Generalitat de Catalunya

Acords de govern

Inici > Acords de Govern> 25 de març de 2008 El Govern aprova el Projecte de llei de fosses, que promourà la senyalització i dignificació de les fosses de la Guerra Civil i el franquisme
Dimarts, 25 de març de 2008

El Govern aprova el Projecte de llei de fosses, que promourà la senyalització i dignificació de les fosses de la Guerra Civil i el franquisme


El projecte preveu que les exhumacions només es puguin realitzar a petició dels familiars dels desapareguts o d'entitats sense finalitat de lucre dedicades a la recerca o la recuperació de la memòria històrica


Es calcula que hi ha més de 170 fosses a Catalunya, la majoria de soldats anònims


Una comissió assessora formada per experts i la Direcció General de Memòria Democràtica estudiaran les peticions d'obertura i, en cas d'aprovació, el Govern assumirà el cost de les exhumacions


La futura llei és pionera a l'Estat i emana de l'article 54 de l'Estatut i de la moció del Parlament aprovada per unanimitat el 2003, en què s'instava el Govern a "dignificar les fosses comunes"


El Govern ha aprovat el Projecte de llei sobre la localització i la identificació de les persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura franquista, que promourà la dignificació i la senyalització de les fosses comunes per evitar que caiguin en l'oblit.

El principal objectiu del text és reconèixer la dignitat de les persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura, fer efectiu el dret dels familiars a obtenir informació sobre el destí dels seus parents, a la senyalització del lloc de l'enterrament i, si escau, a la recuperació de les restes. Quan el Parlament hi doni el vistiplau, previsiblement després de l'estiu, Catalunya serà la primera comunitat de l'Estat a dotar-se d'una llei com aquesta.

El projecte preveu la possibilitat d'obrir una fossa a petició dels familiars de les persones desaparegudes o d'una institució o entitat sense afany de lucre dedicada a la recerca o a la recuperació de la memòria històrica. En cas que la petició comptés amb les proves documentals pertinents, fos aprovada per una comissió assessora i, en darrer terme, pel Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, el projecte estableix que el Govern assumiria el cost de les exhumacions. Com en altres actuacions de l'Administració, l'obertura podria implicar una ocupació temporal al voltant de 15 dies d'un terreny particular. En cap cas es realitzaria una expropiació.

A Catalunya es calcula que hi ha més de 170 fosses comunes, però, a diferència d'altres punts de l'Estat, la majoria són de soldats anònims.

Les peticions hauran de comptar amb les proves documentals o amb la relació d'indicis que justifiquin l'existència de la fossa i seran estudiades per una Comissió Assessora, en què estaran representats professionals de prestigi, entitats, federació i associació de municipis i els departaments de la Generalitat implicats. Aquesta comissió haurà d'emetre un informe preceptiu per a qualsevol actuació. En últim terme, el Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació analitzarà l'estudi preceptiu i decidirà senyalitzar, dignificar o exhumar. L'avantprojecte també preveu la continuïtat de l'elaboració del cens de desapareguts i del mapa de fosses de Catalunya.

L'objectiu és el reconeixement i la recuperació, si escau, de les despulles de les persones -civils i soldats- desaparegudes i/o que van ser executades i enterrades en fosses comunes durant la Guerra Civil i la dictadura franquista, amb independència de les opcions ideològiques, personals o de consciència que les van fer víctimes de la repressió.

Segons el text, només podran sol·licitar la localització i la identificació de persones desaparegudes els seus familiars directes (cònjuges o parelles; descendents directes; parents consanguinis o per adopció fins al tercer grau) i les entitats i institucions públiques i privades sense afany de lucre, una de les finalitats de les quals sigui la recerca històrica.

El text ha rebut el vistiplau d'una Comissió d'Experts integrada per 14 professionals externs a l'Administració i de reconegut prestigi en els àmbits de la història, l'arqueologia, o l'antropologia forense com Paco Etxebarria, Joan Villarroya, Toni Segura, José Ricardo de Prada, Manel Perona i Carlos Jiménez Villarejo, entre d'altres). A més, el Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació va treure a informació pública l'avantprojecte el passat novembre perquè les entitats, els particulars, les administracions i els departaments de la Generalitat fessin les al·legacions que consideressin oportunes.


Projecte de llei pioner a l'Estat

La futura Llei de fosses és la primera de l'Estat i emana de l'article 54 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, que disposa que "la Generalitat i els altres poders públics han de vetllar pel coneixement i el manteniment de la memòria històrica de Catalunya com a patrimoni col·lectiu que testimonia la resistència i la lluita pels drets i les llibertats democràtiques" i, al mateix temps, insta al "reconeixement de totes les persones que han patit persecució a causa de llurs opcions personals, ideològiques o de consciència". A més, el projecte concreta normativament una moció del Parlament de Catalunya aprovada per unanimitat el març de 2003, en què s'instava el Govern a "culminar el mapa de tots els llocs on hi ha fosses comunes a Catalunya", "elaborar ... un cens de les persones desaparegudes a Catalunya durant la Guerra Civil i la postguerra immediata que puguin estar enterrades de manera irregular o en fosses comunes...", "preveure els mitjans materials i personals necessaris... per a rescatar i classificar les restes humanes", "dur a terme els treballs de recuperació per mitjà de l'exhumació de les restes humanes de les fosses comunes" i "dignificar les fosses comunes localitzades... perquè les noves generacions puguin mantenir viva una part de llur memòria". Finalment, la Llei donarà cobertura a la tasca iniciada pel Govern, a través del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, per recuperar la memòria democràtica i complementar els objectius fixats en la Llei del Memorial Democràtic.


Avís legal | Accessibilitat | Sobre gencat | © Generalitat de Catalunya