Generalitat de Catalunya

Acords de govern

Inici > Acords de Govern> 27 de maig de 2008> Projecte de llei de mediació
Dimarts, 27 de maig de 2008

El Govern aprova el Projecte de llei de mediació per ampliar l'ús d'aquesta eina per a la resolució de conflictes


  • Introdueix la mediació civil per gestionar i solucionar conflictes sorgits en la convivència ciutadana, social i familiar

  • Neix amb la voluntat d'evitar la judicialització de determinats conflictes privats i reduir la càrrega dels òrgans judicials de Catalunya

El Govern ha aprovat avui el Projecte de llei de mediació en l'àmbit del dret privat. La norma neix amb l'objectiu d'ampliar els camps d'intervenció de la mediació com a eina de solució dels conflictes i descarregar de feina ordinària els jutjats de Catalunya, tal i com s'ha sol·licitat públicament per les autoritats judicials. El nou text substitueix i amplia els continguts de la Llei 1/2001, de mediació familiar de Catalunya, introdueix nous aspectes susceptibles de sotmetre's a la mediació familiar i inclou especialment la mediació civil com a instrument per resoldre els conflictes derivats de la convivència ciutadana i social.

A més, el Projecte de llei suposa un pas endavant en la modernització i adaptació de la justícia a les directives europees, ja que el text aprovat avui arriba després que la Unió Europea hagi aprovat la Directiva sobre mediació en l'àmbit civil i mercantil.

El nou text introdueix la mediació per a qualsevol tipus de qüestió en matèria de dret privat que pugui ser objecte d'un procés judicial i on s'hagi trencat la comunicació entre les parts. D'aquesta manera, es promou una resolució dialogada i acordada entre les parts que alhora evitarà nous casos als jutjats de Catalunya. Així, s'incorpora la mediació civil com a un nou instrument per resoldre els conflictes sorgits de la convivència ciutadana i social.

Els aspectes susceptibles a ser sotmesos a un procés de mediació civil són els següents:

  • Els conflictes relacionals sorgits dins de l'àmbit de les associacions i fundacions
  • Els conflictes relacionals sorgits en l'àmbit de la propietat horitzontal i de les urbanitzacions; és a dir, conflictes entre veïns d'una mateixa comunitat de propietaris o veïns d'una urbanització
  • Les diferències greus en l'àmbit de la convivència ciutadana o social, per evitar litigis davant dels jutjats
  • En conflictes derivats d'una diferent interpretació de la realitat deguda a la coexistència de les diverses cultures presents a Catalunya.

D'altra banda, el Projecte de llei pretén actualitzar i adaptar la legislació de Catalunya i ampliar els reduïts àmbits d'actuació que es van preveure en la primera de les lleis, que recollia bàsicament qüestions conjugals. Aquest fet ara esdevé un entrebanc per acollir determinats conflictes del cercle més proper a les persones, per als quals la mediació s'ha revelat molt útil. Per això, s'incorporen nous camps d'actuació de la mediació familiar:

  • Els relatius a la comunicació i a la relació entre progenitors i descendents, avis i néts i altres persones properes a l'àmbit familiar
  • Situacions de conflicte que puguin sorgir entre la persona adoptada i la seva família biològica o entre els pares biològics i adoptantsa
  • Conflictes familiars entre persones de diferents nacionalitats o la mateixa, però diferents a l'espanyola i residents a l'estat espanyol
  • Les qüestions derivades de la successió d'una persona, inclosos els conflictes entre els possibles hereus
  • Els aspectes estrictament convivencials en els acolliments de les persones grans i les possibles controvèrsies que pugui generar l'elecció del seu tutor o el règim de visites de persones incapacitades i les qüestions econòmiques derivades de la tutela
  • Els conflictes de relació entre persones sorgits en el si de l'empresa familiar
El procés de mediació

Els processos de mediació poden tenir el seu inici de tres maneres diferents: primer, per la sol·licitud de les parts de comú acord; segona, per la sol·licitud d'una de les parts amb l'acceptació de l'altre, i tercer, per la disposició de l'autoritat judicial acceptada per les parts. Els mediadors, que desenvolupen sempre el seu paper des de la neutralitat i la privacitat, han de facilitar el diàleg i la comprensió entre les parts per poder arribar a una solució consensuada. Una solució que finalment es reflectirà en un acte, que posteriorment serà trasllada a l'autoritat judicial per a la seva aprovació. Un procés de mediació es pot començar abans de qualsevol procés judicial o quan aquest està pendent i no pot excedir de 60 dies hàbils, només en casos excepcionals es pot allargar 30 dies més.

El Projecte de llei estableix que les persones que facin de mediadors han de ser titulats universitaris, acreditar formació i capacitació per fer-ho i han d'estar col·legiats en el col·legi professional respectiu, o prestar serveis en qualitat de mediador per a l'administració pública. El paper de l'advocat és essencial en la mediació, però no en la posició clàssica de litigant que ajuda el seu client a vèncer el seu contrincant, sinó com a conseller que assessora legalment per a la recerca d'una solució, i en la documentació dels acords. Els col·legis professionals també tenen una important tasca a desenvolupar, ja que el model que s'introdueix els hi delega importants funcions de formació i organització de la mediació.


El Centre de Mediació de Dret Privat de Catalunya

El Projecte de llei posa de manifest la necessitat d'adaptar el Centre de Mediació Familiar de Catalunya a les necessitats actuals: així, aquest es convertirà en el Centre de Mediació de Dret Privat de Catalunya, depenent del Departament de Justícia. Esdevindrà el principal impulsor d'aquest procediment, així com l'òrgan de referència tant dels mediadors com de les persones que desitgen solucionar les seves diferències mitjançant la mediació. Aquest es converteix en l'instrument especialitzat en l'àmbit dels conflictes familiars, en matèria de dret privat i d'altres que pugui determinar la llei, respectant però les iniciatives de mediació ciutadana existents en l'àmbit municipal o desenvolupades per altres entitats públiques o privades. Aquestes entitats poden signar convenis de col·laboració amb el Departament de Justícia per promoure i facilitar la mediació familiar i civil.


La Llei 1/2001, de mediació familiar de Catalunya

L'any 2001 va entrar en funcionament la primera Llei de mediació familiar de Catalunya, que representava una fita important en la introducció de la mediació en el tractament de les crisis familiars. Aquesta Llei va suposar una important innovació en l'àmbit del dret de família en un moment en què a l'estat espanyol no existia una pràctica generalitzada de la mediació.

Després dels sis anys transcorreguts des de la creació d'aquesta Llei, tres són els factors que han incidit en la seva actualització. Primer, l'experiència positiva obtinguda durant aquest sis anys; segon, la publicació de la recomanació 10/2002 del Consell d'Europa i la tendència dels països de la Unió Europea d'actualitzar i ampliar les seves lleis de mediació, i tercer, la modificació de la Llei d'Enjudiciament Civil introduïda per la Llei 15/2002 que preveu la mediació familiar en els seus procediments de família.


Dades de mediació familiar a Catalunya

A Catalunya, el percentatge d'èxit en les mediacions que no venen derivades dels jutjats és d'un 76,28% i de quasi un 51% en els casos que arriben a la mediació per derivació judicial. En els darrers anys tant les sol·licituds de mediació com les mediacions acabades han sofert un augment progressiu. A Catalunya hi ha 1.447 mediadors familiars homologats pel Centre de Mediació Familiar de Catalunya, 1.247 dels quals són actius i 200, inactius, entre especialistes dels camps de la psicologia, l'educació, el treball social, la pedagogia i el dret. Per demarcacions:

A Barcelona hi ha 827 mediadors familiars. La distribució de despatxos, desglossada per partits judicials, és la següent: Arenys de Mar, 14; Badalona, 12; Barcelona, 581; Berga, 2; Cerdanyola del Vallès, 20; Cornellà de Llobregat, 5; Esplugues de Llobregat, 8; Gavà, 12; Granollers, 32; l'Hospitalet de Llobregat, 11; Igualada, 7; Manresa, 45; Martorell, 6; Mataró, 51; Mollet del Vallès, 25; el Prat de Llobregat, 4; Rubí, 18; Sabadell, 46; Sant Boi de Llobregat, 6; Sant Feliu de Llobregat, 31; Santa Coloma de Gramenet, 8; Terrassa, 51; Vic, 17; Vilafranca del Penedès, 6, i Vilanova i la Geltrú, 15. En total, hi ha 1.033 despatxos de mediadors.

A Girona hi ha 173 mediadors familiars. La distribució de despatxos de mediadors que hi ha a la demarcació de Girona és la següent: a la Bisbal d'Empordà, 10; a Blanes, 7; a Figueres, 43; a Girona, 136; a Olot, 10; a Puigcerdà, 2; a Ripoll, 1; a Sant Feliu de Guíxols, 7, i a Santa Coloma de Farners, 4. En total hi ha 220 despatxos de mediadors.

A Tarragona hi ha 78 mediadors familiars. La distribució de despatxos de mediadors que hi ha a la demarcació de Tarragona és la següent: a Falset, 3; a Reus, 27; a Tarragona, 52; a Valls, 8, i al Vendrell, 4. En total, hi ha 94 despatxos de mediadors.

A Lleida hi ha 104 mediadors familiars. La distribució de despatxos de mediadors que hi ha a la demarcació de Lleida és la següent: a Balaguer, 10; a Cervera, 4; a Lleida, 96; a la Seu d'Urgell, 3; a Solsona, 3; a Tremp, 6, i a Vielha, 1. En total hi ha 123 despatxos de mediadors.

A les Terres de l'Ebre hi ha 65 mediadors familiars. La distribució de despatxos de mediadors que hi ha a la demarcació de les Terres de l'Ebre és la següent: a Amposta, 51; a Gandesa, 35, i a Tortosa, 50. En total, hi ha 136 despatxos de mediadors.


Avís legal | Accessibilitat | Sobre gencat | © Generalitat de Catalunya