En aquest sentit, el Pla inclou entre d'altres els projectes viaris següents:

  • Eix Vic-Olot per Bracons (C-37)
    • Variant Olot nord-les Preses
    • Variant de les Preses
      • Connexió Olot-Ripoll per Capsacosta
      • Connexió Olot-Santa Coloma de Farners
El Pla director territorial de l'Alt Penedès

Finalment, el Govern ha aprovat el Pla director territorial de l'Alt Penedès. Aquest pla avança, entre d'altres qüestions, les àrees més aptes per al desenvolupament urbanístic, les que es proposa protegir especialment per raons de paisatge i les de reserva d'infraestructures.

L'elaboració del Pla director territorial de l'Alt Penedès és fruit d'un acord entre el Govern de la Generalitat i el Consell Comarcal de l'Alt Penedès per tal que la comarca disposi d'un instrument específic de planificació comprès dins l'àmbit del Pla territorial metropolità de Barcelona. El Pla ha estat elaborat de manera consensuada entre el DPTOP i els ajuntaments de la comarca.

El Pla director territorial de l'Alt Penedès abasta els 27 municipis de la comarca, que són: Avinyonet del Penedès, Castellet i la Gornal, Castellví de la Marca, Font-rubí, Gelida, la Granada, Mediona, Olèrdola, Olesa de Bonesvalls, Pacs del Penedès, Pla del Penedès, el Pontons, Puigdàlber, Sant Cugat de Sesgarrigues, Sant Llorenç d'Hortons, Sant Martí Sarroca, Sant Pere de Riudebitlles, Sant Quintí de Mediona, Sant Sadurní d'Anoia, Santa Fe del Penedès, Santa Margarida i els Monjos, Subirats, Torrelavit, Torrelles de Foix, Vilafranca del Penedès i Vilobí del Penedès.

Aquest Pla se centra en els tres sistemes bàsics de l'estructura i la funcionalitat del territori: assentaments urbans, espais oberts i infraestructures de mobilitat.


A. Assentaments urbans

Una de les primeres línies d'actuació del Pla és l'enfortiment de l'estructura comarcal del territori penedesenc i reforçar els llaços entre les diferents poblacions. El document recull dades de població, equipaments, infraestructures i activitat econòmica per analitzar quines són les actuals relacions entre els nuclis de la comarca.

El Pla determina també una estratègia específica per a cadascun dels assentaments. Per fer-ho pren com a punt de partida l'anàlisi i la classificació dels assentaments, la valoració de la seva capacitat de transformació, el potencial de creixement, així com les limitacions derivades de la seva posició, accessibilitat o estructura física.


B. Espais oberts

El sistema d'espais oberts comprèn el sòl sotmès al règim del sòl no urbanitzable. La mostra de la importància que el Pla dóna a aquests espais és que cobreixen el 93% del territori de la comarca. El conjunt de directrius i estratègies proposades en el sistema d'espais oberts van encaminades a protegir els espais d'interès natural o agrari, moderar el consum de sòl i, especialment, a protegir el paisatge de la vinya, en tant que és factor identitari d'especial rellevància de l'Alt Penedès i actiu potencial de la comarca pel que fa a l'economia, l'ús social i la qualitat ambiental. El planejament estableix dos tipus de sòl de protecció especial:

  • Sòls de protecció especial per raó dels valors naturals o ambientals
  • Sòls de protecció especial de la vinya

C. Ordenació de les infraestructures de comunicacions

El Pla proposa una xarxa viària i ferroviària que acompleixi les dues funcions bàsiques: garantir les condicions d'accessibilitat exterior de la comarca i assegurar la seva connectivitat interior. El Pla estableix una diferenciació clara de les vies que han de servir el trànsit de llarg recorregut i aquelles que han de servir sobretot per la vertebració de la comarca. Igualment, fa una aposta decidida pel transport públic amb la potenciació del ferrocarril. Així, estableix les següents previsions, que tenen diversos horitzons temporals segons la seva naturalesa:

  • Xarxa viària.
    • Nous laterals de l'autopista AP-7 al seu pas per Vilafranca del Penedès,
    • Nova via de l'eix central, de nou traçat, que uneix els laterals anteriors amb els límits de la comarca i amb la xarxa metropolitana prevista
    • L'enllaç entre la BP-2121, anomenada l'eix del Foix, i la C-15, per darrere de les muntanyes de Sant Pau i Sant Jaume.
  • Potenciació del ferrocarril
    • El Pla recull el traçat proposat pel ferrocarril orbital
    • Dotació de serveis regionals ràpids entre l'Alt Penedès i l'àrea metropolitana utilitzant la línia d'alta velocitat.
    • Millora del servei de Rodalies de la comarca.

Avís legal | Accessibilitat | Sobre gencat | © Generalitat de Catalunya