Generalitat de Catalunya

Acords de govern

Dimarts, 20 de maig de 2008

El Govern aprova el Mapa sanitari que planifica els serveis públics de salut a Catalunya fins al 2015


  • Amb aquest mapa es determinen les prioritats de salut i s'analitzen les millores que s'han de dur a terme per territoris

  • L'objectiu bàsic del nou document és la millora de l'accessibilitat, la igualtat, la qualitat i l'eficiència de l'atenció sanitària

  • El mapa atorga als Governs Territorials de Salut un paper fonamental alhora de prendre les decisions sobre els necessitats de serveis a cada zona

  • La nova planificació estima que en la majoria de Governs territorials caldrà augmentar el nombre de professionals de l'atenció primària i els serveis especialitzats d'atenció a la salut mental

El Govern ha aprovat avui el Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública de Catalunya, que amb el títol Els serveis per a la salut, mirant cap al futur, marca el full de ruta d'aquí al 2015 per al desenvolupament dels serveis públics de salut a Catalunya. Els objectius bàsics del document són millorar l'accés dels ciutadans als serveis sanitaris, així com incrementar la qualitat i l'eficiència de l'atenció mèdica.

El nou document, que actualitza i substitueix l'aprovat fa 25 anys, dóna rellevància al territori atès que és la base on es troben els serveis, els professionals i els ciutadans. Per tant, el Mapa ofereix criteris per prendre les decisions a cada zona, a través dels Governs Territorials de Salut (GTS), en col·laboració amb els ajuntaments i amb la participació de la població i els agents del sistema de salut de cada lloc.

L'objectiu d'aquest enfocament basat en àrees funcionals territorials és que els problemes de salut més freqüents es resolguin dins el territori més proper al ciutadà, tret d'aquells casos que requereixin un major grau d'especialització o equips més experts. Per al primer cas, el Mapa estableix criteris de base poblacional per distribuir els serveis en el territori, com ara la demanda esperada, la cobertura interna, l'estructura necessària i com s'han de relacionar els serveis.

Per a aquells tractaments que requereixen una atenció més especialitzada, el Mapa determina que les unitats mèdiques específiques es crearan o mantindran en funció del nombre de casos existents en el territori. Per exemple, es crearan unitats de cirurgia cardíaca en aquelles zones on es registrin entre 300 i 500 casos l'any.

Les principals actuacions previstes en el conjunt dels 37 Governs Territorials de Salut (GTS) d'aquí al 2015 són les següents:

  • En 24 GTS caldrà, per volum de població, dividir les Àrees Bàsiques de Salut, cosa que significarà crear-ne entre 25 i 35 de noves. Aquestes noves àrees es crearan en aquells territoris de major increment demogràfic, fonamentalment urbans, i en aquelles ciutats que ara ja tenen unes ABS de molta grandària, com ara Barcelona, el Vallès Occidental i Oriental, el Baix Llobregat, el Barcelonès Nord, l'Hospitalet de Llobregat, el Garraf, el Maresme, el Gironès, l'Alt Empordà, el Baix Empordà, el Baix Penedès, el Tarragonès, el Baix Camp, Lleida...
  • En 29 GTS caldrà augmentar el nombre de professionals de l'atenció primària. Això vol dir que, en cas d'un fort creixement demogràfic que situï la població en 8,2 milions d'habitants, caldrà augmentar la dotació de professionals d'atenció primària en tots els territoris, excepte les comarques menys poblades, com ara les de muntanya.
  • En 9 GTS (Baix Llobregat Centre-Fontsanta, Baix Llobregat Litoral, Baix Llobregat Nord, Vallès Occidental Est, Vallès Oriental Central, Baix Vallès, Garraf, Alt Empordà i Baix Empordà) caldrà augmentar en 1.000 llits la dotació per a hospitalització. Actualment ja estan en marxa els projectes de nous hospitals i ampliació dels existents per assolir la capacitat assistencial necessària.
  • Gairebé en tots els GTS caldrà augmentar els recursos professionals dels serveis especialitzats d'atenció a la salut mental i a les drogodependències, per atendre de forma més adequada els trastorns mentals i les addiccions i donar un millor suport a l'atenció primària.
  • En 31 GTS caldrà augmentar la capacitat assistencial d'hospital de dia de salut mental i en 28, la de rehabilitació comunitària (centres de dia).
  • En 27 GTS caldrà augmentar la capacitat dels serveis sociosanitaris de mitja estada (convalescència, cures pal·liatives) i en 13, els d'hospital de dia sociosanitari.

Pel que fa als criteris de planificació, aquestes són les tendències principals que fixa el nou Mapa:

  • Integració de serveis: en els àmbits del GTS, desenvolupant xarxes i equips territorials de professionals per coordinar les actuacions de professionals, serveis i centres en els camps de més interrelació (atenció domiciliària, pediatria, maternoinfantil/salut sexual i reproductiva, urgències, atenció especialitzada ambulatòria...).
  • Atenció primària: amb major accessibilitat, amb una dotació més adequada de professionals, amb millor suport de l'atenció especialitzada (consultories) i amb més poder de resolució.
  • Infermeria: més protagonisme en tot el sistema i, especialment, en atenció primària i atenció a la salut mental.
  • Atenció especialitzada: estabilització en les taxes d'internament, augment de l'ambulatorització i treball en xarxa (amb equips professionals compartits).
  • Atenció urgent: més capacitat a l'atenció primària, reorganització de base territorial, estabilització/disminució de l'ús d'urgències hospitalàries, sistemes de coordinació i d'informació compartida entre els dispositius.
  • Serveis sociosanitaris: consolidació de la xarxa i reequilibri territorial; desenvolupament de línies d'innovació (subaguts, atenció al final de la vida...), adaptació al nou context d'atenció a la dependència.
  • Salut mental i addiccions: model més comunitari, més capacitat de resolució i major suport a l'atenció primària, reconversió psiquiàtrica i integració funcional dels serveis de salut mental i de drogodependències.
  • Salut pública: desplegament del model de l'Agència de Salut Pública; estratègies de reducció de les desigualtats (Salut als Barris).
  • Tecnologies de la Informació i la Comunicació: història clínica única, recepta electrònica, telemedicina; de suport a la presa de decisions a tots els nivells i de relació entre professionals, serveis i centres del conjunt de la xarxa assistencial.

Amb aquestes mesures es volen assolir els objectius següents:

  • Millor accessibilitat als serveis: visita al metge de capçalera o infermera en el centre de salut en menys de 48 hores; reducció del temps d'espera per a proves diagnòstiques, visites d'atenció especialitzada i intervencions quirúrgiques; major equilibri territorial en les xarxes d'atenció a la salut mental i les addiccions i d'atenció sociosanitària.
  • Millora de la qualitat de l'atenció: els tractaments més generalitzats es podran fer a prop del domicili i de l'entorn familiar i social dels malalts, però es garantirà l'accés als centres i equips professionals de més expertesa per als tractaments més complexos i menys freqüents; augment del temps disponible per atendre la població, especialment en l'àmbit de l'atenció primària; més capacitat i competència professional per atendre els problemes de salut mental; potenciació de la continuïtat assistencial amb una visió integral de l'atenció a les persones; reforçament dels aspectes de relació de la interacció entre professionals i pacients (escolta, tracte, orientació, informació...).
  • Millora de l'eficiència de l'atenció: atenció urgent en el nivell més adequat; augment de la capacitat d'atenció i resolució de l'atenció primària; accés i compartició d'informació clínica; coordinació entre serveis, també en l'àmbit de la salut pública i dels serveis socials; aprofitament de les TIC per millorar el procés d'atenció i la relació entre centres, serveis i professionals; reorientació dels rols professionals per tal d'optimitzar millor les capacitats i competències de les diferents professions sanitàries.
  • Major satisfacció dels ciutadans, sobretot en els aspectes relacionats amb l'accessibilitat i la relació amb els serveis, i major satisfacció dels professionals, amb un reconeixement més fort de la seva autonomia professional i del valor de la interacció amb els pacients com a centre de la relació assistencial. L'impuls per a la generació de xarxes amb equips professionals basats en el treball en col·laboració també ha de facilitar un millor desenvolupament professional en qualsevol punt del sistema públic de salut.

Un nou mapa per a una nova societat

El document aprovat avui pel Govern fa front als nous reptes derivats, especialment, del creixement de la població catalana en els darrers anys. Cal recordar que anualment es produeixen 66 milions de contactes amb els dispositius assistencials de la xarxa d'atenció pública, amb importants diferències entre territoris en el grau d'utilització dels serveis. En global, es realitzen 6,6 visites per habitant a l'atenció primària, 1,4 visites per habitant a l'atenció especialitzada, 480 urgències hospitalàries per 1.000 hab., 98 ingressos hospitalaris per 1.000 hab., i 157 visites per 1.000 hab. als centres de salut mental.

Hi ha més de 1.500 punts d'atenció en el territori (400 CAP, 825 consultoris locals, 61 hospitals d'aguts, 87 centres de salut mental d'adults, 102 centres amb internament de mitja estada per a convalescència i cures pal·liatives.), amb una gran accessibilitat geogràfica però amb diferències de capacitat assistencial. Per exemple, el 96,8% de la població viu a menys de 10' d'un CAP (99,6% amb consultoris locals) i el 98,1% viu a menys de 30' d'un hospital.

A la xarxa pública de salut hi treballen 100.000 professionals sanitaris col·legiats, que donen servei a 7,5 milions d'habitants, amb unes projeccions per a l'any 2015 que ens situen entre els 8 i els 8,2 milions, amb tendències molt diferents per territoris i grups d'edat, i en un context on les tecnologies de la informació i la comunicació permetran canviar totalment l'accés a la informació que necessiten professionals i pacients per prendre les decisions clíniques.

Precisament perquè el Govern té en compte que la situació és canviant, és previst que el Mapa es pugui actualitzar totalment o parcialment de forma periòdica, en funció dels canvis en les necessitats de la població, els resultats de l'avaluació dels serveis, els avenços en els coneixements científics i els àmbits de prioritat en la planificació de serveis que estableixi el Departament de Salut, d'acord amb el Pla de salut de Catalunya.

L'aprovació del Mapa ha seguit un procés participatiu que va arrencar en el Consell Català de la Salut i el Consell de Direcció del Servei Català de la Salut, on són representats els usuaris, les organitzacions municipalistes, les organitzacions sindicals i empresarials, les organitzacions sanitàries i les corporacions professionals. Posteriorment, a finals de 2006, un cop aprovat l'avantprojecte, es va presentar arreu del territori, va registrar més de 7.000 consultes de documentació a Internet i va sortir a informació pública el 2007.


Avís legal | Accessibilitat | Sobre gencat | © Generalitat de Catalunya